Fa uns quants dies va aparèixer una notícia a la premsa barcelonina on s’anunciava que  la conselleria de Justícia tenia intenció de tancar la presó Model enguany. Si no hi ha res de nou, la vella presó de l’Eixample quedarà buida definitivament aquest proper mes de juny.

Sembla ser que l’Ajuntament de Barcelona ja treballa, en un procés participatiu amb els veïns, per determinar el futur de les instal·lacions i per tirar endavant la proposta d’incloure-hi un centre de recuperació de la Memòria Històrica.

Cal que recordem tot el que ha simbolitzat aquest centre penitenciari. Durant la Guerra Civil (1936-1939), la presó Model va allotjar, a més dels presos comuns, molts presoners polítics i sindicals del règim franquista. Precisament durant el franquisme multitud de personatges rellevants de la vida política, social i cultural catalana van ser tancats també a la presó, on es van realitzar execucions com la de Salvador Puig Antich el mes de març de 1974.

Fa molts anys, al nostre blog ja us vam parlar d’aquest tema en un post que portava per títol En defensa de la presó Model de Barcelona: un espai de Memòria. Explicàvem en aquella ocasió que Gabriel Gómez, fill del cartellista Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956), un dels presos il·lustres de la Model, havia fet donació a la biblioteca d’un DVD on es presentava un projecte arquitectònic de rehabilitació de la presó segons l’avantprojecte de l’arquitecte Luis Villarpando.

L’Associació Cultural Helios Gómez sempre ha defensat que la presó es converteixi en un espai de Memòria per recordar tot allò que va succeir entre els seus murs: opressió, resistència, creació artística…

Helios Gómez pertany a una  generació d’artistes d’entreguerres molt compromesa amb les causes polítiques i socials. Després de la derrota republicana l’any 1939 es refugia a França on va ser internat a diferents camps de concentració. Torna a Barcelona i a causa de la seva activitat política clandestina va ser arrestat en diverses ocasions i tancat a la presó Model de Barcelona.  No va ser alliberat fins al 1954, i va morir dos anys més tard.

Durant el seu captiveri, l’artista, davant la insistència del capellà de la presó, va pintar a l’oratori de la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, uns frescos dedicats a la Verge de la Mercè patrona de Barcelona i dels presos. Aquesta obra serà coneguda com la Capella Gitana i actualment es troba sota una capa de pintura.

La obra es pot recuperar si hi ha voluntat i hem de lluitar tots plegats perquè així sigui.

Des del nostre blog volem reivindicar la conservació i restauració d’aquests frescos. Creiem que la figura excepcional de l’Helios s’ho mereix. Seria un bon reclam artístic per la ciutat de Barcelona.