1 comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Luis Romero Pérez

A finals de l’any 2018 Javier Romero Martinengo va cedir, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), el fons documental i la  biblioteca particular del seu pare, l’escriptor Luis Romero Pérez, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

Luis Romero Pérez (Barcelona, 1916 – 2009) és un escriptor català de la postguerra, membre de l’anomenat moviment neorealista hispànic del segle XX. Va dedicar una part important de la seva producció literària a la Guerra Civil i va ser guanyador dels premis de novel·la Nadal (1951) per la seva obra La Noria, Planeta (1963) per El Cacique i Ramon Llull (1991) per Castell de cartes, Durant la Guerra civil va ser empresonat pels republicans al castell de Montjuïc i més tard va combatre a la División Azul.

El fons personal de Luis Romero Pérez agrupa la documentació reunida i generada per l’escriptor durant la producció i publicació de les obres Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) i Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982).

 

Cronològicament, el fons comprèn gairebé tot el segle XX, però destaca pel seu volum i pel seu valor històric, el material relacionat amb la Guerra Civil i el franquisme, ocupa 0’90 metres lineals i consta de 4 subsèries:

  • Subsèrie 1: Conté fotografíes, la majoria del període de la Guerra Civil, i documentació diversa (originals o còpies) generada durant la Segona República espanyola (1931-1939) i el franquisme.
  • Subsèrie 2: Conté testimonis, molts d’ells inèdits, de persones que van viure o protagonitzar esdeveniments diversos estudiats per Luis Romero com, per exemple, el dia de l’Alzamiento (18 juliol 1936) a diverses ciutats de l’estat, la sublevació contra el Govern Negrin a la Base Naval de Cartagena i el cop d’estat de Segismundo Casado (5 març 1939) o l’assassinat de José Calvo Sotelo (13 juliol 1936).
  • Subsèrie 3: Conté multitud de materials reunits per Luis Romero durant  l’elaboració de les seves novel·les: Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) y Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982). La majoria són notes manuscrites amb apunts de tota mena (cronologies, apunts biogràfics de diversos personatges, esborranys, etc.).
  • Subsèrie 4: Consta dels contactes epistolars mantinguts per Luis Romero amb multitud de personatges (Diego Abad de Santillán, Julio Alvarez del Bayo, Enriqueta Calvo Sotelo, Francisco Galán, Joan García Oliver, David Gasca, Vicenç Guarner, Dolores Ibárruri, Dionisio Ridruejo, Ramón Salas Larrazábal, Josep Tarradellas i un llarg etcètera), protagonistes de fets que van tenir lloc fonamentalment durant la Guerra Civil espanyola.

El fons documental de Luis Romero s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al  catàleg del CRAI.


1 comentari

La col·lecció de cartells de la Segona República i de la Guerra Civil espanyola del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En repetides ocasions us hem parlat de la col·lecció de cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les “joies” del nostre fons.

Tenim més de 10.000 cartells de finals del segle XIX fins a l’actualitat.

Des del punt de vista històric, la col·lecció constitueix una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya d’aquest període.

Destaquen els 3.000 cartells que corresponen a la Segona República i  la Guerra Civil, una part dels quals es pot consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

Aquesta col·lecció també la podeu trobar al nostre Pinterest.

Els cartells corresponen a temàtiques molt diverses i és per aquest motiu que hem volgut fer una classificació, ja que ni la Memòria Digital ni el Pinterest ofereixen aquesta possibilitat.

Hem emprat un nou recurs web i d’aquesta manera hem aconseguit un nou ordre.

Els de l’època de la Segona República espanyola estan organitzats per les temàtiques següents:

  • Al·legories de la República
  • Eleccions generals espanyoles de 1931
  • El govern de la Segona República
  • Referèndum per l’Estatut de Catalunya de 1931
  • Eleccions generals espanyoles de 1933
  • Eleccions municipals catalanes de 1934
  • Eleccions generals de 1936
  • Classe treballadora
  • Infància i joventut
  • Exèrcit
  • Sanitat i beneficència
  • Medi ambient
  • Cultura
  • Esport
  • Mapes

I pel que fa a la Guerra Civil, hem establert la següent classificació:

1. CARTELLS DEL BÀNDOL LLEIAL A LA REPÚBLICA

  • L’ALÇAMENT MILITAR
  • FRONT DE GUERRA
    • Exèrcit popular de la República
    • Defensa militar republicana al nord, a l’est i a Madrid
    • Instruccions per als soldats
    • Activitats dels soldats al front
    • Homenatges als herois de guerra
  • REREGUARDA
    • Revolució
    • Treball per al front
    • Economia
    • Unitat sindical
    • Esforç de guerra
    • Lluita contra el feixisme
    • Dones
    • Infància i joventut
    • Defensa passiva de la població
    • Sanitat i assistència social
    • Solidaritat de guerra
    • Problemes a la rereguarda
    • Discursos de Manuel Azaña
    • Catalanisme i guerra
    • Cultura
    • Esport

2. CARTELLS DEL BÀNDOL REBEL

3. DIMENSIÓ INTERNACIONAL DEL CONFLICTE

4. MAPES

A partir d’ara, a les Exposicions Virtuals de la  nostra pàgina web, podreu trobar aquest nou recurs. Esperem que us agradi i us sigui d’utilitat!

Per elaborar aquesta selecció hem comptat amb l’ajut d’Anna Sospedra Rodríguez, estudiant en pràctiques del Grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Des del nostre blog volem agrair a l’Anna la feina feta.  Esperem que hagi gaudit de la seva estada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.


Deixa un comentari

El CRAI Pavelló de la República imparteix sessions de formació per estudiants de Grau de Geografia i Història

Un any més, els responsables del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, han sol·licitat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República l’organització de cinc sessions de formació dirigides a la totalitat d’estudiants dels sis grups de 1er. de Grau de Geografia i Història.

Els professors Jordi Ibarz, Àngels Solà, Oriol Dueñas i Gemma Torrres són els responsables dels grups, tres de matí i tres de tarda. Les primeres sessions es van celebrar el passat dia 25 de maig i les restants el 26 de maig.

El propòsit d’aquesta activitat docent és doble, per una part donar a conèixer als estudiants les eines i els fons que el CRAI de la UB posa a la seva disposició i, per l’altra, presentar el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, en el seu doble vessant de biblioteca i arxiu.

Pel que fa a la primera part, força breu, la presentació s’organitza com un recordatori del que els estudiants aprenen a les sessions d’acollida que el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història prepara a principi de curs. Es fa un repàs de la consulta al catàleg i dels serveis d’obtenció de documents via PUC i Préstec Interbibliotecari i s’introdueixen els recursos que els poden ser més útils, com per exemple: Recercador+, Mendeley, RACO, ARCA, Dialnet, Memòria Digital de Catalunya, etc.

A continuació, i com a part central de la sessió, s’explica la tipologia del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: monografies, publicacions periòdiques, cartells, adhesius, segells, etc. i es fa especial atenció a l’arxiu, que per a la gran majoria d’estudiants és un món completament desconegut.

Plantegem un supòsit pràctic que porta per títol: Estic fent una recerca sobre el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil, i s’explica pas a pas què és un inventari d’arxiu, com consultar-lo, com identificar els documents i com sol·licitar-los. Per acabar, els alumnes han de respondre per escrit unes preguntes relacionades amb tot el que s’ha explicat i lliurar-les al professor corresponent.

La resposta dels estudiants ha estat més que positiva. Des del nostre blog volem felicitar els professors del Departament d’Història Contemporània per aquesta iniciativa que, per sisè any consecutiu, ajuda a fer més visible i útil el CRAI de la UB.


Deixa un comentari

Prorrogada l’exposició “Tot està per fer. València, capital de la República (1936-1937)” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 7 de novembre es va inaugurar l’exposició Tot està per fer. València, capital de la República (1936-1937) al voltant de l’estada del govern democràtic de la Segona República durant gairebé un any a la ciutat de València que està organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i pel Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.

Si recordeu, ja us en vam parlar en un altre post del nostre blog perquè el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha deixat en préstec per a l’exposició més d’una desena de cartells.

Estava prevista la seva clausura aquest passat cap de setmana, concretament el dia 19 de febrer, però, vist l’extraordinari interès despertat per la mostra, que ha assolit la xifra de més de 15.000 visitants,  s’ha prorrogat fins el 26 de març de 2017 per la qual cosa hem prorrogat també el préstec temporal del nostre material.

Si no heu tingut temps de fer-hi una visita encara hi sou a temps. Us ho recomanem!

Aprofitem també per felicitar als organitzadors i comissaris de la mostra per l’èxit aconseguit.  Enhorabona!

 


Deixa un comentari

Partitures del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República contenen un gran nombre de partitures musicals, moltes de catalogades i altres dipositades a l’arxiu.

Es tracta de música escrita de diferents períodes de la història contemporània de l’Estat espanyol.

Podem trobar des de cançons populars catalanes a una teoria del solfeig editada per la Sección Femenina, passant per cançoners revolucionaris, cançons populars de la Guerra Civil, de les Brigades Internacionals, cançons falangistes, també el Cara al Sol evidentment,  sardanescants religiosos, himnes republicans, marxes i un llarg etc.

Si voleu veure-les totes consulteu el taulell de Pinterest que hem creat.

pinterest_mosaic


1 comentari

Exposició commemorativa del 80è aniversari de València com a capital de la II República amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

cartellEl passat 7 de novembre es va inaugurar l’exposició que porta per títol Tot està per fer. València, capital de la República (1936-1937), organitzada pel Centre Cultural La Nau i pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València.

Aquesta mostra s’ha organitzat coincidint amb el 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, i més concretament amb el fet que el mateix dia 7 de novembre de 1936 el govern de la República es va traslladar de Madrid, ciutat assetjada per les tropes franquistes, a València.

A l’exposició s’hi poden contemplar diversos objectes i documentació, fotografies, cartells, mapes, diaris, audiovisuals, etc., que faciliten l’anàlisi i reflexió sobre l’estada del govern legítim i democràtic de la Segona República espanyola durant gairebé un any a la ciutat.

S’estructura en vuit seccions que mostren el canvi a la ciutat a través del protagonisme polític, les dones i la guerra, la vida quotidiana de València, la salut i la sanitat, l’art i la cultura visual, l’activitat cultural, l’educació i la Universitat.

Podrem saber que el Congrés va ser instal·lat a l’edifici de l’Ajuntament i va celebrar sessions plenàries a la seu municipal i també a la Llotja. Així mateix, la ciutat va acollir diversos ministeris i el conjunt de dependències de l’administració central. El mateix Centre Cultural La Nau fa 80 anys va ser la seu de les dependències del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts.

Per primera vegada en la nostra història, una dona, la catalana Frederica Montseny, va ser nomenada ministra i va ocupar la cartera de Sanitat i Assistència Social en el govern presidit pel socialista Largo Caballero.

Fins i tot s’ha recreat un pla de grans dimensions de la València en guerra, en el qual es poden localitzar 85 carrers rebatejats seguint l’imaginari antifeixista i revolucionari, juntament amb 80 llocs d’especial significació des del punt de vista polític, cultural i quotidià. Així, l’actual Gran Via Marqués del Túria va ser rebatejada com a Gran Via Buenaventura Durruti, el carrer Isabel la Catòlica va passar a ser de Margarita Nelken i l’actual Avinguda de Blasco Ibáñez va rebre el nom d’Avinguda de la Unió Soviètica.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha deixat en préstec per a l’exposició més d’una desena de cartells entre els que destaquem: Eat more Valencia oranges o Escuela para todos.

Us recordem que l’exposició la podeu veure fins el 19 de febrer de 2017. L’entrada és lliure!


4 comentaris

Homenatge al Pavelló de la República a la Biennale des Antiquaires de París amb la col·laboració de CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

pagesS’acaba de clausurar la Biennale des Antiquaires de París on, del 10 al 18 de setembre, la Galeria Mayoral ha presentat l’exposició que porta per títol “Art revolutionaires” i que inicia la commemoració del 80è aniversari de la construcció del Pavelló de la República Espanyola a París per a l’Expo­sition Internationale des Arts et des Techniques appliquées à la Vie Mo­derne, celebrada el 1937 a París.

La mostra ha estat el resultat d’una acurada tasca de documentació i recerca on s’ha volgut evocar el Pavelló espanyol amb l’objectiu de retre homenatge als artistes que van col·laborar-hi. Fins i tot s’ha reproduït El Segador, de Joan Miró que va desaparèixer després de desmuntar l’edifici.

Les altres obres que s’han exposat tenen un lligam molt estret amb les peces que van representar els artistes republicans l’any 1937.

pages_2El comissari de la mostra, Juan Manuel Bonet, actual director del Instituto Cervantes de París, i antic director del Museo Reina Sofía, afirma: “Cada dia que passa existeix una ma­jor consciència que l’Exposició Internacional va ser un esdeveniment excepcional”.

La Successió Miró, la Calder Foundation, la Fundació Joan Miró, el Museo Reina Sofía, la Harvard Library i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República són les que han prestat diversos materials que  seran inclosos en el catàleg que s’ha elaborat a partir de l’exposició en homenatge als artistes que hi van participar.

Del nostre fons, s’han exposat fotografies, cartells (No pasaran, La Cultura al servicio del pueblo, Front Popular, Front de la victòria i de llibertat…), revistes ( L’Illustration, Mi revista) i llibres (La función social del cartel publicitario de Josep Renau,  Mercurio español de Almadén : Exposición Internacional de Paris, 1937 : arte y técnica de la vida moderna…)

pages_3Us recordem que el Pavelló de la República es va construir mentre l’estat espanyol es trobava en plena Guerra Civil.

El govern republicà va voler participar en aquest esdeveniment per reivindicar la situació que s’estava vivint al país

Els artífexs de fer l’edifici foren els arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa i el comissari de l’exposi­ció José Gaos, que va poder comptar amb els millors artistes d’entre els quals destaquen Pablo Picasso, que va fer el Guernica entre d’altres obres, Joan Miró, que pintà El Segador, Alexander Calder, autor de la Font de Mercuri i  l’escultor Julio González amb la seva pagesa Montserrat.

El director de la galeria, Jordi Mayoral afirma: “El record d’aquest episodi és inesborrable per a tots els que estimem l’art i la cultura. Aquesta exposició és una mostra entusiasta i rigorosa de complicitat i d’admiració cap a les persones que van ser valentes i compromeses amb els seus ideals i el seu poble, lluitant des de la seva trinxera particular: la creació artística.”

La mostra es podrà veure des del 22 de setembre fins al 7 de gener de 2017 a la Galeria Mayoral de Barcelona. No us la perdeu!