Ens ha agradat! “Només són dones” de Carmen Domingo

donesFeia temps que no escrivíem cap post sobre teatre al nostre blog. Avui volem recomanar-vos un espectacle contra l’oblit que recull text, dansa, audiovisual i música en directe. Es tracta de l’obra Només són dones de la dramaturga Carmen Domingo que aquests dies es pot veure a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Carme Portaceli.

És una obra que parla de les dones durant la Guerra Civil i el començament del franquisme. Són cinc històries entrellaçades sobre els sofriments de milers de dones a les presons espanyoles. Esposes, mares, filles i germanes i, sobretot, militants, sindicalistes, guerrilleres… que van lluitar per la democràcia i pels drets adquirits durant la Segona República.

La República va significar per a les dones la conquesta de drets i llibertats com el dret a vot, l’educació, el divorci…

Amb la dictadura franquista, sota la influència del nacionalcatolicisme i el nacionalsindicalisme, es discrimina a la dona que queda expulsada del mercat laboral i  el seu paper principal es relega a les tasques domèstiques i de maternitat. Moltes van ser reprimides, jutjades i condemnades per tribunals militars i empresonades o executades a causa de la seva lluita durant la guerra.

La lluita i el patiment d’aquestes dones molts cops ha estat invisible. Aquest text es una crida al reconeixement de milers de dones immerses en conflictes bèl·lics de diversa índole. L’autora barreja realitat i poesia per dramatitzar aquestes històries que ens han colpit i que creiem que mereixen ser vistes.

La combinació de les quatre formes d’expressió: veu i cos (Míriam Iscla), dansa (Sol Picó), música (Maika Makovski) i audiovisual (Laia Gomà) funciona a la perfecció, es complementen i aporten emoció al conjunt.

És una obra de teatre que cal anar a veure per conèixer una part de la nostra historia, però també perquè es tracta d’un muntatge molt ben fet, molt ben estructurat, molt ben dirigit i amb unes interpretacions que atrapen des del primer moment.

Sortirem del teatre contents d’haver-la vist i tristos perquè va passar. Així, com la vida.

Teniu temps fins al dia 8 de novembre! No us la perdeu!

Aquesta entrada ha esta publicada en Ens ha agradat, Franquisme, Guerra Civil espanyola, Notícies d’actualitat, Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s