Deixa un comentari

Exposició “Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàcia” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’any 2018 va estar dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra  amb motiu dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i dels 100 de la publicació de la seva obra més significativa la Gramàtica catalana.

Per aquest motiu, el passat dia 12 de desembre, va tenir lloc la inauguració de l’exposició que porta per títol Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàciaa la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimenatació, organitzada per la mateixa facultat i pels Serveis Lingüístics i el vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’una mostra sorgida a partir del treball guanyador d’un grup d’alumnes del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona al voltant del tema de l’ús el català a la Facultat de Farmàcia, concretament sobre la recuperació del català durant l’època de la Transició espanyola.

La mostra planteja un recorregut cronològic que arrenca als anys trenta del segle XX mitjançant textos, fotografies i documentació original.

L’aixecament militar del 1936 i l’inici de la guerra van tenir repercussions que afectaren a tots els àmbits de la vida pública i privada, i la vida acadèmica no en va ser una excepció. L’any 1940 l’aleshores Facultat de Farmàcia reprèn l’activitat acadèmica amb la normativa vigent suspesa, professors depurats o empresonats i la llengua catalana prohibida. Les classes s’impartien només en castellà i l’ús científic de la llengua catalana es converteix en una activitat il·legal. Alguns científics continuen publicant articles en català de manera clandestina!

A partir dels anys seixanta, van sorgir les primeres inciatives per recuperar el català a les aules.  El curs 1976-1977, professors i estudiants aconsegueixen que, per primera vegada, s’imparteixin classes de Bioquímica en català. L’any 1977 es creen grups de foment de la llengua catalana que s’agrupen sota el nom de grups dinamitzadors del català, constituïts bàsicament per estudiants.

Després de la mort del dictador, es produeixen, encara de manera continguda, accions de recuperació del català en la vida acadèmica.

És a partir de l’any 1978, amb l’elecció del rector d’Antoni Maria Badia i Margarit quan s’inicia de manera més clara el període de recuperació democràtica i de normalització lingüística a la Universitat.  Per exemple es va presentar la primera tesi doctoral en català. El mateix any, amb motiu de la festa patronal es va llegir el primer discurs acadèmic en català, que esdevingué també la primera publicació institucional en català de la Facultat. Un any després, comencen els cursos de llengua catalana per a tots els col·lectius.

Finalment, el 1985 s’aproven els Estatuts de la Universitat de Barcelona restablint-se el règim d’autonomia universitària i s’instaura l’oficialitat del català.

La mostra destaca la voluntat compartida de professors, estudiants i personal d’administració i serveis per normalitzar la presència del català a la Facultat, així com la tasca dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona que dona suport al manteniment i la millora de l’ús actual de la llengua a tota la Universitat.

Es pot visitar al vestíbul principal de la Facultat de Farmàcia fins al 5 d’abril de 2019 i l’entrada és lliure!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció d’una selecció de 15 adhesius i 1 cartell corresponents a campanyes per a l’ús del català dels anys 70 i 80 que es poden veure als plafons i espais expositius.

Esperem que us agradi. No us la perdeu!


1 comentari

Els Catalans als camps nazis

Els catalans als camps nazis és el títol del llibre de Montserrat Roig (1946-1991)  periodista i escriptora barcelonina que ha esdevingut una obra clau de la historiografia catalana. Edicions 62 n’ha fet una nova edició revisada amb motiu del quarantè aniversari de la seva publicació.

Des del mes d’agost de l’any 1940, molts republicans catalans i espanyols van arribar als camps de concentració i extermini nazis.

Un cop es va iniciar la Segona Guerra Mundial un gran nombre d’exiliats republicans es van veure obligats a allistar-se a les companyies de treballadors estrangers i altres s’enrolaren a la legió estrangera per continuar lluitant contra el feixisme.

Quan França va ser ocupada per l’exèrcit alemany, uns 10.000 republicans catalans i espanyols van ser deportats als camps d’extermini nazi i un 60% no va aconseguir sobreviure.

El llistat de mètodes de tortura i assassinat és infinita: van perdre la vida afusellats, apallissats, gasejats, penjats, amb experiments mèdics… No obstant això, la majoria va morir per un còctel letal de gana, treball esclau i unes condicions sanitàries deplorables que provocaven tot tipus de malalties.

Els que va aconseguir sobreviure, anys després del seu alliberament, encara recordaven el seu número de presoner. Van haver d’aprendre a pronunciar-lo en alemany, a base de cops i amenaces de mort. No és doncs d’estranyar que aquest número no l’oblidessin mai més.

A Auschwitz, prop de Cracòvia, a Sachsenhausen a Berlín, a Flossenburg entre Nuremberg i Pilsen, i a Neuengamme prop d’Hamburg, van ser tancats un número reduït d’espanyols i catalans. A Dachau prop de la ciutat de Munich i Buchenwald  prop de Leipzig,  n’hi va haver molts més que procedien, gairebé tots, de presons franceses i que havien participat en accions de la Resistència.

El camp de concentració de Mauthausen-Gusen és, sens dubte, el més tristament famós de tots. Un total de 1.800 catalans hi van morir. En realitat era un conjunt de camps de concentració situats al voltant de la petita localitat austríaca de Mauthausen, a uns pocs quilòmetres de Linz.

I tot plegat amb el consentiment de la dictadura franquista que, en tot moment, va estar assabentada de la sort que anaven a tenir aquestes persones que eren classificades com a apàtrides i identificades amb un triangle blau per distingir-los com a tals i també per diferenciar-los d’altres classificacions com la dels homosexuals, amb un triangle rosa, o dels gitanos que portaven un triangle negre.

Després d’una tasca minuciosa Montserrat Roig descobreix, a través d’una cinquantena de testimonis, la història d’aquests deportats republicans i dóna veu a les persones anònimes que havien sobreviscut a aquell infern. En fa un detallat perfil que ha permès saber, per exemple, que en la seva majoria procedien de comarques i no de les grans ciutats i que representaven  a la classe treballadora i alguns intel·lectuals que, amb motiu de la Ley de Responsabilidades Políticas promulgada el 13 de febrer de 1939 per la dictadura franquista, no se’ls permetia la seva tornada a l’Estat espanyol.

Entre els intel·lectuals catalans que van ser al camp de Mauthausen destaca l’escriptor Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 22 de novembre de 1913 – l’Hospitalet de Llobregat, 3 d’agost de 1974). A la novel·la autobiogràfica K.L. Reich va narrar la seva experiència al camp on va estar pres durant cinc anys.

El llibre el va dedicar al general nord-americà Omar N. Bradley “cap de les forces nord-americanes que m’alliberaren el dia 5 de maig de 1945, en testimoni de gratitud i admiració” i a Pere Vives (Barcelona, 24 de febrer de 1910 – Mauthausen, 30 d’octubre de 1941) un professor de matemàtiques que va morir assassinat pels nazis per efecte d’una injecció de benzina al cor.

Anys més tard, Amat-Piniella va fundar, juntament amb altres deportats l’Amical de Mauthausen associació que te per objectiu  defensar els drets morals i materials dels deportats  i  preservar la seva memòria.

Un altre pres conegut és Francesc Boix (Poble-sec, Barcelona, 31 d’agost de 1920 – París, 7 de juliol de 1951), fotògraf i únic testimoni català dels judicis de Nuremberg i Dachau. Les fotografies que Boix va fer durant el seu captiveri a Mauthausen van ser proves gràfiques que es van utilitzar per demostrar els crims del genocidi nazi.

El cas d’ Enric Marco Batlle (Barcelona, 12 d’abril de 1921), antic militant de la CNT que va fer creure a tothom que havia estat a Mauthausen però que gràcies a diverses tasques d’investigació és va descobrir que era un mentider i vulgar estafador i que mai havia estat deportat, va tenir un gran ressò mediàtic.

De la deportació de dones sempre se n’ha parlat molt menys. Les dones van patir més humiliacions que els homes per a la seva pròpia condició.  Al camp de Ravensbrück, a uns noranta quilòmetres al nord de Berlín moltes dones van ser esterilitzades i algunes obligades a prostituir-se.  Hi van morir unes 28.000 dones. De les  300  espanyoles que hi van estar Neus Català (Els Guiamets, 6 d’octubre de 1915), és l’única supervivent catalana viva del camp. Tenim una part del seu fons personal al nostre arxiu.

L’any 2012, el Ministerio Español de Justicia va  posar en marxa una base de dades que permet accedir a les referències dels 4.400 ciutadans de l’Estat espanyol que van morir als camps de concentració nazis d’Àustria i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Això ha estat possible gràcies al procés de digitalització dels arxius del Ministeri francès d’Excombatents i de Víctimes de Guerra on s’inclouen els avisos oficials de morts en camps de concentració.

La base de dades està disponible tant per a investigadors com per a particulars i permet fer recerques per nom i cognom, lloc i data de naixement, etc.

Per a conèixer més dades es pot consultar el Portal de Archivos Españoles del Ministerio de Cultura es troba una base de dades que recull els continguts del Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945), editada pel mateix ministeri l’any 2006 i que és el resultat d’una investigació de Benito Bermejo i Sandra Checa i que ha esdevingut una magnífica eina d’informació.

Allí hem trobat a Enric Puigmal de Maçanet de Cabrenys, a l’Alt Empordà, que va morir al camp de Mittelbau-Dora, satel·lit del de Buchenwald,  amb només 20 anys.

Qui era l’Enric?  Tenia 12 anys quan va esclatar la Guerra Civil… per què va anar a parar a un camp d’extermini nazi?

Tan de bo algun dia aquestes preguntes puguin ser contestades….

Les víctimes han de sobreviure en la nostra memòria. Sobretot han d’entrar a les escoles, no per estimular la rancúnia o la venjança sinó per evitar que la historia es repeteixi i per redescobrir històries com les del jove Enric de Maçanet de Cabrenys.

Diumenge dia 27 de gener es commemora el Dia Mundial en record de les Víctimes de l’Holocaust. Recordeu aquesta data. Si voleu podeu participar en els nombrosos actes que el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera organitza per no oblidar mai el que va passar.


Deixa un comentari

Museïtzació del Refugi de Sant Just Desvern amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El projecte de rehabilitació i museïtzació del refugi antiaeri de la població de Sant Just Desvern ja és una realitat!

Aquest espai tancat durant més de 80 anys, per fi va obrir les seves portes el més d’octubre passat. El projecte ha estat liderat per l’Arxiu Històric de dita població amb la voluntat de recuperar el refugi que es va construir per protegir la població civil durant els bombardeigs de la Guerra Civil espanyola.

La seva rehabilitació i obertura a la ciutadania vol ser testimoni de la resistència de la població civil enfront dels perills de qualsevol guerra.

La ciutat de Barcelona va patir els dies 16, 17, 18 de març de 1938 uns terribles bombardeigs. Aquest fets i les constants alarmes van ser els detonants que van portar la Junta Local de Defensa Passiva a reclamar la construcció d’aquest refugi.

L’Ajuntament de Sant Just va encarregar l’obra a la “Col·lectiva Paletes”, o Col·lectivitat del Ram de l’Edificació. Paletes i Manobres, i va comptar amb la participació de veïnat.

De fet Sant Just va patir quatre bombardeigs, tant d’artilleria com d’aviació i el d’octubre de 1938, a la carretera, fou el que més danys provocà.

El refugi té 165 metres de llargària entre les dues boques d’entrada, la primera situada al pati de les Escoles i la segona al carrer de l’Ateneu. El recorregut el configura una única galeria d’un metre d’amplada. Els dos accessos no són rectes sinó en forma de lletra U per evitar els possibles danys causats per les bombes i la metralla. El refugi està construït en terrenys d’argiles i de pissarres.

Pot ser per aquest motiu durant els anys de la postguerra, i degut també a les condicions climatològiques, el refugi  va ser utilitzat com a espai dedicat al cultiu dels xampinyons!

La tècnica constructiva era idèntica a l’emprada en les mines d’aigua doncs a la vila de Sant Just es comptava amb l’expertesa de diversos minaires.

En l’actualitat són molt poques les persones que  poden explicar en primera persona com van viure aquests bombardeigs. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a diverses persones que van ser testimonis directes dels fets i que podeu trobar a la mateixa web del refugi.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  ha col·laborat en aquest projecte amb la reproducció d’imatges que s’incorporaran al web i al vídeo que s’estan realitzant des de l’Ajuntament i que encara no han donat per acabats.

Us avisem que, per motius relatius a la conservació del refugi, les visites han de ser programades. Us podeu inscriure aquí.

No us perdeu l’experiència!


Deixa un comentari

Exposició “L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En el marc dels actes de celebració del 80è Aniversari de la Batalla de l’Ebre el passat 25 d’octubre es va inaugurar a la sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre a la localitat d’ Amposta, la mostra que porta per títol: L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals  produïda pel propi Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta i el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta.

La Batalla de l’Ebre es va iniciar el 25 de juliol del 1938 i fou un intens combat de 115 dies, el més llarg de la Guerra Civil, que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per part de les tropes republicanes.

Les Brigades Internacionals hi van tenir un paper protagonista. La XIII, la XIV i la XV hi intervingueren així com la XI i la XII que també hi participaren però amb menor incidència. Van ser entre 3.000 i 3.500 els  voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, també molts catalans i espanyols enquadrats a les Brigades.

Per als brigadistes la batalla es va acabar el dia 23 de setembre amb la retirada decretada pel govern de Negrín.

La Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha estat la comissària de la mostra i també l’autora del contingut textual dels panells exposats.

L’exposició s’organitza en 8 àmbits, es presenten nombrosos documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora, a més, amb la reproducció de nombroses imatges del fons d’arxiu i de cartells.

S’ha pogut veure a Amposta fins al dia 25 de novembre i anirà itinerant per altres espais de memòria de Catalunya. Us n’anirem informant.

Us deixem amb una galeria d’imatges de l’exposició:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el portal SIDBRINT a Betevé

El passat dia 19 de novembre es va emetre a Betevé una entrevista a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del portal SIDBRINT.

Concretament al programa Terrícoles que com diuen a la seva pàgina web: “En un to de conversa, presenta habitants de la Terra que desenvolupen activitats creatives i d’interès públic, que acumulen coneixement i experiències per compartir, que tenen idees i visions del món i de la societat orientades al canvi i a la transformació. Terrícoles que susciten la reflexió i el pensament”.

Els entrevistadors són sis periodistes: Antonio BañosLluís Reales, Tania Adam, David Guzman, Sergi Vicente i Milagros Pérez Oliva que, per torns, inviten a un terrícola i en una conversa de mitja hora aborden temes de temàtica molt diversa.

En aquesta ocasió, Antonio Baños va  entrevistar Lourdes Prades per conversar sobre el  CRAI de la UB, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i sobre el portal SIDBRINT de la Universitat de Barcelona. Més específicament van tractar sobre la presència dels voluntaris internacionals a la Guerra Civil espanyola i al seu comiat ara fa 80 anys a la ciutat de Barcelona.

L’entrevista es va emetre en diferents franges horàries i per si us la vareu perdre ara ja es pot veure lliurement a la carta.

Estem molt contents de que, tan elCRAI de la UB en general, com la nostra biblioteca en particular i el portal SIDBRINT generin l’interès dels mitjans de comunicació i que d’aquesta manera es conegui una mica millor les tasques que desenvolupem!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Joan Prados Tizón

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut  de Joan Prados Tizón (Murgados, La Corunya, 1943), enginyer, químic, conferenciant, aquarel·lista i autor de diverses publicacions, els materials que, juntament amb Jaume Rodon, van recopilar al llarg de més de 10 anys de recerca sobre l’obra del dibuixant SIM, i que estan recollits en el llibre Sim. Dibuixant de la revolució.

José Luís Rey Vila (Cadis, 1900 – París, 1983), de sobrenom SIM, va ser un il·lustrador, cartellista, dibuixant i pintor de projecció internacional. Va viure la Guerra Civil a Barcelona i es va exiliar a París. Com a bon anarquista, va ser vegetarià, esperantista i naturista.

El fons -que inclou apunts, esbossos,  dibuixos, aquarel·les i litografies, elaborats amb tècniques diferents i molts dels quals inèdits-  ofereix un recorregut complet per la vida i l’obra de SIM. Des dels seus primers dibuixos de l’any 1918, que il·lustren el llibret Cuentos de Nica Lund-Bourn dedicat als soldats de la gran guerra (1914-1918), passant per la seva obra inspirada en la Guerra Civil espanyola  i acabant amb el seu exili a París, 45 anys durant els quals la seva obra va tractar diversos temes (Segona Guerra Mundial, Maig del 1968, personatges parisencs, esports, especialment l’hípica, temes espanyols, etc.).

El fons ocupa 0,10 metres lineals i abasta cronològicament des de 1918 fins a finals dels anys 70. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i es troba ja a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al  catàleg del CRAI.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi trobareu també moltes de les obres que José Luís Rey va realitzar per il·lustrar la Guerra Civil a Barcelona (cartells, magnífics àlbums, calendaris, etc.) i que segons el seu gran amic Carles Fontserè li van valdre l’epítet de “pintor de la revolució”.

Aquí teniu una petita mostra de les imatges que podeu trobar en aquest nou fons del nostre arxiu:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Si voleu veure la mostra sencera podeu consultar aquest recurs sobre l’artista que hem elaborat:

 


Deixa un comentari

Exposició sobre els aeròdroms valencians de la Guerra Civil amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 23 d’octubre de 2018 es va inaugurar, a la Sala d’exposicions Ca la Vila de la població de Llíria, al País Valencià, l’exposició que porta per títol  Aeròdroms valencians de  la Guerra Civil.

La mostra està organitzada per la Càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de València i comissariada per Manuel Carreres Rodríguez, investigador especialista en arquitectura industrial i patrimoni.

Durant la Guerra Civil espanyola l’aviació es va conformar com un dels cossos militars més importants per declinar la balança cap a un bàndol o cap a l’altre.

Donada la insuficiència d’infraestructures existents, es van anar construint una sèrie d’aeròdroms per tota la geografia espanyola. Per a una organització més efectiva, el territori fidel a la República va ser dividit en set regions aèries, les quals alhora estaven subdividides en sectors.

El territori valencià quedà inclòs dins la quarta Regió Aèria i un sector de la setena, el corresponent a la Plana d’Utiel-Requena, on s’instal·laren prop de quaranta camps d’aviació.

La funció d’aquests camps va ser, principalment, la de servir de base per a l’aviació que defensava les infraestructures i ciutats costaneres, front als atacs de l’aviació sublevada provinent de les Balears, i donar suport als fronts més propers, com el de Terol, el de Llevant i el de l’Ebre.

La present exposició presenta aquests aeròdroms i els elements que els componen –llocs de comandament i de guàrdia, refugis, polvorins…– com una xarxa per a la defensa del territori, a més de situar-los en el seu context històric mitjançant els bombardeigs i la guerra aèria, els aparells i aviadors, la producció industrial, la cartografia, o la cultura, l’art i la memòria que els envolta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb la cessió de nombroses imatges digitals i especialment diversos cartells que es presenten reproduïts:

L’exposició es pot visitar fins al 30 de novembre de 2018. Us la recomanem!