Fa uns quants mesos, en Sergi López, d’Igualada, es va posar en contacte amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Preguntava per un brigadista soviètic del que tenia poca informació i volia saber com trobar més dades d’aquesta persona. Tenia coneixement de l’existència de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestionem des de la nostra biblioteca i arxiu.

Però realment aquest no és l’inici de la història que us volem explicar.

Tot comença a l’hivern del 2018 quan en Sergi, en una trobada familiar, xerrant sobre la Guerra Civil, va preguntar al fill del seu besavi en quin bàndol estava. Aleshores li va explicar que el besavi era republicà i que va lluitar a les ordres d’un militar soviètic, que va morir en combat mentre derivava un avió enemic.

En Sergi, encuriosit, volia saber-ne el nom i on va morir però no tenia més dades que les proporcionades pel seu familiar.

A partir d’aquí va ser quan es va posar en contacte amb nosaltres i juntament amb l’Associació d’Aviadors de la República i amb l’Associación de Amigos de las Brigadas Internacionales , entre tots, el vàrem ajudar a desenvolupar la seva recerca.

Ara sabem com es diu el militar soviètic i fins hi tot on està enterrat. Aquí en teniu un breu apunt biogràfic:

Alieksei Vasilevich Brovkin va néixer a Golybovsk (Lugansk) un 20 de maig de 1913. Pertanyia a l’exercit roig des del 1935. Era graduat a l’Escola d’Especialistes en aviació junior. Guardonat amb el rang de comandant menor, va servir al districte militar de la ciutat de Kiev com a artiller-operador de ràdio de la 87 brigada d’aviació de bombarders d’alta velocitat.

Va arribar un 28 de maig de 1937 a Espanya per lluitar amb l’exèrcit republicà com a comandant voluntari soviètic i tripulant de Katiuscas-Tupolev SB-2. Va ser abatut mentre volava, el dia 24 d’agost de 1937, per un atac d’un caça republicà a la regió de Barcelona i fou enterrat a Reus.

A títol pòstum fou condecorat, el mateix any 1937, amb l’Ordre de Lenin.

Podeu consultar la seva fitxa de Sidbrint on és recull tota la informació obtinguda amb les corresponents fons documentals. 

En aquestes imatges podeu veure a l’Aleksei: la foto més groguenca es a Espanya, la blanc i negre és a la URSS, i l’altra de la seva tomba al cementiri de Reus.

• 

• 

• 

En Sergi va anar a veure la tomba de l’Aleksei, que es troba a la Capella dels herois del Morell i Vilallonga del cementiri de Reus, monument funerari on reposen les restes dels 130 milicians reusencs que van morir l’any 1838 durant la primera guerra carlina en una acció entre els municipis del Morell i Vilallonga. La capella recull els noms de tots els caiguts.

La seva mare mai no va saber de la mort del seu fill i no es té constància que quedi algun familiar viu.

Un final, si més no, feliç per aquest relat que rescata de l’oblit la figura de l’Aleksei, un de tants brigadistes que van lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil espanyola. De fet ens ha comentat en Sergi que, en l’actualitat, hi ha un investigador rus, que junt amb l’Associació d’Aviadors de la República, està preparant un article sobre Aleksei. Us informarem quan surti publicat!

Per acabar comentar-vos que el Cementiri de Reus acull també les despulles de Pepa Colomer (1913-2004), la primera dona aviadora catalana de la història i la tercera d’Espanya, que va obtenir la llicència de pilot el gener del 1931, quan només tenia 18 anys, i va participar en diversos concursos d’aviació. 

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, va entrar a formar part de l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra, es va exiliar a França amb el seu professor d’aviació i futur marit, Josep Maria Carreras i Dexeus, i posteriorment a Anglaterra. I ja no va tornar a pilotar un avió mai més.

Curioses coincidències…