Deixa un comentari

Exposició “Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòria” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Demà dissabte dia 22 de gener al Museu d’història de la immigració de Catalunya (MhiC) s’inaugura l’exposició Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòriacomissariada per David Fernàndez de Arriba i Lilianna Marín de Mas.

Al llarg del passat 2021 el museu ha organitzat diversos actes que han girat entorn el còmic i les migracions com un club de lectura, la instal·lació Dones dibuixant i migrant així com una diversitat d’activitats educatives.

Aquesta mostra neix de la voluntat de donar visibilitat al còmic com a un mitjà compromès amb una realitat tan complexa, tan propera i tan transcendent com és el fenomen migratori, recorrent la història de les migracions a l’Espanya del segle XX a partir d’aquestes creacions artístiques.

L’exposició està dividida en tres àmbits: l’exili, el franquisme i l’època recent i, mitjançant les diferents vinyetes, es fa un recorregut que mostra de manera transversal i diversa l’evolució de la societat.

El còmic ha estat sovint lligat a les migracions. Obres com Superman o altres còmics com Maus van ser escrites per fills de immigrants jueus europeus. Un altre exemple més recent és Persépolis: la seva autora va deixar el seu Iran natal per establir-se a França.

Les vinyetes no són únicament un entreteniment infantil, moltes vegades parlen sobre temes socials o històrics, a més de tenen una gran capacitat divulgativa i de reflexió.

Moltes obres del còmic espanyol han intentat posar paraules a un passat que ha estat molts anys silenciat. Les històries dels exiliats republicans i d’altres migracions cap a diferents parts d’Europa més desenvolupada, per tal de fugir de la misèria de la dictadura franquista, també han trobat espai dins les vinyetes.

Dibuixants que es van haver d’exiliar, com Josep Bartolí o Josep Narro, conviuen en harmonia amb autores actuals tan innovadores com Ana Penyas o Nadia Hafid. Autors tan consagrats com Jaime Martín o Paco Roca comparteixen espai amb les revistes que els exiliats van crear als vaixells que els portaven a Amèrica. 

Aquesta exposició és un espai que estableix sinèrgia entre el còmic, la memòria i les migracions. Busca apropar-se a un públic interessat a les qüestions socials i històriques, així com també a aficionats del còmic i qualsevol altre persona que estigui desitjant conèixer d’on venim per tractar d’entendre cap a on anem.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta exposició material del seu fons com les revistes d’exili: Mexique : diario de a bordo de la 3ª expedición de republicanos españoles a México i Sinaia : diario de la primera expedición de republicanos españoles a México que podeu trobar dins el nostre recurs web sobre premsa republicana a l’exili.

Han comptat també amb la col·laboració, de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el CEAR Euskadi, el Museu Memorial de l’Exili entre altres entitats.

Es disposa també d’una biblioteca creada gràcies a les editorials col·laboradores i a la Biblioteca Font de la Mina. La selecció d’obres permeten apropar-se al fenomen de la migració mitjançant la lectura.

Des de l’any 2004, a la Masia de Can Serra de Sant Adrià del Besós, es va obrir el Museu d’història de la immigració de Catalunya, un projecte que té una part d’exposició permanent i una altra sala amb exposicions temporals com aquesta que pretenen treballar la temàtica migratòria i el diàleg intercultural.

La mostra es podrà visitar fins al 30 de juliol del 2022. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Diaris íntims (13 octubre 1938 – 24 febrer 1941) d’Eduard Amouroux i Xucla

L’octubre de 2021, Eduard i Pilar Amouroux, van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República dos petits quaderns, manuscrits i en català, que el seu pare, Eduard Amouroux i Xucla, va anar escrivint entre el 13 d’octubre de 1938 i el 24 de febrer de 1941 i que va titular Diaris íntims. El seu fill Eduard Amouroux n’ha fet la transcripció.

Eduard Amouroux i Xucla (4 gener 1909 – 21 novembre 1972), fill d’Ernest Amouroux (mort a Filipines) i de Pilar Xucla, va ser mobilitzat el 1937 i es va incorporar al Centre de Reclutament, Instrucció i Mobilització (CRIM) fins al final de la Guerra Civil espanyola.
Atès els seus amplis coneixements de francès i anglès va exercir de traductor amb persones vingudes a ajudar la República, especialment d’Anglaterra. L’amistat amb moltes d’elles va continuar després de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, que seguia a través d’algunes publicacions en llengua anglesa que arribaven de tant en tant a les llibreries de Barcelona. Tenia amics arreu del mon.
El 1941 es va casar amb Carmen Alemany i van tenir 3 fills: la M. Pilar (1944), l’Eduard (1947) i el Jaume (1950, traspassat abans de fer un any de leucèmia)
Treballava a les Joieries Bagués i l’any 1954 va fer un viatge per feina a Estats Units, on va visitar Nova York i Washington.
Va ser dels primers socis d’Òmnium Cultural.

Eduard Amouroux comença el seu diari el 18 d’octubre de 1938 dient: Començo aquestes ratlles fent un vertader esforç i sense la convicció de continuar-les… En general , en obrir un “Diari íntim” es comença amb certa emoció i amb el convenciment que la vida ens oferirà coses prou interessants per a ésser narrades. No és pas aquesta la meva esperança, mai en la meva vida havia estat tan mancat d’il·lusions com avui…

Explica que els seus dies són monòtons, es lleva a les set del matí i agafa el metro per anar cap al CRIM núm. 16 on passa la vida des que el van mobilitzar. Dina al Mapama, un menjador tipus B que per cinc pessetes fas veure que menges (un plat de cigrons i un xic de carn amb mongetes). Després a sopar a casa i a esperar l’hora del llit… on podrem donar-nos per ben feliços si la podem passar sencera dormint. Quantes nits he hagut de llevar-me fins a cinc vegades pels maleïts avions.
Al llarg dels dies va narrant multitud d’emocions, anècdotes i vivències col·lectives, laborals i personals:

19 0ctubre 1938: La Carmen s’ha comprat unes sabates amb taló alt per 210 ptes … però molt contenta perquè sembla no hi ha calçat en tot Barcelona…
21 octubre 1938: Una forta explosió ens ha fet trontollar la casaTornem a tenir llum elèctrica, això és una cosa extraordinària…
7 novembre 1938: A la nit pels volts de les vuit va haver-hi un atac aeri, van bombardejar dues vegades, una d’elles va produir un fort incendi a la banda del moll… Tinc sort que no conec cap polític, sinó patiria moltes enrabiades… al front només hi van els infeliços …
13 novembre 1938: Avui precisament corren els rumors de la crida de més lleves… Si dura gaire acabaré neurastènic rematat …
24 novembre 1938: Anit no vam poder dormir. A les 7 de la tarda sonaren les sirenes i es pot dir que fins a les 7 del matí d’avui no han parat…
1 desembre 1938: Avui comença l’últim més de l’any… sembla que de les converses de París no n’ha sortit res…
Nadal 1938: Ha començat una ofensiva per part dels rebels atots els fronts catalans, sembla que és molt intensa, hi ha gent que ha distingit el brogit dels canons des de Collblanc i la Diagonal
8 gener 1939: Els facciosos comencen avançant, si no s’aturen veurem esdeveniments seriosos…, pel dia 11 hi ha anunciada la visita de Chamberlain, a Roma, també es giren els ulls als EEUU. El president Roosevelt ha fet declaracions de franca democràcia…
28 de gener de 1939: En la desfilada d’avui hi havia una gran quantitat de banderes i molta gent saludant amb la mà estesa
30 gener 1939 : Pels carrers segueixen les cues en espera de pa, llet
1 febrer 1939: Avui s’ha conquerit Girona, sembla que les forces de Franco segueixen avançant sense dificultats i en pocs dies quedarà llest tot el territori català, en el que no troben resistència
18 de febrer: Entre presoners, detinguts i sense feina, podran fer a poc preu la reconstrucció d’Espanya…
28 març 1939: Al migdia les emissores han anunciat l’entrada de les tropes nacionals a Madrid…
29 març 1939: Ha acabat la guerra. No han servit de res les gestes heroiques dels homes que sense armament, sense menjar, van travessar l’Ebrei el poble sense menjar, cansat de lladres i traficants no ha pogut resistir més …
19 maig 1939: Segueixen les llistes de detencions com a “rojo-separatista”… segueixen caient els impostos, ara és la “Ficha azul”… També ordenen que tot espanyol de 18 a 50 anys ha de prendre part en l’obra de reconstrucció.
18 agost 1939: Acabaré per no anotar res, porto una vida tan fastigosa… Segueixen les detencions a gran escala…
4 setembre 1939: El dia 1 Alemanya envaí Polònia i ahir Anglaterra i França declaren la guerra a Alemanya.
22 novembre 1939: Aquests dies estan portant el cos de José Antonio des d’Alacant a l’Escorial on hi ha enterrats tots els monarques espanyola. Déu els cria…
11 maig 1940: Ahir Alemanya va envair Holanda, Bèlgica i LuxemburgEl govern anglès està trontollant. Sembla que avui s’ha instituït un govern amb W. Churchill
17 juny 1940: França ha capitulat…
22 octubre 1940: Hom assegura que el passat dimecres van afusellar Companys i que hi ha moltes altres personalitats detingudes. Ho foren a l’estranger i d’allí portades a Espanya.
24 febrer 1941: Per falta de primeres matèries estan tancant les indústries, establiments, ara tancaran el gas, cada dia més gent parada i els pobres van a bandades pel carrer. Les coses de menjar s’han de comprar caríssimesEls mateixos falangistes estan espantats
El diari acaba aquest 24 de febrer amb les paraules: Menys mal que anem tirant amb bona salut.

No deixeu de venir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a llegir-lo!!

El fons personal Eduard Amouroux i Xucla s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del catàleg del CRAI.


1 comentari

Signat un conveni de col·laboració entre l’Institut d’Història Contemporània de l’Acadèmia Txeca de Lletres i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquest més de novembre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat un acord col·laboració amb l’Institut d’Història Contemporània de l’Acadèmia Txeca de Lletres. (Ústav pro soudobé dějiny AV ČR, v.v.i.)

Aquest institut, es va constituir a principis de 1990 amb l’objectiu de fer recerca sobre el període de la història txecoslovaca que va de 1938 fins al 1989, any en que fa finalitzar el règim comunista que governava el país.

L’institut gestiona una biblioteca única oberta al públic professional, amb una col·lecció de llibres, que supera els 50.000 volums. Conté, entre altres coses, un important conjunt de producció de llibres i revistes a l’exili i un fons especial sobre la història política, social, econòmica i cultural txeca/txecoslovaca des dels anys trenta fins a l’actualitat i sobre la història de la ciència.

El catàleg de la biblioteca de l’ÚSD forma part del Catàleg de la Unió de l’Acadèmia de Ciències de la República Txeca i també del Catàleg de la Unió de la República Txeca .

Des de 1993 publica la revista professional Soudobé dějiny, també editada en anglès Czech Journal of Contemporary History  des de 2013 . 

L’ÚSD, organitza conferències internacionals, simposis especialitzats i tallers. Coopera intensament amb una sèrie d’institucions estrangeres enfocades de manera similar, amb algunes de les quals està associada a acords de cooperació a llarg termini.

Els termes de l’acord que s’ha signat amb nosaltres son:

1)       L’interncanvi de publicacions entre el CRAI Biblioteca Pavelló de la República i l’Institut d’Història Contemporània de l’Academia Txeca de Lletres.

2)        La col·laboració en el projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, sobre las Brigades Internacionals, amb la incorporació i la contextualització d’informació sobre els voluntaris txecs de la Guerra Civil espanyola.

3)        La col·laboració en sol·licitar ajuts per a investigar la participació dels brigadistes txecs a la Guerra Civil.

4)        La conservació i incorporació en el fons documental del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, de la informació rebuda per part de l’ÚSD (en concret pels investigadors Hana Bortlová-Vondráková, Ph.D. i Zdenko Maršálek, Ph.D.) sobre els voluntaris txecs, de conformitat amb l’ordenament jurídic de la República Txeca sobre el subministrament d’aquesta informació.

5)        La difusió a través de les xarxes socials (Facebook, Blog, Twitter, web corporativa, etc.) del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, de les activitats realitzades per l’ÚSD. També recíprocament.

6)        La inclusió de les publicacions i les activitats realitzades per l’ÚSD (sobre tot pels investigadors Hana Bortlová-Vondráková, Ph. D. y Zdenko Maršálek, Ph.D.) en la Memòria anual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, especificant l’autoria. També recíprocament.

Segur que aquest conveni de col·laboració serà tot un èxit i enriquirà a les dues parts!


Deixa un comentari

Nou Museu Virtual de la Universitat de Barcelona amb important presència de material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 15 de novembre es va inaugurat el nou Museu Virtual de la Universitat de Barcelona MVUB, que emprèn una nova etapa.

Entre les novetats que presenta destaquem la renovació del motor de dades i la interfície de consulta, incorporant un programari que millora l’anterior pel que fa a la usabilitat.

A les disset col·leccions que tenia fins ara, se n’hi han afegit quatre de noves, També s’hi incorporen noves funcionalitats com per exemple: exposicions virtuals per temàtiques i accés a la visita virtual de l’Edifici Històric en català, castellà i anglès.

Tot plegat per posar a l’abast de tota la comunitat universitària i de la ciutadania en general, el ric patrimoni cultural de la Universitat de Barcelona.

Heu de saber que el Museu Virtual de la Universitat de Barcelona va ser el primer museu virtual d’una universitat creat a Espanya, i va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer el ric patrimoni material d’aquesta institució històrica.

Una de les seves singularitats principals és l’heterogeneïtat de les col·leccions, que són un reflex de la diversitat d’àrees acadèmiques de la pròpia Universitat, així com de la diversitat de gènesis, processos de treball i ubicacions que les caracteritzen. Entre les obres que s’hi poden trobar hi ha, des de pintures dels segles XVI al XXI, fins a instruments científics, col·leccions de biodiversitat o fons bibliogràfics de diversos àmbits.

El professor del Departament d’Història i Arqueologia Agustí Alcoberro i Pericay és l’actual vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals des de l’any passat i ha estat el principal impulsor del projecte.

Segons les seves paraules:

«el Museu Virtual presenta, a hores d’ara, les peces més emblemàtiques d’un gran nombre de col·leccions de la Universitat de Barcelona, amb una gran varietat de temàtiques i formes. I ho fa amb un llenguatge informàtic plenament actualitzat, que incita a la interacció i que pretén desvetllar la curiositat de l’usuari». Encara hi falten algunes col·leccions, i cal passar també per una «etapa de gimnàstica, és a dir, d’anar comprovant a la pràctica què funciona i què cal millorar».

Alcoberro creu que el Museu ha de ser una eina viva que ha de generar notícia de manera permanent i ha de crear comunitat.

Del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi podreu trobar una mostra dels nostres fons.

En destaquem els 124 Cartells sobre salut i solidaritat durant el període de la Guerra Civil, que formen part de la col·lecció de Cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb més de 10.000 unitats i molt important pel seu valor històric i gràfic. Aquests 124 cartells il·lustren la temàtica de la salut i la solidaritat durant el conflicte bèl·lic a través d’aspectes com ara l’assistència social, la gent gran, la marginació, els infants o la sanitat.

També hi s’hi han incorporat 52 segells emesos durant la primera meitat del segle XX, pertanyents a la col·lecció Segells i Vinyetes. Formen part de la sèrie editada per l’Asociación de Amigos de la Unión Soviética, amb fotografies de la vida quotidiana a la URSS durant el règim estalinista.

Feu una ullada a la web del museu i descobriu vosaltres mateixos totes les maravelles que s’hi poden trobar!

Esperem que us agradi!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Rafael Ranís i Gimeno

L’octubre de 2021, Lluís Ranís Pauls, va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República correspondència diversa de la seva família, molt especialment les cartes que es van intercanviar els seus pares, Rafel Ranís Gimeno i Teresa Pauls Font, durant la Guerra Civil espanyola, mentre ell era al front, i els primers anys de la postguerra quan, com a presoner de guerra, va estar internat a diversos batallons de treballadors.

Durant la Guerra Civil, Rafel Ranís, tinent de la 32a Divisió, va escriure a la seva esposa Teresa des de diversos fronts: Vedado de Zuera, Tarragona, Tortosa, Cinco Olivas, Granyén, Biescas i novament Vedado de Zuera.

El febrer de 1939, l’escriu des de Perpinyà, on treballava en un hospital militar i, a partir del mes de març, des de Figueres, Espolla i Bescanó on, com a presoner de guerra, va estar internat en diversos batallons de treballs forçats durant tres anys.

També va estar empresonat al País Basc (possiblement al camp de la Universitat de Deusto a Bilbao) i a Andalusia (Algesires o La Línea de la Concepción). D’aquest període no hi ha correspondència perquè va estar desaparegut.

Les cartes de Teresa a Rafael són de l’any 1937 i estan escrites des de Corbins (Lleida).

El fons consta també de correspondència de diversos familiars i amics de Rafael Ranís.

Totes les cartes són manuscrites i estan escrites  en castellà excepte una de Jaime Soler, amic de Rafael Ranís, de setembre 1937, on li diu que l’escriu en català perquè no s’oblidi de la nostra aïmada Catalunya.

La donació d’aquest material inclou diverses fotografies de la família Ranís Pauls i unes memòries orals de Rafael, enregistrades per ell mateix, on explica la seva vida com a tinent durant la guerra, com va arribar a Portbou, el que va veure quan treballava a l’hospital de Perpinyà, el seu pas per Argelers, la possibilitat d’exiliar-se a Mèxic que va rebutjar perquè volia conèixer la seva filla, el retorn a Espanya i l’ingrés a diversos Batallons de Treballadors de Catalunya. Malauradament l’enregistrament és incomplet.

El fons personal Rafael Ranís i Gimeno ocupa 0’10 metres lineals i abasta cronològicament els anys 1937 a 1940. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

El fill de Rafael Ranís, Lluís Ranís Pauls, ens ha passat aquest apunt biogràfic del seu pare, que també hem incorporat a l’inventari.

Rafel Ranís i Gimeno (Barcelona, 24 setembre 1915 – 4 novembre 2000). El gran de tres germans, ell i dues noies. Va ser batejat als 17 anys, perquè la seva àvia, que era mol religiosa, li va prometre un rellotge si ho feia. Els seus pares eren cantants d’òpera i sarsuela. Quan tenia 5 o 6 anys va viatjar a l’Argentina, perquè als seus pares van ser contractats per cantar a Buenos Aires. No sé ben bé com al meu avi li varen proposar ser capatàs a una serradora a l’Amazònia, i ell va acceptar-ho. Van viure allà 7 anys recorrent mig Sud-Amèrica. L’any 1927 van tornar a Barcelona.

Teresa Paüls i Font (Corbins, 5 abril 1912 – Barcelona, 5 desembre 2004). Tercera de quatre germanes i filla de pagesos, als 12 anys la van enviar a Barcelona a treballar de serventa, ja que l’economia dels pares era molt precària.

Durant la República, quan las coses van començar a anar malament, al meu avi, que tenia amics militars, li van aconsellar que en Rafel es matriculés a l’Escola Militar, així, si les coses es complicaven, amb una graduació militar podria disposar d’una situació més aventatjosa. Va sortir de l’Escola amb el grau de tinent.

L’any 1937 en Rafel i la Teresa es van casar pel civil a Barcelona, el 1943 per l’església a Manresa i una tercera vegada pel civil, donat que el règim Franquista va anul·lar el primer casament. D’aquest tercer matrimoni, no en queda constància, donat que un cop realitzat i abonades les taxes, els varen comunicar que quedaria validat el primer matrimoni que es va dur a terme durant la República.

La guerra pel meu pare va durar sis anys, tres de guerra i tres de presons i camps de concentració.

Acabada la guerra en Rafel va fugir a França, primer a Perpinyà, on va treballar en un hospital i després a Argelers. Al cap d’un temps, li varen dir que els que no tinguessin delictes de sang podien tornar a Espanya perquè no hi hauria represàlies. Va ser enganyat ja que en tornar va ser arrestat, empresonat durant tres anys i declarat culpable en un judici del tribunal militar.

El 4 d’octubre de 1938 en Rafel i la Teresa varen tenir una filla, la Maria Rosa, a la que no va conèixer fins que ja tenia 18 mesos. Després del seu captiveri, quan en Rafel va tornar a casa, pesava 37 quilos.

Per a la Teresa, potser encara va ser més complicat, perquè els sogres no l’acceptaven, perquè era de classe baixa (ells tenien aires de grandesa, però mai varen tenir un duro). Amb la Maria Rosa es va estar una temporada a Corbins amb els seu pares, però no sé per quins motius, també va haver de marxar i es va trobar sola amb una criatura petita.

La postguerra també va ser molt difícil. En Rafael, d’ofici sabater, no trobava feina pels seus antecedents penals i per ser “rojo”. S’agafava a tot el que sortia i mentrestant la Teresa fregava terres.

Quan la Mª Rosa tenia 7 anys, emmalaltir del “malt de Pott” (tuberculosi a la columna vertebral) i va estar 5 anys ingressada a un hospital. Les conseqüències d’aquesta malaltia les va arrossegar durant tota la vida, amb un munt d’intervencions d’ossos. Entremig jo, el seu fill, també em vaig posar malalt i vaig ser pràcticament desnonat; em va salvar la penicil·lina, i tot això en la més absoluta misèria. Poc a poc i treballant molt tots dos en diverses feines se’n varen sortir.

La Teresa va patir tota la seva vida unes depressions molt greus i profundes, les quals, afortunadament al llarg dels anys van anar millorant: els motius podem imaginar quins van ser.

Van estar casats 62 anys, la Teresa ens va deixar als 92 anys i en Rafel als 85.

Lluís Ranís i Pauls (Barcelona, octubre 2021)


Deixa un comentari

1r Congrés Internacional ‘La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre” amb presència del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Entre els passats dies 22 i 24 d’octubre es va celebrar el I Congrés Internacional La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre (1936-1939), a la citat de Gandesa, que va comptar amb la participació d’especialistes referents en la matèria a nivell nacional i internacional.

S’hi van presentar diverses comunicacions prèviament seleccionades pel Comitè Científic, i hi van haver visites guiades als espais històrics de la Batalla de l’Ebre i al nucli antic de Gandesa. Per cloure el Congrés Internacional es va celebrar un emblemàtic acte commemoratiu de l’Associació d’Aviadors de la República.

Dies abans a l’aula Didàctica del Museu de Tortosa va tenir lloc la presentació del congrés amb dues conferències, ‘Més enllà de Hemingway: corresponsals de guerra a Tortosa’, a càrrec de l’historiador Roc Salvadó i ‘Civils evacuats, a la muntanya i al Delta’, d’Andreu Caralt, en el marc de ‘Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021’ i es van organitzat amb la voluntat de posar en relleu la memòria històrica de l’Ebre i convertir-la també en actiu turístic en la que és una de les ciutats més castigades per la Guerra Civil Espanyola.

Al programa del congrés, inaugurat amb una conferència del doctor Josep Maria Solé Sabaté, de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’hi van incloure un gran nombre de ponències on destaquem la duta a terme per Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte Sidbrint, sobre els brigadistes a la Batalla de l’Ebre.

Volem destacar també les ponències dels professors del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Queralt Solé i Barjau, que va parlar sobre les fosses comunes de la Batalla de l’Ebre i la d’ Oriol Dueñas Iturbe que va explicar els danys de la guerra a les terres de l’Ebre.

Mencionar també que al congrés hi va participar Gemma Caballer i Albareda, historiadora i companya del CRAI Reserva, que aquests dies es troba de plena actualitat amb motiu de l’emissió del documental sobre la figura de l’anomenat “Schindler català” Josep Maria Trias i Peitx.

L’organització del congrés a va anar a càrrec de l’Ajuntament de Gandesa, l’Ajuntament de Tortosa, la Universitat Internacional de Catalunya i el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre. També va comptar amb el suport de diverses associacions i entitats com: l’Associació d’Aviadors de la República, la Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura, el Consell Comarcal de la Terra Alta, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, el Memorial Democràtic, l’Institut d’Estudis Catalans, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, l’Institut Ramon Muntaner, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Patronat pro Batea i l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre.

Aquest 1r Congrés Internacional ‘La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre’ de Gandesa ha servit per a divulgar les últimes investigacions sobre el conflicte bèl·lic i ha estat tot un èxit!


Deixa un comentari

Exposició “La Déconniatrie: art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 14 d’octubre de 2021 es va inaugurar l’exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles que es podrà veure al museu Les Abattoirs, Musée – Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc fins el 3 de març de 2022.

Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994) és considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX.

Va estudiar Medicina i Psiquiatria a Barcelona, i va rebre formació mèdica, entre d’altres, del psiquiatre Emili Mira. Va treballar abans de la Guerra Civil a l’Institut Pere Mata.

Catalanista afí al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), el juliol del 1936 va marxar al front d’Aragó, on va assistir combatents amb psicopaties adquirides a les trinxeres.

Exiliat a França al final de la Guerra Civil, es va instal·lar a Saint-Alban fins als anys seixanta, on va dur a terme una pràctica transformadora que va respondre no solament a unes necessitats terapèutiques, sinó també culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial mateixa.

L’obertura dels hospitals als seus entorns, la vinculació amb el paisatge, l’exploració de sistemes de gestió cooperativa amb els interns, el treball dins i fora dels centres, la producció artesanal i el teatre, el cinema i l’escriptura com a pràctiques col·lectives van ser algunes de les seves propostes al servei de la cura i de la humanització de la vida.

A finals dels seixanta, la Gerència de l’Institut Pere Mata de Reus el va contractar com a director i va liderar la reforma de la institució fins a la seva mort. 

Aquesta exposició que fa dialogar la trajectòria d’aquest psiquiatre republicà exiliat a França durant més de 30 anys amb la cultura dels exiliats, l’art modern i l’art brut.

Tosquelles va centrar els seus estudis en els hospitals i els manicomis, convençut que si s’actuava en les institucions les patologies individuals també troben cura. Amb l’ajuda de la literatura i de l’art, amb artesania i cinema domèstic i tota creació sense altres exigències que donar l’oportunitat a la persona alienada d’aconseguir expressar-se.

L’exposició esta comissariada per Carles Guerra, professor de la Universitat Pompeu Fabra, Joana Masó, professora de literatura francesa de la Universitat de Barcelona, Julien Michel i Annabelle Ténèze, conservadora en cap i directora de Les Abattoirs.

Joana Masó, a més de comissària de la mostra, és també l’autora del llibre: Tosquelles: curar les institucions un document fonamental per a la història de la psiquiatria, la psicoanàlisi i la cultura al nostre país. El treball és el resultat del projecte de recerca del Grup ADHUC de la UB  El llegat oblidat de Francesc Tosquelles, que Masó coordina des del 2017 i que està finançat per la Fundació Mir-Puig. 

Per a Masó, Tosquelles és un home de la República: «Ell estudia durant la dictadura de Primo de Rivera, i és durant la República i la Guerra que posa en pràctica els seus coneixements». Curant els soldats malalts a prop del front, per exemple. Ell no creu que hagin d’anar a hospitals de la rereguarda, sinó que la malaltia s’ha de guarir en l’entorn on es produeix, perquè no només cal curar els soldats, sinó també els metges i les infermeres. Tosquelles guareix «l’estructura» de la guerra. O requisant uns masos a prop de Reus per tal de tractar nens autistes. «És la política en l’època republicana que li permet dur a terme aquestes experiències d’avantguarda. I tota aquesta experiència és la que s’endú a França i posa en pràctica a Saint Alban», recalca Masó.

Francesc Tosquelles és l’eix que articula aquesta exposició que comença amb la Retirada i la fi de la Guerra Civil espanyola, el seu pas pel Camp de Septfonds i la Segona Guerra Mundial. Es tracta en profunditat el paper que va exercir aquest metge a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, treballant amb els pacients i rendint homenatge a les seves creacions artístiques i intel·lectuals.

Amb aquesta proposta, Les Abattois, Musée continua la seva llarga investigació sobre la creació a l’exili, el post colonialisme i l’estatus de l’obra d’art. La contribució cultural dels exiliats espanyols i la història de l’art regional i rural són l’origen d’aquest projecte que reuneix més de 100 obres, tant d’art modern com les creades per pacients a l’hospital, a més de pel·lícules inèdites, llibres, arxius, fotografies i una secció d’art contemporani.

El projecte reuneix quatre institucions de tres països i circularà el 2022 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona  i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el 2023 a l’ American Folk Art Museum de Nova York.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb el préstec de dos exemplars originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

Per a més informació sobre Francesc Tosquelles veieu la seva entrada al web Galeria de metges catalans, no us deixarà indiferents!

Us informarem quan aquesta extraordinària exposició arribi a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.


Deixa un comentari

Exposició “Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut” al MUHBA amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La setmana passada es va inaugurar l’exposició Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut, mostra ideada i organitzada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Alimentar la població ha resultat sempre una preocupació per a les ciutats. Ha estat una clau decisiva en la seva relació amb els territoris, en l’evolució al llarg dels segles de les tecnologies per aconseguir productes alimentaris i en les condicions en què homes i dones han pogut nodrir-se i mantenir la vida. 

Des de l’època del Consell de Cent (segle XIII), institució que tenia com una de les seves ocupacions principals assegurar el proveïment i la seguretat alimentària, el govern de la ciutat s’ha esforçat per garantir el subministrament i la qualitat dels aliments, bé perquè n’ha tingut la competència directa, bé perquè ha actuat de manera subsidiària, o també perquè ha buscat alternatives a l’acció insuficient d’altres autoritats.

La intervenció del govern municipal arriba fins avui, amb Mercabarna, gran rebost de Barcelona i de la Mediterrània occidental, i amb una xarxa activa de mercats municipals.
Segons els organitzadors de la mostra, aquesta llarga trajectòria d’implicació municipal decisiva en el proveïment alimentari és una singularitat històrica de Barcelona que no es dona de manera equiparable en la majoria de metròpolis europees.

L’exposició reuneix més de 300 peces i originals provinents de diferents prestadors entre arxius, museus, biblioteques i particulars i es pot visitar en dos espais singulars del Palau Major, el saló del Tinell i la capella de Santa Àgata. El primer acull la perspectiva històrica i la capella els reptes actuals de l’alimentació sostenible.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa amb dos cartells ben significatius:  La batalla de l’ou de Fritz Lewy i ¡Guerra a muerte! al emboscado, al agiotista, al acaparador, al que especula… editat per l’organització Socorro Rojo Internacional.

Recordar que a l’exposició hi ha també dues peces del CRAI Biblioteca de Reserva: el manuscrit de Sent Soví que es troba dins d’una miscel·lània catalana i l’únic exemplar supervivent de l’edició d’inicis del segle XVI del Llibre de Coch.

La mostra té lloc en el marc de la Setmana de l’Alimentació Sostenible, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021.

Es podrà veure fins el 15 d’octubre de 2022. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Incorporació de nou material de l’artista Sim al Fons Personal Joan Prados Tizón

Com ja vam publicar en un post del nostre bloc, el setembre de 2018 Joan Prados Tizón va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el material recopilat de José Luis Rey Vila i recollit en el llibre SIM dibuixant de la revolució. Aquest any 2021, gràcies novament a Joan Prados que va fer d’intermediari, el fons s’ha ampliat amb 19 plafons, propietat del Districte d’Horta-Guinardó (Barcelona), procedents de l’exposició “José Luis Rey, SIM, pintor de guerres”, celebrada a Barcelona entre el 14 de novembre i el 3 de desembre de l’any 2016, organitzada per Carlota Giménez i comissariada per Joan Prados i Jaume Rodón.

Els 19 plafons, de cartró i de dimensions 100 x 100 cm, estan agrupats en tres blocs diferenciats cronològicament i ofereixen un recorregut complet per la vida i l’obra de Sim.

1- Barcelona 1928-1936: aquest bloc conté una petita biografia de Sim, una cronologia de la seva trajectòria artística, fotografies de la seva vida familiar a Villa Carmen (font del Fargues, Barcelona) i imatges de les seves primeres obres com a il·lustrador d’algunes revistes (Revista Ford, S’Agaró i D’Ací i d’Allà), com a autor de campanyes publicitàries de diverses empreses (Santa Eulàlia, Roca Radiadors, Anís Deu, Dique Flotante) i dels seus dibuixos relacionats amb la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i amb la Guerra del Rif (1920-1926), guerra en la qual va participar a bord del creuer Cataluña.

2- Guerra civil 1936-1939: aquest bloc conté imatges de diverses obres de Sim (Jornadas heroicas: julio 1936, 12 escenas de guerra, Estampas de la Revolución española : 19 julio 1936), de cartells promoguts per la UGT-CNT i la Generalitat de Catalunya, d’il·lustracions a revistes en temps de guerra (Moments, Sias, Mi Revista), i de dibuixos de la Guerra Civil (inèdits i mai publicats) fets directament per Sim al front d’Aragó en els moments de més càstig per a la població civil.

3- París 1937 – 1983: aquest bloc conté imatges de Sim a diverses publicacions durant la Segona Guerra Mundial, il·lustracions de l’obra L’ingenieux Hidalgo Don Quichotte de la Manche (1958), dibuixos dels anys 50 en la nova forma que ell va anomenar ligne essentielle, làmines publicades a diverses obres dels anys 60 i treballs costumistes sobre diversos temes (Maig del 1968, personatges parisencs, esports, especialment l’hípica, temes espanyols, etc.), confeccionats per Sim per encàrrec dels seus clients als anys 70 .

El fons, incorporat a la Sèrie Fons Personals, es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.


Deixa un comentari

Nou espai sobre el Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937 al MNAC

Des de fa uns quants mesos el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha inaugurat tres noves sales dedicades a l’art produït durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Es mostren més d’un centenar de pintures, dibuixos, gravats, cartells, fotografies, escultures, paper moneda, publicacions il·lustrades… d’una quarantena d’artistes al servei d’ambdós bàndols.

Destaquen temàtiques com el front de guerra, els bombardejos aeris o les massacres i evacuacions de la població civil, el paper de les dones, etc.

Entre aquestes novetats mencionar-vos que hi ha també un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, edifici construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, on s’exposà el mundialment famós Guernica de Picasso, La Montserrat obra del gran escultor català Juli González, La font de mercuri de l’artista nord-americà Alexander Calder o El segador de Joan Miró, obra malauradament desapareguda després de la seva exhibició al Pavelló, entre d’altres.

Aquestes obres, i moltes altres menys conegudes, mostraren al món el desplegament cultural que es va produir en defensa del govern legítim de la república i la situació que patia el país a través d’un art creat en temps real, com a resposta als greus esdeveniments que s’anaven succeint.

D’aquesta manera el Pavelló de la República espanyola va ser l’altaveu a Europa de la causa republicana. que tenia com objectiu aconseguir suport internacional en la lluita contra el feixisme.

Moltes de les obres que van ser exposades al pavelló es van considerar perdudes durant anys, malgrat que, un cop desmuntat el pavelló el 1938, algunes d’elles havien retornat a Espanya.

A mitjans dels anys 80 es va donar a conèixer que s’havien conservat ocultes al Palau Nacional, en un fons que constava de prop de 270 obres entre pintures, escultures, dibuixos i gravats pertanyents bàsicament al període 1937-1938.

En aquest conjunt d’obres de temàtica de guerra hi havia, entre d’altres, les obres procedents del Pavelló de la República. Una selecció important d’aquest fons trobat al Palau Nacional va ser exposat a Barcelona i Madrid el 1986 i el 1987, al Palau de la Virreina i al Museu Reina Sofía, respectivament.

Entre les obres que van participar a la mostra i que ara els visitants al museu podran contemplar volem destacar-ne algunes com per exemple l’ Al·legoria de l’afusellament de Federico García Lorca, feta per l’andalús Fernando Briones l’any 1937.

Arran del recent afusellament del poeta i dramaturg Federico García Lorca, durant l’Exposició Internacional de París es va retre un homenatge a la figura del poeta i dramaturg. Durant aquells dies va ser homenatjat amb recitals de poesia o amb una exposició de llibres seus i fotografies, entre d’altres.

Juntament amb poemaris, també hi havia un retrat de Federico García Lorca amb la frase Poète fusillé à Grenade.

La pintura és un homenatge al Lorca i una denúncia explícita pel seu assassinat. Quan es va desmuntar el pavelló de París, l’obra va quedar dipositada al Museu Nacional, juntament amb gran part de les obres exposades al pavelló. L’obra, en clau simbòlica, evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936, i suposa un magnífic exemple de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.

Un altre exemple que volem destacar és el retrat de Lina Ódena , una militant comunista i combatent de la República morta durant la Guerra Civil i que va esdevenir un exemple per a moltes dones que van lluitar durant la guerra, convertint-se en una figura heroica.

Es va suïcidar d’un tret el dia 14 de setembre de 1936, prop de Granada quan va trobar un control falangista al costat del Pantà de Cubillas. El xofer que l’ acompanyava va prendre un camí equivocat en un encreuament i abans de caure presonera de l’enemic, va treure la seva pistola i es va tirar un tret.

I en darrer lloc comentar-vos també que el museu exposa una de les escultures que es van exhibir a l’exterior del Pavelló de la República, concretament La banyista, de Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), escultor català que va morir al front de Madrid, convertint-se en una de les primeres víctimes en las files republicanes durant l’inici de la Guerra Civil.

En homenatge a la seva figura es va exposar una altra obra seva que representava un os polar, exemple del seu realisme escultòric.

No teniu excusa per visitar aquestes noves sales!