Deixa un comentari

Nou e-book gratuït d’Edicions UB: Textos fundamentales en el exilio : Pedagogia culturalista y educación viva

Portem ja uns quants  mesos de confinament tele-treballant des de casa. Ens hem hagut d’acostumar a noves rutines i funcionaments… no ens ha quedat més remei… de tota manera seguim trobant a faltar als usuaris… i molt especialment a aquells que venen sovint a la nostra biblioteca!

Amb alguns d’ells ens congratula poder manter-hi contacte a través del correu electrònic o de les nostres xarxes socials però, evidentment, no és el mateix.

Aquest és el cas del professor de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona Conrad Vilanou, pedagog i catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació. El professor Vilanou sovint ve a realitzar els seus treballs d’investigació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

A més s’ha convertit en un dels principals donants de material tant pels fons bibliogràfics de la nostra biblioteca com pel que fa a material d’arxiu. Malauradament no podem gaudir de la seva presencia però hi mantenim el contacte i ens ha fet arribar una informació que volem compartir amb tots vosaltres.

Amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi 2020, enguany sota les estrictes mesures del confinament, el servei d’Edicions de la Universitat de Barcelona va publicar un e-book gratuït que porta per títol Textos fundamentales en el exilio. Pedagogía culturalista y educación viva.

Es tracta d’un llibre que recull una antologia de textos, amb una introducció sobre Joan Roura-Parella  (Tortellà, 1897- Middletown, Connecticut, 1983) que fou professor agregat de pedagogia a la Universitat de Barcelona durant la República i  membre destacat de l’Escola de Barcelona a l’exili.

S’hauria d’haver publicat l’any 2019, en ocasió de la commemoració dels 80 anys de l’exili republicà, per bé que per motius tècnics s’ha retardat uns quants mesos.

Imatge de Roura-Parella provinent de l’arxiu familiar

El 23 de gener de 1939 Joan Roura-Parella va partir de Barcelona cap a un exili voluntari del què, com molts altres intel·lectuals espanyols, ja no tornaria mai més. Primer va anar a Mèxic (1939-1945) i després als Estats Units (1946-1983).  En plena Guerra Civil va presentar a la Universitat de Barcelona, ​la primera tesi en pedagogia llegida a Espanya.

Sobre la base que la vida espiritual i la vida biològica constitueixen un tot integral, els seus textos transmeten avui un ideari de pau i concòrdia plenament vigent.  Interessat per les matemàtiques, les ciències naturals, la psicologia, la filosofia i la pedagogia, el seu pensament se centra en l’home, des de la seva condició d’ésser natural fins al seu estadi espiritual superior. Concep la vida com una unitat i una interrelació que comprèn la biologia, la psicologia i el món. També s’interessà per la unitat existent entre vida i filosofia.

Va morir als Estats Units el 26 de desembre de 1983, després que la Universitat de Barcelona li fes un homentage de reconeixement el 17 d’otubre d’aquell any. Quan va morir el New York Times, en l’edició del 28 de desembre de 1983, es va fer ressò del seu traspàs.

Si us interessa aprofundir en la figura de Roura Parella podeu consultar aquests altres articles escrits també pel professor Vilanou:

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!

Aprofitem l’avinentesa per enviar una salutació al professor Vilanou i a tots els nostres usuaris!


Deixa un comentari

Visites de l’Escola del Mar de Barcelona al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Just abans d’haver de tancar l’edifici del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República degut a la pandèmia mundial pel Covid-19 vam rebre la visita de la classe de P5 de l’Escola de Mar de Barcelona.

Els responsables de l’escola ens havien explicat previament que al parvulari, a principi de curs, es feia un núvol de preguntes per conèixer els interessos dels infants i poder organitzar diferents  projectes.

Enguany, una nena tenia molt interès per un mural que hi ha l’exterior de l’escola, al costat de la porta del parvulari. Es tracta d’un graffiti que emula el Guernica de Picasso però adaptat a l’escola, i que es va pintar com a regal a una mestra de plàstica. L’elaboració del graffiti va comptar amb l’ajut del destacat artista barceloní Uri Abarca i el resultat és el que veieu a continuació:

Arrel d’aquest interès uns altres nens i nenes van voler aprofundir en l’art de Picasso. Un alumne en concret sabia la història del quadre del Guernica i la va explicar a classe. Van aprofitar així per treballar la figura de l’artista malagueny, visitant el Museu Picasso i també van parlar sobre l’Exposició Internacional de Paris de l’any 1937 i del Pavelló de la República.

També s’havia tractat a classe la relació del Guernica amb l’escola perquè el quadre mostra el bombardeig d’un poble i recordem que l’antiga seu de l’Escola del Mar, al barri de la Barceloneta, va ser bombardejada i destruïda l’any 1938 durant la Guerra Civil espanyola. L’escola va ser traslladada temporalment a Montjuïc, molt a prop de la Font del Gat, a l’edifici que avui és el Museu Etnològic de Barcelona. El mes de novembre de 1948 es va inaugurar el seu tercer emplaçament, al barri del Guinardó, on continua en l’actualitat, ocupant l’edifici de l’antiga masia de can Sors.

Els infants van saber que el Guernica original es troba a un museu de Madrid i que al nostre edifici, hi ha una reproducció, a tamany natural.

Una de les coordinadores del centre es va posar en contacte amb la responsable de la biblioteca per organitzar la visita i poder contemplar la rèplica del Guernica just al lloc per on va ser creat el quadre.

Els pares van fer grups de families i es van repartir les visites en 4 dies dues setmanes consecutives. Va ser una experiència fantàstica i molt gratificant veure als infants com quedaven fascinats davant la pintura de Picasso. Una bona oportunitat de per acabar d’adquirir més coneixements sobre aquesta magnífica obra d’art.

Us mostrem algunes imatges testimonials:

Des del nostre blog enviem a tots els alumnes, pares i mares de P5 de l’Escola de Mar una salutació desitjant que tothom estigui bé.

Va ser un plaer rebreu us a tots!


Deixa un comentari

Dietari d’un soldat de la Guerra Civil al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: base d’un treball de Final de Grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB

A finals de l’any 2019 Graciela, Marcos i Máximo de Robles, a través del professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, de la Universitat de Barcelona, Lluís Agustí,  van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República un dietari escrit pel seu pare, Eduardo de Robles Viñoly, on explica el seu dia a dia durant la Batalla de l’Ebre.

Eduardo de Robles Viñoly va néixer l’onze  de setembre de 1920 a Irun. Amb 17 anys va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i, després de fer un breu servei militar, enviat a la batalla de l’Ebre. Va formar part de l’anomenada Lleva del biberó. Segons ens expliquen els seus fills, va sobreviure perquè pocs dies abans de l’atac final de les tropes franquistes, va ser retirat de la primera línia perquè patia paludisme.

En acabar la Guerra Civil va haver de tornar a fer  la mili a Zamora. De retorn a Barcelona va estudiar dret. El seu pare, que era un home molt estricte i sever, el va obligar a marxar a Madrid a opositar per a advocat de l’estat. Es va examinar dues vegades, va suspendre  i va decidir tornar a Barcelona, casar-se  i treballar d’advocat a l’Ajuntament de Barcelona on va exercir com a director de les Escoles Municipals durant molts anys. Va morir d’un infart fulminant l’11 de gener de 1983.

Eduardo  de Robles es definia ell mateix com a republicà d’esquerres i antifranquista. Els seus fills recorden que a casa celebraven el 14 d’abril, que van beure cava el dia de la mort de Franco i que el seu pare els explicava moltes coses relacionades amb la batalla de l’Ebre i de com ho va passar en aquella època. No obstant desconeixien totalment que hagués escrit un dietari. El van trobar casualment quan endreçaven la casa dels pares en morir la seva mare.

El dietari,  catalogat  al Cercabib, és una petita llibreta d’aquelles que regalava la companyia aèria Air France que cabien a una butxaqueta de camisa. Té 244 pàgines, mesura  7 x 6 cm,  i en ell Eduardo de Robles hi anotava el seu dia a dia a la guerra:  els dies que va estar a Sitges fent la formació militar, la seva estada al front de Lleida abans d’iniciar-se la Batalla de l’Ebre, la seva vida al front i el seu retorn a Lleida.

Els estudiants de grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, Noemi  Llopart Jiménez i Gerard López Busquets, a proposta del professor Lluís Agustí, han realitzat el seu Treball de Final de Grau en base al dietari d’Eduardo de Robles Viñoly. L’han digitalitzat, transcrit i contextualitzat i estan elaborant un guió cinematogràfic amb la voluntat de portar-lo, més endavant, a les grans pantalles. Confiem que en un futur es pugui accedir en línia a la transcripció i contextualització així com al guió i l’audiovisual duts a terme per la Noemí  i el Gerard que han fet molt bona feina!!!

De moment, però, us el podem oferir digitalitzat amb aquesta aplicació.

 

Com diuen els fills d’Eduardo de Robles: Gracias por todo, mi padre estaría muy orgulloso de que su experiencia en la batalla del Ebro esté siendo útil y estudiada.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Arturo Guerrero Ruiz

Tornem després del parèntesi de la Setmana Santa!

Malgrat seguim amb la pandèmia del coronavirus i confinats no volem deixar d’explicar-vos notícies del nostre dia a dia que segueix amb el teletreball des de casa.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut  de  Javier Guerrero Galliza documentació del seu avi, Arturo Guerrero Ruiz  (1890? – Barcelona, 1956), Guàrdia Civil fidel a la Segona República espanyola, que en acabar la Guerra Civil va ser empresonat i condemnat a 15 anys de presó.

Segons ens explica Javier Guerrero, el seu avi, republicà i maçó,  era militar professional, havia lluitat a l’Àfrica i el 18 de juliol de 1936  com a capità de la Guàrdia Civil destinat a Barcelona, on vivia amb la seva dona i el seu fill, va passar a formar part de la Guardia Nacional Republicana a les ordres de la Conselleria de Governació dirigida per Josep Tarradellas.

En perdre la guerra no va voler fugir, tenia la consciència tranquil·la ja que havia estat fidel a la legalitat republicana. En paraules del seu net, va esperar a casa a què l’anessin a buscar i deia: “si vienen los falangistas, me fusilarán, si vienen los militares me detendrán…”. Hi van anar els militars, el van detenir i va ingressar primer a la presó Model i més tard al castell de Montjuïc. L’any 1949, en va sortir malalt, sense professió ni dret a pensió. Va morir l’any 1956 sense conèixer els seus nets ni veure la mort de Franco.

Javier Guerrero ens va explicar que a casa seva no es parlava de la Guerra Civil: Quiero explicar, para que se entienda cómo fueron aquellos días, una historia familiar: mi abuelo tenía un primo hermano, Miguel Guerrero García, aviador, héroe de guerra, miembro de la escuadrilla de García-Morato, llegó a ser teniente general de aviación y después vicepresidente de Iberia. Cuando juzgaron a mi abuelo no movió ni un dedo por él. Un día sonó el teléfono, era él, venía a Barcelona y nos quería ver, mi padre no quería, pero mi madre dijo que sí, que nos “convenía”. De la conversación no recuerdo nada, pero la cara de mi padre no la olvidaré nunca, era como si hubiera vuelto a perder la guerra.

El fons personal d’Arturo Guerrero Ruiz conté documentació relacionada amb la seva carrera militar, signada per Alfons XIII -estudiant de l’Acadèmia d’infanteria (1919), Ordre de Mèrit Militar, pels seus serveis a la zona de Melilla com a segon tinent d’Infanteria (1921), ingrés al Cos de la Guàrdia Civil (1923),  còpia del full se serveis amb l’escut de l’àliga franquista a la portada de l’expedient  (1943)- i papers personals relacionats amb el seu empresonament –sentència a 15 anys de reclusió menor del Consejo Supremo de Justicia Militar (1939), autoritzacions a nom de diversos familiars per entrar al Castell de Montjuïc (1946-1947) a visitar-lo, certificat conforme el Jefe del Estado ha desestimat la sol·licitud de commutació de la pena de 6 anys i un dia de presó major feta per Arturo Guerrero Ruiz (1949).

El fons documental d’Arturo Guerrero Ruiz s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib.

Tengo la convicción que estos documentos no pueden estar en mejor sitio que en el Pavelló de la República, hoy los he donado y me siento aliviado y emocionado, espero que mis muertos hoy puedan descansar major (Javier Guerrero)

Moltes gràcies a tu Javier!!!


Deixa un comentari

Dones i esport

Aquests dies ha estat d’actualitat la campanya “T’ho estàs perdent” que fomenta l’esport femení en els mitjans de comunicació. La iniciativa, engegada pel Consell Audiovisual de Catalunya pretén augmentar i millorar els espais dedicats a l’esport femení en els mitjans de comunicació

Amb l’eslògan “si no veus esport femení t’estàs perdent la meitat de l’espectacle”, la campanya va finalitzar el passat 14 de febrer en els mitjans d’àmbit català, incloses les xarxes socials on va tenir més ressò i certa polèmica.

En els darrers anys ha augmentat la presència de l’esport femení als mitjans de comunicació pública però encara es troba en la marginalitat informativa respecte a l’esport masculí.

A les portades dels diaris esportius per exemple, el protagonisme de les dones és gairebé nul.

Des del CRA Biblioteca del Pavelló de la República ens hem volgut sumar a la campanya mostrant-vos diferent material del nostre fons relacionat amb la temàtica dones i esport.

Comencem parlant de l’obra gràfica de Juana Francisca Rubio o Paquita (Madrid, 1911 – 2008),  una pintora i cartellista espanyola que va posar el seu art i la seva tasca com a il·lustradora al servei de la defensa de la República, motiu pel qual, en acabar la Guerra Civil, va haver d’exiliar-se a Mèxic on va viure amb el seu marit, el també cartellista José Bardasano i els seus fills, fins que va tornar a l’estat espanyol als anys 60. Molt menys reconeguda que el seu company, Juana Francisca fou una magnífica il·lustradora que cal reivindicar!

De la seva obra destaquen els cartells que va realitzar durant l’època de la República on es mostren dones esportistes i que podeu  trobar a la nostra col·lecció:

D’altra banda, dir-vos que a la publicació Crónica : revista de la semana editada des de l’any 1929 fins l’any 1938, trobem entrevistes i reportatges d’actualitat amb una presència força regular de dones esportistes a les portades o contraportades i amb diversitat d’esports: handbol, rem, natació, atletisme…

Aquesta revista, que sortia cada diumenge al preu de 20 cèntims i que era dirigida per Antonio González Linares (1875-1945), va aplicar models de magazíns francesos i alemanys introduint elements avantguardistes a l’edició: amb gran profusió de fotografies i pàgines dedicades especialment a la dona que no només de temes de moda i bellesa com acostuma a succeir en altres publicacions similars. Trobem fins hi tot imatges de nus femenins amb caràcter artístic!

Aquí mostrem diversos exemples de pàgines dedicades a l’esport femení que daten dels anys abans de la Guerra Civil:

Us recordem també que podeu consultar bibliografia sobre el tema al nostre catàleg amb la matèria dones esportistes. A tall d’exemple aquí teniu algunes de les obres que trobareu:

Esperem que en un futur no massa llunyà no siguin necessàries reivindicacions com aquesta i l’esport femení sigui ben visible!


Deixa un comentari

L’exili literari català

Durant aquest més de febrer i els propers mesos de març i abril a la llibreria La Central de Barcelona, amb seu al carrer Mallorca, s’està duent a terme el cicle de conferències El dia revolt. La literatura catalana a l’exili. Una visió dotze anys després un curs que presenta una visió actualitzada de diferents històries de l’exili literari català.

L’any 2006 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va tenir lloc l’exposició Literatures de l’exili. En va ser comisari el crític literari Julià  Guillamon. D’aquesta exposició es va editar el llibre El dia revolt. Literatura catalana de l’exili  que va introduir molts elements nous en el coneixement i l’estudi d’aquesta temàtica.

Per primer cop Guillamón va investigar en la majoria de països que van acollir escriptors de l’exili provocat per la Guerra civil espanyola: França, Mèxic, Xile, República Dominicana, Argentina, Cuba i Veneçuela i dona veu als fills de l’exili narrant les experiències dels nens que van acompanyar als seus pares en la diàspora republicana.

Ara aquest curs s’encarrega de donar una visió actualitzada de tot plegat parlant sobre personatges tan coneguts com Mercè Rodoreda, Alexandre Cirici, Carles Fontseré, Xavier Benguerel o Antoni Rovira i Virgili i d’altres menys populars com Maria Antònia Freixes o Rosa Maria Arquimbau. Dels que tornaren de seguida com Carles Riba, Joan Oliver o Enric Cluselles.  Dels reagrupaments familiars i les families partides com el cas de Jaume Pahissa a Buenos Aires. De la comunitat catalana de Mèxic amb Pere Calders, Joan Sales, Josep M. Miquel i Vergés o Odó Hurtado. Dels que van morir a l’exili com el cas de Francesc Trabal, a Xile….

Sens dubte una bona oportunitat per aprofundir en la matèria.

Aprofitant l’avinentesa us volem recordar que dins les col·leccions especials del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona trobareu la Biblioteca de Josep Manyé i Vendrell ( Barcelona, 1909-2000) una excel·lent representació d’edicions de l’exili literari a París, Buenos Aires, Mèxic, Londres… amb magnífiques primeres edicions del segle XX sobre  història i cultura de la Gran Bretanya, literatura francesa i anglesa, etc.

Manyé, periodista i escriptor,  fou secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Gran Bretanya on formà part del nucli d’activistes catalans entorn de Josep Maria Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i JosepTrueta.

Va ser comentarista de la BBC en les emissions per a l’Estat espanyol i hi organitzà emissions en català com els  Jocs Florals de la Llengua Catalana l’any 1947. Fou cofundador de l’Anglo-Catalan Society i també corresponsal a Londres dels diaris Clarín de Buenos Aires, Excelsior de Mèxic i de l’Avui, i col·laborà habitualment a Destino, amb el pseudònim de “Jorge Marín”.

En retornar a Catalunya  va ser guardonat amb diversos premis  com l’ Ondas l’any 1971 o la Creu de Sant Jordi l’any 1987.

Podeu consultar les obres sobre aquest autor o bé les  obres que va escriure al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Recordeu també que l CRAI Biblioteca del Pavelló de la República té una una exposició virtual del seu fons bibliogràfic i documental sobre l’Exili. Hi podreu trobar un Mapa interactiu de l’exili permet que permet accedir a la col·lecció de premsa de l’exili de cada país relacionat que actualment es troba en fase de remodelació. Us avisarem quan tinguem una nova versió actualitzada i amb noves prestacions!

 


Deixa un comentari

Un Hospital en la batalla de l’Ebre i el Centre d’interpretació del Molar

Fa uns quants dies, la pàgina web de notícies  la Universitat de Barcelona es feia ressò de la recreació de les intervencions quirúrgiques al front durant la Guerra Civil espanyola a les dependències de la mina Loussa, al municipi del Molar (Priorat), indret que va acollir un hospital de campanya durant els anys que va durar la guerra.

El Grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies DIDPATRI de la Universitat de Barcelona ha volgut recuperar la memòria d’aquella tasca sanitària amb dues propostes desenvolupades a l’espai de l’antic hospital que ara porta el nom de Centre d’Interpretació del Molar.

Per una banda, s’ha fet una recreació escenogràfica amb peces audiovisuals que representen les intervencions quirúrgiques tal com es feien en ple front i per una altra, una exposició de més de 500 eines i elements de medicina i cirurgia emprats durant la Guerra.

L’exposició que porta per títol “Un Hospital en la batalla de l’Ebre” tracta la història de l’Hospital M2 de l’Exèrcit Popular que, sota la direcció del doctor Miquel Gras, un jove de només 27 anys! va estar ubicat a l’edifici de direcció de la Mina Loussa-Linda Mariquita del Molar.

També incorpora un espai dedicat a l’Escola del CENU que entre 1936 i 1937 va funcionar en el mateix edifici i que va participar en l’espectacular procés de renovació pedagògica impulsat per la Generalitat de Catalunya aconseguint un ensenyament universal i de qualitat.

El projecte és una iniciativa del Ajuntament del Molar. La museografia ha estat dissenyada per DIDPATRI de la Universitat de Barcelona i executada per Molècula, i ha comptat amb l’assessorament i suport de destacats especialistes.

La instal·lació acumula l’experiència d’altres exposicions dissenyades pel grup. Es tracta d’una ambiciosa proposta de museografia didàctica que incorpora espais escenogràfics espectaculars, i una audaç proposta audiovisual que, sense dubte, esdevindrà un referent a partir d’ara.

Tres produccions específiques, inserides en entorns escenogràfics ens expliquen el dia a dia a l’hospital i a l’escola i una gran producció audiovisual en una pantalla de gran format, ens submergeix en l’epopeia de la batalla de l’Ebre i l’esforç dels hospitals de l’Exèrcit Popular.

 

 

Tanmateix allò més rellevant es l’extraordinària col·lecció de cirurgia i medicina de guerra que s’exposa, la Col·lecció Jordi Jara i Marina Jara, així com el llegat de la família Mauri-Serres.

Tot plegat les vitrines i escenografies allotgen més de cinc centes peces, algunes d’elles úniques que converteixen la iniciativa en l’exposició de sanitat i cirurgia de guerra més potent del sud d’Europa.

El progrés de la medecina i els horrors de la guerra real, així com la dimensió humana de la gent que va treballar, patir i morir en el lloc estan ben presents en la proposta.

D’altra banda cal destacar que el projecte compta amb un ampli coixí de societat civil. A diferencia d’altres iniciatives aquesta està ben arrelada al territori i compta amb el suport d’associacions de recreació històrica, col·lectius de recerca universitaris i associacions culturals diverses.

No us ho perdeu!