Avui tornem a parlar de revistes en línia i us presentem una  iniciativa que va néixer ara fa tres anys, es tracta de RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).

Actualment RACO posa a disposició de tothom, en línia i a text complet, la majoria de revistes científiques, culturals i erudites que s’editen a Catalunya en qualsevol idioma. Un total de 232 revistes catalanes poden ser consultades a través de RACO, que en el seu tercer any de vida ha rebut gairebé 3 milions de consultes, xifra que dóna una clara idea de l’èxit d’aquest projecte.

Us animem a consultar la llista de revistes disponibles perquè, de ben segur, que en trobareu alguna que serà del vostre interès, i en aquest cas, RACO ofereix la possibilitat de seleccionar-la  i, indicant una adreça de correu electrònic, rebre l’avís dels nous números publicats.

Les possibilitats de cerca són nombroses i volem destacar la seva claredat i simplicitat, no tingueu dubtes: si hi és, ho trobareu! 

RACO va ser creat l’any 2006 pel Consorci de Biblioteques Universitàries Catalanes i la Biblioteca de Catalunya, amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya. La seva voluntat és facilitar la visibilitat i la consulta de les revistes catalanes i, vist el resultat, podem dir que s’ha aconseguit plenament.

El grup ha vingut acompanyat pel coordinador de les jornades, el professor Jordi Casassas i han estat rebuts pel Director i el Vice-director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), els professors Antoni Segura i Andreu Mayayo respectivament.

La Biblioteca els ha donat la benvinguda i els ha preparat una àmplia selecció de documentació, especialment material d’arxiu i revistes, centrada sobretot en l’exili mexicà, ja que la gran majoria dels membres del grup eren d’aquest país i alguns d’ells eren descendents directes d’exiliats catalans.

Alguns dels nostres visitants eren també membres del Centro de Estudios Filosóficos, Políticos y Sociales Vicente Lombardo Toledano de Mèxic, que l’any 1999 va organitzar l’exposició “¿Por qué España? Guerra Civil 1936-1939 y el exilio en México, 60 años después…”, i de la que, a través del CEHI, l’Arxiu-Biblioteca del Pavelló de la República va rebre un interessantíssm fons documental.

Com bé sabeu, durant aquest any, la Biblioteca del Pavelló ha elaborat diversos recursos amb motiu de la Commemoració del 70è aniversari de la diàspora republicana.

Avui us presentem el darrer, el Mapa interactiu sobre la premsa de l’exili de 1939, que dóna accés a la col·lecció de publicacions periòdiques que  els exiliats catalans i espanyols van editar arreu del món. Aquest recurs facilita la localització de gairebé un miler de diaris i revistes, editats a 15  països diferents. Aquestes publicacions van ser generades per institucions polítiques, partits polítics i sindicats, casals, centres i d’altres col·lectivitats a l’exili.  El recurs compta també amb algunes revistes fetes a mà pels mateixos exiliats als camps de refugiats que, avui en dia, es poden considerar veritables peces de museu.

Es tracta d’un mapa sensible que permet al visitant accedir a la col·lecció de la premsa de l’exili de cada país relacionat a la llegenda.  A partir d’un sol clic al país seleccionat, l’usuari accedeix a una pantalla on hi troba un enllaç a les revistes de l’exili català (indicat amb una bandera catalana) i a les revistes de l’exili  espanyol (indicat amb una bandera republicana). Un cop s’accedeix a un dels dos llistats, l’usuari pot enllaçar els títols seleccionats directament al catàleg de la UB i conèixer la disponibilitat de la col·lecció.

Esperem que trobeu  útil aquest recurs i que, gràcies al seu disseny  amigable,  pugueu conèixer  més i millor la història de la premsa d’aquest període!

Els propers dies 13 i 14 de novembre tindran lloc les jornades Les dones a la guerra civil i a la dictadura franquista, organitzades per l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates (ACJD), i que es celebraran a la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona (Carrer Mallorca, 283).

Dins el marc d’aquestes jornades, el dijous 12 novembre, a les 19 hores, es projectaran a l’Ateneu Barcelonès (Carrer Canuda, 6) els documentals “Neus Català, la veu de la consciència”, de Montse Armengou, i “Camino de libertad”, de Lisa Berger. Posteriorment tindrà lloc un debat amb les directores, ambdues usuàries de la nostra biblioteca.

Aprofitem aquest post per recordar-vos que a la Biblioteca del Pavelló tenim material divers relacionat amb les dones durant la guerra civil i la dictadura, una mostra del qual és el cartell que hem reproduït, i que podeu consultar a la Memòria Digital de Catalunya, dins la col·lecció Cartells del Pavelló de la República. A més, precisament, a l’Arxiu del Pavelló tenim dipositat  el Fons Personal de Neus Català, l’inventari del qual el podeu consultar a: Pavelló de la República > Inventaris dels Fons d’Arxiu > Inventaris de la col·lecció CEHI >FP Neus Català i Pallejà.

Aquests darrers dies la caiguda del Mur de Berlín ha omplert pàgines i més pàgines de diaris, reportatges de televisió i tertúlies radiofòniques. A la Biblioteca del Pavelló de la República volem sumar-nos a aquest aniversari precisament avui, ja que el Mur de Berlín va caure la nit del 9 al 10 de novembre de 1989, després de més de 28 anys de la seva contrucció. Avui, fa 20 anys, el món es despertava amb una frontera menys.

Volem aprofitar l’avinentesa per recordar-vos que a la Biblioteca del Pavelló trobareu un volum de documentació important sobre Alemanya, que inclou principalment obres sobre Primera i Segona Guerra Mundial, nacionalsocialisme, Guerra Freda, constitució de la República Democràtica Alemanya, relacions hispano-alemanyes durant la Guerra Civil Espanyola i el Franquisme, etc.

Pràcticament tot aquest fons es pot localitzar a través del catàleg de la UB i un bon exemple és la coberta d’aquest llibre que podeu trobar al Pavelló, a l’igual que d’altres obres sobre el Mur de Berlín.

Tornem a estar d’enhorabona! El proper dijous 12 de novembre, a les set del vespre, tindrà lloc la presentació del darrer llibre d’un dels nostres usuaris, Francesc Poblet i Feijoo, que porta per títol El Congrés Universal d’Esperanto de 1909 a Barcelona: la consolidació del moviment esperantista als Països Catalans.

L’historiador Francesc Poblet, que ha publicat articles diversos sobre la història de l’esperantisme a revistes com Sàpiens, Kataluna Esperantisto o a l’Avui, presenta en aquesta obra el segon volum de la història del moviment esperantista als territoris de parla catalana, línia de recerca que ja havia iniciat anteriorment amb l’obra Els Inicis del moviment esperantista a Catalunya.

L’acte, organitzat per l’Associació Catalana d’Esperanto i el Museu d’Història de Catalunya tindrà lloc al mateix museu i comptarà amb la participació de Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ferriol Macip i Bonet, secretari de l’Associació Catalana d’Esperanto, Josep M. Roig Rosich, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, i de l’autor del llibre. Esperem que sigui tot un èxit!

A través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, el periodista i realitzador de televisió Felip Solé i Sabaté (LLeida, 1948) ha cedit documentació relacionada amb l’Organització de la Lluita Armada (OLLA) a la Biblioteca del Pavelló de la República.

L’OLLA fou una organització armada, de tendència llibertària però amb una marcada sensibilitat nacionalista, sorgida l’any 1972 d’un grup escindit del Partit Socialista d’Alliberament Nacional anomenat Resistència. Per proximitat ideològica  va mantenir relacions amb altres grups armats del moment com el Movimiento Ibérico de Liberación o el Grupo de Acción Revolucionaria Internacionalista.  Felip Solé, militant de l’OLLA, en el llibre Compte enrera de Francesc Escribano explica que va coincidir amb Salvador Puig Antich en els primers atracaments en què va participar i que quan aquest va ser detingut, empresonat i condemnat a mort, l’Organització de la Lluita Armada va idear un  pla de fuga, va organitzar una campanya reivindicativa internacional amb l’ajut de grups anarquistes europeus i,  com a resposta a la condemna a mort, va atemptar amb 70 quilos de nogalita contra el monument als caiguts  de l’avinguda Diagonal de Barcelona.

L’any 1974 la detenció d’alguns membres  de l’OLLA en un tren que es dirigia a França, va acabar amb l’activitat del grup. El fons cedit per Felip Solé conté documentació sobre la detenció, les diligències policials, el judici  militar i  la defensa dels militants Núria Ballart, Ramon Carrion, Joan J. Vinyoles i Georgina Nicolau, els quals van ser acusats d’activitats subversives i terrorisme i empresonats.

El fons personal Felip Solé i Sabaté constitueix, juntament amb l’Arxiu MIL i el fons de Salvador Puig Antich de la col·lecció del CEHI i  custodiats a la Biblioteca del Pavelló de la República, una molt bona font documental per a l’estudi de les organitzacions llibertàries i armades sorgides a Catalunya a finals del franquisme.

Felip Solé s’ha compromès a proporcionar a la Biblioteca del Pavelló  de la República més  documentació sobre l’Organització de la Lluita Armada així com a facilitar-nos més informació sobre aquesta organització  encara tan desconeguda. Li agraïm la seva col·laboració i us mantindrem informats sobre les noves incorporacions al seu fons personal.

Avui volem aprofitar per recordar-vos que les biblioteques del CRAI us ofereixen un servei que us pot ser molt útil: el servei de préstec entre biblioteques de la UB.

Font de la imatge: http://hijodelmedio.blogspot.com/2008/08/42-libros-para-entender-internet.html

Aquest servei, que us permet demanar en préstec a la vostra biblioteca llibres d’altres biblioteques de la UB, pot resultar-vos especialment interessant en el cas dels llibres de la Biblioteca del Pavelló de la República, ja que ens trobem ubicats una mica lluny de la resta de centres. Gràcies a aquest servei, podeu dirigir-vos al taulell de la vostra biblioteca i demanar que us enviem allà un llibre del Pavelló que estigui disponible, o bé retornar a qualsevol biblioteca de la UB llibres de la nostra biblioteca que tingueu en préstec.

Esperem que trobeu aquest servei molt útil i us animem també a que us familiaritzeu amb l’aplicació El meu compte, ja que ofereix diverses prestacions molt interessants, com renovar vosaltres mateixos els préstecs, reservar documents prestats, guardar les vostres cerques preferides o crear llistats amb els documents recuperats, opcions que de ben segur us facilitaran la feina en les vostres investigacions.

El Pavelló de la República ha rebut la visita d’un nombrós grup de membres de l’Associació danesa “Friends of the International Brigades Spain 1936-39”, acompanyats pel president de l’Associació i bon coneixedor de la història dels brigadistes danesos, el senyor Allan Christiansen.

La visita ha estat interessant i emotiva alhora perquè entre el grup es trobaven diversos descendents directes, fills i nets de brigadistes, que en la majoria dels casos van deixar la seva vida en terres de l’Ebre.

 Aquest és el cas de la senyora Ursula Munch-Petersen, filla del reconegut pintor i poeta Gustaf Munch-Petersen mort als 26 anys a la Batalla de l’Ebre i que ens va fer entrega del llibre Malerier og digte en el que es recullen les seves obres així com fotografies i records del seu pas per les Brigades.

Molt interessant és també la donació del periodista Erik Pedersen consistent en dos CD’s amb entrevistes als brigadistes morts recentment: Alun Menai Williams i Julius Kurt Goldstein. En un futur la biblioteca anirà rebent material divers fruit d’aquesta visita i de les relacions que s’han establert amb l’Associació.

Res ens complau més que acollir aquestes persones la vida de les quals ha quedat definitivament lligada a la nostra història.

Avui volem aprofitar el bloc per informar-vos d’un parell d’activitats que anuncia el Museu d’Història de Barcelona al seu Programa d’activitats: octubre 2009-gener 2010 i que hem trobat molt interessants.

D’una banda volem recomanar-vos la vista comentada que porta per títol Refugi 307 del Poble-Sec: el refugi antiaeri del Poble-Sec, que té lloc cada dissabte i diumenge, a les 11, 12 i 14h (català) i a les 13h (castellà). La visita, que té una durada d’uns quaranta-cinc minuts, té un preu de 3 euros. Si us interessa aquest refugi podeu veure el documental guanyador de la Mercè.doc 2008, Refugi 307, o bé  consultar la monografia El Refugi 307 : la guerra civil i el Poble-Sec, 1936-1939.

A més, el proper dissabte 31 d’octubre tindrà lloc la primera visita comentada que el Museu portarà a terme a la Bateria antiaèria del Turó de la Rovira. La visita, que tindrà una durada aproximada d’una hora i mitja, es repetirà també els dies 28 de novembre, 19 de desembre i 16 de gener a les 11h i té un preu de 6 euros. Si us interessa especialment el tema de l’aviació militar i els bombardeigs durant la guerra civil, us recordem que la Biblioteca del Pavelló va elaborar una pàgina web sobre Els Bombardeigs durant la Guerra Civil espanyola on trobareu una selecció de recursos existents a la biblioteca, així com un video realitzat amb material del nostre fons.

Esperem els vostres comentaris i valoracions si us animeu a participar en aquestes visites!