Amb La bomba del Liceu, el darrer documental de Carles Balagué, ens situem a la Barcelona de finals del segle XIX, la ciutat que va rebre el qualificatiu alhora terrible i bellíssim de La Rosa de Foc.
Els corrents més violents de l’anarquisme actuaven arreu d’Europa. Seguint aquesta línia a Barcelona, l’any 1893, es va produir l’atemptat sense èxit contra el capità general Martínez Campos i va ser també el 1893 quan Santiago Salvador va llançar dues bombes Orsini des del cinquè pis del Liceu cap a la platea. Només en va esclatar una, deixant però darrera seu un llegat considerable de morts i de ferits.
Les bombes van continuar esclatant fins ben entrada la següent dècada com a manifestació extrema d’un malestar social que evidenciava l’opulència de les classes dirigents i econòmicament potents en front de la misèria dels obrers.
Carles Balagué ens ofereix un excel·lent treball que organitza a partir dels testimonis i les opinions d’un nombrós grup d’experts en el tema. Roger Alier, Jaume Tribó i Enid Negrete ens parlen del teatre i de l’òpera que s’hi representava. Antoni Dalmau, Francisco González Ledesma, Eduardo Mendoza, Guillem Martínez, Lluis Permanyer i Dolors Marín, entre d’altres, van aportant informació rellevant sobre el paper del Gran Teatre del Liceu com a lloc d’exhibició i de relació de la burgesia barcelonina i sobre les difícils relacions entre classes socials.
També Joan de Déu Domènech i Josep Camprubí aporten informació sobre l’atemptat i el posterior empresonament i execució de Santiago Salvador.
Menció apart correspon a l’excepcional treball de fotografia de Carles Gusi.
En definitiva, creiem que tant els que no sàpiguen gran cosa d’aquest fet i del seu context històric com els que ja en tenen un coneixement més precís, passaran una molt bona estona amb aquest documental que manté un bon ritme des del primer fins a l’últim minut.
Antoni Dalmau, escriptor i usuari de la biblioteca, ens ha fet donació del DVD de la pel·lícula. Aprofitem per agrair-li des d’aquí.
26 Abril 2010 a les 17:03
En la nostra opinió un documental molt interessant (bé, com tots els que hem vist d’en Balagué, especialment la Casita Blanca i l’Arropiero). Només una pega, al final no ens va quedar clar com s’ho va fer la policia de l’època per descartar el sospitós inicial (que diuen va confessar després de “un hábil interrogatorio”….se’ns posa la pell de gallina només d’imaginar-nos en què consistirien aquestes “habilitats”) i reorientar les investigacions cap al culpable que havia fugit. No sabem si se’ns va passar o si realment no queda clar al documental.
M'agradaM'agrada
27 Abril 2010 a les 14:07
Benvolguts,
Efectivament, a nosaltres tampoc ens va quedar clar com es va seguir la pista a Santiago Salvador fins que el van detenir a Saragossa. Respecte al “hábil interrogatorio”, coincidim amb vosaltres: ja ens podem imaginar a quin tipus d’interrogatori fan referència…
Moltes gràcies per fer-nos arribar la vostra opinió!
M'agradaM'agrada