Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Segona República espanyola


by 1 comentari

Exposició “Artistes compromeses amb la República” al Museu Maricel de Sitges amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 14 d’abril, es pot veure al Museu Maricel de Sitges l’exposició Artistes compromeses amb la República, una magnífica mostra que reuneix obres de diverses disciplines, des de cartells fins a olis, fotografies, etc. fetes per dones que van expressar el seu rebuig al feixisme i la seva militància republicana a través de l’art.

La proclamació de la Segona República espanyola el 14 d’abril de 1931, va ser rebuda per la majoria de les dones amb una gran il·lusió i va generar en elles grans expectatives i una gran efervescència de llibertat. Es van introduir canvis legislatius importants destinats a eliminar la discriminació de les dones.

La política cultural de la Generalitat de Catalunya es va dirigir a aconseguir que la cultura fos catalana, democràtica, científica i laica, intentant posar els màxims esforços a elevar el nivell cultural de la població.

S’obriren nous museus i noves sales privades d’exposicions, es crearen tallers escola i nous grups d’artistes a la recerca d’un nou art i moltes dones artistes en van treure profit i hi van participar.

Malauradament, amb l’aixecament feixista, tots els intents de crear un art nou, una avantguarda artística, es van truncar. Les galeries privades van pràcticament tancar: les obres no es venien. Durant els anys de guerra hi va haver dues menes d’activitat: els salons oficials i les exposicions impulsades per partits i sindicats. No obstant això, fou un període de gran creativitat a la zona republicana. La producció artística es va polititzar i posà l’accent en la propaganda.

Organitzada pel Consorci Patrimoni de Sitges aquesta mostra pretén donar llum i fer visibles moltes artistes que, des del primer moment, van prendre partit a favor de la República i de la revolució.

Es posaren al servei de la Generalitat de Catalunya per participar en l’ensenyament, la cultura, la protecció del patrimoni artístic… Elles, a l’igual que els seus companys, jugaren un gran paper en la comunicació d’informació i en la transmissió ideològica.

S’afiliaren als sindicats d’artistes, participaren en exposicions i col·laboraren amb els seus dibuixos i fotomuntatges en diferents revistes del moment.

Amb aquesta exposició es recuperen i donen a conèixer les obres realitzades per aquestes dones artistes, la iconografia de les quals mostra diferents aspectes de la vida durant els anys de la Segona República espanyola (1931-1939) que han quedat oblidades de la història i la memòria i ara es podrà esmenar la seva vàlua.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per a la mostra.

Destaquem tots aquests cartells:

I també exemplars de diverses publicacions periòdiques com varis números de La Vanguardia de l’any 1938, de la revista Moments: la revista del nostre temps, Nueva Cultura : información crítica i orientación intelectural, Orto. Revista de Documentación Social, Mi Revista: ilustración de actualidades i ABC. Diario Republicano de Izquierdas.

Teniu temps fins el proper mes de setembre per visitar-la! No us la perdeu!


by Deixa un comentari

La col·lecció de paper moneda del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La col·lecció de Paper moneda del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta de  més de 300 unitats documentals. La majoria són bitllets locals emesos majoritàriament durant el període de la Guerra Civil a Catalunya. També hi  ha emissions estatals del període franquista, de la Dictadura de Primo de Rivera i de la II República i d’alguns municipis d’Aragó del període de la Guerra Civil. A més, hi ha una petita mostra de paper moneda de l’estranger (Alemanya, Cuba, Rússia, Vietnam, etc.).

Bona part de la col·lecció està digitalitzada i es pot consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

L´origen d´aquesta col·lecció rau en el Decret de la Generalitat de Catalunya del 21 de setembre de 1936, el qual permetia crear una emissió de bitllets locals de curs obligatori a tot el territori català i també per l’àrea republicana del Front d’Aragó, la garantia dels quals la constituïen el propi tresor i els estocs d´or de la mateixa Generalitat.

L’alteració de les circumstàncies econòmiques, ja des dels primers mesos de la guerra, afectà en gran proporció l’activitat financera de Catalunya i, en particular, provocà una gran escassetat de moneda de metall; d’una banda,per l’atresorament de la plata en mans de particulars i del govern republicà i, de l’altra, per la retirada de la xavalla de coure (metall usat en les indústries de guerra). Aquest fet causà greus dificultats per fer transaccions comercials i, en la vida ordinària, la desaparició de la moneda petita o fraccionària.

Conscients d’aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya va emprendre, el mes de setembre del 1936, l’emissió de bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja. Aquesta iniciativa no va prosperar per l’oposició del Govern espanyol, alhora que aquests bitllets tampoc no resolien el canvi menut, ja que els valors nominals eren massa elevats.

Davant d’aquesta situació, el 9 d’octubre de 1936, el Govern de la Generalitat, amb la modificació de la Llei Municipal Catalana dotà els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal.

La majoria dels consistoris catalans van utilitzar aquest privilegi i dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 emeteren paper moneda o bé algun signe monetari local, la qual cosa demostra la importància i la validesa de la mesura per resoldre la difícil situació malgrat l’oposició i la prohibició expressa del Govern de l’Estat, amb seu a València.

Finalment, i en la mesura que els municipis catalans eren ocupats per l’exèrcit feixista del general Francisco Franco, el paper moneda local era anul·lat i retirat en el seu valor econòmic.

Aquesta col·lecció constitueix, des del punt de vista històric, una font molt important per a l´estudi de la vida política, econòmica i social, principalment de Catalunya durant els anys de la Guerra Civil.

El fet que trobem tot aquest material digitalitzat permet posar a l´abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material poc conegut, fins ara, pel fet de pertànyer a col·leccions privades normalment poc accessibles.

Els bitllets es visualitzen ordenats alfabèticament per la població emissora,  respectant el nom original de l’època.

Es poden fer cerques per matèries i també per emissors:

Si voleu saber més sobre el tema us recomanem la guia temàtica “La moneda a la guerra civil espanyola” elaborada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya amb bibliografia i recursos audiovisuals molt interessants. Concretament ens ha agradat el curs: La moneda a la guerra civil espanyola: art, disseny i propaganda.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!


by Deixa un comentari

La Segona República espanyola, a través dels seus textos fonamentals: nova publicació amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La Segunda República española: textos fundamentales, és el títol d’una recent publicació d’Edicions UB, amb edició a cura de Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, que recull una selecció de lleis, discursos i proclames d’un dels períodes més intensos de la història d’Espanya.

L’obra conté un estudi introductori històric de Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, especialitzada en l’estudi del nacionalisme català, la Guerra Civil espanyola i el franquisme, i la història econòmica contemporània d’Espanya.

També conté la investigació documental de Noli Cabezas Ramírez, doctoranda del Departament d’Història Contemporània de la UB.

Aquest llibre és una antologia de setanta textos fonamentals de la Segona República espanyola. Són escrits que va produir la mateixa República, així com altres institucions i personatges, en què es defensava aquest règim i la seva concepció de la política.

Es compilen proclames, lleis, textos institucionals i discursos d’aquells anys, paraules d’afirmació i compromís que encara avui ressonen per la seva defensa de la democràcia legítima, en una Espanya que estava immersa en la llarga crisi de la restauració monàrquica, i en una Europa marcada aleshores pels problemes econòmics i l’ascens dels sistemes dictatorials.

Cada capítol inclou, a més dels textos recollits, una introducció que els contextualitza i una selecció de fonts complementàries que es poden recuperar en línia i que sumen, en total, una seixantena més de documents.

Aquesta antologia vol ser el testimoni documental d’una experiència excepcional i d’interès continuat en la història espanyola, per aportar proves sobre diferents aspectes d’una època clau a Espanya i a Europa. Vol esdevenir una eina d’informació útil per a centres d’estudi, acadèmics, estudiants i públic en general, interessats en la història contemporània i la particular crònica política espanyola.

L’obra recull un material d’accés difícil i el posa a disposició de les persones que vulguin estudiar aquest període: les lleis principals, els decrets del Govern més decisius i un conjunt variat de proclames, discursos i escrits.

Dir-vos també que cadascun dels nou capítols que estructuren l’obra s’obre amb la imatge d’un dels cartells de propaganda republicana custodiats al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, que n’ha cedit l’ús per a l’ocasió. 

A tall d’exemple us en mostrem uns quants d’autors tan destacats com els catalans Ricard Opisso o Carles Fontserè:



El primer capítol recull textos sobre l’adveniment de la República, com ara el Pacte de Sant Sebastià (1930) o l’Estatut jurídic del Govern provisional (1931). El segon, centrat en la política general republicana, inclou l’al·locució als espanyols d’Alejandro Lerroux després dels fets d’octubre del 1934, així com el programa del Front Popular, fet públic el 15 de gener de 1936, entre altres textos. El debat autonòmic és el tema del tercer capítol, on es troben, per exemple, els estatuts d’autonomia de Catalunya (1932) i del País Basc (1936), el projecte d’estatut de Galícia (1932), com també les proclamacions de la República Catalana de Francesc Macià, el 1931, i de l’Estat Català de Lluís Companys, el 1934.

El quart capítol recupera textos relacionats amb el nou ordre militar republicà, com ara el decret d’anul·lació de la Llei de jurisdiccions (1931), que des del 1906 havia posat sota jurisdicció militar les ofenses a la unitat de la pàtria, la bandera i l’honor de l’exèrcit. A continuació s’aborda la qüestió religiosa, amb discursos de Manuel Azaña i José María Gil-Robles i decrets com el de dissolució de la Companyia de Jesús en territori espanyol (1932). El sisè capítol se centra en les reformes educatives, com les que van suposar el decret sobre bilingüisme escolar a Catalunya i la llei de creació d’escoles públiques, ambdós del 1931.

La reforma agrària i econòmica, tema ineludible, ocupa el setè capítol, que reuneix lleis com la de contractes de cultius (1934) i decrets com el de col·lectivitzacions i control obrer (1936), tots dos de la Generalitat de Catalunya. El vuitè presenta una selecció de lleis i decrets que van significar un gran avenç en la transformació social d’Espanya, com ara la llei del divorci i la llei del matrimoni civil. També inclou discursos, com el que va fer Clara Campoamor a les Corts el 1931 en defensa del sufragi universal femení. L’últim capítol aplega els discursos antifeixistes d’Indalecio Prieto, Juan Negrín, Francisco Largo Caballero, Manuel Azaña i Julián Besteiro, pronunciats durant la Guerra Civil.

Us recordem que el teniu a la vostra disposició a la nostra biblioteca!


by Deixa un comentari

Exposició “Un segle de republicanisme català 1900-2000” al Memorial Democràtic amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des de principis del mes de juliol, al Memorial Democràtic, es pot veure una exposició dedicada a repassar els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya que porta per títol Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política.

La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i té com a objectiu recuperar la memòria dels fets i projectes polítics vinculats al republicanisme dels darrers cent anys.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint la reproducció de diversos cartells com : Escola Nova: poble lliure del CENU Consell de l’Escola Nova Unificada, un altre editat per l’impremta Grafos l’any 1938: Catalans 11 de setembre 1714-1938 i Front Popular! front de victòria i de llibertat del cartellista català Martí Bas de l’any 1936.

Aprofitant l’avinentesa, l’historiador Miquel Izard i Llorens, professor jubilat d’Antropologia i Història d’Amèrica del Departament d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona, ens ha fet arribar les seves impressions després de visitar l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.

L’antany de l’enguany                                                                                           

Segons l’IEC Història és “Exposició sistemàtica dels esdeveniments que afecten un poble, una institució, un ciència, un art”, però alguns maliciem que sol ser una ben peculiar versió del passat engiponada en els nostres dies.

Mai podrem saber que hauria dit fra Ginebró Serra d’assabentar-se que les seves missions tingueren un catastròfic efecte, una hecatombe, sobre la població nadiua; ni els milions de víctimes de les atzagaiades de Mao de poder visitar l’exposició a Beijing del centenari de la creació del PCCh.

Pel que fa a un altre centenari, el Memorial Democràtic acaba d’estrenar l’esplèndida exposició “Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política”, en realitat la crònica d’ERC i dels seus personatges i protagonistes.

Qualsevol interessat per un període tan engrescador del nostre ahir hauria desenvolupat alguns esdeveniments que la mostra no amplia. La victòria popular sobre els alçats del 18 de juliol, en estroncar la destorbadora baluerna estatal, política, eclesiàstica, econòmica o cultural, va afavorir el protagonisme d’una ingent quantitat de persones, col·lectius i entitats fins aquell moment negligides o acuitades, les dones o la munió de pedagogs innovadors marginats o perseguits, cartellistes i altres artistes, economistes o metges, de la qual cosa en sorgiren el CENU o la Comissió d’Indústries de Guerra, Mujeres Libres o el Consell de Sanitat de Guerra.

Diria que les mudances i reemplaçaments foren possibles per que polítics com Tarradellas assoliren, durant un any, coordinar-se amb la sorprenent abundor de suggeriments i alternatives de tota mena. Després el Pep del Gel “mandó a parar”, doncs no pensava permetre les experiències que ell anorreà amb tota la violència imaginable i possible a la URSS.

A un altre nivell s’hauria pogut ressenyar la tasca duta a terme per tants exiliats en força indrets de la diàspora provocada pel franquisme; per citar-ne un sol cas que conec la duta a terme per Marc Aureli Vila i altres en el Centre Català de Caracas.

Miquel Izard

Teniu temps de visitar-la fins a finals d’any. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a l’exposició “Per una educació en llibertat” al Born de Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria fa pocs dies que acaba d’estrenar una exposició al voltant de la reforma pedagògica a Barcelona entre el 1908 i el 1979 i que porta per títol  ‘Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979’.

La mostra parteix del moment històric en que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un Pressupost Extraordinari de Cultura, l’any 1908, inspirant-se en la renovació pedagògica que tenia lloc arreu del món, i s’endinsa en els moments clau de la història de l’educació fins a la recuperació de la democràcia.

Es volia aconseguir fer una reforma integral de l’educació posant èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, amb classes mixtes i laic. 

L’historiador Antoni Nicolau, comissari de la mostra, ha dit en una entrevista al digital cultural El Nuvol: “és probable que, entre els molts factors que poden ajudar a explicar el fracàs d’Espanya com a estat contemporani i sobretot de la seva estructuració política i territorial, hi tingui un paper molt important la incapacitat de construir un model educatiu fort, uniforme i de qualitat”. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la cessió de nombrós material relacionat amb la matèria.

Destaquem per exemple els cartells:

La Mascota de la revolució : el més petit de tots editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya l’any 1937, Las Niñas de hoy y las mujeres de mañana unidas sin distinción de clases en organizaciones juveniles de FET y de las JONS de l’any 1939 i el de Josep Obiols que porta per títol: Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana? de 1920, entre d’altres.

I també els llibres:

Actividades escolares : conmemoraciones patrióticas y religiosas d’ Ignacio Salvador Aldea, Educación física femenina : texto oficial para las escuelas de magisterio editat per la Sección Femenina de F.E.T. y de las J.O.N.S, o Formación político-social : sexto curso de bachillerato també editat per la Sección Femenina l’any 1959.

El passat dia 13 d’abril va tenir lloc la presentació i col·loqui del llibre “Per una educació en llibertat” amb un recull de documentació i la reflexió d’un conjunt d’autors sobre els models educatius i la capacitat d’una societat per dotar-se dels instruments necessaris per garantir el seu èxit econòmic, polític i social. Hi ha articles d’experts en història de l’educació com Paola Lo Cascio, Alfred Pérez-Bastardas, Marc Andreu Acebal, Cèlia Cañellas, Rosa Toran, Francesc Vilanova, Ana Pérez-Muelas, Pere Solà Gussinyer, Marc Cuixart Goday, Valeria Giacomoni, Jordi Feu Gelis i Pilar Benejam Arguimbau.

Podeu recuperar en aquest enllaç l’acte de presentació que va comptar amb la presencia d’alguns del autors.

L’exposició la podreu visitar del 9 d’abril de 2021 al 27 de març de 2022.

Trobareu un seguit d’activitats relacionades amb la mostra per ampliar el coneixement i la reflexió al voltant de l’evolució de l’educació a Barcelona i a Catalunya, així com del seu futur.

Dir-vos també que El Born CCM ofereix portes obertes a l’exposició fins al 23 de juny. A partir de llavors, la podreu visitar pel preu de 3 euros o gratuïtament els diumenges a la tarda. En tots els casos, és imprescindible que feu una reserva prèvia.

No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Commemoració del 90è aniversari de la Segona República

El passat dimecres dia 14 d’abril és va commemorar el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República, el règim polític democràtic que el dia 14 d’abril de 1931 va substituir la monarquia d’Alfons XIII a l’estat espanyol i que va durar fins l’any 1939, quan va acabar la Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es considera, precisament, un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República espanyola entre altres temàtiques.

En els nostres fons tenim nombrós material sobre la matèria. Us en fem un breu resum:

Destaquem en primer lloc els 3.000 cartells que corresponen a la Segona República i la Guerra Civil, una part dels quals es pot consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

Des del punt de vista històric, la col·lecció constitueix una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya d’aquest període.

Tenim un  recurs web que recull aquests cartells organitzats per temàtiques:

  • Al·legories de la República
  • Eleccions generals espanyoles de 1931
  • El govern de la Segona República
  • Referèndum per l’Estatut de Catalunya de 1931
  • Eleccions generals espanyoles de 1933
  • Eleccions municipals catalanes de 1934
  • Eleccions generals de 1936
  • Classe treballadora
  • Infància i joventut
  • Exèrcit
  • Sanitat i beneficència
  • Medi ambient
  • Cultura
  • Esport
  • Mapes

Us convidem també a visitar la mostra bibliográfica sobre la Segona República espanyola que vam elaborar l’any 2011 i els nostres taulells de Pinterest amb postals i també cartells.

En darrer lloc dir-vos que tenim una col·lecció de cromos del fons d’arxiu que reflexa moments destacats de la proclamació de la Segona República com  la dimissió del general Primo de Rivera.

Us deixem amb un recull d’imatges dels diversos esdeveniments que hi va haver el mateix dimecres dia 14 d’abril de 2021 al Pavelló de la República amb motiu de la celebració de l’efemèride.

Entre els actes destaquem la intervenció de la professora Paola Lo Cascio, viceditrectora del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, CEHI de la Universitat de Barcelona, el lliurament al Museu d’Història de Barcelona d’un banderí històric de la Segona República o dins el programa artístic la dansa de la companyia Brodas Bros que porta per títol La força dels carrers creada especialment per a la commemoració d’aquesta Primavera Republicana 2021!


by 2 comentaris

Primavera republicana al Pavelló de la República

Aquest dimecres 14 d’abril, es commemorarà el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República.

Entre els diversos esdeveniments que hi haurà per a celebrar l’efemèride dir-vos que, al districte d’Horta-Guinardó, tindran lloc un seguit d’actes al Pavelló de la República, seu de la nostra biblioteca i arxiu.

Us recordem que el pavelló fou un edificació efímera per a l’Exposició Universal de París de 1937 que posteriorment es va reconstruir amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 al barri de la Vall d’Hebron.

D’una banda, pel matí hi ha programades les següents intervencions:

I per altre banda, per la tarda, hi haurà aquestes altres:

Amb un programa artístic que consta d’un concert interpretat per l’Escola de Música Municipal Can Fargues, que inclou el tema musical commemoratiu compost per la compositora Bárbara Granados. I dansa amb la companyia Brodas Bros . La força dels carrers és el nom de la coreografia que en format de duet han creat per a la commemoració d’aquesta Primavera Republicana 2021.

Us animem a participar-hi! Recordeu que cal fer reserva prèvia d’entrades en aquest enllaç.


by Deixa un comentari

Microsite “Frente y retaguardia: mujeres en la Guerra Civil” al Museu Reina Sofia amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu Reina Sofia de Madrid, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona el passat dia 8 de març de 2021, ha creat una nova secció, que porta per títol ‘Frente y retaguardia: mujeres en la Guerra Civil’, un projecte comissariat per Rosario Peiró, cap de l’Àrea de Col·leccions del museu, que analitza el paper de la dona durant la República i la Guerra Civil .

En aquest microsite s’analitza el paper de les dones des de diversos aspectes socials i culturals, com per exemple en el món de l’art, amb investigacions de l’Instituto de Fotografía Contemporánea que han atorgat l’autoria d’obres tradicionalment atribuïdes al fotògraf Robert Capa que en realitat eren de la seva companya Gerda Taro.

Hi ha un apartat especial dedicat a la també fotògrafa Kati Horna i a la dibuixant, cartellista i espcriptora Francis Bartolozzi. Es poden consultar materials molt diversos com per exemple, revistes pensades per a la dona.

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ha cedit la imatge d’alguns cartells de la nostra col·lecció com els que us mostrem a continuació:

Esperem que us agradi!


by Deixa un comentari

Dones i esport

Aquests dies ha estat d’actualitat la campanya “T’ho estàs perdent” que fomenta l’esport femení en els mitjans de comunicació. La iniciativa, engegada pel Consell Audiovisual de Catalunya pretén augmentar i millorar els espais dedicats a l’esport femení en els mitjans de comunicació

Amb l’eslògan “si no veus esport femení t’estàs perdent la meitat de l’espectacle”, la campanya va finalitzar el passat 14 de febrer en els mitjans d’àmbit català, incloses les xarxes socials on va tenir més ressò i certa polèmica.

En els darrers anys ha augmentat la presència de l’esport femení als mitjans de comunicació pública però encara es troba en la marginalitat informativa respecte a l’esport masculí.

A les portades dels diaris esportius per exemple, el protagonisme de les dones és gairebé nul.

Des del CRA Biblioteca del Pavelló de la República ens hem volgut sumar a la campanya mostrant-vos diferent material del nostre fons relacionat amb la temàtica dones i esport.

Comencem parlant de l’obra gràfica de Juana Francisca Rubio o Paquita (Madrid, 1911 – 2008),  una pintora i cartellista espanyola que va posar el seu art i la seva tasca com a il·lustradora al servei de la defensa de la República, motiu pel qual, en acabar la Guerra Civil, va haver d’exiliar-se a Mèxic on va viure amb el seu marit, el també cartellista José Bardasano i els seus fills, fins que va tornar a l’estat espanyol als anys 60. Molt menys reconeguda que el seu company, Juana Francisca fou una magnífica il·lustradora que cal reivindicar!

De la seva obra destaquen els cartells que va realitzar durant l’època de la República on es mostren dones esportistes i que podeu  trobar a la nostra col·lecció:

D’altra banda, dir-vos que a la publicació Crónica : revista de la semana editada des de l’any 1929 fins l’any 1938, trobem entrevistes i reportatges d’actualitat amb una presència força regular de dones esportistes a les portades o contraportades i amb diversitat d’esports: handbol, rem, natació, atletisme…

Aquesta revista, que sortia cada diumenge al preu de 20 cèntims i que era dirigida per Antonio González Linares (1875-1945), va aplicar models de magazíns francesos i alemanys introduint elements avantguardistes a l’edició: amb gran profusió de fotografies i pàgines dedicades especialment a la dona que no només de temes de moda i bellesa com acostuma a succeir en altres publicacions similars. Trobem fins hi tot imatges de nus femenins amb caràcter artístic!

Aquí mostrem diversos exemples de pàgines dedicades a l’esport femení que daten dels anys abans de la Guerra Civil:

Us recordem també que podeu consultar bibliografia sobre el tema al nostre catàleg amb la matèria dones esportistes. A tall d’exemple aquí teniu algunes de les obres que trobareu:

Esperem que en un futur no massa llunyà no siguin necessàries reivindicacions com aquesta i l’esport femení sigui ben visible!


by 1 comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Luis Romero Pérez

A finals de l’any 2018 Javier Romero Martinengo va cedir, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), el fons documental i la  biblioteca particular del seu pare, l’escriptor Luis Romero Pérez, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

Luis Romero Pérez (Barcelona, 1916 – 2009) és un escriptor català de la postguerra, membre de l’anomenat moviment neorealista hispànic del segle XX. Va dedicar una part important de la seva producció literària a la Guerra Civil i va ser guanyador dels premis de novel·la Nadal (1951) per la seva obra La Noria, Planeta (1963) per El Cacique i Ramon Llull (1991) per Castell de cartes, Durant la Guerra civil va ser empresonat pels republicans al castell de Montjuïc i més tard va combatre a la División Azul.

El fons personal de Luis Romero Pérez agrupa la documentació reunida i generada per l’escriptor durant la producció i publicació de les obres Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) i Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982).

 

Cronològicament, el fons comprèn gairebé tot el segle XX, però destaca pel seu volum i pel seu valor històric, el material relacionat amb la Guerra Civil i el franquisme, ocupa 0’90 metres lineals i consta de 4 subsèries:

  • Subsèrie 1: Conté fotografíes, la majoria del període de la Guerra Civil, i documentació diversa (originals o còpies) generada durant la Segona República espanyola (1931-1939) i el franquisme.
  • Subsèrie 2: Conté testimonis, molts d’ells inèdits, de persones que van viure o protagonitzar esdeveniments diversos estudiats per Luis Romero com, per exemple, el dia de l’Alzamiento (18 juliol 1936) a diverses ciutats de l’estat, la sublevació contra el Govern Negrin a la Base Naval de Cartagena i el cop d’estat de Segismundo Casado (5 març 1939) o l’assassinat de José Calvo Sotelo (13 juliol 1936).
  • Subsèrie 3: Conté multitud de materials reunits per Luis Romero durant  l’elaboració de les seves novel·les: Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) y Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982). La majoria són notes manuscrites amb apunts de tota mena (cronologies, apunts biogràfics de diversos personatges, esborranys, etc.).
  • Subsèrie 4: Consta dels contactes epistolars mantinguts per Luis Romero amb multitud de personatges (Diego Abad de Santillán, Julio Alvarez del Bayo, Enriqueta Calvo Sotelo, Francisco Galán, Joan García Oliver, David Gasca, Vicenç Guarner, Dolores Ibárruri, Dionisio Ridruejo, Ramón Salas Larrazábal, Josep Tarradellas i un llarg etcètera), protagonistes de fets que van tenir lloc fonamentalment durant la Guerra Civil espanyola.

El fons documental de Luis Romero s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al  catàleg del CRAI.