Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Incorporació de nou material d’arxiu al Fons José Maria Valverde custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Fons Personal José María Valverde va ser donat l’any 2001 per Pilar Gefaell, vídua de l’escriptor, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
Conté diversos materials: des del Valverde poeta de principis dels anys quaranta fins a testimonis públics i privats de la repercussió que va provocar la seva mort, passant per manuscrits inèdits, contractes editorials, retalls de premsa o correspondència amb figures com Vicente Aleixandre, Pedro Salinas, Juan Ramón Jiménez o José Luis López Aranguren, entre d’altres, així com de documentació relacionada amb la seva dimissió l’any 1965 com a catedràtic d’estètica de la Universitat de Barcelona en solidaritat amb els professors de Madrid E. Tierno Galván, J.L. López Aranguren i A. García Calvo, expulsats per motius polítics. El fons ocupa 2, 90 metres lineals i abasta cronològicament des de principis dels anys quaranta fins a la mort de José M. Valverde, l’any 1996.

Aquest any 2022, la senyora Isabel Nadal, esposa del filòsof, editor i amic de José María Valverde, Jon K. Akordagoikoetxea Goikkoetxea (Elorrio, 1937 – Barcelona, 2016), ha cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República correspondència d’aquest escriptor amb el jesuïta i també escriptor i poeta Ramon Comas i Maduell.

Ramon Comas i Maduell (Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, 1978), Nascut en el si d’una família creient, la seva infantesa va quedar marcada per l’esclat de la Guerra Civil, on va perdre el seu pare. Els primers estudis els va realitzar al Col·legi de les Carmelites de la Caritat i, després d’acabar la Guerra, l’any 1944, va entrar al seminari de Tarragona. La seva estada al Seminari va orientar de manera decisiva la seva vida: l’any 1952 va ingressar a la Companyia de Jesús i el 1965 va ser ordenat sacerdot pel Doctor Gregori Modrego Casaus, arquebisbe de Barcelona.
Ramon Comas va ser una persona inquieta i activa. Com a editor va dirigir la col·lecció poètica Les Hores Extres, una proposta innovadora i arriscada. Com a escriptor va publicar narrativa (Pàtria ignorada i Les trampes de l’Enric o el recull de contes Rescat d’ambaixadors), assaig (L’estat i les esglésies per separat, Gomà-Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 o Roma in stato di emergenza) i, sobretot, poesia (debuta l’any 1963 amb Les paraules no basten, el 1968 publica Comptar les bigues, més tard col·labora en l’Antologia d’homenatge a Pompeu Fabra, guanya el premi de poesia Ribas i Carreras amb el recull Lletra de batalla i pòstumament es publica Oda nova a Tarragona i altres poemes i el recull inèdit Resistències). Va viatjar molt al llarg de la seva vida (Harlem (Estats Units), Bordeus, el Quebec o Roma) però mai no va perdre el contacte amb la cultura catalana.

L’any 1976 va patir una angina de pit, un infart de miocardi i dues parades cardíaques. Des de llavors va estar a la Infermeria Provincial de Sant Cugat. Amb només quaranta-tres anys, va morir el 6 de febrer de 1978. La documentació de Ramon Comas i Maduell va ser cedida pel seu amic Ignasi Riera al CRAI Campus Catalunya de la Universitat que porta el nom del seu oncle Antoni Rovira i Virgili.

El material cedit per Isabel Nadal i Jon K. Akordagoikoetxea Goikoetxea consta de cartes enviades a Ramon Comas per José Maria Valverde i Pilar Gefaell des del seu exili voluntari als Estats Units i al Canadà entre els anys 1966 i 1976, d’una sola carta de Ramon Comas, del primer de gener de 1967 i d’escrits i poemes de Valverde que aquest feia arribar a Ramon Comas. A la correspondència, a banda d’explicar-se temes familiars, personals, laborals i intel·lectuals, critiquen l’església catòlica oficial i comenten la situació econòmica mundial (crisis econòmica de principis dels anys 70) o la del règim franquista.

La documentació s’ha incorporat al fons José María Valverde, abasta cronològicament els anys 1966 a 1976, ocupa 0,10 metres lineals i ja es troba a disposició dels investigadors que la poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes d’octubre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Voleu conèixer quines són les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República?

Les trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona, i si us ve de gust, us les podeu endur a casa fent servir el Servei de Préstec!

Si les voleu consultar a través de la xarxa social Pinterest aquí les teniu:

Com va sent habitual volem agrair a usuaris, institucions, particulars… la donació de totes aquestes obres que trobareu a continuació i que podeu trobar catalogades i a les prestatgeries de la biblioteca:

Artur Tudó Schmid

Professor Conrad Vilanou

Ajuntament de Barcelona

Fundación Anselmo Lorenzo

Conxa Catalán Giménez

Professor Manuel Delgado

Gonzalo Berger

Montserrat Pascual

Moltes gràcies a tots!


2 comentaris

Les Riuades de 1962 al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa uns quants dies, al programa Sense ficció de TV3 Televisió de Catalunya, es va emetre el documental “Els nens de la riuada”, on es van tractar els interrogants, encara oberts, sobre les riuades que van tenir lloc a les comarques del Vallès i del Baix Llobregat l’any 1962 i on van morir o desaparèixer més de mil persones.

Moltes de les víctimes van ser nens de qui no se n’ha sabut mai més res. Seixanta anys després, manca un registre d’infants desapareguts. Se sospita que hi va haver adopcions irregulars d’infants orfes després de la catàstrofe.

Tot va succeir durant la nit del 25 de setembre de 1962 quan una tempesta sobtada i extremadament violenta va arrasar tot el que va trobar, destruí centenars de cases i fàbriques i ocasionà milers de damnificats.

Terrassa va ser un dels municipis més afectats. L’aiguat va desbordar les rieres que travessen la ciutat i es van emportar tot el que van trobar al seu pas. Hi van morir almenys 300 persones. Alguns cossos van arribar fins i tot al mar. Pescadors de Tarragona es van veure obligats a recollir-los i enterrar-los sense que constessin enlloc.

Encara avui moltes altres famílies continuen buscant fills, germans o altres familiars desapareguts. Hi ha cossos que no s’han trobat mai. I algunes famílies sospiten que els seus fills desapareguts van ser donats en adopció i reclamen una investigació oficial.

La investigadora Esther Lázaro, reconstrueix, en aquest documental, la feina de dos anys entre arxius i hemeroteques, i d’entrevistes a testimonis, per saber què va passar amb els infants que no han aparegut i per saber si hi va haver tràfic d’infants després d’un dels episodis més catastròfics de la història de Catalunya del segle XX.

Hem de recordar també que el règim franquista va convertir aquesta tragèdia en una campanya de propaganda a favor del dictador.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim nombrosa documentació sobre el tema. Entre els nostres fons hi ha, per exemple, un catàleg, editat per la Diputació Provincial de Barcelona amb motiu de l’exposició que va tenir lloc a l’antic Hospital de la Santa Creu amb artistes tan destacats com Picasso, Dalí o Miró que van donar les seves obres per aconseguir diners pels damnificats del Vallès:

També tenim un document que recull tota la tasca duta a terme per Radio Barcelona durant les inundacions:

Fulletons com aquests que recullen experiències personals o informes:

O altres llibres que constitueixen valuoses aportacions en la recerca i la reflexió de les causes, les conseqüències, les presumptes responsabilitats i les recordances del trist esdeveniment:

Esperem que tota aquesta informació us sigui d’utilitat!


Deixa un comentari

La història d’Amadeo Nerozzi: exalcalde italià mort a la Batalla de l’Ebre combatent el feixisme

El passat diumenge dia 25 de setembre, una coalició de partits de dreta i ultradreta va guanyar les eleccions a Itàlia, amb un alt nivell d’abstenció, sobretot entre els joves.

Aprofitant l’avinentesa volem recordar la figura d’Amedeo Nerozzi que fou alcalde de Marzabotto, població al sud de la província de Bologna, tristament coneguda per la matança ocorreguda entre el el 29 de setembre i el 5 d’octubre de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, quan la 16a Divisió Panzergrenadier Reichsführer-SS comandada pel major Walter Reder, en represàlia pel suport als partisans de la resistència italiana, van assassinar a centenars de persones.

Però aquesta no és la història d’Amedeo Nerozzi, que va ser alcalde de Marzabotto entre els anys 1920 i 1921.

La seva història comença el 1925, després de l’arribada al poder de Benito Mussolini, quan va haver d’emigrar a Bèlgica, on va destacar per l’activitat política i sindical entre els immigrants italians.

Anys més tard, en esclatar la Guerra Civil Espanyola es va unir al bàndol republicà. Va participar en la fundació de la Centúria Gastone Sozzi i posteriorment es va adscriure a les Brigades Internacionals, en concret al Batalló Garibaldi, on es creu que va actuar, primer, com a infermer i posteriorment, com a tinent metge.

Durant la guerra va estar en diferents fronts, com a les Batalles d’Osca o de Brunete i va desaparèixer en la Batalla de l’Ebre. El 9 de setembre del 1938 un projectil d’artilleria va impactar a prop de la tenda hospital on era. Va ser ferit i evacuat, i a partir d’aquell moment se’l va considerar desaparegut.

L’any 2018 l’Ajuntament de Marzabotto va començar els tràmits per inscriure el nom d’Amedeo Nerozzi al Memorial de les Camposines, indret de La Fatarella construït sobre una antiga trinxera de la batalla de l’Ebre, que és espai de dol i dignificació de tots els combatents que hi van perdre la vida. El consistori volia reconèixer així la seva presència al bàndol republicà durant la guerra.

El 2019, a petició també de la seva família, l’exalcalde italià va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.

Les investigacions que s’han dut a terme des de la Direcció General de Memòria Democràtica han permès localitzar el nom d’Amedeo Nerozzi en la documentació de defuncions que conserva el Registre Civil de Mora d’Ebre. A partir d’aquest document s’ha sabut que Nerozzi no va morir a la serra de Cavalls el mateix dia que va ser ferit, com sempre s’havia cregut, sinó que va ser evacuat a un dels hospitals republicans que hi havia al mateix municipi, on va morir nou dies després.

Altres documents obtinguts en aquesta recerca aporten informació de tipus personal i polític sobre Nerozzi, però no detallen a quin dels hospitals de Mora d’Ebre va morir ni on va ser inhumat.

Móra d’Ebre va ser un punt important de recepció de ferits de la Batalla de l’Ebre i va allotjar diversos hospitals. La Direcció General de Memòria Democràtica té registrades sis fosses en aquest terme municipal, una de les quals està confirmada i cinc d’altres són considerades probables. D’aquestes últimes, dues podrien estar relacionades amb els hospitals quirúrgics de la ciutat i dues més, amb hospitals situats fora del nucli urbà.

El passat mes de juliol es va presentar el llibre escrit per Patrizia Zanasi, del Comitè Regional d’Honor a les persones caigudes en la masacre de Marzabotto, sobre la figura de Nerozzi que ha estat traduït al català per la mateixa Direcció General de Memòria Democràtica i que recull tota aquesta història de l’exalcalde que va lluitar contra el feixisme i que mereix ser recordada.


Deixa un comentari

Nova publicació sobre cartells catalans amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enciclopèdia Art és un segell de llibres de bibliòfil d’edició limitada que pertany al grup editorial d’Enciclopèdia Catalana. El seu catàleg està format per grans llibres d’estudi dirigits per reconeguts experts en la temàtica.

Alguns d’ells són dedicats a artistes catalans i altres són obres de gran format de temàtiques diverses vinculades al món de l’art.

Cada obra que editen és un projecte rigorós on hi intervenen historiadors, escriptors, fotògrafs, dissenyadors, etc. que aporten la seva expertesa i coneixement per fer una obra única.

Enguany acaben de publicar Cartells catalans: propaganda política i reivindicació nacional 1894-2018, un viatge visual pels anys de la República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició, fins l’actualitat, on s’hi poden trobar gran quantitat d’imatges que provenen de la col·lecció de cartells del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

És un nou volum de la col·lecció Cartells catalans, en aquest cas dedicat al cartellisme de propaganda política i de reivindicació nacional, en un sentit ampli, que inclou també els conflictes socials, de gènere, pacifisme i defensa de la llengua i la cultura.

S’hi recull una mostra representativa dels cartells publicats des de les darreries del segle XIX fins a la primera dècada del XXI.

Aplega l’obra de destacats artistes cartellistes, entre els quals Ricard Opisso, Carles Fontserè, Helios Gómez, Martí Bas, Català Pic, Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Cesc, Pilar Villuendas, Enric Satué, Frederic Amat o Joan-Pere Viladecans, i cartells de multitud de partits polítics i sindicats, així com d’entitats tant destacades com el Congrés de Cultura Catalana, l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural.

La selecció de cartells que apareixen en aquest volum ha anat a càrrec d’experts en la matèria com Alba Casaramona Gual, Santi Barjau, Roser Pintó i Fàbregas, i Marta Torrijos. N’hi ha un total de 171 classificats en les etapes següents:

  • 1894-1931. Dels orígens fins al 1931
  • 1931-1939. República i Guerra Civil
  • 1939-1975. Franquisme
  • 1976-1990. Arribada de la democràcia
  • 1991-2018. Època contemporània

L’obra és de gran format, amb una enquadernació de luxe i un estoig en pell.

El volum és una eina fonamental per a reconstruir la història del nostre país i per a l’estudi sociopolític d’uns anys decisius en la reivindicació de molts drets individuals i col·lectius, alguns dels quals s’han anat assolint amb el pas del temps i d’altres la lluita pels quals encara perdura.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República estem molt contents de col·laborar amb el Grup Enciclopèdia per realitzar aquest tipus de projectes. Si no fos per aquesta col·laboració no gaudiriem d’un exemplar com aquest a la nostra biblioteca!

Alguns dels cartells els podreu veure si feu un cop d’ull a aquest vídeo promocional:


3 comentaris

Mercè 2022!

Des d’avui, dia 23 al 26 de setembre, la ciutat de Barcelona celebra la seva Festa Major amb multiplicitat d’actes com: castellers, sardanes, gegants, diables, bestiari, balls tradicionals, concerts…

Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República  volem sumar-nos a la celebració recordant-vos que al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona podeu consultar bibliografia sobre la matèria o relacionada, com per exemple aquest Bestiari de Barcelona editat per l’Ajuntament el passat 2021.

Qui són aquestes bèsties que omplen els carrers de Barcelona per les festes majors de la ciutat i els seus barris? D’on surten els dracs, les àligues, els lleons, els bous i les mulasses? Quant pesen? Tot això i molt més és el que ens explica aquest aquest llibre joc on hi trobareu 32 bèsties de la ciutat preparades per divertir-vos una bona estona. A la carpeta hi ha un bloc amb les bèsties per poder-les pintar. A més, les vuit bèsties del Seguici Popular es presenten en cartró per poder-les muntar en 3D i jugar-hi!

El bestiari festiu és el conjunt de figures o carcasses de formes zoomòrfiques que poden figurar animals reals o imaginaris com dracs, àligues, bous, lleons… .

Acabada la dictadura franquista, la recuperació del carrer com a espai lúdic va contribuir a recuperar els bestiaris tradicionals i crear noves figures arreu del país.

A Barcelona el bestiari festiu està present en en cercaviles, correfocs, processons… i la majoria de barris i districtes tenen figures pròpies.

L’Àliga de Barcelona és una figura que forma part del Bestiari Històric. Juntament amb els Gegants de la Ciutat, és la màxima representant protocol·lària de Barcelona.

Encapçala el bestiari, al costat del Lleó de la ciutat, i  gaudeix d’un lloc privilegiat en el calendari festiu de la ciutat, sobretot per la Mercè i Santa Eulàlia.

Classificar el bestiari és complex, perquè n’hi ha una gran diversitat. L’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, és l’entitat que classifica el bestiari i la seva gran diversitat en aquests grans grups: foc, protocol, cavallets, animació i infantil. El fet de pertànyer a un tipus de bestiari no és excloent, és a dir, una bèstia pot compartir diverses categories. 

Aprofitem per recordar-vos, que tenim un recull de material del nostre fons que està relacionat amb la temàtica de les festes de la Mercè:

I una col·lecció de cartells d’època franquista, editats entre els anys 1952 i 1974, que pertanyen al nostre fons d’arxiu que commemoren la festivitat.

I una sèrie de segells dedicats a les Festes de la Mercè que van des de l’any 1955 fins l’any 1972.

Bona Festa Major a tothom!


1 comentari

Gorbatxov i la URSS al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’agost va morir, a l’edat de 91 anys, Mikhaïl Gorbatxov, darrer president de l’URSS, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, i una de les personalitats clau per entendre la política mundial dels darrers anys del segle XX.

Serà recordat com l’home que va portar a terme la Perestroika: les reformes econòmiques i d’apertura al món de la Unió Soviètica que, paral·lelament, van precipitar la seva desaparició.

Gorbatxov va arribar a la presidència de la URSS l’any 1985 després de ser elegit secretari general del Partit Comunista.

Va obtenir el Premi Nobel de la Pau, l’any 1990, entre d’altres, per ordenar la retirada de les tropes soviètiques de l’Afganistan l’any 1989 després de més d’una dècada de conflicte.

Si voleu aprofundir en la temàtica recordeu que al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim diverses biografies i llibres sobre la seva figura:

A més d’un important fons de Sovietisme (anomenem així a les publicacions, sobre tot monografies i fullets,  que tracten sobre la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i els seus països satèl·lit) i també un destacat fons de la Rússia pre i post soviètica:

A la nostra pàgina web hi ha una publicada la mostra que recull llibres, revistes, opuscles, cartells, segells i material d’arxiu relacionats amb el tema del Sovietisme. Una selecció molt exhaustiva de tot tipus de material que podeu trobar en els nostres fons i que fa referència al règim polític, econòmic  i social que va néixer a Rússia després de la revolució d’octubre de 1917 i que va acabar amb la dissolució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques l’any 1991.

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos també que, amb motiu de la celebració del centenari de la Revolució Russa (1917-2017), vam elaborar una pàgina web amb un recull d’obres del nostre fons relacionades amb la temàtica:

I amb motiu de la celebració de les I Jornades Internacionals sobre la participació soviètica a la Guerra d’Espanya que van tenir lloc a la Universitat de Barcelona l’any 2017 vam recollir una mostra del material que tenim al nostre arxiu i biblioteca relacionat amb la temàtica i que vam mostrar en aquest altre recurs:

Tenim una important mostra de segells provinents del fons de l’Associació d’Amigos de la Unión Soviètica, diversa documentació d’arxiu i alguns cartells.

Els segells es troben integrats a la col·lecció de segells consultable en línia a la Memòria Digital de Catalunya.

Esperem que la informació sigui del vostre interés i la pugueu aprofitar!


Deixa un comentari

Diada 2022

Aquest diumenge, 11 de setembre, celebrem la Diada Nacional de Catalunya!

Des de fa uns quants anys al blog us anem mostrant material dels nostres fons relacionat amb la temàtica.

Enguany hem fet aquesta filmació amb imatges d’adhesius de la nostra col·lecció. Alguns ja us els hem mostrat en altres ocasions però, si feu una ullada a aquest vídeo en trobareu de nous!

La col·lecció d’adhesius polítics i històrics consta de més de 16.000 unitats documentals i prové de donacions de particulars i d’entitats i també d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger. No para mai de créixer i és per aquest motiu que sempre tenim nou material per mostrar!

Com és habitual us recordem també que, a banda d’aquests adhesius, tenim tot tipus de material (segells, cartells…) i documentació generada per institucions, organitzacions i entitats diverses, des de l’època  de la segona República a la democràcia, relacionada amb l’Onze de Setembre.

Podeu  consultar els  Inventaris dels Fons d’Arxiu , especialment els Fons FV i Fons F-FV Sèrie Fulls Volants i també al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona trobareu la matèria Onze de Setembre (Diada Nacional de Catalunya).

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us desitgem una bona Diada a tothom!


Deixa un comentari

Novetats del mes de juliol del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us presentem les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es troben disponibles al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona, per si us ve de gust, endur-vos-les en préstec i tenir bona lectura per aquest estiu!

Si les voleu consultar a través de la xarxa social Pinterest aquí les teniu:

Destaquem especialment aquests 3 volums de la col·lecció Catalunya Desapareguda corresponents a les poblacions de Vila-Seca, Palamós i Barcelona i que contenen imatges dels nostres fons:

També conté una imatge d’un cartell del nostre fons aquest llibre donat per l’Editorial Galaxia Gutenberg:

El Gobierno de Aragón ha fet donació del catàleg de l’exposició on hem participat amb la cessió de fons i on apareixen imatges de cartells de la nostra col·lecció.

Volem aprofitar, com ja és habitual, per agrair a autors, particulars i institucions la donació del següent material bibliogràfic:

Ramon Felipó i Oriol ens ha donat el seu llibre:

Estanis Alonso el seu:

I el professor Agustí Colomines:

El també professor Pelai Pagès ens ha donat les seves darreres publicacions, incloses al taulell de Pinterest amb la resta de la seva obra donada:

Donatiu Sergio Alsina Franco:

Donatiu Conrad Vilanou:

Donatiu Xavier Martí Bareche:

Donatiu Imma Gibert Jané:

I en darrer lloc comentar-vos que la Fundació Josep Irla ens ha donat un llibre sobre els aforismes de Joan Fuster que hem inclòs amb la resta de donatius que habitualment rebem d’aquesta institució:

Moltíssimes gràcies a tots!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: documentació diversa de Manuel Viusà i Gertrudis Galí

El passat mes de maig el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de la senyora Imma Gibert Janer documentació diversa de la parella formada pel pintor i gravador Manuel Viusà i Camps i l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré. A causa de la dedicació política i del compromís amb l’independentisme català de M. Viusà, tots dos van haver d’exiliar-se. El gran compromís polític va determinar no solament les seves vides sinó també tota la seva producció artística.

Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 14 de desembre de 1917 – París, 11 de febrer de 1998) fou un pintor i activista polític català, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya i l’Exèrcit Popular Català. Fill d’un descarregador del port i d’una planxadora, quan esclatà la Guerra civil espanyola es presentà voluntari i lluità al front d’Aragó amb la Columna Roja i Negra. Més tard lluità amb gent del PSUC a Bell-lloc d’Urgell i el 1938 fou fet presoner pels italians a Seròs. Internat en un camp de presoners a Valladolid, als sis mesos aconseguí tornar a Barcelona. En acabar la guerra es va casar amb l’artista escultora Gertrudis Galí Mallofré. El 1939  es va unir al Front Nacional de Catalunya. El 1948 marxà a l’exili. Instal·lat a Canet de la Marenda (Rosselló), des d’allà editava les revistes Ariel i Per Catalunya. El 1956 es traslladà a París, des d’on es dedicà a la tasca editorial, col·laborà molt activament amb el FNC i també organitzà els concerts a París de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a finals dels anys seixanta, i va dirigir les gestions davant el govern d’Alemanya per tal que Carme Ballester, vídua del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, rebés una pensió com a reparació per víctima de guerra. El 1979 fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), juntament amb Josep Maria Batista i Roca i Jaume Martínez Vendrell, i d’haver gestionat la compra d’armes al traficant catalano-suís Sporri. El govern francès va denegar la sol·licitud per no aportar cap prova. Tanmateix, això l’obligà a exiliar-se novament, aquest cop a Veneçuela, on hi romangué, junt amb la seva muller, prop de tres anys. El 1982 va tornar a Europa i va establir la seva residència entre Andorra la Vella i París. Va morir exiliat a París l’11 de febrer de 1998. Fou un dels pintors catalans importants de la segona meitat del segle xx. La seva obra, figurativa, d’un post-impressionisme colpidor i melancòlic, és avui altament valorada als mercats d’art internacionals.

Gertrudis Galí i Mallofré (Terrassa, 27 de desembre de 1912 – París, 11 de febrer de 1998), fou una escultora catalana, dedicada també al dibuix, la pintura, el gravat i el tapís. Formada a la Llotja de Barcelona en plena eufòria republicana, acabà dedicant-se a l’escultura. Començà en el dibuix i la pintura en els difícils anys de la postguerra retratant famílies benestants de Terrassa, on s’havia instal·lat amb el seu marit Manuel Viusà, fugint de Barcelona a causa del seu compromís polític. El 1948 s’exilià a Canet de la Marenda des d’on va començar a treballar el fang i feia petites escultures i rajoles de terracota que Manuel Viusà s’encarregava de pintar i enfornar. Arribats a París el 1956, començà a treballar el metall. La figura humana, especialment la femenina, fou la gran protagonista de les seves obres. Fou una polifacètica artista dedicada al dibuix, a la pintura, al gravat, al tapís i especialment a l’escultura. Amb el seu marit compartí llurs grans passions: la família –van tenir 4 fills i mai deixà la seva dedicació artística-, l’art –malgrat les penúries econòmiques que els va tocar viure- i el compromís amb el catalanisme més radical.

El fons conté catàlegs d’exposicions de Manuel Viusà, de Gertrudis Galí i de la seva filla, també artista, Núria Viusà, documentació relacionada amb el Centre de Gravat d’Encamp (Andorra), des d’on la parella realitzava la seva obra i també organitzava tallers i cursos d’estiu, i algunes fotografies. Abasta cronològicament des del anys seixanta fins a l’any de la seva mort, el 1998, i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.