El Fons Personal José María Valverde va ser donat l’any 2001 per Pilar Gefaell, vídua de l’escriptor, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
Conté diversos materials: des del Valverde poeta de principis dels anys quaranta fins a testimonis públics i privats de la repercussió que va provocar la seva mort, passant per manuscrits inèdits, contractes editorials, retalls de premsa o correspondència amb figures com Vicente Aleixandre, Pedro Salinas, Juan Ramón Jiménez o José Luis López Aranguren, entre d’altres, així com de documentació relacionada amb la seva dimissió l’any 1965 com a catedràtic d’estètica de la Universitat de Barcelona en solidaritat amb els professors de Madrid E. Tierno Galván, J.L. López Aranguren i A. García Calvo, expulsats per motius polítics. El fons ocupa 2, 90 metres lineals i abasta cronològicament des de principis dels anys quaranta fins a la mort de José M. Valverde, l’any 1996.

Aquest any 2022, la senyora Isabel Nadal, esposa del filòsof, editor i amic de José María Valverde, Jon K. Akordagoikoetxea Goikkoetxea (Elorrio, 1937 – Barcelona, 2016), ha cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República correspondència d’aquest escriptor amb el jesuïta i també escriptor i poeta Ramon Comas i Maduell.

Ramon Comas i Maduell (Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, 1978), Nascut en el si d’una família creient, la seva infantesa va quedar marcada per l’esclat de la Guerra Civil, on va perdre el seu pare. Els primers estudis els va realitzar al Col·legi de les Carmelites de la Caritat i, després d’acabar la Guerra, l’any 1944, va entrar al seminari de Tarragona. La seva estada al Seminari va orientar de manera decisiva la seva vida: l’any 1952 va ingressar a la Companyia de Jesús i el 1965 va ser ordenat sacerdot pel Doctor Gregori Modrego Casaus, arquebisbe de Barcelona.
Ramon Comas va ser una persona inquieta i activa. Com a editor va dirigir la col·lecció poètica Les Hores Extres, una proposta innovadora i arriscada. Com a escriptor va publicar narrativa (Pàtria ignorada i Les trampes de l’Enric o el recull de contes Rescat d’ambaixadors), assaig (L’estat i les esglésies per separat, Gomà-Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 o Roma in stato di emergenza) i, sobretot, poesia (debuta l’any 1963 amb Les paraules no basten, el 1968 publica Comptar les bigues, més tard col·labora en l’Antologia d’homenatge a Pompeu Fabra, guanya el premi de poesia Ribas i Carreras amb el recull Lletra de batalla i pòstumament es publica Oda nova a Tarragona i altres poemes i el recull inèdit Resistències). Va viatjar molt al llarg de la seva vida (Harlem (Estats Units), Bordeus, el Quebec o Roma) però mai no va perdre el contacte amb la cultura catalana.

L’any 1976 va patir una angina de pit, un infart de miocardi i dues parades cardíaques. Des de llavors va estar a la Infermeria Provincial de Sant Cugat. Amb només quaranta-tres anys, va morir el 6 de febrer de 1978. La documentació de Ramon Comas i Maduell va ser cedida pel seu amic Ignasi Riera al CRAI Campus Catalunya de la Universitat que porta el nom del seu oncle Antoni Rovira i Virgili.

El material cedit per Isabel Nadal i Jon K. Akordagoikoetxea Goikoetxea consta de cartes enviades a Ramon Comas per José Maria Valverde i Pilar Gefaell des del seu exili voluntari als Estats Units i al Canadà entre els anys 1966 i 1976, d’una sola carta de Ramon Comas, del primer de gener de 1967 i d’escrits i poemes de Valverde que aquest feia arribar a Ramon Comas. A la correspondència, a banda d’explicar-se temes familiars, personals, laborals i intel·lectuals, critiquen l’església catòlica oficial i comenten la situació econòmica mundial (crisis econòmica de principis dels anys 70) o la del règim franquista.

La documentació s’ha incorporat al fons José María Valverde, abasta cronològicament els anys 1966 a 1976, ocupa 0,10 metres lineals i ja es troba a disposició dels investigadors que la poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.