Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Guerra Civil espanyola


by Deixa un comentari

Exposició “Refugiats: Andorra país d’acollida” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 16 de març de 2023 es va inaugurar l’exposició Refugiats, Andorra país d’acollida a Cal Pal, espai sociocultural a Ordino.

Cal Pal de la Cortinada és una de les construccions més representatives de l’arquitectura vernacular andorrana. Tancada durant dècades, ha obert les portes per acollir i oferir un espai de reflexió i debat entorn de la identitat, els orígens i el patrimoni natural i cultural d’Andorra.

Ara Cal Pal impulsa un projecte de recuperació de la memòria històrica sobre els refugiats per valorar una època en què Andorra va créixer exponencialment, durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.

La mostra té un doble objectiu: retre homenatge a tots els refugiats que han passat per Andorra al llarg de la història i plantejar una reflexió sobre el moment actual, ja que, segons l’ACNUR, més de 103 milions de persones han fugit de casa seva a causa de les guerres, una xifra que no para de créixer.

L’exposició inclou textos, material fotogràfic, material de guerra i audiovisuals amb la voluntat de connectar la memòria històrica i la reflexió crítica sobre una dura realitat del món contemporani.

Andorra no ha estat mai escenari de guerres, però sí que ha viscut l’impacte de les dels seus veïns i s’ha convertit en lloc de refugi i de salvació de moltes persones en diferents moments de la història, com ara les guerres carlines o la Primera Guerra Mundial.

El pas i l’acollida de refugiats s’intensifiquen a partir de la Guerra Civil Espanyola. Andorra, una comunitat de menys de 5.000 habitants, veu passar per les seves muntanyes unes 17.000 persones entre el 1936 i el 1939. Fins a 106 guies condueixen molts fugitius en condicions difícils pel clima i l’orografia. Pocs mesos després, durant la Segona Guerra Mundial, són 8.000 els refugiats que passen pel Principat d’Andorra, on actuen les xarxes d’evasió. Molts pilots aliats i famílies jueves salven la vida passant per Andorra, en un moment en què refugiats i andorrans treballen junts en aquestes xarxes, sota el perill i l’amenaça dels nazis.
Andorra, un país petit i diferent, sense camps de refugiats ni grans dispositius de control, practica una política de portes obertes per als refugiats, amb assistència mèdica, tramitació de salconduits i aliments.

Les autoritats exerceixen un cert control en moments crítics i hi ha tensions amb Espanya i França. La població ignora sovint les prohibicions de les institucions i acull en cases, bordes, eres i hotels milers de persones, una acollida feta en col·laboració amb els contrabandistes de les zones frontereres i amb les xarxes d’evasió internacionals.
Entre 500 i 600 d’aquests refugiats arrelen a Andorra i tenen una gran importància en l’evolució econòmica del país. L’exposició homenatja aquest col·lectiu amb les històries d’alguns noms propis en representació de tot aquest sector de població.

Les històries dels refugiats del passat a Andorra permeten comprendre els relats del present, perquè ser refugiat o acollir refugiats són experiències universals i atemporals. Per aquest motiu, en un altre dels espais de Cal Pal, s’hi mostra l’experiència del Medu Art Ensemble, un moviment cultural a Botswana al servei dels exiliats dels anys vuitanta a causa de l’apartheid sud-africà. Aquest col·lectiu d’activistes culturals mostra com, a través de la cultura, es poden millorar les condicions de vida dels refugiats i es pot establir una bona relació amb la població local.

I, finalment, la mostra es fixa en els desplaçats actuals, a causa de la guerra i també cada vegada més, dels desastres climàtics, amb la voluntat d’interpel·lar l’espectador i plantejar la necessitat de respectar els drets humans i posar la dignitat al centre de la vida.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit diversos fitxers per documentar l’exposició com aquests cartells que pertanyen a la nostra col·lecció:

[Madrid] : U.G.T. : Sindicato Profesionales Bellas Artes, [193-?] de José Espert Arcos

[Madrid] : Junta Delegada de Defensa de Madrid. Delegación de Propaganda y Prensa, Sindicato Profesionales Bellas Artes UGT, [1937?] de l’il·lustrador Girón

Madrid : Junta Delegada de Defensa de Madrid. Delegación de Propaganda y Prensa, 1937 del dibuixant Parrilla

Xavier Llovera Massana, és el comissari de la mostra que es podrà veure fins al 7 de gener de 2024. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

85 anys dels bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil Espanyola, la ciutat de Barcelona va patir diversos bombardejos per part de les tropes franquistes. El març de 1938 va ser un mes especialment dur per a la ciutat, ja que va ser objecte de diversos atacs que van causar molts danys materials i, lamentablement, també moltes morts.

En un dia com avui, el 17 de març de 1938, cap a les dues del migdia, van caure sobre la ciutat les bombes que portaven els cinc avions Savoia S-79 de l’Aviació Legionària que havien partit de tres bases de les Illes Balears, causant entre 880 i 1.300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la població civil.

El primer bombardeig va tenir lloc el 16 de març. Les bombes van caure sobre els barris de Gràcia, Sant Gervasi i Sant Andreu, causant la mort d’uns 300 civils i la destrucció de nombrosos edificis i infraestructures. Aquest atac va ser especialment dur perquè les bombes van caure sobre zones poblades, afectant directament a la població civil.

Un tercer atac va tenir lloc el dia 18 de març, quan les tropes franquistes van tornar a bombardejar la ciutat. En aquesta ocasió, les bombes van caure sobre el centre de la ciutat, a la confluència del carrer Diputació i la Gran Via de les Corts Catalanes. Aquesta zona, que en aquell moment era un lloc molt freqüentat per la població, va ser afectada de manera brutal. Es van registrar unes 200 víctimes mortals i molts edificis van quedar completament destruïts.

Sense cap dubte, el moment més terrible es va viure dijous 17 de març a les dues de la tarda quan una bomba va arribar a la cruïlla del carrer Balmes amb la Gran Via de les Corts Catalanes un camió militar que transportava dinamita i que anava ocupat per 23 soldats republicans. L’explosió va ser tremenda. Van morir tots els soldats i els transeünts que caminaven pels voltants. El succés va ser portada als diaris francesos, britànics i nord-americans, que van arribar a parlar que els italians havien llançat sobre Barcelona una “superbomba” per les tremendes destrosses i el nombre de víctimes que es van produir.

Aquestes accions van ser un exemple de la brutalitat de la guerra i de la falta de consideració cap a la població civil. Una de les tragèdies més grans de la Guerra Civil Espanyola, en què la població civil va ser la que va patir les conseqüències més greus. Malgrat tot, la gent de Barcelona va demostrar una gran resistència i solidaritat, i va ser capaç de superar aquesta dura prova. Els bombardejos del mes de març són una pàgina trista de la història de Barcelona, però també una mostra de la fortalesa i la perseverança del poble català.

Els bombardejos sobre Barcelona van cessar la resta del mes de març, però es van traslladar a altres poblacions catalanes i de la costa del País Valencià, com el realitzat sobre Alacant el 25 de maig. En total, de gener a juny de 1938, l’aviació legionària italiana va perpetrar 782 atacs aeris en la costa mediterrània espanyola controlada pels republicans, llançant 16.558 bombes.

Al nostre fons d’arxiu conservem totes aquestes imatges sobre els bombardeigs. Pertanyen al Fons Personal José Luis Infiesta.

L’any 2008, Jesús Garay dirigí un documental ficcionat amb el títol Mirant al cel, que se centra en els bombardeigs del 17 de març, i incorpora material de l’època, imatges dels fets i entrevistes amb militars, historiadors i supervivents.

I el diari ARA, coincidint també amb el 75é aniversari de la tragèdia va recordar els esdeveniments a través dels qui van plantar cara a l’aviació feixista, presentant catalans, herois anònims, que van respondre als atacs excavant refugis, mantenint les fàbriques obertes, rescatant ferits sota les runes o bé amb les armes.

En aquell moment el  CRAI Biblioteca Pavelló de la República va col·laborar amb el diari cedint diverses imatges dels nostres fons com les del suplement de L’Ala d’Italia de l’any 1939 Catalogna : documentario fotografico dell’assedio aereo , i les del fons personal de Joan Maluquer i Wahl, enginyer i escriptor que fou pilot durant la guerra civil.

Aprofitem per recordar-vos que tenim un recurs web sobre Els Bombardeigs durant la Guerra Civil espanyola on trobareu una selecció de recursos existents a la biblioteca, així com un vídeo realitzat amb material del nostre fons.

Si encara no heu visitat aquesta pàgina i el vídeo, us recomanem donar-li una ullada!


by Deixa un comentari

Exposició “Exiliades” al Museu Memorial de l’Exili amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 11 es va inaugurar al Museu de l’Exili de La Jonquera l’exposició Exiliades. Els fils vermells entrellaçats una mostra que reivindica i dignifica el paper de les dones republicanes exiliades, resseguint l’empremta de vint perfils de dones exiliades de diferent trajectòria política, professional i social. És una aproximació a l’exili republicà a través de la perspectiva de gènere.

Teresa Fèrriz Roure,responsable de la unitat Nous Projectes, del Gabinet de Rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és la comissària de l’exposició. Ha dirigit nombrosos projectes digitals orientats a l’ensenyament en línia i la difusió en obert i també ha dut a terme projectes d’investigació especialitzats en l’exili català a Amèrica.

Les exiliades de 1939 van lluitar contra una doble vulnerabilitat, com a dones i com a refugiades polítiques, amb els recursos que tenia cadascuna a l’abast: formació, militància política, xarxes personals, recursos econòmics… Però més enllà d’allò que les singularitzava, van compartir una manera comuna de veure el món, deutora dels drets socials i civils assolits durant la República, i van fer del suport mutu, la solidaritat i la cooperació les estratègies bàsiques per a la supervivència, en els moments més durs, i la resiliència i l’apoderament, després.

Les seves biografies són exemples de resistència i fidelitat als seus compromisos. Al llarg de l’exposició ens podem endinsar en les històries de vida de les exiliades i la seva capacitat d’acció, voluntat i poder per transformar la pròpia vida i la del seu entorn. Anomenem i fem visibles diverses generacions de dones que van mantenir el compromís i la convicció, malgrat tot i malgrat tant.

La memòria present de les exiliades, la d’aquestes que apleguem a l’exposició i moltes més que seguiran visibilitzant-se i estudiant-se els pròxims anys, passa així a formar part insubstituïble de la nostra memòria democràtica.

L’exposició, que s’emmarca dins del programa d’activitats culturals del 15è aniversari del museu, que es va inaugurar el 2008, es podrà visitar a la sala d’exposicions temporals del MUME fins al diumenge 3 de setembre.

A la mostra hi trobareu el següent material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República exposat:

Un calçat de ganxet, roba de sac i cartó fet a mà que procedeix del camp de refugiades de Magnac-Laval i pertany a la germana d’Enric Odena, una de les peces més emblemàtiques del nostre arxiu.

Un fulletó que era una publicació que servia per buscar les famílies i promoure’n el reagrupament que porta per títol Recerca de Familars editat a Montpeller al final de la guerra.

El document de nacionalitat de Rosa Santacana Vidal que es troba a l’arxiu, un exemplar del llibre d’Anna Murià Via de l’Est: contes, editat a Mèxic l’any 1946 i dues publicacions periòdiques: El Boletin Union de Mujeres Españolas editat a Tolosa i la revista Companya: òrgan del Consell Nacional de la UDC (Unió de Dones de Catalunya) de 1946.

No us ho perdeu!


by Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’adhereix a la campanya #1Lib1Ref 2023

Del 25 de gener al 15 de febrer, com cada any, s’ha celebrat la campanya #1Lib1Ref 1 Bibliotecari, 1 Referència de l’anglès, One Librarian, One Reference.

Es tracta d’una campanya internacional on bibliotecaris d’arreu del món fan servir la seva expertesa per afegir una referència bibliogràfica en un article de la Viquipèdia de manera que mantingui i augmenti la seva fiabilitat. La campanya forma part del projecte Bibliowikis i és promoguda per Amical Wikimedia.

La campanya #1Lib1Ref es va iniciar el 15 de gener de 2016, per commemorar el 15è aniversari de la iniciació del projecte Wikipedia el 15 de gener de 2001. Els organitzadors de la campanya van estimar que si cada bibliotecari, arxiver o documentalista dedicava al voltant de 15 minuts per afegir tan sols una referència a la Wikipedia, l’enciclopèdia milloraria notablement.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ens hem adherit enguany afegint referències bibliogràfiques a les entrades en català de les següents dones brigadistes internacionals:

comunista britànica que, junt amb el seu marit George, va participar, al bàndol republicà, en la Guerra Civil Espanyola treballant en diversos hospitals. Va ajudar a inventar un sistema de gràfics per classificar les lesions dels soldats que va ser utilitzat durant la Segona Guerra Mundial.

Infermera estatunidenca afroamericana, una de les dues úniques infermeres negres que formaren part de l’American Medical Brigade, l’associació nord-americana d’ajut sanitari que acompanyà el contingent nord-americà de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola.

Filòsofa, humanista, escriptora i activista política francesa formar part de la columna Durruti durant la Guerra Civil Espanyola, on un accident la força a tornar a França.

Activista holandesa, per les seves accions de combat durant la Guerra Civil Espanyola i la seva habilitat amb les armes va ser coneguda, en articles de premsa, com la “reina de la metralladora”.

Activista política espanyola, militant del Partit Comunista d’Espanya, fou rellevant la seva presència i activitat al quarter general de les Brigades Internacionals.

Britànica que va treballar com a infermera durant la Guerra Civil Espanyola i com a espia durant la Segona Guerra Mundial. Fou cap d’infermeria en un monestir situat a prop d’Uclés, a Castella-La Manxa. Al final de la guerra, el 1939, va ser empresonada, però finalment se li va permetre marxar després d’una petició del govern anglès.

Hem afegit la referència a la fitxa de cadascuna d’aquestes brigadistes de la base de dades de SIDBRINT, el portal sobre Brigades Internacionals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Estem molt contents de contribuir a millorar la Viquipèdia, d’aquesta manera també fem valdre la nostra feina ajudant als usuaris que demanen informació d’una font fiable, ajudant entre tots a fer més accessible la informació!


by Deixa un comentari

Jornades sobre la presència de les Brigades Internacionals a Múrcia amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Entre els dies 10 i 11 de febrer de 2023 van tenir lloc les primeres jornades dedicades a la presència de les Brigades Internacionals a Múrcia sota el lema ‘La ciudad de los heridos‘, organitzades per l’Ajuntament de Múrcia i l’associació Tenemos Memoria Murcia per a la recuperació de la memòria històrica.

Les jornades van començar amb un recorregut històric per la ciutat que va incloure les ubicacions dels hospitals de les Brigades Internacionals. N’hi havia quatre que atenien als voluntaris ferits. En concret, l’hospital Pasionaria, actualment és l’IES Francisco Cascales, l’hospital Casa Roja, situat al carrer Trapería, davant el Real Casino de Múrcia, l’hospital Frederica Montseny, a l’actual Facultat de Dret i, en darrer lloc, l’hospital Ràdio avui desaparegut, situat al Plano de San Francisco.

Tot seguit es va inaugurar una exposició fotogràfica que porta per títol ‘Murcia en la sanidad de las Brigadas Internacionales. El hospital Universitario Federica Montseny’, comissariada per Pedro María Egea Bruno que fa poc ha descobert que el cèlebre fotògraf i realitzador francès Henri Cartier-Bresson va explicar al documental ‘Victòria de la vida’, de l’any 1937, com funcionava el taller de pròtesis de l’hospital instal·lat al Claustre de la Mercè. Aquell documental sobre els hospitals de l’Espanya republicana conté, segons Egea Bruno, una de les parcel·les més interessant de l’hospital Frederica Montseny, que és la creació d’un taller de pròtesi.

El dissabte, entre altres actes, va tenir lloc la taula rodona ‘La ciudad de Murcia en el universo de las Brigadas Internacionales. Bases de datos y archivos’, on va participar entre d’altres, Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que va presentar el projecte SIDBRINT sobre Memòria Històrica i Brigades Internacionals, juntament amb Antonio Selva del CEDOBI el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, Severiano Montero de la AABI l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, i Michael Uhl, especialista en brigadistes alemanys. La taula va ser moderada per Pedro María Egea Bruno, catedràtic d’ Història Contemporània de la Universidad de Murcia.

El mateix dissabte es va rendir homenatge a les Brigades Internacionals al Cementiri de Nuestro Padre Jesús de Múrcia, amb una ofrena floral on descansen les restes de 127 voluntaris internacionals. El cementiri alberga 789 represaliats en 138 fosses.

Segons els organitzadors de les jornades, la gran majoria d’aquestes fosses ja no existeixen, i les restes de moltes de les víctimes van ser traslladades a l’ossera i altres cementiris al llarg dels anys.

Us deixem amb les imatges dels edificis actuals que anteriorment foren hospitals de les Brigades Internacionals a Múrcia:

Corresponent a l’Hospital Frederica Montseny, l’ Hospital Casa Roja i l’ Hospital La Pasionaria respectivament.


by 2 comentaris

Nou mural sobre les Brigades Internacionals a La Garriga elaborat amb el suport de SIDBRINT i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 27 de gener de 2023 van arrencar els actes de commemoració del bombardeig a La Garriga durant la Guerra Civil Espanyola. Enguany, l’eix vertebrador del programa és el paper que el municipi va jugar en la història de les Brigades Internacionals amb l’objectiu de valorar la solidaritat, fraternitat, compromís i sacrifici d’aquestes persones, que van defensar unes llibertats i uns ideals gairebé perduts en mans del feixisme.

És poc conegut el fet que a La Garriga les Brigades Internacionals es van reagrupar, el gener de 1939, després de ser desmobilitzades el novembre de 1938. A partir d’aquí, van tenir un paper importantíssim en l’alentiment de l’ocupació del país i en la protecció dels milers de persones que marxaven cap a la frontera francesa. A més, van protagonitzar l’última batalla de la guerra a Catalunya.

Es tracta d’un episodi molt important i molt desconegut de la història, amb implicacions a tot el món, per la transcendència de les Brigades Internacionals.

Per reconstruir i aprofundir en tot aquest periple, La Garriga, conjuntament amb els municipis de Cassà de la Selva i Llagostera, està impulsant un projecte de recerca sobre les Brigades Internacionals, amb els historiadors David Gesalí i David Íñiguez, que ja hi estan treballant en una investigació que abasta tot el país.

Els actes de commemoració del bombardeig s’allargaran fins al març, i compten amb xerrades, visites guiades, itineraris especials, teatre i presentacions de llibres.

Entre aquests destaquem que entre els dies 30 de gener i 3 de febrer, l’artista Roc Blackblock pintà un mural d’homenatge a les Brigades Internacionals a la Pista número 1, a la paret de sobre la graderia.

L’objectiu és realitzar murals en espais públics de les zones significatives del recorregut que van fer les Brigades Internacionals, des de les zones de combat i rereguarda, fins a la seva retirada, passant per La Garriga, i retorn als seus llocs d’origen.

El mural de Roc Blackblock mostra quatre escenes diferents, on apareixen un aviador, desenes de brigadistes, treballadores de l’hospital de sang de la Garriga i l’estació de tren bombardejada per l’aviació feixista. També s’hi pot llegir la frase: “La lluita no ha acabat”. La iniciativa forma part del projecte Murs de bitàcola (de recuperació de la memòria col·lectiva).

I dins d’aquest projecte, és la primera acció de la iniciativa Brigadistes que compta amb el suport de SIDBRINT i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’ EUROM European Observatori of Memories de la Universitat de Barcelona i l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya.

Blackblock ha utilitzat pintura plàstica per fer el mural: amb grisos pels dibuixos i vermell per les tipografies i la bandera dels brigadistes.

El dissabte 25 de febrer, a les 12 del migdia, es farà la presentació de l’obra. L’acte comptarà amb un petit tast de cuina de guerra, a càrrec de Xavi Sòria. El mural té una placa amb un codi QR que dirigeix al web mursdebitacola.com, on hi ha informació, fotografies i altres materials sobre l’episodi històric pintat.

No us perdeu aquesta filmació de Fer Alcalà que mostra el mural ja acabat, i que va acompanyada de la música del Cant dels Partisans Francesos interpretat per Marina Rossell i Paco Ibáñez.

Totes les imatges que apareixen en aquest post són fetes per Quim Fornés i Antoni Vicente Gras als que agraïm ens les hagin fet arribar.


by 3 comentaris

El Fons ASOCS (Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad – Estado y Generalidad) custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En un post que vam publicar el març de l’any passat, ja vam parlar-vos del fons ASOCS, cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República la tardor del 2021 per Albert Roqué.

L’Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad – Estado y Generalidad fou una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del Cos de Seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Representava als grups civil i uniformat de la policia, tenia com a objectiu garantir les llibertats i els drets cívics de tots els ciutadans de l’estat espanyol i la seva finalitat era l’agrupació i el control de tots els membres de la policia refugiats a França. Desconeixem la seva data de dissolució, tot i que l’últim número de la seva publicació Ley, és del febrer-abril de 1952.

El fons és part de l’arxiu administratiu de l’ASOCS i conté els carnets d’aquests funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola.

A partir de les dades personals i professionals dels associats que proporciona aquesta documentació, hem elaborat una base de dades local que, gràcies a la col·laboració dels nostres estudiants en pràctiques i dels nostres becaris, ja es pot consultar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La base de dades consta de 26 camps (nom, lloc i data de naixement, vinculació a l’Estat o a la Generalitat, Cos civil o uniformat, categoria i historial professional, última destinació a Espanya, domicili i professió a l’exili, situació familiar, data d’afiliació a l’Associació, número de carnet, fotografia, etc.). Malauradament, en la majoria dels registres no disposem d’informació per a tots els camps.

El nombre total d’associats era de 888, 589 dels quals pertanyien a l’Estat, 197 a la Generalitat i 4 a l’Estat i a la Generalitat. D’aquests, 337 eren del Cos uniformat i 201 del Cos civil. Respecte al lloc de naixement, uns 250 eren de Catalunya i el País Valencià i la resta de gairebé tots els territoris de l’Estat espanyol (Galícia, País Basc, Extremadura, Múrcia, Castella, etc.). Pel que fa a la categoria professional, destaquen els agents i els guàrdies de 1ª i 2ª classe, els caporals, els sergents i finalment els tinents. Només hi ha dos comandants i tres comissaris. De molts d’ells també sabem que van estar al front durant la Guerra Civil espanyola.
En relació amb el domicili, la professió i la situació familiar a l’exili, destaquen els que vivien a París, treballaven en feines poc qualificades (agricultors, fusters, obrers, paletes, mecànics, xofers, etc.), eren casats i molts d’ells no tenien la família a França.
D’entre els 888 associats hi ha només dues dones, una auxiliar comptable i una mecanògrafa, que treballaven respectivament com a auxiliars d’oficina al SIM i al Ministeri de Governació. Una d’elles estava casada amb un funcionari del Cos de Seguretat (Grup Civil). També hi ha dos Brigadistes Internacionals, un ucraïnès, Chohét Fernando Beiguilman, i un polonès, Romualdo Gurbiel Kasprykosker, que hem incorporat al portal web SIDBRINT.

El fons -que també consta de documentació interna de l’ASOCS (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.) i de material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili- ocupa 0,40 metres lineals, abasta cronològicament des de l’any 1945 fins al 1956 i es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.

Per últim, volem agrair als nostres estudiants en pràctiques i becaris, la feinada que han fet buidant aquesta documentació i incorporant la informació a la base de dades. Moltíssimes gràcies Ramon Romero, Lluís Navarro, Luis Mateo, Berta Foguet, Oussama Lahhit, Carla Reig, Mel Garcia, Maria Murillo i Miriam Martínez.

El fons ASOCS també s’ha utilitzat perquè els alumnes de batxillerat del Programa d’Excel·lència de l’Escola Sant Antoni de Pàdua Salesians Mataró i dels Maristes de les Corts, que han assistit a un curs de formació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, coneguessin de primera mà material d’arxiu i aprenguessin a gestionar una base de dades.


by Deixa un comentari

“España el siglo XX en color” nova sèrie de la productora Minoria Absoluta amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de desembre de 2022 es va estrenar España, el siglo XX en color, una ambiciosa producció històrica de sis capítols que retrata el segle XX com no s’havia vist mai, gràcies a un exhaustiu procés d’acoloriment.

A través del naixement del cinema i de les primeres imatges enregistrades a Espanya, la sèrie fa un recorregut des de finals del segle XIX fins als anys setanta.


Un viatge exclusiu a la història d’Espanya amb imatges sorprenents, acolorides per primera vegada i sonoritzades de forma realista per realçar-ne la vivesa i l’espectacularitat.

Una sèrie impactant alhora que didàctica, amb una narració viva i emotiva que ofereix a l’espectador una nova forma de veure el passat que ens permetrà entendre el present.

Produïda per RTVE en col·laboració amb Minoria Absoluta, ‘Espanya, el segle XX en color’ és la primera sèrie documental que produeix RTVE amb material d’arxiu acolorit, seguint les petjades d’altres produccions europees i americanes de gran èxit internacional. També ha comptat amb la participació de la Filmoteca Espanyola.

A través del naixement del cinema i de les primeres imatges gravades a l’estat espanyol, es pot veure a un joveníssim Alfons XIII, que acaba ser proclamat rei; a l’artista Concha Piquer en el primer enregistrament cinematogràfic sonor en castellà; el cop d’estat de Primo de Rivera de 1923 i el naixement de la Segona República; la Guerra Civil espanyola; el naixement de la dictadura de Franco; la mort del torero Manolete; el naixement de l’empresa SEAT i de Televisió Espanyola; l’arribada del turisme; l’aparició d’ETA; les primeres manifestacions; el naixement del sindicalisme i el feminisme; la mort del dictador Franco i l’arribada de la democràcia.

Al segon capítol es parla sobre la Guerra Civil espanyola i s’hi poden veure reproduccions de material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com aquests cartells, entre d’altres, de la nostra col·lecció de cartells polítics i històrics,  amb més d’11.000 unitats i que constitueix, des del punt de vista històric, una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins als nostres dies.

Us recordem que d’aquest fons s’han digitalitzat més de 1100 cartells corresponents al període de la Segona República espanyola i la Guerra Civil que es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya.   


by 2 comentaris

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Peña Ibérica – Cruces de Sangre

El Fons Peña Ibérica – Cruces de Sangre fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República la tardor del 2022 per Albert Roqué.

La Peña Deportiva Ibérica fou un grupuscle fundat l’any 1925 per ultradretans, espanyolistes, anticatalanistes i aficionats al RCD Espanyol de Barcelona. Estava integrat per funcionaris de l’Estat i exmilitants dels Sindicats Lliures i de La Traza, així com per militars i alguns obrers. Dirigit per José María Poblador Álvarez i Francisco Palau Rabassó, durant els primers anys, malgrat el caràcter polític dels seus fundadors, es va dedicar fonamentalment a promoure enfrontaments amb aficionats del Futbol Club Barcelona.

El 1927, el sector més polític es va fer amb la nova junta, va canviar el nom per Peña Ibérica a seques i va apostar per ampliar les seves actuacions. A partir d’ara l’ultraespanyolisme i l’anticatalanisme militant protagonitzaran l’activitat de la Peña i el tema esportiu anirà perdent pes.

L’any 1930 la Peña Ibérica va contactar amb el recentment fundat per José María Albiñana Sanz, Partido Nacionalista Español i es va convertir en la plataforma d’aquest partit per estendre el seu projecte a Catalunya. La premsa els anomenava Legionarios españoles.

L’entesa amb el PNE, però, va durar poc: el Ibèrics trenquen el seu acord amb aquest partit i es bolquen, sense perdre, però, la seva autonomia, en l’anomenat Comité de Acción Española. Poc abans de la proclamació de la Segona República es presenten com un grup gairebé feixista.

El 15 d’abril de 1931, la seu de la Peña Ibérica a la plaça Universitat de Barcelona va ser arrasada per un grup encapçalat per José García Miranda (Capità Rojo): el Governador Civil Lluís Companys havia ordenat clausurar totes les entitats monàrquiques, alfonsines i carlines. El 1936, però, la Peña Ibèrica i els Sindicats Lliures es van unir i actuar clandestinament amb el nom de Cruces de Sangre.

En esclatar la Guerra Civil, l’ultraespanyolisme de dretes va quedar esborrat del mapa polític en dos dies i no va tornar a aixecar el cap fins al 1939, ja que la major part dels seus membres van fugir a l’Espanya franquista, es van amagar o van ser empresonats i, alguns, executats.

En acabar la Guerra Civil els supervivents de Cruces de Sangre i d’altres grupuscles ultradretans es van incorporar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

La Peña Ibérica va promoure la publicació de diversos setmanaris: Lucha Deportiva (1926) i La Verdad Deportiva (1928), Furia espanyola (1929).

El fons conté documentació diversa dels anys 1936 a 1946 (llistats d’associats, crides a la població, textos sobre la gloriosa cruzada de liberación, etc.) i documents relacionats amb el paper que van jugar els seus membres els dies 18 i 19 de juliol de 1936 a Barcelona després de l’Alzamiento Nacional. En acabar la Guerra Civil, molts d’ells van sol·licitar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS ser condecorats amb la Medalla de la Vieja Guardia per la seva participació en el cop militar del 19 de juliol a Barcelona.

El fons consta també de correspondència i papers personals de Francisco Palau Rabassó.

Francisco Palau Rabassó (El Vendrell, 1900 – 1954), va ser un enginyer tèxtil i militant espanyolista de Catalunya. El 1920 va fundar la Joventut Jaimista del Vendrell, el 1922 va participar en la fundació dels Grups Esportius Iberia (GEI) i el 1923 en la de la Peña Deportiva Ibèrica, vinculada al RCD Espanyol. Després de la proclamació de la Segona República, va accentuar el seu compromís polític: va participar en conspiracions antirepublicanes amb alfonsins, carlins i antics dirigents dels Sindicats Lliures i l’abril de 1932 van planejar fins i tot atemptar contra Niceto Alcalá-Zamora i Manuel Azaña i assaltar el palau de la Generalitat. El maig de 1936 els Sindicats Lliures i la Peña Ibèrica van unir esforços per actuar clandestinament sota el nom de Cruces de Sangre. Es va nomenar un comitè directiu format per Francisco Palau, per la Peña Ibèrica, i Ramón Sales, pels Lliures. En les seves proclames, redactades pel mateix Palau, defensaven el recurs a la violència com a única solució per a Espanya i la necessitat d’un Estat totalitari corporatiu. En produir-se la sublevació del 19 de juliol a Barcelona, ​​Palau es va presentar a la Caserna de la Guàrdia Civil al carrer del Consell de Cent, però en conèixer que la Guàrdia Civil no es sumaria al cop d’Estat, va fugir i es va refugiar a València, on va passar la guerra amb un altre nom. Després de la Guerra Civil espanyola, en veure triomfar els postulats pels quals havia lluitat tota la vida, es va retirar de la política activa. Durant el règim del general Franco li van oferir diversos càrrecs públics, ​​però no en va acceptar cap.

El fons ocupa 0,10 metres lineals i abasta cronològicament des de l’any 1936 fins al 1946. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


by Deixa un comentari

Exposició “Helios Gómez. El sol desaparecido. Comunismo libertario, gitanos flamencos y realismo de vanguardia” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República


El Programa d’Arts Visuals Contemporànies de l’Instituto de la Cultura y las Artes de Sevilla (ICAS) de l’ Ajuntament de Sevilla, ha organitzat, a partir de l’exposició Helios Gómez. Días de ira, produïda per La Virreina Centre de la Imatge l’any 2020, la mostra que porta per títol Helios Gómez. El sol desaparecido Comunismo libertario, gitanos flamencos y realismo de vanguardia.

Una de les sales de l’exposició on es pot veure el cartell de ‘L’Opinió’ de 1930 del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. / Fotografia de Juan Carlos Muñoz


La mostra, que ha format part de les activitats paral·leles de la Biennal del Flamenc, s’ha pogut veure entre els dies 15 de setembre i 27 de novembre de 2022, a l’Espacio Santa Clara i ha reunit més de 500 peces: obres d’art gràfic, pintura a l’oli, cartells, fotografies, films, i exemplars de premsa obrera on l’artista Helios Gómez va participar. El títol és un joc de paraules amb el seu nom i també prové d’un llibre on va col·laborar amb Rafael Laffón.

Comissariada per l’investigador expert en la matèria Pedro G. Romero, s’aprofundeix en la imatge que va projectar de si mateix Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) figura amb múltiples facetes que van des de l’activisme polític en la militància anarquista, a processos creatius experimentals i avantguardistes i de la que us hem parlat en diverses ocasions al nostre blog.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat més d’una trentena d’obres dels seus fons que han viatjat fins a Sevilla per aquesta exposició. En destaquem una de les seves grans publicacions gràfiques:  Días de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón (1931), o els cartells L’Opinió (1932) i Todos leen Las Noticias órgano del Comité de Cataluña de la UGT (1936), així com nombrosos exemplars de revistes com L’Hora: setmanari d’avançada que recullen la seva extensa producció gràfica en la premsa escrita del país.

Aprofitem l’avinentesa per agrair a l’Instituto de la Cultura y las Artes de Sevilla (ICAS) el donatiu del catàleg de l’exposició que ja podeu trobar al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.