Category Archives: Guerra Civil espanyola


by Deixa un comentari

Exposició “Càmara i Ciutat” al Caixa Fòrum amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recentment al CaixaForum de Barcelona s’ha inaugurat l’exposició que porta per títol: Càmera i ciutat. la vida urbana en la fotografia i el cinema.

Comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou, la mostra, que inclou fotografies, pel·lícules, vídeos i material imprès del museu francès, tracta sobre la càmera i la ciutat, a partir del treball de fotògrafs i cineastes que han disseccionat la metròpoli i que plantegen diferents escenaris de la vida urbana.

Entre els autors de les obres destaquen els noms de Paul Strand, Marc Riboud, Lisette Model, Valérie Jouve, Henri Cartier-Bresson, Viktoria Binschtok, Diane Arbus, Manel Armengol, Luis Buñuel, Francesc Català Roca o Carlos Pérez de Rozas.

El mitjà fotogràfic ha immortalitzat la ciutat moderna al llarg del segle XX en una infinitat de narracions visuals que parteixen del carrer com un escenari social, un camp de batalla polític o un pati d’escola.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  col·labora en aquesta exposició amb el préstec de l’icònic cartell de Pere Català Pic que porta per títol Aixafem el feixisme.

El catàleg, que ja teniu disponible a la nostra biblioteca, consta de fotografies i filmacions representats per un bon nombre d’artistes del nostre país. Des de Gabriel Casas i Galobardes i Brangulí, que van treballar als anys trenta, fins a fotògrafs recents, com Jorge Ribalta o Xavier Ribas.

L’obra d’artistes espanyols es pot contemplar al costat de la de grans fotògrafs i cineastes internacionals com Brassai, Robert Doisneau, William Klein, Lee Friedlander o Helen Levitt i de l’obra de fotògrafs contemporanis com Valérie Jouve o Bruno Serralongue.

 


by Deixa un comentari

Presentem el banc d’imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de  la República disposa d’una ampli banc d’imatges procedents del seu fons documental. Des de 1997, nombroses institucions i entitats, del país i d’arreu, han sol·licitat reproduccions de cartells, documentació d’arxiu, fotografies, premsa i altre tipus de material per documentar exposicions, programes de televisió,  pel·lícules i publicacions diverses. El resultat d’aquesta activitat és una col·lecció de més de 10.000 imatges sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’Exili, el Franquisme i la Transició.

En un primer moment vam crear una base de dades local  per tal de gestionar totes les imatges que anàvem afegint a la col·lecció. Però a partir d’un moment donat, tant el volum d’imatges com l’increment de sol·licituds per part dels nostres usuaris va créixer tant, que ens vam haver de plantejar la creació d’una eina que ens permetés agilitzar la gestió d’aquestes fonts documentals i al mateix temps posar-les a disposició de tothom. Amb la col·laboració de la Unitat de Docència del CRAI vam dissenyar el portal que us presentem.

A dia d’avui, el banc d’imatges conté prop de 4.000 registres amb els camps de descripció, autor, contribuïdor, data, temàtica, tipologia documental, període històric i  procedència.

Pel que fa a les cerques, es poden fer per les següents taxonomies: període històric, tipologia documental, autor, contribuïdors i temàtica.

D’entre les imatges incorporades al portal destaquem les fotografies del fons personal de l’aviador republicà Joan Maluquer Wahl, la col·lecció de retrats del fotògraf Toni Vidal, un fons de fotografies de la Primera Guerra Mundial,  un àlbum de fotografies de l’enterrament d’Alfons XIII, entre altres.

Totes les imatges tenen una nota legal on s’especifica que es pot utilitzar per a usos personals, educatius o de recerca d’acord amb la llei vigent i que es podrà requerir un permís exprés per a usos més amplis.

Les imatges es poden adquirir en alta resolució a un preu de 15.00 € la unitat, més IVA   a través del carret de la compra i la seva reutilització pot requerir la gestió de drets de propietat intel·lectual. El sol·licitant, per tant, es compromet a demanar els corresponents drets d’autor als seus legítims propietaris o a l’entitat de gestió de drets que els trameti, en el cas que ho vulgui publicar.

Cliqueu aquí per accedir al banc d’imatges.


by Deixa un comentari

Exposició “Voluntaris masnovins a la guerra del 36” al Masnou amb col·laboració del CRAI Bibioteca del Pavelló de la República

El passat divendres 11 d’octubre es va inaugurar a la Casa de Cultura (Casa Sensat-Pagès) del Masnou l’exposició Voluntaris masnovins a la guerra del 36 , inclosa en el projecte 1939, l’abans i el després. Memòria en xarxa, exposició compartida, de la Diputació de Barcelona i en el projecte de recuperació històrica del Memorial Democràtic que commemora els 80 anys de la fi de la Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció del cartell Les Milícies us necessiten! de l’artista asturià Cristobal Arteche  (Gijón 1900 — Madrid 1964)  per a ser exposat.

En aquesta mostra es podran veure alguns aspectes desconeguts del conflicte armat a la comarca del Maresme.

El mateix dia de la inauguració va tenir lloc l’acte de presentació del llibre  que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya : voluntaris per la llibertat del nostre usuari i amic Gonzalo Berger i que va comptar amb la participació de la historiadora Rosa Toran i de l’alcalde del Masnou Jaume Oliveras.

Dies després es va retre homenatge al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, als jardins de la localitat que porten el seu nom i que recentment han estat remodelats.

L’exposició es podrà visitar fins al dia 1 de desembre  No us la perdeu!

Aprofitem l’avinentesa per desitjar a tothom una bona castanyada i diada de Tots Sants!


by Deixa un comentari

Exposició “Teresa Pàmies, tot és en els llibres” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Amb motiu de la celebració de l’Any Pamies, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat l’exposició que porta per títol “Teresa Pàmies, tot és en els llibres”, una mostra itinerant amb sis panells que esdevé una eina de divulgació de la trajectòria de l’escriptora catalana amb motiu de la commemoració dels 100 anys del seu naixement.

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 8 d’octubre de l’any 1919. Des de ben jove va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya JSUC. A la fi de la Guerra Civil va marxar a l’exili amb el seu pare Tomàs Pàmies, un dels dirigents del Bloc Obrer i Camperol. Després de passar un temps en un camp de treball a França, va aconseguir fugir i es va instal·lar a Mèxic. Allí estudià periodisme i va treballar en diferents oficis. Va tornar a Europa i va viure, entre d’altres ciutats a Praga, i finalment altre cop a França.

Amb una prolífica carrera periodística, va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació, i literària, va escriure més d‘una cinquantena de llibres: novel·les, memòries, dietaris, llibres de viatges…, la seva obra sempre va tenir un pòsit autobiogràfic manifest i un compromís polític i social.

Va morir el 13 de març de 2012.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció d’un cartell del Bloc Obrer i Camperol de la nostra col·lecció que il·lustra la vinculació del pare de Teresa amb dita organització política catalana.

Entre les activitats de l’Any Pàmies, comissariades per Montse Barderi, destaquem també el Simposi ‘Teresa Pàmies, política, memòria i literatura‘, que va tenir lloc aquest passat dimarts 8 d’octubre amb una ponència de Paola Lo Cascio professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona que portava per títol Un fil roig que travessa un segle: l’experiència política de Teresa Pàmies.

Si voleu veure l’exposició us donem l’enllaç amb les dates de la seva itinerància.

No us la perdeu!

Us recordem que al nostre fons podeu trobar informació sobre l’escriptora tant pel que fa a llibres, com a material d’arxiu. A tall d’exemple us mostrem dues boniques fotografies de l’Arxiu Gràfic fetes pel fotògraf menorquí Toni Vidal l’any 1974.


by 2 comentaris

Material d’arxiu de l’anomenat “El Negus de Tardienta” al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Abans d’aquest estiu, les senyores Eufemia i Vitelia González, van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació del seu oncle avi Juan Fermín Fernández Fernández, amb la voluntat de donar a conèixer a estudiants, investigadors i a tothom que hi estigui interessat les vicissituds de l’heroic milicià conegut com El Negus de Tardienta.

Juan Fermín Fernández Fernández va néixer a Medina del Pomar (Burgos) l’any 1901.  Als anys 20 es va traslladar a Barcelona per cursar estudis universitaris de magisteri i l’any 1925 va crear una acadèmia escolar laica situada al carrer Marquès de Barberà (Barcelona). Segons sembla, va ser la primera escola que va hissar la bandera republicana a l’abril de 1936. Vinculat a l’Agrupació Socialista de Barcelona (PSOE) i a la Federació Catalana de la Unió General de Treballadors, en començar la Guerra Civil va ser enviat al front d’Aragó.

Segons la documentació del fons, el seu historial militar comença comandant la Columna Carlos Marx al front d’Aragó i més tard la Columna Libertad al front de Madrid. També va ser Cap militar del quarter Carlos Marx i  Inspector d’Informació al front de l’Exèrcit de l’Est. Al març de 1938 va ser nomenat Major d’Infanteria en campanya i al setembre del mateix any va ser el Cap del Camp d’Instrucció de Grauges (CRIM núm.14).

Va participar  en nombrosos combats al front de l’est (Aragó) i després de la batalla de Tardienta els periodistes li van donar el sobrenom d’“El Negus de Tardienta” per la semblança de la seva barba amb la de Hailé Selassie, el Negus d’Etiòpia. L’any 1938 va ser greument ferit a les dues cames, fet que li va comportar una invalidesa del 80 %.

En acabar la Guerra Civil, el règim de Franco el va condemnar a mort, va marxar a l’exili i es va refugiar a Montauban on va viure fins a la seva mort.

A Montauban va freqüentar l’entorn del president de la República espanyola, Manuel Azaña,  va participar amb els seus companys francmaçons en la resistència francesa contra els alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser president, secretari i tresorer del PSOE i de la Unió General de Treballadors a l’exili. Va presidir el Comitè Departamental de Tarn-Garona de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil, càrrec des del qual va defensar la creació d’una Secció de Comandaments i Oficials de l’Exèrcit Republicà però no se’n va sortir.

Va morir al febrer de 1977 a causa, en part, de les greus  ferides de guerra que va patir l’any 1938. Està enterrat al cementiri de Montauban.

El fons personal de Juan Fermín Fernández Fernández,  conté diverses fotografies, unes memòries personals manuscrites, en francès, documents personals de l’època de la Guerra Civil i de l’exili, correspondència diversa relacionada fonamentalment amb el seu estatus de refugiat espanyol a França i membre de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil i articles de premsa sobre la seva heroica participació al front d’Aragó, concretament a Tardienta i Almudévar.

Cronològicament comprèn des dels anys 20 fins a la seva mort, el 1977, ocupa 0,15 metres lineals i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals.  Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

Aquí teniu una petita mostra del material que podeu trobar en aquest fons:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


by Deixa un comentari

Els mapes i plànols del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: nova col·lecció a la Memòria Digital de Catalunya

El CRAI Unitat de Procés Tècnic ha completat la catalogació dels mapes i plànols del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons consta de més de 100 unitats documentals  i prové de donacions de particulars i d’entitats, així com d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger.

La col·lecció aplega mapes i plànols que daten des de finals del segle XIX fins als anys 50 del segle XX i formen part de l’arxiu, l’hemeroteca i les monografies del Pavelló de la República.

Destaquen, per la seva importància històrica, els que pertanyen a l’època de la Segona República com, per exemple, uns plànols de les ciutats de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet amb els noms dels carrers i places característics d’aquest període històric i que van desaparèixer amb el franquisme; o els de la Guerra Civil espanyola, com uns plànols dels bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona durant els mesos d’abril a juny de 1937, o uns mapes amb la situació dels diversos fronts a Gandesa, Flix i Horta de Sant Joan durant la batalla de l’Ebre.

També és curiós un mapa de Cuba de l’any 1853 que forma part de la col·lecció “Atlas de España y sus posesiones de Ultramar”.

La col·lecció digital permet l’accés i la consulta en línia del material cartogràfic custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a través de la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d’institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes.

De moment, i fins a completar l’accés a tota la col·lecció, aproximadament uns 75 es poden consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya.

Aquest projecte de digitalització permet posar a l’abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material difícil de consultar en bloc pel fet de formar part de publicacions periòdiques, monografies o documentació d’arxiu.

Avui, al nostre blog, us hem volgut mostrar aquests quatre exemples:

un mapa de ferrocarrils de la Península Ibèrica de l’any 1917, un “Pizarra-plano” d’Espanya que permet seguir les operacions de la Guerra Civil espanyola, un plànol del Bombardeig que tingué lloc el dia 20 de juny de 1938 a Barcelona i que forma part d’una col·lecció es compon de 7 plànols on s’indica gràficament la situació dels impactes per bombardeigs aeris i marítims a la ciutat i, finalment, un mapa de l’empresa Moro dels anys 50 que inclou una fotografia de l’empresa i dels seus productes.

Us recoredem que el CRAI Biblioteca Pavelló de la República participa a la MDC amb sis col·leccions digitals més:

Adhesius del Pavelló de la República

Banderins del Pavelló de la República

Cartells del Pavelló de la República

Paper moneda del Pavelló de la República

Pegaso: memòria obrera

Segells del Pavelló de la República

Feu-hi un cop d’ull: Segur us agradarà!


by Deixa un comentari

Exposició “Parèntesi: L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola” al Museu d’Hospitalet amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 18 de juliol de 2019 es va inaugurar a l’edifici de Casa Espanya del Museu de l’Hospitalet l’exposició que porta per títol Parèntesi? L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola que es podrà visitar fins al dia  3 de novembre de 2019.

La mostra, fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i el Museu de L’Hospitalet, contribueix a la recuperació de la memòria històrica d’aquesta població, vuitanta anys després de la fi de la Guerra Civil.

El 18 de juliol de 1936 va començar una guerra que va enfrontar la població espanyola i va afectar de manera traumàtica la vida quotidiana.

L’exposició planteja com va viure la població de L’Hospitalet aquest trencament i quins van ser els canvis i efectes a la ciutat. Donat a conèixer com era la ciutat durant la Segona República i el primer Franquisme (fins a la dècada de 1950) no des d’una perspectiva cronològica, sinó temàtica.

La Guerra Civil és el punt d’inflexió per conèixer l’abans i el després de tres temes principals: les condicions socials i econòmiques, els aspectes polítics i l’oci i la cultura.

A la mostra podreu veure reproducció de documentació diversa del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com imatges de la Revista Fotos: semanario gráfico nacionalsocialista o una butlleta del Partit Estat Català del nostre fons d’arxiu i altres documents relacionats amb les Joventuts Llibertàries de la Torrassa, etc.

Aquí en teniu una selecció:

 

Consulteu també el tríptic informatiu de l’exposició si voleu més informació.

No us la perdeu!