Segons notícies aparegudes recentment a la premsa, els mossos d’esquadra van desactivar l’any 2011 aproximadament 800 artefactes militars en els escenaris de la Batalla de l’Ebre.

L’any 2010 van ser 1.207 artefactes i el 2009 un total de 1.602. Aquestes estadístiques anuals resulten sorprenents i això que no s’hi han sumat els artefactes desactivats per la Guàrdia Civil ni tampoc aquells que troben particulars o col·leccionistes.

Com és que aquest darrer any se n’han trobat menys? L’explicació cal trobar-la en el descens de l’activitat de l’obra pública amb motiu de la crisi financera.

A la Terra Alta, si es construeix qualsevol infraestructura: una carretera, un polígon industrial, etc., és molt probable que hi trobin una bomba, un obús, un projectil o qualsevol altra classe de munició.

I una altra pregunta seria: com és que es troben tantes bombes? Resulta que a la Batalla de l’Ebre, durant poc més de tres mesos diàriament es van llançar una gran quantitat d’artefactes (hi ha historiadors que diuen que només des del bàndol franquista van ser uns 4.500 kilos de bombes diàries), en un territori relativament petit i d’una orografia complicada, amb indrets de poc accés. A més en altres països europeus, després de la Segona Guerra Mundial, es van dur a terme diversos processos de rastreig d’artefactes i a casa nostra no es va fer.

Podríem preguntar-nos també: per què la majoria d’aquests artefactes estan intactes i no han explotat? Se sap que els errors tècnics podien ser de fins un 20 % en algunes partides de munició d’artilleria o de bombes de mà.  Alguns eren fets de manera artesanal i fins hi tot hi ha models dels quals no en tenim referència.

Si aneu d’excursió per les terres de l’Ebre i us topeu amb un projectil, encara que us sembli que ja no pot estar actiu, no us en refieu i truqueu al 112!