Deixa un comentari

Exposició “Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut” al MUHBA amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La setmana passada es va inaugurar l’exposició Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut, mostra ideada i organitzada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Alimentar la població ha resultat sempre una preocupació per a les ciutats. Ha estat una clau decisiva en la seva relació amb els territoris, en l’evolució al llarg dels segles de les tecnologies per aconseguir productes alimentaris i en les condicions en què homes i dones han pogut nodrir-se i mantenir la vida. 

Des de l’època del Consell de Cent (segle XIII), institució que tenia com una de les seves ocupacions principals assegurar el proveïment i la seguretat alimentària, el govern de la ciutat s’ha esforçat per garantir el subministrament i la qualitat dels aliments, bé perquè n’ha tingut la competència directa, bé perquè ha actuat de manera subsidiària, o també perquè ha buscat alternatives a l’acció insuficient d’altres autoritats.

La intervenció del govern municipal arriba fins avui, amb Mercabarna, gran rebost de Barcelona i de la Mediterrània occidental, i amb una xarxa activa de mercats municipals.
Segons els organitzadors de la mostra, aquesta llarga trajectòria d’implicació municipal decisiva en el proveïment alimentari és una singularitat històrica de Barcelona que no es dona de manera equiparable en la majoria de metròpolis europees.

L’exposició reuneix més de 300 peces i originals provinents de diferents prestadors entre arxius, museus, biblioteques i particulars i es pot visitar en dos espais singulars del Palau Major, el saló del Tinell i la capella de Santa Àgata. El primer acull la perspectiva històrica i la capella els reptes actuals de l’alimentació sostenible.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa amb dos cartells ben significatius:  La batalla de l’ou de Fritz Lewy i ¡Guerra a muerte! al emboscado, al agiotista, al acaparador, al que especula… editat per l’organització Socorro Rojo Internacional.

Recordar que a l’exposició hi ha també dues peces del CRAI Biblioteca de Reserva: el manuscrit de Sent Soví que es troba dins d’una miscel·lània catalana i l’únic exemplar supervivent de l’edició d’inicis del segle XVI del Llibre de Coch.

La mostra té lloc en el marc de la Setmana de l’Alimentació Sostenible, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021.

Es podrà veure fins el 15 d’octubre de 2022. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Incorporació de nou material de l’artista Sim al Fons Personal Joan Prados Tizón

Com ja vam publicar en un post del nostre bloc, el setembre de 2018 Joan Prados Tizón va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el material recopilat de José Luis Rey Vila i recollit en el llibre SIM dibuixant de la revolució. Aquest any 2021, gràcies novament a Joan Prados que va fer d’intermediari, el fons s’ha ampliat amb 19 plafons, propietat del Districte d’Horta-Guinardó (Barcelona), procedents de l’exposició “José Luis Rey, SIM, pintor de guerres”, celebrada a Barcelona entre el 14 de novembre i el 3 de desembre de l’any 2016, organitzada per Carlota Giménez i comissariada per Joan Prados i Jaume Rodón.

Els 19 plafons, de cartró i de dimensions 100 x 100 cm, estan agrupats en tres blocs diferenciats cronològicament i ofereixen un recorregut complet per la vida i l’obra de Sim.

1- Barcelona 1928-1936: aquest bloc conté una petita biografia de Sim, una cronologia de la seva trajectòria artística, fotografies de la seva vida familiar a Villa Carmen (font del Fargues, Barcelona) i imatges de les seves primeres obres com a il·lustrador d’algunes revistes (Revista Ford, S’Agaró i D’Ací i d’Allà), com a autor de campanyes publicitàries de diverses empreses (Santa Eulàlia, Roca Radiadors, Anís Deu, Dique Flotante) i dels seus dibuixos relacionats amb la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i amb la Guerra del Rif (1920-1926), guerra en la qual va participar a bord del creuer Cataluña.

2- Guerra civil 1936-1939: aquest bloc conté imatges de diverses obres de Sim (Jornadas heroicas: julio 1936, 12 escenas de guerra, Estampas de la Revolución española : 19 julio 1936), de cartells promoguts per la UGT-CNT i la Generalitat de Catalunya, d’il·lustracions a revistes en temps de guerra (Moments, Sias, Mi Revista), i de dibuixos de la Guerra Civil (inèdits i mai publicats) fets directament per Sim al front d’Aragó en els moments de més càstig per a la població civil.

3- París 1937 – 1983: aquest bloc conté imatges de Sim a diverses publicacions durant la Segona Guerra Mundial, il·lustracions de l’obra L’ingenieux Hidalgo Don Quichotte de la Manche (1958), dibuixos dels anys 50 en la nova forma que ell va anomenar ligne essentielle, làmines publicades a diverses obres dels anys 60 i treballs costumistes sobre diversos temes (Maig del 1968, personatges parisencs, esports, especialment l’hípica, temes espanyols, etc.), confeccionats per Sim per encàrrec dels seus clients als anys 70 .

El fons, incorporat a la Sèrie Fons Personals, es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.


Deixa un comentari

Nou espai sobre el Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937 al MNAC

Des de fa uns quants mesos el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha inaugurat tres noves sales dedicades a l’art produït durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Es mostren més d’un centenar de pintures, dibuixos, gravats, cartells, fotografies, escultures, paper moneda, publicacions il·lustrades… d’una quarantena d’artistes al servei d’ambdós bàndols.

Destaquen temàtiques com el front de guerra, els bombardejos aeris o les massacres i evacuacions de la població civil, el paper de les dones, etc.

Entre aquestes novetats mencionar-vos que hi ha també un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, edifici construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, on s’exposà el mundialment famós Guernica de Picasso, La Montserrat obra del gran escultor català Juli González, La font de mercuri de l’artista nord-americà Alexander Calder o El segador de Joan Miró, obra malauradament desapareguda després de la seva exhibició al Pavelló, entre d’altres.

Aquestes obres, i moltes altres menys conegudes, mostraren al món el desplegament cultural que es va produir en defensa del govern legítim de la república i la situació que patia el país a través d’un art creat en temps real, com a resposta als greus esdeveniments que s’anaven succeint.

D’aquesta manera el Pavelló de la República espanyola va ser l’altaveu a Europa de la causa republicana. que tenia com objectiu aconseguir suport internacional en la lluita contra el feixisme.

Moltes de les obres que van ser exposades al pavelló es van considerar perdudes durant anys, malgrat que, un cop desmuntat el pavelló el 1938, algunes d’elles havien retornat a Espanya.

A mitjans dels anys 80 es va donar a conèixer que s’havien conservat ocultes al Palau Nacional, en un fons que constava de prop de 270 obres entre pintures, escultures, dibuixos i gravats pertanyents bàsicament al període 1937-1938.

En aquest conjunt d’obres de temàtica de guerra hi havia, entre d’altres, les obres procedents del Pavelló de la República. Una selecció important d’aquest fons trobat al Palau Nacional va ser exposat a Barcelona i Madrid el 1986 i el 1987, al Palau de la Virreina i al Museu Reina Sofía, respectivament.

Entre les obres que van participar a la mostra i que ara els visitants al museu podran contemplar volem destacar-ne algunes com per exemple l’ Al·legoria de l’afusellament de Federico García Lorca, feta per l’andalús Fernando Briones l’any 1937.

Arran del recent afusellament del poeta i dramaturg Federico García Lorca, durant l’Exposició Internacional de París es va retre un homenatge a la figura del poeta i dramaturg. Durant aquells dies va ser homenatjat amb recitals de poesia o amb una exposició de llibres seus i fotografies, entre d’altres.

Juntament amb poemaris, també hi havia un retrat de Federico García Lorca amb la frase Poète fusillé à Grenade.

La pintura és un homenatge al Lorca i una denúncia explícita pel seu assassinat. Quan es va desmuntar el pavelló de París, l’obra va quedar dipositada al Museu Nacional, juntament amb gran part de les obres exposades al pavelló. L’obra, en clau simbòlica, evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936, i suposa un magnífic exemple de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.

Un altre exemple que volem destacar és el retrat de Lina Ódena , una militant comunista i combatent de la República morta durant la Guerra Civil i que va esdevenir un exemple per a moltes dones que van lluitar durant la guerra, convertint-se en una figura heroica.

Es va suïcidar d’un tret el dia 14 de setembre de 1936, prop de Granada quan va trobar un control falangista al costat del Pantà de Cubillas. El xofer que l’ acompanyava va prendre un camí equivocat en un encreuament i abans de caure presonera de l’enemic, va treure la seva pistola i es va tirar un tret.

I en darrer lloc comentar-vos també que el museu exposa una de les escultures que es van exhibir a l’exterior del Pavelló de la República, concretament La banyista, de Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), escultor català que va morir al front de Madrid, convertint-se en una de les primeres víctimes en las files republicanes durant l’inici de la Guerra Civil.

En homenatge a la seva figura es va exposar una altra obra seva que representava un os polar, exemple del seu realisme escultòric.

No teniu excusa per visitar aquestes noves sales!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal de la família Nolla Paniello

El fons personal de la família Nolla Paniello fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona per Montserrat Nolla Paniello el passat mes de març de 2021.

Montserrat Nolla Paniello és la filla de Josep Nolla Piqué i Pilar Paniello Chárlez i néta d’Isidre Nolla Guillemat i Joaquima Piqué Rofes, per part de pare, i de José Paniello Torres i Joaquima Chárlez Cardona, per part de mare.

El fons conté documentació dels següents membres de la família Nolla Paniello:

1- Josep Nolla Piqué (Riudecanyes, 6 novembre del 1925 – Barcelona, 10 de juliol del 2020) i Pilar Paniello Chárlez (Lleida, 3 octubre 1910 – Barcelona, 24 gener  1988).  Es van conèixer a Riudecanyes, es van casar a Reus, a la prioral de Sant Pere, i van anar a viure a Barcelona, amb l’àvia Joaquima Piqué Chárlez. Al principi van viure rellogats al carrer del Marqués de Barberà -on jo va néixer  Montserrat Nolla el 5 de setembre del 1950-  i quan van fer el barri del Congrés, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional el 1952, els van concedir un pis. Josep Nolla en arribar a Barcelona va treballar a Cubiertas i Tejados, que estaven construint les Cotxeres de l’avinguda Borbó, on feia d’encofrador (ara és l’avinguda dels Quinze, anomenada així per l’import del tramvia que passava per allí anant cap a Horta). Després va treballar de vigilant de nit a les Oficines de Fabra i Coats, a la Gran Via, i després a CAMPSA, a l’estació de pesatge de sortida de camions. Sempre va estudiar i llegir molt i al final va entrar a treballar al Banco de Bilbao, a L’Hospitalet de Llobregat, on va estar fins que es va jubilar.
Pilar Paniello va treballar durant molts anys a la Camiseria El Sello, a la Gran Via cantonada Passeig de Gràcia.

2- Isidre Nolla Guillemat (Riudecanyes, mor el 28 octubre 1945) i Joaquima Piqué Rofes (Guiamets, mor el 14 agost 1964). Es van casar i van viure a Riudecanyes, on a més de fer de pagesos van portar durant un temps la “Societat” una botiga-bar que hi havia al poble. Tenien terres amb oliveres i ametllers a la sortida del poble i unes altres amb avellaners al mateix terme municipal, al peu de la muntanya d’Escornalbou. Isidre Nolla també va ser Sometent Rural. D’aquesta època la família conserva insígnies i medalles i l’arma, una espècie de fusell, que també feia servir per caçar. A Joaquima Piqué li agradava molt llegir, brodar i fer ganxet.
Els pares d’Isidre Nolla eren  Ramon Nolla Hortoneda (Riudecanyes) i Teresa Guillemat Nolla (Riudecanyes) i els de Joaquima Piqué, Josep Piqué  (Guiamets) i Rosa Rofes (Tivissa).

3- José Paniello Torres (Estiche de Cinca, 1868 – La Nou de Gaià, 27 gener 1944) i Joaquima Charlez Cardona (Estiche de Cinca, 1868  – Riudecanyes, 24 gener 1947).  Es van conèixer a Estiche (Osca) quan ella anava a què li llegís i contestés les cartes del seu promès que estava servint a l’exèrcit. Es van casar i tenir cinc fills. José Paniello era fill de pagesos,  va estudiar i es va dedicar a fer d’amanuense a la comarca, fins que va entrar a treballar de maquinista a “Red Nacional de Ferrocarriles Españoles” i va haver de traslladar-se a viure a Lleida i més tard a Tarragona. En aquesta localitat el matrimoni es va instal·lar en un pis de l’Arquebisbat, perquè un dels fills, el Josep, estava al seminari. Després, quan el Josep va ser  nomenat capellà a l’església de Sant Francesc de Reus, es van traslladar  al carrer de la Victòria d’aquesta localitat. Durant la guerra van viure a les cases dels treballadors del “Mas d’en Boule”, on als anys 50 es va començar a construir el Barri Fortuny. Mossèn Josep en va ser el primer rector.
Els pares de José Paniello eren José Paniello Molinos (Estiche de Cinca) i Josefa Torres Heras (El Tormillo)  i els de Joaquima Chárlez, Magin Chárlez Laspalas (Estiche de Cinca)  i Josefa Cardona Ibarz (Estiche de Cinca).

El fons abasta cronològicament des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, ocupa 0’20 metres lineals i consta fonamentalment de rebuts, factures i documentació pública (notarial, judicial, municipal, etc.) relacionada amb les activitats laborals, privades i comercials dels diversos membres i generacions de la família Nolla Paniello. Destaca el material de la companyia Caminos de Hierro del Norte de España on va treballar com a maquinista José Paniello Torres així com els quaderns escolars de Josep Nolla Piqué del període de la Segona República espanyola, quan estudiava a l’Escola Nacional de Riudecanyes.

La donació consta també de diversos materials col·leccionats per Josep Nolla Piqué (banderins, segells, postals i monedes) i per Montserrat Nolla Paniello (calendaris de butxaca i punts de llibre) que anirem incorporant a les col·leccions corresponents del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Fons Personal de la família Nolla Paniello s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Quan estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Us deixem amb una galeria fotogràfica d’alguns dels materials que trobareu en aquest fons:


2 comentaris

Exposició “El Prat 1939. La repressió franquista” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 15 d’abril, es pot visitar, a la Sala d’exposicions del Cèntric Espai Cultural del Prat del Llobregat, la mostra El Prat 1939. La repressió franquista.  

L’exposició explica els mecanismes que van permetre al règim franquista exercir una repressió sense precedents durant dècades i alhora reflexiona sobre l’estat actual de la recuperació de la memòria històrica.

El recorregut expositiu s’inicia amb unes línies del temps que permeten situar cronològicament dates significatives dels períodes de la República, la Guerra Civil i el Franquisme, amb fets que han estat clau tant en l’àmbit general com del Prat.  Un cop situats en el temps, l’exposició es divideix en 4 àmbits: Control, Càstig, Víctimes i Amnèsia.

Més d’un miler d’habitants del Prat van ser investigats en resposta a la demanda del règim i prop de 300 persones van ser encausades en algun procediment militar. 14 pratencs van ser afusellats després ser sotmesos a consells de guerra sumaríssims.

El franquisme va construir el seu relat. Mentre glorificava els seus caiguts negava i invisibilitzava les víctimes que va produir, atorgant beneficis a unes famílies mentre imposava el silenci de les altres. Durant dècades, aquest silenci va condicionar el coneixement dels fets i ha contribuït a mantenir un relat sostingut en tòpics.

La mostra està comissariada per l’historiador Joan Montblanc Lasaga, autor del guió i dels textos i coordinada per l’Arxiu Municipal.

Aquesta exposició forma part de les activitats impulsades per la regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament del Prat del Llobregat.

Al voltant de l’exposició es programaran activitats complementàries que permetran aprofundir en algun dels aspectes tractats, com ara l’estat actual de la Memòria Històrica.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció del cartel que porta per títol Front Popular! : front de victòria i de llibertat! obra de l’artista Bas i Blasi, Martí Bas i Blasi (1910-1966) del Sindicat de Dibuixants Professionals :

No us la perdeu! Teniu temps fins a finals del mes d’octubre per visitar-la.


Deixa un comentari

Exposició “Un segle de republicanisme català 1900-2000” al Memorial Democràtic amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des de principis del mes de juliol, al Memorial Democràtic, es pot veure una exposició dedicada a repassar els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya que porta per títol Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política.

La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i té com a objectiu recuperar la memòria dels fets i projectes polítics vinculats al republicanisme dels darrers cent anys.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint la reproducció de diversos cartells com : Escola Nova: poble lliure del CENU Consell de l’Escola Nova Unificada, un altre editat per l’impremta Grafos l’any 1938: Catalans 11 de setembre 1714-1938 i Front Popular! front de victòria i de llibertat del cartellista català Martí Bas de l’any 1936.

Aprofitant l’avinentesa, l’historiador Miquel Izard i Llorens, professor jubilat d’Antropologia i Història d’Amèrica del Departament d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona, ens ha fet arribar les seves impressions després de visitar l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.

L’antany de l’enguany                                                                                           

Segons l’IEC Història és “Exposició sistemàtica dels esdeveniments que afecten un poble, una institució, un ciència, un art”, però alguns maliciem que sol ser una ben peculiar versió del passat engiponada en els nostres dies.

Mai podrem saber que hauria dit fra Ginebró Serra d’assabentar-se que les seves missions tingueren un catastròfic efecte, una hecatombe, sobre la població nadiua; ni els milions de víctimes de les atzagaiades de Mao de poder visitar l’exposició a Beijing del centenari de la creació del PCCh.

Pel que fa a un altre centenari, el Memorial Democràtic acaba d’estrenar l’esplèndida exposició “Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política”, en realitat la crònica d’ERC i dels seus personatges i protagonistes.

Qualsevol interessat per un període tan engrescador del nostre ahir hauria desenvolupat alguns esdeveniments que la mostra no amplia. La victòria popular sobre els alçats del 18 de juliol, en estroncar la destorbadora baluerna estatal, política, eclesiàstica, econòmica o cultural, va afavorir el protagonisme d’una ingent quantitat de persones, col·lectius i entitats fins aquell moment negligides o acuitades, les dones o la munió de pedagogs innovadors marginats o perseguits, cartellistes i altres artistes, economistes o metges, de la qual cosa en sorgiren el CENU o la Comissió d’Indústries de Guerra, Mujeres Libres o el Consell de Sanitat de Guerra.

Diria que les mudances i reemplaçaments foren possibles per que polítics com Tarradellas assoliren, durant un any, coordinar-se amb la sorprenent abundor de suggeriments i alternatives de tota mena. Després el Pep del Gel “mandó a parar”, doncs no pensava permetre les experiències que ell anorreà amb tota la violència imaginable i possible a la URSS.

A un altre nivell s’hauria pogut ressenyar la tasca duta a terme per tants exiliats en força indrets de la diàspora provocada pel franquisme; per citar-ne un sol cas que conec la duta a terme per Marc Aureli Vila i altres en el Centre Català de Caracas.

Miquel Izard

Teniu temps de visitar-la fins a finals d’any. No us la perdeu!


1 comentari

La primera edició de la”Ruta a l’Exili” comença al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 15 de juliol va tenir lloc al Pati Guernica del Pavelló de la República de Barcelona l’acte de recepció adreçat als joves participants de la primera Ruta a l’Exili. El pavelló va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta que durarà fins el 30 de juliol.

Ruta a l’Exili, és un projecte educatiu itinerant impulsat per l’Institut de la Joventut d’Espanya (INJUVE) i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Té l’objectiu d’apropar la història recent espanyola a les noves generacions a través de recorreguts pels llocs de memòria de l’exili republicà, i amb una metodologia interactiva que inclou activitats formatives i socioculturals.

L’exili, la memòria i les identitats nacionals són els tres eixos del programa acadèmic d’aquesta expedició. Les temàtiques seran abordades sobre el terreny a partir de tallers relacionats amb l’arqueologia, el medi ambient, la fotografia, el teatre, i altres propostes interdisciplinàries entre les quals s’inclouran els interessos col·lectius dels propis expedicionaris i expedicionàries.

Les activitats previstes consisteixen essencialment en tallers històrics i culturals, visites a museus i memorials, excursions de muntanya i acampades en llocs emblemàtics, i també en d’altres de menys coneguts, de l’exili republicà al Pirineu Oriental. Amb una metodologia basada en la interacció amb l’entorn, els excursionistes tindran l’oportunitat d’aprendre a recollir testimonis orals preparant i realitzant una entrevista amb un exiliat, a explorar el patrimoni rural i urbà a la cerca de les empremtes arqueològiques de la Guerra Civil i de l’exili, a acampar de manera segura i a compartir els seus propis coneixements i vivències.

Totes les activitats seran tutoritzades per experts de les associacions Memòria Soterrada i Be Wild Be Proud; han estat sufragades pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, a través de l’INJUVE, i s’han organitzat en col·laboració amb entitats locals, ajuntaments i consells comarcals. 

La convocatòria estava adreçada a joves de tota Espanya entre 16 i 17 anys i les inscripcions, més de 275!, es van tancar el passat 4 de juny.

La selecció del grup de 30 expedicionaris va tenir en compte la motivació i l’originalitat de les propostes creatives presentades. Els 30 joves començaran una convivència que durarà 15 dies i els portarà a descobrir camins de l’exili republicà català i espanyol. La ruta, que es farà sobretot a peu i amb autocars, recorrerà llocs i espais de memòria relacionats amb l’exili a la frontera est de Catalunya amb França, i finalitzarà el 30 de juliol a l’espai de l’antiga presó Model de Barcelona. 

Durant la jornada inaugural que va tenir lloc al pati Gernika del Pavelló de la República, els participants van ser rebuts per la directora del CRAI Pavelló de la República, Lourdes Prades, i pels idealizadors i coordinadors de l’itinerari: Saúl Flores, Edu Granados i Ignacio Pàmies. Els acompanyarà David Gonzàlez, investigador de Didàctica del Patrimoni, les Arts i el Turisme Cultural a la Universitat de Barcelona i gestor de projectes a l’EUROM – Solidaritat UB, qui va presentar la guia de la ruta. 

Intervingué també Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que va fer una introducció sobre l’edifici i la seva significació i tot seguit va explicar la mostra dels fons de l’hemeroteca, de la carteleria de la Guerra Civil, i dels documents i d’objectes de l’exili republicà que s’havien seleccionat per l’ocasió.

La Lourdes Prades també va voler destacar el nou recurs sobre revistes d’exili que precisament es va presentar la mateixa setmana.

Després de dinar al aire lliure els participants van sortir en autocar cap a Figueres, següent punt de la ruta.

Ha estat un plaer acollir als participants! Els hi desitgem que gaudeixin i que tinguin una bona ruta! Molta sort!


1 comentari

Nou recurs web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: La premsa republicana a l’Exili

Estem molt contents d’anunciar-vos que acabem de posar en marxa un nou recurs web sobre les revistes d’exili del nostre fons.

Antigament teníem un mapa virtual de revistes d’exili que, per motius d’obsolescència tecnològica, va deixar de funcionar. Per tal de no desaprofitar la feina feta vam decidir adaptar l’antic recurs web en un de nou que us presentem avui.

La sublevació militar que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola l’any 1936 va interrompre el procés polític, social i cultural que s’havia iniciat durant el període de la Segona República.

Des de l’inici de 1939 comença l’exili de la població que fugia de la repressió de les tropes franquistes. Homes, dones i infants de totes les edats i condicions socials es van dispersar arreu del món.

La premsa que es va editar durant el període d’exili fou un instrument fonamental per a mantenir viu l’esperit democràtic mentre va durar la dictadura a l’estat espanyol.

A través de la premsa periòdica l’exili expressa la seva fidelitat republicana i democràtica i en el cas de l’exili català, la seva fidelitat a Catalunya, sobretot a la seva llengua i tradicions. La preservació de la llengua es va convertir en un deure primordial.

En aquest recurs trobareu bona part de la premsa, tant catalana, com espanyola,  que es va generar a l’exili republicà.

La premsa catalana estava escrita en bona part en català, tot i que exiliats republicans catalans van col·laborar també en revistes d’exili escrites en castellà.

Sorgiran publicacions de gran prestigi i àmplia difusió de caire polític i cultural que al llarg dels anys s’aniran consolidant i on fins i tot  hi col·laboraren reconeguts escriptors.

A tall d’exemple direm que la Generalitat de Catalunya publicarà a l’exili un Butlletí d’Informació i el Diari Oficial.

Els partits polítics i sindicats mantindran també a l’exili els seus periòdics amb més o menys continuïtat. Aquesta premsa constitueix una font de primer ordre per a l’estudi de l’evolució del pensament dels exiliats.

A l’Amèrica Llatina, l’arribada dels exiliats republicans implica que conviuran publicacions de nova planta amb les publicades fins aleshores per emigracions anteriors. Per exemple, la revista Resurgiment és una de les publicacions catalanes de més llarga durada que fou editada entre els anys 1916 i 1972.

Darrera els títols hi ha tendències polítiques diverses i sovint fins i tot oposades. Algunes, però, no tenen cap filiació a partit polític.

Un bloc important és el constituït per la premsa periòdica d’organitzacions com casals, centres o agrupacions de caire i pretensions diverses. Aquesta literatura permet conèixer les activitats socials dels exiliats republicans i veure com es reproduïen els estils de vida en grups teatrals, orfeons, corals, esbarts dansaries, etc.

Sovint es commemoraven dates assenyalades tant polítiques com culturals. Destaquen els certàmens literaris amb els Jocs Florals a l’exili.

Amb la mort del dictador l’any 1975 i la recuperació gradual de la democràcia a l’estat espanyol va anar desapareixent aquesta premsa d’exili.

Us deixem amb aquesta mostra de la col·lecció de premsa d’exili republicà del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les més importants del món, que representa la lluita per  la llibertat de molts catalans i espanyols.


Deixa un comentari

Projecte “Museo Virtual de la Mujer combatiente” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Després de finalitzar la seva tesi doctoral Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 1 de juliol – 31 de desembre de 1936, l’historiador Gonzalo Berger, usuari i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha desenvolupat una sèrie de projectes relacionats amb la temàtica entre els quals destaquem l’elaboració d’un catàleg de milicians/es antifeixistes en col·laboració amb l’Arxiu Nacional de Catalunya o el Museo Virtual de la Mujer Combatiente amb l’objectiu de crear un espai històric visual i educatiu sobre la participació de les dones combatents a la Guerra Civil espanyola.

En aquesta plataforma es documenten de 3.200 dones combatents de tot l’estat espanyol.

Gonzalo Berger, juntament amb Tània Balló, escriptora, productora i directora de cinema, expliquen qui van ser totes aquestes combatents, a quins fronts van lluitar i quin va ser el seu destí.

Hi va haver dones al front des de l’esclat de la guerra fins al final. Van travessar l’Ebre i van resistir fins al gener del 1939, igual que els homes. Però no se n’ha parlat gaire. Amb aquesta nova iniciativa es vol donar més visibilitat a totes aquestes dones, però també vol ser un espai educatiu i per això inclou una exposició permanent sobre les dones i la guerra civil i també exposicions temporals.

El contingut de la plataforma és el resultat del projecte de recerca «Mujeres en guerra: vida y legado de las mujeres combatientes en la guerra civil española» de la Universitat Pompeu Fabra, on es treballa amb els fons d’arxius nacionals i internacionals que contenen documentació militar de l’època. També inclouen arxius de caràcter provincial, municipal, familiars o privats. D’aquesta manera reconstrueixen les experiències vitals de casdescuna de les combatents documentades.

A la denominada Sala 1 de la pàgina web s’ofereix la possibilitat de fer cerques en un mapa de la península ibèrica per territoris, filiació política, organització militar, etc.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha signat un conveni de col·laboració amb el projecte i també hi participem a través de Sibrint,  el Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’un projecte en constant evolució i els seus continguts s’actualitzen periòdicament. A la pàgina web trobareu una adreça de correu electrònic en cas que alguna persona pugui aportar més documentació o informació sobre alguna de les combatents.

Feu-hi un cop d’ull que segur us agradarà!


Deixa un comentari

Alieksei Vasilevich Brovkin: un brigadista soviètic

Fa uns quants mesos, en Sergi López, d’Igualada, es va posar en contacte amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Preguntava per un brigadista soviètic del que tenia poca informació i volia saber com trobar més dades d’aquesta persona. Tenia coneixement de l’existència de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestionem des de la nostra biblioteca i arxiu.

Però realment aquest no és l’inici de la història que us volem explicar.

Tot comença a l’hivern del 2018 quan en Sergi, en una trobada familiar, xerrant sobre la Guerra Civil, va preguntar al fill del seu besavi en quin bàndol estava. Aleshores li va explicar que el besavi era republicà i que va lluitar a les ordres d’un militar soviètic, que va morir en combat mentre derivava un avió enemic.

En Sergi, encuriosit, volia saber-ne el nom i on va morir però no tenia més dades que les proporcionades pel seu familiar.

A partir d’aquí va ser quan es va posar en contacte amb nosaltres i juntament amb l’Associació d’Aviadors de la República i amb l’Associación de Amigos de las Brigadas Internacionales , entre tots, el vàrem ajudar a desenvolupar la seva recerca.

Ara sabem com es diu el militar soviètic i fins hi tot on està enterrat. Aquí en teniu un breu apunt biogràfic:

Alieksei Vasilevich Brovkin va néixer a Golybovsk (Lugansk) un 20 de maig de 1913. Pertanyia a l’exercit roig des del 1935. Era graduat a l’Escola d’Especialistes en aviació junior. Guardonat amb el rang de comandant menor, va servir al districte militar de la ciutat de Kiev com a artiller-operador de ràdio de la 87 brigada d’aviació de bombarders d’alta velocitat.

Va arribar un 28 de maig de 1937 a Espanya per lluitar amb l’exèrcit republicà com a comandant voluntari soviètic i tripulant de Katiuscas-Tupolev SB-2. Va ser abatut mentre volava, el dia 24 d’agost de 1937, per un atac d’un caça republicà a la regió de Barcelona i fou enterrat a Reus.

A títol pòstum fou condecorat, el mateix any 1937, amb l’Ordre de Lenin.

Podeu consultar la seva fitxa de Sidbrint on és recull tota la informació obtinguda amb les corresponents fons documentals. 

En aquestes imatges podeu veure a l’Aleksei: la foto més groguenca es a Espanya, la blanc i negre és a la URSS, i l’altra de la seva tomba al cementiri de Reus.

En Sergi va anar a veure la tomba de l’Aleksei, que es troba a la Capella dels herois del Morell i Vilallonga del cementiri de Reus, monument funerari on reposen les restes dels 130 milicians reusencs que van morir l’any 1838 durant la primera guerra carlina en una acció entre els municipis del Morell i Vilallonga. La capella recull els noms de tots els caiguts.

La seva mare mai no va saber de la mort del seu fill i no es té constància que quedi algun familiar viu.

Un final, si més no, feliç per aquest relat que rescata de l’oblit la figura de l’Aleksei, un de tants brigadistes que van lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil espanyola. De fet ens ha comentat en Sergi que, en l’actualitat, hi ha un investigador rus, que junt amb l’Associació d’Aviadors de la República, està preparant un article sobre Aleksei. Us informarem quan surti publicat!

Per acabar comentar-vos que el Cementiri de Reus acull també les despulles de Pepa Colomer (1913-2004), la primera dona aviadora catalana de la història i la tercera d’Espanya, que va obtenir la llicència de pilot el gener del 1931, quan només tenia 18 anys, i va participar en diversos concursos d’aviació. 

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, va entrar a formar part de l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra, es va exiliar a França amb el seu professor d’aviació i futur marit, Josep Maria Carreras i Dexeus, i posteriorment a Anglaterra. I ja no va tornar a pilotar un avió mai més.

Curioses coincidències…