Josep Carner i Puig-Oriol al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Deixa un comentari

Enguany, impulsat pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, se celebra l’any  Josep Carner per commemorar el cinquantenari de la seva mort. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol sumar-se a aquest aniversari recordant-vos que al nostre arxiu custodiem, també, documentació relacionada amb aquest escriptor, conegut com el “Príncep dels poetes”.

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 — Brussel·les, 4 de juny de 1970) periodista, escriptor, poeta i traductor, l’any 1921 ingressà en la carrera consular i exercí càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil es va mantenir fidel a la República i l’any 1939 va perdre el seu càrrec al cos diplomàtic i es va exiliar a Mèxic, on va participar activament en l’activitat cultural i política dels exiliats.  Nomenat conseller del govern del President Irla a l’exili, va tornar a Europa en acabar la Segona Guerra Mundial. S’instal·là  a Brussel·les, fou professor a la Universitat Lliure i al Col·legi d’Europa de Bruges i membre del Consell Nacional de Catalunya a l’exili a Londres (1945-47). A l’abril del 1970, vell i malalt, va anar a Barcelona per una breu estada i dos mesos després moria a Brussel·les. L’any 1978 les seves despulles es van traslladar a Barcelona. Està enterrat al cementiri de Montjuïc. El seu arxiu i la biblioteca personal es poden consultar la Biblioteca de Catalunya.

La documentació de Josep Carner dipositada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta majoritàriament de correspondència amb Manuel Serra i Moret, amb Jordi Arquer i amb Miquel Ferrer, de documentació relacionada amb els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili, amb el Consell Nacional de Catalunya a l’exili i amb el trasllat de les seves despulles al cementiri de Montjuïc l’any 1978. També d’algunes fotografies entre les quals volem destacar un clixé de la primera reunió del Govern de la Generalitat a l’Exili (París 1946), els assistents de la qual eren: Josep Carner, Carles Pi Sunyer, Pompeu Fabra, Joan Comorera, Antoni Rovira i Virgili i el President Josep Irla.

A banda d’aquest material, el nostre usuari  Robert Surroca i Tallaferro, històric militant del Front Nacional de Catalunya, ens ha enviat còpies digitalitzades de diversos documents del seu arxiu personal, relacionats amb Josep Carner i que, segons ell, demostren: la permanent i continuada persecució i repressió, per part dels espanyols, contra tot el que fos català, fins i tot, a un poeta que va sonar com a premi Nobel.

Aquesta documentació cedida per Robert Surroca consta de:

  • Una fotografia d’un monument  a Josep Carner existent a Brussel·les i d’un díptic que es va editar amb motiu de la seva inauguració l’any 2001.
  • Un retall del Correo Catalán del 30 de març de 1976 on s’explica que els exiliats espanyols a Bèlgica han adreçat una petició al consolat de Brussel·les per poder tornar a Espanya sense ser represaliats.
  • Una coberta de la publicació Lligam editada pel Centre Josep Carner, Amics de la Cultura Catalana de Brussel·les, del 1989.
  • Dues fitxes policials del Servicio de Información de Barcelona dels mesos de febrer i abril de 1964, on s’informa que Josep Carner no té antecedents policials –de lo que se deduce que no ha tenido actuación destacada de la época marxista– i que, per tant, pot entrar i sortir d’Espanya.
  • Un informe policial de febrer de 1964,  relacionat amb un homenatge a Josep Carner que un grup de compatriotes (Fèlix Millet, Joan Bautista Cendrós, Lluís Mercader, etc.) li van fer a París. Segons aquest document la finalitat de l’homenatge era considerar Josep Carner como el mayor poeta catalán viviente, ya que no se le conceptúa exiliado, dado que él mismo se marchó voluntariamente años antes de la Guerra de Liberación, al extranjero. El redactor falseja els fets ja que Carner va ser un dels pocs membres del cos diplomàtic que va mantenir-se fidel a la República, no va tornar a Catalunya i es va exiliar primer a Mèxic i en acabar la Segona Guerra Mundial a Brussel·les.

Com diu Robert Surroca, aquests documents policials demostren el rigorós control que, la policia franquista, tenia dels exiliats fins i tot d’un intel·lectual, gens perillós,  com era en Carner.

A l’article “Este Carner”: el poeta als papers de la policia franquista, publicat al diari El Nacional.cat el passat 9 de juny, Joan Safont parla d’aquesta documentació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.