Deixa un comentari

Exposició “La guerra infinita. Antoni Campañà” al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 18 de maç es va inaugurar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició que porta per títol “La guerra infinita. Antoni Campañà” que descobreix les diferents facetes de l’obra d’aquest fotògraf nascut a Arbúcies l’any 1906 i que va morir a Sant Cugat del Vallès, l’any 1989, tot posant el focus en les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola.

Aquestes foren trobades per la seva família de manera fortuïta fa pocs anys. Es tracta d’un conjunt d’imatges, de gran qualitat artística i rellevància històrica, que van ser amagades en una capsa pel propi artista,  on van romandre durant més de setanta anys des del final de la Guerra Civil fins el 2018.

Aquesta capsa, amb centenars d’imatges inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella” i suposa una aportació molt important per al patrimoni fotogràfic del país,  especialment pel que fa a la Guerra Civil, situant a Campañà com un dels grans noms de la fotografia del segle XX.

L’exposició, comissariada per Toni Monné, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Plàcid Garcia-Planas, descobreix un gran nombre d’aquestes fotografies inèdites, mai positivades ni pel propi fotògraf. La majoria de les peces de l’exposició procedeixen del fons de la família de l’artista, que ha decidit fer un important dipòsit de 63 fotografies de l’etapa pictorialista anterior a la guerra, al museu. Una part d’aquests materials es mostraran també per primera vegada a l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha participat a la mostra cedint material del nostre fons com les revistes L’espagne antifascista o Solidaridad obrera , el cartell Voteu el Front Català d’Ordre o el fulletó España: un libro de imágenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas, editat a Barcelona l’any 1937 per l’ Oficina d’Informació Exterior de la CNT- FAI, entre d’altres.

S’ha elaborat un catàleg i un dossier de premsa amb informació addicional de la mostra, que forma part del programa “Guerra Civil. Art, conflicte i memòria” que tindrà lloc al museu fins al setembre amb un gran nombre d’activitats.

No us perdeu aquesta magnífica exposició! Teniu temps fins el 18 de juliol per anar-la a veure.


Deixa un comentari

Microsite “Frente y retaguardia: mujeres en la Guerra Civil” al Museu Reina Sofia amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu Reina Sofia de Madrid, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona el passat dia 8 de març de 2021, ha creat una nova secció, que porta per títol ‘Frente y retaguardia: mujeres en la Guerra Civil’, un projecte comissariat per Rosario Peiró, cap de l’Àrea de Col·leccions del museu, que analitza el paper de la dona durant la República i la Guerra Civil .

En aquest microsite s’analitza el paper de les dones des de diversos aspectes socials i culturals, com per exemple en el món de l’art, amb investigacions de l’Instituto de Fotografía Contemporánea que han atorgat l’autoria d’obres tradicionalment atribuïdes al fotògraf Robert Capa que en realitat eren de la seva companya Gerda Taro.

Hi ha un apartat especial dedicat a la també fotògrafa Kati Horna i a la dibuixant, cartellista i espcriptora Francis Bartolozzi. Es poden consultar materials molt diversos com per exemple, revistes pensades per a la dona.

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ha cedit la imatge d’alguns cartells de la nostra col·lecció com els que us mostrem a continuació:

Esperem que us agradi!


Deixa un comentari

La revista Ab Origine entrevista Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 14 de febrer la revista Ab Origine va publicar una entrevista a Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República .

Ab Origine és una revista digital de divulgació històrica que va néixer l’any 2015, quan un grup d’estudiants, acabats de graduar, van decidir iniciar aquest projecte per promoure la disciplina històrica en l’àmbit digital i que compta amb més de 150 col·laboradors.

Aquesta nova generació d’historiadors han convertit la publicació en una eina de referència: volen aproximar la Història a la societat catalanoparlant amb rigor i profunditat, defugint tòpics i lectures fàcils.

Els números són de periodicitat mensual i estan compostos per quatre articles i una entrevista.

La Revista es complementa amb altres seccions com: Actualitats, Curiositats, Debats historiogràfics, Efemèrides., etc. 

Dies abans de la publicació de l’entrevista, un equip de redactors es va traslladar al Pavelló de la República on, entre documentació d’arxiu i cartells de la Guerra Civil, van parlar amb Lourdes Prades, arxivera, historiadora i creadora del Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals (SIDBRINT) per tal de descobrir les històries que s’amaguen darrera dels protagonistes de les Brigades i altres aspectes relacionats amb la temàtica.

Amb el títol de  A SIDBRINT donem visibilitat i recuperem la memòria de milers d’homes i dones brigadistes que van venir a lluitar contra el feixisme, es parla sobre el fenomen que es va produir fa vuitanta-cinc anys, quan, entre 35.000 i 40.000 homes i dones van venir a Espanya des d’uns cinquanta-quatre països diferents en vaixell, en tren, a peu… per ajudar a combatre el feixisme.

S’expliquen també els objectius del projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, del que ja us hem parlat diverses vegades en el nostre blog, i de les aportacions que planteja en el camp de l’estudi de la Guerra Civil i de les Brigades Internacionals.

Esperem que gaudiu de la lectura d’aquesta entrevista i aprofitem per felicitar a Ab Origine per la feina feta!


Deixa un comentari

Exposició: “Entre el humo y la bruma. Sigfrido Koch Bengoechea” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dimecres dia 17 de febrer es va inaugurar l’exposició de fotografia Entre el humo y la bruma. Sigfrido Koch Bengoechea, comisariada per Lee Fontanella y Juantxo Egaña al Museu de San Telmo a Donosti.

L’exposició aborda l’obra del fotògraf Sigfrido Koch Bengoechea,  a través d’ una selecció de fotografies.

L’any 2019 la família de Koch Bengoechea a va fer donatiu del fons de l’artista al museu i d’aquí sorgí aquesta mostra que s’estructura en dues parts.

La primera te com a eix l’anomenat “Àlbum de la Guerra”, amb imatges dels efectes dels bombardeigs al País Basc durant la Guerra Civil por part de l’aviació alemanya i italiana que recolzaven a les tropes franquistes. I una segona part centrada en les fotografies bucòliques publicades al llibre  País Vasco: Guipúzcoa.

L’àlbum de guerra conté fotografies inèdites de la Guerra Civil acompanyades de material addicional que serveix per documentar l’època. Entre aquest material trobem el cedit per part del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República entre el que destaquem alguns números de la revista Vértice i documentació del Fons F-FP, Subsèrie Joan Maluquer i Wahl, amb documentació  relacionada  amb l’aviació militar, entre d’altres.

Vértice va ser una revista il·lustrada d’ideologia falangista, que es va publicar a l’estat espanyol durant la Dictadura franquista per la Jefatura Nacional de Prensa y Propaganda de Falange Española de las J.O.N.S. El seu primer número va sortir a Donosti durant la Guerra Civil espanyola l’any 1937 i es va deixar d’editar al 1946. La podeu trobar al nostre fons.

Joan Maluquer i Walh fou un enginyer, aviador i escriptor. Participà a la Guerra Civil espanyola com a pilot al bàndol republicà. Va publicar nombrosíssims treballs de divulgació tecnològica, sobretot en matèria d’aviació i astronàutica. El seu fons personal és conserva a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Del material del fons Maluquer i Wahl enviat al País Basc, destaquem un dibuix de Joan Teixidó fet al castell de Montjuic, presó militar, l’agost de 1940 del combat del Breguet XIX de Joan Maluquer-Wahl amb tres caces Heinkel 51 de la Legió Còndor i també la relació de vols de Joan Maluquer al front de Guipúscoa datada el 30 setembre de l’any 1936.


Deixa un comentari

Incorporació de nova documentació al fons personal Vicenç Guarner Vivancos

Vicenç Guarner i Vivancos (Maó, Menorca, 1893 – Mèxic, 1981) fou un militar menorquí.

Va obtenir els graus de tinent el 1911 i de capità el 1917. Entre el 1918 i el 1925 va participar en la guerra del Marroc. Proclamada la Segona República espanyola, es va establir a Catalunya. El 1935 fou nomenat cap superior dels serveis d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya i va reorganitzar les forces de seguretat, d’assalt i de policia.

Durant l’alçament militar del 1936 va restar fidel a la República i va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Nomenat sotssecretari de la Conselleria de Defensa l’agost del 1936, es va ocupar d’organitzar columnes per al front, d’establir indústries de guerra, escoles d’oficials i fortificacions.

El 1937 el nomenaren cap del front d’Aragó i va participar en nombroses accions a Belchite i Codo. Després fou cap d’estat major de l’Exèrcit de l’Est i va lluitar als fronts de Còrdova i Extremadura.

El 1938 el nomenaren director de l’Escola Popular d’Estat Major i agregat militar a la Legació d’Espanya a Tànger, on organitzà sabotatges i espionatge sobre el Marroc espanyol. Exiliat el 1939 al Marroc francès, fou detingut per la Gestapo i se salvà de la deportació a Espanya gràcies al general francès Vergès, antic professor seu. Aleshores s’exilià a Mèxic, on es nacionalitzà mexicà i s’incorporà a l’exèrcit mexicà com a coronel. Hi fou agregat militar de l’ambaixada de la Segona República Espanyola entre 1945 i 1949.

És autor de diversos llibres i articles.

El fons personal de Vicenç Guarner fou cedit per la seva família al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona l’any 1987. L’any 2001, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, també de la família, un recull de documents personals elaborat pel mateix Vicenç Guarner i, a finals del 2020, Enrique Guarner, fill de Vicenç Guarner, va fer una nova donació de material del seu pare al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a través de l’investigador Albert Pons. És d’aquesta documentació que volem parlar-vos en aquest post.

A grans trets, aquest material consta de:

La guerra secreta del espionaje: un manuscrit inèdit de més de 200 pàgines (hi falta un capítol sencer que potser el mateix Guarner va eliminar). Segons Albert Pons l’escrit original podria ser dels anys 1950-1960, però en no publicar-lo potser hi va estar treballant fins als anys 1970. El manuscrit va acompanyat d’una carta de Vicenç Guarner a Frederic Escofet, datada el 18 de juliol de 1971, on Guarner li explica que està a punt d’acabar aquest llibre inèdit.

Cataluña y la Guerra 1936-1939: un manuscrit  d’unes 20 pàgines que és l’original del text publicat al Libro Blanco de Catalunya editat a Buenos Aires per Ediciones de la Revista de Catalunya l’any 1956. El manuscrit inclou els plànols originals fets per Vicenç Guarner. La versió en català d’aquest escrit, que es titulava Catalunya a la guerra d’Espanya, va rebre el Premi President Companys dels Jocs Florals  de la Llengua Catalana celebrats a Mèxic el setembre de 1957.

Mapes originals del llibre El Sáhara y el sur marroquí espanyoles:  mapespublicats  en un opusclet  a banda d’aquest llibre de l’any 1931 escrit pels germans Vicenç i José Guarner.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia també la documentació que Vicenç Guarner va cedir a la Fundació Figueras. Podeu consultar els inventaris FP Guarner i F-FP Guarner al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI, al Cercabib.


Deixa un comentari

Donatius al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Malgrat ens trobem en temps de pandèmia els donatius no paren d’arribar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Heus aquí els darrers que hem rebut:

D’un banda la donació d’Anna Crusellas i Serra amb documentació relacionada amb la Guerra Civil, destacant especialment la d’una mestra rural de la població d’Artés a la comarca del Bages durant els anys 40.

D’altre la donació d’un volum de documents, dossiers i informacions diàries de l’Agència Popular Informativa API que pertanyia a Josep Maria Blanch Marquès, que els va rebre clandestinament i els va guardar, conscient que esdevindrien un bon material d’informació.

Josep Maria Blanch (Barcelona, 30 d’octubre de 1943- 9 de novembre de 2017) era fill d’un militant del POUM que va lluitar al costat del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. Va estudiar Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona on va entrar en contacte amb els moviments antifranquistes, de tal manera que, per evitar la detenció policial, va haver d’interrompre els estudis per marxar a París.

Al llarg de la seva vida va militar al PSUC, en la seva etapa universitària i als anys 80 va formar part del projecte polític dels socialistes de Catalunya.
Professionalment es va dedicar a la docència com a professor de secundària de Física. Durant vuit anys va interrompre la tasca acadèmica per anar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, com a primer secretari i fundador del Consell Escolar Municipal.
Encara que la seva vida laboral va estar sempre lligada a l’educació, destaca també el seu interés i coneixement de la política i la història contemporània.
La seva vídua Anna Pujol Coll i els seus fills, l’Ariadna, la Sandra i el Carles han donat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República aquest volum de documentació seguint la voluntat del qui fou el seu marit i pare.

El periodista Humbert Roma (Lleida, 1944) que va col·laborar amb TeleExprés i fou director de Grama i La Terra, president d’A. Publicacions en Català, entre d’altres, ha donat llibres pel nostre fons que podeu consultar a través d’aquest taulell de Pinterest o bé directament al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

I en darrer lloc, el també periodista Toni Mañané ha fet donació de publicacions de premsa política i documents relacionats amb partits polítics de l’esquerra extraparlamentària i independentista dels períodes que van entre els anys 1973-1981 que també podeu trobar al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i al taulell de Pinterest corresponent.

A tots ells els hi estem molt agraïts.


Deixa un comentari

Exposició “L’àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra” al Memorial Democràtic

Des el passat mes de novembre de 2020 al Memorial Democràtic podeu veure l’exposició “L’àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra”.

La mostra explica l’actuació humanitària que dugué a terme durant la Guerra Civil la mestra i activista Ruth von Wild.

Ruth von Wild (1912-1983) va néixer a Barcelona, filla d’una família suïssa instal·lada a la ciutat. Era mestra de professió i l’any 1938 fou voluntària al Servei Civil Internacional, entitat pacifista que liderava el Comitè Suís d’Ajuda als Nens d’Espanya, conegut també com l’Ajuda Suïssa, creat el 1937 i que aplegava diferents ONG suïsses. Concentrava la seva acció en la població vulnerable i especialment en els infants.

A l’exposició es mostren les fotografies que von Wild realitzà durant els anys de guerra i exili. Eren en un àlbum de fotos que va ser trobat a la casa familiar trenta-cinc anys després de la seva mort, amb imatges majoritàriament preses per ella mateixa i datades entre els anys 1938 i 1940.

Totes elles documenten i mostren la tasca del Comitè Suís d’Ajuda als Nens d’Espanya. Es tracta de fotografies fins ara inèdites i que la comissària de l’exposició, la historiadora Maria Ojuel, ha aconseguit localitzar després d’anys de recerca.

Fa uns quants dies el nostre usuari i bon amic l’historiador Miquel Izard, professor jubilat de la Universitat de Barcelona, va anar a veure la mostra i ens ha fet arribar les seves impressions per a ser publicades al nostre blog.

Us deixem amb les seves paraules:

Si els creuats franquistes és consagraven devotament a assassinar mestres i dones embarassades o robar les criatures de les preses en la guerra que ells encetaren, meravella la quantitat d’entitats estrangeres solidàries amb els més dèbils, el SCI suís, la Central Sanitaire Internationale, els quàquers i moltes més, així com el tan perllongat oblit de les seves intervencions.

L’àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra” excel·lent mostra al Memorial Democràtic, fruit de la recerca documental de la historiadora Maria Ojuel Solsona, omple una d’aquestes omissions. Ruth (1912-1983), mestre nascuda a Barcelona, filla d’un enginyer suís de la  Central Catalana de Electricitat, torna, agost del 38, per col·laborar amb el SCI, assolint productes bàsics, arranjant menjadors, endegant l’evacuació de menuts dels fronts de guerra cap a llocs més segurs o recolzant entitats locals que organitzaven refugis i colònies. També ajudà en la retirada de febrer de 1939, així a Magdalena, nena de set anys que amb la mare i un germanet havien fugit de Madrid a Tortosa i de Barcelona a Figueres, bona part a peu; en un de tants bombardejos dels de Franco morí el germà, ella i la mare resultaren greument ferides, ella perdé una cama i traslladades a Perpinyà, als tres dies morí la mare. A França Ruth endegà una colònia al Château du Lac, Sigean, a prop de la maternitat d’Elna.

L’exposició és conseqüència de la incansable i tossuda investigació de Maria Ojuel que sabia del Château, on havia estat la seva mare. Feia temps que cercava referències, la neboda de Ruth li comunicà que aquesta havia depositat informació a l’arxiu de la Universitat de Zurich, localitzà més infants de les colònies. Però l’inesperat fou fa dos anys quan dita neboda de Ruth li va fer saber que s’havia  localitzat un àlbum amb 300 fotografies, preses per Ruth, durant la seva tasca a Barcelona, la retirada i Sigean, amb anotacions manuscrites detallant les imatges y els noms de les criatures.

                                                                                                    Miquel Izard

Us recordem que teniu temps fins el 30 d’abril per anar-la a veure! No us la perdeu…


1 comentari

Renovació del recurs web dedicat a la figura de Joan Comorera

Enguany, malgrat la pandèmia, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República seguim comptant amb la presència d’estudiants en pràctiques.

Hem fet menció diverses vegades en el nostre blog d’aquests nois i noies que realitzen les seves assignatures pràctiques a la nostra biblioteca i col·laboren en tasques diverses.

Com és el cas del Miquel Casellas, estudiant del Màster d’Humanitats Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona que, tot i estar confinat a casa seva, ha treballat de valent ajudant-nos a renovar un antic recurs de la nostra pàgina web dedicat a la figura de Joan Comorera i Soler, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República i primer secretari general del PSUC.

L’any 2008, amb motiu del cinquanté aniversari de la seva mort, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va presentar una mostra del seu fons bibliogràfic i documental relacionat amb la figura d’aquest polític català.

El format de la mostra havia quedat obsolet i amb la col·laboració del Miquel hem aconseguit una nova versió molt més interactiva.

Ja ens direu que us ha semblat!

Des d’aquí donem les gràcies al Miquel i als altres estudiants per la feina feta i encoratgem a futurs candidats perquè s’animin a demanar pràctiques al Pavelló de la República!


Deixa un comentari

Ressenya sobre l’exposició “Aixafem el feixisme” a càrrec de l’historiador Miquel Izard i Llorens

L’historiador Miquel Izard i Llorens, professor jubilat del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, després de visitar l’exposició sobre el Comissariat de Propaganda que actualment es pot veure al Palau Robert de Barcelona, ens ha fet arribar les seves impressions.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.

Per part nostre us recomanem la visita a aquesta magnífica mostra que compta amb la nostra col·laboració! Si voleu més informació podeu llegir el post del blog que li vam dedicar.

Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939” excel·lent exposició al Palau Robert glossa l’extraordinària tasca -i no sols publicitària- d’aquesta entitat i del seu director en Met Miravitlles, una de tantes iniciatives i mudances d’un període del nostre antany, tan ignorat com engrescador i encoratjador per a molta gent.

No sols s’evidencia el quefer propagandístic, demés revela altres aspectes d’anys d’esperances, enardiment i solidaritat, de l’ajuda a Madrid a l’acollida de refugiats de la resta d’Espanya, del ressò que s’assolí tingués la gesta arreu del món a la quantitat de persones de tota mena que fraternitzaren amb la nostra lluita per una societat equitativa i lliure, dels brigadistes internacionals a figures de la ciència o la cultura.

Com sol passar amb la Història, la mostra també palesa el “passat del present”, patentitzant el tarannà dels governants actuals.

En primer lloc han trigat 45 anys en evocar tant sorprenent institució. És amnèsia peninsular, La Moncloa ronsejà 32 anys per acordar la Ley de la Memoria Histórica i el Memorial Democràtic de Catalunya, creat a remolc seu, el clausurà Mas, 2011, amb l’excusa de problemes estructurals en l’edifici, es dissimulà, 2012, al castell de Montjuïc i no ressuscità fins 2015 al Raval.

En segon lloc reflecteix alguna de les dèries de la Història Oficial: Un cartell de la Generalitat adreçat als Madrilenys (1937) sosté “el empuje del proletariado  catalán, dentro de las mismas calles de Barcelona, venció al fascismo en 45 horas”, però la versió estatal segueix sostenint que foren per damunt de tot les forces de l’ordre públic.

Entre les dates essencials a la cronologia figuren els lamentables fets de la Fatarella; extrapolar-ho com si fos quelcom que succeí a tota Catalunya és un dels encaparraments de la exegesis que satanitza un sol grup, com feia “Víctimes” del Memorial Democràtic, atribuint-li la majoria de les iniquitats quan prou testimonis i cronistes recorden que coordinaren alguns dels canvis més apassionants i transformadors d’una realitat abusiva, desil·lusionant i violenta.

                                                                             Miquel Izard


2 comentaris

Exposició “Aixafem el feixisme” al Palau Robert de Barcelona amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dilluns dia 2 de novembre es va inaugurar la mostra “Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939” al Palau Robert de Barcelona.

Aquesta exposició, que es pot visitar del 3 de novembre al 5 d’abril de 2021, l’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i ens explica els mitjans i les estratègies persuasives que va fer servir el Comissariat per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) la propaganda va tenir un paper fonamental degut al caràcter ideològic del conflicte bèl·lic. En els dos bàndols van difondre la seva versió dels fets tant en l’àmbit domèstic com en el terreny internacional.

El Comissariat de Propaganda, creat l’ 1936, va desplegar una important estratègia comunicativa, treballant per internacionalitzar el conflicte bèl·lic i alhora explicar-se davant l’opinió pública republicana catalana i espanyola.

L’exposició, amb títol que fa referència al cartell més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on es mostra una espardenya esclafant una creu gammada, reconstrueix i difon les accions persuasives que va portar a terme la Generalitat durant el conflicte bèl·lic, les contextualitza i n’explica els motius.

La mostra rendeix homenatge al polític i periodista Jaume Miravitlles, cap del Comissariat, i també als centenars de persones que van treballar o col·laborar amb el Comissariat de Propaganda i que a causa de la victòria franquista van caure en l’oblit o no van ser prou reconegudes.

Al llarg de l’exposició es pot sentir la cançó El més petit de tots, inspirada en l’estatueta homònima que va crear el Comissariat de Propaganda i que es va considerar “la mascota de la Revolució”.

La mostra dona a conèixer la gran varietat de formes informatives i propagandístiques que el Comissariat va utilitzar i s’hi poden veure un centenar de fotografies de l’època i una trentena de cartells originals, a més de diversos llibres, publicacions i altres objectes de propaganda.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit més d’una trentena d’obres com els cartells Defenseu-vos dels atacs aeris : els efectes del bombardeig aeri són molt més temuts que reals o Madrileños catalunya os ama o la magnífica auca del Noi català antifeixista i humà. També fulls volants com el Manifiesto de los intelectuales catalanes, llibres com Cinquanta anys d’esperanto edició del Comissariat de l’any 1937, amb motiu de l’Exposició commemorativa del cinquantè aniversari de l’Esperanto, i publicacions periòdiques com els comunicats de premsa que emetia la presidència del Comissariat en diverses llengües fins hi tot en suec!

Per a més informació us recomanem llegitu l’article: ‘Aixafem el feixisme’: quan el món va sentir el clam de Catalunya de Joan Safont a ElNacional.cat.

No us perdeu aquesta exposició!