Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Incorporació de nou material d’arxiu al Fons José Maria Valverde custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Fons Personal José María Valverde va ser donat l’any 2001 per Pilar Gefaell, vídua de l’escriptor, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
Conté diversos materials: des del Valverde poeta de principis dels anys quaranta fins a testimonis públics i privats de la repercussió que va provocar la seva mort, passant per manuscrits inèdits, contractes editorials, retalls de premsa o correspondència amb figures com Vicente Aleixandre, Pedro Salinas, Juan Ramón Jiménez o José Luis López Aranguren, entre d’altres, així com de documentació relacionada amb la seva dimissió l’any 1965 com a catedràtic d’estètica de la Universitat de Barcelona en solidaritat amb els professors de Madrid E. Tierno Galván, J.L. López Aranguren i A. García Calvo, expulsats per motius polítics. El fons ocupa 2, 90 metres lineals i abasta cronològicament des de principis dels anys quaranta fins a la mort de José M. Valverde, l’any 1996.

Aquest any 2022, la senyora Isabel Nadal, esposa del filòsof, editor i amic de José María Valverde, Jon K. Akordagoikoetxea Goikkoetxea (Elorrio, 1937 – Barcelona, 2016), ha cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República correspondència d’aquest escriptor amb el jesuïta i també escriptor i poeta Ramon Comas i Maduell.

Ramon Comas i Maduell (Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, 1978), Nascut en el si d’una família creient, la seva infantesa va quedar marcada per l’esclat de la Guerra Civil, on va perdre el seu pare. Els primers estudis els va realitzar al Col·legi de les Carmelites de la Caritat i, després d’acabar la Guerra, l’any 1944, va entrar al seminari de Tarragona. La seva estada al Seminari va orientar de manera decisiva la seva vida: l’any 1952 va ingressar a la Companyia de Jesús i el 1965 va ser ordenat sacerdot pel Doctor Gregori Modrego Casaus, arquebisbe de Barcelona.
Ramon Comas va ser una persona inquieta i activa. Com a editor va dirigir la col·lecció poètica Les Hores Extres, una proposta innovadora i arriscada. Com a escriptor va publicar narrativa (Pàtria ignorada i Les trampes de l’Enric o el recull de contes Rescat d’ambaixadors), assaig (L’estat i les esglésies per separat, Gomà-Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 o Roma in stato di emergenza) i, sobretot, poesia (debuta l’any 1963 amb Les paraules no basten, el 1968 publica Comptar les bigues, més tard col·labora en l’Antologia d’homenatge a Pompeu Fabra, guanya el premi de poesia Ribas i Carreras amb el recull Lletra de batalla i pòstumament es publica Oda nova a Tarragona i altres poemes i el recull inèdit Resistències). Va viatjar molt al llarg de la seva vida (Harlem (Estats Units), Bordeus, el Quebec o Roma) però mai no va perdre el contacte amb la cultura catalana.

L’any 1976 va patir una angina de pit, un infart de miocardi i dues parades cardíaques. Des de llavors va estar a la Infermeria Provincial de Sant Cugat. Amb només quaranta-tres anys, va morir el 6 de febrer de 1978. La documentació de Ramon Comas i Maduell va ser cedida pel seu amic Ignasi Riera al CRAI Campus Catalunya de la Universitat que porta el nom del seu oncle Antoni Rovira i Virgili.

El material cedit per Isabel Nadal i Jon K. Akordagoikoetxea Goikoetxea consta de cartes enviades a Ramon Comas per José Maria Valverde i Pilar Gefaell des del seu exili voluntari als Estats Units i al Canadà entre els anys 1966 i 1976, d’una sola carta de Ramon Comas, del primer de gener de 1967 i d’escrits i poemes de Valverde que aquest feia arribar a Ramon Comas. A la correspondència, a banda d’explicar-se temes familiars, personals, laborals i intel·lectuals, critiquen l’església catòlica oficial i comenten la situació econòmica mundial (crisis econòmica de principis dels anys 70) o la del règim franquista.

La documentació s’ha incorporat al fons José María Valverde, abasta cronològicament els anys 1966 a 1976, ocupa 0,10 metres lineals i ja es troba a disposició dels investigadors que la poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes d’octubre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Voleu conèixer quines són les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República?

Les trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona, i si us ve de gust, us les podeu endur a casa fent servir el Servei de Préstec!

Si les voleu consultar a través de la xarxa social Pinterest aquí les teniu:

Com va sent habitual volem agrair a usuaris, institucions, particulars… la donació de totes aquestes obres que trobareu a continuació i que podeu trobar catalogades i a les prestatgeries de la biblioteca:

Artur Tudó Schmid

Professor Conrad Vilanou

Ajuntament de Barcelona

Fundación Anselmo Lorenzo

Conxa Catalán Giménez

Professor Manuel Delgado

Gonzalo Berger

Montserrat Pascual

Moltes gràcies a tots!


Deixa un comentari

Nova publicació sobre cartells catalans amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enciclopèdia Art és un segell de llibres de bibliòfil d’edició limitada que pertany al grup editorial d’Enciclopèdia Catalana. El seu catàleg està format per grans llibres d’estudi dirigits per reconeguts experts en la temàtica.

Alguns d’ells són dedicats a artistes catalans i altres són obres de gran format de temàtiques diverses vinculades al món de l’art.

Cada obra que editen és un projecte rigorós on hi intervenen historiadors, escriptors, fotògrafs, dissenyadors, etc. que aporten la seva expertesa i coneixement per fer una obra única.

Enguany acaben de publicar Cartells catalans: propaganda política i reivindicació nacional 1894-2018, un viatge visual pels anys de la República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició, fins l’actualitat, on s’hi poden trobar gran quantitat d’imatges que provenen de la col·lecció de cartells del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

És un nou volum de la col·lecció Cartells catalans, en aquest cas dedicat al cartellisme de propaganda política i de reivindicació nacional, en un sentit ampli, que inclou també els conflictes socials, de gènere, pacifisme i defensa de la llengua i la cultura.

S’hi recull una mostra representativa dels cartells publicats des de les darreries del segle XIX fins a la primera dècada del XXI.

Aplega l’obra de destacats artistes cartellistes, entre els quals Ricard Opisso, Carles Fontserè, Helios Gómez, Martí Bas, Català Pic, Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Cesc, Pilar Villuendas, Enric Satué, Frederic Amat o Joan-Pere Viladecans, i cartells de multitud de partits polítics i sindicats, així com d’entitats tant destacades com el Congrés de Cultura Catalana, l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural.

La selecció de cartells que apareixen en aquest volum ha anat a càrrec d’experts en la matèria com Alba Casaramona Gual, Santi Barjau, Roser Pintó i Fàbregas, i Marta Torrijos. N’hi ha un total de 171 classificats en les etapes següents:

  • 1894-1931. Dels orígens fins al 1931
  • 1931-1939. República i Guerra Civil
  • 1939-1975. Franquisme
  • 1976-1990. Arribada de la democràcia
  • 1991-2018. Època contemporània

L’obra és de gran format, amb una enquadernació de luxe i un estoig en pell.

El volum és una eina fonamental per a reconstruir la història del nostre país i per a l’estudi sociopolític d’uns anys decisius en la reivindicació de molts drets individuals i col·lectius, alguns dels quals s’han anat assolint amb el pas del temps i d’altres la lluita pels quals encara perdura.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República estem molt contents de col·laborar amb el Grup Enciclopèdia per realitzar aquest tipus de projectes. Si no fos per aquesta col·laboració no gaudiriem d’un exemplar com aquest a la nostra biblioteca!

Alguns dels cartells els podreu veure si feu un cop d’ull a aquest vídeo promocional:


3 comentaris

Mercè 2022!

Des d’avui, dia 23 al 26 de setembre, la ciutat de Barcelona celebra la seva Festa Major amb multiplicitat d’actes com: castellers, sardanes, gegants, diables, bestiari, balls tradicionals, concerts…

Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República  volem sumar-nos a la celebració recordant-vos que al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona podeu consultar bibliografia sobre la matèria o relacionada, com per exemple aquest Bestiari de Barcelona editat per l’Ajuntament el passat 2021.

Qui són aquestes bèsties que omplen els carrers de Barcelona per les festes majors de la ciutat i els seus barris? D’on surten els dracs, les àligues, els lleons, els bous i les mulasses? Quant pesen? Tot això i molt més és el que ens explica aquest aquest llibre joc on hi trobareu 32 bèsties de la ciutat preparades per divertir-vos una bona estona. A la carpeta hi ha un bloc amb les bèsties per poder-les pintar. A més, les vuit bèsties del Seguici Popular es presenten en cartró per poder-les muntar en 3D i jugar-hi!

El bestiari festiu és el conjunt de figures o carcasses de formes zoomòrfiques que poden figurar animals reals o imaginaris com dracs, àligues, bous, lleons… .

Acabada la dictadura franquista, la recuperació del carrer com a espai lúdic va contribuir a recuperar els bestiaris tradicionals i crear noves figures arreu del país.

A Barcelona el bestiari festiu està present en en cercaviles, correfocs, processons… i la majoria de barris i districtes tenen figures pròpies.

L’Àliga de Barcelona és una figura que forma part del Bestiari Històric. Juntament amb els Gegants de la Ciutat, és la màxima representant protocol·lària de Barcelona.

Encapçala el bestiari, al costat del Lleó de la ciutat, i  gaudeix d’un lloc privilegiat en el calendari festiu de la ciutat, sobretot per la Mercè i Santa Eulàlia.

Classificar el bestiari és complex, perquè n’hi ha una gran diversitat. L’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, és l’entitat que classifica el bestiari i la seva gran diversitat en aquests grans grups: foc, protocol, cavallets, animació i infantil. El fet de pertànyer a un tipus de bestiari no és excloent, és a dir, una bèstia pot compartir diverses categories. 

Aprofitem per recordar-vos, que tenim un recull de material del nostre fons que està relacionat amb la temàtica de les festes de la Mercè:

I una col·lecció de cartells d’època franquista, editats entre els anys 1952 i 1974, que pertanyen al nostre fons d’arxiu que commemoren la festivitat.

I una sèrie de segells dedicats a les Festes de la Mercè que van des de l’any 1955 fins l’any 1972.

Bona Festa Major a tothom!


Deixa un comentari

La “Ruta al Exilio” passa de nou pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tal i com ja us vam informar en aquest mateix blog, fa uns quants mesos, concretament el passat 29 d’abril es va presentar la segona edició de la Ruta al Exilio, en un acte a Madrid, on va ser convidada Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que enguany es tornava a convertir, com en l’edició anterior, en el “Punt 0” de recepció dels joves que participen en aquest projecte educatiu.

Us recordem que el projecte Ruta al Exilio va sorgir l’any 2021, impulsat pel Instituto de la Juventud Injuve i per l’ Observatori Europeu de Memòries – Fundació Solidaritat UB i organitzat per la asociación Be Wild Be Proud.

Després d’un període de selecció de participants, quaranta joves van ser escollits per un viatge formatiu que recorre les rutes transpirinenques de l’exili republicà espanyol, des de l’Alt Empordà fins al sud-est de França, fonamentalment a peu i amb autobús durant els darrers quinze dies del mes de juliol de 2022.

L’activitat de la ruta consisteix essencialment en la realització de tallers històrics i culturals, marxes per la muntanya i visites a museus i memorials.

L’objectiu és, no només indagar en les causes i conseqüències de l’Exili republicà espanyol, sinó també en els processos de reconstrucció de memòria i construcció de la identitat nacional al territori de l’estat espanyol, comparant-los amb altres processos similars a països propers.

La idea es poder dotar al jovent participant d’eines per establir connexions entre relats del passat, esdeveniments del present i imaginaris del futur, promocionant-ne l’esperit cívic i la participació activa en la resolució de conflictes actuals.

Enguany, el pati Gernika del Pavelló de la República va tornar a ser l’escenari de rebuda dels participants. Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va fer una introducció sobre l’edifici i la seva significació i tot seguit es van desplaçar a la biblioteca per poder veure els fons de l’hemeroteca, destacant el recurs sobre revistes d’exili  que tenim, així també com una mostra de cartells de la Guerra Civil, i dels documents i d’objectes de l’exili republicà seleccionats per l’ocasió.

Un cop acabada la visita, que va ser molt profitosa, tot l’equip va partir pel següent punt de la ruta ja en terres de l’Alt Empordà!

Aquí en teniu tota la crònica gràfica:


Deixa un comentari

Estiu 2022!

El Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República comença les vacances d’estiu!

Aquest curs hem pogut tornar a l’activitat que teníem abans de la pandèmia, posar-nos al dia, recuperar tots els serveis que oferim i gaudir plenament de la nostra feina.

Us recordem que la biblioteca seguirà oberta amb els següents horaris:

Si esteu interessats en consultar els de la resta de biblioteques ho podeu fer al web del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Ens retrobem al setembre!


Deixa un comentari

Novetats del mes de juliol del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us presentem les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es troben disponibles al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona, per si us ve de gust, endur-vos-les en préstec i tenir bona lectura per aquest estiu!

Si les voleu consultar a través de la xarxa social Pinterest aquí les teniu:

Destaquem especialment aquests 3 volums de la col·lecció Catalunya Desapareguda corresponents a les poblacions de Vila-Seca, Palamós i Barcelona i que contenen imatges dels nostres fons:

També conté una imatge d’un cartell del nostre fons aquest llibre donat per l’Editorial Galaxia Gutenberg:

El Gobierno de Aragón ha fet donació del catàleg de l’exposició on hem participat amb la cessió de fons i on apareixen imatges de cartells de la nostra col·lecció.

Volem aprofitar, com ja és habitual, per agrair a autors, particulars i institucions la donació del següent material bibliogràfic:

Ramon Felipó i Oriol ens ha donat el seu llibre:

Estanis Alonso el seu:

I el professor Agustí Colomines:

El també professor Pelai Pagès ens ha donat les seves darreres publicacions, incloses al taulell de Pinterest amb la resta de la seva obra donada:

Donatiu Sergio Alsina Franco:

Donatiu Conrad Vilanou:

Donatiu Xavier Martí Bareche:

Donatiu Imma Gibert Jané:

I en darrer lloc comentar-vos que la Fundació Josep Irla ens ha donat un llibre sobre els aforismes de Joan Fuster que hem inclòs amb la resta de donatius que habitualment rebem d’aquesta institució:

Moltíssimes gràcies a tots!


Deixa un comentari

Una donació amb històries: El fons documental de José Luis Infiesta Pérez del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Aquest passat dimecres, dia 6 de juliol, va tenir lloc, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’acte d’homenatge:

Una donació amb històries. El fons documental de José Luis Infiesta Pérez, Alcofar Nassaes, del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

José Luis Infiesta Pérez (Saragossa, 1921 – Barcelona, 2006) fou un prestigiós metge i investigador, que fins l’any 1996 va signar els seus escrits amb el pseudònim de José Luis Alcofar Nassaes.

Dedicà els darrers quaranta anys de la seva vida al camp de la recerca i es va centrar en la marina, l’artilleria i la intervenció estrangera a la Guerra Civil espanyola.

Son especialment importants els treballs sobre la intervenció soviètica en el bàndol republicà i la italiana en ambdós bàndols.

Entre els seus llibres destaquen títols com: Los asesores soviéticos en la Guerra Civil española; CTV: los legionarios italianos en la Guerra Civil española; SPANSKY: los extranjeros que lucharon en la Guerra Civil española; La Marina de Guerra Italiana en la Guerra Civil española.

Va col·laborar assíduament en publicacions com: Historia y Vida o la Revista General de Marina.

Va ser coordinador de les col·leccions de biografies i temes catalans Gent Nostra i Terra Nostra, i va publicar tres edicions d’una Guia Turística de Catalunya i una altra d’Andorra.

Alguns dels seus treballs més extensos romanen inèdits, com una Història de les Operacions Militars a Catalunya durant la Guerra Civil.

Des de l’any 2007, l’equip que treballa a la biblioteca, ha estat treballant per classificar i catalogar el fons documental que José Luis Infiesta Pérez va anar recollint durant anys i anys d’esforç i dedicació.

La col·lecció l’integren més de 4.000 llibres sobre la Guerra Civil, els bombardeigs, la marina de guerra o les Brigades Internacionals, així com també un nombre important de publicacions periòdiques, documentació d’arxiu i fotografies.


Actualment, tot aquest fons està a disposició de la comunitat científica i investigadora, i també de qualsevol persona interessada en la història militar.

A tall d’exemple podem dir que tenim una base de dades interna que recull tot l’arxiu gràfic:


Ha estat una feina d’equip en la qual hi ha participat el personal de la biblioteca, nombrosos estudiants en pràctiques i els fills de l’historiador, que sempre ens han recolzat en el dia a dia.
Aquest acte d’homenatge va servir per veure els resultats de tota aquesta feina que són els que us mostrem a continuació:

Hi van assistir familiars i amics com Rosa Busquets, Directora de la Biblioteca del Museu Marítim, Isabel Margarit, directora de la revista Historia y Vida, Jordi Vilardell, periodista que va fer la darrera entrevista a Infiesta, entre d’altres…

Creiem que, entre tots plegats, hem aconseguit acomplir la voluntat del José Luís de preservar i difondre tot el que durant tants anys va ser un dels al·licients de la seva vida.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: documentació diversa de Manuel Viusà i Gertrudis Galí

El passat mes de maig el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de la senyora Imma Gibert Janer documentació diversa de la parella formada pel pintor i gravador Manuel Viusà i Camps i l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré. A causa de la dedicació política i del compromís amb l’independentisme català de M. Viusà, tots dos van haver d’exiliar-se. El gran compromís polític va determinar no solament les seves vides sinó també tota la seva producció artística.

Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 14 de desembre de 1917 – París, 11 de febrer de 1998) fou un pintor i activista polític català, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya i l’Exèrcit Popular Català. Fill d’un descarregador del port i d’una planxadora, quan esclatà la Guerra civil espanyola es presentà voluntari i lluità al front d’Aragó amb la Columna Roja i Negra. Més tard lluità amb gent del PSUC a Bell-lloc d’Urgell i el 1938 fou fet presoner pels italians a Seròs. Internat en un camp de presoners a Valladolid, als sis mesos aconseguí tornar a Barcelona. En acabar la guerra es va casar amb l’artista escultora Gertrudis Galí Mallofré. El 1939  es va unir al Front Nacional de Catalunya. El 1948 marxà a l’exili. Instal·lat a Canet de la Marenda (Rosselló), des d’allà editava les revistes Ariel i Per Catalunya. El 1956 es traslladà a París, des d’on es dedicà a la tasca editorial, col·laborà molt activament amb el FNC i també organitzà els concerts a París de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a finals dels anys seixanta, i va dirigir les gestions davant el govern d’Alemanya per tal que Carme Ballester, vídua del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, rebés una pensió com a reparació per víctima de guerra. El 1979 fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), juntament amb Josep Maria Batista i Roca i Jaume Martínez Vendrell, i d’haver gestionat la compra d’armes al traficant catalano-suís Sporri. El govern francès va denegar la sol·licitud per no aportar cap prova. Tanmateix, això l’obligà a exiliar-se novament, aquest cop a Veneçuela, on hi romangué, junt amb la seva muller, prop de tres anys. El 1982 va tornar a Europa i va establir la seva residència entre Andorra la Vella i París. Va morir exiliat a París l’11 de febrer de 1998. Fou un dels pintors catalans importants de la segona meitat del segle xx. La seva obra, figurativa, d’un post-impressionisme colpidor i melancòlic, és avui altament valorada als mercats d’art internacionals.

Gertrudis Galí i Mallofré (Terrassa, 27 de desembre de 1912 – París, 11 de febrer de 1998), fou una escultora catalana, dedicada també al dibuix, la pintura, el gravat i el tapís. Formada a la Llotja de Barcelona en plena eufòria republicana, acabà dedicant-se a l’escultura. Començà en el dibuix i la pintura en els difícils anys de la postguerra retratant famílies benestants de Terrassa, on s’havia instal·lat amb el seu marit Manuel Viusà, fugint de Barcelona a causa del seu compromís polític. El 1948 s’exilià a Canet de la Marenda des d’on va començar a treballar el fang i feia petites escultures i rajoles de terracota que Manuel Viusà s’encarregava de pintar i enfornar. Arribats a París el 1956, començà a treballar el metall. La figura humana, especialment la femenina, fou la gran protagonista de les seves obres. Fou una polifacètica artista dedicada al dibuix, a la pintura, al gravat, al tapís i especialment a l’escultura. Amb el seu marit compartí llurs grans passions: la família –van tenir 4 fills i mai deixà la seva dedicació artística-, l’art –malgrat les penúries econòmiques que els va tocar viure- i el compromís amb el catalanisme més radical.

El fons conté catàlegs d’exposicions de Manuel Viusà, de Gertrudis Galí i de la seva filla, també artista, Núria Viusà, documentació relacionada amb el Centre de Gravat d’Encamp (Andorra), des d’on la parella realitzava la seva obra i també organitzava tallers i cursos d’estiu, i algunes fotografies. Abasta cronològicament des del anys seixanta fins a l’any de la seva mort, el 1998, i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


1 comentari

Escultures del Pavelló de la República

Al Pavelló de la República Espanyola, edifici construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa per a l’Exposició Internacional de París de 1937, seguint les directrius del racionalisme arquitectònic de Le Corbusier, s’hi va exposar el mundialment famós Guernica de Picasso.

Aquesta obra, malauradament, ha eclipsat moltes altres manifestacions artístiques que es van dur a terme per a ser exposades al pavelló.

Avui us volem parlar d’algunes de les escultures que es van realitzar, tant per a l’interior com per a l’exterior de l’edifici.

Començarem per la que es trobava just a l’entrada, obra de l’artista Alberto Sánchez Pérez (Toledo, 1895 – Moscou, 1962) que porta per títol El poble espanyol té un camí que condueix  a una estrella i que tenia més de 12 metres d’alçada.

Aquest obelisc, tòtem, figura surrealista… de múltiples interpretacions, té un títol que és com una proclama política que posa en relleu el drama i el dolor del poble immers en una guerra.

D’aquesta obra hi ha una còpia a l’exterior de l’entrada principal del Museu Reina Sofia, de Madrid i, a escala reduïda, a la Plaça de Barrionuevo de Toledo. L’original no va tornar mai de França.

Alberto va dissenyar també per a l’edifici les prestatgeries de la secció d’arts populars que es trobaven al segon pis,

La Montserrat obra del gran escultor català Juli González (Barcelona, 1876 – Arcueil (París), 1942), és una altra de les peces destacades que es trobaven just a la façana principal de l’edifici.

L’escultura de ferro representa a una camperola catalana, amb una falç al braç dret i un nadó a l’esquerra. Simbolitza la lluita de la pagesia, de les dones, les víctimes innocents de la Guerra Civil i el futur de la República espanyola.

La importància de La Montserrat no només és des de la vessant artística, sinó també ideològica, doncs simbolitza la resistència al feixisme. Es una representació simbòlica de la república, del poble català i espanyol que lluita pels ideals democràtics.

González converteix una camperola catalana en un símbol, en un model, en un referent per a la seva pròpia obra i, de fet, posteriorment, va realitzar diferents variants o interpretacions en obres como El cap de la Montserrat Cridant, de 1942, que mostra el dolor i el pessimisme de l’artista després del fatal destí de la guerra i el triomf del feixisme.

Aquesta obra mestra de l’escultura es pot contemplar en l’actualitat a Holanda. Concretament al Stedelijk Museum d’Amsterdam. Desconeixem les circumstàncies que la van portar a aquest destí.

Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), escultor català que va morir al front de Madrid, convertint-se en una de les primeres víctimes a las files republicanes durant l’inici de la Guerra Civil, fou l’autor de La banyista, una figura femenina que es trobava al costat de la rampa que puja al segon pis de l’edifici. Per sort aquesta obra la podem contemplar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a les sales dedicades a l’art durant el període de la Guerra Civil.

Després de la seva mort se li va dedicar un homenatge pòstum al mateix pavelló i es va exposar una altra obra seva que representava un os polar, exemple del seu realisme escultòric, conservat al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

El nord-americà Alexander Calder (Filadèlfia, 1898 – Nova York, 1976) fou l’únic artista estranger convidat a participar al Pavelló de la República. Va realitzar La font de mercuri que significava un pas endavant en la recerca del moviment en escultura.

Amb aquesta obra, Calder va voler retre homenatge al poble d’Almadén, d’on aleshores s’extreia el seixanta per cent del mercuri mundial, i fortament castigat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil espanyola.

Estava situada al pati interior de l’edifici, just davant del Guernica.

Alexander Calder, en testimoni de l’amistat que l’unia amb Joan Miró, va donar l’obra a la Fundació Joan Miró on la podeu veure en un espai protegit per un vidre, per motius de seguretat, doncs els vapors emesos pel mercuri són nocius per a la salut.

Al Museu Centro de Arte Reina Sofia de Madrid hi ha una maqueta realitzada pel propi Calder l’any 1943.

En darrer lloc dir-vos que Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mogins, la Provença, 1973) va realitzar altres obres d’art, a part del Guernica, que van estar exposades al pavelló, com aquest Cap de Dona, una escultura que formava part d’una sèrie de quatre caps, tres d’elles exposades també al pavelló.

Van ser realitzades l’any 1931 al seu estudi de Boisgeloup (Gisors), i estaven inspirades en la fisonomia de Marie Thérèse Walter. Les escultures van ser situades, una a l’exterior del pavelló sota l’escalinata de l’entrada, i les altres dues al segon pis.

En opinió de Josefina Alix Trueba: “las «Cabezas de Boisgeloup» pasaron a simbolizar en el imaginario de Picasso a «la República Española amenazada»“.

Actualment és poden contemplar algunes d’elles al Museu Picasso d’Antibes, a França.