El passat dia 25 de desembre va fer 78 anys que va morir Francesc Macià. Aquell dia centenars de persones van sortir al carrer per acomiadar el president de la Generalitat de Catalunya, que va morir cap a les 11 del matí del dia de Nadal de l’any 1933, a l’edat de 74 anys.

Malgrat l’oposició de la família, el govern republicà va imposar un enterrament civil per a Macià, que es reconeixia com a catòlic. El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, va tenir un estira-i-arronsa considerable amb el cardenal i arquebisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer, per aquests fets. El bisbe no volia autoritzar a un grup de capellans per anar a la vetlla del cadàver, encara que finalment va haver d’acatar l’ordre del cardenal.

Aquesta revelació s’inclou en un document, fins ara inèdit, que ha fet públic l’Associació Memòria i Història de Manresa. El document és una carta de Jaume Creus, amic personal de Macià, que va escriure l’any 1970 al biògraf del cardenal Vidal i Barraquer, Ramon Muntanyola.

Un cop va esclatar la Guerra Civil, el bisbe Irurita va ser detingut pels milicians anarquistes i durant molts anys es va pensar que havia mort afusellat l’any 1936, fet que el va convertir en màrtir. Tot i això, hi ha una hipòtesi que apunta que va sobreviure pactant el seu alliberament amb la CNT-FAI per anar a l’exili. En canvi, Vidal i Barraquer, perseguit pels faistes, es va haver d’exiliar a Itàlia. L’any 1943 va morir a la ciutat de Friburg (Suïssa).