80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals

Avui recordarem un fenomen únic en la història europea.

Durant la Guerra Civil uns 35.000 homes i dones voluntaris procedents de més de 50 països van lluitar per defensar la República, la Democràcia i la Llibertat. Aquests homes i dones varen ser les Brigades Internacionals, els Voluntaris de la Llibertat.

Les Brigades Internacionals com a dimensió col·lectiva del subjecte històric ha estat un tema molt estudiat i debatut, alhora que objecte de controvèrsia, tant dins com fora de l’estat.

Des de l’inici de la Guerra Civil hi ha hagut dues visions confrontades sobre els brigadistes. Els que els consideren lluitadors per la llibertat i la democràcia, tractant de minorar certs aspectes desagradables com l’existència de desertors, les persecucions que van patir per part d’alguns caps comunistes, l’empresonament de brigadistes, etc. I per contra, la historiografia franquista que parla de les Brigades Internacionals com a instrument per introduir el  comunisme a Espanya sota la batuta de Moscou.

El que és cert és que el cop d’estat del 18 de juliol de 1936 a Espanya, que va fer esclatar la Guerra Civil, va suposar la primera confrontació a escala internacional entre  el feixisme i la democràcia, una mena d’assaig general del que seria poc després la Segona Guerra Mundial.

Recordem que el govern legítim de la República va denunciar reiteradament l’incompliment del pacte de no intervenció per part dels règims feixistes d’Itàlia i Alemanya que subministraven material bèl·lic i ajuda militar al bàndol franquista.

L’estudi dels brigadistes que van venir a lluitar amb el bàndol republicà, a partir de les Olimpíades de Barcelona del 1936, demostra que gran part d’ells no ho van fer com a conseqüència d’una propaganda organitzada, sinó seguint el seu propi impuls.

Amb cultures, opinions i religions diverses, la majoria d’ells sense parlar espanyol ,van arribar en vaixells, en tren, en bicicleta i fins hi tot a peu! Eren republicans, anarquistes, comunistes, socialistes, sindicalistes… tots demòcrates, d’esquerres, que rebutjaven el feixisme.

Eren joves idealistes de diverses condicions socials: estudiants, obrers, soldats, infermeres, metges, com el doctor Norman Bethune, canadenc que va realitzar la primera transfusió de sang en campanya de la història.

Destaquem també el paper dels intel·lectuals, professors d’universitat, artistes, escriptors, fotògrafs, científics… Alguns d’ells tan coneguts com el periodista i escriptor britànic George Orwell, que va combatre en diferents fronts, o la filòsofa francesa Simone Weil que va formar part de la Columna Durruti.

Tot i que l’arribada de voluntaris internacionals va començar essent quelcom espontani, més tard es comencen a organitzar a través de la Internacional Comunista. La ciutat de París es va convertir en el centre de reclutament i, més tard, a la península, Albacete es va establir com a centre d’operacions.

S’organitzaren un total de vuit brigades: la XI, XII, XIII, XIV, XV, la 86, la 129 i la 150.

A tall d’exemple direm que  la Brigada XV es va formar amb britànics, llatinoamericans, canadencs i estatunidencs. La Brigada Lincoln, és possiblement el batalló més famós que va participar en la defensa de Madrid i en les batalles de Brunete, Belchite o Terol.

   
Centúria Tom Mann de voluntaris britànics. Barcelona,  setembre de 1936 Membres del Batalló Thaelmann, unitat militar formada per 1.500 voluntaris alemanys, austríacs i escandinaus,  prop d’Osca a l’agost de 1936

Les Brigades van començar la seva retirada a partir del dia 23 de setembre de 1938, més de mig any abans que finalitzés la guerra. Van morir més de 9000 brigadistes. Van rebre emotius homenatges per tot el país. A la ciutat de Barcelona més de 250 mil persones van acomiadar als brigadistes, i tots els assistents  van poder sentir el famós discurs de la històrica dirigent del Partit Comunista Dolores Ibárruri, la Pasionaria, del que reproduïm un fragment molt significatiu:

Camaradas de las Brigadas Internacionales! Razones políticas, razones de Estado, la salud de esa misma causa por la cual vosotros ofrecisteis vuestra sangre con generosidad sin límites os hacen volver a vuestras patrias a unos, a la forzada emigración a otros. Podéis marcharos orgullosos. Sois la historia, sois la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia, frente al espíritu vil y acomodaticios de los que interpretan los principios democráticos mirando hacia las cajas de caudales o hacia las acciones industriales que quieren salvar de todo riesgo.

No os olvidaremos, y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República española, ¡volved!…

Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos, los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo: ¡Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!

Alguns brigadistes que van tornar al seu país d’origen, en molts casos van participar també a la Segona Guerra Mundial o van patir les purgues estalinistes. Altres es van haver d’exiliar.

Destaquem el fet que, per primer cop a la història, soldats afroamericans van lluitar amb soldats blancs i que més de 500 dones brigadistes van venir a Espanya per defensar i promoure els drets de la dona que s’havien aconseguit durant la República. Moltes van combatre per aquests ideals o van participar en tasques sanitàries o periodístiques, com l’argentina Fanny Edelman, que va participar en campanyes d’alfabetització de les tropes  o  l’alemanya Gerda Taro, companya del famós fotògraf i corresponsal de guerra Robert Capa, que fou la primera fotoperiodista que va morir al front, a la Batalla de Brunete, amb 26 anys, aixafada, de forma accidental, por les cadenes d’un carro de combat republicà.

L’any 1996 el Congrés dels Diputats va concedir la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que eren vius, complint la promesa que els va fer el govern de la República quan els va acomiadar.

Malgrat tot, més de 80 anys després de finalitzar la guerra, l’estat espanyol no ha dignificat la memòria dels brigadistes amb la importància que es caldria davant d’un dels fenòmens més grans de solidaritat que s’ha dut a terme a la història.

La lluita dels brigadistes no va ser en va: és un exemple que  ha perdurat a la història i la seva memòria ha d’ajudar tots els pobles que lluiten per la justícia, la llibertat i el progrés social.

Aquests dies se celebren nombrosos actes d’homenatge i s’organitzen jornades i congressos sobre les Brigades Internacionals que reconeixen la importància i la repercussió que van tenir.

Destaquem el seminari Història i memòria de les Brigades Internacionals. Una mirada est-oest, que va tenir lloc el passat dia 26 d’octubre a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona i on va ser present el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República presentant el projecte SIDBRINT.

El seminari amb gran èxit de participació, va ser organitzat per l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB i el mateix CRAI Biblioteca Pavelló de la República, amb la col·laboració del Consortium for International Studies Abroad (CASA) i hi van participar una desena de ponents.

Recordem també que hi ha més de 300 monuments repartits arreu del món que els rendeixen honor.

Els podeu consultar a:

A la ciutat de Barcelona hi ha aquest:

Si el voleu visitar heu d’anar fins al barri d’Horta-Guinardó i el trobareu a la sortida del Tunel de la Rovira.

Aquesta entrada s'ha publicat en Guerra Civil espanyola, Notícies d’actualitat, Notícies de la biblioteca, Seminaris i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals

  1. Krakoski . ha dit:

    Felicitats per l’article.
    Gràcies per la informació.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s