Commemoracions de la Setmana Tràgica 1909-2009

ST03Com bé sabeu, enguany es commemora el centenari dels fets que van sotragar la vida de la ciutat de Barcelona el juliol de 1909, la Setmana Tràgica, i l’Ajuntament ha endegat diversos actes (exposicions, conferències, itineraris, etc.), amb l’objectiu de donar a conèixer, des de diferents punts de vista, el que va succeir en aquells dies i la seva repercussió per a la ciutat i el país.

Es tracta d’un programa variat i atractiu en el que voldríem destacar les dues activitats en les que ha participat la Biblioteca del Pavelló de la República.

La primera, és la intervenció fotogràfica al castell de Montjuïc “Barcelona en flames!”. Al Castell de Montjuïc van ser empresonats centenars de detinguts i als seus fossars va morir afusellat, entre d’altres, Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou considerat l’ideòleg i cap de la rebel·lió. L’exposició s’inaugura el 7 de maig i es podrà visitar fins al 18 d’octubre de 2009.

La segona, és l’Exposició virtual Setmana Tràgica: una crònica documental. A partir d’una àmplia recerca documental s’han recollit fotografies, bans, postals, diaris, caricatures, dietaris, etc., que ens acosten a les vivències quotidianes del moment.

ST05Aprofitem per oferir-vos en aquest post una petita mostra de les imatges de la Setmana Tràgica que podeu trobar al nostre fons. Us recordem que també podeu trobar molta informació sobre la Setmana Tràgica al catàleg de la UB. Esperem que trobeu aquestes imatges, així com les iniciatives en les que participem, molt interessants!

Aquesta entrada s'ha publicat en Cursos, jornades i congressos, Exposicions, La Biblioteca difon el seu fons i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Commemoracions de la Setmana Tràgica 1909-2009

  1. Retroenllaç: Antoni Dalmau i la Setmana Tràgica a “Documentos RNE” « Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República

  2. El Mestre ha dit:

    Vergonyant assassinat del creador de l’Escola Moderna

    La convulsa Història de la Catalunya del segle XX començaria al detestable Castell de Montjüíc amb l’horrible i fastigós assassinat sense proves del pedagog universal català en Francesc Ferrer i Guàrdia,lliurepensador i racionalista,un llibertari que va portar a l’escamot d’afusellament,sota la responsabilitat dels autèntics responsables de la Setmana Tràgica-1909,una corrupta monarquía i uns polítics com en Maura al capdavant,que feien llàstima des de la pèrdua de les colònies-.Tothom coincideix en la necessitat d’un boc expiatori davant el model pedagògic antiautoritari propugnat i defensat per l’Escola Moderna,”nascuda de les idees del Moviment Llibertari,que volia destruir la societat d’aleshores i construir un nou món nascut de la mà humana i que no tingués res a agrair a Déu” i davant aquells militars que volien un “Cop de Gràcia” a uns disturbis catalans,que se’ls escapaven de les mans-.
    Ës més que confirmat pels historiadors i pedagogs d’arreu que en Francesc Ferrer i Guàrdia “no va tenir res a veure amb la Setmana Tràgica de Barcelona i per tant va ésser afusellat al Castell de Montjüíc,després d’un judici militar ben bé grotesc”,és a dir,que en Ferrer estaba de pas a la capital de Catalunya,on tenia pensat fer una gestió privada amb una Editorial de Barcelona,però oberta la “Caixa dels Trons” clerical,la Justícia Militar no només encausarien el pedagog universal català,sinó que el portarien a la mort-.Els “impostos de sang” que l’Estat español recaptava per a la inacabable Guerra del Marroc,n’era l’oportunitat de trobar un boc expiatori,que ni el seu ,el capità defensor en Frances Galceran el lliuraria-.
    Denúncies i anònims per perjudicar al màxim posible: hom asegura “Tots els elents reaccionaris,plegats a les clases conservadores,bo i formant aquest conjunt que pomposament es denomina a ell mateix “represntació dels elements de l’ordre”,però que potser van provocar els desordres del juliol 1909 amb el seu egoisme i intemperancia,hores d’ara volen amagar la seva cobardia demostrada durant els fets luctuosos amb una enérgica petició de severs càstigs contra els vençuts i un indigne odi a mort en manifestar els seus desitjos de venjança”
    Quan jo estudiava Magisteri i Psicologia alhora a finals dels anys 70,la figura catalana en Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna,em van obrir els ulls sobre els premis i els càstigs als alumnes,sobre la ineficacia dels exàmens i els concursos escolars-.Clar i català,me n’adonava que “amb tant aparell repressiu”,no és estrany que al segle XXI i singularment l’any 2009 se’n parli tant del fracàs escolar i també del fracàs de l’escola pública,del fracàs del model d’escola reformada,plena de reformes educatives a gust del govern que mana,que defensaven els reaccionaris-.Déu n’hi dó! Com va l’escola pública,de mal en pitjor ¡.
    Hom diu que a Catalunya, els alumnes immigrants no tenen les mateixes oportunitats que la resta. Dit en unes altres paraules: el català és un dels sistemes educatius, si s’analitzen els resultats en ciències i comprensió lectora, amb majors desigualtats entre els estrangers i els nascuts aquí. Aquestes diferències,segons els actuals pedagogs catalans de renom,es deuen en bona part a les males condicions socioeconòmiques que tenen els pares, però no només a això.

    M'agrada

  3. Retroenllaç: Per molts anys!!! « Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s