Category Archives: Guerra Civil espanyola


by Deixa un comentari

El CEDOBI Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales

Ja fa uns quants anys, us vam parlar del conveni de col·laboració que van signar la Universitat de Barcelona amb l’Instituto de Estudios Albacetenses “Don Juan Manuel” (IEA)de la Diputació d’Albacete.

Dintre d’aquesta magna institució, la col·laboració se centra principalment en el CEDOBI (Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales) vinculat alhora a la Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM) i consisteix en un seguit d’iniciatives i activitats com són l’intercanvi de publicacions, la difusió d’activitats, projectes conjunts de digitalització i preservació de documents, etc.

El CEDOBI és un centre d’investigació especialitzat en les Brigades Internacionals. Preservar la memòria dels brigadistes i ampliar el coneixement científic de les Brigades Internacionals i de la Guerra Civil espanyola és la seva missió. Francisco Alía Miranda, historiador de la UCLM i Antonio Selva Iniesta, també historiador, director del IEA en són els directors.

La seva seu és a la ciutat espanyola d’Albacete. I no és per casualitat.

Albacete va ser, durant la Guerra Civil, la seu de la Caserna General i centre de formació de les Brigades Internacionals. Milers de voluntaris  van arribar a Espanya procedents de tot el món per lluitar contra el feixisme amb l’exèrcit de la República. Per aquest motiu la ciutat d’Albacete ha esdevingut el centre de la memòria mundial de les Brigades Internacionals.

Enguany han actualitzat la seva pàgina web: una magnífica eina d’informació on es poden trobar notícies sobre la institució, les darreres publicacions, l’accés a la base de dades de brigadistes i a altres recursos digitals com, per exemple, al codi qr que dona accés a  tots els brigadistes que es troben a la fossa comuna del cementiri d’Albacete. Recordem que el passat dia 14 de març de 2019, per iniciativa del mateix CEDOBI, es va col·locar una placa en record als homes que van ser enterrats a aquest cementiri. En aquesta placa hi ha informació sobre la seva nacionalitat i la data en què van morir. A la base de dades de SIDBRINT es pot fer la cerca i us sortirà el llistat!

Ens agrada especialment un recurs digital que han creat amb el google maps on es poden trobar tots els memorials dedicats a la Guerra Civil espanyola i a les Brigades Internacionals que hi ha arreu del món:

Feu-hi un cop d’ull: segur que us agradarà. Conté un gran nombre d’imatges amb monuments realment impressionants.

Des del nostre blog felicitem els companys del CEDOBI per la feina feta i esperem seguir col·laborant amb ells durant molt de temps!


by Deixa un comentari

Exposició “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939” a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous, dia 27 de novembre de 2019, es va inaugurar una nova exposició a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona  comissariada pels membres de l’Associació OVQ, Observatori de la Vida Quotidiana, en col·laboració amb l’entitat Gràfica Obrera i Anarquista (1870-1939), la Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo i l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Amb aquesta exposició, que porta per títol “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939“, es vol omplir el buit, fins ara existent, pel que fa a l’exhibició i recerca de la vasta història gràfica de l’anarquisme, alhora que posar en valor l’impressionant llegat gràfic d’aquest moviment. És un recorregut inèdit per l’arxiu fotogràfic que va crear l’Oficina de Información y Propaganda de CNT-FAI.

El fons està dipositat a la seu del Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam (IISG), entitat encarregada de salvaguardar la memòria de l’organització anarco-sindicalista, i a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona se’n conserva una petita part.

Les fotografies mostren els primers dies de la revolució social a Barcelona, l’activitat de les milicianes i milicians, els diversos fronts de guerra, la vida quotidiana a la rereguarda, les manifestacions, mítings i reportatges de les col·lectivitzacions, tant a la ciutat com al camp.

S’hi pot veure obra d’autors tan coneguts com: Pérez de Rozas, i  Kati Horna i altres fotògrafs dels quals no es coneix la identitat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en aquesta exposició amb la cessió de tres exemplars originals de les revistes anarquistes: Libre-Studio, Luz y fuerza i Umbral.

La mostra es pot visitar fins al 16 de maig de 2020. L’entrada és gratuïta. No us la perdeu!

Aprofitem també per parlar-vos del projecte de recerca interdisciplinària  Gràfica obrera i anarquista (1870-1939), de lʼObservatori de la Vida Quotidiana (OVQ) fomentat per La Virreina Centre de la Imatge que pretén ampliar el coneixement sobre la riquesa de la producció visual i iconogràfica de lʼanarquisme.

Situen i documenten les principals publicacions anarquistes del període objecte dʼestudi —diaris, revistes, opuscles, butlletins i llibres—, parant especial atenció en la seva dimensió gràfica i, a partir dʼaquí, ressegueixen la vida i obra dʼil·lustradors, fotògrafs, cartellistes, tipògrafs, dissenyadors, caricaturistes, ninotaires i altres professionals vinculats a les arts gràfiques que hi col·laboraven.

A la seva web es poden realitzar cerques per trobar els documents que formen part de l’arxiu o navegar a partir dels diferents autors, publicacions, o els arxius on es troben.

Un bon nombre de les imatges que s’hi poden veure han estat aportades pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Feu-hi un cop d’ull segur que us agradarà!


by Deixa un comentari

Exposició “Càmara i Ciutat” al Caixa Fòrum amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recentment al CaixaForum de Barcelona s’ha inaugurat l’exposició que porta per títol: Càmera i ciutat. la vida urbana en la fotografia i el cinema.

Comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou, la mostra, que inclou fotografies, pel·lícules, vídeos i material imprès del museu francès, tracta sobre la càmera i la ciutat, a partir del treball de fotògrafs i cineastes que han disseccionat la metròpoli i que plantegen diferents escenaris de la vida urbana.

Entre els autors de les obres destaquen els noms de Paul Strand, Marc Riboud, Lisette Model, Valérie Jouve, Henri Cartier-Bresson, Viktoria Binschtok, Diane Arbus, Manel Armengol, Luis Buñuel, Francesc Català Roca o Carlos Pérez de Rozas.

El mitjà fotogràfic ha immortalitzat la ciutat moderna al llarg del segle XX en una infinitat de narracions visuals que parteixen del carrer com un escenari social, un camp de batalla polític o un pati d’escola.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  col·labora en aquesta exposició amb el préstec de l’icònic cartell de Pere Català Pic que porta per títol Aixafem el feixisme.

El catàleg, que ja teniu disponible a la nostra biblioteca, consta de fotografies i filmacions representats per un bon nombre d’artistes del nostre país. Des de Gabriel Casas i Galobardes i Brangulí, que van treballar als anys trenta, fins a fotògrafs recents, com Jorge Ribalta o Xavier Ribas.

L’obra d’artistes espanyols es pot contemplar al costat de la de grans fotògrafs i cineastes internacionals com Brassai, Robert Doisneau, William Klein, Lee Friedlander o Helen Levitt i de l’obra de fotògrafs contemporanis com Valérie Jouve o Bruno Serralongue.

 


by Deixa un comentari

Presentem el banc d’imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de  la República disposa d’una ampli banc d’imatges procedents del seu fons documental. Des de 1997, nombroses institucions i entitats, del país i d’arreu, han sol·licitat reproduccions de cartells, documentació d’arxiu, fotografies, premsa i altre tipus de material per documentar exposicions, programes de televisió,  pel·lícules i publicacions diverses. El resultat d’aquesta activitat és una col·lecció de més de 10.000 imatges sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’Exili, el Franquisme i la Transició.

En un primer moment vam crear una base de dades local  per tal de gestionar totes les imatges que anàvem afegint a la col·lecció. Però a partir d’un moment donat, tant el volum d’imatges com l’increment de sol·licituds per part dels nostres usuaris va créixer tant, que ens vam haver de plantejar la creació d’una eina que ens permetés agilitzar la gestió d’aquestes fonts documentals i al mateix temps posar-les a disposició de tothom. Amb la col·laboració de la Unitat de Docència del CRAI vam dissenyar el portal que us presentem.

A dia d’avui, el banc d’imatges conté prop de 4.000 registres amb els camps de descripció, autor, contribuïdor, data, temàtica, tipologia documental, període històric i  procedència.

Pel que fa a les cerques, es poden fer per les següents taxonomies: període històric, tipologia documental, autor, contribuïdors i temàtica.

D’entre les imatges incorporades al portal destaquem les fotografies del fons personal de l’aviador republicà Joan Maluquer Wahl, la col·lecció de retrats del fotògraf Toni Vidal, un fons de fotografies de la Primera Guerra Mundial,  un àlbum de fotografies de l’enterrament d’Alfons XIII, entre altres.

Totes les imatges tenen una nota legal on s’especifica que es pot utilitzar per a usos personals, educatius o de recerca d’acord amb la llei vigent i que es podrà requerir un permís exprés per a usos més amplis.

Les imatges es poden adquirir en alta resolució a un preu de 15.00 € la unitat, més IVA   a través del carret de la compra i la seva reutilització pot requerir la gestió de drets de propietat intel·lectual. El sol·licitant, per tant, es compromet a demanar els corresponents drets d’autor als seus legítims propietaris o a l’entitat de gestió de drets que els trameti, en el cas que ho vulgui publicar.

Cliqueu aquí per accedir al banc d’imatges.


by Deixa un comentari

Exposició “Voluntaris masnovins a la guerra del 36” al Masnou amb col·laboració del CRAI Bibioteca del Pavelló de la República

El passat divendres 11 d’octubre es va inaugurar a la Casa de Cultura (Casa Sensat-Pagès) del Masnou l’exposició Voluntaris masnovins a la guerra del 36 , inclosa en el projecte 1939, l’abans i el després. Memòria en xarxa, exposició compartida, de la Diputació de Barcelona i en el projecte de recuperació històrica del Memorial Democràtic que commemora els 80 anys de la fi de la Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció del cartell Les Milícies us necessiten! de l’artista asturià Cristobal Arteche  (Gijón 1900 — Madrid 1964)  per a ser exposat.

En aquesta mostra es podran veure alguns aspectes desconeguts del conflicte armat a la comarca del Maresme.

El mateix dia de la inauguració va tenir lloc l’acte de presentació del llibre  que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya : voluntaris per la llibertat del nostre usuari i amic Gonzalo Berger i que va comptar amb la participació de la historiadora Rosa Toran i de l’alcalde del Masnou Jaume Oliveras.

Dies després es va retre homenatge al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, als jardins de la localitat que porten el seu nom i que recentment han estat remodelats.

L’exposició es podrà visitar fins al dia 1 de desembre  No us la perdeu!

Aprofitem l’avinentesa per desitjar a tothom una bona castanyada i diada de Tots Sants!


by Deixa un comentari

Exposició “Teresa Pàmies, tot és en els llibres” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Amb motiu de la celebració de l’Any Pamies, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat l’exposició que porta per títol “Teresa Pàmies, tot és en els llibres”, una mostra itinerant amb sis panells que esdevé una eina de divulgació de la trajectòria de l’escriptora catalana amb motiu de la commemoració dels 100 anys del seu naixement.

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 8 d’octubre de l’any 1919. Des de ben jove va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya JSUC. A la fi de la Guerra Civil va marxar a l’exili amb el seu pare Tomàs Pàmies, un dels dirigents del Bloc Obrer i Camperol. Després de passar un temps en un camp de treball a França, va aconseguir fugir i es va instal·lar a Mèxic. Allí estudià periodisme i va treballar en diferents oficis. Va tornar a Europa i va viure, entre d’altres ciutats a Praga, i finalment altre cop a França.

Amb una prolífica carrera periodística, va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació, i literària, va escriure més d‘una cinquantena de llibres: novel·les, memòries, dietaris, llibres de viatges…, la seva obra sempre va tenir un pòsit autobiogràfic manifest i un compromís polític i social.

Va morir el 13 de març de 2012.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció d’un cartell del Bloc Obrer i Camperol de la nostra col·lecció que il·lustra la vinculació del pare de Teresa amb dita organització política catalana.

Entre les activitats de l’Any Pàmies, comissariades per Montse Barderi, destaquem també el Simposi ‘Teresa Pàmies, política, memòria i literatura‘, que va tenir lloc aquest passat dimarts 8 d’octubre amb una ponència de Paola Lo Cascio professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona que portava per títol Un fil roig que travessa un segle: l’experiència política de Teresa Pàmies.

Si voleu veure l’exposició us donem l’enllaç amb les dates de la seva itinerància.

No us la perdeu!

Us recordem que al nostre fons podeu trobar informació sobre l’escriptora tant pel que fa a llibres, com a material d’arxiu. A tall d’exemple us mostrem dues boniques fotografies de l’Arxiu Gràfic fetes pel fotògraf menorquí Toni Vidal l’any 1974.


by 2 comentaris

Material d’arxiu de l’anomenat “El Negus de Tardienta” al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Abans d’aquest estiu, les senyores Eufemia i Vitelia González, van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació del seu oncle avi Juan Fermín Fernández Fernández, amb la voluntat de donar a conèixer a estudiants, investigadors i a tothom que hi estigui interessat les vicissituds de l’heroic milicià conegut com El Negus de Tardienta.

Juan Fermín Fernández Fernández va néixer a Medina del Pomar (Burgos) l’any 1901.  Als anys 20 es va traslladar a Barcelona per cursar estudis universitaris de magisteri i l’any 1925 va crear una acadèmia escolar laica situada al carrer Marquès de Barberà (Barcelona). Segons sembla, va ser la primera escola que va hissar la bandera republicana a l’abril de 1936. Vinculat a l’Agrupació Socialista de Barcelona (PSOE) i a la Federació Catalana de la Unió General de Treballadors, en començar la Guerra Civil va ser enviat al front d’Aragó.

Segons la documentació del fons, el seu historial militar comença comandant la Columna Carlos Marx al front d’Aragó i més tard la Columna Libertad al front de Madrid. També va ser Cap militar del quarter Carlos Marx i  Inspector d’Informació al front de l’Exèrcit de l’Est. Al març de 1938 va ser nomenat Major d’Infanteria en campanya i al setembre del mateix any va ser el Cap del Camp d’Instrucció de Grauges (CRIM núm.14).

Va participar  en nombrosos combats al front de l’est (Aragó) i després de la batalla de Tardienta els periodistes li van donar el sobrenom d’“El Negus de Tardienta” per la semblança de la seva barba amb la de Hailé Selassie, el Negus d’Etiòpia. L’any 1938 va ser greument ferit a les dues cames, fet que li va comportar una invalidesa del 80 %.

En acabar la Guerra Civil, el règim de Franco el va condemnar a mort, va marxar a l’exili i es va refugiar a Montauban on va viure fins a la seva mort.

A Montauban va freqüentar l’entorn del president de la República espanyola, Manuel Azaña,  va participar amb els seus companys francmaçons en la resistència francesa contra els alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser president, secretari i tresorer del PSOE i de la Unió General de Treballadors a l’exili. Va presidir el Comitè Departamental de Tarn-Garona de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil, càrrec des del qual va defensar la creació d’una Secció de Comandaments i Oficials de l’Exèrcit Republicà però no se’n va sortir.

Va morir al febrer de 1977 a causa, en part, de les greus  ferides de guerra que va patir l’any 1938. Està enterrat al cementiri de Montauban.

El fons personal de Juan Fermín Fernández Fernández,  conté diverses fotografies, unes memòries personals manuscrites, en francès, documents personals de l’època de la Guerra Civil i de l’exili, correspondència diversa relacionada fonamentalment amb el seu estatus de refugiat espanyol a França i membre de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil i articles de premsa sobre la seva heroica participació al front d’Aragó, concretament a Tardienta i Almudévar.

Cronològicament comprèn des dels anys 20 fins a la seva mort, el 1977, ocupa 0,15 metres lineals i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals.  Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

Aquí teniu una petita mostra del material que podeu trobar en aquest fons:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.