Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Durant el parèntesi estiuenc ens han arribat moltes novetats bibliogràfiques a la biblioteca que passem a mostrar-vos a continuació.

Recordeu que les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest o bé al llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

I si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

En aquesta ocasió aprofitem per agrair a l’Institut d’Estudis Catalans el donatiu de llibres pel nostre fons:

i a l’Ajuntament de Barcelona,

al professor Arnau Gonzàlez Vilalta,

a l’Institut Menorquí d’Estudis del Consell Insular de Menorca,

 

 

 

 

 

 

 

I finalment també al professor Josep Puigsech Farràs,

 

 

 

 

 

 

 

Gràcies a tots!


Deixa un comentari

La col·lecció de discs de vinil del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El CRAI Unitat de Procés Tècnic ha completat la catalogació dels discs de vinil del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. La col·lecció consta de més de 50 unitats documentals i prové de donacions de particulars i d’entitats, així com d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger. Des del punt de […] segueix

via La col·lecció de discs de vinil del CRAI Biblioteca Pavelló de la República — Blog CRAI Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Diada 2019

Tornem a activar el nostre blog després de les vacances d’estiu!

Aquesta setmana celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Recordareu que cada any us mostrem una selecció de material del nostre fons per tal de commemorar l’efemèride que anem actualitzant.

En aquesta ocasió  hem afegit nou material com aquest cartell commemoratiu de la Diada de l’any passat que ha passat a formar part de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:

Com sempre, aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que trobareal nostre compte de Pinteres documentació sobre l’Onze de setembre a banda d’una gran quantitat d’adhesius, cartells i algunes fotografies.

També podeu localitzar nombrosa informació sobre la temàtica al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona!

Bona Diada a tothom!


Deixa un comentari

Acord de col·laboració amb Virus Editorial i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 18 de juny de 2019 el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va signar un acord de col·laboració amb Virus Editorial, un projecte col·lectiu autogestionat engegat l’any 1991, amb la voluntat de crear una doble estructura d’edició i distribució.

Fa més de vint anys que, amb configuració autogestionària i assembleària, aquest projecte construeix una estructura estable per a la difusió del pensament crític i antiautoritari.

El seu esquelet de distribució es compon de dues branques: l’àmbit alternatiu, llibertari i dels moviments socials; i el circuit de llibreries convencionals.

En quant a l’abast temàtic es mouen entre l’assaig, la narrativa i literatura infantil. Moviments socials, salut, pedagogia crítica, cultura lliure, anarquisme, antropologia, ecologia, gènere i feminisme, memòria històrica, alliberament nacional, són només una part de les temàtiques que recullen els seus fons.

Son part d’un corrent polític i editorial que, malgrat les dificultats, tracta de construir una cultura reflexiva i analítica al marge dels grans grups econòmics i la voraç industria cultural.

L’acord, signat per la responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades, i per la directora del CRAI de la Universitat de Barcelona, Judith Casals, amb Daniel Moreno López i Hèctor García Lorente, membres del col·lectiu editorial, estableix  punts clau com l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques i la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats, així com  la inclusió a la Memòria anual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de les publicacions rebudes per part de Virus Editorial i de les seves activitats. També recíprocament.

A tall d’exemple us mostrem els llibres que han donat recentment al nostre fons!

 

Celebrem aquest acord que estem segurs serà una iniciativa productiva per ambdues institucions!


Deixa un comentari

Exposició “L’esport popular a Catalunya, Història d’un somni” al Museu de Tortosa amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els World Esports Games (WSG)  es celebren del 2 al 7 de juliol de 2019 a Tortosa i estan organitzats pel Comité Sportif International du Travail (CSIT), una entitat que té les seves arrels en el moviment de l’esport obrer europeu, nascut al principi del segle passat sobre la base de les idees d’igualtat i solidaritat en l’esport.

La Unió de Consells Esportiu de Catalunya (UCEC) aprofita la celebració dels jocs a la capital del Baix Ebre per presentar l’exposició L’esport popular a Catalunya. Història d’un Somni, que es podrà visitar a l’Aula didàctica del Museu de Tortosa fins el proper diumenge i que indaga en l’origen de les olimpíades populars a Europa i Catalunya.

La mostra fa un recorregut per l’esport popular del segle XIX i XX a Europa, amb una atenció especial a les singularitats del cas català.

La consolidació de l’esport modern a finals del segle XIX va coincidir amb l’ascens al poder de la burgesia capitalista i el triomf de la cultura il·lustrada liberal.

La major part de competicions oficials, com els Jocs Olímpics, van deixar de banda les classes treballadores, que no van poder participar d’aquest procés perquè el seu horari laboral no ho permetia, no disposaven d’instal·lacions accessibles ni de prou poder adquisitiu.

Als anys vint del segle passat va sorgir l’esport popular, una visió apartada de la competitivitat que promovien les federacions oficials esportives; de la mercantilització i consolidació de l’esport com un espectacle públic de masses. Aquest nou moviment volia democratitzar l’esport com a eina de desenvolupament, obrir-la a tothom, especialment a sectors marginats com la classe treballadora i les dones.

A Catalunya, l’esport popular va adquirir una destacada consciència social i catalanista. Els seus promotors es van aplegar en l’anomenat Moviment d’Esport Popular Català, creadors el 1936 del Comitè Català pro Esport Popular(CCEP), els organitzadors de l’Olimpíada Popular de Barcelona el juliol del mateix any.

Aquest nou moviment, arrelat amb força a Catalunya a partir de 1933, bevia de diverses formulacions teòriques i experiències pràctiques, el discurs antifeixista i el retorn als valors universals de l’essència olímpica, entre d’altres.

Els principals promotors del moviment eren, a grans trets, seccions esportives d’entitats culturals i recreatives, clubs d’esports de base i, en tercer lloc, centres obrers i casals de partits polítics.

A l’Olimpíada Popular de Barcelona es van inscriure una vintena llarga de delegacions d’estats com França, Suïssa o el Canadà; de nacions sense estat com Catalunya i el País Basc; regions com Alsàcia i Lorena; ciutats com Alger i Orà; i col·lectius de jueus, italians i alemanys exiliats de les dictadures feixistes. De fet, l’Olimpíada Popular de Barcelona es va plantejar com la contraposició als Jocs Olímpic de Berlín, tutelats pel règim nazi.

A Barcelona, la delegació internacional més important va ser la francesa amb uns 1.500 participants. Uns 500 eren esportistes de federacions oficials i un miler de la Fédération Sportive et Gymnique du Travail (FSGT). Però amb l’esclat de la guerra civil espanyola, just el dia que començaven els jocs, es va frustrar la celebració. Una minoria d’atletes, fins i tot, es van enrolar als combats. Entre 170 i 300 homes i dones van transformar-se en poques hores d’atletes a combatents antifeixistes, per exemple la jove miliciana Carme Crespo (1916-1936), el combatent antifeixista polonès Emmanuel Mink, alies Mundek (1910-2008) i la comunista suïssa Clara Thalmann-Ensner (1908-1987).

La victòria franquista va trencar la dinàmica de l’esport català modern. El seu funcionament privat, democràtic i plural quedava enterrat. El nou règim assumia un control absolut utilitzant-lo per a la causa de l’adoctrinament ideològic i espanyolització del territori. Les entitats del moviment català van desaparèixer.

Amb la mort del dictador, sorgeix de nou a Catalunya un moviment social que impulsa arreu del territori l’esport escolar. I en aquest marc es creen els Consells Esportius per a promoure un model basat en l’esport popular, a l’abast de tothom, per a formar una ciutadania responsable, fomentar hàbits saludables i promoure un entorn on participar fos més important que competir.

L’any 1994 naixia la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) com a organisme que aglutina, coordina i representa els 45 consells esportius catalans. Les activitats programades pels consells esportius apleguen al voltant de 500.000 esportistes, infants i joves en edat escolar en 80 modalitats diferents. En un nou pas en la difusió de l’esport popular, per a tothom, la UCEC va impulsar el 2018 la primera edició dels Jocs Populars de Catalunya, oberts als majors de 16 anys. Aquest fet, juntament amb l’organització dels World Sports Games a Tortosa,  suposen un salt endavant en la implantació de l’esport popular a Catalunya. Signifiquen la continuïtat històrica de les activitats esportives populars de l’any 1936, del reconeixement de l’Olimpíada Popular i del Comitè Català pro Esport Popular, així com el començament de la materialització d’un somni de país de l’esport com un dret de tota la ciutadania.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la reproducció de cartells i material d’arxiu del nostre fons relacionat amb la temàtica. A continuació us el mostrem!

 

La mostra ha estat comissariada pel periodista Andreu Caralt de Terra Enllà, estudis i experiències . Si voleu més informació podeu consultar la web del Museu de Tortosa.


Deixa un comentari

Exposició “Renau. El combat per una nova cultura”al Born Centre Cultural amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 13 de juny es va inaugurar al Born Centre Cultural de Barcelona l’exposició de caràcter retrospectiu Renau. El combat per una nova cultura la més extensa dedicada al gran artista valencià Josep Renau (València, 1907- Berlín Est, 1982) feta fins ara a Catalunya.

Amb una selecció de més de 100 obres, està concebuda com un recorregut cronològic i visual, dividit en quatre apartats, per la vessant política, artística i creativa d’aquest creador poc convencional. Mitjançant les seves pintures, cartells o fotomuntatges, la mostra pretén fer palès com va utilitzar un llenguatge artístic innovador amb una clara finalitat política i de denuncia social.

S’ha realitzat amb l’ajuda de l’IVAM l Institut Valencià d’Art Modern, que custodia el 90% del seu llegat i d’on provenen 92 de les 108 peces exposades

Es podrà visitar fins el proper mes d’octubre i està comissariada per Juan Vicente Aliaga.

Josep Renau com a director general de Belles Arts del govern de la Segona República espanyola va decidir que les obres del Museu del Prado s’embalessin i viatgessin a València i Ginebra. Amb la seva actuació va contribuir a salvar el patrimoni artístic espanyol durant la Guerra Civil.  Va tenir també un paper fonamental al Pavelló construït per a l’Exposició Universal de París del 1937, en el qual, per primera vegada, arquitectura, escultura, pintura i fotografia es van unir per reflectir la tragèdia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme. De fet fou Renau qui va encarregar a Picasso que realitzes diverses obres pel Pavelló, de les que destaca el Guernica.

Renau és l’autor d’una obra de denúncia contra la guerra, el feixisme i els efectes del capitalisme a través de cartells, fotomuntatges i collages tan pioners i moderns com radicals i combatius.

Al final de la guerra, Renau s’exilia a Mèxic, entre els anys 1938 i 1958, després de passar pel camp de concentració d’Argelers. Allí es va formar com a muralista, va enfortir els seus postulats comunistes i es va implicar en els conflictes de la societat mexicana.

Altres temes que apareixen en les seves obres són el racisme i la marginació dels afroamericans. I ho fa mitjançant tècniques que s’acosten a la publicitat, amb colors intensos, amb figures distorsionades i contraposades.

Decebut pel canvi de la societat mexicana cap al capitalisme, Renau s’instal·là a la República Democràtica d’Alemanya els últims anys de la seva vida on va morir a l’edat de 75 anys a Berlín Oriental.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta mostra amb el préstec de dos cartells de la nostra col·lecció:

L’exposició es complementa amb llibres, retallades de revistes i altres publicacions en les quals Renau recull el seu pensament. Entre ells hi ha exemplars de la revista Nueva Cultura, que va editar entre el 1935 i el 1937, uns treballs en què fa una crítica mordaç contra el catolicisme i es presentaven composicions visuals sobre la sexualitat, a més de festes populars, com la de les falles, des d’una perspectiva revolucionària i creant uns ninots de Hitler i Mussolini que acaben cremats. 

Entre les activitats culturals entorn la mostra, es proposa un cicle de visites amb especialistes. Al llarg de l’estiu, persones expertes en la fotografia, l’art i el disseny gràfic oferireixen la seva visió personal i molt particular sobre l’obra artística de Renau a un grup reduït de visitants

Dir-vos també que ahir dia 20 de juny a les 19 hores, a la Sala Moragues del mateix centre cultural,  va tenir lloc la Conferència “Josep Renau, vida i obra” a càrrec d’ Albert Forment, historiador i doctor en Història de l’Art, autor del catàleg raonat de Josep Renau (IVAM, 2004), que va presentar l’obra de Renau dins el seu context vital.

No us perdeu l’exposició!