Deixa un comentari

Llibres de text d’època franquista al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La major part dels alumnes que han estat fent pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República han acabat les seves tasques.

Aquest és el cas de l’Aibor Moreno, del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, que ha col·laborat diverses vegades al nostre blog i ha volgut acomiadar-se amb aquest escrit sobre els llibres de text a l’època franquista.

Aquí teniu les seves paraules:

Penso que ningú pot estranyar-se avui en dia amb l’afirmació que diu que l’educació és una arma de la classe dominant en la societat.

El Franquisme, en aquest sentit, també va convertir l’educació en una forma d’arrelar en els més petits els valors i ideals necessaris per a convertir-los en els adults que es desitjava.

En nomenar-se el primer govern de Franco el 30 de gener de gener de 1938, es va crear el Ministeri d’Educació Nacional i la competència educativa va quedar en les seves mans[1] després d’haver passat per la Junta de Defensa Nacional i per la Comissió de Cultura i Ensenyament.

Durant aquesta primera etapa no es va intentar estructurar un nou sistema educatiu, les condicions socials d’una Espanya dividida amb equipaments i infraestructures greument perjudiques no ho permetien i es va caracteritzar per la seva destrucció del llegar republicà[2].

De les primeres mesures que es van implementar van ser la reimplantació de la religió i la Història Sagrada en el currículum escolar i de la formació patriòtica de l’alumne.

Al juliol de 1945 s’aprova la Llei d’Ensenyament Primari i l’Educació Primària es va caracteritzar pel seu caràcter confessional, i patriòtic, obligatòria i gratuïta, amb separació de sexes; sent el castellà l’única llengua utilitzada a la escola: es van dictar normes per a la unificació lingüística de tot l’Estat.

A partir dels any 60’s amb l’entrada de l’Estat als organismes i estructures del capitalisme internacional, el Banc Mundial va visitar el país i va elaborar un informe que va recollir les pautes necessàries a adoptar per a aconseguir un adequat desenvolupament econòmic equiparable al de les grans potències mundials[3] i això passava també per modificacions a l’Ensenyament. Amb la Llei General d’Educació 1970 l’educació primària va passar a dir-se Educació General Bàsica (EGB).

La presència de la religió a les aules no es devia senzillament al suport donat per part de la Església als revoltats en els anys de guerra, sinó que servia com a element transmissor d’aquestes idees que es volien implantar.

Valors i idees com l’acatament, la fidelitat i l’obediència eren imprescindibles en qualsevol ciutadà. A través de l’ensenyament, els nens i les nenes comprenien i assimilaven el paper que havien d’exercir en la Societat, sent ciutadans amb uns deures i drets concrets.

A la Falange se li va oferir el control de determinades assignatures com l’Educació Física, o l’Ensenyament de la Llar que estudiaven les nenes i, per descomptat, una de les assignatures claus del nou model educatiu, la Formació de l’Esperit Nacional.

També es va posar en marxa un model educatiu segregacionista a través del qual es pretenia modelar un tipus de mentalitat femenina: les nenes havien de ser educades per a ser bones mares, esposes i filles i havien de saber cuidar de la seva casa i de la seva família i complir l’ideal patriòtic i cristià.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podem trobar diversos exemplars de llibres d’aquesta etapa com:

Formación Político-Social. Primer curso de Bachillerato. 1965: Publicat per la Sección Femenina de FET y de las JONS; Hemos visto al Señor. Agustín Serrano de Haro. El libro de primer grado de religión. 1962; Enciclopedia para Ingreso de Bachillerato. E. Borras. S. Echeverría. 1965; Ejercicios de Frances. Segundo Curso, Eliane López Mosnier. Segundo Curso. Ediciones Aldecoa, S.A. 1955, Burgos; Roma aeterna : método de latín para 6º curso de bachillerato, E. Valentí Fiol; Historia de España : grado elemental, apropiada para la clase de ingreso. Por S.M, Madrid. 1962;

Ars: historia del arte y de la cultura. Enrique Bagué y J. Vicens Vives.. Editorial Teide, S.A, 1972; Ensenyem catecisme als infants : explanació per a la primera comunió, Dr. Ramón Casajoana, 1947; Chicos y cosas : la escuela y el hogar unidos para educar : libro de lectura para tercero o cuarto grado, Ediciones S.M. Lecturas 3º-4º grados, 1962 i molts més.

En aquests, podrem trobar afirmacions com: “El padre tiene la autoridad en la família, donada directamente por Dios” “El padre trabaja, la madre cuida de la casa” “La misión de la mujer es servir y la maternidad”, etc.

A banda d’això, tenen una estètica força agradables com podem veure a les imatges….


[1] Soraya Cruz Sayavera / El sistema educativo durante el franquismo: LAS LEYES DE 1945 Y 1970 31 Revista Aequitas, número 8, 2016 Pp. 35-62 ISSN 2174-9493, pg. 35

[2] La educación en el franquismo (1936-1975). Antonio Viñao Frago. Educar em Revista, Curitiba, Brasil, n. 51, p. 19-35, jan. /mar. 2014. Editora UFPR, pg. 25

[3] Soraya Cruz Sayavera / El sistema educativo durante el franquismo: LAS LEYES DE 1945 Y 1970 31 Revista Aequitas, número 8, 2016 Pp. 35-62 ISSN 2174-9493, pg. 51


Deixa un comentari

L’arxiu i cartoteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República als Fons Patrimonials de la Universitat de Barcelona

El passat dimecres dia 9 de juny es va celebrar el Dia Internacional dels Arxius, que coincideix amb la data de la fundació del Consell Internacional d’Arxius, l’any 1948. Al voltant d’aquesta efemèride té lloc la Setmana Internacional dels Arxius del 7 al 13 de juny, promoguda pel Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA). Un esdeveniment que se celebra arreu del món i al que se sumen nombrosos arxius catalans.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República no podia ser menys i durant tots aquests dies hem estat fent publicitat a les nostres xarxes socials del material del nostre fons d’arxiu integrat per les col·leccions del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), de la Fundació Figueras i, a partir de 1996, pel material que es va incorporant a través del CRAI.

Aprofitem la commemoració d’aquest esdeveniment per informar-vos que des de fa uns quants mesos l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República forma part del Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona. Els fons patrimonials de la Universitat de Barcelona estan formats pel singular fons antic, pels fons documentals i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques.

El fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República està format per fons personals i institucionals i col·leccions temàtiques que tenen majoritàriament el seu origen en la donació de documents per part de persones i institucions, moltes d’elles vinculades amb la Universitat de Barcelona. Pot ser documentació original cedida per partits polítics, organitzacions obreres i sindicals, entitats socials, institucions o particulars.

Les col·leccions de patrimoni bibliogràfic digitals del CRAI de la Universitat de Barcelona es poden consultar des de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) i també des de la Memòria Digital de Catalunya (MDC) com les del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que són les següents:

Cal destacar també el nostre fons cartogràfic que forma part de la cartoteca del CRAI de la Universitat de Barcelona, amb la col·lecció de plànols i mapes relacionats amb la Guerra civil i el bombardeig de Barcelona.  

Recordeu que per a la consulta de l’arxiu, disposem d’inventaris i d’una base de dades local. Tots els inventaris es poden trobar a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Dipòsit Digital de la UB i al Catàleg de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Us deixem amb les imatges d’una bonica col·lecció de postals del Fons F-DH, Sèrie Documents Històrics del nostre arxiu que acabem de digitalitzar i podeu trobar al Banc d’Imatges. Són de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya, una companyia ferroviària fundada el 29 de desembre de 1858 i nacionalitzada l’any 1941. La seva xarxa va arribar a ser una de les més extenses de l’Estat Espanyol i s’integrà a la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles RENFE.

Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de juny del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Comencem el mes de juny mostrant-vos les novetats bibliogràfiques que han arribat els darrers dies al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Les podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest. També teniu la possibilitat de veure el llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Us recordem que el servei de préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat us permetrà demanar un exemplar en concret des de casa vostre i si preferiu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar-lo penseu que ara ja NO heu de demanar cita prèvia! Podeu venir a recollir-los directament dins el nostre nou horari:

Dilluns, dimecres i divendres de 8 a 15 hores.

Dimarts i dijous de 8 a 20 hores.

Com és habitual aprofitem també per agrair a institucions i particulars el donatiu d’obres pel nostre fons.

Aquest més donem les gràcies a:

Us esperem a la biblioteca!


Deixa un comentari

Noves incorporacions al Banc d’Imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa un parell d’anys que vam inaugurar el Banc d’Imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de  la República un portal amb imatges de cartells, documentació d’arxiu, fotografies, premsa i altre tipus de material sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’Exili, el Franquisme i la Transició.

És una eina de gran utilitat que ens permet agilitzar la gestió de la digitalització dels nostres fonts documentals i al mateix temps posar-los a disposició de tothom.

Darrerament hi hem incorporat una col·lecció molt singular procedent del fons F-DH Sèrie Documents Històrics de la col·lecció Figueras.

Es tracta d’unes postals editades l’any 1934 pel Departament de Turisme de Rio de Janeiro, obra de l’artista portuguès Manuel Mora (1884-1956) que va treballar a Rio de Janeiro des de la dècada de 1920 realitzant il·lustracions per a revistes com Para Todos , Cinearte i O Cruzeiro.

Va ser col·laborador del Departament de Premsa i Propaganda creat el 1939 pel govern de Vargas durant l’Estat Novo.

Va morir a Rio de Janeiro el 1956, víctima de la tuberculosi.

La col·lecció consta de 8 postals amb figures femenines de diferents nacionalitats que representaven les nacions a través de les seves banderes, juntament amb la bandera brasilera.

Les nacions representades eren: Alemanya, Argentina, Espanya, Estats Units, França, Anglaterra, Itàlia i Portugal.

Us les mostrem a continuació tenint en compte que a la nostra col·lecció ens falta la que correspon a l’Argentina.

A Alemanya hi ha el lema: “Zauber Garten” o Jardí Màgic.

A França s’escriu “Conte de Fées” Contes de Fades i a la d’Anglaterra: “Epic of Nature” Èpica de la Natura.

A la postal espanyola s’escriu: “Ciudad de ensueño” Ciutat dels somnis i als Estats Units: ” Wonder of Wonders” Meravella de Meravelles.

I en darrer lloc a Itàlia s’escriu: “Eterno Paradiso” i Portugal: “Flor a Beira do Atlântico”.

No us semblen una meravella?

Aprofitem per recordar-vos que totes les imatges del portal tenen una nota legal on s’especifica que es poden utilitzar per a usos personals, educatius o de recerca d’acord amb la llei vigent i que es podrà requerir un permís exprés per a usos més amplis.

Tingueu present també que les imatges es poden adquirir en alta resolució a un preu de 15.00 € la unitat, més IVA   a través del carret de la compra i la seva reutilització pot requerir la gestió de drets de propietat intel·lectual. El sol·licitant, per tant, es compromet a demanar els corresponents drets d’autor als seus legítims propietaris o a l’entitat de gestió de drets que els trameti, en el cas que ho vulgui publicar.


1 comentari

De la OMLE al PCE (r) a través de la documentació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

No és la primera vegada que l’Aibor Moreno Bezares, estudiant del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, que realitza les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, escriu un post pel nostre blog.

En aquesta ocasió ens ha volgut parlar sobre el seu treball de recerca i el material que ha anat trobant en els fons de la biblioteca i al nostre arxiu.

Us deixem amb les seves paraules:

La OMLE (Organización de Marxistas Leninistas de España) fou una organització creada a finals de 1968 en els cercles de l’emigració política espanyola a França i Bèlgica a l’escalfor de les lluites del maig francès i de l’auge del moviment solidari amb el poble de Vietnam.

Aquesta organització es configura dintre del corrent de l’esquerra que es desenvolupa en oposició a l’imperialisme i a la crítica del revisionisme del PCE.

La diferència entre la OMLE i la resta d’organitzacions semblants  és que la OMLE neix amb la idea de reconstruir el partit. Per tant, no es va constituir com a partit, a diferència d’altres organitzacions.

Del període que va de la seva fundació fins a la V Reunión General, poc es pot dir de l’activitat de la OMLE. Es va crear un Comitè Central i un altre Executiu així com diverses federacions, també un reduït nombre de militants va ser introduït a l’interior de l’Estat per a constituir dues federacions més però sense un comitè dirigent.

Les federacions externes, excepte la de París, aviat van començar a dissoldre’s enfrontades entre si.

Els militants a l’interior van aconseguir contactar amb diversos obrers i estudiants de Madrid i Cadis entre els quals es va començar a difondre el l’òrgan d’expressió Bandera Roja del qual tenim diversos exemplars al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Aquesta V Reunión General va tindre lloc a l’octubre de 1971 a París on es van enfrontar dues línies visiblement fracturades.

Una vegada exposades detalladament les diferents posicions en pugna i iniciada la discussió, la majoria va anar tancant files entorn de les proposicions dels delegats del Comitè de Madrid.

També es van aprovar una sèrie d’acords sobre una sèrie de qüestions de principis: A partir de llavors, deixarien de considerar a Espanya com a un país colonial i semifeudal i es passava a considerar Espanya com un Estat capitalista independent; el règim feixista i el monopolisme passaven a ser els principals enemics de la classe treballadora i dels sectors populars; la tasca principal de l’organització era la de reconstruir el partir comunista degenerat per Carrillo; i es creava un Comitè de Direcció per primera vegada aplicant els principis del centralisme democràtic.

Aquesta reunió va acordar traslladar la edició de l’òrgan central a l’interior d’Espanya.

Al juny de 1973 van celebrar la I Conferencia després d’estendre’s per Galicia i Andalusia, Catalunya, Euskalherria i altres localitats. D’aquesta I Conferencia podem extreure del Pavelló de la República la Línea programática de la Organización de Marxistas Leninistas de España; les Actas de la primera conferencia nacional de la O.M.L.E; o els Estatutos de la Organización de Marxistas Lenninistas de España : aprobados en la Primera Conferencia Nacional, Junio de 1973 que regulen el funcionament intern de l’organització entre d’altres documents de l’època.

Finalment es va elegir un nou Comitè de Direcció.

D’aquesta mateixa conferencia podem extreure l’esbós del Programa de Mínims que recull els següents objectius polítics, econòmics i socials fonamentals:

Govern provisional democràtic-revolucionari, com a òrgan de la insurrecció popular triomfant; armament del poble i formació de organitzacions polítiques i tribunals populars; nacionalització de la banca i de la gran industria. Expropiació dels grans latifundis i entrega de la terra als camperols; dret a l’autodeterminació de les nacionalitats basca, catalana i gallega; habitatges dignes i econòmics, educació i seguretat social gratuïtes.

Finalment, al juny del 1975 va tindre lloc la celebració del Congreso Reconstitutivo del Partido en el que es van confirmar les tesis programàtiques i el programa de mínims elaborats a la I Conferencia.

Des d’aleshores la OMLE passava a ser el Partido Comunista de España (reconstituido) (PCE (r)).

Al Pavelló altrament trobem material divers envers aquesta organització com el seu òrgan d’expressió Bandera roja o els òrgans dels seus comitès locals a Madrid Reconstrucción o del Comitè Regional d’Andalusia El Gallo Rojo.

D’aquesta manera també podem trobar algun número de la seva revista teòrica Antorcha o les Actas del I Congreso del Partido Comunista de España (reconstituido) així com altres tipus de fonts primàries i llibres que en parlen de la seva història.

Per altra banda, el meu treball es centra en realitzar un Estat de la qüestió en torns a aquestes dues organitzacions (que en sí, son la mateixa) i una tercera armada que neix, sense cap tipus de dubte, d’aquesta: els Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre (GRAPO) però la vinculació orgànica del qual es negada pels militants d’ambdues organitzacions, existint un debat força interessant en torn a aquest conflicte.

L’Estat de la qüestió em permetrà conèixer que s’ha fet i què s’ha dit en relació al meu objecte d’anàlisi i quin és el coneixement existent, brindant-me importants pautes per a plantejar, posteriorment, una tema i una proposta de recerca concreta.

Aquesta reflexió ha estat possible amb l’aportació documental de fonts primàries i secundàries, les quals podem agrupar en diferents tipus: monografies i memòries, fonts orals i publicacions periòdiques.

En primer lloc, hem consultat la bibliografia sobre OMLE-PCE (r) i GRAPO molt escassa en comparació amb altres organitzacions de l’època analitzada. Tots ells, disponibles al Pavelló: Alguns militants com Juan García Martín[1] han fixat el discurs de l’organització des dels seus inicis fins al 1977 de manera qualitativa.

També comptem amb llibres de periodistes com el de Rafael Gómez Parra[2], amb un to crític i rigorós.

Una altra obra d’interès és l’aportació que, amb un enfocament criminològic, realitzà Horaci Roldán Barbero[3].

Quant a les memòries col·lectives o personals trobem la dels exmilitants Pío Mora[4] i Francisco Brotons Beneyto[5] o Félix Novales[6].

Finalment, em de mencionar la tesi doctoral de Jonatan Rodrigues López[7] publicada recentment del que destaquem que intenta comprendre els diferents mecanismes d’inserció territorial realitzats per la OMLE i el PCE(r) i l’activitat armada dels GRAPO al vall de Laciana y la comarca de Vigo.


[1] GARCÍA MARTÍN, Juan, Historia del PCE(r) y los GRAPO, Contracanto, Madrid, I984.

[2] GÓMEZ PARRA, Rafael. GRAPO, los hijos de Mao. Fundamentos, Madrid, 1991.

[3] ROLDÁN BARBERO, Horacio. Los GRAPO, un estudio criminológico. Comares, Granada, 2008 i

ROLDÁN BARBERO, Horacio. El Maoísmo en España y el Tribunal de Orden Público (1964-1976). Servicio de Publicaciones, Universidad de Córdoba, 2010.

[4] MOA, Pío. De un tiempo de un país, la izquierda violenta (1968-1978). Ediciones Encuentro. Madrid, 2002.

[5] BROTONS, F. (2002): Memoria antifascista: recuerdos en medio del camino. Miatzen Sarl, Navarra.

[6] NOVALES, Félix. El tazón de hierro. Crítica, Barcelona, 1989.

[7]LÓPEZ RODRÍGUEZ, Jonatan. Un nuevo resurgir comunista. OMLE, PCE(R) y GRAPO entre el Franquismo y la democracia. Historia, evolución y estrategias de inserción territorial: León y Galicia (1968-1985), Tesis de Doctorando,2020.


Deixa un comentari

Novetat bibliogràfica sobre contraespionatge al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Entre les nombroses novetats bibliogràfiques que estem rebent aquests darrers mesos avui us volem destacar dos obres que porten per títol:

El contraespionatge francès a Madrid i el Marroc : (1943-1945) : organització, metodologia, xarxes, informes i membres i El contraespionatge francès a Barcelona : (1943-1945) : informes sobre els col·laboracionistes de Vichy i els serveis d’intel·ligència nazis i espanyols amb seu a Barcelona : xarxes i membres.

Han estat escrites per Xavier Juncosa i Gurguí (Barcelona, 1956), llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. En Xavier ha centrat els seus estudis en les relacions polítiques entre França i Catalunya. Destaca el període que va entre els anys 1939-1945 i les relacions entre el col·laboracionisme francès i el primer franquisme. Ha escrit produït i dirigit més de 100 documentals sobre temàtiques lligades a la Història, la Literatura, el Cinema, etc.

L’any 1988 guanyà el Premi Nacional de Cinema i l’any 1992 dirigí la cobertura dels Jocs Olímpics de Barcelona en HDTV. Ha publicat diverses novel·les, contes i textos teatrals.

A partir de l’ocupació aliada del nord d’Àfrica francès el 8 de novembre de 1942, els nous Serveis Especials francesos amb seu a Alger van decidir establir diverses antenes de contraespionatge (CE) a Espanya el trienni 1943-1945.

La primera d’aquestes antenes, anomenada TR 125, es creà a Barcelona; poc després es creà la TR 125 bis a San Sebastià i a finals de 1943 es creà la TR 200 de Madrid, que acabà centralitzant tot l’operatiu.

Els contraespies francesos a Barcelona generarien milers d’informes que estan dipositats en el Service Historique de la Défense (SHD) de Vincennes i que darrerament ha estat inventariats i desclassificats.

L’autor es pregunta: Quina missió tenien aquests contraespies? a qui espiaven els contraespies francesos? Espiaven a les xarxes fidels a Vichy, als serveis d’espionatge nazi, als feixistes italians, als japonesos (tota una sorpresa historiogràfica, segons Juncosa!) i als serveis d’informació espanyols de la DGS, el SIM i Falange establerts , tots ells, a Barcelona.

En el primer volum hi ha un recull d’alguns d’aquests informes i, al final, més de 600 fitxes personals de francesos, alemanys i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler i Franco.

En el segon volum, centrat en el TR 200 de Madrid, es recullen alguns d’aquests informes obrint el camp geogràfic al Marroc, que va ser una altre epicentre per la importància geoestratègica de l’estret i unes 500 fitxes personals de francesos, alemanys, italians, japonesos i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler, Mussolini, Hiro Hito i Franco.

Tota aquest treball és fruit de les troballes documentals d’en Xavier a l’arxiu militar de Vincennes: més de 35.000 documents que constitueixen una novetat historigràfica importantíssima!

Des del nostre blog volem felicitar al Xavier per la feina feta! Enhorabona!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de maig del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com cada mes us presentem les darreres novetats bibliogràfiques que han arribat al al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Recordeu que podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest. També teniu la possibilitat de veure el llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

El servei de préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat us permetrà demanar un exemplar en concret des de casa vostre i si preferiu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar-lo penseu que ara ja NO heu de demanar cita prèvia! Podeu venir a recollir-los directament dins el nostre horari habitual de 8 a 15 hores.

Com és habitual aprofitem per agrair a diverses institucions el donatiu de llibres pel nostre fons. En aquesta ocasió les institucions són:

Fundación Fermin Carnero

Fundació Bosch i Cardellach

Biblioteca Pública Arús

Moltes gràcies a tots i bona lectura!


Deixa un comentari

Exposició “D’un roig encès: Miró, Palau i Fabre, Perucho i Picasso” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República”

Demà, dissabte dia 8 de maig, tindrà lloc la inauguració de la darrera exposició produïda per la Fundació Palau que porta per títol: “D’un roig encès. Miró, Palau i Fabre, Perucho i Picasso“.

Aquesta mostra, comissariada pel nostre usuari i bon amic Julià Guillamon i d’Eduard Vallès, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, reconstrueix la relació els quatre personaltge a través de diferents materials: dibuixos, litografies, llibres dedicats, documents i fotografies, procedents de la col·lecció de Joan Perucho, dels fons de la Fundació Palau i  de les aportacions d’altres persones o entitats.

Trobarem també obres de Picasso i Miró, procedents de la Fundació Miró, el Museu Picasso de Barcelona i de col·leccions particulars, acompanyades per fotografies de Leopoldo Pomés i Xavier Miserachs.

Recordareu que el passat any 2020 es va celebrar el centenari del naixement de l’escriptor Joan Perucho (Barcelona 1920-2003), amb una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya.

A part de poeta i novel·lista, autor de llibres de gastronomia i bibliòfil, Perucho va ser també crític d’art i editor. Des del 1960 al 1970 va ser crític d’art de la revista Destino. En aquesta mateixa època va dirigir la col·lecció Biblioteca de Arte Hispánico de l’Editorial Polígrafa, que va jugar un paper fonamental en la divulgació de l’art d’avantguarda a Catalunya i Espanya.

Dins de la Biblioteca de Arte Hispánico es van publicar dos llibres fonamentals: Picasso a Catalunya (1966) de Josep Palau i Fabre i Joan Miró i Catalunya (1968) de Joan Perucho.

Palau i Fabre i Perucho l’any 1944 visiten a Miró al Passatge del Crèdit. Va ser el primer contacte de l’artista amb els intel·lectuals de postguerra. En va restar una amistat que va donar lloc a poemes i col·laboracions de Miró en diferents projectes.

En els anys de l’exili voluntari a París, Palau i Fabre va esdevenir el gran especialista mundial en l’obra de Picasso. Perucho va encarregar a Palau i Fabre un llibre que expliqués la relació amb Catalunya: el primer que es va fer.

Va ser gràcies a Perucho, que era jutge a Gandesa, i que coneixia molt bé les comarques del sud de Catalunya, que Palau i Fabre va poder reconstruir l’estada de Picasso a Horta de Sant Joan. Hi ha fotografies de Xavier Miserachs i de Leopoldo Pomés que documenten la recerca que van fer.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de la Revista Catalunya, editada a Buenos Aires, de l’any 1947.

Us recordem que la Fundació Palau és el centre d’art de Caldes d’Estrac, amb exposicions permanents i temporals per a a tots els públics. Va ser inaugurada l’any 2003 amb la voluntat de conservar, gestionar, exhibir i difondre els fons artístics que constitueixen la col·lecció d’art donada per Josep Palau i Fabre, col·leccionista d’art i considerat com un dels especialistes mundials més prestigiosos sobre la vida i l’obra de Picasso, del qual n’era amic personal.

La seva seu es troba als edificis de Can Muntanyà i Casa de les Monges de Caldes d’Estrac, poble tradicionalment vinculat a la creació artística degut a les estades que hi feren Verdaguer, Joan Maragall o Apel·les Mestres, entre d’altres.

No us perdeu aquesta exposició. Teniu temps fins el 19 de setembre per visitar-la!


Deixa un comentari

Més àlbums de cromos del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els estudiants que realitzen les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, sovint col·laboren al nostre blog.

Aquest semestre, Aibor Moreno Bezares, del del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, ha volgut escriure un post sobre uns àlbums de cromos que hem rebut recentment pel fons d’arxiu.

No és la primera vegada que parlem d’aquesta temàtica en aquestes pàgines. Fa uns quants anys vam explicar-vos que acabàvem de rebre un donatiu que contenia àlbums de cromos. En aquesta ocasió seguim completant la informació sobre aquest tipus de col·leccionables.

Us deixem amb les seves paraules:

En 1920 l’empresa alimentària Nestlé va editar el denominat Àlbum Timbres, dissenyat per a col·leccionar 120 sèries de 12 cromos sobre una gran varietat de temes, en la seva major part de caràcter científic i cultural. L’àlbum conformava una atractiva enciclopèdia capaç d’interessar a nens i pares. Completar-ho es va convertir en una activitat que implicava a tota la família. Per als àlbums successius, Nestlé va aconseguir la col·laboració de reconeguts experts que es van encarregar d’escriure textos divulgatius de gran rigor i qualitat, per als quals els cromos servien d’il·lustració. Es va iniciar, d’aquesta manera, una etapa que duraria fins als anys setanta del segle vint, durant la qual el col·leccionisme de cromos va aconseguir una enorme popularitat, mantenint sempre el seu caràcter familiar.

A Catalunya i a la resta d’Espanya, donat el seu endarreriment econòmic i la menor capacitat de consum de la població, l’aparició dels productes de Nestlé va ser més tardana, de manera que el primer àlbum es va publicar el 1930. Durant la Segona República es va mantenir una intensa activitat en la publicació de nous àlbums que va ser interrompuda per la Guerra Civil i, especialment, per la depressió del franquisme autàrquic. El 1955, coincidint amb la recuperació econòmica després de la llarga postguerra, es va reprendre el col·leccionisme, que va conèixer una nova etapa d’esplendor en la segona meitat d’aquesta dècada. Per a milions de nens de tot el món, col·leccionar els cromos de Nestlé es va convertir en una activitat il·lusionant i, alhora, educativa. Avui, els àlbums de Nestlé constitueixen un valuós i bell llegat de més de dos-cents àlbums que componen la col·lecció.

Els cromos, els dibuixos dels quals destacaven per la seva gràcia i estil, arribaven als consumidors a través de les xocolates Nestlé de l’època, formant part de la tauleta com un element més de l’embolcall, i permetien emplenar i completar l’Àlbum Nestlé. Els àlbums editats estaven destinats a col·leccionar els cromos de diferents temes que s’obtenien canviant els punts aconseguits en comprar xocolates de la marca. El bescanvi era 1 cromo per 5 punts. També es podien sol·licitar per correu els cromos que faltaven adjuntant els cromos repetits (10 cromos repetits per 1).

Es tracta, doncs, d’un instrument de fidelització respecte a la marca, animant la compra repetida i per les seves característiques formals i pel context en què apareixen podem afirmar que es tracta d’una campanya de publicitat.

L’aparició dels àlbums de Nestlé va tenir gran transcendència en els mitjans de comunicació des de ben aviat. Fins a tal punt es van fer populars que el mateix any del llançament del primer d’ells, ja va aparèixer algun anunci breu sobre l’intercanvi de cromos.

La gran novetat tècnica que presentaven els cromos de Nestlé enfront dels existents llavors a Espanya era que s’autoenganxaven sense necessitat de cola. N’hi havia prou amb una mica de saliva per a aconseguir aquest efecte, predecessor del modern autoadhesiu.

El primer àlbum publicat a Espanya data de l’any 1930. L’Àlbum Nestlé va constituir en aquells dies una completa enciclopèdia gràfica composta de 600 cromos distribuïts en 50 sèries de temes tan variats com animals, monuments antics, inventors, imprudències o perills del carrer, entre altres. Al seu torn, cada sèrie era presentada per un producte Nestlé, el nom del qual figurava en els cromos, acompanyat a vegades de l’eslògan publicitari.

Abans que l’edició dels àlbums quedés truncada a causa de la Guerra Civil, els col·leccionistes espanyols van tenir l’oportunitat d’acostar-se a les meravelles del món (1932), Narracions selectes (1933), Curiositats de l’Univers (1933) i Estrelles del cinema (1936).

La promoció de les xocolates a través dels àlbums va reprendre’s a Espanya el 1955, amb l’edició del primer àlbum de la postguerra, La història de la xocolata. Va començar així una època en la qual els àlbums van ser rescatats i van viure uns anys d’apogeu, amb la publicació dels tres àlbums de les meravelles de l’univers, el 1956, 1957 i 1958, i Els misteris de les profunditats submarines (1959).

En els anys 60 els àlbums continuen sent un mitjà molt emprat per Nestlé. La ruta vivent (1960), dedicat a la circulació i la seguretat viària, Terres llunyanes (1961), Els viatges d’Ulisses (1962), La conquesta dels Andes del Perú (1963), Els jocs olímpics (1964), Panorama de la història d’Espanya I i II (1965 i 1967), constitueixen un ampli ventall de títols on es posa de manifest el bon acolliment que encara mantenien els àlbums de cromos tradicionals de Nestlé.

L’esport vist pels seus asos, de 1968, va ser l’últim dels àlbums publicats per Nestlé a Espanya. Era una col·lecció de 12 fascicles, cadascun dedicat a un esport, amb 24 cromos cada un d’ells , que estava lligada a la promoció «A Mèxic amb Nestlé», i el públic de la qual era també adult. Contemplats en el seu conjunt, els àlbums publicats per Nestlé formen una interessant enciclopèdia del saber, que en aquells anys era un cobejat instrument per als nens en edat escolar, ja que l’oferta editorial infantil, amb algunes excepcions, era molt limitada, i els llibres de text eren sobris i monòtons. El progrés social va fer millorar tots dos aspectes, alhora que disminuïa l’afició pel col·leccionisme de cromos.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disposem de diversos exemplars:

Les meravelles del món. (1932)

1. Ocells antòfils. 2. Com sobren els fulles. 3. Biotècnica. 4. Races humanes. 5. En les entranyes de la terra. 6. Animals transparents. 7. Els cactus. 8. Els pèls, medis de defensa. 9. Llums vivents. 10. Llagosta i grills. 11. Flors gegants. 12. Insectes rars. 13. Peixos fantàstics. 14. El sepulcre de Tut-Ank-Amon. 15. Ferrocarrils de muntanya. 16. La natura és un arquitecte prodigiós. 17. Els cantors del bosc tropical. 18. Les serps als arbres. 19. En l’origen de la vida. 20. La mar contra la roca. 21. La ingenuïtat de les aranyes. 22. Com es construeixen els ponts. 23. Protecció de la prole. 24. Màquines per elevar carreguis. 25. Els faisans. 26. Plantes parasitàries. 27. Del lleuger avió al gegant de l’aire. 28. Plantis supervivents del període glacial. 29. Cap al fons de la mar. 30. Màscares de ball en els pobles primitius. 31. Curiosos caps d’insectes. 32. Plantis carnívores. 33. Una cadena de muntanyes a través dels temps. 34. Vestits típics regionals d’Espanya. 35. Vestigis d’antigues civilitzacions. 36. L’art del tatuatge. 37. El món polar. 38. Descendents actuals d’animals prehistòrics. 39. A cada ocell el seu bec. 40. De l’antiga galera al navili modern.

El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada, un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.

Curiositats de l’Univers. (1933)

1. Mol·luscos marins sense petxina. 2. Com s’imaginen els salvatges als seus avantpassats. 3. Un llac en un got d’aigua. 4. El país dels atzavares. 5. Antany i actual. 6. Albergs d’animals. 7. Els antropòfags. 8. Els corals. 9. Fruits tropicals. 10. Somnis de la tècnica. 11. Els quiròpters o Ratpenats. 12. Civilització palafítica. 13. Les abelles. 14. Els tresors de la terra. 15. Les constel·lacions. 16. Ocells de rar plomatge. 17. Al país del sol naixent. 18. Animals que no es troben als jardins zoològics. 19. Els mitjans de transport a la Xina. 20. L’era de les comunicacions ràpides. 21. Origen dels elefants. 22. Escenes de vida índia. 23. Peixos exòtics d’adorn. 24. Corea i els seus habitants. 25. Ferrocarrils curiosos. 26. Animals versicolors. 27. Races que s’extingeixen. 28. Ocells del paradís. 29. Les petxines més belles. 30. Del mineral a l’acer. 31. Mare i fill. 32. Les libèl·lules. 33. Concurs de bellesa. 34. La lluna. 35. Cures maternals en els insectes. 36. Racons d’Espanya. 37. Les lluites entre animals. 38. L’hulla blanca. 39. Les formigues. 40. Capritxos de la naturalesa.

El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada, un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.

Les Meravelles de l’Univers (Vol. I). (1955)

Volum I: 1. La barrera del so. 2. Explorant el món submarí. 3. Els gratacels. 4. Alguns “reis” de la mar. 5. El sol i els planetes. 6. La caça de la balena. 7. El difícil cultiu de les orquídies. 8. Els segells de correus més rars. 9. Els fongs misteriosos. 10. Visita a un submarí. 11. L’àtom. 12. La interessant experiència de la Kon-Tiki. 13. Animals disfressats de plantes. 14. Els colorants naturals. 15. La història de la ràdio. 16. La meteorologia. 17. De Gutenberg al gravat al buit. 18. Les meravelles del món soterrani. 19. El cinema. 20. Els raigs X. 21. Els misteris de les grans altituds i profunditats. 22. Del tam-tam al telèfon. 23. La televisió. 24. El que podem veure en el cel.

El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada amb la següent dedicatòria: “Dediquem aquest àlbum -Les meravelles de l’Univers- a tots els que saben apreciar en la seva mesura de grandesa aquesta meravella que hem vingut a dir Univers i que la mà del Creador va posar al nostre abast“. A més, en el preàmbul es diu: “Guardin els joves aquest nou àlbum i col·leccionin els seus cromos, com a parenceria de refinament bon gust i de selecta cultura que en anys esdevenidors li recordarà les més sanes il·lusions dels feliços dies de la seva joventut“. També trobem un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta-vuit sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.

Bibliografia


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Toni Mañané Osorio

A finals de l’any 2020,  el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Toni Mañané i Osorio documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural durant els anys setanta i vuitanta.

La documentació consta fonamentalment de fulls volants i documents interns que s’han classificat per organització o tema. El material recopilat per Toni Mañané il·lustra la multitud d’organitzacions d’extrema esquerra que existien en aquells anys i les escissions, fusions i dissolucions que van protagonitzar, la força del moviment de l’esquerra independentista al conjunt dels Països Catalans, la importància del moviment sindical, sobretot llibertari, basat en les assemblees obreres i contrari als Pactes de la Moncloa, signats finalment pels sindicats CCOO i UGT i la repressió i persecució patides per totes aquestes organitzacions durant la Transició política espanyola.

D’entre el material del fons destaca també: la propaganda produïda pels partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors per a les campanyes electorals del referèndum sobre la reforma política (1976), el referèndum constitucional (1978) i les eleccions generals del 1979; els processos judicials derivats del “Cas Scala” o el “Cas ERAT” i la solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua.

El fons personal Toni Mañané ocupa 0’80 metres lineals i cronològicament comprèn els últims anys del franquisme (1973-1975), el període de la Transició política espanyola (1976-1980) i fins a mitjans dels anys vuitanta. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

La donació consta també de monografies i publicacions periòdiques que s’han incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i d’adhesius i cartells que han passat a formar part de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.