Deixa un comentari

Els nostres usuaris segueixen publicant!

Estem molt contents de poder-vos presentar tot un seguit de llibres i articles dels nostres usuaris que, malgrat la situació de pandèmia mundial per la Covid-19 i tot el que comporta, segueixen investigant i publicant!



  • Viajeros en el país de los sóviets / editors literaris: Josep Pich Mitjana, David Martínez Fiol, Andreu Navarra Ordoño, Josep Puigsech Farràs. Barcelona : Edicions Bellaterra, 2019.

Amb articles de:

-Puigsech Farràs, Josep. Rusia, un potente foco de atracción para el viejo continente. Pàg. 19-39

-Pich Mitjana, Josep. Ángel Pestaña. Un relojero libertario en la Rusia de Lenin (1920). Pàg. 85-103

-Madaula Giménez, Aurora. Un revolucionario profesional en la Rusia revolucionaria. Pàg. 207-224

-Contreras, Josep. Manuel Chaves Nogales. Un periodista excepcional en la URSS de 1928. Pàg. 259-275

-Martínez Fiol, David. Antoni Rovira i Virgili o las “reflexiones de un demoliberal” en la URSS. “Unos Estados Unidos sin capitalistas y sin libertad individual” (1938). Pàg. 327-340


Amb article de:

-Caballer Albareda, Gemma. La caiguda dels murs de la intolerància: les presons i els hospitals a Barcelona vistos per dos quàquers. Pàg. 77-91


Amb article de:

-Ramón Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas: Una nueva torre de Babel. El aprendizaje de lenguas en las Brigadas Internaciales. Pàg. 49-63


  • Arxius i guerra civil / coordinació i edició a cura d’Oriol Riart Arnalot. Esterri d’Àneu : Ajuntament d’Esterri d’Àneu, març 2020.

Amb articles de:

-Queralt Solé Barjau. Les fosses comunes com a contenidors de fonts històriques. Pàg 149-172

-Josep Puigsech Farràs. Arxius URSS i vincles II República-URSS. Pàg.173-184

-Lourdes Prades Artigas. Recuperem la història dels Brigadistes. Presentació de la plataforma SIDBRINT, un projecte viu. Pàg. 205-219

-Adrian Cabezas Sánchez i Joel Ametlla i Pla. L’ús dels arxius en la recuperació d’espais de la Guerra Civil. Pàg. 271-285

-David Gesalí Barrera i David Iñiguez Dieste. Aviació i Guerra Civil Espanyola als arxius. Pàg.237-253



Podeu consultar totes aquestes obres a la biblioteca i si voleu endur-vos la que més us interessi utilitzar el servei de préstec!

Enhorabona a tots els autors per la feina feta!


Deixa un comentari

80 aniversari de l’afusellament del president Companys

Avui, dia 15 d’octubre, es commemora el 80 aniversari de la mort del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover, afusellat al Castell de Montjuic de Barcelona, l’any 1940.

El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya. En destaca especialment la documentació personal i familiar, que inclou documents, fotografies, correspondència (cartes i notes manuscrites del president) i poemes de la seva dona Carme Ballester. Mencionar també la documentació relacionada amb l’empresonament, el consell de guerra i l’afusellament: l’ordre de processament, la correspondència, signatures de condol…

Al  CRAI Biblioteca Pavelló de la República  hi ha dipositada una altra part del seu fons personal, la qual consta de correspondència d’ell i sobre ell, així com discursos i declaracions entre 1936 i 1938.

Amb part de material d’aquest fons i altres documents que conservem al nostre arxiu vam elaborar, ja fa uns quants anys, una mostra bibliogràfica i documental relacionada amb la figura de Companys

Enguany, amb motiu del 80è Aniversari del seu afusellament, hem revisat i actualitzat els continguts del recurs i hem afegit per exemple el dossier “Companys, matar un president” amb diversos articles que el periodista Pep Martí ha publicat al diari Nació Digital i que compten amb imatges del nostre fons.


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes

Des de que va començar el confinament no hem pogut publicat les novetats bibliogràfiques que han arribat a la biblioteca tal i com ho fèiem habitualment mes rere mes.

Un cop ha obert de nou la biblioteca i s’han restablert gairebé la totalitat de les tasques, ens hem posat al dia i, per fi, podem oferir-vos el munt d’obres que se’ns han acumulat durant tot aquest temps!

Com sempre podeu consultar totes les noves adquisicions a través de la xarxa social Pinterest o bé al llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat. Si voleu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar-lo recordeu que heu de demanar cita prèvia!

Aprofitem l’avinentesa per agrair a Arnau Gonzàlez Vilalta, doctor en Història i professor del De­par­ta­ment d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, el donatiu de llibres pel nostre fons.

Dir-vos també que amb motiu de la trista notícia del tancament de l’editorial Gregal,  que va néixer fa cosa de deu anys amb la voluntat de publicar obres de recerca històrica i de narrativa, i aprofitant que disposàvem del pressupost necessari, vam fer una compra molt significativa de més d’una vintena de llibres amb títols rellevants d’aquesta editora que podeu consultar al taulell del nostre Pinterest:

Celebrem poder compartir totes aquestes novetats amb tots vosaltres!


Deixa un comentari

Diada 2020

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República volem desitjar una bona Diada a tothom!

Recordeu que la propera setmana obrim en horari de matins de 8 a 15 hores i a partir del dia 21 tot el dia de 9 a 19 hores.

Abans de venir recomanem llegir atentament les instruccions que dona el CRAI de la Universitat de Barcelona sobre la reobertura de les biblioteques i la cita prèvia

Us deixem amb un recull de material del nostre fons relacionat amb la temàtica de l’Onze de Setembre: segells, cartells, fotografies, adhesius…

Bona Diada i visca Catalunya!


Deixa un comentari

Josep Carner i Puig-Oriol al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enguany, impulsat pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, se celebra l’any  Josep Carner per commemorar el cinquantenari de la seva mort. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol sumar-se a aquest aniversari recordant-vos que al nostre arxiu custodiem, també, documentació relacionada amb aquest escriptor, conegut com el “Príncep dels poetes”.

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 — Brussel·les, 4 de juny de 1970) periodista, escriptor, poeta i traductor, l’any 1921 ingressà en la carrera consular i exercí càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil es va mantenir fidel a la República i l’any 1939 va perdre el seu càrrec al cos diplomàtic i es va exiliar a Mèxic, on va participar activament en l’activitat cultural i política dels exiliats.  Nomenat conseller del govern del President Irla a l’exili, va tornar a Europa en acabar la Segona Guerra Mundial. S’instal·là  a Brussel·les, fou professor a la Universitat Lliure i al Col·legi d’Europa de Bruges i membre del Consell Nacional de Catalunya a l’exili a Londres (1945-47). A l’abril del 1970, vell i malalt, va anar a Barcelona per una breu estada i dos mesos després moria a Brussel·les. L’any 1978 les seves despulles es van traslladar a Barcelona. Està enterrat al cementiri de Montjuïc. El seu arxiu i la biblioteca personal es poden consultar la Biblioteca de Catalunya.

La documentació de Josep Carner dipositada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta majoritàriament de correspondència amb Manuel Serra i Moret, amb Jordi Arquer i amb Miquel Ferrer, de documentació relacionada amb els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili, amb el Consell Nacional de Catalunya a l’exili i amb el trasllat de les seves despulles al cementiri de Montjuïc l’any 1978. També d’algunes fotografies entre les quals volem destacar un clixé de la primera reunió del Govern de la Generalitat a l’Exili (París 1946), els assistents de la qual eren: Josep Carner, Carles Pi Sunyer, Pompeu Fabra, Joan Comorera, Antoni Rovira i Virgili i el President Josep Irla.

A banda d’aquest material, el nostre usuari  Robert Surroca i Tallaferro, històric militant del Front Nacional de Catalunya, ens ha enviat còpies digitalitzades de diversos documents del seu arxiu personal, relacionats amb Josep Carner i que, segons ell, demostren: la permanent i continuada persecució i repressió, per part dels espanyols, contra tot el que fos català, fins i tot, a un poeta que va sonar com a premi Nobel.

Aquesta documentació cedida per Robert Surroca consta de:

  • Una fotografia d’un monument  a Josep Carner existent a Brussel·les i d’un díptic que es va editar amb motiu de la seva inauguració l’any 2001.
  • Un retall del Correo Catalán del 30 de març de 1976 on s’explica que els exiliats espanyols a Bèlgica han adreçat una petició al consolat de Brussel·les per poder tornar a Espanya sense ser represaliats.
  • Una coberta de la publicació Lligam editada pel Centre Josep Carner, Amics de la Cultura Catalana de Brussel·les, del 1989.
  • Dues fitxes policials del Servicio de Información de Barcelona dels mesos de febrer i abril de 1964, on s’informa que Josep Carner no té antecedents policials –de lo que se deduce que no ha tenido actuación destacada de la época marxista– i que, per tant, pot entrar i sortir d’Espanya.
  • Un informe policial de febrer de 1964,  relacionat amb un homenatge a Josep Carner que un grup de compatriotes (Fèlix Millet, Joan Bautista Cendrós, Lluís Mercader, etc.) li van fer a París. Segons aquest document la finalitat de l’homenatge era considerar Josep Carner como el mayor poeta catalán viviente, ya que no se le conceptúa exiliado, dado que él mismo se marchó voluntariamente años antes de la Guerra de Liberación, al extranjero. El redactor falseja els fets ja que Carner va ser un dels pocs membres del cos diplomàtic que va mantenir-se fidel a la República, no va tornar a Catalunya i es va exiliar primer a Mèxic i en acabar la Segona Guerra Mundial a Brussel·les.

Com diu Robert Surroca, aquests documents policials demostren el rigorós control que, la policia franquista, tenia dels exiliats fins i tot d’un intel·lectual, gens perillós,  com era en Carner.

A l’article “Este Carner”: el poeta als papers de la policia franquista, publicat al diari El Nacional.cat el passat 9 de juny, Joan Safont parla d’aquesta documentació.


Deixa un comentari

Dietari d’un soldat de la Guerra Civil al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: base d’un treball de Final de Grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB

A finals de l’any 2019 Graciela, Marcos i Máximo de Robles, a través del professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, de la Universitat de Barcelona, Lluís Agustí,  van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República un dietari escrit pel seu pare, Eduardo de Robles Viñoly, on explica el seu dia a dia durant la Batalla de l’Ebre.

Eduardo de Robles Viñoly va néixer l’onze  de setembre de 1920 a Irun. Amb 17 anys va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i, després de fer un breu servei militar, enviat a la batalla de l’Ebre. Va formar part de l’anomenada Lleva del biberó. Segons ens expliquen els seus fills, va sobreviure perquè pocs dies abans de l’atac final de les tropes franquistes, va ser retirat de la primera línia perquè patia paludisme.

En acabar la Guerra Civil va haver de tornar a fer  la mili a Zamora. De retorn a Barcelona va estudiar dret. El seu pare, que era un home molt estricte i sever, el va obligar a marxar a Madrid a opositar per a advocat de l’estat. Es va examinar dues vegades, va suspendre  i va decidir tornar a Barcelona, casar-se  i treballar d’advocat a l’Ajuntament de Barcelona on va exercir com a director de les Escoles Municipals durant molts anys. Va morir d’un infart fulminant l’11 de gener de 1983.

Eduardo  de Robles es definia ell mateix com a republicà d’esquerres i antifranquista. Els seus fills recorden que a casa celebraven el 14 d’abril, que van beure cava el dia de la mort de Franco i que el seu pare els explicava moltes coses relacionades amb la batalla de l’Ebre i de com ho va passar en aquella època. No obstant desconeixien totalment que hagués escrit un dietari. El van trobar casualment quan endreçaven la casa dels pares en morir la seva mare.

El dietari,  catalogat  al Cercabib, és una petita llibreta d’aquelles que regalava la companyia aèria Air France que cabien a una butxaqueta de camisa. Té 244 pàgines, mesura  7 x 6 cm,  i en ell Eduardo de Robles hi anotava el seu dia a dia a la guerra:  els dies que va estar a Sitges fent la formació militar, la seva estada al front de Lleida abans d’iniciar-se la Batalla de l’Ebre, la seva vida al front i el seu retorn a Lleida.

Els estudiants de grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, Noemi  Llopart Jiménez i Gerard López Busquets, a proposta del professor Lluís Agustí, han realitzat el seu Treball de Final de Grau en base al dietari d’Eduardo de Robles Viñoly. L’han digitalitzat, transcrit i contextualitzat i estan elaborant un guió cinematogràfic amb la voluntat de portar-lo, més endavant, a les grans pantalles. Confiem que en un futur es pugui accedir en línia a la transcripció i contextualització així com al guió i l’audiovisual duts a terme per la Noemí  i el Gerard que han fet molt bona feina!!!

De moment, però, us el podem oferir digitalitzat amb aquesta aplicació.

 

Com diuen els fills d’Eduardo de Robles: Gracias por todo, mi padre estaría muy orgulloso de que su experiencia en la batalla del Ebro esté siendo útil y estudiada.


Deixa un comentari

Sant Jordi 2020 confinat

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República celebrem el Sant Jordi 2020 confinats amb aquest vídeo que recull algun del material que tenim als nostres fons relacionat amb la temàtica d’aquesta diada tan significativa i que podeu trobar al nostre canal de Youtube.

Bon Sant Jordi i molta salut i ànims a tothom!


Deixa un comentari

Publicada la Memòria anual 2019 del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La situació de pandèmia mundial que estem vivint ens obliga a treballar des de casa. Continuem amb les nostres tasques intentant realitzar-les de la millor manera possible tot i no comptar, en molts casos, amb els mitjans adients.

Acabem de publicar la memòria de les activitats realitzades pel CRAI Biblioteca Pavelló de la República durant el passat  any 2019.

Malgrat tot hem aconseguit tenir-la enllestida!

Aquesta memòria és un recull del que fem a la biblioteca: l’activitat de les nostres xarxes socials, els projectes audiovisuals o exposicions on hem participat, les publicacions editades amb material nostre…

Enguany ens agradaria destacar la posada en marxa del Banc d’ Imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República procedents del nostres fons documental. Des de 1997, nombroses institucions i entitats, del país i d’arreu, han sol·licitat reproduccions de cartells, documentació d’arxiu, fotografies, premsa i altre tipus de material per documentar exposicions, programes de televisió,  pel·lícules i publicacions diverses. Com a resultat d’aquesta activitat tenim una col·lecció de més de 10.000 imatges sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’Exili, el Franquisme i la Transició que es poden trobar en aquest banc.

I mencionar també, com cada any, el gran nombre d’estudiants que han realitzat les seves pràctiques de Grau o Màster a la nostra biblioteca. Venen de diferents universitats catalanes i alguna de forana com la Università di Torino.

La memòria es pot consultar al web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República on hi ha publicades altres memòries anuals o bé directament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Esperem els vostres comentaris! ja ens direu que us ha semblat ….


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Arturo Guerrero Ruiz

Tornem després del parèntesi de la Setmana Santa!

Malgrat seguim amb la pandèmia del coronavirus i confinats no volem deixar d’explicar-vos notícies del nostre dia a dia que segueix amb el teletreball des de casa.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut  de  Javier Guerrero Galliza documentació del seu avi, Arturo Guerrero Ruiz  (1890? – Barcelona, 1956), Guàrdia Civil fidel a la Segona República espanyola, que en acabar la Guerra Civil va ser empresonat i condemnat a 15 anys de presó.

Segons ens explica Javier Guerrero, el seu avi, republicà i maçó,  era militar professional, havia lluitat a l’Àfrica i el 18 de juliol de 1936  com a capità de la Guàrdia Civil destinat a Barcelona, on vivia amb la seva dona i el seu fill, va passar a formar part de la Guardia Nacional Republicana a les ordres de la Conselleria de Governació dirigida per Josep Tarradellas.

En perdre la guerra no va voler fugir, tenia la consciència tranquil·la ja que havia estat fidel a la legalitat republicana. En paraules del seu net, va esperar a casa a què l’anessin a buscar i deia: “si vienen los falangistas, me fusilarán, si vienen los militares me detendrán…”. Hi van anar els militars, el van detenir i va ingressar primer a la presó Model i més tard al castell de Montjuïc. L’any 1949, en va sortir malalt, sense professió ni dret a pensió. Va morir l’any 1956 sense conèixer els seus nets ni veure la mort de Franco.

Javier Guerrero ens va explicar que a casa seva no es parlava de la Guerra Civil: Quiero explicar, para que se entienda cómo fueron aquellos días, una historia familiar: mi abuelo tenía un primo hermano, Miguel Guerrero García, aviador, héroe de guerra, miembro de la escuadrilla de García-Morato, llegó a ser teniente general de aviación y después vicepresidente de Iberia. Cuando juzgaron a mi abuelo no movió ni un dedo por él. Un día sonó el teléfono, era él, venía a Barcelona y nos quería ver, mi padre no quería, pero mi madre dijo que sí, que nos “convenía”. De la conversación no recuerdo nada, pero la cara de mi padre no la olvidaré nunca, era como si hubiera vuelto a perder la guerra.

El fons personal d’Arturo Guerrero Ruiz conté documentació relacionada amb la seva carrera militar, signada per Alfons XIII -estudiant de l’Acadèmia d’infanteria (1919), Ordre de Mèrit Militar, pels seus serveis a la zona de Melilla com a segon tinent d’Infanteria (1921), ingrés al Cos de la Guàrdia Civil (1923),  còpia del full se serveis amb l’escut de l’àliga franquista a la portada de l’expedient  (1943)- i papers personals relacionats amb el seu empresonament –sentència a 15 anys de reclusió menor del Consejo Supremo de Justicia Militar (1939), autoritzacions a nom de diversos familiars per entrar al Castell de Montjuïc (1946-1947) a visitar-lo, certificat conforme el Jefe del Estado ha desestimat la sol·licitud de commutació de la pena de 6 anys i un dia de presó major feta per Arturo Guerrero Ruiz (1949).

El fons documental d’Arturo Guerrero Ruiz s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib.

Tengo la convicción que estos documentos no pueden estar en mejor sitio que en el Pavelló de la República, hoy los he donado y me siento aliviado y emocionado, espero que mis muertos hoy puedan descansar major (Javier Guerrero)

Moltes gràcies a tu Javier!!!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Jordi Miralles Conte

Jordi Miralles i Conte (Barcelona, 27 d’abril de 1962 – Castelldefels, 14 d’octubre de 2015) va ser un polític comunista i diputat al Parlament de Catalunya (2003-2012). Llicenciat en Història contemporània, funcionari de correus de professió i afiliat al sindicat Comissions Obreres (CCOO), Miralles va ser dirigent del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) -després de ser Secretari General de la seva organització juvenil, els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC)-, director del diari del partit, Avant, i Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des de l’any 2000 fins l’any 2012. Entre els anys 2012 i 2015, després de la seva etapa com a parlamentari i màxim dirigent d’EUiA, va retornar a la seva antiga professió com a funcionari de correus a Viladecans, fins que a les eleccions municipals de 2015 es reincorporarà a l’activitat política com a regidor i cinquè tinent d’alcalde de Castelldefels, la seva ciutat de residència, dins la candidatura de Movem Castelldefels. Va morir el 14 d’octubre de l’any 2015 a causa d’una greu malaltia.

L’any 2016, la seva família va cedir els materials relacionats amb la seva activitat política (llibres i opuscles, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i documentació d’arxiu) al  Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Tota aquesta documentació s’ha incorporat al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) i els documents d’arxiu han passat a constituir el fons personal  Jordi Miralles Conte.

El fons conté documentació interna (congressos, resolucions, informes, declaracions, comunicats, correspondència, etc.) de diverses organitzacions de l’esquerra comunista, fonamentalment a Catalunya, però també a Espanya, des de principis dels anys vuitanta fins al 2014. Ocupa 3,50 metres lineals i consta de 12 subsèries.

  • Subsèrie 1: Material divers: consta de papers personals de Jordi Miralles i de tota mena de material relacionat amb la seva vida d’activista i militant polític (Bons d’ajut, postals, identificadors, carnets d’afiliació, calendaris, etc.) dels anys 1980 al 2010
  • Subsèrie 2: Institucions polítiques: consta de documentació generada per institucions polítiques diverses (Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats i Senat, etc.) dels anys 1999 al 2010.
  • Subsèrie 3: Fulls volants diversos: consta de fulls volants de diverses organitzacions polítiques, sindicals, culturals de Catalunya, Espanya i Europa dels anys 1968 al 2014. La classificació i inventari d’aquesta subsèrie va ser realitzada per Francesc Escudero, estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB.
  • Subsèrie 4: Organitzacions polítiques (PSUC/JCC): consta de documentació interna del Partit Socialista Unificat de Catalunya i la Joventut Comunista de Catalunya dels anys 1976 a 1990.
  • Subsèrie 5: Organitzacions polítiques (IC/ICVE/ICV): consta de documentació interna de les coalicions Iniciativa per Catalunya, Iniciativa per Catalunya – Els Verds i Iniciativa per Catalunya Verds, dels anys 1987 al 2008.
  • Subsèrie 6: Organitzacions polítiques (CJC-PCPE/CJC-PCC): consta de documentació interna dels Colectivos de Jovenes Comunistas a Espanya (vinculats al Partido Comunista de los Pueblos de Espanya) i dels Col·lectius de Joves Comunistes a Catalunya (vinculats al Partit dels Comunistes de Catalunya), dels anys 1986 al 2004.
  • Subsèrie 7: Organitzacions polítiques (PCPE/PCC): consta de documentació interna del Partido Comunista de los Pueblos de Espanya i del Partit dels Comunistes de Catalunya), dels anys  1982 al 2013.
  • Subsèrie 8: Organitzacions polítiques (EUA/EUA-ICV): consta de documentació interna de les coalicions Esquerra Unida i Alternativa i d’Esquerra Unida i Alternativa amb Iniciativa per Catalunya Verds, dels anys 1999 al 2014.
  • Subsèrie 9: Organitzacions polítiques (PCE/UJCE/IU): consta de documentació interna de les organitzacions d’àmbit estatal Partido Comunista de España i les seves joventuts, Unión de Juventudes Comunistas de España, i de la coalició Izquierda Unida, dels anys 1988 al 2010.
  • Subsèrie 10: Altres organitzacions comunistes o vinculades a partits comunistes  (PSUC-VIU/CCOO/PCUS): consta de documentació interna del Partit Socialista Unificat de Catalunya-Viu, del sindicat Comissions Obreres i del Partit Comunista de la Unió Soviètica, dels anys 1983 al 2004.
  • Subsèrie 11: Organitzacions polítiques diverses (PSC/PSOE/JSC): consta de documentació interna de diverses organitzacions no comunistes, dels anys 1988 al 2012.
  • Subsèrie 12: Textos polítics diversos: consta de textos teòrics sobre temes diversos (ecologisme, moviment veïnal, ideologia política, etc.) que no estan signats per cap organització.

Tota aquesta documentació, juntament amb els cartells i adhesius (descrits també per Francesc Escudero, estudiant del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB), i la biblioteca i hemeroteca cedits per la família Miralles, constitueix un material molt interessant per a l’estudi de l’esquerra comunista al nostre país entre els anys 1980 fins al 2014:  el seu ideari, les seves estratègies polítiques, les seves escissions i disputes, la seva organització interna, les relacions entre aquests partits, de signe polític similar, molt concretament de cara a concórrer a les eleccions, el seu posicionament respecte a molts temes socials, o el seu paper de protagonistes polítics com a parlamentaris o membres de governs.

El Fons personal Jordi Miralles s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI i la col·lecció de llibres i revistes del Cercabib.