Deixa un comentari

Exposició “Teresa Pàmies, tot està en els llibres” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Amb motiu de la celebració de l’Any Pamies, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat l’exposició que porta per títol “Teresa Pàmies, tot està en els llibres” una mostra itinerant amb sis panells que esdevé una eina de divulgació de la trajectòria de l’escriptora catalana amb motiu de la commemoració dels 100 anys del seu naixement.

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 8 d’octubre de l’any 1919. Des de ben jove va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya JSUC. A la fi de la Guerra Civil va marxar a l’exili amb el seu pare Tomàs Pàmies, un dels dirigents del Bloc Obrer i Camperol. Després de passar un temps en un camp de treball a França, va aconseguir fugir i es va instal·lar a Mèxic. Allí estudià periodisme i va treballar en diferents oficis. Va tornar a Europa i va viure, entre d’altres ciutats a Praga, i finalment altre cop a França.

Amb una prolífica carrera periodística, va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació, i literària, va escriure més d‘una cinquantena de llibres: novel·les, memòries, dietaris, llibres de viatges… la seva obra sempre va tenir un pòsit autobiogràfic manifest i un compromís polític i social.

Va morir el 13 de març de 2012.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció d’un cartell del Bloc Obrer i Camperol de la nostra col·lecció que il·lustra la vinculació del pare de Teresa amb dita organització política catalana.

Entre les activitats de l’Any Pàmies, comissariades per Montse Barderi, destaquem també el Simposi ‘Teresa Pàmies, política, memòria i literatura‘ que va tenir lloc aquest passat dimarts 8 d’octubre amb una ponència de Paola Lo Cascio professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona que portava per títol Un fil roig que travessa un segle: l’experiència política de Teresa Pàmies.

Si voleu veure l’exposició us donem l’enllaç amb les dates de la seva itinerància.

No us la perdeu!

Us recordem que al nostre fons podeu trobar informació sobre l’escriptora tant pel que fa a llibres, com a material d’arxiu. A tall d’exemple us mostrem dues boniques fotografies de l’Arxiu Gràfic fetes pel fotògraf menorquí Toni Vidal l’any 1974.


2 comentaris

Material d’arxiu de l’anomenat “El Negus de Tardienta” al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Abans d’aquest estiu, les senyores Eufemia i Vitelia González, van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació del seu oncle avi Juan Fermín Fernández Fernández, amb la voluntat de donar a conèixer a estudiants, investigadors i a tothom que hi estigui interessat les vicissituds de l’heroic milicià conegut com El Negus de Tardienta.

Juan Fermín Fernández Fernández va néixer a Medina del Pomar (Burgos) l’any 1901.  Als anys 20 es va traslladar a Barcelona per cursar estudis universitaris de magisteri i l’any 1925 va crear una acadèmia escolar laica situada al carrer Marquès de Barberà (Barcelona). Segons sembla, va ser la primera escola que va hissar la bandera republicana a l’abril de 1936. Vinculat a l’Agrupació Socialista de Barcelona (PSOE) i a la Federació Catalana de la Unió General de Treballadors, en començar la Guerra Civil va ser enviat al front d’Aragó.

Segons la documentació del fons, el seu historial militar comença comandant la Columna Carlos Marx al front d’Aragó i més tard la Columna Libertad al front de Madrid. També va ser Cap militar del quarter Carlos Marx i  Inspector d’Informació al front de l’Exèrcit de l’Est. Al març de 1938 va ser nomenat Major d’Infanteria en campanya i al setembre del mateix any va ser el Cap del Camp d’Instrucció de Grauges (CRIM núm.14).

Va participar  en nombrosos combats al front de l’est (Aragó) i després de la batalla de Tardienta els periodistes li van donar el sobrenom d’“El Negus de Tardienta” per la semblança de la seva barba amb la de Hailé Selassie, el Negus d’Etiòpia. L’any 1938 va ser greument ferit a les dues cames, fet que li va comportar una invalidesa del 80 %.

En acabar la Guerra Civil, el règim de Franco el va condemnar a mort, va marxar a l’exili i es va refugiar a Montauban on va viure fins a la seva mort.

A Montauban va freqüentar l’entorn del president de la República espanyola, Manuel Azaña,  va participar amb els seus companys francmaçons en la resistència francesa contra els alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser president, secretari i tresorer del PSOE i de la Unió General de Treballadors a l’exili. Va presidir el Comitè Departamental de Tarn-Garona de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil, càrrec des del qual va defensar la creació d’una Secció de Comandaments i Oficials de l’Exèrcit Republicà però no se’n va sortir.

Va morir al febrer de 1977 a causa, en part, de les greus  ferides de guerra que va patir l’any 1938. Està enterrat al cementiri de Montauban.

El fons personal de Juan Fermín Fernández Fernández,  conté diverses fotografies, unes memòries personals manuscrites, en francès, documents personals de l’època de la Guerra Civil i de l’exili, correspondència diversa relacionada fonamentalment amb el seu estatus de refugiat espanyol a França i membre de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil i articles de premsa sobre la seva heroica participació al front d’Aragó, concretament a Tardienta i Almudévar.

Cronològicament comprèn des dels anys 20 fins a la seva mort, el 1977, ocupa 0,15 metres lineals i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals.  Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

Aquí teniu una petita mostra del material que podeu trobar en aquest fons:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


Deixa un comentari

Els mapes i plànols del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: nova col·lecció a la Memòria Digital de Catalunya

El CRAI Unitat de Procés Tècnic ha completat la catalogació dels mapes i plànols del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons consta de més de 100 unitats documentals  i prové de donacions de particulars i d’entitats, així com d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger.

La col·lecció aplega mapes i plànols que daten des de finals del segle XIX fins als anys 50 del segle XX i formen part de l’arxiu, l’hemeroteca i les monografies del Pavelló de la República.

Destaquen, per la seva importància històrica, els que pertanyen a l’època de la Segona República com, per exemple, uns plànols de les ciutats de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet amb els noms dels carrers i places característics d’aquest període històric i que van desaparèixer amb el franquisme; o els de la Guerra Civil espanyola, com uns plànols dels bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona durant els mesos d’abril a juny de 1937, o uns mapes amb la situació dels diversos fronts a Gandesa, Flix i Horta de Sant Joan durant la batalla de l’Ebre.

També és curiós un mapa de Cuba de l’any 1853 que forma part de la col·lecció “Atlas de España y sus posesiones de Ultramar”.

La col·lecció digital permet l’accés i la consulta en línia del material cartogràfic custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a través de la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d’institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes.

De moment, i fins a completar l’accés a tota la col·lecció, aproximadament uns 75 es poden consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya.

Aquest projecte de digitalització permet posar a l’abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material difícil de consultar en bloc pel fet de formar part de publicacions periòdiques, monografies o documentació d’arxiu.

Avui, al nostre blog, us hem volgut mostrar aquests quatre exemples:

un mapa de ferrocarrils de la Península Ibèrica de l’any 1917, un “Pizarra-plano” d’Espanya que permet seguir les operacions de la Guerra Civil espanyola, un plànol del Bombardeig que tingué lloc el dia 20 de juny de 1938 a Barcelona i que forma part d’una col·lecció es compon de 7 plànols on s’indica gràficament la situació dels impactes per bombardeigs aeris i marítims a la ciutat i, finalment, un mapa de l’empresa Moro dels anys 50 que inclou una fotografia de l’empresa i dels seus productes.

Us recoredem que el CRAI Biblioteca Pavelló de la República participa a la MDC amb sis col·leccions digitals més:

Adhesius del Pavelló de la República

Banderins del Pavelló de la República

Cartells del Pavelló de la República

Paper moneda del Pavelló de la República

Pegaso: memòria obrera

Segells del Pavelló de la República

Feu-hi un cop d’ull: Segur us agradarà!


Deixa un comentari

Exposició “Parèntesi: L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola” al Museu d’Hospitalet amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 18 de juliol de 2019 es va inaugurar a l’edifici de Casa Espanya del Museu de l’Hospitalet l’exposició que porta per títol Parèntesi? L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola que es podrà visitar fins al dia  3 de novembre de 2019.

La mostra, fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i el Museu de L’Hospitalet, contribueix a la recuperació de la memòria històrica d’aquesta població, vuitanta anys després de la fi de la Guerra Civil.

El 18 de juliol de 1936 va començar una guerra que va enfrontar la població espanyola i va afectar de manera traumàtica la vida quotidiana.

L’exposició planteja com va viure la població de L’Hospitalet aquest trencament i quins van ser els canvis i efectes a la ciutat. Donat a conèixer com era la ciutat durant la Segona República i el primer Franquisme (fins a la dècada de 1950) no des d’una perspectiva cronològica, sinó temàtica.

La Guerra Civil és el punt d’inflexió per conèixer l’abans i el després de tres temes principals: les condicions socials i econòmiques, els aspectes polítics i l’oci i la cultura.

A la mostra podreu veure reproducció de documentació diversa del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com imatges de la Revista Fotos: semanario gráfico nacionalsocialista o una butlleta del Partit Estat Català del nostre fons d’arxiu i altres documents relacionats amb les Joventuts Llibertàries de la Torrassa, etc.

Aquí en teniu una selecció:

 

Consulteu també el tríptic informatiu de l’exposició si voleu més informació.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Fòrum de l’Associació Gal·les-Catalunya i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa uns quants mesos, en aquest mateix blog,  us vam anunciar un acord de col·laboració entre The Cymru-Catalunya Association i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Aquesta associació cultural, que té com a objectiu promoure les relacions entre el País de Gal.les i Catalunya, està vinculada al IB CYMRU – Brigades Internacionals Gal.lesos grup que reivindica la importància del paper dels Brigadistes Internacionals de Gal·les a la Guerra Civil Espanyola.

Fruit d’aquest acord, el proper cap de setmana, del 27 al 29 de setembre de 2019, l’associació organitza el festival Cool Cymru a la població de Sitges, un esdeveniment que inclourà música, exposicions, etc.

El Fòrum de l’Associació Gal·les-Catalunya ha programat una sèrie de conferències per a fomentar les relacions culturals entre el País de Gal·les i Catalunya entre les quals destaquem la que impartirà Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT,que porta per títol Recuperem la història dels brigadistes. Sidbrint, un projecte viu .

Us informem, també, que podreu trobar una exposició sobre Cartells de la Guerra Civil Espanyola que compta amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i que podeu visitar a la Biblioteca Santiago Rusiñol fins al dia 11 d’octubre.

Ja ho sabeu: si sou per Sitges aquest cap de setmana no us ho perdeu!

 


Deixa un comentari

Exposició “L’esport popular a Catalunya, Història d’un somni” al Museu de Tortosa amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els World Esports Games (WSG)  es celebren del 2 al 7 de juliol de 2019 a Tortosa i estan organitzats pel Comité Sportif International du Travail (CSIT), una entitat que té les seves arrels en el moviment de l’esport obrer europeu, nascut al principi del segle passat sobre la base de les idees d’igualtat i solidaritat en l’esport.

La Unió de Consells Esportiu de Catalunya (UCEC) aprofita la celebració dels jocs a la capital del Baix Ebre per presentar l’exposició L’esport popular a Catalunya. Història d’un Somni, que es podrà visitar a l’Aula didàctica del Museu de Tortosa fins el proper diumenge i que indaga en l’origen de les olimpíades populars a Europa i Catalunya.

La mostra fa un recorregut per l’esport popular del segle XIX i XX a Europa, amb una atenció especial a les singularitats del cas català.

La consolidació de l’esport modern a finals del segle XIX va coincidir amb l’ascens al poder de la burgesia capitalista i el triomf de la cultura il·lustrada liberal.

La major part de competicions oficials, com els Jocs Olímpics, van deixar de banda les classes treballadores, que no van poder participar d’aquest procés perquè el seu horari laboral no ho permetia, no disposaven d’instal·lacions accessibles ni de prou poder adquisitiu.

Als anys vint del segle passat va sorgir l’esport popular, una visió apartada de la competitivitat que promovien les federacions oficials esportives; de la mercantilització i consolidació de l’esport com un espectacle públic de masses. Aquest nou moviment volia democratitzar l’esport com a eina de desenvolupament, obrir-la a tothom, especialment a sectors marginats com la classe treballadora i les dones.

A Catalunya, l’esport popular va adquirir una destacada consciència social i catalanista. Els seus promotors es van aplegar en l’anomenat Moviment d’Esport Popular Català, creadors el 1936 del Comitè Català pro Esport Popular(CCEP), els organitzadors de l’Olimpíada Popular de Barcelona el juliol del mateix any.

Aquest nou moviment, arrelat amb força a Catalunya a partir de 1933, bevia de diverses formulacions teòriques i experiències pràctiques, el discurs antifeixista i el retorn als valors universals de l’essència olímpica, entre d’altres.

Els principals promotors del moviment eren, a grans trets, seccions esportives d’entitats culturals i recreatives, clubs d’esports de base i, en tercer lloc, centres obrers i casals de partits polítics.

A l’Olimpíada Popular de Barcelona es van inscriure una vintena llarga de delegacions d’estats com França, Suïssa o el Canadà; de nacions sense estat com Catalunya i el País Basc; regions com Alsàcia i Lorena; ciutats com Alger i Orà; i col·lectius de jueus, italians i alemanys exiliats de les dictadures feixistes. De fet, l’Olimpíada Popular de Barcelona es va plantejar com la contraposició als Jocs Olímpic de Berlín, tutelats pel règim nazi.

A Barcelona, la delegació internacional més important va ser la francesa amb uns 1.500 participants. Uns 500 eren esportistes de federacions oficials i un miler de la Fédération Sportive et Gymnique du Travail (FSGT). Però amb l’esclat de la guerra civil espanyola, just el dia que començaven els jocs, es va frustrar la celebració. Una minoria d’atletes, fins i tot, es van enrolar als combats. Entre 170 i 300 homes i dones van transformar-se en poques hores d’atletes a combatents antifeixistes, per exemple la jove miliciana Carme Crespo (1916-1936), el combatent antifeixista polonès Emmanuel Mink, alies Mundek (1910-2008) i la comunista suïssa Clara Thalmann-Ensner (1908-1987).

La victòria franquista va trencar la dinàmica de l’esport català modern. El seu funcionament privat, democràtic i plural quedava enterrat. El nou règim assumia un control absolut utilitzant-lo per a la causa de l’adoctrinament ideològic i espanyolització del territori. Les entitats del moviment català van desaparèixer.

Amb la mort del dictador, sorgeix de nou a Catalunya un moviment social que impulsa arreu del territori l’esport escolar. I en aquest marc es creen els Consells Esportius per a promoure un model basat en l’esport popular, a l’abast de tothom, per a formar una ciutadania responsable, fomentar hàbits saludables i promoure un entorn on participar fos més important que competir.

L’any 1994 naixia la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) com a organisme que aglutina, coordina i representa els 45 consells esportius catalans. Les activitats programades pels consells esportius apleguen al voltant de 500.000 esportistes, infants i joves en edat escolar en 80 modalitats diferents. En un nou pas en la difusió de l’esport popular, per a tothom, la UCEC va impulsar el 2018 la primera edició dels Jocs Populars de Catalunya, oberts als majors de 16 anys. Aquest fet, juntament amb l’organització dels World Sports Games a Tortosa,  suposen un salt endavant en la implantació de l’esport popular a Catalunya. Signifiquen la continuïtat històrica de les activitats esportives populars de l’any 1936, del reconeixement de l’Olimpíada Popular i del Comitè Català pro Esport Popular, així com el començament de la materialització d’un somni de país de l’esport com un dret de tota la ciutadania.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la reproducció de cartells i material d’arxiu del nostre fons relacionat amb la temàtica. A continuació us el mostrem!

 

La mostra ha estat comissariada pel periodista Andreu Caralt de Terra Enllà, estudis i experiències . Si voleu més informació podeu consultar la web del Museu de Tortosa.


Deixa un comentari

Exposició “Renau. El combat per una nova cultura”al Born Centre Cultural amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 13 de juny es va inaugurar al Born Centre Cultural de Barcelona l’exposició de caràcter retrospectiu Renau. El combat per una nova cultura la més extensa dedicada al gran artista valencià Josep Renau (València, 1907- Berlín Est, 1982) feta fins ara a Catalunya.

Amb una selecció de més de 100 obres, està concebuda com un recorregut cronològic i visual, dividit en quatre apartats, per la vessant política, artística i creativa d’aquest creador poc convencional. Mitjançant les seves pintures, cartells o fotomuntatges, la mostra pretén fer palès com va utilitzar un llenguatge artístic innovador amb una clara finalitat política i de denuncia social.

S’ha realitzat amb l’ajuda de l’IVAM l Institut Valencià d’Art Modern, que custodia el 90% del seu llegat i d’on provenen 92 de les 108 peces exposades

Es podrà visitar fins el proper mes d’octubre i està comissariada per Juan Vicente Aliaga.

Josep Renau com a director general de Belles Arts del govern de la Segona República espanyola va decidir que les obres del Museu del Prado s’embalessin i viatgessin a València i Ginebra. Amb la seva actuació va contribuir a salvar el patrimoni artístic espanyol durant la Guerra Civil.  Va tenir també un paper fonamental al Pavelló construït per a l’Exposició Universal de París del 1937, en el qual, per primera vegada, arquitectura, escultura, pintura i fotografia es van unir per reflectir la tragèdia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme. De fet fou Renau qui va encarregar a Picasso que realitzes diverses obres pel Pavelló, de les que destaca el Guernica.

Renau és l’autor d’una obra de denúncia contra la guerra, el feixisme i els efectes del capitalisme a través de cartells, fotomuntatges i collages tan pioners i moderns com radicals i combatius.

Al final de la guerra, Renau s’exilia a Mèxic, entre els anys 1938 i 1958, després de passar pel camp de concentració d’Argelers. Allí es va formar com a muralista, va enfortir els seus postulats comunistes i es va implicar en els conflictes de la societat mexicana.

Altres temes que apareixen en les seves obres són el racisme i la marginació dels afroamericans. I ho fa mitjançant tècniques que s’acosten a la publicitat, amb colors intensos, amb figures distorsionades i contraposades.

Decebut pel canvi de la societat mexicana cap al capitalisme, Renau s’instal·là a la República Democràtica d’Alemanya els últims anys de la seva vida on va morir a l’edat de 75 anys a Berlín Oriental.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta mostra amb el préstec de dos cartells de la nostra col·lecció:

L’exposició es complementa amb llibres, retallades de revistes i altres publicacions en les quals Renau recull el seu pensament. Entre ells hi ha exemplars de la revista Nueva Cultura, que va editar entre el 1935 i el 1937, uns treballs en què fa una crítica mordaç contra el catolicisme i es presentaven composicions visuals sobre la sexualitat, a més de festes populars, com la de les falles, des d’una perspectiva revolucionària i creant uns ninots de Hitler i Mussolini que acaben cremats. 

Entre les activitats culturals entorn la mostra, es proposa un cicle de visites amb especialistes. Al llarg de l’estiu, persones expertes en la fotografia, l’art i el disseny gràfic oferireixen la seva visió personal i molt particular sobre l’obra artística de Renau a un grup reduït de visitants

Dir-vos també que ahir dia 20 de juny a les 19 hores, a la Sala Moragues del mateix centre cultural,  va tenir lloc la Conferència “Josep Renau, vida i obra” a càrrec d’ Albert Forment, historiador i doctor en Història de l’Art, autor del catàleg raonat de Josep Renau (IVAM, 2004), que va presentar l’obra de Renau dins el seu context vital.

No us perdeu l’exposició!