Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Cursos, jornades i congressos


by Deixa un comentari

Jornades sobre la presència de les Brigades Internacionals a Múrcia amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Entre els dies 10 i 11 de febrer de 2023 van tenir lloc les primeres jornades dedicades a la presència de les Brigades Internacionals a Múrcia sota el lema ‘La ciudad de los heridos‘, organitzades per l’Ajuntament de Múrcia i l’associació Tenemos Memoria Murcia per a la recuperació de la memòria històrica.

Les jornades van començar amb un recorregut històric per la ciutat que va incloure les ubicacions dels hospitals de les Brigades Internacionals. N’hi havia quatre que atenien als voluntaris ferits. En concret, l’hospital Pasionaria, actualment és l’IES Francisco Cascales, l’hospital Casa Roja, situat al carrer Trapería, davant el Real Casino de Múrcia, l’hospital Frederica Montseny, a l’actual Facultat de Dret i, en darrer lloc, l’hospital Ràdio avui desaparegut, situat al Plano de San Francisco.

Tot seguit es va inaugurar una exposició fotogràfica que porta per títol ‘Murcia en la sanidad de las Brigadas Internacionales. El hospital Universitario Federica Montseny’, comissariada per Pedro María Egea Bruno que fa poc ha descobert que el cèlebre fotògraf i realitzador francès Henri Cartier-Bresson va explicar al documental ‘Victòria de la vida’, de l’any 1937, com funcionava el taller de pròtesis de l’hospital instal·lat al Claustre de la Mercè. Aquell documental sobre els hospitals de l’Espanya republicana conté, segons Egea Bruno, una de les parcel·les més interessant de l’hospital Frederica Montseny, que és la creació d’un taller de pròtesi.

El dissabte, entre altres actes, va tenir lloc la taula rodona ‘La ciudad de Murcia en el universo de las Brigadas Internacionales. Bases de datos y archivos’, on va participar entre d’altres, Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que va presentar el projecte SIDBRINT sobre Memòria Històrica i Brigades Internacionals, juntament amb Antonio Selva del CEDOBI el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, Severiano Montero de la AABI l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, i Michael Uhl, especialista en brigadistes alemanys. La taula va ser moderada per Pedro María Egea Bruno, catedràtic d’ Història Contemporània de la Universidad de Murcia.

El mateix dissabte es va rendir homenatge a les Brigades Internacionals al Cementiri de Nuestro Padre Jesús de Múrcia, amb una ofrena floral on descansen les restes de 127 voluntaris internacionals. El cementiri alberga 789 represaliats en 138 fosses.

Segons els organitzadors de les jornades, la gran majoria d’aquestes fosses ja no existeixen, i les restes de moltes de les víctimes van ser traslladades a l’ossera i altres cementiris al llarg dels anys.

Us deixem amb les imatges dels edificis actuals que anteriorment foren hospitals de les Brigades Internacionals a Múrcia:

Corresponent a l’Hospital Frederica Montseny, l’ Hospital Casa Roja i l’ Hospital La Pasionaria respectivament.


by Deixa un comentari

Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural

El  24 de febrer del 2022 va tenir lloc el Simposi Internacional Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objectiu d’oferir una aproximació personal i professional d’aquest historiador especialitzat en l’estudi de la censura durant el franquisme.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi va participar presentant el Fons personal Manuel L. Abellán custodiat al seu arxiu.

Fruit d’aquell Simposi, l’Institut d’Estudis Catalans acaba de publicar l’obra Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural que recull les diferents comunicacions que s’hi van presentar.

L’edició, a cura d’Enric Gallén i Mireia Sopena, conté: “Presentació” d’Enric Gallén;  “Semblanza de Manel” d’Albert Cañagueral Rey; “El mestratge entre els estudiants i col·legues a la Universitat d’Amsterdam” de Núria Arbonés Aran i Josep Lluís Orts Molines; “Des de París i Amsterdam. Manuel L. Abellán, precursor de la història cultural” d’Olívia Gassol i Bellet; “La producción escrita de Manuel L. Abellán: una interpretación de la censura” de José Andrés de Blas; “Balance crítico de los estudios sobre la censura editorial franquista” de Cristina Suárez Toledano; “Manel L. Abellán: censura editorial y estudios literarios” de Fernando Larraz; “La censura vista pels escriptors catalans. Una aproximació crítica a un estudi inèdit” de Mireia Sopena Buixens i, finalment, una aproximació històrica i bibliogràfica a partir del Fons personal de Manuel L. Abellan custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Semblança de Manuel L. Abellán i Bibliografia de Manuel L. Abellán, d’Olga Giralt i Lourdes Prades.

La publicació està diponible en línia al portal de publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans i al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

El Fons personal Manuel L. Abellán fou cedit a la Universitat de Barcelona l’any 2016 per la seva vídua Constance Kuijpers. Ocupa 3,20 metres lineals, agrupa la documentació generada durant la seva carrera professional, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries. La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que podeu consultar al Cercabib del CRAI de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.


by Deixa un comentari

Congrés i Jornades amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana, des d’avui fins al dimecres dia 22 de juny, té lloc el II Congrés Internacional Herències/Legacies, organitzat per la Secció d’Història Contemporània i Món Actual del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

El Congrés, que aplega més de 150 investigadors i investigadores d’arreu del món, organitza els seus treballs en 23 taules temàtiques. Les podeu consultar amb detall en l’extens programa que han publicat.

La sessió d’obertura és a càrrec de Patrizia Dogliani de la Università di Bologna, que parla sobre “Memòries públiques i llegats culturals dels Feixismes a l’Europa de Postguerra”, a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història.

Clausura el congrés, el dia 22, a les 11:30 hores, a l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, una taula rodona sobre “El futur del passat. Documents i materials a l’era digital” amb Catarina Alves Costa de la Universidade Nova de Lisboa, Àngels Bernal, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Joaquim Borràs dels Arxius de l’Ajuntament de Barcelona i que serà moderada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El congrés és de lliure accés per si hi voleu assistir!

D’altra banda, avui i demà tenen lloc les V Jornades de la Història de l’Edició que, enguany, porten per títol L’exili republicà de 1939 i l’edició: Nous Horitzons, a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona,

Tracten sobre la creació, l’edició, la circulació i la recepció dels llibres i les revistes dels refugiats republicans durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, principalment a França i a Mèxic, però també a l’Argentina, l’Uruguai o a l’Espanya franquista.

El punt central és l’estudi dels agents, principalment dels editors, i de les labors individuals i col·lectives que duien a terme en el manteniment dels valors culturals, socials i polítics que els va conduir a aquest desterrament, però també en els projectes empresarials i ens els aspectes de funcionament.

Un altre punt important serà l’anàlisi de les publicacions periòdiques fetes des de l’exili i per a l’exili en països com ara Mèxic, on una comunitat de refugiats nombrosa permetia l’existència d’una xarxa de producció i de consum intern que, a més, proveïa d’altres països i fins i tot a l’interior.

També s’analitzaran les connexions entre els diferents països que acolliren aquests refugiats i activistes culturals, així com de la comunicació d’aquests editors amb els que treballaven a Espanya, en unes difícils condicions censores i econòmiques.

A partir de fons patrimonials, d’eines tecnològiques, de portals disponibles a la xarxa i de noves investigacions, sabrem de la tasca de noms ben coneguts de l’edició de l’exili i d’altres que, menys cèlebres, encara queden per estudiar i reivindicar.

Precisament, Lourdes Prades i Olga Giralt, responsable i arxivera del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, presenten aquesta tarda, dins la Secció I, dedicada als recursos per a l’estudi de l’edició de l’exili la ponència Els fons bibliogràfics i d’arxiu del Pavelló de la República per a la investigació de l’edició de l’exili: possibles línies d’investigació.

Es poden seguir les intervencions presencialment o en línia.

Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que, fins al 15 de juliol de 2022, teniu temps de visitar a la primera planta de la Facultat, l’exposició bibliogràfica «L’exili republicà i l’edició: amb lletres i paper».

Aquesta mostra és un recorregut a través de l’obra publicada per les editorials creades pels exiliats republicans de la Guerra Civil Espanyola, principalment a França i Mèxic, però també a l’Argentina o Xile.

S’hi poden veure llibres que descriuen l’obra de la República, els desastres de la Guerra Civil o la vida als camps del Sud de França; llibres de literatura espanyola i catalana, així com obres traduïdes; llibres tècnics i divulgatius de qualitat, però també novel·les curtes i d’altres gèneres populars com ara l’autoajuda; diaris i revistes fetes a l’exili, per a l’exili i també per ser introduïdes clandestinament a Espanya.

Molts dels exemplars en exposició provenen del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i de fons particulars, entre d’altres.

Avui, a les 18:00 hores, en el marc de les Jornades hi haurà una visita guiada de l’exposició a càrrec d’un dels seus comissaris, Javier Campillo, cap de la Biblioteca Manuel Azaña de l’Instituto Cervantes de Toulouse.

No us ho perdeu!
 


by Deixa un comentari

Nova edició del Festival Solidarity Park 2022 amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El dia 30 de maig de 1937, en plena Guerra civil espanyola, un submarí franquista va enfonsar, a uns 400 metres de la costa de Malgrat, el vaixell Ciudad de Barcelona que portava brigadistes internacionals de Marsella a Barcelona. Eren principalment d’Amèrica del Nord, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, però alguns van venir d’Escandinàvia, Austràlia i Nova Zelanda. Hi havia també un grup de pilots francesos i passatgers senegalesos.

Molts passatgers van ser salvats per barques de Guàrdia de Costa Republicanes i hidroavions, així com els pescadors locals.

El vaixell resta a l’aigua, enfonsat. Anys més tard, en ple franquisme, serà esmicolat per obtenir-ne ferro.

Aquest cap de setmana passat, del 27 al 30 de maig a Malgrat de Mar, ha tingut lloc el Festival Solidarity Park 2022.

Solidarity Park és un projecte sociocultural de participació comunitària, vinculat al memorial dedicat al record dels Brigadistes Internacionals que van morir al ser torpedinat el vaixell Ciudad de Barcelona.

El Festival va consistir en un conjunt d’actes amb actuacions musicals, exposicions artístiques i històriques, un mercat, xerrades, visites històriques, etc.

Enguany, 85 anys després, s’ha pogut inaugurar un monument, obra de l’escultor anglès Rob MacDonald, que ha estat una realitat gràcies a la participació comunitària i al suport municipal. Es troba ubicat al Passeig del Mar, just al costat de l’estació de tren, commemora la història del vaixell i recorda als brigadistes desapareguts.

El primer dia del Festival, el divendres 27 de maig, hi va haver una trobada d’estudiants i familiars de Brigadistes Internacionals. Hi van participar les Escoles Fonlladosa, l’institut Ramon Turró, l’Institut Escola Lloret de Mar, l’escola Vedruna i Conny Dahmen en representació dels seus alumnes de l’institut Johann-Gottfried-Herder de Colònia, Alemanya.

Per la tarda, a la Sala Joaquim Garriga de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, es va inaugurar l’exposició “Brigades internacionals i multilingüisme” comissariada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT i per Ramon Naya del CRAI Campus Mundet de la Universitat de Barcelona, que es podrà veure fins al 3 de juny.

Ambdós van impartir una conferència amb el mateix nom que l’exposició tot just abans de la seva obertura.

L’exposició vol mostrar com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com deien els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

La mostra ha comptat amb el suport del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que ha cedit nombrós material relacionat amb la matèria, així com de SIDBRINT i de la Secció de Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Agraïm la col·laboració del Grup de Difusió del CRAI de la Universitat de Barcelona i, en especial, a la seva responsable Laura Miró, per proporcionar el marxandatge que es va entregar a familiars i entitats relacionades amb les Brigades Internacionals i a altres participants que van assistir al Festival i que han fet viatjar les bosses arreu del món, des de Catalunya a Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units, Canadà i, fins hi tot, han arribat a Nova Zelanda!

La segona jornada de commemoració del 85è aniversari de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona va tenir com a protagonista el Mercat d’Entitats i Associacions de Memòria Històrica amb la participació de: Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Associació La Voz Ahogada Projecte Escènic, Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró, Amical Antics Guerrillers de Catalunya i Amical de Mauthausen.

Destaquem també la presentació del llibre “Les aigües de l’oblit. Una història dels brigadistes internacionals del Ciudad de Barcelona”, de la historiadora Sònia Garangou Tarrés. Ben aviat el trobareu al catàleg del CRAI, doncs la seva autora n’ha fet donació pel fons de la nostra biblioteca.

El diumenge 29, va ser el dia de la inauguració del monument i, finalment el dilluns dia 30, va tenir lloc una emotiva ofrena floral a càrrec dels familiars dels brigadistes, que va comptar amb l’actuació de totes les corals convidades al Festival que van interpretar La Internacional, himne que cantaven els brigadistes mentre s’enfonsava el vaixell.

Esperem que l’any vinent es pugui repetir l’experiència amb el mateix èxit de participants!


by Deixa un comentari

Simposi Internacional Manuel L. Abellán amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ahir dijous, dia 24 de febrer, va tenir lloc el Simposi Internacional dedicat a la figura de Manuel L. Abellán a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona amb l’objectiu de reivindicar la figura d’aquest historiador i el seu llegat.

Manuel López Abellán (Barcelona 1938 – Sorède, França, 2011) fou un professor universitari especialitzat en l’estudi de la censura durant el franquisme, va néixer a la Barceloneta.

L’any 1957 va acabar el batxillerat superior a l’Institut Ausiàs March de Barcelona i va ingressar a la Facultat del Seminari Catòlic a estudiar Filosofia fins al 1960 quan, amb només 22 anys, va marxar a treballar i estudiar a França. El 1964 es va diplomar en Ciències Econòmiques i Socials a l’Ecole Pratique des Hautes Études (París) amb el treball Approches morphologiques du catholicisme espagnol, dirigit per M. Desroche.

Dos anys més tard va marxar a sud-amèrica on va exercir de sociòleg a la Universitat de Carabobo a Veneçuela.

En tornar a França va inscriure la seva tesi doctoral a l’École Pratique des Hautes Études sobre Les collectivités libertaires en Catalogne (1936 -1939), però finalment va renunciar a la seva elaboració i el 1968 es va traslladar a Holanda on es dedicà a la sociología de la literatura i a la història de la cultura.

Durant 2 anys va ser professor de Literatura i cultura espanyoles a la Universitat de Gröningen i després va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975, compaginà la seva activitat acadèmica amb l’estudi de la censura durant el franquisme. De 1980 a 1993 també va donar classes de llengua i literatura catalanes.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”.

El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que alguns havien estat destruïts. Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976), dirigida per Jacques Leenhardt.

A Àmsterdam va organitzar diversos Simposis Internacionals sobre literatura espanyola: Censura y literaturas peninsulares, celebrat el maig de 1985, Medio siglo de cultura: exilio, franquismo y democracia (1939-1989) el 1989, o Cultura peninsular en la década de los cuarenta l’any 1993, i va fundar la revista Cuadernos Interdisciplinarios de Estudios Literarios, una publicació interdisciplinar que s’ajustava al perfil intel·lectual de Manuel L. Abellán, interessat des de sempre per les relacions entre literatura, història, sociologia i política.

També va dirigir, juntament amb F. M. Lorda, el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970 que tenia com a objectiu esbrinar, mitjançant uns qüestionaris adreçats a diversos escriptors catalans i espanyols, com els havia afectat la censura durant el règim franquista.

Als anys 90 va anar diverses vegades a Estats Units a fer classes a les Universitats de Nebraska i de Califòrnia–Berkeley i a donar conferències a Nova Orleans (Tulane University), a Chapel Hill (Universitat de Carolina del Nord) i a Massachussets (Harvard University).

El 1996 va deixar la universitat i es va traslladar a viure al sud de França. A Àmsterdam es va desmantellar el Grup de Sociologia de la Literatura.

L’any 2006 va col·laborar, amb José Andrés de Blas, en la revista digital Represura : Revista de Historia Contemporánea española en torno a la represión y la censura aplicadas al libro.

Va morir al desembre del 2011.

El fons personal Manuel L. Abellán, cedit a la Universitat de Barcelona l’any 2016 per la seva vídua Constance Kuijpers, es conserva al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ocupa 3,20 metres lineals i agrupa la documentació generada durant la seva carrera professional. Cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries.

La col·lecció es compon principalment d’expedients de l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i de treballs sobre la censura durant l’època franquista fets pel professor Abellan o pels seus alumnes.

La responsable i l’arxivera de la biblioteca Lourdes Prades i Artigas i Olga Giralt i Esteve han participat en aquest simposi parlant d’aquest fons.


by Deixa un comentari

1r Congrés Internacional ‘La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre” amb presència del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Entre els passats dies 22 i 24 d’octubre es va celebrar el I Congrés Internacional La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre (1936-1939), a la citat de Gandesa, que va comptar amb la participació d’especialistes referents en la matèria a nivell nacional i internacional.

S’hi van presentar diverses comunicacions prèviament seleccionades pel Comitè Científic, i hi van haver visites guiades als espais històrics de la Batalla de l’Ebre i al nucli antic de Gandesa. Per cloure el Congrés Internacional es va celebrar un emblemàtic acte commemoratiu de l’Associació d’Aviadors de la República.

Dies abans a l’aula Didàctica del Museu de Tortosa va tenir lloc la presentació del congrés amb dues conferències, ‘Més enllà de Hemingway: corresponsals de guerra a Tortosa’, a càrrec de l’historiador Roc Salvadó i ‘Civils evacuats, a la muntanya i al Delta’, d’Andreu Caralt, en el marc de ‘Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021’ i es van organitzat amb la voluntat de posar en relleu la memòria històrica de l’Ebre i convertir-la també en actiu turístic en la que és una de les ciutats més castigades per la Guerra Civil Espanyola.

Al programa del congrés, inaugurat amb una conferència del doctor Josep Maria Solé Sabaté, de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’hi van incloure un gran nombre de ponències on destaquem la duta a terme per Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte Sidbrint, sobre els brigadistes a la Batalla de l’Ebre.

Volem destacar també les ponències dels professors del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Queralt Solé i Barjau, que va parlar sobre les fosses comunes de la Batalla de l’Ebre i la d’ Oriol Dueñas Iturbe que va explicar els danys de la guerra a les terres de l’Ebre.

Mencionar també que al congrés hi va participar Gemma Caballer i Albareda, historiadora i companya del CRAI Reserva, que aquests dies es troba de plena actualitat amb motiu de l’emissió del documental sobre la figura de l’anomenat “Schindler català” Josep Maria Trias i Peitx.

L’organització del congrés a va anar a càrrec de l’Ajuntament de Gandesa, l’Ajuntament de Tortosa, la Universitat Internacional de Catalunya i el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre. També va comptar amb el suport de diverses associacions i entitats com: l’Associació d’Aviadors de la República, la Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura, el Consell Comarcal de la Terra Alta, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, el Memorial Democràtic, l’Institut d’Estudis Catalans, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, l’Institut Ramon Muntaner, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Patronat pro Batea i l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre.

Aquest 1r Congrés Internacional ‘La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre’ de Gandesa ha servit per a divulgar les últimes investigacions sobre el conflicte bèl·lic i ha estat tot un èxit!


by Deixa un comentari

L’exili literari català

Durant aquest més de febrer i els propers mesos de març i abril a la llibreria La Central de Barcelona, amb seu al carrer Mallorca, s’està duent a terme el cicle de conferències El dia revolt. La literatura catalana a l’exili. Una visió dotze anys després un curs que presenta una visió actualitzada de diferents històries de l’exili literari català.

L’any 2006 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va tenir lloc l’exposició Literatures de l’exili. En va ser comisari el crític literari Julià  Guillamon. D’aquesta exposició es va editar el llibre El dia revolt. Literatura catalana de l’exili  que va introduir molts elements nous en el coneixement i l’estudi d’aquesta temàtica.

Per primer cop Guillamón va investigar en la majoria de països que van acollir escriptors de l’exili provocat per la Guerra civil espanyola: França, Mèxic, Xile, República Dominicana, Argentina, Cuba i Veneçuela i dona veu als fills de l’exili narrant les experiències dels nens que van acompanyar als seus pares en la diàspora republicana.

Ara aquest curs s’encarrega de donar una visió actualitzada de tot plegat parlant sobre personatges tan coneguts com Mercè Rodoreda, Alexandre Cirici, Carles Fontseré, Xavier Benguerel o Antoni Rovira i Virgili i d’altres menys populars com Maria Antònia Freixes o Rosa Maria Arquimbau. Dels que tornaren de seguida com Carles Riba, Joan Oliver o Enric Cluselles.  Dels reagrupaments familiars i les families partides com el cas de Jaume Pahissa a Buenos Aires. De la comunitat catalana de Mèxic amb Pere Calders, Joan Sales, Josep M. Miquel i Vergés o Odó Hurtado. Dels que van morir a l’exili com el cas de Francesc Trabal, a Xile….

Sens dubte una bona oportunitat per aprofundir en la matèria.

Aprofitant l’avinentesa us volem recordar que dins les col·leccions especials del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona trobareu la Biblioteca de Josep Manyé i Vendrell ( Barcelona, 1909-2000) una excel·lent representació d’edicions de l’exili literari a París, Buenos Aires, Mèxic, Londres… amb magnífiques primeres edicions del segle XX sobre  història i cultura de la Gran Bretanya, literatura francesa i anglesa, etc.

Manyé, periodista i escriptor,  fou secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Gran Bretanya on formà part del nucli d’activistes catalans entorn de Josep Maria Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i JosepTrueta.

Va ser comentarista de la BBC en les emissions per a l’Estat espanyol i hi organitzà emissions en català com els  Jocs Florals de la Llengua Catalana l’any 1947. Fou cofundador de l’Anglo-Catalan Society i també corresponsal a Londres dels diaris Clarín de Buenos Aires, Excelsior de Mèxic i de l’Avui, i col·laborà habitualment a Destino, amb el pseudònim de “Jorge Marín”.

En retornar a Catalunya  va ser guardonat amb diversos premis  com l’ Ondas l’any 1971 o la Creu de Sant Jordi l’any 1987.

Podeu consultar les obres sobre aquest autor o bé les  obres que va escriure al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Recordeu també que l CRAI Biblioteca del Pavelló de la República té una una exposició virtual del seu fons bibliogràfic i documental sobre l’Exili. Hi podreu trobar un Mapa interactiu de l’exili permet que permet accedir a la col·lecció de premsa de l’exili de cada país relacionat que actualment es troba en fase de remodelació. Us avisarem quan tinguem una nova versió actualitzada i amb noves prestacions!

 


by Deixa un comentari

Visita del Consortium for Advanced Studies Abroad CASA al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ahir dijous, dia 17 d’octubre de 2019, vam tenir una visita molt especial al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es tracta d’un grup d’estudiants del Consortium for Advanced Studies Abroad CASA, consorci acadèmic sense ànim de lucre format per onze universitats de recerca integrades, amb l’objectiu d’organitzar i oferir programes d’educació a l’estranger en col·laboració amb les universitats més importants del món.

Les institucions membres de CASA són Brown University, Columbia University, Cornell University, Dartmouth College, Harvard University, Johns Hopkins University, Northwestern University, Trinity College Dublín, University of Melbourne, University of Pennsylvania i Vanderbilt University.

I les institucions associades són Amherst College, Barnard College, Grinnell College, Swarthmore College i Williams College.

No és la primera vegada que tenim el plaer d’acollir els estudiants internacionals de CASA. Enguany, Sarah Thomas, de la Brown University que imparteix la classe “La Guerra Civil Española en la Cultura Visual” a un grup d’estudiants de les universitats del consorci, fou la professora encarregada de venir amb els alumnes.

L’intens programa de la visita va començar amb l’explicació de l’edifici del Pavelló. Lourdes Prades, directora de la biblioteca, va fer la presentació del fons del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, posant especial èmfasi en la col·lecció de cartells de l’època de la guerra civil. Va continuar amb l’explicació del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals, amb l’objectiu de donar visibilitat als voluntaris internacionals que van venir a l’estat espanyol a defensar la República. En darrer lloc, els estudiants van visitar també el refugi Antiaeri del Palau de les Heures del recinte de Campus Mundet de la Universitat de Barcelona.

Aquí teniu una galeria d’imatges:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

L’objectiu de CASA és oferir oportunitats d’aprenentatge dins i fora de l’aula, implicant els estudiants a nivell local mitjançant activitats curriculars programades, que es lliuren, sempre que sigui possible, en la llengua d’arribada. En aquest sentit dir-vos també que diversos estudiants de CASA han estat fent pràctiques a la nostra biblioteca, com la Kylie de Virginia, Estats Units  i la Rosario de Cienfuegos, Cuba, a les que enviem una salutació!

 


by Deixa un comentari

Conferència Internacional “Cultural memory of the Spanish Civil War” a la Universitat de Rijeka amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’abril el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el projecte SIDBRINT de Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona van signar un acord amb la Fundació Solidaritat UB i  EUROM (European Observatory on Memories) per col·laborar en els actes de “The battle for Spain is Ours: Collective Memory of the International Brigades in Rijeka” que tindrà lloc a aquesta població croata durant el mes de juny de 2019.

Aquesta col·laboració es concreta en una ponència a la International Conference Cultural memory of the Spanish Civil War dels dies 4 i 5 de juny i en la participació en l’exposició The croatian volunteers in the Spanish Civil War organitzada per Vjeran Pavlaković, professor del Departament d’Estudis Culturals de la Facultat d’Humanitats i Ciencies Socials de la Universitat de Rijeka.

Recordem que el proper any 2020 Rijeka serà la capital europea de la Cultura i per aquest motiu s’han volgut muntar aquests actes que comptaran amb experts d’arreu del món sobre la matèria.

 

El programa de la conferència de dos dies es desenvoluparà en diferents panells. L’exposició, basada en la investigació realitzada per acadèmics i estudiants espanyols i croates, s’exhibirà a la zona peatonal del centre de la ciutat de Rijeka i al Campus universitari.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, i Carlota Sànchez, estudiant de doctorat del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, viatjaran fins a Rijeka per estar presents en aquests esdeveniments i presentaran  els panells d’introducció a la Guerra Civil i de les Brigades Interancionals i també sobre dones, literatura i art a la Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha proporcionat bona part de les imatges que il·lustren l’exposició sobre els voluntaris croates que van venir a lluitar a la Guerra Civil espanyola, la majoria van combatre als batallons Dimitrov i Djure Djakovic de les Brigades Internacionals, com les que us mostrem a continuació a tall d’exemple:

Properament seguirem informant sobre aquests esdeveniments a les nostres xarxes socials. Estigueu a l’aguait!


by 1 comentari

80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals

Avui recordarem un fenomen únic en la història europea.

Durant la Guerra Civil uns 35.000 homes i dones voluntaris procedents de més de 50 països van lluitar per defensar la República, la Democràcia i la Llibertat. Aquests homes i dones varen ser les Brigades Internacionals, els Voluntaris de la Llibertat.

Les Brigades Internacionals com a dimensió col·lectiva del subjecte històric ha estat un tema molt estudiat i debatut, alhora que objecte de controvèrsia, tant dins com fora de l’estat.

Des de l’inici de la Guerra Civil hi ha hagut dues visions confrontades sobre els brigadistes. Els que els consideren lluitadors per la llibertat i la democràcia, tractant de minorar certs aspectes desagradables com l’existència de desertors, les persecucions que van patir per part d’alguns caps comunistes, l’empresonament de brigadistes, etc. I per contra, la historiografia franquista que parla de les Brigades Internacionals com a instrument per introduir el  comunisme a Espanya sota la batuta de Moscou.

El que és cert és que el cop d’estat del 18 de juliol de 1936 a Espanya, que va fer esclatar la Guerra Civil, va suposar la primera confrontació a escala internacional entre  el feixisme i la democràcia, una mena d’assaig general del que seria poc després la Segona Guerra Mundial.

Recordem que el govern legítim de la República va denunciar reiteradament l’incompliment del pacte de no intervenció per part dels règims feixistes d’Itàlia i Alemanya que subministraven material bèl·lic i ajuda militar al bàndol franquista.

L’estudi dels brigadistes que van venir a lluitar amb el bàndol republicà, a partir de les Olimpíades de Barcelona del 1936, demostra que gran part d’ells no ho van fer com a conseqüència d’una propaganda organitzada, sinó seguint el seu propi impuls.

Amb cultures, opinions i religions diverses, la majoria d’ells sense parlar espanyol ,van arribar en vaixells, en tren, en bicicleta i fins hi tot a peu! Eren republicans, anarquistes, comunistes, socialistes, sindicalistes… tots demòcrates, d’esquerres, que rebutjaven el feixisme.

Eren joves idealistes de diverses condicions socials: estudiants, obrers, soldats, infermeres, metges, com el doctor Norman Bethune, canadenc que va realitzar la primera transfusió de sang en campanya de la història.

Destaquem també el paper dels intel·lectuals, professors d’universitat, artistes, escriptors, fotògrafs, científics… Alguns d’ells tan coneguts com el periodista i escriptor britànic George Orwell, que va combatre en diferents fronts, o la filòsofa francesa Simone Weil que va formar part de la Columna Durruti.

Tot i que l’arribada de voluntaris internacionals va començar essent quelcom espontani, més tard es comencen a organitzar a través de la Internacional Comunista. La ciutat de París es va convertir en el centre de reclutament i, més tard, a la península, Albacete es va establir com a centre d’operacions.

S’organitzaren un total de vuit brigades: la XI, XII, XIII, XIV, XV, la 86, la 129 i la 150.

A tall d’exemple direm que  la Brigada XV es va formar amb britànics, llatinoamericans, canadencs i estatunidencs. La Brigada Lincoln, és possiblement el batalló més famós que va participar en la defensa de Madrid i en les batalles de Brunete, Belchite o Terol.

   
Centúria Tom Mann de voluntaris britànics. Barcelona,  setembre de 1936 Membres del Batalló Thaelmann, unitat militar formada per 1.500 voluntaris alemanys, austríacs i escandinaus,  prop d’Osca a l’agost de 1936

Les Brigades van començar la seva retirada a partir del dia 23 de setembre de 1938, més de mig any abans que finalitzés la guerra. Van morir més de 9000 brigadistes. Van rebre emotius homenatges per tot el país. A la ciutat de Barcelona més de 250 mil persones van acomiadar als brigadistes, i tots els assistents  van poder sentir el famós discurs de la històrica dirigent del Partit Comunista Dolores Ibárruri, la Pasionaria, del que reproduïm un fragment molt significatiu:

Camaradas de las Brigadas Internacionales! Razones políticas, razones de Estado, la salud de esa misma causa por la cual vosotros ofrecisteis vuestra sangre con generosidad sin límites os hacen volver a vuestras patrias a unos, a la forzada emigración a otros. Podéis marcharos orgullosos. Sois la historia, sois la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia, frente al espíritu vil y acomodaticios de los que interpretan los principios democráticos mirando hacia las cajas de caudales o hacia las acciones industriales que quieren salvar de todo riesgo.

No os olvidaremos, y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República española, ¡volved!…

Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos, los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo: ¡Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!

Alguns brigadistes que van tornar al seu país d’origen, en molts casos van participar també a la Segona Guerra Mundial o van patir les purgues estalinistes. Altres es van haver d’exiliar.

Destaquem el fet que, per primer cop a la història, soldats afroamericans van lluitar amb soldats blancs i que més de 500 dones brigadistes van venir a Espanya per defensar i promoure els drets de la dona que s’havien aconseguit durant la República. Moltes van combatre per aquests ideals o van participar en tasques sanitàries o periodístiques, com l’argentina Fanny Edelman, que va participar en campanyes d’alfabetització de les tropes  o  l’alemanya Gerda Taro, companya del famós fotògraf i corresponsal de guerra Robert Capa, que fou la primera fotoperiodista que va morir al front, a la Batalla de Brunete, amb 26 anys, aixafada, de forma accidental, por les cadenes d’un carro de combat republicà.

L’any 1996 el Congrés dels Diputats va concedir la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que eren vius, complint la promesa que els va fer el govern de la República quan els va acomiadar.

Malgrat tot, més de 80 anys després de finalitzar la guerra, l’estat espanyol no ha dignificat la memòria dels brigadistes amb la importància que es caldria davant d’un dels fenòmens més grans de solidaritat que s’ha dut a terme a la història.

La lluita dels brigadistes no va ser en va: és un exemple que  ha perdurat a la història i la seva memòria ha d’ajudar tots els pobles que lluiten per la justícia, la llibertat i el progrés social.

Aquests dies se celebren nombrosos actes d’homenatge i s’organitzen jornades i congressos sobre les Brigades Internacionals que reconeixen la importància i la repercussió que van tenir.

Destaquem el seminari Història i memòria de les Brigades Internacionals. Una mirada est-oest, que va tenir lloc el passat dia 26 d’octubre a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona i on va ser present el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República presentant el projecte SIDBRINT.

El seminari amb gran èxit de participació, va ser organitzat per l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB i el mateix CRAI Biblioteca Pavelló de la República, amb la col·laboració del Consortium for International Studies Abroad (CASA) i hi van participar una desena de ponents.

Recordem també que hi ha més de 300 monuments repartits arreu del món que els rendeixen honor.

Els podeu consultar a:

A la ciutat de Barcelona hi ha aquest:

Si el voleu visitar heu d’anar fins al barri d’Horta-Guinardó i el trobareu a la sortida del Tunel de la Rovira.