Deixa un comentari

“Milicianes” documental amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat cinc de febrer es va estrenar el documental Milicianes al Sense Ficció programa de TV3 Televisió de Catalunya amb gran èxit d’audiència.

Aquest film, obra de Jaume Miró i Tània Balló  i amb Gonzalo Berger, historiador i bon amic nostre, com a guionista i coproductor, és el resultat d’una investigació de dos anys sobre la història de cinc milicianes catalanes que van ser violades, torturades i assassinades a Manacor.

Produïda per Nina Produccions i Cinètica Produccions ha comptat també amb la coproducció de TV3 i IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. De fet el documental es va estrenar a Palma el 27 de setembre i es va emetre a IB3 l’1 d’octubre.

Durant la matinada del dia 5 de setembre de 1936,  cinc milicianes van ser afusellades pels feixistes, juntament amb altres milicians, a Manacor. El grup de combatents formaven part de l’expedició del capità Albert Bayo que, l’agost de 1936, va intentar recuperar l’illa de Mallorca en mans dels sollevats. A causa d’un ràpid i sobtat reembarcament, alguns dels combatents van quedar abandonats a l’illa. Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats.

Vuitanta anys després, una intensa investigació, de més de dos anys, ha permès contextualitzar a les cinc dones en el moment històric que van viure des d’una perspectiva de gènere. S’ha contactat amb els seus familiars i se sap també on van ser enterrades. La seva història permet sentenciar que la guerra no va ser tan sols cosa d’homes.

L’existència d’un diari, suposadament escrit per una d’elles i posteriorment manipulat pels feixistes italians i franquistes, on es relaten els dies de campanya a Mallorca o una foto del grup, feta poc després de ser detingudes, són alguns dels testimonis materials que han ajudat a esclarir aquesta llegendària història.

Malgrat que s’ha aconseguit d’identificar quatre de les cinc dones: les germanes Daria i Mercedes Buixadé, Teresa Bellera Cemelli i Maria Gracia Sanchís, no ha estat possible esbrinar qui va ser l’autora del diari. La cinquena miliciana i per tant, autora del diari, podria ser Ramona Soldevila Cirés, una manresana nascuda a Itàlia però de pares catalans, militant d’Esquerra Republicana i que treballava a l’ajuntament de la ciutat. Però no es pot identificar amb claredat en cap de les fotografies que es conserven. Aquestes imatges, realitzades durant l’embarcament de les tropes i en els  entrenaments de les milícies femenines al Camp de la Bota a Barcelona, són les que han permès la identificació de les altres quatre.

El CRAI Bibioteca del Pavelló de la República ha estat un dels col·laboradors  d’aquest projecte que ha necessitat de nombrós suport documental.

Recordem que les milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes de Catalunya. Estaven formades per  més d’un 80% de combatents de les províncies catalanes i la resta de combatents provenia de l’Estat espanyol i uns pocs voluntaris estrangers.

Gonzalo Berger, autor també del llibre que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat  explica que a Catalunya hi va haver un gran nombre de dones milicianes, aproximadament unes 1200, que van participar activament a la guerra.

Aquestes milícies femenines van respondre a una crida feta pel PSUC que tenia una una doble finalitat: per una banda fer serveis a la rereguarda i per altra la creació d’un exèrcit de dones. Finalment però, van aplegar dones de totes les formacions polítiques antifeixistes: des partits com Esquerra Republicana de Catalunaya, o el POUM, i de sindicats com la CNT/FAI o UGT. Amb un únic objectiu:  enderrocar el feixisme.

Per escriure aquesta obra Berger ha consultat abundant documentació, en bona part dels nostres fons, fent un estudi exhaustiu de com es van organitzar i finançar les milícies antifeixistes, la seva composició ideològica, etc.

Actualment s’està treballant en un projecte de base de dades en obert dels milicians i milicianes que van formar les columnes antifeixistes i que compta amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya. De moment hi ha identificades unes 4.000 dones d’arreu d’Espanya amb biografia inclosa.

L’objectiu és explicar les seves vides en un gran contenidor web amb documentació com ara cartes i fotografies.

Des del nostre blog ens congratulem d’aquestes iniciatives i felicitem a tots els autors per la feina feta!


Deixa un comentari

Exposició “Damià Escuder. Totes les vides” al Museu d’Història de Girona amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa uns quants mesos, concretament el passat 27 d’octubre de 2018, es va inaugurar, al Museu d’Història de Girona, l’exposició que porta per títol Damià Escuder. Totes les vides, comissariada per Lluïsa Faxedas, historiadora de l’art i professora a la Universitat de Girona.

La mostra, organitzada per l’Ajuntament de Girona i el mateix Museu d’Història de la ciutat, compta també amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

A través d’objectes, documents i dels records dels que el van conèixer, es fa un recorregut per la vida de Damià Escuder i Lladó (Sarrià de Ter, 1934 – Barcelona, 2011) artista, poeta, filòsof, home polifacètic i creatiu, que va néixer en una família d’ideals republicans i catalanistes, i que va actuar en diverses disciplines com l’art, el pensament, l’activisme polític i social, l’ecologisme o la pràctica religiosa.

Aquesta exposició fa un recorregut per la seva vida, la seva obra i les seves accions, amb la voluntat que, redescobrint la seva trajectòria personal,  ajudi també a il·luminar aspectes de la història cultural i política recents que, per la seva heterodòxia, han restat sovint al marge dels relats oficials.

Destaquem la seva participació en accions polítiques, com l´Assemblea del Paranimf o els Fets del Palau, pels quals seria detingut, i la seva militancia al FOC (Front Obrer de Catalunya). Novament detingut el mes de maig de 1962 fou  jutjat i condemnat per «rebel·lió militar» i  passarà més d´un any a la presó.

A la sortida, a banda de començar a estudiar Filosofia, Escuder s’acostarà als cercles de la cultura jove catalana i es convertirà en un dels primers hippies del país, difusor de la nova cultura underground o subterrània, promotor de l´LSD, poeta i artista visual i autor també de diverses pel·lícules.

Tota aquesta activitat es complementarà amb el seu compromís sociopolític, que el portarà a formar part de l´ADAG, l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona i de l’Assemblea de Catalunya, i a participar en les primeres accions ecologistes al país.

 

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  col·labora en aquesta exposició amb el préstec del llibre California trip  i un número de la publicació Frente: órgano del Frente de Liberación Popular.

Si voleu saber més sobre la figura de Damià Escuder podeu fer un cop d’ull a aquest l’article escrit per Daniel Bonaventura, cap de cultura del Diari de Girona.

La mostra es pot visitar fins al 10 de març de 2019. No us la perdeu! l’entrada és lliure….


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja teniu disponibles les darreres novetats bibliogràfiques que han arribat a la biblioteca. Podeu fer un cop d’ull i si us interessa alguna publicació ja teniu lectura pel cap de setmana!

Recordeu que es poden consultar a través de la xarxa social Pinterest i també al  llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

 

 

Com sempre, aprofitem per agrair els donatius per al nostre fons que, en aquesta ocasió, provenen de la Sociedad Vasca de Medicina del Trabajo i del Centro de Estudios Andaluces:

 


 

I també us volem fer una recomanació especial: el llibre de l’escriptor francès Jann-Marc Rouillan que porta per títol La part dels llops.  Rouillan fou company de Salvador Puig Antich i un dels fundadors del MIL (Movimento Ibérico de Liberación) i del GARI (Grupos de Acción Revolucionaria Internacionalista).

Processat diverses vegades, ha passat bona part de la seva vida a la presó des d’on va escriure obres com aquesta que parla de la lluita obrera als anys 20, passant per la revolució de 1936, la Guerra Civil fins a l’exili i la lluita contra el feixisme.

Si us interessa aprofundir en la figura d’aquest militant d’extrema esquerra al nostre arxiu podeu trobar documentació relacionada amb el seu activisme polític al fons del MIL .

Bon cap de setmana!


Deixa un comentari

Memòria d’activitats de l’any 2018 del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Acabem de publicar la memòria de les activitats realitzades pel CRAI Biblioteca Pavelló de la República durant el passat  any 2018.

Enguany hem aconseguit tenir-la enllestida ben aviat i n’estem molt satisfets!

Si hi feu un cop d’ull podreu saber tot allò que hem fet a la biblioteca i a l’arxiu durant els darrers 12 mesos:

l’activitat de les nostres xarxes socials, els projectes audiovisuals o exposicions on hem participat, les publicacions editades amb material nostre…

Ens agradaria destacar l’entrevista a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, al programa Terrícoles de  BTV el passat mes de novembre que va tenir una gran repercussió mediàtica i remarquem també l’exposició “Una infància sota les bombes” que encara podeu visitar a El Born Centre de Cultura i Memòria amb material del nostre fons i que ha estat tot un èxit de públic.

D’altre banda ens congratula informar-vos que un gran nombre d’estudiants han realitzat les seves pràctiques de Grau o Màster a la nostra biblioteca. Sapigueu que venen de diferents universitats catalanes i alguna de forana com la de Torí. A la memòria veureu el llistat complert i, si voleu fer els tafaners, alguna fotografia!

Aprofitem per recordar que el passat 2018 va ser l’any que es va commemorar el 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals i han estat molts els actes i exposicions que s’han organitzat amb motiu d’aquesta efemèride. En la gran majoria hi hem estat presents i fins hi tot vam organitzar un seminari! Descobriu-ho també a les pàgines de la memòria….

No oblideu que la trobareu al web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República on hi ha publicades les altres memòries anuals o bé directament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Ens agradaria molt que ens diguéssiu que us ha semblat tot plegat! Esperem els vostres comentaris….


Deixa un comentari

Exposició “Enemic a la Vista! La defensa de la costa al Maresme (1936-1939)” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat diumenge dia 27 de gener es va inaugurar a Arenys de Mar l’exposició Enemic a la Vista! La defensa de la costa al Maresme (1936-1939).

Durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la costa del Maresme va ser un enclavament geogràfic important en el desenvolupament del conflicte.

Es van construir diferents tipus de fortificacions per a la vigilància i la defensa: nius de metralladores, bateries de costa, observatoris, etc, amb l’objectiu de protegir el litoral i les poblacions costaneres d’una possible incursió procedent del mar.

Des de l’illa de Mallorca, en mans de les forces rebels es van realitzar diversos atacs aeris contra la població civil.

Aquesta mostra recorda aquests anys difícils per a la població de la comarca que va patir diversos atacs marítims i aeris a indrets com Mataró, Calella, Malgrat de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar…

Mitjançant els panells expositors és pot conèixer com es va organitzar la defensa del litoral per part del govern de la República i quina era la tasca dels Carrabiners. A través de la documentació dels espies, es veu la importància que tenia tota aquesta xarxa de defensa per al bàndol rebel.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb la reproducció de dos cartells de la nostra col·lecció:

La mostra, que commemora els 80 anys del final de la Guerra Civil, es podrà visitar fins al mes de desembre de 2019 a la sala d’exposicions temporals, a la planta baixa del Museu Marès de la Punta al Carrer de l’Església, 43 d’Arenys de Mar.

Els horaris són: de dimarts a dissabte de 10 a 13h i de 16 a 18h. I diumenges i festius d’11 a 13h.

L’entrada és gratuïta! No us ho perdeu.

Us deixem amb algunes imatges de la inauguració:


Deixa un comentari

Exposició “Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàcia” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’any 2018 va estar dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra  amb motiu dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i dels 100 de la publicació de la seva obra més significativa la Gramàtica catalana.

Per aquest motiu, el passat dia 12 de desembre, va tenir lloc la inauguració de l’exposició que porta per títol Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàciaa la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimenatació, organitzada per la mateixa facultat i pels Serveis Lingüístics i el vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’una mostra sorgida a partir del treball guanyador d’un grup d’alumnes del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona al voltant del tema de l’ús el català a la Facultat de Farmàcia, concretament sobre la recuperació del català durant l’època de la Transició espanyola.

La mostra planteja un recorregut cronològic que arrenca als anys trenta del segle XX mitjançant textos, fotografies i documentació original.

L’aixecament militar del 1936 i l’inici de la guerra van tenir repercussions que afectaren a tots els àmbits de la vida pública i privada, i la vida acadèmica no en va ser una excepció. L’any 1940 l’aleshores Facultat de Farmàcia reprèn l’activitat acadèmica amb la normativa vigent suspesa, professors depurats o empresonats i la llengua catalana prohibida. Les classes s’impartien només en castellà i l’ús científic de la llengua catalana es converteix en una activitat il·legal. Alguns científics continuen publicant articles en català de manera clandestina!

A partir dels anys seixanta, van sorgir les primeres inciatives per recuperar el català a les aules.  El curs 1976-1977, professors i estudiants aconsegueixen que, per primera vegada, s’imparteixin classes de Bioquímica en català. L’any 1977 es creen grups de foment de la llengua catalana que s’agrupen sota el nom de grups dinamitzadors del català, constituïts bàsicament per estudiants.

Després de la mort del dictador, es produeixen, encara de manera continguda, accions de recuperació del català en la vida acadèmica.

És a partir de l’any 1978, amb l’elecció del rector d’Antoni Maria Badia i Margarit quan s’inicia de manera més clara el període de recuperació democràtica i de normalització lingüística a la Universitat.  Per exemple es va presentar la primera tesi doctoral en català. El mateix any, amb motiu de la festa patronal es va llegir el primer discurs acadèmic en català, que esdevingué també la primera publicació institucional en català de la Facultat. Un any després, comencen els cursos de llengua catalana per a tots els col·lectius.

Finalment, el 1985 s’aproven els Estatuts de la Universitat de Barcelona restablint-se el règim d’autonomia universitària i s’instaura l’oficialitat del català.

La mostra destaca la voluntat compartida de professors, estudiants i personal d’administració i serveis per normalitzar la presència del català a la Facultat, així com la tasca dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona que dona suport al manteniment i la millora de l’ús actual de la llengua a tota la Universitat.

Es pot visitar al vestíbul principal de la Facultat de Farmàcia fins al 5 d’abril de 2019 i l’entrada és lliure!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció d’una selecció de 15 adhesius i 1 cartell corresponents a campanyes per a l’ús del català dels anys 70 i 80 que es poden veure als plafons i espais expositius.

Esperem que us agradi. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Museïtzació del Refugi de Sant Just Desvern amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El projecte de rehabilitació i museïtzació del refugi antiaeri de la població de Sant Just Desvern ja és una realitat!

Aquest espai tancat durant més de 80 anys, per fi va obrir les seves portes el més d’octubre passat. El projecte ha estat liderat per l’Arxiu Històric de dita població amb la voluntat de recuperar el refugi que es va construir per protegir la població civil durant els bombardeigs de la Guerra Civil espanyola.

La seva rehabilitació i obertura a la ciutadania vol ser testimoni de la resistència de la població civil enfront dels perills de qualsevol guerra.

La ciutat de Barcelona va patir els dies 16, 17, 18 de març de 1938 uns terribles bombardeigs. Aquest fets i les constants alarmes van ser els detonants que van portar la Junta Local de Defensa Passiva a reclamar la construcció d’aquest refugi.

L’Ajuntament de Sant Just va encarregar l’obra a la “Col·lectiva Paletes”, o Col·lectivitat del Ram de l’Edificació. Paletes i Manobres, i va comptar amb la participació de veïnat.

De fet Sant Just va patir quatre bombardeigs, tant d’artilleria com d’aviació i el d’octubre de 1938, a la carretera, fou el que més danys provocà.

El refugi té 165 metres de llargària entre les dues boques d’entrada, la primera situada al pati de les Escoles i la segona al carrer de l’Ateneu. El recorregut el configura una única galeria d’un metre d’amplada. Els dos accessos no són rectes sinó en forma de lletra U per evitar els possibles danys causats per les bombes i la metralla. El refugi està construït en terrenys d’argiles i de pissarres.

Pot ser per aquest motiu durant els anys de la postguerra, i degut també a les condicions climatològiques, el refugi  va ser utilitzat com a espai dedicat al cultiu dels xampinyons!

La tècnica constructiva era idèntica a l’emprada en les mines d’aigua doncs a la vila de Sant Just es comptava amb l’expertesa de diversos minaires.

En l’actualitat són molt poques les persones que  poden explicar en primera persona com van viure aquests bombardeigs. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a diverses persones que van ser testimonis directes dels fets i que podeu trobar a la mateixa web del refugi.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  ha col·laborat en aquest projecte amb la reproducció d’imatges que s’incorporaran al web i al vídeo que s’estan realitzant des de l’Ajuntament i que encara no han donat per acabats.

Us avisem que, per motius relatius a la conservació del refugi, les visites han de ser programades. Us podeu inscriure aquí.

No us perdeu l’experiència!