Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Amadeo Clariana Petit

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut  de Josep Maria Clariana Rosa documentació del seu pare, Amadeo Clariana Petit (Barcelona, 1909 – 1967), membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que durant la Guerra Civil va lluitar amb l’exèrcit franquista i l’any 1941 es va allistar com a voluntari a la División Azul.

A través de la documentació del fons personal  sabem que l’any 1938, Amadeo Clariana formava part de l’exèrcit franquista com a artiller 2n., primer al Regiment de cavalleria Farlosio nº10 a Valladolid i a partir d’agost de 1938 al Regiment d’Artilleria lleugera nº 13 a Medina de Rioseco. Que al setembre d’aquell mateix any el van destinar al front de l’Ebre, on va prendre part en totes les operacions militars fins al final de la guerra i que es va llicenciar el 15 de maig de 1939.

Va fixar la seva residència a Barcelona i va treballar com a auxiliar de secretaria a la Delegació del Districte VII de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS a Barcelona. El 1941 es va incorporar a la División Española de Voluntarios (División Azul), concretament a la 14 Bateria del IV Grup d’Artilleria, i va participar en les dues campanyes de Rússia.  Al juny del 1942, es va llicenciar, va entregar el vestuari i l’equipament alemanys i va tornar a Barcelona. Al novembre, es va reincorporar a l’Ajuntament de Barcelona com a Guàrdia urbà i es va casar amb Adelaida Rosa. Al desembre, el Generalísimo Franco li va concedir la Cruz Roja del Mérito Militar pels seus serveis a les dues campanyes de Rússia durant Segona Guerra Mundial.

Els anys 1943 i 1944 va ocupar càrrecs de responsabilitat, primer al Districte V (Barcelona) de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS com a Jefe de la calle del Este entre los números 1 y 18 de la ciutat de Barcelona i el 1944 a la Jefatura Provincial de Barcelona de la Defensa Pasiva Nacional com a Jefe del Bloque 7 del subsector 4 del Distrito III.

El fons personal Amadeo Clariana consta també de diversos documents personals i familiars (certificats de naixement, matrimoni i mort, cèdules d’identitat, sol·licitud d’un ajut de nupcialitat a l’Ajuntament de Barcelona, etc.).

A banda de la documentació en suport paper, el fons inclou tota una sèrie d’objectes militars com ara: dues plaques metàl·liques d’identificació de soldats de la División Azul, alguns brodats, d’entre els quals destaquen un amb l’àliga nazi (Reichsadler) i un altre amb l’escut no reglamentari de la División Azul, diverses agulles de pit i insígnies de la Falange Española, cintes Mèrit Militar (Maria Cristina, Guerra Civil, Campanya d’hivern a Rússia, etc.), dues medalles, una pels serveis prestats al front (Decret 26/1/1937) i una altra de la Secció Femenina de l’Auxilio Social i una condecoració als sometents (Decret 17/9/1923).

Aquests objectes s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons documental d’Amadeo Clariana Petit s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.


Deixa un comentari

Acord de col·laboració entre GRIEGC i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 18 de gener de 2019 el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va signar un acord de col·laboració amb el GRIEGC, el Grup de Recerca i Investigació d’Espais de la Guerra Civil.

El GRIEGC neix  el 2014, any que coincideix amb la commemoració del  75è aniversari del final de la Guerra Civil, com a projecte que té la missió de recuperar, estudiar i catalogar el patrimoni cultural i social d’un dels conflictes més rellevants que van succeir al segle XX a nivell europeu i el més important a nivell nacional: la Guerra Civil Espanyola.

Les activitats que duen a terme, entre d’altres, són l’estudi, investigació i catalogació de tot tipus de restes patrimonials. Desenvolupen també una tasca educativa mitjançant conferències, visites guiades i articles en revistes científiques i de caràcter docent.

Així mateix, també ofereixen serveis en àmbits de recuperació, gestió, assessorament, difusió i organització d’actes que giren al voltant del patrimoni estudiat.

L’acord, signat per la responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades, i per la directora del CRAI de la Universitat de Barcelona, Judith Casals, amb Adrián Cabezas, membre fundador del GRIEGC, estableix  punts clau com l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques i la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats.

A tall d’exemple direm que precisament Adrián Cabezas ha donat el seu darrer llibre sobre La guerra civil al coll de Balaguer, comarca del Baix Camp i ja el podeu consultar al nostre catàleg!

Celebrem aquest acord que estem segurs serà una iniciativa productiva per ambdues institucions!


Deixa un comentari

El film “La dona del segle” i el documental “La Sagi una pionera del Barça” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dins el marc de la programació especial que TV3 va emetre el passat dia 8 de març per commemorar el Dia Internacional de les Dones, vam poder veure, dins l’espai de “La gran pel·lícula” l’estrena del film  La dona del segle, produït per Televisió de Catalunya, Distinto Films, RTVE i en coproducció amb Voramar Films i À Punt Mèdia, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La pel·lícula, basada en la novel·la de Margarita Melgar: La mujer del siglo i dirigida per Sílvia Quer,  se situa als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919. S’inaugura l’exposició d’Isidre Nonell, el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas, la directora de l’establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu amb una de les dependentes. La jove se’n surt tan bé d’aquest malentès que li acaben oferint feina. Però hi ha un problema: les ” sigleres ” són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat. Tot això situat en la Barcelona convulsa del moment i amb un esdeveniment que marcarà el futur de tots els treballadors del país: la vaga de la Canadenca.

Precisament informació i documentació sobre la vaga de la Canadenca és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha aportat a aquesta pel·lícula.

El conflicte va començar al gener de 1919 quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda per «La Canadenca» per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. És significativa la rellevància d’aquesta vaga, molt ben preparada tot i ser improvisada, ja que hi havia l’absència dels principals líders sindicals empresonats al buc cuirassat Pelayo al port de Barcelona.

El resultat va ser l’ acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores, l’alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, la capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadaments. Tot un èxit.

Si us la vau perdre, encara es pot veure a TV3 alacarta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat també en la producció del documental La Sagi, una pionera del Barça, que es va poder veure el passat dia 12 de març al Sense Ficció , espai que, precisament durant el mes de març, i coincidint amb el seu desè aniversari, ha centrat els seus treballs en les dones.

Es tracta d’una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta, dirigida per Francesc Escribano i Josep Serra Mateu.

L’actriu Anna Sahun dona vida a Anna Maria Martínez Sagi, una dona independent i moderna que va ser esportista, principalment va destacar en el llançament de javelina, poeta i periodista, una personalitat avançada al seu temps que va lluitar per la seva independència en un moment històric com la Segona República i que va acceptar també, l’any 1934, un càrrec a la junta del Barça amb la condició de poder millorar la situació de les dones a través de l’esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l’ambient insà de les fàbriques.

Va dimitir al cap d’un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista. Una dona a la directiva del Barça no es tornaria a donar fins més de 70 anys després!

Acabada la Guerra civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Quan a finals dels 60 va tornar, es va trobar una Catalunya a la qual no es va poder adaptar mai.

El documental ressegueix les seves passes cercant aquelles persones que la van conèixer, alhora que també busca estudiosos de la seva obra. No us el perdeu!


1 comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Luis Romero Pérez

A finals de l’any 2018 Javier Romero Martinengo va cedir, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), el fons documental i la  biblioteca particular del seu pare, l’escriptor Luis Romero Pérez, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

Luis Romero Pérez (Barcelona, 1916 – 2009) és un escriptor català de la postguerra, membre de l’anomenat moviment neorealista hispànic del segle XX. Va dedicar una part important de la seva producció literària a la Guerra Civil i va ser guanyador dels premis de novel·la Nadal (1951) per la seva obra La Noria, Planeta (1963) per El Cacique i Ramon Llull (1991) per Castell de cartes, Durant la Guerra civil va ser empresonat pels republicans al castell de Montjuïc i més tard va combatre a la División Azul.

El fons personal de Luis Romero Pérez agrupa la documentació reunida i generada per l’escriptor durant la producció i publicació de les obres Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) i Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982).

 

Cronològicament, el fons comprèn gairebé tot el segle XX, però destaca pel seu volum i pel seu valor històric, el material relacionat amb la Guerra Civil i el franquisme, ocupa 0’90 metres lineals i consta de 4 subsèries:

  • Subsèrie 1: Conté fotografíes, la majoria del període de la Guerra Civil, i documentació diversa (originals o còpies) generada durant la Segona República espanyola (1931-1939) i el franquisme.
  • Subsèrie 2: Conté testimonis, molts d’ells inèdits, de persones que van viure o protagonitzar esdeveniments diversos estudiats per Luis Romero com, per exemple, el dia de l’Alzamiento (18 juliol 1936) a diverses ciutats de l’estat, la sublevació contra el Govern Negrin a la Base Naval de Cartagena i el cop d’estat de Segismundo Casado (5 març 1939) o l’assassinat de José Calvo Sotelo (13 juliol 1936).
  • Subsèrie 3: Conté multitud de materials reunits per Luis Romero durant  l’elaboració de les seves novel·les: Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) y Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982). La majoria són notes manuscrites amb apunts de tota mena (cronologies, apunts biogràfics de diversos personatges, esborranys, etc.).
  • Subsèrie 4: Consta dels contactes epistolars mantinguts per Luis Romero amb multitud de personatges (Diego Abad de Santillán, Julio Alvarez del Bayo, Enriqueta Calvo Sotelo, Francisco Galán, Joan García Oliver, David Gasca, Vicenç Guarner, Dolores Ibárruri, Dionisio Ridruejo, Ramón Salas Larrazábal, Josep Tarradellas i un llarg etcètera), protagonistes de fets que van tenir lloc fonamentalment durant la Guerra Civil espanyola.

El fons documental de Luis Romero s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al  catàleg del CRAI.


Deixa un comentari

Reconeixement al CRAI de la Universitat de Barcelona pel suport al projecte #SalvaPeironcely10 sobre el patrimoni cultural de la Guerra Civil

El passat dimarts dia 19 de febrer de 2019 la Fundació Anastasio de Gracia-FITEL (AGFITEL) va donar reconeixement públic al CRAI de la Universitat de Barcelona i concretament al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República pel seu suport a la iniciativa #SalvaPeironcely10.

No és la primera vegada que us parlem d’aquesta iniciativa al blog. Fa un parell d’anys vam anunciar que la nostra biblioteca s’adheria al projecte de recuperació del lloc on el fotògraf Robert Capa va fer algunes de les seves fotografies més conegudes en les quals per primera vegada apareixen els nens com a víctimes dels efectes de la guerra.

L’any 1936 Capa, un dels corresponsals de la guerra més destacats del segle XX,  va publicar, entre d’altres, aquesta fotografia a la revista francesa Regards, en un article titulat “La capital crucificada”. Les imatges van donar la volta al món al ser publicades també a la revista alemanya Zürcher illustrierte i a la nordamericana Life.

A la imatge es poden veure nens jugant entre les restes dels bombardejos alemanys i italians davant l’edifici número 10 del carrer de Perioncely al barri de Vallecas de Madrid.

La Fundació Anastasio de Gracia-FITEL (AGFITEL) va iniciar una campanya, que porta per nom #SalvaPeironcely10, perquè aquest immoble  fos declarat bé d’interès cultural i que alhora garanteixi un habitatge digne per a les famílies que hi viuen actualment, de condicions econòmiques precàries.

S’ha presentat també el projecte de creació, en aquest espai, del Centre Robert Capa per a la interpretació dels bombardejos aeris de Madrid. Recordem que Madrid va ser la primera capital europea que va patir bombardeigs aeris durant una guerra. Els bombarders Junker-52 alemanys van causar la mort a nombrosa població civil.

A dia d’avui podem dir que l’edifici de Vallecas està pendent que l’Ajuntament de Madrid l’inclogui en el catàleg de béns i espais protegits.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, durant l’entrega de la placa commemorativa va dir que: «Vam participar en la campanya perquè aquest indret madrileny era un lloc molt emblemàtic i significatiu de l’ideari de Robert Capa, i a més té una relació molt estreta amb el tipus de material que tenim a la biblioteca del Pavelló»

Recordem també que la iniciativa #SalvaPeironcely10 ha aplegat diverses entitats culturals i acadèmiques de molts altres països.

A l’acte de reconeixement hi va assistir  també el vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni, Salvador García.

Si voleu més informació podeu llegir la notícia a la web de la UB.

Us deixem amb una galeria fotogràfica de l’acte que va tenir lloc al Pavelló de la República, seu de la nostra biblioteca:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

“Milicianes” documental amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat cinc de febrer es va estrenar el documental Milicianes al Sense Ficció programa de TV3 Televisió de Catalunya amb gran èxit d’audiència.

Aquest film, obra de Jaume Miró i Tània Balló  i amb Gonzalo Berger, historiador i bon amic nostre, com a guionista i coproductor, és el resultat d’una investigació de dos anys sobre la història de cinc milicianes catalanes que van ser violades, torturades i assassinades a Manacor.

Produïda per Nina Produccions i Cinètica Produccions ha comptat també amb la coproducció de TV3 i IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. De fet el documental es va estrenar a Palma el 27 de setembre i es va emetre a IB3 l’1 d’octubre.

Durant la matinada del dia 5 de setembre de 1936,  cinc milicianes van ser afusellades pels feixistes, juntament amb altres milicians, a Manacor. El grup de combatents formaven part de l’expedició del capità Albert Bayo que, l’agost de 1936, va intentar recuperar l’illa de Mallorca en mans dels sollevats. A causa d’un ràpid i sobtat reembarcament, alguns dels combatents van quedar abandonats a l’illa. Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats.

Vuitanta anys després, una intensa investigació, de més de dos anys, ha permès contextualitzar a les cinc dones en el moment històric que van viure des d’una perspectiva de gènere. S’ha contactat amb els seus familiars i se sap també on van ser enterrades. La seva història permet sentenciar que la guerra no va ser tan sols cosa d’homes.

L’existència d’un diari, suposadament escrit per una d’elles i posteriorment manipulat pels feixistes italians i franquistes, on es relaten els dies de campanya a Mallorca o una foto del grup, feta poc després de ser detingudes, són alguns dels testimonis materials que han ajudat a esclarir aquesta llegendària història.

Malgrat que s’ha aconseguit d’identificar quatre de les cinc dones: les germanes Daria i Mercedes Buixadé, Teresa Bellera Cemelli i Maria Gracia Sanchís, no ha estat possible esbrinar qui va ser l’autora del diari. La cinquena miliciana i per tant, autora del diari, podria ser Ramona Soldevila Cirés, una manresana nascuda a Itàlia però de pares catalans, militant d’Esquerra Republicana i que treballava a l’ajuntament de la ciutat. Però no es pot identificar amb claredat en cap de les fotografies que es conserven. Aquestes imatges, realitzades durant l’embarcament de les tropes i en els  entrenaments de les milícies femenines al Camp de la Bota a Barcelona, són les que han permès la identificació de les altres quatre.

El CRAI Bibioteca del Pavelló de la República ha estat un dels col·laboradors  d’aquest projecte que ha necessitat de nombrós suport documental.

Recordem que les milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes de Catalunya. Estaven formades per  més d’un 80% de combatents de les províncies catalanes i la resta de combatents provenia de l’Estat espanyol i uns pocs voluntaris estrangers.

Gonzalo Berger, autor també del llibre que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat  explica que a Catalunya hi va haver un gran nombre de dones milicianes, aproximadament unes 1200, que van participar activament a la guerra.

Aquestes milícies femenines van respondre a una crida feta pel PSUC que tenia una una doble finalitat: per una banda fer serveis a la rereguarda i per altra la creació d’un exèrcit de dones. Finalment però, van aplegar dones de totes les formacions polítiques antifeixistes: des partits com Esquerra Republicana de Catalunaya, o el POUM, i de sindicats com la CNT/FAI o UGT. Amb un únic objectiu:  enderrocar el feixisme.

Per escriure aquesta obra Berger ha consultat abundant documentació, en bona part dels nostres fons, fent un estudi exhaustiu de com es van organitzar i finançar les milícies antifeixistes, la seva composició ideològica, etc.

Actualment s’està treballant en un projecte de base de dades en obert dels milicians i milicianes que van formar les columnes antifeixistes i que compta amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya. De moment hi ha identificades unes 4.000 dones d’arreu d’Espanya amb biografia inclosa.

L’objectiu és explicar les seves vides en un gran contenidor web amb documentació com ara cartes i fotografies.

Des del nostre blog ens congratulem d’aquestes iniciatives i felicitem a tots els autors per la feina feta!


Deixa un comentari

Exposició “Enemic a la Vista! La defensa de la costa al Maresme (1936-1939)” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat diumenge dia 27 de gener es va inaugurar a Arenys de Mar l’exposició Enemic a la Vista! La defensa de la costa al Maresme (1936-1939).

Durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la costa del Maresme va ser un enclavament geogràfic important en el desenvolupament del conflicte.

Es van construir diferents tipus de fortificacions per a la vigilància i la defensa: nius de metralladores, bateries de costa, observatoris, etc, amb l’objectiu de protegir el litoral i les poblacions costaneres d’una possible incursió procedent del mar.

Des de l’illa de Mallorca, en mans de les forces rebels es van realitzar diversos atacs aeris contra la població civil.

Aquesta mostra recorda aquests anys difícils per a la població de la comarca que va patir diversos atacs marítims i aeris a indrets com Mataró, Calella, Malgrat de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar…

Mitjançant els panells expositors és pot conèixer com es va organitzar la defensa del litoral per part del govern de la República i quina era la tasca dels Carrabiners. A través de la documentació dels espies, es veu la importància que tenia tota aquesta xarxa de defensa per al bàndol rebel.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb la reproducció de dos cartells de la nostra col·lecció:

La mostra, que commemora els 80 anys del final de la Guerra Civil, es podrà visitar fins al mes de desembre de 2019 a la sala d’exposicions temporals, a la planta baixa del Museu Marès de la Punta al Carrer de l’Església, 43 d’Arenys de Mar.

Els horaris són: de dimarts a dissabte de 10 a 13h i de 16 a 18h. I diumenges i festius d’11 a 13h.

L’entrada és gratuïta! No us ho perdeu.

Us deixem amb algunes imatges de la inauguració: