1 comentari

Escultures del Pavelló de la República

Al Pavelló de la República Espanyola, edifici construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa per a l’Exposició Internacional de París de 1937, seguint les directrius del racionalisme arquitectònic de Le Corbusier, s’hi va exposar el mundialment famós Guernica de Picasso.

Aquesta obra, malauradament, ha eclipsat moltes altres manifestacions artístiques que es van dur a terme per a ser exposades al pavelló.

Avui us volem parlar d’algunes de les escultures que es van realitzar, tant per a l’interior com per a l’exterior de l’edifici.

Començarem per la que es trobava just a l’entrada, obra de l’artista Alberto Sánchez Pérez (Toledo, 1895 – Moscou, 1962) que porta per títol El poble espanyol té un camí que condueix  a una estrella i que tenia més de 12 metres d’alçada.

Aquest obelisc, tòtem, figura surrealista… de múltiples interpretacions, té un títol que és com una proclama política que posa en relleu el drama i el dolor del poble immers en una guerra.

D’aquesta obra hi ha una còpia a l’exterior de l’entrada principal del Museu Reina Sofia, de Madrid i, a escala reduïda, a la Plaça de Barrionuevo de Toledo. L’original no va tornar mai de França.

Alberto va dissenyar també per a l’edifici les prestatgeries de la secció d’arts populars que es trobaven al segon pis,

La Montserrat obra del gran escultor català Juli González (Barcelona, 1876 – Arcueil (París), 1942), és una altra de les peces destacades que es trobaven just a la façana principal de l’edifici.

L’escultura de ferro representa a una camperola catalana, amb una falç al braç dret i un nadó a l’esquerra. Simbolitza la lluita de la pagesia, de les dones, les víctimes innocents de la Guerra Civil i el futur de la República espanyola.

La importància de La Montserrat no només és des de la vessant artística, sinó també ideològica, doncs simbolitza la resistència al feixisme. Es una representació simbòlica de la república, del poble català i espanyol que lluita pels ideals democràtics.

González converteix una camperola catalana en un símbol, en un model, en un referent per a la seva pròpia obra i, de fet, posteriorment, va realitzar diferents variants o interpretacions en obres como El cap de la Montserrat Cridant, de 1942, que mostra el dolor i el pessimisme de l’artista després del fatal destí de la guerra i el triomf del feixisme.

Aquesta obra mestra de l’escultura es pot contemplar en l’actualitat a Holanda. Concretament al Stedelijk Museum d’Amsterdam. Desconeixem les circumstàncies que la van portar a aquest destí.

Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), escultor català que va morir al front de Madrid, convertint-se en una de les primeres víctimes a las files republicanes durant l’inici de la Guerra Civil, fou l’autor de La banyista, una figura femenina que es trobava al costat de la rampa que puja al segon pis de l’edifici. Per sort aquesta obra la podem contemplar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a les sales dedicades a l’art durant el període de la Guerra Civil.

Després de la seva mort se li va dedicar un homenatge pòstum al mateix pavelló i es va exposar una altra obra seva que representava un os polar, exemple del seu realisme escultòric, conservat al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

El nord-americà Alexander Calder (Filadèlfia, 1898 – Nova York, 1976) fou l’únic artista estranger convidat a participar al Pavelló de la República. Va realitzar La font de mercuri que significava un pas endavant en la recerca del moviment en escultura.

Amb aquesta obra, Calder va voler retre homenatge al poble d’Almadén, d’on aleshores s’extreia el seixanta per cent del mercuri mundial, i fortament castigat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil espanyola.

Estava situada al pati interior de l’edifici, just davant del Guernica.

Alexander Calder, en testimoni de l’amistat que l’unia amb Joan Miró, va donar l’obra a la Fundació Joan Miró on la podeu veure en un espai protegit per un vidre, per motius de seguretat, doncs els vapors emesos pel mercuri són nocius per a la salut.

Al Museu Centro de Arte Reina Sofia de Madrid hi ha una maqueta realitzada pel propi Calder l’any 1943.

En darrer lloc dir-vos que Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mogins, la Provença, 1973) va realitzar altres obres d’art, a part del Guernica, que van estar exposades al pavelló, com aquest Cap de Dona, una escultura que formava part d’una sèrie de quatre caps, tres d’elles exposades també al pavelló.

Van ser realitzades l’any 1931 al seu estudi de Boisgeloup (Gisors), i estaven inspirades en la fisonomia de Marie Thérèse Walter. Les escultures van ser situades, una a l’exterior del pavelló sota l’escalinata de l’entrada, i les altres dues al segon pis.

En opinió de Josefina Alix Trueba: “las «Cabezas de Boisgeloup» pasaron a simbolizar en el imaginario de Picasso a «la República Española amenazada»“.

Actualment és poden contemplar algunes d’elles al Museu Picasso d’Antibes, a França.


Deixa un comentari

La col·lecció de segells i vinyetes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: història i recursos

Avui us volem parlar d’una de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es tracta de la de Segells i Vinyetes que consta de 1.168 unitats documentals emeses durant el segle XX, i, des d´un punt de vista gràfic, constitueix una font d’anàlisi imprescindible per a l´estudi de la història política i social del país.

De la primera meitat del segle XX destaquen els segells realitzats per a l´Exposició Internacional de 1929, i els dels períodes de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, de diverses poblacions i  temàtiques. També una sèrie editada pels “Amigos de la Unión Soviètica”, amb fotografies de la vida quotidiana a l’URSS durant el règim estalinista.

De la segona part del segle XX, són curiosos els editats a l’exili, com la sèrie de la Comissió de Turisme de l’Associació d’Hotelers i Similars emesa amb finalitats  patriòtiques i il·lustrada amb fotografies, en blanc i negre, de diversos indrets de la ciutat de Barcelona o un segell del Front Nacional de Catalunya expedit per contribuir a la Resistència antifranquista.

Del període franquista, sobresurten els de l’Agrupación Sindical de Radio y Televisión, o els de José Antonio Primo de Rivera, amb la consigna “Arriba España”.

Pel que fa als del període de la Transició  i fins a l’actualitat, són interessants els del Congrés de Cultura Catalana del 1977 i els dels Comitès 88, amb la figura de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona.

La col·lecció de Segells i Vinyetes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es troba digitalitzada a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

També es pot consultar a la xarxa social Pinterest on trobareu un taulell especial per a la sèrie editada pels Amigos de la Unión Soviética.

La digitalització de tota la col·lecció permet posar a l´abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material poc conegut fins ara, pel fet de pertànyer a col·leccions privades normalment poc accessibles.

Miquel Seco, professor jubilat de la Universitat de Barcelona, va venir fa uns dies a consultar la col·lecció i es va oferir a fer una cerca documental per identificar els catàlegs podien aparèixer aquests segells i vinyetes.

Va trobar diversos catàlegs especialitzats on es detallen les característiques, variacions possibles i de vegades la tirada que es va fer de cada peça. No surten preus perquè el valor de cadascun depen de la seva raresa.

Destaquem els de l’editorial EDIFIL, un referent de la filatèlia espanyola, que tenen també catàleg de bitllets locals de la guerra civil:

I el recurs en línia Sobre Historia Postal y Filatelia de la Guerra Civil española, amb un catàleg especial sobre Viñetas políticas republicanas de la Guerra Civil Española, de l’associació AFINET de col·leccionistes filatèlics:

Volem agrair des d’aquí la col·laboració del professor Miquel Seco. La seva feina serà de gran utilitat!


Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’abril la Fundació Andreu Nin, a través de l’historiador i amic Andy Durgan, va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, material d’arxiu que havia rebut de l’historiador suís Peter Huber.

La documentació, procedent del Российский государственный архив социально-политической истории (РГАСПИ) (Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica, RGASPI), Secció del Komintern (POUM, 1935-1937), està relacionada amb la repressió que van patir els militants del POUM i els trotskistes en general, molts d’ells milicians durant la Guerra Civil espanyola, per part de la Unió Soviètica i del Govern de la Segona República espanyola entre els anys 1935 i 1937.

El fons conté:

1- Els interrogatoris fets a Barcelona a Paula Dobler (setembre de 1937) i a Joseph Burkhardt (juliol 1937).

·  Paula Dobler (1910 -1987), es va establir temporalment a Barcelona el 1932 amb el periodista i fotògraf alemany Joseph Burkhardt. El desembre de 1936, va tornar a Barcelona i treballà com a tècnica a la seu del POUM. Va ser detinguda pels comunistes el 16 de juny de 1937 arran dels fets de maig, juntament amb altres membres del POUM. Va passar quatre mesos a la presó però no va aguanta la pressió i va cedir als interrogatoris. Finalment, va ser posada en llibertat i l’any 1939 va tornar a ocupar la feina de secretària del POUM però des de l’exili a París. Descoberta poques setmanes després, va fugir a Suïssa.

·  Joseph Burkhardt (1915-1937),  periodista i fotògraf alemany i parella de Paula Dobler. Membre del Batalló Hans Beimler de la Brigada CXXIX, va ser detingut i interrogat a Barcelona el juliol de 1937. Va morir al front de Belchite el setembre de 1937.

2- Documentació confiscada a Julián Gorki i  Luisa Hesinger de la seva residència a Barcelona dels anys  1937-1938: llistats amb diversos llibres, articles i escrits de Gorki, cartes entre  la parella, correspondència dels anys 1936 – 1937 de Victor Serge i Andreu Nin, entre altres, documentació interna dels Comitès Executiu i Central del POUM dels anys 1936-1937 i les conclusions relacionades amb el POUM extretes de la documentació confiscada. 

3- Documentació del DEDIDE (Departamento Especial de Información del Estado): comunicats, llistats, informes confidencials, etc.  sobre estrangers, molts d’ells detinguts a Barcelona, dels mesos juny a  setembre de 1937.

4- Correspondència sobre el cas del coronel Gregorio Verdú Verdú: inclou fonamentalment documents relacionats amb les gestions realitzades per André Marty sobre el Coronel Verdú Verdú (VII Cos de l’Exèrcit de la República) i el seu paper en la repatriació de brigadistes, entre els quals hi ha una carta adreçada al President Juan Negrin  de juliol de 1938.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie i es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

El buidatge d’aquest material permetrà completar i incorporar nova informació al portal SIBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) relacionada sobretot amb als voluntaris internacionals, trotskistes, que van venir a defensar la República però que no van formar part de les Brigades Internacionals.


Deixa un comentari

Presentació del llibre “Voluntarios Voluntarios por la revolución: La Milicia Internacional del POUM en la Guerra Civil española”

Amb motiu del 85è aniversari dels anomenats Fets de maig, enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d’Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM, la Biblioteca Gòtic Andreu Nin de Barcelona, ofereix un cicle de xerrades al voltant de la presentació dels darrers llibres publicats sobre diferents aspectes del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM)

Dins aquest marc, el passat dijous dia 19 de maig, va tenir lloc la presentació de Voluntarios por la revolución: la milicia internacional del POUM en la Guerra Civil Española editat per Laertes.

El seu autor és Andy Durgan, doctor en història per la Universitat de Londres. Ha publicat treballs sobre la història del moviment obrer català i espanyol, a més de la guerra civil espanyola i els seus orígens; entre ells: B.O.C. 1930-1936. El Bloque obrero y campesino (Laertes, 1996) i The Spanish Civil War (Palgrave, 2007). Viu a Barcelona des de 1982.

La participació de milers de voluntaris d’arreu del món al costat de la República durant la Guerra Civil és coneguda com un dels exemples més èpics de l’internacionalisme a la història del moviment obrer.

Molt menys coneguda, amb excepció de la figura de l’escriptor i periodista anglès George Orwell, és la presència d’uns cinc-cents combatents estrangers a les files del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM.

Producte d´un estudi exhaustiu de les fonts disponibles, moltes d’elles consultades als fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, el llibre examina els antecedents socials i polítics d´aquests voluntaris i voluntàries, en molts casos, refugiats antifeixistes; la seva participació a les milícies del POUM; com serien víctimes de les calúmnies i de la repressió desfermada contra el partit a la zona republicana; el seu pas pels camps de concentració i la resistència antinazi durant la Segona Guerra Mundial; i el seu destí als anys de la postguerra.

Ofereix també, una refutació detallada de l’acusació, predominant durant la Guerra Civil, i que ha ressorgit recentment en alguns textos històrics, que, d’alguna manera, el POUM i els seus simpatitzants estrangers van col·laborar amb l’enemic.

A la presentació hi van participar, a part del propi autor, Marià Delàs, periodista i membre de la Fundació Andreu Nin i Lourdes Prades, doctora en història i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals)  web
de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.

L’acte va comptar també amb la presència del fill de George Orwell, Richard Blair, i Quentin Kopp, fill del brigadista britànic George Kopp i va ser tot un èxit de públic!

Aprofitem l’avinentesa per felicitar Andy Durgan per la feina feta!


Deixa un comentari

Exposició “Francesc Tosquelles. Com una màquina decosir en un camp de blat” al CCCB amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 8 d’abril es va inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’exposició Francesc Tosquelles.Com una màquina decosir en un camp de blat que es podrà veure fins al mes d’agost.

Si recordeu en un altre post del nostre blog ja us haviem parlat d’una exposició sobre la figura del psiquiatra català Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994), que portava per títol La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles i que es va poder veure al museu Les Abattoirs, Musée – Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc fins el 3 de març de 2022.

Tot plegat sorgeix del projecte fruit d’un procés d’investigació desenvolupat pel crític d’art, docent i investigador Carles Guerra i de la recerca liderada per la crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona Joana Masó, que ha estat finançada per la Fundació Privada Mir-Puig i ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions, reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021 i que ja podeu trobar al nostre catàleg.

L’exposició es presenta en versions adaptades com la que va tenir lloc al Musée FRAC Occitanie de Tolosa, l’actual al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona (8 d’abril – 28 d’agost de 2022) i properament al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (27 de setembre de 2022 – finals de març del 2023), per finalitzar a l’American Folk Art Museum de Nova York (abril – octubre del 2023).

Aquests mostra proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural.

Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per a la mostra. Destaquen dos cartells originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

També, en aquesta ocasió s’han deixat cartells sobre el POUM, el Partit Obrer d’Unificació Marxista i del BOC, el Bloc Obrer i Camperol. Hi podreu veure fins a un total de 50 obres dels nostres fons!

No us la perdeu!

Recordeu que podeu aprofitar per veure, si encara no ho heu fet!, la mostra La mascara no menteix mai que finalitza el proper 1 de maig i que també compta amb material del nostre fons!


Deixa un comentari

Exposició “Portes Obertes a l’Escola Pública” al Palau Robert de Barcelona amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fins al 18 d’abril de 2022 teniu temps de visitar, a les Sales 1 i 2 del Palau Robert de Barcelona, l’exposició Portes Obertes a l’Escola Pública, una iniciativa del Departament d’Educació amb la col·laboració del mateix Palau Robert.

Comissariada pel professor i estudiós Joan Domènech Francesch, ens proposa pensar l’escola des de diferents perspectives, a través d’una estructura que planteja els reptes actuals i futurs de la institució per, finalment, obrir els interrogants que l’escola pública, en constant evolució, es fa a si mateixa i ens fa a tots com a societat.

Un dels temes màxima actualitat aquests darrers mesos al nostre país!

En aquesta mostra hi trobareu la reproducció del cartell  C.E.N.U Escola Nova: poble lliure de la col·lecció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) és una institució que va ser creada el 27 de juliol de 1936 a Barcelona. El primer president va ser Joan Puig i Elias (1898-1972), pedagog llibertari i anarquista continuador de l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia.

La seva pedagogia posava el nen al centre de l’ensenyament. No educava només la raó sinó també els sentiments, amb contacte constant amb la natura. Afiliat a la CNT des de la seva joventut,Puig i Elias va presidir a partir de 1932 la secció de mestres del Sindicat d’intel·lectuals i Professionals Liberals de Barcelona.

A partir del juliol del 1936, el pedagog va ocupar la Presidència del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), entitat pública vinculada a la Generalitat de Catalunya que va crear una escola nova, gratuïta, única, laica, amb coeducació i en llengua catalana per substituir l’escola de tendència confessional. Estava inspirada en els principis racionalistes del treball, assegurava que tot obrer pogués arribar des de l’escola primària als estudis més superiors segons la seva capacitat.

La institució va ser dissolta el febrer de 1939 per la dictadura franquista.

La reproducció del cartell de la nostra col·lecció que podeu trobar a l’exposició, data de l’any 1936, i es mostra un nen i una nena compartint la lectura d’un llibre. Malgrat l’estil amable del dibuix, sempre s’assenyala la càrrega progressista que tenia en el context de l’època la defensa d’un ensenyament laic i mixt amb nens i nenes compartint les aules.

N’és l’autora Carme Millà Tersol (Barcelona, 1907- 1999), figura singular que fou dibuixant, dissenyadora, publicista, cartellista i militant anarcosindicalista catalana.

Filla del llibreter i tipògraf Francesc Millà i Gàcio, va ser una de les fundadores de la Secció de Dibuixants, Pintors i Escultors del Sindicat Únic de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

El juliol de 1936 redactà els estatuts del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) i dissenyà el seu cartell Escola Nova, poble lliure.

A la fi de la guerra civil espanyola va fugir cap a França, i el 27 de juliol de 1939 arribà a bord del Mexique al port de Veracruz, a Mèxic, on va seguir exercint com a artista i il·lustrant nombrosos llibres.

Va retornar a Barcelona el 1961, treballant en el sector de la publicitat fins a la seva mort i un cop jubilada col·laborà en les activitats culturals de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC).

El cartell va ser imprés a Barcelona per I.C. Seix i Barral, Empresa Col.lectivitzada, editorial fundada l’any 1911 resultat de la fusió empresarial de dos tallers d’arts gràfiques el de Victoria Seix i el dels germans Lluís i Carles Barral que s’especialitzà en llibres i material escolar.

Us deixem amb un audiovisual sobre l’exposició que recomanem visualitzar:

No us perdeu aquesta mostra!


Deixa un comentari

Exposició “Hacia poéticas de género. Mujeres Artistas” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’exposició Hacia poéticas de género. Mujeres Artistas en España 1804-1939 s’ha inaugurat aquesta setmana al Instituto Aragones de Arte y Cultura Contemporáneos Pablo Serrano de Saragossa.

Aquest projecte expositiu pretén exhumar i interpretar les arrels sobre les quals s’edifica la situació present de l’art espanyol, partint de l’escassa memòria que la cultura artística ha concedit al paper exercit per la dona en el món de l’art, una situació que s’agreuja encara més en la historiografia que aborda la història de l’art contemporani.

L’exposició s’articula en 6 blocs mostrant un recorregut per la història de l’art a Espanya des del 1804 fins al final de la Guerra Civil l’any 1939. Dins el gran nombre d’artistes presents a la exposició, no només hi ha artistes espanyoles, sinó que també hi són presents estrangeres que van treballar a Espanya, aportant les seves creacions al panorama artístic i contribuint a modernitzar el panorama de la plàstica espanyola

Es poden contemplar 111 obres procedents de 40 institucions espanyoles i 17 col·leccions particulars. Entre elles destaquen, per nombre d’obres prestades, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía amb 11 obres, el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb 8 obres, la Biblioteca Nacional de España amb 6 obres, el Centro Documental de Memoria Histórica de Salamanca amb 5 obres, la Diputació Provincial de Barcelona amb 4 obres, el Museo Nacional del Prado amb altres 4 obres i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que hem deixat dues obres en prèstec:

El cartell C.E.N.U Escola Nova: poble lliure de 1936 i la revista Y : revista para la mujer de la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. que data del mes de gener de 1939.

Aquesta mostra forma part del projecte ‘Mujeres Artistas en España, 1804-1939’ (MAE) dirigit per Concha Lomba (Universitat de Saragossa). Integren part del projecte investigadors i investigadores de quatre universitats: Jaime Brihuega, Estrella de Diego i Alicia Fuentes (Universitat Complutense de Madrid), Rafael Gil i Ester Alba (Universitat de València), Magdalena Illán (Universitat de Sevilla) i Alberto Castán (Universitat de Saragossa).

L’exposició s’exhibirà a l’IAACC Pablo Serrano fins al 19 de juny de 2022 i ha estat realitzada per la Direcció General de Cultura del Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Institut Aragonès de la Dona (IAM) i el Consorci de Museus de la Generalitat de València els qui l’acolliran entre el 30 de juny i el 18 de setembre al Museu de Belles Arts de València.

Ja us informarem quan canvi de seu!


Deixa un comentari

Acord de col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i l’Institut Sant Antoni de Pàdua Salesians de Mataró

Com bé sabeu, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en diversos projectes de docència i recerca amb institucions d’àmbit nacional i internacional.

Som una biblioteca patrimonial que forma part del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona especialitzada en el període de la Segona República, la Guerra Civil, l’exili i el franquisme que conté també un arxiu, fet que possibilita un ampli ventall de possibilitats per a fer recerca.

L’Institut Sant Antoni de Pàdua Salesians de Mataró disposa d’un programa acadèmic anomenat Programa d’Excel·lència per l’etapa de batxillerat destinat a aquell alumnat que busca incrementar els seus resultats acadèmics mitjançant la participació en projectes extraacadèmics.

Així doncs l’objectiu de l’acord que s’ha firmat entre ambdues institucions és formar als alumnes del Programa d’Excel·lència en les tasques pròpies de la nostra biblioteca com són la gestió documental, la classificació de material, la digitalització, etc. perquè en puguin treure el màxim rendiment i iniciar-los als mètodes i bones pràctiques de l’aprenentatge i la recerca universitària.

S’han dut a terme diverses activitats durant aquest mes de març de 2022 planificades en dues sessions de 3 hores cada una, concretament els dies 1 i 8 de març.

Els alumnes han rebut una formacio per part del personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República en relació al coneixement dels fons arxivistics, bibliogràfics, hemerogràfics de la biblioteca, així com en el tractament dels diferents tipus de material.

També han fet diverses pràctiques amb la web de SIDBRINT, (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), aquest portal, dedicat a la digitalització de la memòria històrica de la Guerra Civil espanyola, dels Brigadistes i les Brigades Internacionals.

Per avaluar els alumnes participants s’ha tingut en compte l’assistència a les sessions acordades i els comentaris favorables de la direcció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

L’experiència per la nostra part ha estat fantàstica i esperem que els alumnes ho considerin igualment!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons ASOCS (Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad – Estado y Generalidad)

El fons ASOCS fou cedit al CRAi Biblioteca del Pavelló de la República  la tardor del 2021 per Albert Roqué.

L’Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad – Estado y Generalidad fou una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del cos de seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, pertanyents a l’Estat i a la Generalitat de Catalunya.

Segons l’acta de constitució, signada a París el 12 de novembre de 1944: representa als grups civil i uniformat de la policia, té com a objectiu garantir les llibertats i els drets cívics de tot els ciutadans de l’estat espanyol i posar-se al seu servei per garantir l’ordre públic i reprimir els actes que alterin aquestes garanties.

Es constitueix al marge de partits polítics i sindicats i té com a finalitat l’agrupació i control de tots els membres de la policia refugiats a França. S’estructura en Delegacions, s’estipula una quota mensual per als associats i es redacta un manifest per donar a conèixer la creació de l’agrupació a tots els col·legues.

Finalment, es comunica al Prefecte de Policia del Sena (París), a l’Excel·lentíssim President de la República espanyola, a l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya, a l’Excel·lentíssim President de Les Corts, a tots els partits polítics i sindicats antifeixistes espanyols residents a França i a agrupacions militars.

Publica la revista Ley : boletín de la Asociación de Solidaridad de los Funcionarios del Cuerpo de Seguridad, Estado y Regiones Autónomas

Desconeixem la seva data de dissolució tot i que l’últim número de la publicació Ley custodiada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és del febrer-abril de 1952.

El fons és part de l’arxiu administratiu de l’ASOCS. Conté: els carnets d’aquest funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola.

A través d’aquests documents sabem: nom, lloc i data de naixement, si eren civils o uniformats, la seva categoria i historial professional, la seva última destinació a Espanya, si pertanyien a l’Estat o a la Generalitat, el seu domicili i la seva professió a l’exili, la seva situació familiar, la data d’afiliació a l’Associació, el número de carnet, etc.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha creat una base de dades local (de moment amb prop de 800 registres) amb tota la informació generada per l’ASOCS relacionada amb els seus associats. Els nostres estudiants en pràctiques i becaris col·laboren en la incorporació d’informació en aquesta base de dades.

El fons consta també de documentació interna de l’ASOCS (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.), i material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili.

El fons ocupa 0’40 metres lineals i abasta cronològicament des de l’any 1945 fins al 1956 i  ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

La donació inclou diversos números de la publicació periòdica Ley : boletín de la Asociación de Solidaridad de los Funcionarios del Cuerpo de Seguridad, Estado y Regiones Autónomas dels anys 1949 a 1952 que s’ha incorporat a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.


Deixa un comentari

Simposi Internacional Manuel L. Abellán amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ahir dijous, dia 24 de febrer, va tenir lloc el Simposi Internacional dedicat a la figura de Manuel L. Abellán a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona amb l’objectiu de reivindicar la figura d’aquest historiador i el seu llegat.

Manuel López Abellán (Barcelona 1938 – Sorède, França, 2011) fou un professor universitari especialitzat en l’estudi de la censura durant el franquisme, va néixer a la Barceloneta.

L’any 1957 va acabar el batxillerat superior a l’Institut Ausiàs March de Barcelona i va ingressar a la Facultat del Seminari Catòlic a estudiar Filosofia fins al 1960 quan, amb només 22 anys, va marxar a treballar i estudiar a França. El 1964 es va diplomar en Ciències Econòmiques i Socials a l’Ecole Pratique des Hautes Études (París) amb el treball Approches morphologiques du catholicisme espagnol, dirigit per M. Desroche.

Dos anys més tard va marxar a sud-amèrica on va exercir de sociòleg a la Universitat de Carabobo a Veneçuela.

En tornar a França va inscriure la seva tesi doctoral a l’École Pratique des Hautes Études sobre Les collectivités libertaires en Catalogne (1936 -1939), però finalment va renunciar a la seva elaboració i el 1968 es va traslladar a Holanda on es dedicà a la sociología de la literatura i a la història de la cultura.

Durant 2 anys va ser professor de Literatura i cultura espanyoles a la Universitat de Gröningen i després va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975, compaginà la seva activitat acadèmica amb l’estudi de la censura durant el franquisme. De 1980 a 1993 també va donar classes de llengua i literatura catalanes.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”.

El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que alguns havien estat destruïts. Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976), dirigida per Jacques Leenhardt.

A Àmsterdam va organitzar diversos Simposis Internacionals sobre literatura espanyola: Censura y literaturas peninsulares, celebrat el maig de 1985, Medio siglo de cultura: exilio, franquismo y democracia (1939-1989) el 1989, o Cultura peninsular en la década de los cuarenta l’any 1993, i va fundar la revista Cuadernos Interdisciplinarios de Estudios Literarios, una publicació interdisciplinar que s’ajustava al perfil intel·lectual de Manuel L. Abellán, interessat des de sempre per les relacions entre literatura, història, sociologia i política.

També va dirigir, juntament amb F. M. Lorda, el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970 que tenia com a objectiu esbrinar, mitjançant uns qüestionaris adreçats a diversos escriptors catalans i espanyols, com els havia afectat la censura durant el règim franquista.

Als anys 90 va anar diverses vegades a Estats Units a fer classes a les Universitats de Nebraska i de Califòrnia–Berkeley i a donar conferències a Nova Orleans (Tulane University), a Chapel Hill (Universitat de Carolina del Nord) i a Massachussets (Harvard University).

El 1996 va deixar la universitat i es va traslladar a viure al sud de França. A Àmsterdam es va desmantellar el Grup de Sociologia de la Literatura.

L’any 2006 va col·laborar, amb José Andrés de Blas, en la revista digital Represura : Revista de Historia Contemporánea española en torno a la represión y la censura aplicadas al libro.

Va morir al desembre del 2011.

El fons personal Manuel L. Abellán, cedit a la Universitat de Barcelona l’any 2016 per la seva vídua Constance Kuijpers, es conserva al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ocupa 3,20 metres lineals i agrupa la documentació generada durant la seva carrera professional. Cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries.

La col·lecció es compon principalment d’expedients de l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i de treballs sobre la censura durant l’època franquista fets pel professor Abellan o pels seus alumnes.

La responsable i l’arxivera de la biblioteca Lourdes Prades i Artigas i Olga Giralt i Esteve han participat en aquest simposi parlant d’aquest fons.