La Confederació Nacional del Treball es va fundar en un Congrés obrer regional de Catalunya convocat per Solidaritat Obrera que va tenir lloc al Saló de les Belles Arts de  Barcelona els dies 30 d’octubre a 1 de novembre del 1910. Hi van assistir delegats   de més de 100 societats obreres,  la majoria de Catalunya, que van  decidir constituir una Confederació Nacional del Treball Espanyola. Un any més tard,  el 8 de setembre de 1911, la CNT va organitzar el seu primer Congrés. 

No és aquest l’espai per sintetitzar cent anys d’història d’una organització sindical amb un protagonisme determinant en la vida política i social del segle XX  a l’estat espanyol: vagues revolucionàries de principis de segle (vaga de La Canadenca, 1919); clandestinitat i radicalització sota la dictadura de Primo de Rivera (creació de la Federació Anarquista Ibèrica, 1927); participació en la revolució d’Astúries (1934); intervenció  en la majoria d’organismes revolucionaris sorgits a partir del 1936 així com en els governs de la Segona República i de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil;  fets de maig de 1937; exili i repressió a partir del 1939; recuperació de l’organització a Tolosa de Llenguadoc;  membres dels maquis  i primera força d’oposició a la dictadura fins a principis dels anys 50; legalització (1977) i reconstrucció orgànica durant la transició espanyola;  protagonista de moltes lluites socials fins a l’anomenat cas Scala (1978), atemptat que -el pas dels anys ho ha demostrat- va ser orquestrat per la mateixa policia per, justament, acabar amb el creixement de la CNT; escissions continuades a partir dels anys 80; relatiu renaixement a partir del segle XXI a mans de joves que, molt crítics amb el sindicalisme d’estat, la globalització i la crisi econòmica i social, volen ser l’alternativa al capitalisme, aconseguir la transformació revolucionària de la societat i marcar nous camins en la lluita anarcosindicalista.

A la Biblioteca del Pavelló de la República trobareu gran quantitat de bibliografia,  publicacions periòdiques  i cartells relacionats amb la Confederació Nacional del Treball i els seus dirigents (Salvador Seguí, Buenaventura Durruti, Frederica Montseny, Joan García Oliver, etc.) al llarg d’aquests cent anys.

Pel que fa al material d’arxiu, els fons amb documentació més rellevant relacionada amb la CNT són: Fons DH i F-DH  (documents de la CNT entre 1910 i 1939), Fons SA  (col·lectivitzacions durant la Guerra Civil), Fons DO (CNT i moviment llibertari a l’exili), Fons FV i F-FV (clandestinitat, transició espanyola i fins als nostres dies), Fons MIL (Movimiento Ibérico de Liberación durant el darrer franquisme) i els fons personals de Carlos Manini (militant del Movimiento Libertario Español a l’exili) i Francisco Ponzàn (militant llibertari i responsable de la xarxa d’evasió anomenada Grupo Ponzán). Podeu consultar els inventaris d’aquests fons a la pàgina web: L’Arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República!

Si us agrada el cinema, la Filmoteca de Catalunya ha programat per als dies 28, 29 i 30 d’octubre una selecció de films de signatura llibertària produïts en plena Guerra Civil.