Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Ens ha agradat


by 3 comentaris

Més sobre José Luis Rey Vila SIM

No és la primera vegada que parlem de José Luis Rey Vila al nostre blog. Ens agrada moltíssim l’obra d’aquest artista, més conegut amb l’àlies de SIM, cartellista, il·lustrador i pintor, nascut a Cadis l’any 1900 i mort a París el 1983.

La figura de José Luis Rey és encara poc coneguda, malgrat que darrerament s’han fet algunes exposicions i treballs d’investigació sobre la seva trajectòria.

Va desenvolupar la seva carrera artística principalment a França  on va marxar exiliat, però durant la Guerra Civil va viure a Barcelona, concretament al barri de la Font d’en Fargues.

Precisament volem presentar una obra que recull copies d’uns dibuixos originals inèdits que l’artista va regalar a un veí del carrer Pradilla d’aquest mateix barri. La senyora Pepita Armora, actual propietària dels originals, ha permès la reproducció d’aquest magnífics dibuixos que segons algunes fonts pertanyen al Front d’Aragó.

Mercè Balda Rey, membre de la família de l’artista, va investigar la figura del seu besoncle com a treball final del màster Construcció i Representació d’identitats culturals a la Universitat de Barcelona. Fruit d’aquest treball ha sorgit una una excel·lent obra.

L’autora n’ha donat un exemplar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les biblioteques i arxiu referents per a la recerca de dades sobre SIM. Recordeu que podeu trobar més informació sobre l’artista al nostre catàleg i  fons d’arxiu.

Des d’aquí volem agrair a la Pepita i a la Mercè el seu donatiu i felicitar a aquesta última per la feina feta.


by Deixa un comentari

“Incerta Glòria” pel·lícula amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa pocs dies s’ha estrenat la pel·lícula Incerta glòria, basada en la novel·la homònima de l’escriptor, poeta, traductor i editor català Joan Sales, dirigida pel mallorquí Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola.

L’acció transcorre en plena Guerra Civil espanyola, com  l’altra pel·lícula del director,  Pa negre.  Villaronga torna a aconseguir un film excel·lent, tant pel que fa al guió, com a la recreació de l’època a través de la posada en escena i a la interpretació dels actors.

Els personatges principals són un jove oficial de l’exèrcit republicà que deixa la dona i el fill a Barcelona per anar a lluitar al front i que es retroba en un poble perdut al front d’Aragó amb un  amic de tota la vida i una vídua que viu al castell del poble. Marcel Borràs, Núria Prims, Oriol Pla i Bruna Cusí els interpreten.

Malgrat que la història es desenvolupa durant la guerra, concretament l’any 1937, el conflicte intern dels personatges està per sobre del component bèl·lic.

La cinta ha comptat amb la col·laboració de diverses entitats. Destaquem el Govern d’Aragó, doncs ha estat rodada en gran part a Belchite i en altres localitzacions de les províncies d’Osca i Terol.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb els documentalistes del film en la cessió de material per decorar diverses escenes. Principalment apareixen més d’una desena de cartells que pertanyen al nostre fons com:  Per la llibertat de Catalunya. Ajudeu Madrid del Sindicat de Dibuixants Professionals o Treballa per als que lluiten! de Carles Fontserè, Ajudeu als caiguts de Josep Subirats Samora, Sempre! Catalans: Catalunya! de Ricard Fàbregas, etc.

Us deixem amb el tràiler oficial de la cinta. Animeu-vos a anar al cinema a veure aquesta gran pel·lícula que segur us agradarà!


by 1 comentari

De París a Barcelona passant per Honolulú

honoluluJoan Marín i Balmas (Barcelona, 1890-1945) fou un empresari i viatger català. Es coneixen poques dades de la seva biografia. Sabem que va estudiar a La Salle Bonanova i que en va presidir l’associació d’ex-alumnes fins l’any 1933.

Fou col·laborador de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP), entitat de la qual va ser elegit tresorer l’any 1935 sota la presidència d’Emili Jorba.

Es va prodigar en nombroses presentacions i conferències on explicava els seus viatges i analitzava també religions “exòtiques”.

L’any 1929 va escriure el llibre De París a Barcelona passant per Honolulú, un relat del seu viatge marítim arreu del món.

La llegendària companyia naviliera Red Star promovia un viatge que feia la volta al món a bord d’un creuer de luxe anomenat Belgenland amb la frase The Largest Ship to Circle the Globe. Una experiència a l’abast de molt poca gent. Joan Marín tingué la sort de poder-la viure i narrar amb detall: foren 30.000 milles nàutiques recorregudes, 133 dies de singladura i 60 ciutats visitades.

Quan Marín s’hi embarcà, el 1927, els feliços anys vint s’aproximaven a la seva fi, però encara tingué l’oportunitat de viure aquell ambient amb tota la seva esplendor, integrat en un selecte passatge de milionaris nord-americans de costums sofisticats i cosmopolites. L’autor narra les pràctiques lúdiques i festives amb tot detall i para atenció especial a la descripció dels indrets visitats i dels costums dels seus habitants mostrant-nos un món divers i fascinant. El relat va acompanyat de magnífics dibuixos de Cyrus Le Roy Baldridge, A. Farré, Lance Thackeray i D. Blanding.

 

Prologat pel seu amic l’advocat, polític i historiador medievalista català Ferran Valls i Taberner (1888-1942), conté també una dedicatòria autògrafa de l’autor que diu : Per l’amic dilectissim Eduard Conde. Ben afectuosament Joan Marín.

Us deixem amb unes boniques paraules que apareixen a la nota preliminar: El viatjar augmenta els nostres coneixements i emplena la nostra vida de records. Hom es fa més comprensiu i més humil en trobar-se davant civilitzacions tan diferents de la nostra, i així i tot tan admirables per llur rara bellesa i llur grandiositat llegendària.


by Deixa un comentari

Àlbum fotogràfic d’edificis notables de Barcelona del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és tan divers i sorprenent que no podem evitar fer-vos partícips de les troballes que anem fent!

Fa pocs dies vam catalogar un àlbum fotogràfic amb vint imatges d’edificis destacats de la ciutat de Barcelona que són obra de Josep Esplugas i Puig, germà del també fotògraf Antoni Esplugas i Puig (1852-1929). El seu pare, Antonio Esplugas, era pintor retratista i un reconegut professor de dibuix i pintura que tenia una acadèmia a la rambla de la Boqueria.

Josep començà a treballar amb el seu germà però ben aviat va obrir un estudi propi al carrer Escudellers convertint-se en fotògraf retratista. Es dedicà també a l’educació.

Ho sabem per una notícia de  apareguda el dia 17 d’abril de 1887 a La Vanguardia que diu:

El aventajado fotógrafo de esta capital don José Esplugas Puig, acaba de instalar en la calle Escudiller, número 89, 4º 3ª, unos grandes laboratorios de fotografia que recomendamos especialmente á los aficionados á la misma, ya que en ellos el señor Esplugas, por la módica suma de 10 duros y en solo veinte días, ofrece enseñar practicamente á trabajar bien la fotografia.

Además en dichos laboratorios se toman toda clase de encargos, ya sea para ir á sacar vistas, reproducciones, ampliaciones, tirajes, esmaltes, retoques de clichés, etc., etc. todo con la mayour perfección y á precios equitativos. 

L’àlbum que probablement podem datar a les acaballes del segle XIX, no conté cap informació bibliogràfica. Presenta una enquadernació molt austera amb cartes fotogràfiques, cartrons sobre els quals els fotògrafs adherien els seus retrats, aprofitades d’altres treballs. Cada carta fotogràfica té signatura autògrafa de l’autor.

Les fotografies porten una numeració i el títol de Barcelona Edificios Notables junt amb el nom de l’autor i l’adreça del seu taller.

Podem reconèixer edificis com el modernista Palau Guell d’Antoni Gaudí, la Casa Pascual Pons d’Enric Sagnier d’estètica neogòtica o el neoclàssic Taller Masriera, però molts altres no els hem pogut identificar.

 

 


by Deixa un comentari

Madrid me mata

El fons personal del periodista català Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947 – 2015) lliurat l’any 2008 al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona està custodiat al  CRAI Biblioteca Pavelló de la República.  A causa de la diversitat i de la gran quantitat de material que hi ha, encara es troba en  procés de catalogació. No deixa de sorprendre’ns el material que tenia en Xavier!

A tall d’exemple direm que entre la documentació donada hem trobat diversos exemplars de la publicació Madrid Me Mata  que va ser una revista de l’anomenada  Movida madrileña creada, dissenyada i dirigida per Oscar Mariné. Es tracta d’una revista molt avantguardista que va sobrepassar els límits del periodisme convencional. Molt representativa de l’Espanya de la Transició democràtica i també dels anys 80.  A l’equip editor hi participaven gent com el polifacètic Moncho Alpuente o el fotògraf català Jordi Socias. Va tenir una periodicitat mensual, es van publicar un total de setze números entre els anys 1984 i 1985 i es va convertir en un símbol de la postmodernitat.

Hem volgut crear un taulell al nostre Pinterest amb les imatges de les portades dels números de la revista que tenim al nostre catàleg. Tenen un disseny i una grafia tan particulars que ens han fascinat!

Feu-hi un cop d’ull. Segur que us sorprendran! Esperem que us agradin i les vingueu a consultar a la biblioteca!

madrid_mata

 

 


by 2 comentaris

Nou donatiu de l’editorial Media Vaca

AdiosManuel Azaña Díaz (1880-1940)  fou el darrer president de la Segona República espanyola. L’any 1939 va marxar a l’exili. Va escriure una llarga carta al seu advocat i amic Ángel Ossorio Gallardo (1873-1946), expatriat a Buenos Aires, per explicar tot el que havia succeït les darreres setmanes abans de la seva partença. La carta constitueix una crònica excepcional del final de la guerra civil i dels darrers dies de la república.

Aquesta carta, datada el 18 de juny de 1938, ha estat publicada en diversos volums d’obres complertes però mai com a obra independent.

Els nostres amics de l’editorial Media Vaca, dels que ja us n’hem parlat en altres ocasions en el nostre blog van contactar amb nosaltres per obtenir permís per publicar la carta original que es troba en el nostre fons d’arxiu  a l’Inventari del Fons F-FP, Subsèrie Àngel Ossorio y Gallardo .

I el resultat ha estat Adiós al porvenir, un magnífic llibre que forma part de la col·lecció 20160513_191032Grandes y Pequeños, de la mateixa editorial Medial Vaca, amb pròleg de Vicente Ferrer Azcoiti i dibuixos de Manuel Flores.

Amb una edició molt acurada trobem profusió de caricatures d’Azaña, Unamuno, i de membres de l’anomenada “altre generació del 27” com Miguel Mihura, Antonio de Lara Tono, Enrique Jardiel Poncela, José López Rubio o Edgar Neville, que als anys 30 van practicar un estil d’humor molt lliure i novedós i que publicaven a revistes com  Gutiérrez  i posteriorment a La Codorniz. A les il·lustracions també es poden reconèixer fragments o detalls d’obres d’artistes com Velázquez, Goya o Picasso.

Aprofitem per agrair als nostres amics de l’editorial Media Vaca la donació d’aquesta obra per a la biblioteca i per felicitar-los per la magnífica feina feta!

Us recomanem la seva lectura!

 


by 1 comentari

El Pavelló de la República i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia

Si heu visitat el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia a Madrid sabreu que en una de les seves sales hi podeu admirar el Guernica, el quadre que l’artista malagueny Pablo Picasso va pintar amb motiu  de la seva col·laboració al Pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de les Arts i les Tècniques a la Vida Moderna de París de l’any 1937. Convertit en un símbol universal i amb una significació no exempta de polèmica el quadre es troba exposat  amb les fotografies que va fer Dora Maar, companya de Picasso, del procés de creació de l’obra que va durar gairebé un mes.

206_06_guernica (1)

Aquests darrers temps, i amb motiu d’una reestructuració general del museu, hi ha dues sales més dedicades al Pavelló de la República espanyola de 1937.

En una s’hi exhibeix una reproducció de la maqueta de l’edifici fabricada amb motiu de la commemoració del 50è aniversari del Guernica i per tant també de l’edifici del Pavelló construït, recordem pels arquitectes Josep Lluis Sert i Luís Lacasa. Per celebrar aquesta efemèride es va fer una exposició l’any 1987 que portava per títol Pabellón Español. Exposición Internacional de París 1937  i que va estar comissariada per Josefina Alix.

_mg_3124

En aquesta mostra també s’hi va poder contemplar  una segona maqueta, més petita,  que va ser feta per a una altre exposició celebrada a Madrid l’any 1978 sobre Josep Lluis Sert al Museu Español de Arte Contempoáneo. No s’han de confondre les dues maquetes! Una és més gran i reprodueix fidelment l’arquitectura i les obres que va albergar i l’altre, més petita, reprodueix l’arquitectura de manera més esquemàtica i alguna de les obres d’art.

A la sala on es troba la maqueta hi ha també altres obres que van estar exposades al Pavelló.  Destaquem una escultura de Francisco Pérez Mateo  feta amb pedra de Colmenar l’any 1931 que representa un os polar i cartells de Josep Renau.

_mg_3091

En un segon espai hi trobarem, entre d’altres obres, la maqueta de la Font de Mercuri feta per l’artista nord americà Alexander Calder que es va construir al patí del Pavelló i un prototipus de l’obra realitzada per l’escultor Alberto Sànchez que es va situar a l’exterior del Pavelló amb una alçada de 12,5 metres i que portava per títol El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella. 

Tot plegat un bon motiu per a una visita al museu malgrat no hi ha cap referència a la rèplica de l’edifici que es va construir a Barcelona l’any 1992 pels arquitectes Antoni Ubach, Miquel Espinet i Juan Miguel Hernández León amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 i que actualment és la seu de la nostra biblioteca-arxiu. Esperem prenguin nota els responsables del museu!


by Deixa un comentari

La Setmana Santa i el Florido Pensil (nenes)

Ja tenim la Setmana Santa a tocar! Aquest any el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tancarà les seves portes del dia 24 fins al dia 28 de març. Els altres dies podeu venir a visitar-nos i a consultar els nostres fons en el nostre horari habitual de 8 a 20 hores.

Ens agradaria recomanar-vos per aquestes festes, que aneu a veure, si encara no ho heu fet, l’obra El florido pensil (nenes) al Teatre Poliorama de Barcelona. Es tracta d’una adaptació del famòs llibre d’Andrés Sopeña sobre l’escola nacionalcatòlica i explica la història de cinc noies sotmeses al sistema educatiu de la postguerra espanyola. Està dirigida per Fernando Bernués i Mireia Gabilondo i la protagonitzen Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès, Mireia Portas i Isabel Rocatti.

A El florido pensil (nenes) l’escola és el reflex de la societat i de la seva ideologia dominant, masclista i patriarcal. La dona va ser el principal objectiu de l’empresa moralitzadora. Estava destinada al matrimoni i a les labors domèstiques. La seva carrera professional havia de ser la de formar una família i tenir descendència.

Aquí podeu veure algunes imatges significatives que hem extret dels nostres fons que custodien nombrosa informació sobre aquest tema.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Podeu aprofitar també per veure l’exposició Vencedors i vençuts, produïda pel Memorial Democràtic i amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que es podrà visitar al vestíbul del Teatre Poliorama fins al 3 d’abril. La mostra romandrà oberta al públic els dies de funció, des d’una hora abans de l’inici de l’espectacle.

Bones vacances de Setmana Santa a tothom!


by Deixa un comentari

“Empremtes de la Vida” article de Jordi Amat a La Vanguardia parlant dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

amat_1El passat diumenge dia 6 de març l’escriptor i filòleg Jordi Amat, va publicar a La Vanguardia un article que porta per títol Empremtes de la Vida  parlant de la Caputxinada. Aquests darrers dies s’ha escrit molt sobre el tema perquè enguany s’ha celebrat el 50è aniversari dels fets. Si ho recordeu,  en vam parlar també nosaltres en un post la setmana passada.

En Jordi Amat explica que va venir a la nostra biblioteca per consultar llibres sobre la Caputxinaada per poder escriure un article. Es va trobar que molts d’aquests llibres estaven en préstec! Va poder prendre algunes notes a partir de la lectura de diverses publicacions periòdiques i quan es disposava a marxar, l’arxivera li va proposar la consulta del nostre fons d’arxiu que conté nombrosa informació sobre el tema. Va quedar sorprès del material que hi va trobar. La història és més llarga però no la volem desvetllar aquí en aquestes línies. Només direm que l’autor acaba dient textualment: “Marxo del Pavelló amb la idea de com escriuré l’article”…

Amat va començar a col·laborar al suplement “Cultura/S” del diari La Vanguardia a partir de l’any 2009 i des de juliol de 2014 hi escriu una columna d’opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l’editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

Des del nostre blog volem agrair al Jordi les seves paraules i de passada us recomanem la lectura del seu article!

 


by Deixa un comentari

“Anarquistes i baixos fons: poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944)” nou llibre de Federico Vázquez Osuna

Portada Fede20153_Portada Fede.qxdAvui us volem parlar del darrer llibre publicat pel nostre benvolgut usuari i amic Federico Vázquez Osuna que porta per títol Anarquistes i baixos fons : poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944). 

Aquesta obra repassa les vides d’alguns dels anarquistes de les primeres dècades del segle passat quan l’anarquisme era la principal força sindical de Catalunya.

Eren personatges que practicaven un doble joc polític i col·laboraven amb els Sindicats Lliures i les forces franquistes.

 El llibre compta amb un pròleg de José María Mena, exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Federico Vázquez Osuna (Alcaudete, Jaén, 1964) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i Màster en Criminologia i Execució Penal per la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la seva feina a l’Administració de Justícia amb la d’investigador adscrit al Centre d’Estudis Històrics Internacional ubicat al Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

Les seves investigacions se centren en l’època de la República, la Guerra Civil i el franquisme. Especialment tracta temes que fan referència a l’administració de justícia i la repressió.

Entre els seus llibres destaquem La rebel·lió dels Tribunals. L’Administració de justícia a Catalunya (1931‐1953), La justícia durant la Guerra Civil. El Tribunal de Cassació de Catalunya (1934‐1939) i  La Repressió franquista a l’àmbit local : Manlleu, 1939-1945.

Des del nostre blog us recomanem la lectura d’aquesta obra i aprofitem per felicitar al Federico per la feina feta!