Deixa un comentari

La Mercè 2021

Tornem a tenir aquí la Festa Major de Barcelona!

Esperem poder gaudir de La Mercè 2021 amb plenitud, malgrat la pandèmia.

Com cada any us volem mostrar material del nostre fons relacionat amb la matèria. En altres ocasions, per exemple, vam confeccionar un recurs web amb una sèrie de segells dedicats a les Festes de la Mercè que dataven des de l’any 1955 fins al 1972.

Enguany us mostrem una col·lecció de cartells d’època franquista, editats entre els anys 1952 i 1974, que pertanyen al nostre fons d’arxiu i que hem recollit en format de videoclip.

Esperem que us agradin!

Bona Festa a tothom!


2 comentaris

Exposició “El Prat 1939. La repressió franquista” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 15 d’abril, es pot visitar, a la Sala d’exposicions del Cèntric Espai Cultural del Prat del Llobregat, la mostra El Prat 1939. La repressió franquista.  

L’exposició explica els mecanismes que van permetre al règim franquista exercir una repressió sense precedents durant dècades i alhora reflexiona sobre l’estat actual de la recuperació de la memòria històrica.

El recorregut expositiu s’inicia amb unes línies del temps que permeten situar cronològicament dates significatives dels períodes de la República, la Guerra Civil i el Franquisme, amb fets que han estat clau tant en l’àmbit general com del Prat.  Un cop situats en el temps, l’exposició es divideix en 4 àmbits: Control, Càstig, Víctimes i Amnèsia.

Més d’un miler d’habitants del Prat van ser investigats en resposta a la demanda del règim i prop de 300 persones van ser encausades en algun procediment militar. 14 pratencs van ser afusellats després ser sotmesos a consells de guerra sumaríssims.

El franquisme va construir el seu relat. Mentre glorificava els seus caiguts negava i invisibilitzava les víctimes que va produir, atorgant beneficis a unes famílies mentre imposava el silenci de les altres. Durant dècades, aquest silenci va condicionar el coneixement dels fets i ha contribuït a mantenir un relat sostingut en tòpics.

La mostra està comissariada per l’historiador Joan Montblanc Lasaga, autor del guió i dels textos i coordinada per l’Arxiu Municipal.

Aquesta exposició forma part de les activitats impulsades per la regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament del Prat del Llobregat.

Al voltant de l’exposició es programaran activitats complementàries que permetran aprofundir en algun dels aspectes tractats, com ara l’estat actual de la Memòria Històrica.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció del cartel que porta per títol Front Popular! : front de victòria i de llibertat! obra de l’artista Bas i Blasi, Martí Bas i Blasi (1910-1966) del Sindicat de Dibuixants Professionals :

No us la perdeu! Teniu temps fins a finals del mes d’octubre per visitar-la.


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de setembre al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ben entrat el mes de setembre us volem mostrar les darreres novetats bibliogràfiques que han arribat els al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Les podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest.

Més endavant tindreu també la possibilitat de veure el llistat complet de novetats, al nou cercador del CRAI de la Universitat de Barcelona. Degut al canvi de sistema de gestió de biblioteques, aquest llistat està en fase de proves.

Com és habitual aprofitem per agrair a un seguit d’institucions i particulars el donatiu d’obres per a la biblioteca.

Institut d’Estudis Ilerdencs

Índice Histórico Español

Memorial Democràtic

Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Centre d’Investigacions Film Història

Centre d’Estudis llibertaris Federica Montseny

Jordana Mendelson

del Departament de llengües i literatura espanyoles i portugueses de la Universitat de Nova York.

Manuel Delgado

professor d’Antropologia de la Universitat de Barcelona

Laia Gallego

del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona

Moltes gràcies a tots!


Deixa un comentari

Diada 2021

Després de les vacances d’estiu tornem a activar el nostre blog!

De mica en mica anem recuperant el dia a dia que teníem abans de la pandèmia i comencem el curs obrint la biblioteca en el nostre horari habitual:

de dilluns a divendres de 8 a 20 hores.

Segueix vigent la cita prèvia. Trobareu tota la informació necessària a la pàgina web del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Demà celebrem la la Diada Nacional de Catalunya, i, com cada any, el CRAI Biblioteca Pavelló de la República es vol sumar a aquesta celebració mostrant-vos material del nostre fons relacionat amb l’efemèride.

Enguany hem escollit dues postals de la nostra col·lecció que podeu trobar al Banc d’Imatges:

Defensa de la barricada de la Plaça del Palau – 11 de setembre de 1714[S.l.], [193_].

L‘Onze de Setembre de 1924 a Lleyda[S.l.], [1924]. 

Us fem un recordatori del que ja hem publicat en anteriors ocasions:

Bona Diada a tothom!

Visca Catalunya!


Deixa un comentari

Bon estiu 2021!

El passat diumenge dia 25 de juliol va començar el repartiment dels ventalls d’estiu 2021 per part l’Associació del Mercat del Llibre Dominical de Sant Antoni.

Cada any, les 74 parades del mercat que tenen especialitats diferents, que van des de el llibre antic, de col·lecció i descatal·logat, col·leccionisme de postals i documents històrics, còmics, cartells, pel·lícules, cromos,  videojocs, i llibre d’ocasió, obsequien als clients i col·leccionistes del mercat amb un ventall que enguany està il·lustrat amb la reproducció d’un cartell de l’Escola de Pescadors de l’any 1931 obra de Pere Pruna (1904-1977), pintor i il·lustrador català que forma part de la Col·lecció Cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Estem molt contents d’haver col·laborat en aquesta magnífica iniciativa!

Si voleu aconseguir un d’aquests ventalls tan bonics heu de visitar el mercat els diumenges al matí! No falleu! Us esperen!

Aprofitem l’avinentesa acomiadar-nos i desitjar que passeu un bon estiu 2021! Ens retrobem al setembre!

Recordeu: la biblioteca estarà tancada del dia 5 al 25 d’agost.

Podeu consultar els nostres horaris en aquest enllaç.

Bon estiu a tothom!


Deixa un comentari

Exposició “Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX” al MUHBA amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 21 de juliol es va inaugurar al MUHBA Museu d’historia de Barcelona l’exposició Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX.

La mostra s’incorpora al projecte MUHBA Oliva Artés, un espai configurat com a museu laboratori amb múltiples components expositius.

Segons els seus comissaris Xavier Pujadas i Carles Santacana, doctors en Història Contemporània i especialistes en la Història Social de l’Esport, no es pot explicar la trajectòria contemporània de Barcelona sense tenir en compte l’impacte del futbol.

Aquesta exposició ajuda a trencar molts tòpics des de la perspectiva de la història urbana.

El futbol ha contribuït a la construcció social de la ciutat al llarg del segle XX: en els usos de l’espai públic, en la internacionalització i en l’economia; en els mitjans de comunicació, en els relats locals, les rivalitats, els hàbits dominicals, el joc i les joguines; i també en la vida quotidiana i en la construcció dels barris i de les identitats personals, col·lectives i territorials.


Aquest esport ha estat una de les activitats que més s’ha globalitzat en l’era digital, arribant fins als darrers racons del planeta.

En el cas concret de Barcelona, la contribució econòmica, social, política i cultural del futbol professional ha tingut una influència creixent i duradora en la imatge que es té al món de la ciutat, també com a capital de Catalunya.

L’exposició compta amb quatre eixos temàtics:

  1. EL FUTBOL, UN AGENT DE CANVI URBÀ
  2. EL FUTBOL, UNA FORMA DE SOCIABILITAT
  3. EL FUTBOL, D’ESPECTACLE A INDÚSTRIA INTERNACIONAL
  4. EL FUTBOL: IDENTITATS, IMAGINARIS I SÍMBOLS

I un epíleg que interroga el futur mirant el passat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat el següent material del seu arxiu:

Una sèrie de pamflets editats amb motiu de la Vaga general pacífica de 1959 de la col·lecció de Fulls Volants i un dibuix del barri del Poble Sec que es troba al Fons Personal Fabre i Huertas i que data de l’any 1979.

Un bon motiu per a visitar aquest espai expositiu aquest estiu!


Deixa un comentari

Exposició “Un segle de republicanisme català 1900-2000” al Memorial Democràtic amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des de principis del mes de juliol, al Memorial Democràtic, es pot veure una exposició dedicada a repassar els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya que porta per títol Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política.

La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i té com a objectiu recuperar la memòria dels fets i projectes polítics vinculats al republicanisme dels darrers cent anys.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint la reproducció de diversos cartells com : Escola Nova: poble lliure del CENU Consell de l’Escola Nova Unificada, un altre editat per l’impremta Grafos l’any 1938: Catalans 11 de setembre 1714-1938 i Front Popular! front de victòria i de llibertat del cartellista català Martí Bas de l’any 1936.

Aprofitant l’avinentesa, l’historiador Miquel Izard i Llorens, professor jubilat d’Antropologia i Història d’Amèrica del Departament d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona, ens ha fet arribar les seves impressions després de visitar l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.

L’antany de l’enguany                                                                                           

Segons l’IEC Història és “Exposició sistemàtica dels esdeveniments que afecten un poble, una institució, un ciència, un art”, però alguns maliciem que sol ser una ben peculiar versió del passat engiponada en els nostres dies.

Mai podrem saber que hauria dit fra Ginebró Serra d’assabentar-se que les seves missions tingueren un catastròfic efecte, una hecatombe, sobre la població nadiua; ni els milions de víctimes de les atzagaiades de Mao de poder visitar l’exposició a Beijing del centenari de la creació del PCCh.

Pel que fa a un altre centenari, el Memorial Democràtic acaba d’estrenar l’esplèndida exposició “Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política”, en realitat la crònica d’ERC i dels seus personatges i protagonistes.

Qualsevol interessat per un període tan engrescador del nostre ahir hauria desenvolupat alguns esdeveniments que la mostra no amplia. La victòria popular sobre els alçats del 18 de juliol, en estroncar la destorbadora baluerna estatal, política, eclesiàstica, econòmica o cultural, va afavorir el protagonisme d’una ingent quantitat de persones, col·lectius i entitats fins aquell moment negligides o acuitades, les dones o la munió de pedagogs innovadors marginats o perseguits, cartellistes i altres artistes, economistes o metges, de la qual cosa en sorgiren el CENU o la Comissió d’Indústries de Guerra, Mujeres Libres o el Consell de Sanitat de Guerra.

Diria que les mudances i reemplaçaments foren possibles per que polítics com Tarradellas assoliren, durant un any, coordinar-se amb la sorprenent abundor de suggeriments i alternatives de tota mena. Després el Pep del Gel “mandó a parar”, doncs no pensava permetre les experiències que ell anorreà amb tota la violència imaginable i possible a la URSS.

A un altre nivell s’hauria pogut ressenyar la tasca duta a terme per tants exiliats en força indrets de la diàspora provocada pel franquisme; per citar-ne un sol cas que conec la duta a terme per Marc Aureli Vila i altres en el Centre Català de Caracas.

Miquel Izard

Teniu temps de visitar-la fins a finals d’any. No us la perdeu!


1 comentari

Nou recurs web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: La premsa republicana a l’Exili

Estem molt contents d’anunciar-vos que acabem de posar en marxa un nou recurs web sobre les revistes d’exili del nostre fons.

Antigament teníem un mapa virtual de revistes d’exili que, per motius d’obsolescència tecnològica, va deixar de funcionar. Per tal de no desaprofitar la feina feta vam decidir adaptar l’antic recurs web en un de nou que us presentem avui.

La sublevació militar que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola l’any 1936 va interrompre el procés polític, social i cultural que s’havia iniciat durant el període de la Segona República.

Des de l’inici de 1939 comença l’exili de la població que fugia de la repressió de les tropes franquistes. Homes, dones i infants de totes les edats i condicions socials es van dispersar arreu del món.

La premsa que es va editar durant el període d’exili fou un instrument fonamental per a mantenir viu l’esperit democràtic mentre va durar la dictadura a l’estat espanyol.

A través de la premsa periòdica l’exili expressa la seva fidelitat republicana i democràtica i en el cas de l’exili català, la seva fidelitat a Catalunya, sobretot a la seva llengua i tradicions. La preservació de la llengua es va convertir en un deure primordial.

En aquest recurs trobareu bona part de la premsa, tant catalana, com espanyola,  que es va generar a l’exili republicà.

La premsa catalana estava escrita en bona part en català, tot i que exiliats republicans catalans van col·laborar també en revistes d’exili escrites en castellà.

Sorgiran publicacions de gran prestigi i àmplia difusió de caire polític i cultural que al llarg dels anys s’aniran consolidant i on fins i tot  hi col·laboraren reconeguts escriptors.

A tall d’exemple direm que la Generalitat de Catalunya publicarà a l’exili un Butlletí d’Informació i el Diari Oficial.

Els partits polítics i sindicats mantindran també a l’exili els seus periòdics amb més o menys continuïtat. Aquesta premsa constitueix una font de primer ordre per a l’estudi de l’evolució del pensament dels exiliats.

A l’Amèrica Llatina, l’arribada dels exiliats republicans implica que conviuran publicacions de nova planta amb les publicades fins aleshores per emigracions anteriors. Per exemple, la revista Resurgiment és una de les publicacions catalanes de més llarga durada que fou editada entre els anys 1916 i 1972.

Darrera els títols hi ha tendències polítiques diverses i sovint fins i tot oposades. Algunes, però, no tenen cap filiació a partit polític.

Un bloc important és el constituït per la premsa periòdica d’organitzacions com casals, centres o agrupacions de caire i pretensions diverses. Aquesta literatura permet conèixer les activitats socials dels exiliats republicans i veure com es reproduïen els estils de vida en grups teatrals, orfeons, corals, esbarts dansaries, etc.

Sovint es commemoraven dates assenyalades tant polítiques com culturals. Destaquen els certàmens literaris amb els Jocs Florals a l’exili.

Amb la mort del dictador l’any 1975 i la recuperació gradual de la democràcia a l’estat espanyol va anar desapareixent aquesta premsa d’exili.

Us deixem amb aquesta mostra de la col·lecció de premsa d’exili republicà del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les més importants del món, que representa la lluita per  la llibertat de molts catalans i espanyols.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Herminio Monzo Hernández

Aquest 22 de juliol farà cent anys de l’anomenat desastre d’Annual, batalla que es va produir durant la Guerra del Rif (1920-1926) entre les tropes colonials espanyoles i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim i on van morir més de 8000 soldats espanyols.

Coincidint amb aquest aniversari, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre a finals de maig d’aquest any de mans de Juan Isaac Monzo, una col·lecció de fotografies del seu pare, Herminio Monzo Hernández, la majoria de les quals estan relacionades amb la seva participació a la Guerra del Rif entre els anys 1921 i 1923.

El fons conté també algunes fotografies del període de la Guerra Civil espanyola. En elles hi surt José Monzo, germà d’Herminio Monzo, al front com a membre de la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola.

Herminio Monzo Hernández va néixer el 28 de desembre de 1899 a Montixelvo (comarca de la Vall d’Albaida del País Valencià). Fill gran d’una família de 9 germans, amb 9 anys va marxar a Barcelona amb el seu pare per guanyar-se la vida. Van marxar en vaixell des de València i a Barcelona es van instal·lar al barri de Correus. Sembla que Herminio va treballar en una fàbrica de rajoles modernistes.

Segons la seva cartilla militar va ingressar al Regiment de Pontoners de l’exèrcit com a recluta de quota el 3 de febrer de 1921. A l’agost va esdevenir soldat i es va incorporar al Regiment de Vergara 57 destinat a l’Àfrica. Tot i que no va participar en la batalla coneguda com a desastre d’Annual (22 juliol – 9 agost 1921), el seu regiment fou enviat de manera urgent com a reforç a Al Aaroui (Monte Arruit) i a la muntanya de Gurugú. Allà, sembla que van excavar una gran fossa en forma de creu per enterrar-hi les restes dels soldats morts a Annual. Més tard, durant una missió d’avituallament, va ser ferit de bala i se li va concedir la Medalla de Sufrimientos por la Patria. Es va llicenciar el 29 d’octubre de 1923.

Segons la informació proporcionada pel seu fill Juan Isaac Monzo, el 1929 va treballar a l’Exposició Internacional de Barcelona com a policia de fira i el 1934 va ingressar a la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola aconsellat pel seu germà José que ja era membre d’aquest cos policial. En començar la Guerra Civil el juliol de 1936, com que tenia 36 anys no va ser destinat al front sinó que es va quedar a Barcelona, on va viure els bombardejos i els fets de maig. En acabar la Guerra Civil  es va exiliar i va ser internat al Camp de concentració d’Argelers. No sabem quant de temps va estar en aquest camp, però, confiat en què seria amnistiat, un dia va decidir creuar la frontera i va ser detingut, empresonat i depurat per roig.

Un cop alliberat va tornar a treballar a la fàbrica de rajoles. Més tard, gràcies a un antic company de la Guàrdia d’Assalt que era de la policia armada, va poder ingressar en aquest cos. Va ser destinat a una Companyia del carrer Conde del Asalto, en ple “barri xino”, on va treballar fins a la seva jubilació com a policia el 1955.

Després va fer de conserge a les Galeries Manila de la Rambla de Barcelona situades a l’antic Hotel Manila. En jubilar-se definitivament va poder cobrar dues pensions que li van permetre anar a passar els estius al seu poble natal, Montixelvo. Va morir el 26 de novembre de 1987 a l’Hospital de Mar de Barcelona.

El Fons Personal Herminio Monzo ocupa 0’10 metres lineals, està digitalitzat i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tant aviat com s’apliqui el nou sistema de gestió de Biblioteques ALMA, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Us mantindrem informats!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de juliol del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com ja ve sent habitual, comencem el mes mostrant-vos les novetats bibliogràfiques que han arribat els darrers dies al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Les podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest i també teniu la possibilitat de veure el llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Feu-hi un cop d’ull perquè ben segur trobareu lectures interessants per aquest estiu!

Per exemple aquesta publicació d’un dels nostres usuaris: Memorias de un gobernador civil / José Utrera Molina editat per la Universitat de Sevilla el passat 2020.

Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que el CRAI de la Universitat de Barcelona, juntament amb la resta de les biblioteques del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, el CSUC, està canviant el sistema integrat de gestió de biblioteques.

Per aquest motiu, el servei de Préstec Consorciat, comunament anomenat PUC, s’aturarà entre l’1 de juliol i el 12 de setembre de 2021, període en què no podreu fer peticions.

Si teniu documents en préstec d’altres universitats podreu retornar-los a qualsevol CRAI Biblioteca de la UB o bé a qualsevol biblioteca de la institució a la qual pertany el document que tingueu en préstec.

El servei tornarà a estar operatiu a partir del 13 de setembre, i es reobrirà amb algunes novetats. Us informarem de tot plegat properament! Mentre us demanem disculpes per les molèsties que aquest fet us pugui ocasionar…

Us recordem que el servei de préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat us permet demanar un exemplar en concret des de casa vostre.

Si, al contrari, preferiu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar-lo penseu que ja NO heu de demanar cita prèvia i visitar-nos dins en nostre horari estiuenc!