Aquest any 2013 i en col·laboració amb la Unitat de Projectes i la de Procés Tècnic del CRAI de la UB, s’està treballant per incorporar a la Memòria Digital de Catalunya un primer grup d’adhesius amb una selecció de 4.000 unitats aproximadament. La resta s’hi anirà afegint progressivament.

Aquesta col·lecció està creixent a un ritme altíssim en els darrers temps. A les donacions i intercanvis habituals que la Biblioteca du a terme amb un bon nombre d’usuaris i amics, s’hi han de sumar dues grans donacions rebudes molt recentment. Una per part de Joaquim Perramon, economista del grup d’investigació IAFI de la Universitat de Barcelona, i l’altre de Maria Eugènia Ibáñez, periodista jubilada. Encara no podem concretar quants milers d’unitats noves s’incorporaran a la col·lecció però us podem avançar que el creixement serà notable.

Us recordem que podeu veure una petita mostra de la col·lecció d’adhesius al recurs web que vam crear amb motiu de la celebració del trentè aniversari del referèndum de la Constitució espanyola i dir-vos també que us informarem puntualment quan els primers 4.000 adhesius siguin accessibles a la Memòria Digital de Catalunya, on també podeu trobar les col·leccions de cartells, segells, banderins i paper moneda del nostre fons.

Per aquest motiu s’ha elaborat una enquesta de valoració accessible des del  Web del CRAI i adreçada als estudiants de la UB.

Esperem i agraïm la vostra col·laboració, ja que l’objectiu d’aquesta enquesta és poder millorar els recursos i serveis oferts pel CRAI UB per tal d’adaptar-los a les vostres necessitats.

L’enquesta estarà disponible fins al dia 20 de juny de 2013.

La Dictadura franquista va ser una època convulsa en què es van operar grans canvis en les maneres de producció, arquitectures i infraestructures de les indústries espanyoles.

El congrés va adreçat a totes aquelles persones interessades en l’estudi, difusió i conservació  del patrimoni industrial  i que volen aprufondir en les múltiples variables que es van produir en el context històric del franquisme que va configurar uns sistemes de valors, relacions i estructures que seran analitzats per experts i investigadors per establir com van ser, com perviuen i com s’han transformat els paisatges, les arquitectures, les màquines i instal·lacions, les energies, les obres públiques, els oficis, els coneixements, la sociabilitat obrera, la gestió empresarial, les discriminacions de gènere, l’estètica industrial, les formes de repressió i resistència, els impactes mediambientals i les estructures simbòliques lligades a la cultura del treball.

Per a més informació podeu consultar la pàgina web de ArPat (Asociación de especialistas en restauración del Patrimonio Arquitectónico) que col·labora en l’organització.

També us podeu descarregar el programa del congrés per veure si us interessa alguna ponència.

Encara hi ha obert el periode d’inscripcions!

En relació amb aquest tema us voliem comentar que podeu trobar en accés lliure una bona part dels fitxers audiovisuals de RTVE. Es poden consultar per exemple els 4.011 noticiaris del No-Do, desde la  primera projecció al gener de 1943, fins la seva desaparició el mes de maig de 1981. Més de  700 hores d’imatges que reflecteixen la vida social, cultural i política de l’època del franquisme i de la transició.

Recordem que el No-Do va ser d’obligada projecció durant 38 anys a les sales de cinema de tot el territori de l’estat espanyol i es va convertir en el mitjà cinematogràfic propagandístic de la dictadura franquista.

Es poden fer cerques cronològiques, per temes o també fer cerques lliures i el més important hi ha un apartat dedicat als investigadors: http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/investigadores/.

Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podeu trobar informació sobre la història del  No-Do.

Esperem que aquesta eina us sigui d’utilitat!

La primera acta, del dia 8 de maig de 1939,  recull la constitució d’aquesta comissió i els primers acords: sol·licitar la llista del personal sancionat preventivament, estudiar la situació del tots els mestres entre el 18 de juliol de 1936  i l’1 de gener de 1939 i publicar a la premsa un avís perquè tots els mestres enviïn a la Comisión el seu expedient.

A partir d’aquí totes les actes inclouen extensíssimes llistes dels mestres que seran objecte de depuració en funció dels informes emesos per les autoritats locals (alcalde, capellà, representant dels pares de família i guàrdia civil). En els casos que aquests informes són negatius, s’expliquen els motius pels quals els mestres han de ser depurats o sancionats (ser catalanistes, pertànyer a organitzacions polítiques i sindicals, no practicar la religió, assistir a mítings i reunions marxistes, relacionar-se amb elements rojos, mantenir relacions extramatrimonials, etc.)

Us oferim dues mostres de les raons que la comissió considera motiu de depuració.

El llibre d’actes de la Comisión Depuradora s’ha incorporat al Fons FV, sèrie Fulls Volants del CRAI Biblioteca Pavelló de la República on podeu trobar també altres documents relacionats amb la matèria.

També l’hem catalogat i el podeu consultar al catàleg del CRAI UB.

L’obra fou escrita per José María de Semprun Gurrea polític, escriptor i diplomàtic espanyol, que durant la guerra civil  va ser governador civil de Toledo i Santander i després ambaixador de la Segona República espanyola a la Haia. Va formar part, com a Ministre sense Cartera, de diversos Governs de la Segona República a l’exili. Va morir a Roma l’any 1966. Era el pare del també escriptor i polític Jorge Semprún (1923-2011).

Dins el llibre es va trobar la nota següent: “Ingresó este libro en esta Biblioteca Universitaria bajo la Dirección del Dr. Ignacio Rubio Cambroro, el cual, a fin de evitar su lectura, lo entregó a Dª Concepción Villasana para que lo guardara en el cajón de su mesa bajo llave y en el día de hoy 22-III-1966, me lo entrega a mí, sin registrar ni catalogar, y yo procuraré tenerlo bien guardado en [el] cajón de mi mesa despacho. Barcelona 22 de marzo de 1966“

La nota està firmada però no s’ha pogut desxifrar la seva autoria. Es una simple anotació però un bon testimoni de la censura i la repressió que es vivia en l’època franquista, quan la llibertat d’expressió era un dret que la ciutadania no tenia. Per això hem volgut publicar-la al nostre bloc.

Esperem que mai més hi hagi cap llibre sota clau!

A través de les cartes publicades es  veu la posició que tot dos personatges mantenen des de l’exili. Potser Mascareñas fou més proper a la República però mai no es van vendre a cap dels dos bàndols.

Per elaborar aquesta obra els seu autor ha consultat documents del Fons Personal Josep Maria Trias i Peitx del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

Arnau Gonzàlez és professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB.  Ha centrat les seves investigacions en diversos aspectes del nacionalisme català dels anys trenta del segle XX. Ha publicat nombrosos articles  i actualment treballa en una obra que explicarà quina fou la visió de la diplomàcia i premsa europea de la Catalunya en guerra del 1936-1939.

Moltes felicitats per la feina feta Arnau!

Des del nostre bloc volem aprofitar aquesta noticia per recordar-vos que al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podeu trobar nombrosa informació sobre el tema dels maquis.

Recentment ens han arribat com a novetats dos llibres:

• Los maquis en la sierra de Ronda d’Eulogio Rodríguez Becerra.

• Cencerro : Un guerrillero legendario de Luis Miguel Sánchez Tostado.

i dos dvd’s:

• El movimiento guerrillero en Galicia: el maquis, amb continguts inèdits i testimonis directes dels protagonistes, sobre els fets que van succeir a Galicia, Lleó i El Bierzo entre 1936 i 1952.

• El movimiento guerrillero en Andalucía : el maquis, guardonat amb el  premi Andalucia de periodisme per la seva especial significació a l’hora de recuperar un episodi de la història recent i per la labor d’investigació realitzada.

Us animem a consultar-los!

Més enllà dels monuments de Barcelona reconeguts internacionalment la ciutat amaga racons que mereixen també una atenció especial. Amb el projecte  La Ciutat de l’aigua  el barri d’Horta-Guinardó vol fer promoció turística i cultural del seu territori molt heterogeni però amb un denominador comú: l’aigua com a eix vertebrador i amb característiques històriques, panoràmiques i arquitectòniques per convertir-lo en un espai atractiu.

S’ha posat en marxa el portal www.laciutatdelaigua.cat que serveix de marc per la promoció amb el suport d’Internet i les xarxes socials. També s’ha desenvolupat una aplicació per telèfons mòbils per realitzar rutes, editar plànols turístics en diferents idiomes, etc. Les rutes s’han treballat segons temàtiques en consonància amb els diferents col·lectius del barri.

En concret són 10 recorreguts relacionats amb aspectes històrics, paisatgístics o etnogràfics, cadascun dels quals centrat en una àrea d’Horta-Guinardó.

Cada una de les rutes presenta diversos punts d’interès. A més de la descripció escrita, també es faciliten altres continguts d’utilitat com ara mapes, imatges o informació sobre els transports i horaris d’accés als punts.

Esperem navegueu pel web, escolliu una ruta i gaudiu de totes les meravelles ocultes d’aquest barri que té una vida associativa i cultural excepcionals!

]]> http://blocpavellorepublica.ub.edu/2013/04/29/el-crai-biblioteca-pavello-de-la-republica-al-book-despais-del-districte-dhorta-guinardo/feed/ 0 Biblioteca Primera pàgina del Book d'espais Segona pàgina del Book d'espais http://blocpavellorepublica.ub.edu/2013/04/26/el-factor-dimpacte-i-lavaluacio-de-les-revistes-cientifiques/ http://blocpavellorepublica.ub.edu/2013/04/26/el-factor-dimpacte-i-lavaluacio-de-les-revistes-cientifiques/#comments Fri, 26 Apr 2013 05:30:09 +0000 Biblioteca http://blocpavellorepublica.ub.edu/?p=9329 Continua llegint →]]> El factor d’impacte (el nom prové del terme anglès impact factor) és una mesura de la importància que s’atribueix a una publicació científica. És un indicador que cada any calcula l’Institut d’Informació Científica (ISI o Institute for Scientific Information) per a aquelles publicacions sobres les que es fa aquest seguiment. Els resultats són publicats en un informe anomenat el Journal Citation Report.

El factor d’impacte es fa servir com a mesura de la qualitat de les revistes científiques, i per extensió de la qualitat dels articles dels investigadors que hi publiquen. Es calcula  dividint el nombre de citacions de l’any en curs dels articles publicats en els dos anys anteriors, pel nombre total d’articles publicats en aquests dos anys.

No obstant, l’ús del factor d’impacte és controvertit, tant per com se seleccionen les revistes com per la manera de calcular l’índex.

Hi ha altres eines utilitzades per a l’avaluació de la recerca dels investigadors com el nombre de cites o l’índex H.

L’eina tradicional per conèixer el nombre de citacions que rep un treball determinat és la base de dades ISI Web of Science (en les seves diferents versions d’índexs de citacions: Science, Social Sciences i Arts & Humanities), dins la plataforma Web of Knowledge.

Actualment, cada vegada més recursos inclouen el nombre de citacions que rep un determinat article. Per exemple, el cercador acadèmic de Google, Google Scholar (http://scholar.google.com/) o el dipòsit de literatura científica CiteSeer (http://citeseer.ist.psu.edu).

El CRAI de la UB té una pàgina web on podeu trobar tota la informació sobre l’avaluació de les revistes científiques amb un recull d’eines i índexs per valorar les publicacions científiques i indicadors de visibilitat i impacte per a l’avaluació de l’activitat investigadora.

Pel que fa al món de les revistes d’humanitats l’eina que podeu fer servir és RESH (Revistas españolas de Ciencias Sociales y Humanidades) un sistema d’informació que integra els indicadors de qualitat per a les revistes científiques espanyoles en Ciències Socials i Humanitats. Aglutina diferents  projectes desenvolupats pel EPUC (Grupo de Investigación de Evaluación de Publicaciones Científicas) del CCHS-CSIC i pel EC3 (Grupo de Evaluación de la Ciencia y de la Comunicación Científica) de la Universidad de Granada, reunint indicadors que han estat desenvolupats, aplicats i actualitzats per ambdós grups.