Category Archives: Guerra Civil espanyola


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Mariano Alemany Grañé

El senyor Marià Alemany i les seves germanes, han cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, un diari manuscrit, escrit en castellà, del seu pare Mariano Alemany Grañé on relata les seves vivències al camp de refugiats de Sant Ciprià (Catalunya Nord) on va estar internat des del 17 de gener fins al 20 de maig de 1939. Al diari hi ha també una anotació del dia que els alemanys van envair Polònia, al setembre de 1939, i diverses notes cronològiques sobre la seva família de l’any 1940.

Mariano Alemany Grañé (Barcelona, 1915-1989) va néixer al carrer Robador de Barcelona. No va completar l’ensenyament primari i va treballar en diverses feines, centrant-se finalment en l’enquadernació. Just esclatada la guerra civil, l’any 1936, va ser cridat a fer el servei militar coincidint amb el cop d’estat militar del mes de juliol. Va passar bona part de la guerra a Barcelona, a la caserna de Sant Andreu, destinat a artilleria. Va fer els cursos corresponents, sent nomenat primer caporal i desprès sergent (8/1/1938). Va participar en la batalla de l’Ebre i va seguir l’exèrcit en retirada fins la seva entrada a França. Va ser internat al camp (llavors en construcció) de Sant Ciprià-Barcarès, on va passar gana, fred, misèria i indiferència, fins que va poder tornar a Espanya com a presoner. Va ser hospitalitzat uns mesos i va romandre al camp d’internament de la Vall d’Hebron, a Barcelona, d’on va ser finalment alliberat (‘avalat’ per un veí), però amb la prohibició absoluta de recuperar el seu treball i de poder exercir per sempre més el seu ofici o professió. També va ser immediatament cridat a fer el servei militar; en les seves condicions físiques, però, va tenir la ‘sort’ de ser declarat ‘inútil’.

Ell i la seva família (esposa i filla) van passar anys extremadament durs. Uns anys després va trobar feina (no permesa) en una empresa de manipulats (Talleres Viuda Plana) del carrer Nou de la Rambla, on va treballar (i va arribar a ser-ne l’encarregat) fins que va decidir abandonar aquest treball a començament dels seixanta i es va fer autònom, enquadernant llibres, ara a temps complet, en el taller artesanal del propi domicili familiar. Va morir el 19 de gener de 1989 a Barcelona. Com diu el seu fill Marià Alemany, va ser un home seriós, treballador, amb avidesa per la lectura i el coneixement, amb sentit de l’humor i fèrriament complidor de la seva paraula, amb un estricte sentit del deure i de l’honor.

A banda del diari manuscrit, el fons personal Mariano Alemany Grañé consta també de: un petit bloc, inacabat i escrit en català, amb apunts sobre la seva participació a la Guerra Civil espanyola, redactat probablement en ser reconegut com a militar de la 2ª República espanyola (29 gener 1987). Diverses notes personals relacionades amb el seu ofici d’enquadernador i una relació dels companys que van estar internats a Barcarès amb ell. Una fotografia de l’any 1936, dedicada a la seva esposa Rosario, la Targeta d’Identitat com a Suboficial de la 2ª República espanyola i el seu DNI.

El fons documental ocupa 0’05 metres lineals i està tot digitalitzat. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

Marià Alemany també  ha cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República una col·lecció de llibres per al nostre fons.


by Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició “L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals” a Sant Carles de la Ràpita amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A finals d’any, en un altre post del nostre blog, us vam parlar sobre l’exposició L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals comissariada per la Dra. M. Lourdes Prades Artigas responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i del projecte SIDBRINT.

S’emmarcava dins els actes de celebració del 80è Aniversari de la Batalla de l’Ebre i estava produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta que era la població on es va inaugurar.

La mostra inicia la seva itinerància i es podrà visitar al Museu de la Mar de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita des del dia 7 de juny fins el proper dia 7 de juliol de 2019.

A les 19: 30 hores del dia d’avui tindrà lloc la inauguració de l’exposició i a continuació de l’acte es farà la conferència “La batalla de l’Ebre a la memòria dels brigadistes” a càrrec de la comissaria de la mostra Lourdes Prades.

L’exposició consta de texts i fotografies organitzats en 8 àmbits i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora, a més, amb la reproducció de nombroses imatges del fons d’arxiu i de cartells. Es presenten també  documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE.

En aquesta ocasió s’ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

Si passeu per aquesta població no oblideu visitar la mostra. Segur us agradarà!


by Deixa un comentari

Conferència Internacional “Cultural memory of the Spanish Civil War” a la Universitat de Rijeka amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’abril el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el projecte SIDBRINT de Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona van signar un acord amb la Fundació Solidaritat UB i  EUROM (European Observatory on Memories) per col·laborar en els actes de “The battle for Spain is Ours: Collective Memory of the International Brigades in Rijeka” que tindrà lloc a aquesta població croata durant el mes de juny de 2019.

Aquesta col·laboració es concreta en una ponència a la International Conference Cultural memory of the Spanish Civil War dels dies 4 i 5 de juny i en la participació en l’exposició The croatian volunteers in the Spanish Civil War organitzada per Vjeran Pavlaković, professor del Departament d’Estudis Culturals de la Facultat d’Humanitats i Ciencies Socials de la Universitat de Rijeka.

Recordem que el proper any 2020 Rijeka serà la capital europea de la Cultura i per aquest motiu s’han volgut muntar aquests actes que comptaran amb experts d’arreu del món sobre la matèria.

 

El programa de la conferència de dos dies es desenvoluparà en diferents panells. L’exposició, basada en la investigació realitzada per acadèmics i estudiants espanyols i croates, s’exhibirà a la zona peatonal del centre de la ciutat de Rijeka i al Campus universitari.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, i Carlota Sànchez, estudiant de doctorat del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, viatjaran fins a Rijeka per estar presents en aquests esdeveniments i presentaran  els panells d’introducció a la Guerra Civil i de les Brigades Interancionals i també sobre dones, literatura i art a la Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha proporcionat bona part de les imatges que il·lustren l’exposició sobre els voluntaris croates que van venir a lluitar a la Guerra Civil espanyola, la majoria van combatre als batallons Dimitrov i Djure Djakovic de les Brigades Internacionals, com les que us mostrem a continuació a tall d’exemple:

Properament seguirem informant sobre aquests esdeveniments a les nostres xarxes socials. Estigueu a l’aguait!


by Deixa un comentari

Exposició “DVBÓN. Un artista republicà (1909-1952)” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) acull actualment la mostra ‘Dubón. Un artista republicà (1909-1952)’ sobre l’obra de Lluis Dubón (1892-1953) un pintor i dissenyador gràfic valencià, estretament vinculat amb la segona República espanyola que va patir l’ostracisme del règim franquista.

Comissariada per Néstor Morente i gràcies a una intensa tasca d’investigació que te com a punt de partida la Tesis Doctoral del mateix Morente, es mostren gairebé tres-centes peces de l’artista que va treballar en publicitat, cartells, portades de llibres…

Per a Morente, la mostra és “un viatge a la València vista a través dels ulls de Dubón, una València que inaugurà la modernitat creativa i artística de la República”.

Dubón va ser un artista pioner del disseny gràfic valencià des de la seva participació en l’Exposició Regional de 1909, on va obtenir la prestigiosa Medalla de Plata del certamen, tot i que després va patir, com molts altres artistes, la marginació del règim franquista pel seu compromís i defensa de la República. El període de més creativitat artística el tingué durant el anys 1916 i 1936 quan va poder mostrar el seu estil més personal.

Nascut al barri valencià de Benicalap, Lluís Dubón va estudiar a l’Escola de Belles Arts de San Carles. L’any 1922 es va traslladar a Madrid, en ser contractat com a director artístic d’una fabrica de perfums. Allí il·lustra infinitat de llibres i revistes i col·labora en diversos diaris. El 1932 torna a València, on segueix la seva tasca d’ il·lustrador.

Durant la Guerra Civil va realitzar cartells de propaganda republicana, com el famós cartell per al partit Esquerra Valenciana amb una al·legoria de la república vestida de fallera. En acabar la guerra, es va dedicar a realitzar falles i va seguir pintant retrats i natures mortes.

Aquesta exposició antològica es divideix en tres grans blocs:

  • El primer és un homenatge als artistes Lluis Dubón i Vicente Beltrán, que a més de mantenir una estreta amistat, van compartir la labor artística de completar la decoració al·legòrica republicana del Saló de Sessions del Ajuntament de València a iniciativa de l’alcalde Vicent Alfaro.
  • El segon espai presenta la trajectòria pictòrica de Lluis Dubón des dels seus inicis fins a 1952, en la qual es poden apreciar diverses tècniques, incloent oli sobre tela, esbossos, etc., així com temàtiques, retrat, paisatge, natura morta… a més de fotografies i utensilis de l’artista.
  • I finalment, un tercer espai està dedicat exclusivament al disseny gràfic de Lluis Dubón, on s’exposa obra des de l’any 1916 fins a 1951.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta exposició cedint dos cartells de la nostra col·lecció:

Esperem que la mostra, que es podrà visitar fins al 14 de juliol, serveixi per donar a conèixer l’obra d’aquest magnífic artista. Si teniu la oportunitat de fer una estada a València no us la perdeu!


by Deixa un comentari

Estrena de la sèrie documental “España después de la guerra: el franquismo en color” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recordareu que, fa ben bé un parell d’anys, la productora catalana Minoria Absoluta va rodar una sèrie documental que s’anomenava España dividida: la Guerra Civil en color pel canal Discovery Max. Per primera vegada a televisió es mostraven imatges originals acolorides sobre el conflicte bèl·lic espanyol. En aquella ocasió el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va col·laborar activament en el procés de documentació i també amb la cessió de nombrós material per la seva elaboració.

La sèrie, que es va emetre a 168 països, va tenir una molt bona acollida d’audiència i per aquest motiu es va encarregar a la mateixa productora Minoria Absoluta un nou projecte per recuperar el relat de la història recent de l’estat espanyol just en el punt on el va deixar l’anterior sèrie.  En aquesta ocasió es pretenia mostrar els principals esdeveniments polítics, econòmics, socials i culturals que van marcar l’Espanya de la postguerra i la dictadura franquista des de la perspectiva inèdita que ofereixen les imatges digitalitzades i acolorides de l’extens arxiu de la Filmoteca espanyola. Un equip de 25 persones ha revisat i restaurant més de 500 títols procedents de l’arxiu del NO-DO.

Aprofitant la commemoració del 80è aniversari de la finalització de la Guerra Civil espanyola, han elaborat, per una banda un llargmetratge documental històric pensat per al cinema, dirigit per Luis Carrizo que porta per títol 1939 – 1975 La España de Franco en color i que es pot veure als Cinemes Girona fins al 16 de maig. I per altra banda, una sèrie documental  que porta per títol  España después de la guerra: El franquismo en color de quatre episodis d’una hora de durada, que van des del final de la Guerra civil fins a la mort del dictador l’any 1975.

Amb l’assessorament d’un grup d’experts s’aborden de manera cronològica les diferents etapes del règim franquista i els seus efectes a la societat espanyola, així com les claus que permeten entendre la perpetuació de Franco en el poder tots aquests anys.  Per crear la sèrie ha estat necessari acolorir més de 200.000 fotogrames i 3.500 plànols, i també fotografies, retalls de premsa i documents diversos que han servit per completar la narració d’episodis essencials de la història dels que no existeixen filmacions.

Amb un territori devastat per la guerra i amb l’ombra d’un nou conflicte bèl·lic  mundial, aquesta producció arrenca en un país sumit en la pobresa. Mentre els partidaris del bàndol nacional aclamaven la figura de Franco durant la primera desfilada de la victòria pels carrers de Madrid el dia 19 de maig de 1939, milers de persones abandonaven el territori espanyol cap a l’exili. La població es preparava per afrontar nous temps marcats per l’aïllament internacional, el racionament, l’auxili social, la Secció Femenina, el control eclesiàstic en les institucions sanitàries i educatives, l’escassedat energètica i de recursos, la paralització de l’activitat industrial i la vida al camp…  la sèrie, que s’estrenarà el proper 21 de maig a les 22:30 hores pel canal Discovery Max, posarà especial èmfasi en el pla social i cultural d’aquest període històric.

En aquesta ocasió el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en les tasques de documentació del documental i el llargmetratge i ha cedit nombroses imatges del seus documents d’arxiu, com ara adhesius, fulls volants, fotografies, cartells, etc.

Esperem que novament sigui tot un èxit! No us ho perdeu!


by Deixa un comentari

Exposició “La correspondència al món editorial” a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona podeu veure, des del passat dia 2 de maig, l’exposició que porta per títol “La correspondència al món editorial. Segles XIX-XX” i que s’emmarca dins les IV Jornades d’Història de l’Edició: Les xarxes de negoci del llibre a Espanya  que tindran lloc entre els dies 9 i 10 de maig de 2019 a la mateixa facultat.

Aquestes jornades s’ocuparan de les activitats d’intercanvi, distribució i compra-venda al món del llibre, tot situant el focus en l’estudi dels agents i les xarxes que les fan possibles. L’estudi de les xarxes de producció, distribució i venda, les relacions entre els que hi participen i el funcionament de l’aprovisionament de llibres a Espanya permet conèixer les connexions i valorar el paper dels “nodes” d’àmplies xarxes amb connexions internacionals de molts dels intermediaris del món del llibre.

Els organitzadors de la mostra són Lluís Agustí, Pedro Rueda i Mònica Baró, membres del projecte I+D Saberes conectados: redes de venta y circulación de impresos en España y Latinoamérica.

Si visiteu l’exposició, al primer pis de la facultat, veureu que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en la cessió de documents relatius a les editorials que es conserven als nostres fons. Els llibres exposats provenen també de col·leccions privades.

Entre d’altres trobareu una carta de B. Costa-Amic, editor mexicà, que va enviar l’any 1957 a Manuel Serra Moret, polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l’exili. També la revista de bibliografia Apolo editada els anys de la Guerra Civil, el fulletó sobre la publicitat de la biblioteca de l’home de negocis modern al Catálogo de libros modernos de l’any 1936, o un full volant de les Ediciones Antisectarias amb publicitat del llibre El terror rojo en Cataluña d’Antonio Pérez de Olaguer de l’any 1937 que pertany al fons de Documents Històrics del nostre arxiu.

Teniu temps fins al 30 de maig. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Amadeo Clariana Petit

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut  de Josep Maria Clariana Rosa documentació del seu pare, Amadeo Clariana Petit (Barcelona, 1909 – 1967), membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que durant la Guerra Civil va lluitar amb l’exèrcit franquista i l’any 1941 es va allistar com a voluntari a la División Azul.

A través de la documentació del fons personal  sabem que l’any 1938, Amadeo Clariana formava part de l’exèrcit franquista com a artiller 2n., primer al Regiment de cavalleria Farlosio nº10 a Valladolid i a partir d’agost de 1938 al Regiment d’Artilleria lleugera nº 13 a Medina de Rioseco. Que al setembre d’aquell mateix any el van destinar al front de l’Ebre, on va prendre part en totes les operacions militars fins al final de la guerra i que es va llicenciar el 15 de maig de 1939.

Va fixar la seva residència a Barcelona i va treballar com a auxiliar de secretaria a la Delegació del Districte VII de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS a Barcelona. El 1941 es va incorporar a la División Española de Voluntarios (División Azul), concretament a la 14 Bateria del IV Grup d’Artilleria, i va participar en les dues campanyes de Rússia.  Al juny del 1942, es va llicenciar, va entregar el vestuari i l’equipament alemanys i va tornar a Barcelona. Al novembre, es va reincorporar a l’Ajuntament de Barcelona com a Guàrdia urbà i es va casar amb Adelaida Rosa. Al desembre, el Generalísimo Franco li va concedir la Cruz Roja del Mérito Militar pels seus serveis a les dues campanyes de Rússia durant Segona Guerra Mundial.

Els anys 1943 i 1944 va ocupar càrrecs de responsabilitat, primer al Districte V (Barcelona) de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS com a Jefe de la calle del Este entre los números 1 y 18 de la ciutat de Barcelona i el 1944 a la Jefatura Provincial de Barcelona de la Defensa Pasiva Nacional com a Jefe del Bloque 7 del subsector 4 del Distrito III.

El fons personal Amadeo Clariana consta també de diversos documents personals i familiars (certificats de naixement, matrimoni i mort, cèdules d’identitat, sol·licitud d’un ajut de nupcialitat a l’Ajuntament de Barcelona, etc.).

A banda de la documentació en suport paper, el fons inclou tota una sèrie d’objectes militars com ara: dues plaques metàl·liques d’identificació de soldats de la División Azul, alguns brodats, d’entre els quals destaquen un amb l’àliga nazi (Reichsadler) i un altre amb l’escut no reglamentari de la División Azul, diverses agulles de pit i insígnies de la Falange Española, cintes Mèrit Militar (Maria Cristina, Guerra Civil, Campanya d’hivern a Rússia, etc.), dues medalles, una pels serveis prestats al front (Decret 26/1/1937) i una altra de la Secció Femenina de l’Auxilio Social i una condecoració als sometents (Decret 17/9/1923).

Aquests objectes s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons documental d’Amadeo Clariana Petit s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.