Deixa un comentari

Exposició “Un segle de republicanisme català 1900-2000” al Memorial Democràtic amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des de principis del mes de juliol, al Memorial Democràtic, es pot veure una exposició dedicada a repassar els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya que porta per títol Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política.

La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i té com a objectiu recuperar la memòria dels fets i projectes polítics vinculats al republicanisme dels darrers cent anys.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint la reproducció de diversos cartells com : Escola Nova: poble lliure del CENU Consell de l’Escola Nova Unificada, un altre editat per l’impremta Grafos l’any 1938: Catalans 11 de setembre 1714-1938 i Front Popular! front de victòria i de llibertat del cartellista català Martí Bas de l’any 1936.

Aprofitant l’avinentesa, l’historiador Miquel Izard i Llorens, professor jubilat del Departament d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona, ens ha fet arribar les seves impressions després de visitar l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.

L’antany de l’enguany                                                                                           

Segons l’IEC Història és “Exposició sistemàtica dels esdeveniments que afecten un poble, una institució, un ciència, un art”, però alguns maliciem que sol ser una ben peculiar versió del passat engiponada en els nostres dies.

Mai podrem saber que hauria dit fra Ginebró Serra d’assabentar-se que les seves missions tingueren un catastròfic efecte, una hecatombe, sobre la població nadiua; ni els milions de víctimes de les atzagaiades de Mao de poder visitar l’exposició a Beijing del centenari de la creació del PCCh.

Pel que fa a un altre centenari, el Memorial Democràtic acaba d’estrenar l’esplèndida exposició “Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política”, en realitat la crònica d’ERC i dels seus personatges i protagonistes.

Qualsevol interessat per un període tan engrescador del nostre ahir hauria desenvolupat alguns esdeveniments que la mostra no amplia. La victòria popular sobre els alçats del 18 de juliol, en estroncar la destorbadora baluerna estatal, política, eclesiàstica, econòmica o cultural, va afavorir el protagonisme d’una ingent quantitat de persones, col·lectius i entitats fins aquell moment negligides o acuitades, les dones o la munió de pedagogs innovadors marginats o perseguits, cartellistes i altres artistes, economistes o metges, de la qual cosa en sorgiren el CENU o la Comissió d’Indústries de Guerra, Mujeres Libres o el Consell de Sanitat de Guerra.

Diria que les mudances i reemplaçaments foren possibles per que polítics com Tarradellas assoliren, durant un any, coordinar-se amb la sorprenent abundor de suggeriments i alternatives de tota mena. Després el Pep del Gel “mandó a parar”, doncs no pensava permetre les experiències que ell anorreà amb tota la violència imaginable i possible a la URSS.

A un altre nivell s’hauria pogut ressenyar la tasca duta a terme per tants exiliats en força indrets de la diàspora provocada pel franquisme; per citar-ne un sol cas que conec la duta a terme per Marc Aureli Vila i altres en el Centre Català de Caracas.

Miquel Izard

Teniu temps de visitar-la fins a finals d’any. No us la perdeu!


1 comentari

La primera edició de la”Ruta a l’Exili” comença al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 15 de juliol va tenir lloc al Pati Guernica del Pavelló de la República de Barcelona l’acte de recepció adreçat als joves participants de la primera Ruta a l’Exili. El pavelló va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta que durarà fins el 30 de juliol.

Ruta a l’Exili, és un projecte educatiu itinerant impulsat per l’Institut de la Joventut d’Espanya (INJUVE) i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Té l’objectiu d’apropar la història recent espanyola a les noves generacions a través de recorreguts pels llocs de memòria de l’exili republicà, i amb una metodologia interactiva que inclou activitats formatives i socioculturals.

L’exili, la memòria i les identitats nacionals són els tres eixos del programa acadèmic d’aquesta expedició. Les temàtiques seran abordades sobre el terreny a partir de tallers relacionats amb l’arqueologia, el medi ambient, la fotografia, el teatre, i altres propostes interdisciplinàries entre les quals s’inclouran els interessos col·lectius dels propis expedicionaris i expedicionàries.

Les activitats previstes consisteixen essencialment en tallers històrics i culturals, visites a museus i memorials, excursions de muntanya i acampades en llocs emblemàtics, i també en d’altres de menys coneguts, de l’exili republicà al Pirineu Oriental. Amb una metodologia basada en la interacció amb l’entorn, els excursionistes tindran l’oportunitat d’aprendre a recollir testimonis orals preparant i realitzant una entrevista amb un exiliat, a explorar el patrimoni rural i urbà a la cerca de les empremtes arqueològiques de la Guerra Civil i de l’exili, a acampar de manera segura i a compartir els seus propis coneixements i vivències.

Totes les activitats seran tutoritzades per experts de les associacions Memòria Soterrada i Be Wild Be Proud; han estat sufragades pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, a través de l’INJUVE, i s’han organitzat en col·laboració amb entitats locals, ajuntaments i consells comarcals. 

La convocatòria estava adreçada a joves de tota Espanya entre 16 i 17 anys i les inscripcions, més de 275!, es van tancar el passat 4 de juny.

La selecció del grup de 30 expedicionaris va tenir en compte la motivació i l’originalitat de les propostes creatives presentades. Els 30 joves començaran una convivència que durarà 15 dies i els portarà a descobrir camins de l’exili republicà català i espanyol. La ruta, que es farà sobretot a peu i amb autocars, recorrerà llocs i espais de memòria relacionats amb l’exili a la frontera est de Catalunya amb França, i finalitzarà el 30 de juliol a l’espai de l’antiga presó Model de Barcelona. 

Durant la jornada inaugural que va tenir lloc al pati Gernika del Pavelló de la República, els participants van ser rebuts per la directora del CRAI Pavelló de la República, Lourdes Prades, i pels idealizadors i coordinadors de l’itinerari: Saúl Flores, Edu Granados i Ignacio Pàmies. Els acompanyarà David Gonzàlez, investigador de Didàctica del Patrimoni, les Arts i el Turisme Cultural a la Universitat de Barcelona i gestor de projectes a l’EUROM – Solidaritat UB, qui va presentar la guia de la ruta. 

Intervingué també Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que va fer una introducció sobre l’edifici i la seva significació i tot seguit va explicar la mostra dels fons de l’hemeroteca, de la carteleria de la Guerra Civil, i dels documents i d’objectes de l’exili republicà que s’havien seleccionat per l’ocasió.

La Lourdes Prades també va voler destacar el nou recurs sobre revistes d’exili que precisament es va presentar la mateixa setmana.

Després de dinar al aire lliure els participants van sortir en autocar cap a Figueres, següent punt de la ruta.

Ha estat un plaer acollir als participants! Els hi desitgem que gaudeixin i que tinguin una bona ruta! Molta sort!


1 comentari

Nou recurs web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: La premsa republicana a l’Exili

Estem molt contents d’anunciar-vos que acabem de posar en marxa un nou recurs web sobre les revistes d’exili del nostre fons.

Antigament teníem un mapa virtual de revistes d’exili que, per motius d’obsolescència tecnològica, va deixar de funcionar. Per tal de no desaprofitar la feina feta vam decidir adaptar l’antic recurs web en un de nou que us presentem avui.

La sublevació militar que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola l’any 1936 va interrompre el procés polític, social i cultural que s’havia iniciat durant el període de la Segona República.

Des de l’inici de 1939 comença l’exili de la població que fugia de la repressió de les tropes franquistes. Homes, dones i infants de totes les edats i condicions socials es van dispersar arreu del món.

La premsa que es va editar durant el període d’exili fou un instrument fonamental per a mantenir viu l’esperit democràtic mentre va durar la dictadura a l’estat espanyol.

A través de la premsa periòdica l’exili expressa la seva fidelitat republicana i democràtica i en el cas de l’exili català, la seva fidelitat a Catalunya, sobretot a la seva llengua i tradicions. La preservació de la llengua es va convertir en un deure primordial.

En aquest recurs trobareu bona part de la premsa, tant catalana, com espanyola,  que es va generar a l’exili republicà.

La premsa catalana estava escrita en bona part en català, tot i que exiliats republicans catalans van col·laborar també en revistes d’exili escrites en castellà.

Sorgiran publicacions de gran prestigi i àmplia difusió de caire polític i cultural que al llarg dels anys s’aniran consolidant i on fins i tot  hi col·laboraren reconeguts escriptors.

A tall d’exemple direm que la Generalitat de Catalunya publicarà a l’exili un Butlletí d’Informació i el Diari Oficial.

Els partits polítics i sindicats mantindran també a l’exili els seus periòdics amb més o menys continuïtat. Aquesta premsa constitueix una font de primer ordre per a l’estudi de l’evolució del pensament dels exiliats.

A l’Amèrica Llatina, l’arribada dels exiliats republicans implica que conviuran publicacions de nova planta amb les publicades fins aleshores per emigracions anteriors. Per exemple, la revista Resurgiment és una de les publicacions catalanes de més llarga durada que fou editada entre els anys 1916 i 1972.

Darrera els títols hi ha tendències polítiques diverses i sovint fins i tot oposades. Algunes, però, no tenen cap filiació a partit polític.

Un bloc important és el constituït per la premsa periòdica d’organitzacions com casals, centres o agrupacions de caire i pretensions diverses. Aquesta literatura permet conèixer les activitats socials dels exiliats republicans i veure com es reproduïen els estils de vida en grups teatrals, orfeons, corals, esbarts dansaries, etc.

Sovint es commemoraven dates assenyalades tant polítiques com culturals. Destaquen els certàmens literaris amb els Jocs Florals a l’exili.

Amb la mort del dictador l’any 1975 i la recuperació gradual de la democràcia a l’estat espanyol va anar desapareixent aquesta premsa d’exili.

Us deixem amb aquesta mostra de la col·lecció de premsa d’exili republicà del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les més importants del món, que representa la lluita per  la llibertat de molts catalans i espanyols.


Deixa un comentari

Projecte “Museo Virtual de la Mujer combatiente” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Després de finalitzar la seva tesi doctoral Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 1 de juliol – 31 de desembre de 1936, l’historiador Gonzalo Berger, usuari i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha desenvolupat una sèrie de projectes relacionats amb la temàtica entre els quals destaquem l’elaboració d’un catàleg de milicians/es antifeixistes en col·laboració amb l’Arxiu Nacional de Catalunya o el Museo Virtual de la Mujer Combatiente amb l’objectiu de crear un espai històric visual i educatiu sobre la participació de les dones combatents a la Guerra Civil espanyola.

En aquesta plataforma es documenten de 3.200 dones combatents de tot l’estat espanyol.

Gonzalo Berger, juntament amb Tània Balló, escriptora, productora i directora de cinema, expliquen qui van ser totes aquestes combatents, a quins fronts van lluitar i quin va ser el seu destí.

Hi va haver dones al front des de l’esclat de la guerra fins al final. Van travessar l’Ebre i van resistir fins al gener del 1939, igual que els homes. Però no se n’ha parlat gaire. Amb aquesta nova iniciativa es vol donar més visibilitat a totes aquestes dones, però també vol ser un espai educatiu i per això inclou una exposició permanent sobre les dones i la guerra civil i també exposicions temporals.

El contingut de la plataforma és el resultat del projecte de recerca «Mujeres en guerra: vida y legado de las mujeres combatientes en la guerra civil española» de la Universitat Pompeu Fabra, on es treballa amb els fons d’arxius nacionals i internacionals que contenen documentació militar de l’època. També inclouen arxius de caràcter provincial, municipal, familiars o privats. D’aquesta manera reconstrueixen les experiències vitals de casdescuna de les combatents documentades.

A la denominada Sala 1 de la pàgina web s’ofereix la possibilitat de fer cerques en un mapa de la península ibèrica per territoris, filiació política, organització militar, etc.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha signat un conveni de col·laboració amb el projecte i també hi participem a través de Sibrint,  el Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’un projecte en constant evolució i els seus continguts s’actualitzen periòdicament. A la pàgina web trobareu una adreça de correu electrònic en cas que alguna persona pugui aportar més documentació o informació sobre alguna de les combatents.

Feu-hi un cop d’ull que segur us agradarà!


Deixa un comentari

Alieksei Vasilevich Brovkin: un brigadista soviètic

Fa uns quants mesos, en Sergi López, d’Igualada, es va posar en contacte amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Preguntava per un brigadista soviètic del que tenia poca informació i volia saber com trobar més dades d’aquesta persona. Tenia coneixement de l’existència de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestionem des de la nostra biblioteca i arxiu.

Però realment aquest no és l’inici de la història que us volem explicar.

Tot comença a l’hivern del 2018 quan en Sergi, en una trobada familiar, xerrant sobre la Guerra Civil, va preguntar al fill del seu besavi en quin bàndol estava. Aleshores li va explicar que el besavi era republicà i que va lluitar a les ordres d’un militar soviètic, que va morir en combat mentre derivava un avió enemic.

En Sergi, encuriosit, volia saber-ne el nom i on va morir però no tenia més dades que les proporcionades pel seu familiar.

A partir d’aquí va ser quan es va posar en contacte amb nosaltres i juntament amb l’Associació d’Aviadors de la República i amb l’Associación de Amigos de las Brigadas Internacionales , entre tots, el vàrem ajudar a desenvolupar la seva recerca.

Ara sabem com es diu el militar soviètic i fins hi tot on està enterrat. Aquí en teniu un breu apunt biogràfic:

Alieksei Vasilevich Brovkin va néixer a Golybovsk (Lugansk) un 20 de maig de 1913. Pertanyia a l’exercit roig des del 1935. Era graduat a l’Escola d’Especialistes en aviació junior. Guardonat amb el rang de comandant menor, va servir al districte militar de la ciutat de Kiev com a artiller-operador de ràdio de la 87 brigada d’aviació de bombarders d’alta velocitat.

Va arribar un 28 de maig de 1937 a Espanya per lluitar amb l’exèrcit republicà com a comandant voluntari soviètic i tripulant de Katiuscas-Tupolev SB-2. Va ser abatut mentre volava, el dia 24 d’agost de 1937, per un atac d’un caça republicà a la regió de Barcelona i fou enterrat a Reus.

A títol pòstum fou condecorat, el mateix any 1937, amb l’Ordre de Lenin.

Podeu consultar la seva fitxa de Sidbrint on és recull tota la informació obtinguda amb les corresponents fons documentals. 

En aquestes imatges podeu veure a l’Aleksei: la foto més groguenca es a Espanya, la blanc i negre és a la URSS, i l’altra de la seva tomba al cementiri de Reus.

En Sergi va anar a veure la tomba de l’Aleksei, que es troba a la Capella dels herois del Morell i Vilallonga del cementiri de Reus, monument funerari on reposen les restes dels 130 milicians reusencs que van morir l’any 1838 durant la primera guerra carlina en una acció entre els municipis del Morell i Vilallonga. La capella recull els noms de tots els caiguts.

La seva mare mai no va saber de la mort del seu fill i no es té constància que quedi algun familiar viu.

Un final, si més no, feliç per aquest relat que rescata de l’oblit la figura de l’Aleksei, un de tants brigadistes que van lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil espanyola. De fet ens ha comentat en Sergi que, en l’actualitat, hi ha un investigador rus, que junt amb l’Associació d’Aviadors de la República, està preparant un article sobre Aleksei. Us informarem quan surti publicat!

Per acabar comentar-vos que el Cementiri de Reus acull també les despulles de Pepa Colomer (1913-2004), la primera dona aviadora catalana de la història i la tercera d’Espanya, que va obtenir la llicència de pilot el gener del 1931, quan només tenia 18 anys, i va participar en diversos concursos d’aviació. 

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, va entrar a formar part de l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra, es va exiliar a França amb el seu professor d’aviació i futur marit, Josep Maria Carreras i Dexeus, i posteriorment a Anglaterra. I ja no va tornar a pilotar un avió mai més.

Curioses coincidències…


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a l’exposició “Per una educació en llibertat” al Born de Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria fa pocs dies que acaba d’estrenar una exposició al voltant de la reforma pedagògica a Barcelona entre el 1908 i el 1979 i que porta per títol  ‘Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979’.

La mostra parteix del moment històric en que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un Pressupost Extraordinari de Cultura, l’any 1908, inspirant-se en la renovació pedagògica que tenia lloc arreu del món, i s’endinsa en els moments clau de la història de l’educació fins a la recuperació de la democràcia.

Es volia aconseguir fer una reforma integral de l’educació posant èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, amb classes mixtes i laic. 

L’historiador Antoni Nicolau, comissari de la mostra, ha dit en una entrevista al digital cultural El Nuvol: “és probable que, entre els molts factors que poden ajudar a explicar el fracàs d’Espanya com a estat contemporani i sobretot de la seva estructuració política i territorial, hi tingui un paper molt important la incapacitat de construir un model educatiu fort, uniforme i de qualitat”. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la cessió de nombrós material relacionat amb la matèria.

Destaquem per exemple els cartells:

La Mascota de la revolució : el més petit de tots editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya l’any 1937, Las Niñas de hoy y las mujeres de mañana unidas sin distinción de clases en organizaciones juveniles de FET y de las JONS de l’any 1939 i el de Josep Obiols que porta per títol: Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana? de 1920, entre d’altres.

I també els llibres:

Actividades escolares : conmemoraciones patrióticas y religiosas d’ Ignacio Salvador Aldea, Educación física femenina : texto oficial para las escuelas de magisterio editat per la Sección Femenina de F.E.T. y de las J.O.N.S, o Formación político-social : sexto curso de bachillerato també editat per la Sección Femenina l’any 1959.

El passat dia 13 d’abril va tenir lloc la presentació i col·loqui del llibre “Per una educació en llibertat” amb un recull de documentació i la reflexió d’un conjunt d’autors sobre els models educatius i la capacitat d’una societat per dotar-se dels instruments necessaris per garantir el seu èxit econòmic, polític i social. Hi ha articles d’experts en història de l’educació com Paola Lo Cascio, Alfred Pérez-Bastardas, Marc Andreu Acebal, Cèlia Cañellas, Rosa Toran, Francesc Vilanova, Ana Pérez-Muelas, Pere Solà Gussinyer, Marc Cuixart Goday, Valeria Giacomoni, Jordi Feu Gelis i Pilar Benejam Arguimbau.

Podeu recuperar en aquest enllaç l’acte de presentació que va comptar amb la presencia d’alguns del autors.

L’exposició la podreu visitar del 9 d’abril de 2021 al 27 de març de 2022.

Trobareu un seguit d’activitats relacionades amb la mostra per ampliar el coneixement i la reflexió al voltant de l’evolució de l’educació a Barcelona i a Catalunya, així com del seu futur.

Dir-vos també que El Born CCM ofereix portes obertes a l’exposició fins al 23 de juny. A partir de llavors, la podreu visitar pel preu de 3 euros o gratuïtament els diumenges a la tarda. En tots els casos, és imprescindible que feu una reserva prèvia.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “La guerra infinita. Antoni Campañà” al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 18 de maç es va inaugurar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició que porta per títol “La guerra infinita. Antoni Campañà” que descobreix les diferents facetes de l’obra d’aquest fotògraf nascut a Arbúcies l’any 1906 i que va morir a Sant Cugat del Vallès, l’any 1989, tot posant el focus en les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola.

Aquestes foren trobades per la seva família de manera fortuïta fa pocs anys. Es tracta d’un conjunt d’imatges, de gran qualitat artística i rellevància històrica, que van ser amagades en una capsa pel propi artista,  on van romandre durant més de setanta anys des del final de la Guerra Civil fins el 2018.

Aquesta capsa, amb centenars d’imatges inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella” i suposa una aportació molt important per al patrimoni fotogràfic del país,  especialment pel que fa a la Guerra Civil, situant a Campañà com un dels grans noms de la fotografia del segle XX.

L’exposició, comissariada per Toni Monné, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Plàcid Garcia-Planas, descobreix un gran nombre d’aquestes fotografies inèdites, mai positivades ni pel propi fotògraf. La majoria de les peces de l’exposició procedeixen del fons de la família de l’artista, que ha decidit fer un important dipòsit de 63 fotografies de l’etapa pictorialista anterior a la guerra, al museu. Una part d’aquests materials es mostraran també per primera vegada a l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha participat a la mostra cedint material del nostre fons com les revistes L’espagne antifascista o Solidaridad obrera , el cartell Voteu el Front Català d’Ordre o el fulletó España: un libro de imágenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas, editat a Barcelona l’any 1937 per l’ Oficina d’Informació Exterior de la CNT- FAI, entre d’altres.

S’ha elaborat un catàleg i un dossier de premsa amb informació addicional de la mostra, que forma part del programa “Guerra Civil. Art, conflicte i memòria” que tindrà lloc al museu fins al setembre amb un gran nombre d’activitats.

No us perdeu aquesta magnífica exposició! Teniu temps fins el 18 de juliol per anar-la a veure.


Deixa un comentari

Microsite “Frente y retaguardia: mujeres en la Guerra Civil” al Museu Reina Sofia amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu Reina Sofia de Madrid, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona el passat dia 8 de març de 2021, ha creat una nova secció, que porta per títol ‘Frente y retaguardia: mujeres en la Guerra Civil’, un projecte comissariat per Rosario Peiró, cap de l’Àrea de Col·leccions del museu, que analitza el paper de la dona durant la República i la Guerra Civil .

En aquest microsite s’analitza el paper de les dones des de diversos aspectes socials i culturals, com per exemple en el món de l’art, amb investigacions de l’Instituto de Fotografía Contemporánea que han atorgat l’autoria d’obres tradicionalment atribuïdes al fotògraf Robert Capa que en realitat eren de la seva companya Gerda Taro.

Hi ha un apartat especial dedicat a la també fotògrafa Kati Horna i a la dibuixant, cartellista i espcriptora Francis Bartolozzi. Es poden consultar materials molt diversos com per exemple, revistes pensades per a la dona.

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ha cedit la imatge d’alguns cartells de la nostra col·lecció com els que us mostrem a continuació:

Esperem que us agradi!


Deixa un comentari

La revista Ab Origine entrevista Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 14 de febrer la revista Ab Origine va publicar una entrevista a Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República .

Ab Origine és una revista digital de divulgació històrica que va néixer l’any 2015, quan un grup d’estudiants, acabats de graduar, van decidir iniciar aquest projecte per promoure la disciplina històrica en l’àmbit digital i que compta amb més de 150 col·laboradors.

Aquesta nova generació d’historiadors han convertit la publicació en una eina de referència: volen aproximar la Història a la societat catalanoparlant amb rigor i profunditat, defugint tòpics i lectures fàcils.

Els números són de periodicitat mensual i estan compostos per quatre articles i una entrevista.

La Revista es complementa amb altres seccions com: Actualitats, Curiositats, Debats historiogràfics, Efemèrides., etc. 

Dies abans de la publicació de l’entrevista, un equip de redactors es va traslladar al Pavelló de la República on, entre documentació d’arxiu i cartells de la Guerra Civil, van parlar amb Lourdes Prades, arxivera, historiadora i creadora del Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals (SIDBRINT) per tal de descobrir les històries que s’amaguen darrera dels protagonistes de les Brigades i altres aspectes relacionats amb la temàtica.

Amb el títol de  A SIDBRINT donem visibilitat i recuperem la memòria de milers d’homes i dones brigadistes que van venir a lluitar contra el feixisme, es parla sobre el fenomen que es va produir fa vuitanta-cinc anys, quan, entre 35.000 i 40.000 homes i dones van venir a Espanya des d’uns cinquanta-quatre països diferents en vaixell, en tren, a peu… per ajudar a combatre el feixisme.

S’expliquen també els objectius del projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, del que ja us hem parlat diverses vegades en el nostre blog, i de les aportacions que planteja en el camp de l’estudi de la Guerra Civil i de les Brigades Internacionals.

Esperem que gaudiu de la lectura d’aquesta entrevista i aprofitem per felicitar a Ab Origine per la feina feta!


Deixa un comentari

Exposició: “Entre el humo y la bruma. Sigfrido Koch Bengoechea” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dimecres dia 17 de febrer es va inaugurar l’exposició de fotografia Entre el humo y la bruma. Sigfrido Koch Bengoechea, comisariada per Lee Fontanella y Juantxo Egaña al Museu de San Telmo a Donosti.

L’exposició aborda l’obra del fotògraf Sigfrido Koch Bengoechea,  a través d’ una selecció de fotografies.

L’any 2019 la família de Koch Bengoechea a va fer donatiu del fons de l’artista al museu i d’aquí sorgí aquesta mostra que s’estructura en dues parts.

La primera te com a eix l’anomenat “Àlbum de la Guerra”, amb imatges dels efectes dels bombardeigs al País Basc durant la Guerra Civil por part de l’aviació alemanya i italiana que recolzaven a les tropes franquistes. I una segona part centrada en les fotografies bucòliques publicades al llibre  País Vasco: Guipúzcoa.

L’àlbum de guerra conté fotografies inèdites de la Guerra Civil acompanyades de material addicional que serveix per documentar l’època. Entre aquest material trobem el cedit per part del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República entre el que destaquem alguns números de la revista Vértice i documentació del Fons F-FP, Subsèrie Joan Maluquer i Wahl, amb documentació  relacionada  amb l’aviació militar, entre d’altres.

Vértice va ser una revista il·lustrada d’ideologia falangista, que es va publicar a l’estat espanyol durant la Dictadura franquista per la Jefatura Nacional de Prensa y Propaganda de Falange Española de las J.O.N.S. El seu primer número va sortir a Donosti durant la Guerra Civil espanyola l’any 1937 i es va deixar d’editar al 1946. La podeu trobar al nostre fons.

Joan Maluquer i Walh fou un enginyer, aviador i escriptor. Participà a la Guerra Civil espanyola com a pilot al bàndol republicà. Va publicar nombrosíssims treballs de divulgació tecnològica, sobretot en matèria d’aviació i astronàutica. El seu fons personal és conserva a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Del material del fons Maluquer i Wahl enviat al País Basc, destaquem un dibuix de Joan Teixidó fet al castell de Montjuic, presó militar, l’agost de 1940 del combat del Breguet XIX de Joan Maluquer-Wahl amb tres caces Heinkel 51 de la Legió Còndor i també la relació de vols de Joan Maluquer al front de Guipúscoa datada el 30 setembre de l’any 1936.