La curiosa història d’un altre Gernika

Deixa un comentari

El passat mes de febrer, la sala del Consell de Seguretat de la seu de les Nacions Unides a Nova York va recuperar el tapís que reprodueix el Gernika de Pablo Picasso.

La peça, que molta gent als Estats Units confon amb l’autèntic Gernika!, és una reproducció del quadre que es troba exposat al Museu Reina Sofia de Madrid, pertany a Nelson A. Rockefeller Jr. que se la va emportar, sense donar explicacions, i ara ha decidit tornar-la.

Aquesta obra va ser encarregada pel seu pare Nelson Aldrich Rockefeller (1908-1979) vicepresident dels Estats Units entre 1974 i 1977 i nét de l’històric magnat petrolier John D. Rockefeller, que, malgrat poseir diversos Picasso autèntics, va optar a mitjans dels anys 50 per comissionar tretze tapissos que fossin rèpliques dels seus quadres favorits, entre els quals hi havia també un altre quadre de Picasso: Les senyoretes d’Avinyó. Ho va fer en contra dels seus assessors artístics que pensaven que la seva col·lecció es devaluava amb aquelles còpies per molt que estiguessin autoritzades pel mateix Picasso.

L’obra va ser feta sota la supervisió de l’artista malagueny al taller de J. de la Baume-Dürrbach al sud de França. Te unes dimensions de gairebé set metres de llarg i més de tres d’alçada.

L’icònic tapís de Picasso és un símbol de l’horror de la guerra, i ara ja torna a penjar a l’entrada del Consell de Seguretat de l’ONU, precisament l’òrgan encarregat de vetllar per la pau, al mateix lloc on era des de l’any 1985 i on habitualment els ambaixadors del Consell de Seguretat i el Secretari General responen a les preguntes de la premsa.

Sembla ser, però, que el tapís no serà permanentment a la seu de les Nacions Unides de Nova York.

Rockefeller té la intenció de donar l’obra al National Trust for Historic Preservation. “Estem desitjant que hi hagi un nou capítol per al tapís del Guernica: el préstec a llarg termini a l’ONU, però també la possibilitat de mostrar aquesta poderosa obra d’art a una població àmplia i diversa, al igual que el mateix Picasso va decidir quan va enviar l’obra original del Guernica a una gira internacional el 1937”, va dir Paul Edmondson, president i director general del National Trust.

En els seus 75 anys d’història, l’ONU ha atresorat una vasta col·lecció de teles i escultures amb missatges contra la violència i la pau mundial. Un conjunt artístic que aglutina diversitat de tipologies i d’estils, com ara una vidriera de Marc Chagall.

Recordem que Pablo Picasso va pintar el Guernica per formar part del Pavelló Espanyol a l’Exposició Internacional de París, del 1937. Es va inspirar en la notícia dels bombardejos de l’aviació alemanya sobre el poble al País Basc que dona nom a l’obra durant la Guerra Civil espanyola.

A la rèplica de l’edifici del Pavelló de la República, construit a Barcelona l’any 1992, actualment seu de la nostra biblioteca-arxiu, hi ha una còpia de l’obra que es pot contemplar a l’emplaçament per on va ser concebuda.

El dia 5 de febrer de 2003 el tapís va viure un episodi significatiu entre l’art i la geopolítica: es va cobrir amb una lona blava, que portava el logotip de l’ONU i una sèrie de banderes del consell. Una escenografia preparada pel parlament del Secretari d’Estat nord-americà Colin Powell on sostenia que l’Iraq ocultava armes de destrucció massiva davant d’això es feia necessària una acció militar per desarmar el país. Van justificar-ho dient que era per facilitar les fotos i perquè distreia massa l’atenció… Més tard es va demostrar que les afirmacions que va fer el Secretari d’Estat eren falses. Al final de la seva compareixença, Powell i els membres del Consell de Seguretat van passar davant del tapís cobert; l’espai el va ocupar el ministre de Relacions Exteriors francès, Dominique de Villepin, que va criticar el discurs de Powell davant aquesta versió censurada de Guernica. Aquí en teniu la prova….

De moment, però, l’icònic tapís del Guernica tornarà a recordar a mandataris i diplomàtics d’arreu del món el dolor i devastació que provoquen les guerres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.