Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


3 comentaris

José María Valverde protagonitza el nou volum dels “Papers del Pavelló de la República”

El professor i escriptor José María Valverde és el protagonista del darrer volum d’ Els papers del Pavelló de la República, col·lecció editada conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i l’Editorial Afers.

En aquesta ocasió l’historiador Jordi Amat, un dels nostres usuaris, ha estat el responsable de reconstruir i analitzar el contingut de les vint-i-vuit caixes del Fons Personal José María Valverde, que formen part de l’Arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República, i que va ser donat l’any 2001 per Pilar Gefaell, vídua de Valverde, al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.

El Fons Personal José María Valverde conté material divers: des del Valverde poeta de principis dels anys quaranta fins a testimonis públics i privats de la repercussió que va provocar la seva mort, passant per manuscrits  inèdits, contractes editorials, retalls de premsa o correspondència amb figures com Vicente Aleixandre, Pedro Salinas, Juan Ramón Jiménez o José Luis López Aranguren, entre d’altres.

Amb el Fons José María Valverde: 1942-1996: fragments d’una biografia intel·lectual el CEHI us convida a aprofundir en la figura d’un dels homes de lletres més respectats de la cultura espanyola de la segona meitat del segle XX.


Deixa un comentari

Diari d’una postguerra: la Vanguardia Española (1939-1946)

L’Editorial Afers acaba de publicar Diari d’una postguerra: la Vanguardia Española (1939-1946), una obra col·lectiva dirigida i realitzada per diversos historiadors i investigadors estretament vinculats al Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona, que formen també part del nostre grup d’usuaris habituals.

L’objectiu principal de la recerca ha estat l’anàlisi de la institucionalització del règim franquista a Catalunya a través de La Vanguardia, realitzat a partir del buidatge exhaustiu i sistemàtic del període 1939-1946, a partir de la col·lecció del diari dipositada a la Biblioteca del Pavelló de la República.

Trobareu més informació sobre aquesta obra, que ja podeu consultar a la nostra biblioteca, al Bloc del CEHI!


2 comentaris

Atles de la Guerra Civil a Catalunya

Avui ens complau molt especialment presentar-vos el llibre Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Es tracta d’una obra importantíssima per a tots aquells interessats en la Guerra Civil espanyola i ens satisfà que la seva gestació hagi estat estretament vinculada al Pavelló de la República.

El CEHI (Centre d’Estudis Històrics Internacionals) ha estat el coordinador d’aquest gran projecte que ha exigit la consulta de desenes de biblioteques i arxius, tant nacionals com internacionals, al llarg de cinc anys de treball. No cal dir que a la Biblioteca del Pavelló de la República han tingut les portes obertes i aprofitem aquest post per felicitar-los ben sincerament per la feina feta i també per agrair-los la càlida menció que en fan a les seves pàgines.

Com ens indiquen a la contracoberta de l’obra, aquesta té “un doble objectiu: per una banda, facilitar al lector una millor comprensió del conflicte bèl·lic, i per l’altra, permetre fer-ne una nova lectura des del punt de vista històric, polític i militar”.

Més de quatre-cents mapes identifiquen els moviments dels fronts, la disposició de les tropes, l’avanç i el retrocés dels exèrcits i les columnes, els bombardeigs a les diverses poblacions catalanes, la guerra al mar, la guerra aèria, la ubicació d’escoles, hospitals, indústries, etc.

De la coordinació general de l’obra en són els responsables: Antoni Segura i Joan Villarroya. Víctor Hurtado és el responsable de la cartografia, els textos són de Joan Villarroya i Paola Lo Cascio que al mateix temps ha realitzat les tasques de documentació.

Han col·laborat en l’edició de l’obra la Direcció General de la Memòria Democràtica del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. 

La Biblioteca vol agrair al CEHI la donació d’un exemplar d’aquesta obra que, estem segurs, serà molt consultada. 


Deixa un comentari

Acte d’homenatge al professor Jaume Vicens Vives

El proper dilluns 28 de juny, a les 12 del migdia, tindrà lloc l’Acte d’Homenatge “Jaume Vicens Vives i els estudiants d’Història a la Universitat de postguerra”, a l’ Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6, 4a planta).

L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals –centre de recerca fundat per Jaume Vicens Vives-, s’emmarca dins el conjunt d’activitats organitzades per commemorar el centenari del seu naixement.

En l’acte hi intervindran M. Ángeles del Rincón -degana de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona-, Joan Oliver -director del Departament d’Història Contemporània de la UB-, Antoni Segura -director del CEHI-, l’historiador Jordi Nadal i Oller, i l’expresident de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Jordi Pujol.

Hi esteu tots convidats!


Deixa un comentari

Congrés internacional “La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim”

Aquest proper dimecres, dia 21 d’abril, s’inaugura el Congrés Internacional “La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim”, que tindrà lloc  del 21 al 23 d’abril a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6).

El congrés ha estat organitzat pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals amb la col·laboració del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, i ha estat impulsat des del grup de recerca “El Franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició”, amb l’objectiu de reflexionar sobre els processos de consolidació de la dictadura franquista des que es produeix el Cop d’Estat fins al reconeixement internacional del règim, abastant els àmbits polític, econòmic, social i cultural.

Podeu consultar el programa del congrés, així com la relació de les comunicacions presentades a la pàgina web del congrés. Des de la Biblioteca del Pavelló de República desitgem que aquesta iniciativa endegada pels companys del CEHI sigui tot un èxit!


4 comentaris

El fons de la Biblioteca del Pavelló de la República, protagonista de dos articles

El fons de la Biblioteca del Pavelló de la República ha estat protagonista de dos articles de Visions creuades: exilis, persones i fronteres, el darrer número de Mirmanda: revista de cultura = revue de culture.

Aquest darrer número inclou l’article “L’Exili dels anys setanta: conversa amb Felip Solé”, una entrevista de Queralt Solé -una de les nostres usuàries- al periodista, realitzador de televisió, i també activista antifranquista, a qui vam dedicar el post La Biblioteca del Pavelló de la República rep un nou fons: el “fons personal Felip Solé i Sabaté”, cedit al CEHI. Felip Solé explica la seva vinculació a la lluita antifranquista, l’activitat i caiguda de l’Organització de la Lluita Armada i el seu exili a Perpinyà, que va extendre’s fins l’any 1994.

D’altra banda, aquest número de Mirmanda també inclou l’article “Espais de frontera, espais de memòria” on Jordi Planes -antic secretari del CEHI-, entrevistat per la nostra companya Gemma Caballer, passa revista a la tasca de recuperació i conservació de la memòria dels exiliats desenvolupada per la Fondation internationale d’études historiques et sociales sur la Guerre Civile d’Espagne de 1936-1939 (FIEHS). Amb l’arribada de la democràcia els fons de la FIEHS, amb seu a Perpinyà, van ser cedit al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona,  fet pel qual ara disposem a la Biblioteca del Pavelló de la República de fons d’exiliats catalans de tanta rellevància com Jordi Arquer o Manuel Serra i Moret.

Us recordem que trobareu els inventaris dels fons d’arxiu que tenim dipositats a la Biblioteca del Pavelló de la República a la pàgina web L’Arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República!


Deixa un comentari

Un retrat de José Pellicer, exposat al Pavelló de la República

El passat mes de desembre va signar-se un conveni entre el Centre d’Estudis Històrics Internacionals i la Sra. Coral Pellicer, gràcies al qual aquesta cedia en règim de dipòsit un retrat del seu pare, José Pellicer, per exposar-lo de manera permanent al Pavelló de la República amb l’objectiu de preservar la memòria del seu pare.

El retrat, que reproduïm en aquest post i que és obra del cartellista Mariano Rawicz, està datat el 10 de juny de 1942 (dos dies després de l’execució de José Pellicer, el 8 de juny), i va ser realitzat a la Presó Model de València.

José Pellicer i Gandia (1912-1942) va destacar durant la Guerra Civil espanyola per la seva defensa de la legalitat republicana i és considerat un dels fundadors de la Columna de Ferro. El passat 2009, un dels nostres usuaris, Miquel Amoròs, va publicar una biografia d’aquest personatge José Pellicer, el anarquista íntegro : vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro, que actualment estem en procés d’adquisició i que esperem, en breu, poder posar a disposició dels nostres usuaris.


4 comentaris

Visita a les obres de millora i rehabilitació del Pavelló de la República

Ahir, 4 de febrer de 2010, el Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona va rebre la visita de diverses autoritats amb motiu de la finalització d’una sèrie d’obres de millora i rehabilitació de l’edifici.

Les obres han conclòs amb la inauguració de la nova sala de revistes, una imatge de la qual us oferim en aquest post, que han consistit en el reforçament del sòl de la sala, així com amb la substitució de les prestatgeries fixes per mòbils. La instal·lació de compactus ha permès ampliar els metres lineals de prestatgeria disponibles, per tal que el fons hemerogràfic pugui continuar creixent.

A  la inauguració vam comptar amb la presència del Dr. Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, el Sr. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, el Sr. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el Sr. Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya, el Dr. Josep M. Bricall, exrector de la Universitat de Barcelona, així com d’altres personalitats. Les visites han estat rebudes pel Dr. Antoni Segura, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, la Dra. Carina Rey, delegada del rector com a coordinadora dels Sistemes d’Informació i Documentació, el Dr. Andreu Mayayo, vicedirector del CEHI, el Dr. Rafael Aracil, assessor de la direcció del CEHI, el Dr. Joan Oliver, director del Departament d’Història Contemporània, la Sra. Adelaida Ferrer, directora del CRAI i la Dra. M. Lourdes Prades, directora de la Biblioteca del Pavelló de la República.

Trobareu imatges de l’acte i el reportatge Finalitza la rehabilitació del pavelló de la República de Barcelona a les pàgines web de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat de Barcelona.

Finalment, i com molts ja sabeu, l’edifici del Pavelló de la República és una reproducció del que es va construir a París amb motiu de l’Exposició Internacional de 1937. Si desitgeu conèixer més curiositats sobre l’edifici us invitem a visitar el post El Pavelló de la República: un edifici emblemàtic que vam publicar temps enrera.


1 comentari

Presentació del llibre “Xavier Vinader i Sànchez: periodisme i compromís”

El proper dimecres 27 de gener, a les 7 del vespre, tindrà lloc la presentació del llibre Xavier Vinader i Sànchez: periodisme i compromís. Es tractat del darrer llibre de la col·lecció Els Papers del Pavelló de la República, que edita el Centre d’Estudis Històrics Internacionals juntament amb l’Editorial Afers.

L’acte tindrà lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes 585) i hi intervindran el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras, el periodista Xavier Vinader, l’autor del llibre Jaume Busqué i Barceló i el director del CEHI, Antoni Segura i Mas.

Si voleu conèixer més coses sobre el llibre i el seu protagonista us invitem a visitar els posts que hem publicat anteriorment sobre aquesta temàtica: Avui fa… 25 anys de l’indult de Xavier Vinader i Un nou llibre reprodueix alguns dels treballs més importants del periodista català Xavier Vinader.


1 comentari

Un nou llibre reprodueix alguns dels treballs més importants del periodista català Xavier Vinader

A la biblioteca ja disposem del nou llibre de  la col·lecció Els Papers del Pavelló de la República editat pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB i l’Editorial Afers. Es tracta de Xavier Vinader i Sánchez. Periodisme i compromís, amb edició, introducció i notes de Jaume Busqué i Barceló i pròleg d’Antoni Segura i Mas.

El llibre és un recorregut professional de  Xavier Vinader (Sabadell, 1947) i el seu compromís com a periodista i ofereix, també, una visió de la realitat que es vivia al nostre país als darrers anys del règim franquista i fins ben entrada la transició democràtica.

Vinader Xavier Vinader i Sánchez. Periodisme i compromís consta de tres grans apartats: el primer reprodueix alguns articles dels seus primers anys com a corresponsal als diaris Tele/express i Mundo Diario; el segon es centra  en l’entrevista clandestina que va fer a Gregorio López Raimundo i en l’obra periodística que Vinader va dedicar a les accions d’ETA i l’actuació de l’extrema dreta al territori espanyol; el tercer inclou part dels  reportatges  que el periodista va publicar l’any 1979 a Interviu sobre la guerra bruta al País Basc i que li van comportar un processament judicial que el va condemnar a 7 anys de presó. Vinader va fugir, es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins al 1984. Després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel, va ser indultat pel govern espanyol, tema que ja vam tractar al post Avui fa… 25 anys de l’indult a Xavier Vinader.

L’any 2007 Xavier Vinader va cedir el seu immens arxiu personal al Centre d’Estudis Històrics Internacionals. El fons, pendent encara de catalogació, consta de més de 3000 documents i s’hi pot consultar documentació sobre:  el periodisme democràtic durant el franquisme, l’extrema dreta, la guerra bruta contra ETA, les actuacions dels serveis d’intel·ligència i dels cossos de seguretat al món, el crim organitzat, les sectes destructives, les xarxes internacionals de prostitució, el tràfic d’armes, etc.