Deixa un comentari

Novetat bibliogràfica destacada: “Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers” de Gemma Caballer Albareda

Estem molt contents d’anunciar-vos que la nostra companya  Gemma Caballer Albareda, bibliotecària i historiadora, acaba de publicar el seu darrer llibre “Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers” editat per l’editorial Gregal i prologat per Hilari Raguer.

En els darrers anys Gemma Caballer ha focalitzat la seva recerca en la figura de Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona 1900 – Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1979) i l’ajuda humanitària dels quàquers. Un exemple és el seu Treball Final de Màster que porta per títol «Els quàrquers i l’ajuda humanitària als refugiats espanyols a França: la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés».

En aquesta obra explica la història d’aquest polític català que va ocupar el càrrec de secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Segona República. Exiliat a França fou líder del Comité National Catholique d’Aide aux Refugiés de l’Espagne.

L’allunyament de la seva terra i del que va ser el seu partit polític han contribuït a l’oblit d’aquest personatge, un home d’acció, que entre 1939 i 1944 va protagonitzar dues iniciatives d’ajuda als refugiats, primer als de la Guerra Civil espanyola i després als de la Segona Guerra Mundial, fins ara del tot desconegudes.

Va treballar per al reagrupament de famílies que s’havien separat en creuar la frontera francesa, va posar en marxa colònies infantils per als nens refugiats i va aconseguir treure més de 25.000 refugiats dels camps integrant-los en el mercat laboral francès.

Posteriorment, al capdavant de la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés, va treballar braç a braç amb els quàquers, hostatjant refugiats de la Segona Guerra Mundial en pobles francesos semiabandonats.

Els documents del Fons Personal Josep Maria Trias Peitx (1900-1979), que formen part de l’Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, són testimoni de les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals amb les que estigué vinculat:  escrits que parlen sobre la situació de Catalunya durant la guerra civil, els seus contactes amb el govern basc i els problemes de caire religiós existents en aquells moments en són un exemple.

Us recordem que Gemma Caballer fou la responsable, junt amb la professora d’Història Contemporania de la UB Queralt Solé, de l’edició, la introducció i les notes del desè volum de la col·lecció  Els papers del Pavelló de la República,  editada conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i  l’Editorial Afers.

Moltes felicitats Gemma! Una magnífica obra que ja teniu disponible a la nostra biblioteca!


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb la Fundació Pere Coromines

Avui us volem parlar de la Fundació Pere Coromines, d’Estudis Filosòfics, Històrics, Literaris i d’Investigació Lingüística.

Va ser creada l’any 1997 pel lingüista Joan Coromines (Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1997), autor entre d’altres del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, poc abans de la seva mort i porta el nom del seu pare, l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 1939) amb l’objectiu de preservar, divulgar i vetllar el seu llegat intel·lectual i moral.

Pere Coromines fou diputat a les Corts espanyoles per Esquerra Republicana de Catalunya i durant la guerra civil espanyola fou nomenat Comissari General de Museus de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra es va exiliar a Buenos Aires amb la seva família, on va morir poc després d’arribar.

El 28 de desembre de 2006, el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va inaugurar la seu a Sant Pol de Mar, a la que havia estat la casa d’estiueig de la família Coromines, un cop rehabilitada.

A la  pàgina web de la fundació trobareu informació de les figures del pare i del fill.

Sobre Pere Coromines per exemple, inclou una bibliografia essencial, unes notes biogràfiques i bibliogràfiques escrites pel seu propi fill Joan i també un  àlbum fotogràfic amb una selecció de quinze fotografies inèdites .

Destaquem la seva biblioteca digital amb obres d’ambdós personatges i sobre tot, la secció de publicacions.

Des de la fundació s’ha editat la Col·lecció Textos i Estudis que recull els epistolaris de Joan Coromines amb personatges tan destacats del món de la cultura catalana com Pompeu Fabra, Pere Bosch Gimpera o Josep Plà.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en diverses ocasions amb la fundació. Sobre tot pel que fa a les publicacions sobre Manuel Serra i Moret (Vic, 1884 – Perpinyà, 1963), una de les figures intel·lectuals i polítiques més importants a Catalunya al segle XX.
Recordeu que tenim el Fons Personal Manuel Serra i Moret al nostre arxiu amb correspondència rebuda o/i escrita per Serra i Moret, postals, documentació personal, escrits inèdits, materials per a llibres, articles diversos, discursos, conferències i retalls de premsa.

Esperem que aquesta col·laboració sigui per molts anys!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us mostrem les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat. Són les primeres d’aquest nou any 2020 que promet ser molt productiu!

Les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest o bé al llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

I si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

Agraïm també al professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Pelai Pagés el donatiu de llibres pel nostre fons!

Us esperem a la biblioteca!


Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja tornem a ser aquí després del parèntesi nadalenc! I avui us mostrem les darreres publicacions que han arribat a la nostra biblioteca i que han estat elaborades amb material del nostre fons per si voleu escollir alguna lectura.

Aquí teniu el llistat:

 

Aprofitem per recordar-vos que a l’edifici de La Model de la ciutat de Barcelona actualment és pot visitar l’exposició Harry Walker: classe obrera i veïnat en lluita. Teniu temps fins el proper dia 26 de gener! No us la perdeu… també trobareu material del nostre fons tal i com ja us vam explicar en un post anterior d’aquest blog.

 


  • Gorostiza, Santiago. Critical Networks : Urban Water Supply in Barcelona and Madrid During the Spanish Civil War a The Resilient City in World War II : urban environmental histoires / Simo Laakkonen, J.R. MacNeill, Richard P. Tucker, Timo Vuorisalo, Editors. London : Palgrave Macmillan, 2019. Amb una imatge d’un cartell del nostre fons.

 





 

En aquest cas també podeu visitar l’exposició  Càmera i ciutat. la vida urbana en la fotografia i el cinema que ha estat comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou. La mostra, que inclou fotografies, pel·lícules, vídeos i material imprès del museu francès, tracta sobre la càmera i la ciutat, a partir del treball de fotògrafs i cineastes que han disseccionat la metròpoli i que plantegen diferents escenaris de la vida urbana. Hi trobareu un cartell del nostre fons:  l’icònic Aixafem el feixisme de Pere Català Pic .

No us la perdeu! Teniu temps fins el proper mes de març per visitar-la al CaixaForum de Barcelona.


2 comentaris

Exposició “Harry Walker, obrers i veïns en lluita” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui dilluns 16 de desembre a les 19:00 hores s’inaugurarà a l’edifici de La Model de la ciutat de Barcelona l’exposició Harry Walker: classe obrera i veïnat en lluita.

La mostra, organitzada per la Comissió del Centenari de la Prosperitat 1919-2019, fa un repàs d’una de les vagues més importants dels anys 70 a Barcelona i de la seva repercussió al barri en forma de lluites veïnals.

Organitzada també per l’Institut de Cultura de Barcelona i pel Museu d’Història de Barcelona, la mostra explica per una banda, la història de la vaga de la fàbrica automobilística Harry Walker i per l’altra, la lluita pel seu solar.

La vaga de la fàbrica Harry Walker, instal·lada a Barcelona des de l’any 1954, va començar el 16 de desembre de 1970 i es va allargar fins al 15 de febrer de 1971.

Van ser 62 dies de protesta motivats pel creixement de la fàbrica, que cada vegada exigia més hores extra de feina sense remuneració i que va canviar també el sistema de contractació, passant d’un contracte definit a un de temporal. Aquesta situació de pèrdua de drets, ple d’inseguretats i d’explotació va motivar l’inici de l’aturada i va marcar un abans i un després en la lluita obrera per millorar les condicions de les persones treballadores.

Aquesta vaga va contribuir decisivament a anar ofegant de mica en mica la dictadura a les fàbriques i als barris, i va anar imposant la defensa d’un model democràtic i de llibertats al conjunt de l’Estat espanyol.

D’altra banda, l’any 1973, l’empresa es va traslladar a Sant Andreu de la Barca amb el nom de Fagensa. A la Prosperitat hi quedava un solar de tres mil metres quadrats buit, amb un futur dubtós sobre un rerefons especulatiu per part dels propietaris, posant en marxa la possible venda del terreny per a la construcció d’habitatges.

La manca d’equipaments públics al barri va fer que el veïnat exigís a l’Administració ocupar el solar de l’antiga Harry Walker cobrint aquestes necessitats. I és en aquest punt on comença la segona lluita veïnal amb un únic objectiu: la construcció d’equipaments públics.

El 29 de març de 1974 es presentà el nou Pla Comarcal, que destinava uns quants solars a equipaments i zones verdes. Un pla que frustrava, en part, les empreses constructores d’habitatges. Finalment, i en el darrer moment, es va aprovar la construcció d’habitatges en dues parts del terreny: al carrer de Baltasar Gracián, 3 i 5, i a la cantonada de Sant Francesc Xavier amb Badosa.

L’acció social i la reivindicació veïnal van fer que el barri se sortís amb la seva i aconseguís que bona part dels terrenys es destinessin a la construcció d’equipaments públics: un Centre d’Assistència Primària, un institut, una escola i un poliesportiu, a més de l’actual plaça.

Recordem que l’Ajuntament de Barcelona enguany ha editat Harry Walker: lluita obrera, victòria veïnal, un llibre que, d’una banda, explica la vaga de 62 dies que l’any 1970 van protagonitzar els treballadors i treballadores de la fàbrica Harry Walker, i, de l’altra, la lluita veïnal en contra de l’especulació i a favor de nodrir al barri d’equipaments públics.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit documentació diversa del seu fons d’arxiu. Aquí teniu alguns dels documents que podeu trobar:

L’exposició serà itinerant i fins al 26 de gener de 2020 serà a la presó Model de Barcelona. Després la podreu veure: del 27 de gener de 2020 al primer de març de 2020 al Centre Cívic Lleialtat Santsenca, del 2 març de 2002 al 15 de març a la Marquesina de Via Julia i a partir del 16 de març al MUHBA Oliva Artés.

L’ entrada és gratuita! No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939” a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous, dia 27 de novembre de 2019, es va inaugurar una nova exposició a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona  comissariada pels membres de l’Associació OVQ, Observatori de la Vida Quotidiana, en col·laboració amb l’entitat Gràfica Obrera i Anarquista (1870-1939), la Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo i l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Amb aquesta exposició, que porta per títol “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939“, es vol omplir el buit, fins ara existent, pel que fa a l’exhibició i recerca de la vasta història gràfica de l’anarquisme, alhora que posar en valor l’impressionant llegat gràfic d’aquest moviment. És un recorregut inèdit per l’arxiu fotogràfic que va crear l’Oficina de Información y Propaganda de CNT-FAI.

El fons està dipositat a la seu del Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam (IISG), entitat encarregada de salvaguardar la memòria de l’organització anarco-sindicalista, i a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona se’n conserva una petita part.

Les fotografies mostren els primers dies de la revolució social a Barcelona, l’activitat de les milicianes i milicians, els diversos fronts de guerra, la vida quotidiana a la rereguarda, les manifestacions, mítings i reportatges de les col·lectivitzacions, tant a la ciutat com al camp.

S’hi pot veure obra d’autors tan coneguts com: Pérez de Rozas, i  Kati Horna i altres fotògrafs dels quals no es coneix la identitat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en aquesta exposició amb la cessió de tres exemplars originals de les revistes anarquistes: Libre-Studio, Luz y fuerza i Umbral.

La mostra es pot visitar fins al 16 de maig de 2020. L’entrada és gratuïta. No us la perdeu!

Aprofitem també per parlar-vos del projecte de recerca interdisciplinària  Gràfica obrera i anarquista (1870-1939), de lʼObservatori de la Vida Quotidiana (OVQ) fomentat per La Virreina Centre de la Imatge que pretén ampliar el coneixement sobre la riquesa de la producció visual i iconogràfica de lʼanarquisme.

Situen i documenten les principals publicacions anarquistes del període objecte dʼestudi —diaris, revistes, opuscles, butlletins i llibres—, parant especial atenció en la seva dimensió gràfica i, a partir dʼaquí, ressegueixen la vida i obra dʼil·lustradors, fotògrafs, cartellistes, tipògrafs, dissenyadors, caricaturistes, ninotaires i altres professionals vinculats a les arts gràfiques que hi col·laboraven.

A la seva web es poden realitzar cerques per trobar els documents que formen part de l’arxiu o navegar a partir dels diferents autors, publicacions, o els arxius on es troben.

Un bon nombre de les imatges que s’hi poden veure han estat aportades pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Feu-hi un cop d’ull segur que us agradarà!


Deixa un comentari

Els nostres usuaris publiquen!

Avui us volem presentar una selecció de llibres i publicacions diverses dels nostres usuaris que han treballat de valent durant aquest any.

A tots ells els felicitem  i els encoratgem a seguir fent feina!

Amb un especial esment a l’article, publicat a títol pòstum, de Gabriela Dalla-Corte, professora titular del Departament d’Història d’Amèrica de la Universitat de Barcelona, bona amiga nostra i usuària habitual de la biblioteca, a la que sempre tenim present i recordem.