Deixa un comentari

Exposició “L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En el marc dels actes de celebració del 80è Aniversari de la Batalla de l’Ebre el passat 25 d’octubre es va inaugurar a la sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre a la localitat d’ Amposta, la mostra que porta per títol: L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals  produïda pel propi Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta i el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta.

La Batalla de l’Ebre es va iniciar el 25 de juliol del 1938 i fou un intens combat de 115 dies, el més llarg de la Guerra Civil, que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per part de les tropes republicanes.

Les Brigades Internacionals hi van tenir un paper protagonista. La XIII, la XIV i la XV hi intervingueren així com la XI i la XII que també hi participaren però amb menor incidència. Van ser entre 3.000 i 3.500 els  voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, també molts catalans i espanyols enquadrats a les Brigades.

Per als brigadistes la batalla es va acabar el dia 23 de setembre amb la retirada decretada pel govern de Negrín.

La Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha estat la comissària de la mostra i també l’autora del contingut textual dels panells exposats.

L’exposició s’organitza en 8 àmbits, es presenten nombrosos documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora, a més, amb la reproducció de nombroses imatges del fons d’arxiu i de cartells.

S’ha pogut veure a Amposta fins al dia 25 de novembre i anirà itinerant per altres espais de memòria de Catalunya. Us n’anirem informant.

Us deixem amb una galeria d’imatges de l’exposició:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el portal SIDBRINT a Betevé

El passat dia 19 de novembre es va emetre a Betevé una entrevista a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del portal SIDBRINT.

Concretament al programa Terrícoles que com diuen a la seva pàgina web: “En un to de conversa, presenta habitants de la Terra que desenvolupen activitats creatives i d’interès públic, que acumulen coneixement i experiències per compartir, que tenen idees i visions del món i de la societat orientades al canvi i a la transformació. Terrícoles que susciten la reflexió i el pensament”.

Els entrevistadors són sis periodistes: Antonio BañosLluís Reales, Tania Adam, David Guzman, Sergi Vicente i Milagros Pérez Oliva que, per torns, inviten a un terrícola i en una conversa de mitja hora aborden temes de temàtica molt diversa.

En aquesta ocasió, Antonio Baños va  entrevistar Lourdes Prades per conversar sobre el  CRAI de la UB, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i sobre el portal SIDBRINT de la Universitat de Barcelona. Més específicament van tractar sobre la presència dels voluntaris internacionals a la Guerra Civil espanyola i al seu comiat ara fa 80 anys a la ciutat de Barcelona.

L’entrevista es va emetre en diferents franges horàries i per si us la vareu perdre ara ja es pot veure lliurement a la carta.

Estem molt contents de que, tan elCRAI de la UB en general, com la nostra biblioteca en particular i el portal SIDBRINT generin l’interès dels mitjans de comunicació i que d’aquesta manera es conegui una mica millor les tasques que desenvolupem!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Joan Prados Tizón

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut  de Joan Prados Tizón (Murgados, La Corunya, 1943), enginyer, químic, conferenciant, aquarel·lista i autor de diverses publicacions, els materials que, juntament amb Jaume Rodon, van recopilar al llarg de més de 10 anys de recerca sobre l’obra del dibuixant SIM, i que estan recollits en el llibre Sim. Dibuixant de la revolució.

José Luís Rey Vila (Cadis, 1900 – París, 1983), de sobrenom SIM, va ser un il·lustrador, cartellista, dibuixant i pintor de projecció internacional. Va viure la Guerra Civil a Barcelona i es va exiliar a París. Com a bon anarquista, va ser vegetarià, esperantista i naturista.

El fons -que inclou apunts, esbossos,  dibuixos, aquarel·les i litografies, elaborats amb tècniques diferents i molts dels quals inèdits-  ofereix un recorregut complet per la vida i l’obra de SIM. Des dels seus primers dibuixos de l’any 1918, que il·lustren el llibret Cuentos de Nica Lund-Bourn dedicat als soldats de la gran guerra (1914-1918), passant per la seva obra inspirada en la Guerra Civil espanyola  i acabant amb el seu exili a París, 45 anys durant els quals la seva obra va tractar diversos temes (Segona Guerra Mundial, Maig del 1968, personatges parisencs, esports, especialment l’hípica, temes espanyols, etc.).

El fons ocupa 0,10 metres lineals i abasta cronològicament des de 1918 fins a finals dels anys 70. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i es troba ja a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al  catàleg del CRAI.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi trobareu també moltes de les obres que José Luís Rey va realitzar per il·lustrar la Guerra Civil a Barcelona (cartells, magnífics àlbums, calendaris, etc.) i que segons el seu gran amic Carles Fontserè li van valdre l’epítet de “pintor de la revolució”.

Aquí teniu una petita mostra de les imatges que podeu trobar en aquest nou fons del nostre arxiu:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Si voleu veure la mostra sencera podeu consultar aquest recurs sobre l’artista que hem elaborat:

 


Deixa un comentari

Exposició sobre els aeròdroms valencians de la Guerra Civil amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 23 d’octubre de 2018 es va inaugurar, a la Sala d’exposicions Ca la Vila de la població de Llíria, al País Valencià, l’exposició que porta per títol  Aeròdroms valencians de  la Guerra Civil.

La mostra està organitzada per la Càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de València i comissariada per Manuel Carreres Rodríguez, investigador especialista en arquitectura industrial i patrimoni.

Durant la Guerra Civil espanyola l’aviació es va conformar com un dels cossos militars més importants per declinar la balança cap a un bàndol o cap a l’altre.

Donada la insuficiència d’infraestructures existents, es van anar construint una sèrie d’aeròdroms per tota la geografia espanyola. Per a una organització més efectiva, el territori fidel a la República va ser dividit en set regions aèries, les quals alhora estaven subdividides en sectors.

El territori valencià quedà inclòs dins la quarta Regió Aèria i un sector de la setena, el corresponent a la Plana d’Utiel-Requena, on s’instal·laren prop de quaranta camps d’aviació.

La funció d’aquests camps va ser, principalment, la de servir de base per a l’aviació que defensava les infraestructures i ciutats costaneres, front als atacs de l’aviació sublevada provinent de les Balears, i donar suport als fronts més propers, com el de Terol, el de Llevant i el de l’Ebre.

La present exposició presenta aquests aeròdroms i els elements que els componen –llocs de comandament i de guàrdia, refugis, polvorins…– com una xarxa per a la defensa del territori, a més de situar-los en el seu context històric mitjançant els bombardeigs i la guerra aèria, els aparells i aviadors, la producció industrial, la cartografia, o la cultura, l’art i la memòria que els envolta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb la cessió de nombroses imatges digitals i especialment diversos cartells que es presenten reproduïts:

L’exposició es pot visitar fins al 30 de novembre de 2018. Us la recomanem!


1 comentari

Nova mostra permanentment al MACBA amb cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA,  el passat 4 d’octubre va tenir lloc la presentació d’una exposició especial que porta per títol Un segle breu: Col·lecció MACBA, concebuda com una presentació permanent que ocuparà tota la primera planta de l’edifici del museu. L’exposició examinarà la història de l’art contemporani, prestant una atenció especial a les relacions entre les manifestacions artístiques i el seu context social i polític.

El mateix equip curatorial del MACBA comissaria l’exposició, i es duran a terme diverses activitats paral·leles, com ara visites comentades o un curs sobre les obres exposades.

La mostra proposa una data d’inici, el 1929, quan va tenir lloc l’Exposició Internacional de Barcelona, esdeveniment que va comportar una transformació urbana molt important. La segona sala se centra en la Guerra Civil Espanyola, anys en què artistes i cineastes es van implicar, a través dels seus mitjans d’expressió, en la difusió de les diverses ideologies polítiques.

L’exposició avança cronològicament fins a arribar als anys seixanta amb un art cada vegada més influenciat pel món de la publicitat i els mitjans de comunicació. El visitant també podrà descobrir a través de la Col·lecció MACBA com van impregnar l’art fets com el del Maig del 68 o moviments com el feminisme. La mostra arriba fins als nostres dies, amb un art, en paraules dels responsables de l’exposició, “centrat en la crítica de les relacions econòmiques regides pel neoliberalisme i la globalització”, i que també “ha examinat les relacions humanes dominades per la geopolítica i les desigualtats en la distribució del poder”.

Entre altres, la mostra inclourà obres d’artistes com: Jean-Michel Basquiat, Alexandre CalderHans Haacke, Jenny Holzer, Miralda, Juan Muñoz, Jorge Oteiza,  Pablo Palazuelo, Raymond Pettibon, Antoni Tàpies o Joaquim Torres-García.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit un número considerable de cartells de la col·lecció de Guerra Civil espanyola.  En total es podran veure trenta dos cartells, sis dels quals són originals i la resta reproduccions a mida original. Entre els cartells originals hi trobareu:

Les Milícies us necessiten!Aixafem el feixisme, ¿Que fais-tu pour empécher cela? o ¡Imitad! al héroe del pueblo.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Víctimes 1936-1945” al Memorial Democràtic amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 18 de juliol de 2018 es va inaugurar l’exposició Víctimes 1936-1945 que convida a reflexionar sobre la dimensió, l’abast i la diversitat de significats dels conceptes víctima, resilència i resistència i sobre les conseqüències de la Guerra Civil espanyola.

L’exposició, comissariada per Jordi Barra, usuari i bon amic de la biblioteca, i produïda pel Memorial Democràtic, proposa conèixer episodis tràgics del conflicte com ara els morts, la vida a la rereguarda, la persecució religiosa, la destrucció del patrimoni, els ferits, els bombardeigs, els refugiats, els camps de concentració, l’exili, la repressió judicial i les fosses, però també mostra aspectes encoratjadors, com ara les organitzacions d’ajuda, la salvació del patrimoni, la defensa passiva, l’assistència sanitària o les persones que van salvar vides.

La reflexió es porta a terme a través d’objectes, d’imatges i sobretot de la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat de manera entenedora.

El mapa permet una observació a escala màxima. Reconstrueix l’espai, el temps i els fets. Visualitza i contextualitza.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en el procés de documentació i ha prestat alguns dels materials exposats com un cartell amb el mapa de Catalunya de la Conselleria de Sanitat amb la Divisió Sanitària de Catalunya de l’any 1937,  un fulletó de Frederic Duran i Jordà que porta per títol:  The service of blood transfusion at the front: organisation-apparatus de l’any 1937,el llibre de Montserrat Roig sobre els catalans als camps nazis, d’ Edicions 62 de l’any 1977 i diverses imatges del fons d’arxiu gràfic com les del Vaixell Sinaia a Veracruz.

Algunes d’aquestes obres les podreu trobar al catàleg de l’exposició que aviat tindreu a la vostra disposició al nostre catàleg!

Recordeu que es podrà visitar fins al dia 3 de març de 2019. No us la perdeu!


1 comentari

80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals

Avui recordarem un fenomen únic en la història europea.

Durant la Guerra Civil uns 35.000 homes i dones voluntaris procedents de més de 50 països van lluitar per defensar la República, la Democràcia i la Llibertat. Aquests homes i dones varen ser les Brigades Internacionals, els Voluntaris de la Llibertat.

Les Brigades Internacionals com a dimensió col·lectiva del subjecte històric ha estat un tema molt estudiat i debatut, alhora que objecte de controvèrsia, tant dins com fora de l’estat.

Des de l’inici de la Guerra Civil hi ha hagut dues visions confrontades sobre els brigadistes. Els que els consideren lluitadors per la llibertat i la democràcia, tractant de minorar certs aspectes desagradables com l’existència de desertors, les persecucions que van patir per part d’alguns caps comunistes, l’empresonament de brigadistes, etc. I per contra, la historiografia franquista que parla de les Brigades Internacionals com a instrument per introduir el  comunisme a Espanya sota la batuta de Moscou.

El que és cert és que el cop d’estat del 18 de juliol de 1936 a Espanya, que va fer esclatar la Guerra Civil, va suposar la primera confrontació a escala internacional entre  el feixisme i la democràcia, una mena d’assaig general del que seria poc després la Segona Guerra Mundial.

Recordem que el govern legítim de la República va denunciar reiteradament l’incompliment del pacte de no intervenció per part dels règims feixistes d’Itàlia i Alemanya que subministraven material bèl·lic i ajuda militar al bàndol franquista.

L’estudi dels brigadistes que van venir a lluitar amb el bàndol republicà, a partir de les Olimpíades de Barcelona del 1936, demostra que gran part d’ells no ho van fer com a conseqüència d’una propaganda organitzada, sinó seguint el seu propi impuls.

Amb cultures, opinions i religions diverses, la majoria d’ells sense parlar espanyol ,van arribar en vaixells, en tren, en bicicleta i fins hi tot a peu! Eren republicans, anarquistes, comunistes, socialistes, sindicalistes… tots demòcrates, d’esquerres, que rebutjaven el feixisme.

Eren joves idealistes de diverses condicions socials: estudiants, obrers, soldats, infermeres, metges, com el doctor Norman Bethune, canadenc que va realitzar la primera transfusió de sang en campanya de la història.

Destaquem també el paper dels intel·lectuals, professors d’universitat, artistes, escriptors, fotògrafs, científics… Alguns d’ells tan coneguts com el periodista i escriptor britànic George Orwell, que va combatre en diferents fronts, o la filòsofa francesa Simone Weil que va formar part de la Columna Durruti.

Tot i que l’arribada de voluntaris internacionals va començar essent quelcom espontani, més tard es comencen a organitzar a través de la Internacional Comunista. La ciutat de París es va convertir en el centre de reclutament i, més tard, a la península, Albacete es va establir com a centre d’operacions.

S’organitzaren un total de vuit brigades: la XI, XII, XIII, XIV, XV, la 86, la 129 i la 150.

A tall d’exemple direm que  la Brigada XV es va formar amb britànics, llatinoamericans, canadencs i estatunidencs. La Brigada Lincoln, és possiblement el batalló més famós que va participar en la defensa de Madrid i en les batalles de Brunete, Belchite o Terol.

   
Centúria Tom Mann de voluntaris britànics. Barcelona,  setembre de 1936 Membres del Batalló Thaelmann, unitat militar formada per 1.500 voluntaris alemanys, austríacs i escandinaus,  prop d’Osca a l’agost de 1936

Les Brigades van començar la seva retirada a partir del dia 23 de setembre de 1938, més de mig any abans que finalitzés la guerra. Van morir més de 9000 brigadistes. Van rebre emotius homenatges per tot el país. A la ciutat de Barcelona més de 250 mil persones van acomiadar als brigadistes, i tots els assistents  van poder sentir el famós discurs de la històrica dirigent del Partit Comunista Dolores Ibárruri, la Pasionaria, del que reproduïm un fragment molt significatiu:

Camaradas de las Brigadas Internacionales! Razones políticas, razones de Estado, la salud de esa misma causa por la cual vosotros ofrecisteis vuestra sangre con generosidad sin límites os hacen volver a vuestras patrias a unos, a la forzada emigración a otros. Podéis marcharos orgullosos. Sois la historia, sois la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia, frente al espíritu vil y acomodaticios de los que interpretan los principios democráticos mirando hacia las cajas de caudales o hacia las acciones industriales que quieren salvar de todo riesgo.

No os olvidaremos, y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República española, ¡volved!…

Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos, los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo: ¡Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!

Alguns brigadistes que van tornar al seu país d’origen, en molts casos van participar també a la Segona Guerra Mundial o van patir les purgues estalinistes. Altres es van haver d’exiliar.

Destaquem el fet que, per primer cop a la història, soldats afroamericans van lluitar amb soldats blancs i que més de 500 dones brigadistes van venir a Espanya per defensar i promoure els drets de la dona que s’havien aconseguit durant la República. Moltes van combatre per aquests ideals o van participar en tasques sanitàries o periodístiques, com l’argentina Fanny Edelman, que va participar en campanyes d’alfabetització de les tropes  o  l’alemanya Gerda Taro, companya del famós fotògraf i corresponsal de guerra Robert Capa, que fou la primera fotoperiodista que va morir al front, a la Batalla de Brunete, amb 26 anys, aixafada, de forma accidental, por les cadenes d’un carro de combat republicà.

L’any 1996 el Congrés dels Diputats va concedir la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que eren vius, complint la promesa que els va fer el govern de la República quan els va acomiadar.

Malgrat tot, més de 80 anys després de finalitzar la guerra, l’estat espanyol no ha dignificat la memòria dels brigadistes amb la importància que es caldria davant d’un dels fenòmens més grans de solidaritat que s’ha dut a terme a la història.

La lluita dels brigadistes no va ser en va: és un exemple que  ha perdurat a la història i la seva memòria ha d’ajudar tots els pobles que lluiten per la justícia, la llibertat i el progrés social.

Aquests dies se celebren nombrosos actes d’homenatge i s’organitzen jornades i congressos sobre les Brigades Internacionals que reconeixen la importància i la repercussió que van tenir.

Destaquem el seminari Història i memòria de les Brigades Internacionals. Una mirada est-oest, que va tenir lloc el passat dia 26 d’octubre a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona i on va ser present el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República presentant el projecte SIDBRINT.

El seminari amb gran èxit de participació, va ser organitzat per l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB i el mateix CRAI Biblioteca Pavelló de la República, amb la col·laboració del Consortium for International Studies Abroad (CASA) i hi van participar una desena de ponents.

Recordem també que hi ha més de 300 monuments repartits arreu del món que els rendeixen honor.

Els podeu consultar a:

A la ciutat de Barcelona hi ha aquest:

Si el voleu visitar heu d’anar fins al barri d’Horta-Guinardó i el trobareu a la sortida del Tunel de la Rovira.