El passat dijous, dia 18 maig, es va inaugurar, a Ca l’Arenas.Centre d’Art del Museu de Mataró, l’exposició «Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023)», comissariada per l’historiador de l’art Francesc Miralpeix, de la Universitat de Girona, un projecte concebut com un acte necessari de transparència, en la línia del camí emprès per alguns grans museus i institucions europees a l’hora de revisar la naturalesa dels seus fons.
La història de la majoria dels museus catalans no s’entendria sense el trasbals que va suposar la Guerra Civil per al conjunt del patrimoni del país.
Hi hagué un abans i un després en la museografia catalana, i la ciutat de Mataró no en va ser una excepció.
Gairebé noranta anys després de la fi del conflicte bèl·lic, s’ha volgut posar una mica més de llum a la història del Museu de Mataró i a l’origen de les col·leccions i del projecte museístic de Can Serra, la seva seu principal, que van començar a prendre forma els primers anys de la dictadura franquista.
El nou Museu de Mataró, ubicat a Can Serra, va néixer en els primers anys de la dictadura com un gran contenidor d’objectes de tota mena, a la manera dels museus vuitcentistes.
El seu fons estava constituït per algunes donacions particulars, amb fons aplegats abans de la Guerra Civil a l’Escola d’Arts i Oficis, amb obres de la salvaguarda republicana i amb objectes procedents de dos dipòsits realitzats el 1944 pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN).
Per raons ben diverses, els béns requisats durant la guerra que no van ser retornats als seus propietaris van passar a ser de titularitat del nou Estat Nacional, que els va cedir en qualitat de dipòsit a museus, institucions i particulars.
El Museu de Mataró no va ser l’únic museu català en rebre objectes d’aquesta procedència, però sí un dels més beneficiats del repartiment.
L’Expedient 2619 identifica els dos lots arribats l’11 de maig i 2 d’agost de 1944.
El primer dels lots aplegava 57 objectes diversos, amb obres de Masriera, Rusiñol o Galwey. El segon lot contenia 880 peces, que incloïen 300 monedes, 326 medalles i 254 objectes més, amb joies, elements decoratius i un bon nombre obres d’art (sèries completes dels gravats de Goya, dos dibuixos de Salvador Dalí, pintures de Nonell, Brull, Nogués, Armet, Vayreda, pintures d’alta època, etc.).
L’estudi de la documentació generada, dispersa en diferents arxius, ha permès creuar dades amb la informació continguda a les mateixes obres. És el cas de les etiquetes esgrogueïdes dels reversos de les peces. A mà o mecanografiades, més grans o més petites, són cicatrius d’un temps que mai no ha acabat de passar del tot.
L’exposició ha comptat amb la col·laboració d’arxius i institucions tan destacades com l’Arxiu Municipal de Mataró, l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Santa Maria, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el Museu d’Història de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’Institut Amatller d’Art Hispànic, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, la Biblioteca Nacional de España i l’Archivo Regional de Madrid.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha col·laborat amb la cessió d’aquests tres cartells:
La mostra es pot visitar fins al 22 d’octubre de 2023. No us la perdeu! És una invitació a la ciutadania a reflexionar sobre un temps i uns fets encara molt poc coneguts.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 