Category Archives: Guerra Civil espanyola


by Deixa un comentari

Exposició “L’esport popular a Catalunya, Història d’un somni” al Museu de Tortosa amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els World Esports Games (WSG)  es celebren del 2 al 7 de juliol de 2019 a Tortosa i estan organitzats pel Comité Sportif International du Travail (CSIT), una entitat que té les seves arrels en el moviment de l’esport obrer europeu, nascut al principi del segle passat sobre la base de les idees d’igualtat i solidaritat en l’esport.

La Unió de Consells Esportiu de Catalunya (UCEC) aprofita la celebració dels jocs a la capital del Baix Ebre per presentar l’exposició L’esport popular a Catalunya. Història d’un Somni, que es podrà visitar a l’Aula didàctica del Museu de Tortosa fins el proper diumenge i que indaga en l’origen de les olimpíades populars a Europa i Catalunya.

La mostra fa un recorregut per l’esport popular del segle XIX i XX a Europa, amb una atenció especial a les singularitats del cas català.

La consolidació de l’esport modern a finals del segle XIX va coincidir amb l’ascens al poder de la burgesia capitalista i el triomf de la cultura il·lustrada liberal.

La major part de competicions oficials, com els Jocs Olímpics, van deixar de banda les classes treballadores, que no van poder participar d’aquest procés perquè el seu horari laboral no ho permetia, no disposaven d’instal·lacions accessibles ni de prou poder adquisitiu.

Als anys vint del segle passat va sorgir l’esport popular, una visió apartada de la competitivitat que promovien les federacions oficials esportives; de la mercantilització i consolidació de l’esport com un espectacle públic de masses. Aquest nou moviment volia democratitzar l’esport com a eina de desenvolupament, obrir-la a tothom, especialment a sectors marginats com la classe treballadora i les dones.

A Catalunya, l’esport popular va adquirir una destacada consciència social i catalanista. Els seus promotors es van aplegar en l’anomenat Moviment d’Esport Popular Català, creadors el 1936 del Comitè Català pro Esport Popular(CCEP), els organitzadors de l’Olimpíada Popular de Barcelona el juliol del mateix any.

Aquest nou moviment, arrelat amb força a Catalunya a partir de 1933, bevia de diverses formulacions teòriques i experiències pràctiques, el discurs antifeixista i el retorn als valors universals de l’essència olímpica, entre d’altres.

Els principals promotors del moviment eren, a grans trets, seccions esportives d’entitats culturals i recreatives, clubs d’esports de base i, en tercer lloc, centres obrers i casals de partits polítics.

A l’Olimpíada Popular de Barcelona es van inscriure una vintena llarga de delegacions d’estats com França, Suïssa o el Canadà; de nacions sense estat com Catalunya i el País Basc; regions com Alsàcia i Lorena; ciutats com Alger i Orà; i col·lectius de jueus, italians i alemanys exiliats de les dictadures feixistes. De fet, l’Olimpíada Popular de Barcelona es va plantejar com la contraposició als Jocs Olímpic de Berlín, tutelats pel règim nazi.

A Barcelona, la delegació internacional més important va ser la francesa amb uns 1.500 participants. Uns 500 eren esportistes de federacions oficials i un miler de la Fédération Sportive et Gymnique du Travail (FSGT). Però amb l’esclat de la guerra civil espanyola, just el dia que començaven els jocs, es va frustrar la celebració. Una minoria d’atletes, fins i tot, es van enrolar als combats. Entre 170 i 300 homes i dones van transformar-se en poques hores d’atletes a combatents antifeixistes, per exemple la jove miliciana Carme Crespo (1916-1936), el combatent antifeixista polonès Emmanuel Mink, alies Mundek (1910-2008) i la comunista suïssa Clara Thalmann-Ensner (1908-1987).

La victòria franquista va trencar la dinàmica de l’esport català modern. El seu funcionament privat, democràtic i plural quedava enterrat. El nou règim assumia un control absolut utilitzant-lo per a la causa de l’adoctrinament ideològic i espanyolització del territori. Les entitats del moviment català van desaparèixer.

Amb la mort del dictador, sorgeix de nou a Catalunya un moviment social que impulsa arreu del territori l’esport escolar. I en aquest marc es creen els Consells Esportius per a promoure un model basat en l’esport popular, a l’abast de tothom, per a formar una ciutadania responsable, fomentar hàbits saludables i promoure un entorn on participar fos més important que competir.

L’any 1994 naixia la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) com a organisme que aglutina, coordina i representa els 45 consells esportius catalans. Les activitats programades pels consells esportius apleguen al voltant de 500.000 esportistes, infants i joves en edat escolar en 80 modalitats diferents. En un nou pas en la difusió de l’esport popular, per a tothom, la UCEC va impulsar el 2018 la primera edició dels Jocs Populars de Catalunya, oberts als majors de 16 anys. Aquest fet, juntament amb l’organització dels World Sports Games a Tortosa,  suposen un salt endavant en la implantació de l’esport popular a Catalunya. Signifiquen la continuïtat històrica de les activitats esportives populars de l’any 1936, del reconeixement de l’Olimpíada Popular i del Comitè Català pro Esport Popular, així com el començament de la materialització d’un somni de país de l’esport com un dret de tota la ciutadania.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la reproducció de cartells i material d’arxiu del nostre fons relacionat amb la temàtica. A continuació us el mostrem!

 

La mostra ha estat comissariada pel periodista Andreu Caralt de Terra Enllà, estudis i experiències . Si voleu més informació podeu consultar la web del Museu de Tortosa.


by Deixa un comentari

Exposició “Renau. El combat per una nova cultura”al Born Centre Cultural amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 13 de juny es va inaugurar al Born Centre Cultural de Barcelona l’exposició de caràcter retrospectiu Renau. El combat per una nova cultura la més extensa dedicada al gran artista valencià Josep Renau (València, 1907- Berlín Est, 1982) feta fins ara a Catalunya.

Amb una selecció de més de 100 obres, està concebuda com un recorregut cronològic i visual, dividit en quatre apartats, per la vessant política, artística i creativa d’aquest creador poc convencional. Mitjançant les seves pintures, cartells o fotomuntatges, la mostra pretén fer palès com va utilitzar un llenguatge artístic innovador amb una clara finalitat política i de denuncia social.

S’ha realitzat amb l’ajuda de l’IVAM l Institut Valencià d’Art Modern, que custodia el 90% del seu llegat i d’on provenen 92 de les 108 peces exposades

Es podrà visitar fins el proper mes d’octubre i està comissariada per Juan Vicente Aliaga.

Josep Renau com a director general de Belles Arts del govern de la Segona República espanyola va decidir que les obres del Museu del Prado s’embalessin i viatgessin a València i Ginebra. Amb la seva actuació va contribuir a salvar el patrimoni artístic espanyol durant la Guerra Civil.  Va tenir també un paper fonamental al Pavelló construït per a l’Exposició Universal de París del 1937, en el qual, per primera vegada, arquitectura, escultura, pintura i fotografia es van unir per reflectir la tragèdia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme. De fet fou Renau qui va encarregar a Picasso que realitzes diverses obres pel Pavelló, de les que destaca el Guernica.

Renau és l’autor d’una obra de denúncia contra la guerra, el feixisme i els efectes del capitalisme a través de cartells, fotomuntatges i collages tan pioners i moderns com radicals i combatius.

Al final de la guerra, Renau s’exilia a Mèxic, entre els anys 1938 i 1958, després de passar pel camp de concentració d’Argelers. Allí es va formar com a muralista, va enfortir els seus postulats comunistes i es va implicar en els conflictes de la societat mexicana.

Altres temes que apareixen en les seves obres són el racisme i la marginació dels afroamericans. I ho fa mitjançant tècniques que s’acosten a la publicitat, amb colors intensos, amb figures distorsionades i contraposades.

Decebut pel canvi de la societat mexicana cap al capitalisme, Renau s’instal·là a la República Democràtica d’Alemanya els últims anys de la seva vida on va morir a l’edat de 75 anys a Berlín Oriental.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta mostra amb el préstec de dos cartells de la nostra col·lecció:

http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/pavellorepu/id/1161
https://cercabib.ub.edu/iii/encore/record/C__Rb1506880?lang=cat

L’exposició es complementa amb llibres, retallades de revistes i altres publicacions en les quals Renau recull el seu pensament. Entre ells hi ha exemplars de la revista Nueva Cultura, que va editar entre el 1935 i el 1937, uns treballs en què fa una crítica mordaç contra el catolicisme i es presentaven composicions visuals sobre la sexualitat, a més de festes populars, com la de les falles, des d’una perspectiva revolucionària i creant uns ninots de Hitler i Mussolini que acaben cremats. 

Entre les activitats culturals entorn la mostra, es proposa un cicle de visites amb especialistes. Al llarg de l’estiu, persones expertes en la fotografia, l’art i el disseny gràfic oferireixen la seva visió personal i molt particular sobre l’obra artística de Renau a un grup reduït de visitants

Dir-vos també que ahir dia 20 de juny a les 19 hores, a la Sala Moragues del mateix centre cultural,  va tenir lloc la Conferència “Josep Renau, vida i obra” a càrrec d’ Albert Forment, historiador i doctor en Història de l’Art, autor del catàleg raonat de Josep Renau (IVAM, 2004), que va presentar l’obra de Renau dins el seu context vital.

No us perdeu l’exposició!


by Deixa un comentari

Acord de col·laboració entre The Cymru-Catalunya Association i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

The Cymru-Catalunya Association és una associació cultural que té com a objectiu promoure les relacions entre el País de Gal.les i Catalunya, respecte a la història, la política, la gastronomia, l’art, l’esport, la literatura, la música, la poesia, la llengua…  A petició de Brandon Jones, president de dita associació, s’ha establert un acord de col·laboració amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que està basat en els següents punts:

  • intercanvi de publicacions entre ambdues entitats
  • intercanvi de duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques
  • la difusió a través de les xarxes socials Twitter, Instagram, Blog, web corporativa… de les activitats realitzades per ambdues institucions de forma recíproca
  • la inclusió a la memòria anual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de les publicacions rebudes per part del CYMCAT i de les seves activitats. També recíprocament.

Destaquem que aquesta associació està vinculada al IB CYMRU – Brigades Internacionals Gal.lesos grup iniciat per activistes laboristes a Gal·les que té com a objectiu forjar vincles amb grups socials, comunitaris i sindicals per educar al públic sobre l’important paper dels Brigadistes Internacionals de Gal·les a la Guerra Civil Espanyola i la lluita contra el feixisme.

Gairebé 200 homes i dones gal·leses van deixar les seves llars i famílies per servir a la causa republicana a Espanya durant la dècada de 1930.

IB Cymru es va formar amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, l’any 2016. Se suma a altres grups que recolzen i treballen amb la International Brigade Memorial Trust fundada el 2001 per membres de l’organització de veterans de les Brigades Internacionals i els membres dels Amics de les Brigades Internacionals. El seu treball està enfocat al País de Gal·les i a la contribució dels brigadistes gal·lesos durant la guerra civil. Exploren la importància de la Guerra Civil als esdeveniments mundials actuals, l’augment del feixisme i la causa de la pau. Tenen una pàgina a la xarxa social Facebook on donen a conèixer totes les activitats que realitzen.

El grup va ser creat per Mary Greening, el pare de la qual, Edwin, era un dels més de 200 gal·lesos que es van unir a la I5 Brigada Internacional en la lluita contra Franco.

El cap de setmana del 27 al 29 de setembre de 2019 l’associació organitza el festival Cool Cymru a Sitges, un esdeveniment que inclourà música, exposicions, etc.  Entre tots els actes destaquem la conferència que impartirà Graham Davies l’autor de You are Legend: the Welsh volunteers in the Spanish Civil War  farà una conferència i també l’exposició sobre Brigades Internacionals que comptarà amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

 Us anirem informant!


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Mariano Alemany Grañé

El senyor Marià Alemany i les seves germanes, han cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, un diari manuscrit, escrit en castellà, del seu pare Mariano Alemany Grañé on relata les seves vivències al camp de refugiats de Sant Ciprià (Catalunya Nord) on va estar internat des del 17 de gener fins al 20 de maig de 1939. Al diari hi ha també una anotació del dia que els alemanys van envair Polònia, al setembre de 1939, i diverses notes cronològiques sobre la seva família de l’any 1940.

Mariano Alemany Grañé (Barcelona, 1915-1989) va néixer al carrer Robador de Barcelona. No va completar l’ensenyament primari i va treballar en diverses feines, centrant-se finalment en l’enquadernació. Just esclatada la guerra civil, l’any 1936, va ser cridat a fer el servei militar coincidint amb el cop d’estat militar del mes de juliol. Va passar bona part de la guerra a Barcelona, a la caserna de Sant Andreu, destinat a artilleria. Va fer els cursos corresponents, sent nomenat primer caporal i desprès sergent (8/1/1938). Va participar en la batalla de l’Ebre i va seguir l’exèrcit en retirada fins la seva entrada a França. Va ser internat al camp (llavors en construcció) de Sant Cebrià-Barcarès, on va passar gana, fred, misèria i indiferència, fins que va poder tornar a Espanya com a presoner. Va ser hospitalitzat uns mesos i va romandre al camp d’internament de la Vall d’Hebron, a Barcelona, d’on va ser finalment alliberat (‘avalat’ per un veí), però amb la prohibició absoluta de recuperar el seu treball i de poder exercir per sempre més el seu ofici o professió. També va ser immediatament cridat a fer el servei militar; en les seves condicions físiques, però, va tenir la ‘sort’ de ser declarat ‘inútil’.

Ell i la seva família (esposa i filla) van passar anys extremadament durs. Uns anys després va trobar feina (no permesa) en una empresa de manipulats (Talleres Viuda Plana) del carrer Nou de la Rambla, on va treballar (i va arribar a ser-ne l’encarregat) fins que va decidir abandonar aquest treball a començament dels seixanta i es va fer autònom, enquadernant llibres, ara a temps complet, en el taller artesanal del propi domicili familiar. Va morir el 19 de gener de 1989 a Barcelona. Com diu el seu fill Marià Alemany, va ser un home seriós, treballador, amb avidesa per la lectura i el coneixement, amb sentit de l’humor i fèrriament complidor de la seva paraula, amb un estricte sentit del deure i de l’honor.

A banda del diari manuscrit, el fons personal Mariano Alemany Grañé consta també de: un petit bloc, inacabat i escrit en català, amb apunts sobre la seva participació a la Guerra Civil espanyola, redactat probablement en ser reconegut com a militar de la 2ª República espanyola (29 gener 1987). Diverses notes personals relacionades amb el seu ofici d’enquadernador i una relació dels companys que van estar internats a Barcarès amb ell. Una fotografia de l’any 1936, dedicada a la seva esposa Rosario, la Targeta d’Identitat com a Suboficial de la 2ª República espanyola i el seu DNI.

El fons documental ocupa 0’05 metres lineals i està tot digitalitzat. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

Marià Alemany també  ha cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República una col·lecció de llibres per al nostre fons.


by Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició “L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals” a Sant Carles de la Ràpita amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A finals d’any, en un altre post del nostre blog, us vam parlar sobre l’exposició L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals comissariada per la Dra. M. Lourdes Prades Artigas responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i del projecte SIDBRINT.

S’emmarcava dins els actes de celebració del 80è Aniversari de la Batalla de l’Ebre i estava produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta que era la població on es va inaugurar.

La mostra inicia la seva itinerància i es podrà visitar al Museu de la Mar de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita des del dia 7 de juny fins el proper dia 7 de juliol de 2019.

A les 19: 30 hores del dia d’avui tindrà lloc la inauguració de l’exposició i a continuació de l’acte es farà la conferència “La batalla de l’Ebre a la memòria dels brigadistes” a càrrec de la comissaria de la mostra Lourdes Prades.

L’exposició consta de texts i fotografies organitzats en 8 àmbits i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora, a més, amb la reproducció de nombroses imatges del fons d’arxiu i de cartells. Es presenten també  documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE.

En aquesta ocasió s’ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

Si passeu per aquesta població no oblideu visitar la mostra. Segur us agradarà!


by Deixa un comentari

Conferència Internacional “Cultural memory of the Spanish Civil War” a la Universitat de Rijeka amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’abril el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el projecte SIDBRINT de Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona van signar un acord amb la Fundació Solidaritat UB i  EUROM (European Observatory on Memories) per col·laborar en els actes de “The battle for Spain is Ours: Collective Memory of the International Brigades in Rijeka” que tindrà lloc a aquesta població croata durant el mes de juny de 2019.

Aquesta col·laboració es concreta en una ponència a la International Conference Cultural memory of the Spanish Civil War dels dies 4 i 5 de juny i en la participació en l’exposició The croatian volunteers in the Spanish Civil War organitzada per Vjeran Pavlaković, professor del Departament d’Estudis Culturals de la Facultat d’Humanitats i Ciencies Socials de la Universitat de Rijeka.

Recordem que el proper any 2020 Rijeka serà la capital europea de la Cultura i per aquest motiu s’han volgut muntar aquests actes que comptaran amb experts d’arreu del món sobre la matèria.

 

El programa de la conferència de dos dies es desenvoluparà en diferents panells. L’exposició, basada en la investigació realitzada per acadèmics i estudiants espanyols i croates, s’exhibirà a la zona peatonal del centre de la ciutat de Rijeka i al Campus universitari.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, i Carlota Sànchez, estudiant de doctorat del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, viatjaran fins a Rijeka per estar presents en aquests esdeveniments i presentaran  els panells d’introducció a la Guerra Civil i de les Brigades Interancionals i també sobre dones, literatura i art a la Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha proporcionat bona part de les imatges que il·lustren l’exposició sobre els voluntaris croates que van venir a lluitar a la Guerra Civil espanyola, la majoria van combatre als batallons Dimitrov i Djure Djakovic de les Brigades Internacionals, com les que us mostrem a continuació a tall d’exemple:

Properament seguirem informant sobre aquests esdeveniments a les nostres xarxes socials. Estigueu a l’aguait!


by Deixa un comentari

Exposició “DVBÓN. Un artista republicà (1909-1952)” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) acull actualment la mostra ‘Dubón. Un artista republicà (1909-1952)’ sobre l’obra de Lluis Dubón (1892-1953) un pintor i dissenyador gràfic valencià, estretament vinculat amb la segona República espanyola que va patir l’ostracisme del règim franquista.

Comissariada per Néstor Morente i gràcies a una intensa tasca d’investigació que te com a punt de partida la Tesis Doctoral del mateix Morente, es mostren gairebé tres-centes peces de l’artista que va treballar en publicitat, cartells, portades de llibres…

Per a Morente, la mostra és “un viatge a la València vista a través dels ulls de Dubón, una València que inaugurà la modernitat creativa i artística de la República”.

Dubón va ser un artista pioner del disseny gràfic valencià des de la seva participació en l’Exposició Regional de 1909, on va obtenir la prestigiosa Medalla de Plata del certamen, tot i que després va patir, com molts altres artistes, la marginació del règim franquista pel seu compromís i defensa de la República. El període de més creativitat artística el tingué durant el anys 1916 i 1936 quan va poder mostrar el seu estil més personal.

Nascut al barri valencià de Benicalap, Lluís Dubón va estudiar a l’Escola de Belles Arts de San Carles. L’any 1922 es va traslladar a Madrid, en ser contractat com a director artístic d’una fabrica de perfums. Allí il·lustra infinitat de llibres i revistes i col·labora en diversos diaris. El 1932 torna a València, on segueix la seva tasca d’ il·lustrador.

Durant la Guerra Civil va realitzar cartells de propaganda republicana, com el famós cartell per al partit Esquerra Valenciana amb una al·legoria de la república vestida de fallera. En acabar la guerra, es va dedicar a realitzar falles i va seguir pintant retrats i natures mortes.

Aquesta exposició antològica es divideix en tres grans blocs:

  • El primer és un homenatge als artistes Lluis Dubón i Vicente Beltrán, que a més de mantenir una estreta amistat, van compartir la labor artística de completar la decoració al·legòrica republicana del Saló de Sessions del Ajuntament de València a iniciativa de l’alcalde Vicent Alfaro.
  • El segon espai presenta la trajectòria pictòrica de Lluis Dubón des dels seus inicis fins a 1952, en la qual es poden apreciar diverses tècniques, incloent oli sobre tela, esbossos, etc., així com temàtiques, retrat, paisatge, natura morta… a més de fotografies i utensilis de l’artista.
  • I finalment, un tercer espai està dedicat exclusivament al disseny gràfic de Lluis Dubón, on s’exposa obra des de l’any 1916 fins a 1951.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta exposició cedint dos cartells de la nostra col·lecció:

Esperem que la mostra, que es podrà visitar fins al 14 de juliol, serveixi per donar a conèixer l’obra d’aquest magnífic artista. Si teniu la oportunitat de fer una estada a València no us la perdeu!