Deixa un comentari

Acord de col·laboració amb Virus Editorial i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 18 de juny de 2019 el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va signar un acord de col·laboració amb Virus Editorial, un projecte col·lectiu autogestionat engegat l’any 1991, amb la voluntat de crear una doble estructura d’edició i distribució.

Fa més de vint anys que, amb configuració autogestionària i assembleària, aquest projecte construeix una estructura estable per a la difusió del pensament crític i antiautoritari.

El seu esquelet de distribució es compon de dues branques: l’àmbit alternatiu, llibertari i dels moviments socials; i el circuit de llibreries convencionals.

En quant a l’abast temàtic es mouen entre l’assaig, la narrativa i literatura infantil. Moviments socials, salut, pedagogia crítica, cultura lliure, anarquisme, antropologia, ecologia, gènere i feminisme, memòria històrica, alliberament nacional, són només una part de les temàtiques que recullen els seus fons.

Son part d’un corrent polític i editorial que, malgrat les dificultats, tracta de construir una cultura reflexiva i analítica al marge dels grans grups econòmics i la voraç industria cultural.

L’acord, signat per la responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades, i per la directora del CRAI de la Universitat de Barcelona, Judith Casals, amb Daniel Moreno López i Hèctor García Lorente, membres del col·lectiu editorial, estableix  punts clau com l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques i la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats, així com  la inclusió a la Memòria anual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de les publicacions rebudes per part de Virus Editorial i de les seves activitats. També recíprocament.

A tall d’exemple us mostrem els llibres que han donat recentment al nostre fons!

 

Celebrem aquest acord que estem segurs serà una iniciativa productiva per ambdues institucions!


Deixa un comentari

Exposició “L’esport popular a Catalunya, Història d’un somni” al Museu de Tortosa amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els World Esports Games (WSG)  es celebren del 2 al 7 de juliol de 2019 a Tortosa i estan organitzats pel Comité Sportif International du Travail (CSIT), una entitat que té les seves arrels en el moviment de l’esport obrer europeu, nascut al principi del segle passat sobre la base de les idees d’igualtat i solidaritat en l’esport.

La Unió de Consells Esportiu de Catalunya (UCEC) aprofita la celebració dels jocs a la capital del Baix Ebre per presentar l’exposició L’esport popular a Catalunya. Història d’un Somni, que es podrà visitar a l’Aula didàctica del Museu de Tortosa fins el proper diumenge i que indaga en l’origen de les olimpíades populars a Europa i Catalunya.

La mostra fa un recorregut per l’esport popular del segle XIX i XX a Europa, amb una atenció especial a les singularitats del cas català.

La consolidació de l’esport modern a finals del segle XIX va coincidir amb l’ascens al poder de la burgesia capitalista i el triomf de la cultura il·lustrada liberal.

La major part de competicions oficials, com els Jocs Olímpics, van deixar de banda les classes treballadores, que no van poder participar d’aquest procés perquè el seu horari laboral no ho permetia, no disposaven d’instal·lacions accessibles ni de prou poder adquisitiu.

Als anys vint del segle passat va sorgir l’esport popular, una visió apartada de la competitivitat que promovien les federacions oficials esportives; de la mercantilització i consolidació de l’esport com un espectacle públic de masses. Aquest nou moviment volia democratitzar l’esport com a eina de desenvolupament, obrir-la a tothom, especialment a sectors marginats com la classe treballadora i les dones.

A Catalunya, l’esport popular va adquirir una destacada consciència social i catalanista. Els seus promotors es van aplegar en l’anomenat Moviment d’Esport Popular Català, creadors el 1936 del Comitè Català pro Esport Popular(CCEP), els organitzadors de l’Olimpíada Popular de Barcelona el juliol del mateix any.

Aquest nou moviment, arrelat amb força a Catalunya a partir de 1933, bevia de diverses formulacions teòriques i experiències pràctiques, el discurs antifeixista i el retorn als valors universals de l’essència olímpica, entre d’altres.

Els principals promotors del moviment eren, a grans trets, seccions esportives d’entitats culturals i recreatives, clubs d’esports de base i, en tercer lloc, centres obrers i casals de partits polítics.

A l’Olimpíada Popular de Barcelona es van inscriure una vintena llarga de delegacions d’estats com França, Suïssa o el Canadà; de nacions sense estat com Catalunya i el País Basc; regions com Alsàcia i Lorena; ciutats com Alger i Orà; i col·lectius de jueus, italians i alemanys exiliats de les dictadures feixistes. De fet, l’Olimpíada Popular de Barcelona es va plantejar com la contraposició als Jocs Olímpic de Berlín, tutelats pel règim nazi.

A Barcelona, la delegació internacional més important va ser la francesa amb uns 1.500 participants. Uns 500 eren esportistes de federacions oficials i un miler de la Fédération Sportive et Gymnique du Travail (FSGT). Però amb l’esclat de la guerra civil espanyola, just el dia que començaven els jocs, es va frustrar la celebració. Una minoria d’atletes, fins i tot, es van enrolar als combats. Entre 170 i 300 homes i dones van transformar-se en poques hores d’atletes a combatents antifeixistes, per exemple la jove miliciana Carme Crespo (1916-1936), el combatent antifeixista polonès Emmanuel Mink, alies Mundek (1910-2008) i la comunista suïssa Clara Thalmann-Ensner (1908-1987).

La victòria franquista va trencar la dinàmica de l’esport català modern. El seu funcionament privat, democràtic i plural quedava enterrat. El nou règim assumia un control absolut utilitzant-lo per a la causa de l’adoctrinament ideològic i espanyolització del territori. Les entitats del moviment català van desaparèixer.

Amb la mort del dictador, sorgeix de nou a Catalunya un moviment social que impulsa arreu del territori l’esport escolar. I en aquest marc es creen els Consells Esportius per a promoure un model basat en l’esport popular, a l’abast de tothom, per a formar una ciutadania responsable, fomentar hàbits saludables i promoure un entorn on participar fos més important que competir.

L’any 1994 naixia la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) com a organisme que aglutina, coordina i representa els 45 consells esportius catalans. Les activitats programades pels consells esportius apleguen al voltant de 500.000 esportistes, infants i joves en edat escolar en 80 modalitats diferents. En un nou pas en la difusió de l’esport popular, per a tothom, la UCEC va impulsar el 2018 la primera edició dels Jocs Populars de Catalunya, oberts als majors de 16 anys. Aquest fet, juntament amb l’organització dels World Sports Games a Tortosa,  suposen un salt endavant en la implantació de l’esport popular a Catalunya. Signifiquen la continuïtat històrica de les activitats esportives populars de l’any 1936, del reconeixement de l’Olimpíada Popular i del Comitè Català pro Esport Popular, així com el començament de la materialització d’un somni de país de l’esport com un dret de tota la ciutadania.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la reproducció de cartells i material d’arxiu del nostre fons relacionat amb la temàtica. A continuació us el mostrem!

 

La mostra ha estat comissariada pel periodista Andreu Caralt de Terra Enllà, estudis i experiències . Si voleu més informació podeu consultar la web del Museu de Tortosa.


Deixa un comentari

Exposició “Renau. El combat per una nova cultura”al Born Centre Cultural amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 13 de juny es va inaugurar al Born Centre Cultural de Barcelona l’exposició de caràcter retrospectiu Renau. El combat per una nova cultura la més extensa dedicada al gran artista valencià Josep Renau (València, 1907- Berlín Est, 1982) feta fins ara a Catalunya.

Amb una selecció de més de 100 obres, està concebuda com un recorregut cronològic i visual, dividit en quatre apartats, per la vessant política, artística i creativa d’aquest creador poc convencional. Mitjançant les seves pintures, cartells o fotomuntatges, la mostra pretén fer palès com va utilitzar un llenguatge artístic innovador amb una clara finalitat política i de denuncia social.

S’ha realitzat amb l’ajuda de l’IVAM l Institut Valencià d’Art Modern, que custodia el 90% del seu llegat i d’on provenen 92 de les 108 peces exposades

Es podrà visitar fins el proper mes d’octubre i està comissariada per Juan Vicente Aliaga.

Josep Renau com a director general de Belles Arts del govern de la Segona República espanyola va decidir que les obres del Museu del Prado s’embalessin i viatgessin a València i Ginebra. Amb la seva actuació va contribuir a salvar el patrimoni artístic espanyol durant la Guerra Civil.  Va tenir també un paper fonamental al Pavelló construït per a l’Exposició Universal de París del 1937, en el qual, per primera vegada, arquitectura, escultura, pintura i fotografia es van unir per reflectir la tragèdia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme. De fet fou Renau qui va encarregar a Picasso que realitzes diverses obres pel Pavelló, de les que destaca el Guernica.

Renau és l’autor d’una obra de denúncia contra la guerra, el feixisme i els efectes del capitalisme a través de cartells, fotomuntatges i collages tan pioners i moderns com radicals i combatius.

Al final de la guerra, Renau s’exilia a Mèxic, entre els anys 1938 i 1958, després de passar pel camp de concentració d’Argelers. Allí es va formar com a muralista, va enfortir els seus postulats comunistes i es va implicar en els conflictes de la societat mexicana.

Altres temes que apareixen en les seves obres són el racisme i la marginació dels afroamericans. I ho fa mitjançant tècniques que s’acosten a la publicitat, amb colors intensos, amb figures distorsionades i contraposades.

Decebut pel canvi de la societat mexicana cap al capitalisme, Renau s’instal·là a la República Democràtica d’Alemanya els últims anys de la seva vida on va morir a l’edat de 75 anys a Berlín Oriental.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta mostra amb el préstec de dos cartells de la nostra col·lecció:

L’exposició es complementa amb llibres, retallades de revistes i altres publicacions en les quals Renau recull el seu pensament. Entre ells hi ha exemplars de la revista Nueva Cultura, que va editar entre el 1935 i el 1937, uns treballs en què fa una crítica mordaç contra el catolicisme i es presentaven composicions visuals sobre la sexualitat, a més de festes populars, com la de les falles, des d’una perspectiva revolucionària i creant uns ninots de Hitler i Mussolini que acaben cremats. 

Entre les activitats culturals entorn la mostra, es proposa un cicle de visites amb especialistes. Al llarg de l’estiu, persones expertes en la fotografia, l’art i el disseny gràfic oferireixen la seva visió personal i molt particular sobre l’obra artística de Renau a un grup reduït de visitants

Dir-vos també que ahir dia 20 de juny a les 19 hores, a la Sala Moragues del mateix centre cultural,  va tenir lloc la Conferència “Josep Renau, vida i obra” a càrrec d’ Albert Forment, historiador i doctor en Història de l’Art, autor del catàleg raonat de Josep Renau (IVAM, 2004), que va presentar l’obra de Renau dins el seu context vital.

No us perdeu l’exposició!


Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició “L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals” a Sant Carles de la Ràpita amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A finals d’any, en un altre post del nostre blog, us vam parlar sobre l’exposició L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals comissariada per la Dra. M. Lourdes Prades Artigas responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i del projecte SIDBRINT.

S’emmarcava dins els actes de celebració del 80è Aniversari de la Batalla de l’Ebre i estava produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta que era la població on es va inaugurar.

La mostra inicia la seva itinerància i es podrà visitar al Museu de la Mar de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita des del dia 7 de juny fins el proper dia 7 de juliol de 2019.

A les 19: 30 hores del dia d’avui tindrà lloc la inauguració de l’exposició i a continuació de l’acte es farà la conferència “La batalla de l’Ebre a la memòria dels brigadistes” a càrrec de la comissaria de la mostra Lourdes Prades.

L’exposició consta de texts i fotografies organitzats en 8 àmbits i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora, a més, amb la reproducció de nombroses imatges del fons d’arxiu i de cartells. Es presenten també  documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE.

En aquesta ocasió s’ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

Si passeu per aquesta població no oblideu visitar la mostra. Segur us agradarà!


Deixa un comentari

Exposició Catalunya Terra cooperativa al Museu de Mataró amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A principi d’any us vam parlar de l’exposició Catalunya Terra Cooperativa que es va poder veure al Museu d’Història de Catalunya. Estava organitzada amb la voluntat que fos itinerant i en aquest sentit ara us anunciem que actualment es troba instal·lada a Can Marfà Gènere de Punt del Museu de Mataró.

Can Marfà Gènere de Punt és un espai expositiu dedicat a la indústria del teixit de punt, l’activitat industrial que ha donat singularitat i identitat a la ciutat. Està ubicat a una de les naus de l’antiga fàbrica Marfà, una de les més importants de l’Estat espanyol declarada Bé Cultural d’Interès Local. L’immoble constitueix un dels testimonis més rellevants del patrimoni industrial mataroní. Es tracta d’un conjunt industrial del darrer terç del segle XIX format per dues naus de planta baixa i dos pisos cada una, connectades per uns ponts. Una xemeneia ubicada entre les naus completa el conjunt.

 

Us recordem que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha aportat dos cartells per a la mostra:

 

Inaugurada el passat 15 de març l’exposició es podrà visitar fins al 23 de juny de 2019.

Si voleu tenir més informació sobre la mostra i la seva itinerància consulteu el web de la Fundació Roca i Galés. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Conferència Internacional “Cultural memory of the Spanish Civil War” a la Universitat de Rijeka amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’abril el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el projecte SIDBRINT de Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona van signar un acord amb la Fundació Solidaritat UBEUROM (European Observatory on Memories) per col·laborar en els actes de “The battle for Spain is Ours: Collective Memory of the International Brigades in Rijeka” que tindrà lloc a aquesta població croata durant el mes de juny de 2019.

Aquesta col·laboració es concreta en una ponència a la International Conference Cultural memory of the Spanish Civil War dels dies 4 i 5 de juny i en la participació en l’exposició The croatian volunteers in the Spanish Civil War organitzada per Vjeran Pavlaković, professor del Departament d’Estudis Culturals de la Facultat d’Humanitats i Ciencies Socials de la Universitat de Rijeka.

Recordem que el proper any 2020 Rijeka serà la capital europea de la Cultura i per aquest motiu s’han volgut muntar aquests actes que comptaran amb experts d’arreu del món sobre la matèria.

 

El programa de la conferència de dos dies es desenvoluparà en diferents panells. L’exposició, basada en la investigació realitzada per acadèmics i estudiants espanyols i croates, s’exhibirà a la zona peatonal del centre de la ciutat de Rijeka i al Campus universitari.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, i Carlota Sànchez, estudiant de doctorat del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, viatjaran fins a Rijeka per estar presents en aquests esdeveniments i presentaran  els panells d’introducció a la Guerra Civil i de les Brigades Interancionals i també sobre dones, literatura i art a la Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha proporcionat bona part de les imatges que il·lustren l’exposició sobre els voluntaris croates que van venir a lluitar a la Guerra Civil espanyola, la majoria van combatre als batallons Dimitrov i Djure Djakovic de les Brigades Internacionals, com les que us mostrem a continuació a tall d’exemple:

Properament seguirem informant sobre aquests esdeveniments a les nostres xarxes socials. Estigueu a l’aguait!