Deixa un comentari

Els intercanvis del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us hem parlat moltes vegades en aquest blog sobre els acords de col·laboració que tenim amb altres institucions mitjançant els quals fem intercanvis de fons.

Organismes com el CEDOBI (Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales), editorials com Virus Editorial,, fundacions com Euskal Memoria Fundazioa, o grups de recerca com el GRIEGC, el Grup de Recerca i Investigació d’Espais de la Guerra Civil.

Intercanviem duplicats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques.

Aquests darrers dies hem aconseguit una bona quantitat d’intercanvis amb les següents institucions:

Fundación Francisco Largo Caballero:

Entitat que porta el nom de Francisco Largo Caballero, polític, sindicalista i històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.

Creada l’any 1978 per iniciativa d’UGT  aspira a ser un lloc de trobada obert, plural i democràtic per a totes les persones i institucions interessades en l’estudi de els problemes socials i en la millora de les condicions de vida d’aquells col·lectius socialment més desfavorits, impulsant les idees progressistes i els ressorts organitzatius necessaris per a això.

Una altra de les seves principals finalitats és custodiar i posar al servei dels investigadors, la comunitat científica i el conjunt de la societat, els fons documentals i bibliogràfics d’UGT ja que és la dipositària del seu Arxiu Històric.

Fundación Pablo Iglesias

Aquesta fundació, hereva de la creada el 1926 a la mort del fundador de el Partit Socialista Obrer Espanyol, es va constituir l’any 1977 com una entitat cultural lligada al PSOE. Des de llavors ha treballat en la difusió del pensament socialista, en la conservació d’un important arxiu sobre el moviment obrer i el socialisme i en la recuperació de la memòria històrica.

Promou la cooperació amb els agents polítics, econòmics, socials i culturals tant d’Espanya com d’altres països, amb l’objectiu de promocionar i donar suport als valors i la cultura de la democràcia, així com la defensa dels drets humans .

Desenvolupa activitats adreçades a públic general, com són debats, taules rodones i seminaris sobre política, sociologia, economia o història. També fa exposicions que ofereixen al públic l’oportunitat d’accedir a l’interessant fons documental de la Fundació.

Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació és un organisme cultural gestionat per la Diputació de València. Te com a funció principal la d’editorial pública de recerca i de divulgació. Fa més de 70 anys que existeix i ha esdevingut un centre de pensament de rellevància nacional i internacional.

Durant els últims anys la institució ha estat capdavantera en la producció literària i cultural al País Valencià amb l’edició de 100 llibres, 18 números de revistes, 9 reimpressions de llibres esgotats i 37 llibres amb col·laboració amb altres organismes. A més, ha incrementat els llibres sobre debats d’actualitat (feminisme, pobresa i desigualtat, populisme, etc.) i ha traduït llibres referencials de l’anglés, del francés i de l’alemany al valencià i al castellà. Així mateix, ha dut a terme col·laboracions per a promoure la internacionalització del patrimoni cultural dels valencians com la traducció del Llibre dels fets de Jaume I a l’àrab, la traducció al castellà de la poesia completa d’Ausiàs March o la traducció a l’italià d’una selecció de sermons de Sant Vicent Ferrer.

I en darrer lloc amb la Biblioteca Nacional de España

Principal biblioteca espanyola, centre dipositari del patrimoni bibliogràfic espanyol.  Custòdia al voltant de trenta milions de publicacions produïdes en territori nacional des de començaments de segle XVIII: llibres, revistes, mapes, gravats, dibuixos, partitures i fullets. Te una segona seu a Alcalá de Henares.

A tots agrair aquests intercanvis que, sense dubte, enriqueixen el nostre fons!


Deixa un comentari

Dones i esport

Aquests dies ha estat d’actualitat la campanya “T’ho estàs perdent” que fomenta l’esport femení en els mitjans de comunicació. La iniciativa, engegada pel Consell Audiovisual de Catalunya pretén augmentar i millorar els espais dedicats a l’esport femení en els mitjans de comunicació

Amb l’eslògan “si no veus esport femení t’estàs perdent la meitat de l’espectacle”, la campanya va finalitzar el passat 14 de febrer en els mitjans d’àmbit català, incloses les xarxes socials on va tenir més ressò i certa polèmica.

En els darrers anys ha augmentat la presència de l’esport femení als mitjans de comunicació pública però encara es troba en la marginalitat informativa respecte a l’esport masculí.

A les portades dels diaris esportius per exemple, el protagonisme de les dones és gairebé nul.

Des del CRA Biblioteca del Pavelló de la República ens hem volgut sumar a la campanya mostrant-vos diferent material del nostre fons relacionat amb la temàtica dones i esport.

Comencem parlant de l’obra gràfica de Juana Francisca Rubio o Paquita (Madrid, 1911 – 2008),  una pintora i cartellista espanyola que va posar el seu art i la seva tasca com a il·lustradora al servei de la defensa de la República, motiu pel qual, en acabar la Guerra Civil, va haver d’exiliar-se a Mèxic on va viure amb el seu marit, el també cartellista José Bardasano i els seus fills, fins que va tornar a l’estat espanyol als anys 60. Molt menys reconeguda que el seu company, Juana Francisca fou una magnífica il·lustradora que cal reivindicar!

De la seva obra destaquen els cartells que va realitzar durant l’època de la República on es mostren dones esportistes i que podeu  trobar a la nostra col·lecció:

D’altra banda, dir-vos que a la publicació Crónica : revista de la semana editada des de l’any 1929 fins l’any 1938, trobem entrevistes i reportatges d’actualitat amb una presència força regular de dones esportistes a les portades o contraportades i amb diversitat d’esports: handbol, rem, natació, atletisme…

Aquesta revista, que sortia cada diumenge al preu de 20 cèntims i que era dirigida per Antonio González Linares (1875-1945), va aplicar models de magazíns francesos i alemanys introduint elements avantguardistes a l’edició: amb gran profusió de fotografies i pàgines dedicades especialment a la dona que no només de temes de moda i bellesa com acostuma a succeir en altres publicacions similars. Trobem fins hi tot imatges de nus femenins amb caràcter artístic!

Aquí mostrem diversos exemples de pàgines dedicades a l’esport femení que daten dels anys abans de la Guerra Civil:

Us recordem també que podeu consultar bibliografia sobre el tema al nostre catàleg amb la matèria dones esportistes. A tall d’exemple aquí teniu algunes de les obres que trobareu:

Esperem que en un futur no massa llunyà no siguin necessàries reivindicacions com aquesta i l’esport femení sigui ben visible!


Deixa un comentari

La col·lecció de llibres de text del CRAI Campus Mundet i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A partir d’un tuit que vam publicar al nostre compte de Twitter on donàvem la notícia del re ordenament de la nostra col·lecció de llibres de text de l’època franquista, els companys del CRAI Biblioteca del Campus Mundet ens van recordar que ells també tenen una bona col·lecció de llibre de text de diferents èpoques, incloent l’època franquista! 

Per això avui hem volgut recollir la notícia que van publicar sobre aquest tema al blog del CRAI

Els manuals escolars o llibres de text tenen una llarga història. S’han trobat textos antics escrits amb propòsits educatius que es remunten als temps de les antigues civilitzacions. Des de l’aparició de la impremta i del llibre modern, els llibres han estat una eina fonamental per transmetre el coneixement. Els llibres de text en concret han estat l’instrument docent principal dins l’ensenyament escolar per a la majoria de nens i joves, des de les darreries del segle XVIII fins a l’actualitat.

El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet conté en el seu fons de reserva una important col·lecció de llibres de text antics (1834-1970) publicats principalment a Catalunya i alguns a la resta d’Espanya. La col·lecció, que inclou manuals escolars de les diferents etapes educatives establertes en els diferents períodes, conté enciclopèdies escolars que recollien totes les disciplines, manuals de diferents matèries com el càlcul mercantil, la comptabilitat i la tenidoria de llibres entre d’altres, sovint acompanyats del programa educatiu. No falten els llibres de lectura escolar, llibres d’educació moral i femenina, llibres d’educació cristiana il·lustrats o d’història eclesiàstica, pregàries, diccionaris, lectures o contes infantils. Sovint es tracta de llibres de text adreçats als alumnes però trobem també algun exemple de llibre del mestre.

La col·lecció és principalment una mostra representativa de la ideologia ètica, moral, religiosa i política dels governs de la República i del Franquisme i de l’aplicació de les diferents lleis que han marcat la política educativa del país des de l’etapa republicana fins a la Llei General d’Educació (LGE) de 1970.

Ja es poden consultar a catàleg més de 2.500 llibres de text anteriors a l’any 1970, i uns 2.500 de l’etapa corresponent a la Llei General d’Educació [EGBBUPCOUFP]. D’aquesta manera es dona accés a un material que és font primària fonamental per a l’estudi del material educatiu i de la història de l’ensenyament, majoritàriament a Catalunya.”

I fins aquí la notícia dels nostres companys…

Dir-vos que al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim llibres de text també de diverses èpoques no només de franquisme.

Acabem d’organitzar i etiquetar de nou tota la col·lecció i mireu que bé ha quedat!

 

 


Deixa un comentari

L’exili literari català

Durant aquest més de febrer i els propers mesos de març i abril a la llibreria La Central de Barcelona, amb seu al carrer Mallorca, s’està duent a terme el cicle de conferències El dia revolt. La literatura catalana a l’exili. Una visió dotze anys després un curs que presenta una visió actualitzada de diferents històries de l’exili literari català.

L’any 2006 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va tenir lloc l’exposició Literatures de l’exili. En va ser comisari el crític literari Julià  Guillamon. D’aquesta exposició es va editar el llibre El dia revolt. Literatura catalana de l’exili  que va introduir molts elements nous en el coneixement i l’estudi d’aquesta temàtica.

Per primer cop Guillamón va investigar en la majoria de països que van acollir escriptors de l’exili provocat per la Guerra civil espanyola: França, Mèxic, Xile, República Dominicana, Argentina, Cuba i Veneçuela i dona veu als fills de l’exili narrant les experiències dels nens que van acompanyar als seus pares en la diàspora republicana.

Ara aquest curs s’encarrega de donar una visió actualitzada de tot plegat parlant sobre personatges tan coneguts com Mercè Rodoreda, Alexandre Cirici, Carles Fontseré, Xavier Benguerel o Antoni Rovira i Virgili i d’altres menys populars com Maria Antònia Freixes o Rosa Maria Arquimbau. Dels que tornaren de seguida com Carles Riba, Joan Oliver o Enric Cluselles.  Dels reagrupaments familiars i les families partides com el cas de Jaume Pahissa a Buenos Aires. De la comunitat catalana de Mèxic amb Pere Calders, Joan Sales, Josep M. Miquel i Vergés o Odó Hurtado. Dels que van morir a l’exili com el cas de Francesc Trabal, a Xile….

Sens dubte una bona oportunitat per aprofundir en la matèria.

Aprofitant l’avinentesa us volem recordar que dins les col·leccions especials del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona trobareu la Biblioteca de Josep Manyé i Vendrell ( Barcelona, 1909-2000) una excel·lent representació d’edicions de l’exili literari a París, Buenos Aires, Mèxic, Londres… amb magnífiques primeres edicions del segle XX sobre  història i cultura de la Gran Bretanya, literatura francesa i anglesa, etc.

Manyé, periodista i escriptor,  fou secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Gran Bretanya on formà part del nucli d’activistes catalans entorn de Josep Maria Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i JosepTrueta.

Va ser comentarista de la BBC en les emissions per a l’Estat espanyol i hi organitzà emissions en català com els  Jocs Florals de la Llengua Catalana l’any 1947. Fou cofundador de l’Anglo-Catalan Society i també corresponsal a Londres dels diaris Clarín de Buenos Aires, Excelsior de Mèxic i de l’Avui, i col·laborà habitualment a Destino, amb el pseudònim de “Jorge Marín”.

En retornar a Catalunya  va ser guardonat amb diversos premis  com l’ Ondas l’any 1971 o la Creu de Sant Jordi l’any 1987.

Podeu consultar les obres sobre aquest autor o bé les  obres que va escriure al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Recordeu també que l CRAI Biblioteca del Pavelló de la República té una una exposició virtual del seu fons bibliogràfic i documental sobre l’Exili. Hi podreu trobar un Mapa interactiu de l’exili permet que permet accedir a la col·lecció de premsa de l’exili de cada país relacionat que actualment es troba en fase de remodelació. Us avisarem quan tinguem una nova versió actualitzada i amb noves prestacions!

 


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com el mes de febrer es més curt ens hem afanyat a mostrar-vos  les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat.  Enguany són moltes  i volem fer-vos-en partícips!

Les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest o bé al llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

I si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

 

Com sempre, profitem per agrair el donatiu de llibres del professor Alfons Fernández Sabaté:

 

i el de la Institución Fernando el Católico de la Diputación de Zaragoza:

així com al Instituto de Estudios Alto Aragoneses:

Moltes gràcies a tots per les donacions!


Deixa un comentari

Novetat bibliogràfica destacada: “Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers” de Gemma Caballer Albareda

Estem molt contents d’anunciar-vos que la nostra companya  Gemma Caballer Albareda, bibliotecària i historiadora, acaba de publicar el seu darrer llibre “Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers” editat per l’editorial Gregal i prologat per Hilari Raguer.

En els darrers anys Gemma Caballer ha focalitzat la seva recerca en la figura de Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona 1900 – Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1979) i l’ajuda humanitària dels quàquers. Un exemple és el seu Treball Final de Màster que porta per títol «Els quàrquers i l’ajuda humanitària als refugiats espanyols a França: la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés».

En aquesta obra explica la història d’aquest polític català que va ocupar el càrrec de secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Segona República. Exiliat a França fou líder del Comité National Catholique d’Aide aux Refugiés de l’Espagne.

L’allunyament de la seva terra i del que va ser el seu partit polític han contribuït a l’oblit d’aquest personatge, un home d’acció, que entre 1939 i 1944 va protagonitzar dues iniciatives d’ajuda als refugiats, primer als de la Guerra Civil espanyola i després als de la Segona Guerra Mundial, fins ara del tot desconegudes.

Va treballar per al reagrupament de famílies que s’havien separat en creuar la frontera francesa, va posar en marxa colònies infantils per als nens refugiats i va aconseguir treure més de 25.000 refugiats dels camps integrant-los en el mercat laboral francès.

Posteriorment, al capdavant de la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés, va treballar braç a braç amb els quàquers, hostatjant refugiats de la Segona Guerra Mundial en pobles francesos semiabandonats.

Els documents del Fons Personal Josep Maria Trias Peitx (1900-1979), que formen part de l’Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, són testimoni de les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals amb les que estigué vinculat:  escrits que parlen sobre la situació de Catalunya durant la guerra civil, els seus contactes amb el govern basc i els problemes de caire religiós existents en aquells moments en són un exemple.

Us recordem que Gemma Caballer fou la responsable, junt amb la professora d’Història Contemporania de la UB Queralt Solé, de l’edició, la introducció i les notes del desè volum de la col·lecció  Els papers del Pavelló de la República,  editada conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i  l’Editorial Afers.

Moltes felicitats Gemma! Una magnífica obra que ja teniu disponible a la nostra biblioteca!


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb la Fundació Pere Coromines

Avui us volem parlar de la Fundació Pere Coromines, d’Estudis Filosòfics, Històrics, Literaris i d’Investigació Lingüística.

Va ser creada l’any 1997 pel lingüista Joan Coromines (Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1997), autor entre d’altres del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, poc abans de la seva mort i porta el nom del seu pare, l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 1939) amb l’objectiu de preservar, divulgar i vetllar el seu llegat intel·lectual i moral.

Pere Coromines fou diputat a les Corts espanyoles per Esquerra Republicana de Catalunya i durant la guerra civil espanyola fou nomenat Comissari General de Museus de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra es va exiliar a Buenos Aires amb la seva família, on va morir poc després d’arribar.

El 28 de desembre de 2006, el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va inaugurar la seu a Sant Pol de Mar, a la que havia estat la casa d’estiueig de la família Coromines, un cop rehabilitada.

A la  pàgina web de la fundació trobareu informació de les figures del pare i del fill.

Sobre Pere Coromines per exemple, inclou una bibliografia essencial, unes notes biogràfiques i bibliogràfiques escrites pel seu propi fill Joan i també un  àlbum fotogràfic amb una selecció de quinze fotografies inèdites .

Destaquem la seva biblioteca digital amb obres d’ambdós personatges i sobre tot, la secció de publicacions.

Des de la fundació s’ha editat la Col·lecció Textos i Estudis que recull els epistolaris de Joan Coromines amb personatges tan destacats del món de la cultura catalana com Pompeu Fabra, Pere Bosch Gimpera o Josep Plà.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en diverses ocasions amb la fundació. Sobre tot pel que fa a les publicacions sobre Manuel Serra i Moret (Vic, 1884 – Perpinyà, 1963), una de les figures intel·lectuals i polítiques més importants a Catalunya al segle XX.
Recordeu que tenim el Fons Personal Manuel Serra i Moret al nostre arxiu amb correspondència rebuda o/i escrita per Serra i Moret, postals, documentació personal, escrits inèdits, materials per a llibres, articles diversos, discursos, conferències i retalls de premsa.

Esperem que aquesta col·laboració sigui per molts anys!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us mostrem les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat. Són les primeres d’aquest nou any 2020 que promet ser molt productiu!

Les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest o bé al llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

I si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

Agraïm també al professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Pelai Pagés el donatiu de llibres pel nostre fons!

Us esperem a la biblioteca!


Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja tornem a ser aquí després del parèntesi nadalenc! I avui us mostrem les darreres publicacions que han arribat a la nostra biblioteca i que han estat elaborades amb material del nostre fons per si voleu escollir alguna lectura.

Aquí teniu el llistat:

 

Aprofitem per recordar-vos que a l’edifici de La Model de la ciutat de Barcelona actualment és pot visitar l’exposició Harry Walker: classe obrera i veïnat en lluita. Teniu temps fins el proper dia 26 de gener! No us la perdeu… també trobareu material del nostre fons tal i com ja us vam explicar en un post anterior d’aquest blog.

 


  • Gorostiza, Santiago. Critical Networks : Urban Water Supply in Barcelona and Madrid During the Spanish Civil War a The Resilient City in World War II : urban environmental histoires / Simo Laakkonen, J.R. MacNeill, Richard P. Tucker, Timo Vuorisalo, Editors. London : Palgrave Macmillan, 2019. Amb una imatge d’un cartell del nostre fons.

 





 

En aquest cas també podeu visitar l’exposició  Càmera i ciutat. la vida urbana en la fotografia i el cinema que ha estat comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou. La mostra, que inclou fotografies, pel·lícules, vídeos i material imprès del museu francès, tracta sobre la càmera i la ciutat, a partir del treball de fotògrafs i cineastes que han disseccionat la metròpoli i que plantegen diferents escenaris de la vida urbana. Hi trobareu un cartell del nostre fons:  l’icònic Aixafem el feixisme de Pere Català Pic .

No us la perdeu! Teniu temps fins el proper mes de març per visitar-la al CaixaForum de Barcelona.


2 comentaris

Exposició “Harry Walker, obrers i veïns en lluita” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui dilluns 16 de desembre a les 19:00 hores s’inaugurarà a l’edifici de La Model de la ciutat de Barcelona l’exposició Harry Walker: classe obrera i veïnat en lluita.

La mostra, organitzada per la Comissió del Centenari de la Prosperitat 1919-2019, fa un repàs d’una de les vagues més importants dels anys 70 a Barcelona i de la seva repercussió al barri en forma de lluites veïnals.

Organitzada també per l’Institut de Cultura de Barcelona i pel Museu d’Història de Barcelona, la mostra explica per una banda, la història de la vaga de la fàbrica automobilística Harry Walker i per l’altra, la lluita pel seu solar.

La vaga de la fàbrica Harry Walker, instal·lada a Barcelona des de l’any 1954, va començar el 16 de desembre de 1970 i es va allargar fins al 15 de febrer de 1971.

Van ser 62 dies de protesta motivats pel creixement de la fàbrica, que cada vegada exigia més hores extra de feina sense remuneració i que va canviar també el sistema de contractació, passant d’un contracte definit a un de temporal. Aquesta situació de pèrdua de drets, ple d’inseguretats i d’explotació va motivar l’inici de l’aturada i va marcar un abans i un després en la lluita obrera per millorar les condicions de les persones treballadores.

Aquesta vaga va contribuir decisivament a anar ofegant de mica en mica la dictadura a les fàbriques i als barris, i va anar imposant la defensa d’un model democràtic i de llibertats al conjunt de l’Estat espanyol.

D’altra banda, l’any 1973, l’empresa es va traslladar a Sant Andreu de la Barca amb el nom de Fagensa. A la Prosperitat hi quedava un solar de tres mil metres quadrats buit, amb un futur dubtós sobre un rerefons especulatiu per part dels propietaris, posant en marxa la possible venda del terreny per a la construcció d’habitatges.

La manca d’equipaments públics al barri va fer que el veïnat exigís a l’Administració ocupar el solar de l’antiga Harry Walker cobrint aquestes necessitats. I és en aquest punt on comença la segona lluita veïnal amb un únic objectiu: la construcció d’equipaments públics.

El 29 de març de 1974 es presentà el nou Pla Comarcal, que destinava uns quants solars a equipaments i zones verdes. Un pla que frustrava, en part, les empreses constructores d’habitatges. Finalment, i en el darrer moment, es va aprovar la construcció d’habitatges en dues parts del terreny: al carrer de Baltasar Gracián, 3 i 5, i a la cantonada de Sant Francesc Xavier amb Badosa.

L’acció social i la reivindicació veïnal van fer que el barri se sortís amb la seva i aconseguís que bona part dels terrenys es destinessin a la construcció d’equipaments públics: un Centre d’Assistència Primària, un institut, una escola i un poliesportiu, a més de l’actual plaça.

Recordem que l’Ajuntament de Barcelona enguany ha editat Harry Walker: lluita obrera, victòria veïnal, un llibre que, d’una banda, explica la vaga de 62 dies que l’any 1970 van protagonitzar els treballadors i treballadores de la fàbrica Harry Walker, i, de l’altra, la lluita veïnal en contra de l’especulació i a favor de nodrir al barri d’equipaments públics.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit documentació diversa del seu fons d’arxiu. Aquí teniu alguns dels documents que podeu trobar:

L’exposició serà itinerant i fins al 26 de gener de 2020 serà a la presó Model de Barcelona. Després la podreu veure: del 27 de gener de 2020 al primer de març de 2020 al Centre Cívic Lleialtat Santsenca, del 2 març de 2002 al 15 de març a la Marquesina de Via Julia i a partir del 16 de març al MUHBA Oliva Artés.

L’ entrada és gratuita! No us la perdeu!