Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Queden pocs dies perquè arribi la Setmana Santa! Us mostrem les darreres publicacions que han arribat a la nostra biblioteca i que han estat elaborades amb material del nostre fons per si voleu escollir alguna lectura per aquestes vacances. Segur alguna us pot interessar!

 


  • Barra, Jordi. Víctimes : 1936-1945. [Barcelona] : Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, [2018]. Amb imatges de diferents materials del nostre fons: cartells, fulletons…


  • Poesia Brossa / [textos:] Teresa Grandas, Pedro G. Romero. MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2018. Amb cartells del nostre fons.





  • La Batalla de l’Ebre: un ríu de sang / Josep Sánchez Cervelló, Pere Clua Micola ; pròleg de Josep Maria Solé Sabaté ; amb la col·laboració de: Daniel Arasa Favà, Ramon Arnabat Mata, Carles Hervàs Puyal, Juan Carlos Losada Malvárez, Maria Lourdes Prades Artigas. Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, 2018. Amb imatge d’un cartell del nostre fons.



  • Izard, Miquel. Gobernar, coordinar o prevaricar. Associació Cultural el Raval “El Lokal”. 2019. Amb diverses imatges de cartells, fulls volants i revistes del nostre fons.


Bona Setmana Santa a tothom!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Amadeo Clariana Petit

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut  de Josep Maria Clariana Rosa documentació del seu pare, Amadeo Clariana Petit (Barcelona, 1909 – 1967), membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que durant la Guerra Civil va lluitar amb l’exèrcit franquista i l’any 1941 es va allistar com a voluntari a la División Azul.

A través de la documentació del fons personal  sabem que l’any 1938, Amadeo Clariana formava part de l’exèrcit franquista com a artiller 2n., primer al Regiment de cavalleria Farlosio nº10 a Valladolid i a partir d’agost de 1938 al Regiment d’Artilleria lleugera nº 13 a Medina de Rioseco. Que al setembre d’aquell mateix any el van destinar al front de l’Ebre, on va prendre part en totes les operacions militars fins al final de la guerra i que es va llicenciar el 15 de maig de 1939.

Va fixar la seva residència a Barcelona i va treballar com a auxiliar de secretaria a la Delegació del Districte VII de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS a Barcelona. El 1941 es va incorporar a la División Española de Voluntarios (División Azul), concretament a la 14 Bateria del IV Grup d’Artilleria, i va participar en les dues campanyes de Rússia.  Al juny del 1942, es va llicenciar, va entregar el vestuari i l’equipament alemanys i va tornar a Barcelona. Al novembre, es va reincorporar a l’Ajuntament de Barcelona com a Guàrdia urbà i es va casar amb Adelaida Rosa. Al desembre, el Generalísimo Franco li va concedir la Cruz Roja del Mérito Militar pels seus serveis a les dues campanyes de Rússia durant Segona Guerra Mundial.

Els anys 1943 i 1944 va ocupar càrrecs de responsabilitat, primer al Districte V (Barcelona) de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS com a Jefe de la calle del Este entre los números 1 y 18 de la ciutat de Barcelona i el 1944 a la Jefatura Provincial de Barcelona de la Defensa Pasiva Nacional com a Jefe del Bloque 7 del subsector 4 del Distrito III.

El fons personal Amadeo Clariana consta també de diversos documents personals i familiars (certificats de naixement, matrimoni i mort, cèdules d’identitat, sol·licitud d’un ajut de nupcialitat a l’Ajuntament de Barcelona, etc.).

A banda de la documentació en suport paper, el fons inclou tota una sèrie d’objectes militars com ara: dues plaques metàl·liques d’identificació de soldats de la División Azul, alguns brodats, d’entre els quals destaquen un amb l’àliga nazi (Reichsadler) i un altre amb l’escut no reglamentari de la División Azul, diverses agulles de pit i insígnies de la Falange Española, cintes Mèrit Militar (Maria Cristina, Guerra Civil, Campanya d’hivern a Rússia, etc.), dues medalles, una pels serveis prestats al front (Decret 26/1/1937) i una altra de la Secció Femenina de l’Auxilio Social i una condecoració als sometents (Decret 17/9/1923).

Aquests objectes s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons documental d’Amadeo Clariana Petit s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.


Deixa un comentari

Acord de col·laboració entre GRIEGC i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 18 de gener de 2019 el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va signar un acord de col·laboració amb el GRIEGC, el Grup de Recerca i Investigació d’Espais de la Guerra Civil.

El GRIEGC neix  el 2014, any que coincideix amb la commemoració del  75è aniversari del final de la Guerra Civil, com a projecte que té la missió de recuperar, estudiar i catalogar el patrimoni cultural i social d’un dels conflictes més rellevants que van succeir al segle XX a nivell europeu i el més important a nivell nacional: la Guerra Civil Espanyola.

Les activitats que duen a terme, entre d’altres, són l’estudi, investigació i catalogació de tot tipus de restes patrimonials. Desenvolupen també una tasca educativa mitjançant conferències, visites guiades i articles en revistes científiques i de caràcter docent.

Així mateix, també ofereixen serveis en àmbits de recuperació, gestió, assessorament, difusió i organització d’actes que giren al voltant del patrimoni estudiat.

L’acord, signat per la responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades, i per la directora del CRAI de la Universitat de Barcelona, Judith Casals, amb Adrián Cabezas, membre fundador del GRIEGC, estableix  punts clau com l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques i la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats.

A tall d’exemple direm que precisament Adrián Cabezas ha donat el seu darrer llibre sobre La guerra civil al coll de Balaguer, comarca del Baix Camp i ja el podeu consultar al nostre catàleg!

Celebrem aquest acord que estem segurs serà una iniciativa productiva per ambdues institucions!


Deixa un comentari

40è aniversari de les primeres eleccions municipals

Fa 40 anys, un dimarts 3 d’abril de 1979, es van celebrar les primeres eleccions municipals i es van constituir els primers ajuntaments democràtics a l’estat espanyol, després de quatre dècades de dictadura franquista, amb alcaldes nomenats a dit i regidors triats pel sistema de representació de terços del franquisme (sindical, familiar i corporatiu).

A Catalunya, la participació va ser d’un 61, 5 %. El partit més votat va ser el dels socialistes, el segon, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i el tercer, Convergència i Unió. Per nombre de regidors i alcaldes, el primer lloc el va ocupar  la federació nacionalista, però, a les ciutats més importants (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i les grans ciutats de l’àrea metropolitana), els alcaldes van ser del PSC o del PSUC.

A l’estat  espanyol, la participació va ser també d’un 61 % i escaig i el partit que va obtenir més vots i regidors fou la Unió de Centre Democràtic (UCD), que havia guanyat també les eleccions generals espanyoles del mateix any. No obstant, a moltes ciutats importants (Madrid,  València, Saragossa, Palma, Màlaga i Múrcia) els  candidats a l’alcaldia d’UCD van ser desbancats per coalicions d’esquerra formades pel Partit Socialista Obrer Español PSOE i el Partit Comunista d’Espanya (PCE).

Mostrem un recull de documents que van generar aquests partits polítics amb motiu de la campanya electoral: díptics, cartells, programes electorals, adhesius, cartells, etc. i altres documents relatius a les candidatures i al mateix procés electoral.

Esperem que us agradi!


Deixa un comentari

El film “La dona del segle” i el documental “La Sagi una pionera del Barça” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dins el marc de la programació especial que TV3 va emetre el passat dia 8 de març per commemorar el Dia Internacional de les Dones, vam poder veure, dins l’espai de “La gran pel·lícula” l’estrena del film  La dona del segle, produït per Televisió de Catalunya, Distinto Films, RTVE i en coproducció amb Voramar Films i À Punt Mèdia, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La pel·lícula, basada en la novel·la de Margarita Melgar: La mujer del siglo i dirigida per Sílvia Quer,  se situa als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919. S’inaugura l’exposició d’Isidre Nonell, el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas, la directora de l’establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu amb una de les dependentes. La jove se’n surt tan bé d’aquest malentès que li acaben oferint feina. Però hi ha un problema: les ” sigleres ” són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat. Tot això situat en la Barcelona convulsa del moment i amb un esdeveniment que marcarà el futur de tots els treballadors del país: la vaga de la Canadenca.

Precisament informació i documentació sobre la vaga de la Canadenca és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha aportat a aquesta pel·lícula.

El conflicte va començar al gener de 1919 quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda per «La Canadenca» per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. És significativa la rellevància d’aquesta vaga, molt ben preparada tot i ser improvisada, ja que hi havia l’absència dels principals líders sindicals empresonats al buc cuirassat Pelayo al port de Barcelona.

El resultat va ser l’ acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores, l’alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, la capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadaments. Tot un èxit.

Si us la vau perdre, encara es pot veure a TV3 alacarta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat també en la producció del documental La Sagi, una pionera del Barça, que es va poder veure el passat dia 12 de març al Sense Ficció , espai que, precisament durant el mes de març, i coincidint amb el seu desè aniversari, ha centrat els seus treballs en les dones.

Es tracta d’una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta, dirigida per Francesc Escribano i Josep Serra Mateu.

L’actriu Anna Sahun dona vida a Anna Maria Martínez Sagi, una dona independent i moderna que va ser esportista, principalment va destacar en el llançament de javelina, poeta i periodista, una personalitat avançada al seu temps que va lluitar per la seva independència en un moment històric com la Segona República i que va acceptar també, l’any 1934, un càrrec a la junta del Barça amb la condició de poder millorar la situació de les dones a través de l’esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l’ambient insà de les fàbriques.

Va dimitir al cap d’un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista. Una dona a la directiva del Barça no es tornaria a donar fins més de 70 anys després!

Acabada la Guerra civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Quan a finals dels 60 va tornar, es va trobar una Catalunya a la qual no es va poder adaptar mai.

El documental ressegueix les seves passes cercant aquelles persones que la van conèixer, alhora que també busca estudiosos de la seva obra. No us el perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Cercant la llibertat: 1968-2018” al Castell de Montjuïc, amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat  27 de novembre de 2018 el Castell de Montjuïc acull l’exposició Cercant la llibertat: 1968-2018. La mostra forma part del projecte europeu “In Search of Freedom”, liderat per l’editorial eslovena Beletrina i representat a Barcelona per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona .

El projecte se centra en la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa, emfatitzant les particularitats de les lluites viscudes al territori espanyol, a Polònia i a l’antiga Iugoslàvia.

La gent que va viure les penúries de la Segona Guerra Mundial es sorprengueren amb les protestes dels estudiants d’arreu d’Europa que l’any 1968  lluitaven a favor de diversos ideals polítics. No podien entendre les aspiracions d’aquells joves que anhelaven un món diferent.

En l’actualitat  segueix creixen la desigualtat social i sembla que tot allò que es plantejava en les revoltes de 1968 segueix vigent.

Un dels objectius de l’exposició, comissariada per Kaja Sirok, directora del Museu Nacional d’Història Contemporània d’Eslovènia, és intentar comprendre millor el passat recent i fomentar el canvi en el futur. Els seus promotors expliquen que “reexaminant el missatge del 1968, es promou la importància de la memòria i una societat civil animada i independent en la configuració de la democràcia”.

El material seleccionat per la mostra inclou 31 fotografies de fons catalans, espanyols, eslovens i polonesos, a més de reproduccions de diaris, pancartes i un document audiovisual que recull algunes de les manifestacions de l’època en els tres territoris.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb l’EUROM amb la cessió d’una bona quantitat de material del nostre fons per a ser reproduït: fulls volants, fotografies, portades de publicacions periòdiques i monografies i també adhesius com:

 

Podeu consultar aquest enllaç amb diverses imatges de l’espai expositiu i de l’acte inaugural.

Us recordem que podeu visitar la mostra fins el 31 de març. Encara hi sou a temps… No us la perdeu!


Deixa un comentari

8 de març: Dia Internacional de la Dona 2019

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República se suma a la celebració del Dia Internacional de la Dona amb un recull d’imatges sobre dones a la Primera Guerra Mundial que pertanyen al Fons F-DH. Sèrie Documents Històrics (F-DH 5(6)/1 del nostre arxiu. La majoria són del front britànic occidental de França.

Hem afegit aquest recull a la nostra pàgina web dedicada precisament a aquesta celebració del Dia de la Dona. Feu-hi un cop d’ull: segur us agradarà!