Deixa un comentari

Anarquisme: recursos d’informació

Aquests darrers dies ens hem trobat que són molts els usuaris que ens demanen material sobre Anarquisme.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim abundant bibliografia sobre la matèria: més de 2000 monografies i gairebé 700 revistes d’ideologia anarquista de principis del segle XX i dels períodes de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola, de l’exili, de la Transició Democràtica, així com de l’actualitat. Custodiem documentació d’arxiu sobre aquesta temàtica que trobareu principalment als inventaris dels Fons FV, el Fons F-FV, el Fons DPP (CNT-AIT) i el Fons DO.

Recomanar-vos també els recursos sobre la Setmana Tràgica i Francesc Ferrer i Guardia i l’Escola Moderna que trobareu a la nostra web.

Sapigueu però que podeu trobar informació en els recursos digitals següents:

Una impressionant hemeroteca digital amb centenars de revistes anarquistes ordenades alfabeticament de lliure accés. Es tracta d’un projecte endegat l’any 2013 per la Bibliothek der Freien de Berlín associat a la FICEDL, la Fédération internationale des centres d’études et de documentation libertaires desde 2020.

Amb una biblioteca i arxiu molt important amb material documental i audiovisual digitalitzat que no deixa d’augmentar amb nous projectes i un centre de documentació on es poden trobar molts recursos digitals: el Centre de Documentació Històric Social el catàleg del qual forma part de la Xarxa de Biblioteques Socials que està treballant per incorporar-hi tots els documents. Pots consultar els que ja han estat catalogats, i també accedir als que estan digitalitzats.

Amb un impresionant catàleg de publicacions llibertàries i pemsa llibertaria i anarcosindicalista a Espanya

Un fantàstic projecte de recerca interdisciplinari auspiciat per La Virreina Centre de la Imatge i per l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) que té com a objectiu situar i documentar les principals publicacions anarquistes del període objecte dʼestudi —diaris, revistes, opuscles, butlletins i llibres—, parant especial atenció a la seva dimensió gràfica i, a partir dʼaquí, resseguir la vida i obra dʼil·lustradors, fotògrafs, cartellistes, tipògrafs, dissenyadors, caricaturistes, ninotaires i altres professionals vinculats a les arts gràfiques que hi col·laboraven.

Podeu fer cerques avançades per trobar els documents que formen part de l’arxiu o navegar a partir dels diferents autorspublicacions, o els arxius on es troben.

Sapigueu que un bon nombre de les imatges que s’hi poden veure han estat aportades pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Centre de documentació per a la difusió de la memòria històrica antiautoritaria i llibertària dels processos històrics esdevinguts en l’Estat espanyol al llarg del segle XX. Amb un apartat de documentació on trobarem premsa llibertaria digitalitzada amb Tierra y Libertad o Solidaridad Obrera entre d’altres.

No oblidem l’ Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam (IISG), entitat encarregada de salvaguardar la memòria de l’organització anarco-sindicalista CNT-FAI.

En darrer lloc comentar també que des del passat any 2019 el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va signar un acord de col·laboració amb Virus Editorial, un projecte col·lectiu autogestionat engegat l’any 1991, amb la voluntat de crear una doble estructura d’edició i distribució amb el qual s’estableix  com a punt clau l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques, així com la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats.

Podeu consultar les publicacions de Virus que tenim a la biblioteca en aquest taulell del nostre Pinterest:

Com sempre, esperem que tota aquesta informació us sigui d’utilitat!


Deixa un comentari

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

L’any 2017 la Generalitat de Catalunya va instituir el 5 de febrer com el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.

Un 5 de febrer de 1939, els màxims representants de les institucions republicanes: el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del Govern Basc, José Antonio de Aguirre; el president de la República espanyola, Manuel Azaña i el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio, van fugir de l’ofensiva franquista pel coll de Lli a l’Alt Empordà, juntament amb centenars de civils i militars, la major part dels quals no van tornar mai més a casa seva.

Quasi la meitat de les persones, unes 220 mil, que van fugir ho van fer per La Jonquera i el Pertús. La majoria de fotografies que testimonien aquest èxode es van prendre en aquest punt.

Precisament, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, conservem un conjunt de divuit postals enquadernades que il·lustren l’exili republicà des del Pertús fins al camp de concentració de Sant Cebrià.

Per tal de commemorar aquesta efemèride, us presentem diversos recursos que hem elaborat a la biblioteca relacionats amb l’exili i la deportació.

En primer lloc tenim una selecció d’opuscles de l’època de l’exili republicà que pertanyen als fons del CRAI Biblioteca Pavelló de la República. Aquesta selecció serveix per complementar la mostra bibliogràfica sobre L’Exili 1939-1975 i el recull monogràfic sobre la Commemoració del 70è aniversari de la diàspora republicana.

Dir-vos també que al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu consultar un gran nombre de publicacions periòdiques editades a l’exili.

Tenim un recurs web que permet accedir a la col·lecció de premsa de l’exili del nostre fons mitjançant diverses opcions de cerca.

I en darrer lloc, recordar-vos també que tenim un Banc d’Imatges on trobareu una gran quantitat de material d’arxiu relacionat amb l’exili com les fotografies del vaixell Sinaia que va traslladar cap a Mèxic milers de refugiats espanyols que fugien de la Guerra Civil.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també conservem documentació diversa relacionada amb l’exili actual que pateixen els polítics catalans després del referèndum d’autodeterminació del 1r d’octubre del 2017.

Tant de bo, en un futur no molt llunyà, es deixin de produir desplaçaments forçosos de població i aquest tipus d’efemèrides no s’hagin de commemorar.


Deixa un comentari

Exposició “Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòria” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Demà dissabte dia 22 de gener al Museu d’història de la immigració de Catalunya (MhiC) s’inaugura l’exposició Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòriacomissariada per David Fernàndez de Arriba i Lilianna Marín de Mas.

Al llarg del passat 2021 el museu ha organitzat diversos actes que han girat entorn el còmic i les migracions com un club de lectura, la instal·lació Dones dibuixant i migrant així com una diversitat d’activitats educatives.

Aquesta mostra neix de la voluntat de donar visibilitat al còmic com a un mitjà compromès amb una realitat tan complexa, tan propera i tan transcendent com és el fenomen migratori, recorrent la història de les migracions a l’Espanya del segle XX a partir d’aquestes creacions artístiques.

L’exposició està dividida en tres àmbits: l’exili, el franquisme i l’època recent i, mitjançant les diferents vinyetes, es fa un recorregut que mostra de manera transversal i diversa l’evolució de la societat.

El còmic ha estat sovint lligat a les migracions. Obres com Superman o altres còmics com Maus van ser escrites per fills de immigrants jueus europeus. Un altre exemple més recent és Persépolis: la seva autora va deixar el seu Iran natal per establir-se a França.

Les vinyetes no són únicament un entreteniment infantil, moltes vegades parlen sobre temes socials o històrics, a més de tenen una gran capacitat divulgativa i de reflexió.

Moltes obres del còmic espanyol han intentat posar paraules a un passat que ha estat molts anys silenciat. Les històries dels exiliats republicans i d’altres migracions cap a diferents parts d’Europa més desenvolupada, per tal de fugir de la misèria de la dictadura franquista, també han trobat espai dins les vinyetes.

Dibuixants que es van haver d’exiliar, com Josep Bartolí o Josep Narro, conviuen en harmonia amb autores actuals tan innovadores com Ana Penyas o Nadia Hafid. Autors tan consagrats com Jaime Martín o Paco Roca comparteixen espai amb les revistes que els exiliats van crear als vaixells que els portaven a Amèrica. 

Aquesta exposició és un espai que estableix sinèrgia entre el còmic, la memòria i les migracions. Busca apropar-se a un públic interessat a les qüestions socials i històriques, així com també a aficionats del còmic i qualsevol altre persona que estigui desitjant conèixer d’on venim per tractar d’entendre cap a on anem.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta exposició material del seu fons com les revistes d’exili: Mexique : diario de a bordo de la 3ª expedición de republicanos españoles a México i Sinaia : diario de la primera expedición de republicanos españoles a México que podeu trobar dins el nostre recurs web sobre premsa republicana a l’exili.

Han comptat també amb la col·laboració, de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el CEAR Euskadi, el Museu Memorial de l’Exili entre altres entitats.

Es disposa també d’una biblioteca creada gràcies a les editorials col·laboradores i a la Biblioteca Font de la Mina. La selecció d’obres permeten apropar-se al fenomen de la migració mitjançant la lectura.

Des de l’any 2004, a la Masia de Can Serra de Sant Adrià del Besós, es va obrir el Museu d’història de la immigració de Catalunya, un projecte que té una part d’exposició permanent i una altra sala amb exposicions temporals com aquesta que pretenen treballar la temàtica migratòria i el diàleg intercultural.

La mostra es podrà visitar fins al 30 de juliol del 2022. No us la perdeu!


1 comentari

Renovada l’eina de cerca del CRAI de la UB

Des del passat dia 26 de juliol està disponible el nou Cercabib, eina de descoberta única de tots els recursos del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Amb aquesta eina podeu realitzar cerques de manera simultània a tot el fons del CRAI al marge del suport, tipologia o ubicació del recurs. És a dir: llibres, revistes, articles de revista, tesis, audiovisuals i altres, independentment de si són recursos en paper o format electrònic i de si estan ubicats físicament a algun dels CRAI Biblioteques o allotjats en un servidor propi o aliè.

Entre les millores que incorpora el nou sistema destaquem la interfície de consulta, que en una sola cerca permet descobrir tots els recursos d’informació: els recursos físics del catàleg, els articles i llibres electrònics de la Biblioteca Digital de Catalunya BDC i els repositoris digitals de totes les institucions membres del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya CSUC

També que s’adapta a tota mena de dispositius mòbils permetent la personalització de la interfície segons les necessitats i interessos de l’usuari.

Hi ha la possibilitat de fer cerca per veu i múltiples filtres de cerca (matèria, tipus de recurs, any, idioma, col·lecció, disponibilitat, biblioteca, noves adquisicions, etc.).

I també permet la configuració de la visualització dels resultats obtinguts.

Aquesta eina incorpora funcionalitats interessants per a la investigació pel que fa a la citació dels resultats obtinguts, és a dir: permet saber com citar les fonts trobades, què referencien i qui les cita.

Disposeu d’un enllaç a les bases de dades i podeu cercar revistes científiques per títol i àmbit temàtic.

Podeu accedir al Cercabib directament i des de la pàgina d’inici del web del CRAI.

Us deixem amb aquesta presentació:


1 comentari

Feina feta al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República durant el confinament

Quan el passat 13 de març de 2020 van rebre la notícia de ens havíem de quedar a casa confinats amb motiu de la pandèmia, en principi per un període de 15 dies, que en realitat serien molts més, vam haver de començar a fer teletreball.

En una biblioteca hi ha moltes tasques que són necessàriament presencials, la primera atendre els usuaris però aquesta, tot i ser la prioritària, no és pas la única.

Destaca especialment la gestió dels fons que arriben sigui per compra o per donació: monografies, publicacions periòdiques i documentació d’arxiu que cal seleccionar i processar, etc.

Aquests processos van quedar paralitzats i no s’han pogut reprendre fins a la tornada a la biblioteca però hi ha altres tasques que només necessiten temps i un ordinador amb una bona connexió.

En aquest post us volem explicar una d’aquestes feines que han estat les protagonistes del nostre confinament.

Ja fa uns quants anys que biblioteques, hemeroteques, arxius i moltes institucions públiques i privades han dedicat notables esforços en la digitalització dels seus fons de publicacions periòdiques. L’objectiu és facilitar la feina a estudiants i investigadors posant a l’abast de tothom uns fons que d’altra manera s’haurien de consultar necessàriament dintre de les seves parets.

Aquest no és un procés ràpid ni barat, per aquest motiu cada institució ha fet una tria del material a digitalitzar prioritàriament així com de la metodologia i el tractament tècnic a seguir. A més, no solen haver col·leccions completes de revistes en una sola institució o sigui que en la majoria de casos, s’han digitalitzat col·leccions parcials amb la notable excepció d’ ARCA, l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.

Però a mida que aquests projectes de digitalització han anat estenent-se en el temps i en el nombre d’institucions i consorcis implicats, podem dir que actualment ja hi ha un volum notable de publicacions periòdiques totalment o parcialment accessibles en línia.

El següent punt seria: els investigadors coneixen i tenen accés fàcil a totes aquestes publicacions? Creiem que en la majoria de casos no és així i per aquest motiu ja fa temps que ens vam decidir a identificar-les i fer-les accessibles des del nostre catàleg i per extensió des del CCUC (Catàleg Col·lectiu de la Universitats de Catalunya).

Però ha estat ara, arran del confinament que hem pogut dedicar moltes hores a navegar per les diferents institucions i identificar totes aquelles revistes de les quals nosaltres tenim exemplars en paper i que tenen números digitalitzats accessibles en línia.

Si recordeu en un post que vam titular Hemeroteques digitals: un tresor amagat, veureu que la llista és llarga i, tot i que no la donem la feina per acabada, sí que podem dir que hem identificat més de 1.600 publicacions periòdiques dels més de 10.000 títols de la nostra col·lecció que poden ser consultades en línia.

Un cop feta la identificació i verificat el seu correcte funcionament, es passa aquesta informació a les companyes de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona, que fan la catalogació de la versió digital i l’enllaç al catàleg.

Uns exemples amb el procés acabat serien:

La resta de títols identificats s’aniran incorporant al catàleg progressivament.

En circumstàncies normals, i dins de la dinàmica habitual de la biblioteca, resulta difícil tirar endavant aquest tipus de feines que demanen molt de temps i concentració continuada: les tasques canviants del dia a dia ho impedeixen.

Finalment però, haurem d’agrair al confinament que un projecte que anava creixent molt lentament s’hagi pogut accelerar en aquesta proporció!

Us seguirem explicant més feines “confinades”….


Deixa un comentari

Hemeroteques Digitals: un tresor amagat

Arran de la notícia que la Biblioteca de Catalunya ha posat en marxa un nou recurs: Premsa Catalana Digitalitzada, inventari cooperatiu que inclou una relació de revistes i diaris catalans amb versions digitalitzades, que compta amb més de 2.000 capçaleres d’institucions diverses i que té com a objectius facilitar l’accés a la premsa catalana digitalitzada des d’un únic portal i actuar com a instrument de suport a la planificació de digitalitzacions, volem aprofitar l’avinentesa per parlar de les hemeroteques digitals.

Aquest tipus d’hemeroteques són un recurs imprescindible per la preservació i conservació de la memòria històrica i una eina molt important pels investigadors. N’hi ha cada vegada més tant de caràcter local, regional, nacional o internacional.

No és la primera vegada que parlem d’aquest tema al nostre blog: en ocasions anteriors hem fet entrades parlant de l’Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de Madrid, de la Fundación AG-FITEL, del Diari ABC, o de la Fundación Largo Caballero .

Hem volgut fer un llistat de les més destacades de casa nostra, a nivell de l’estat espanyol i, una breu pinzellada a les europees i internacionals.

Catalunya:

Estat espanyol:

I les hemeroteques dels diaris:

Recomanem el portal Periodicomania: recursos en Internet sobre Publicaciones Periódicas de la Biblioteca Nacional de España per estar al dia de les noves incorporacions i per descobrir nous àmbits hemerogràfics com el de les ciències o l’art.

Europa i altres:

En darrer lloc mencionem també Google News un dels recursos que ofereix Google amb una gran col·lecció de diaris digitalitzats.

Dediquem aquest post del nostre blog a Miquel Velasco, historiador especialista en Guerra Civil i Exili republicà i estimat usuari del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Esperem que aquesta informació li sigui d’utilitat… i a la resta d’investigadors també!


Deixa un comentari

Garbo l’espia català i l’aniversari de la revista Sàpiens

Aquest novembre la revista Sàpiens ha arribat al número 200 amb una una nova exclusiva sobre Joan Pujol, més conegut amb el sobrenom de Garbo, l’espia català que va enganyar els alemanys en fer-los creure que el desembarcament de Normandia seria una maniobra de distracció.

El periodista Jordi Finestres recupera la història de Garbo que ja es va explicar al número 1 de la revista que, precisament han reeditat per celebrar l’efemèride i que es pot obtenir junt amb el número de novembre, reconstruint la vida d’aquest agent doble després de la Segona Guerra Mundial constatant que va continuar fent d’espia i que fins hi tot va provar ser un triple agent en la lluita contra el comunisme durant la guerra freda.

Garbo ha estat un dels espies més importants del segle XX. La seva intel·ligent maniobra de distracció a Normandia  va salvar milers de vides i va canviar el decurs de la Segona Guerra Mundial.

Si voleu saber més coses sobre la figura de Garbo  podeu comprar la revista i també consultar el nostre catàleg on trobareu diversos llibres que tracten la seva fascinant vida.

Volem aprofitar l’avinentesa per informar-vos també que fa pocs dies, inventariant el fons personal del periodista Xavier Vinader, del que ja us hem parlat nombroses vegades en el nostre blog, vam trobar una sèrie de fotografies de Garbo algunes d’elles, poc conegudes que les podreu consultar al nostre arxiu.

Us deixem amb una petita mostra:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Felicitats als companys de Sàpiens per la feina feta. Us desitgem molts més èxits editorials!


Deixa un comentari

Conveni signat entre el CRAI de la Universitat de Barcelona i la Fundació Josep Irla

El CRAI de la Universitat de Barcelona a través del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va signar un temps enrere un conveni de col·laboració amb la Fundació Josep Irla que ja està donant importants fruits.

Es tracta del web memoriaesquerra.cat.

Aquesta Hiperenciclopèdia d’Esquerra Republicana de Catalunya, com ells mateixos l’anomenen, és un projecte de recuperació de la memòria històrica que té per objectiu referenciar les personalitats, publicacions, entitats i fets més rellevants relacionats amb els més de 80 anys d’història d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El web es va posar en funcionament al juliol de 2007 amb 55 entrades corresponents a les biografies dels principals dirigents d’Esquerra del període republicà; al març de 2009 s’hi van incorporar 75 noves biografies i les 4 primeres publicacions periòdiques. Des d’aleshores el projecte ha continuat ampliant-se periòdicament fins assolir, a data d’avui, el total de 54 publicacions periòdiques.
La digitalització d’aquestes publicacions ha estat possible gràcies a la col·laboració de diverses entitats i particulars que han permès l’accés als seus fons, entre les quals el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Altres institucions públiques col·laboradores són per exemple: l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Carles Pi i Sunyer, etc.

A la presentació podem llegir “Un projecte tan ambiciós ha de ser forçosament una obra col·lectiva i de llarg abast en el temps, per això convidem a tothom a participar-hi, a fer-nos arribar les dades de què disposeu (biografies, fotografies, documents…) de qualsevol persona vinculada a la història d’Esquerra, per així anar ampliant i millorant aquest lloc web, amb la voluntat que tota la informació aquí recollida, i de lliure accés a Internet, sigui útil a qualsevol persona interessada en la recuperació de la memòria històrica en general i en la història d’Esquerra en particular”.

La tasca no s’ha acabat i la Biblioteca continua aportant tota la documentació possible per fer-la créixer en benefici de tothom.

Felicitem la Fundació Josep Irla, no només per la feina feta fins ara sinó també per la qualitat del resultat: només cal que feu una mirada al web per comprovar que s’ha treballat d’una manera excel·lent.


Deixa un comentari

Exposició “Pompeu Fabra, el lingüista modern” a l’Ateneu Barcelonès amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En el marc de la commemoració del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra (1868-1948), el lingüista i gramàtic català més il·lustre, l’Ateneu Barcelonès ha preparat un seguit d’actes que volen posar de relleu la seva personalitat i la seva tasca.

Pompeu Fabra, que també va presidir l’Ateneu Barcelonès entre el 1924 i el 1926, és una de les personalitats més importants de la Catalunya del segle xx. En opinió de l’escriptor i periodista Josep Pla, simplement, la més important.

Per què? Perquè va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu a la qual es va adherir tot el país, la codificació lingüística de Pompeu Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió de la Catalunya d’avui.

El jove Pompeu Fabra va integrar-se al col·lectiu que impulsava la revista L’Avenç, un grup d’intel·lectuals que aspirava a convertir el català en una llengua nacional: una llengua que identifiqués una literatura autònoma en pla d’igualtat amb les altres literatures europees, i que fos el suport d’una cultura rica, no subordinada, que s’obrís a Europa i al món sense la interposició del castellà.

Convertir el català en llengua nacional també volia dir parlar-lo sense sentiment d’inferioritat, i adaptar-lo a les exigències del món contemporani, fent-lo útil per a totes les necessitats comunicatives d’una societat avançada.

Aquest nous plantejaments van situar de mica en mica el debat sobre la codificació del català, doncs, en un context d’estandardització i, en definitiva, en un context de projecte de normalització lingüística, de recuperació de la plena funcionalitat de la llengua.

A l’entrada de carruatges de l’Ateneu Barcelonès es pot visitar l’exposició Pompeu Fabra, el lingüista modern, comissariada pel filòleg Jordi Manent en la qual ha col·laborat el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la reproducció de diversos articles de publicacions periòdiques de l’època. L’espai és accessible al llarg de tot l’horari d’obertura de l’Ateneu sense necessitat d’entrar a les zones reservades per als socis.

No us la perdeu!


1 comentari

Digitalitzada la revista “Mujeres Libres” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tenim una molt bona notícia per anunciar-vos.

La revista Mujeres Libres es troba digitalitzada i en accés lliure al portal del sindicat CGT, la Confederació General del Treball.

L’ organització anarco-feminista anomenada Mujeres Libres va néixer l’any 1936.  Estava vinculada a la  CNT-FAI i va arribar a tenir més de 20.000 afiliades. Des de les pàgines de la revista van qüestionar la societat patriarcal i consideraven agents opressors tant l’Estat, com el capitalisme, l’església i els mateixos companys del moviment obrer i anarquista.

Des d’aquesta organització es va crear una revista, que portava el mateix nom. Van sortir publicats un total de 14 números que es van convertir en una eina fonamental per desenvolupar el treball formatiu i organitzatiu del moviment.

La publicació destacava per l’originalitat dels seus continguts i per la modernitat en el seu disseny, maquetació i il·lustracions. El darrer número va ser publicat durant la tardor de l’any 1938,  mesos abans d’acabar la guerra civil, però no en va quedar cap exemplar.

Precisament, aquest  darrer número que es conserva, el 13, és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat per ser digitalitzat i d’aquesta manera s’ha pogut completar la col·lecció que apareix al portal.

No deixeu passar l’oportunitat de donar un cop d’ull a aquesta magnífica revista. Segur que us agradarà!