1 comentari

Josep Torres Clavé i la butaca homònima del Pavelló de la República


2C_15-16_portadaJosep Torres i Clavé (Barcelona, 1906- Els Omellons, 1939) fou un arquitecte i dissenyador català introductor del racionalisme arquitectònic al nostre país.

Nascut en una família benestant de constructors de Barcelona, l’any 1929, un cop finalitzats els seus estudis, fundà el GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), associació que difonia els principis del moviment modern de l’arquitectura. Dirigí també la revista AC (AC. Documentos de Actividad Contemporánea), important testimoni gràfic on es podien veure les propostes d’arquitectura i urbanisme dels membres del GATCPAC i des d’on va introduir artistes com Le Corbusier, Walter Gropius o Mies Van der Rohe. Fou també director de l’ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) durant els anys 1936 a 1939.

Realitzà les obres mestres del racionalisme arquitectònic català, com el Dispensari Central Antituberculós (1936) i la Casa Bloc junt amb Josep Lluís Sert i Juan Baptista Subirana.

Amb altres companys del GATCPAC portà a terme els estudis per al pla Macià de Barcelona i la Ciutat de Repòs i de Vacances de Castelldefels (1932).

L’any 1935 va fundar amb Antoni Bonet i el mateix Sert la botiga MIDVA (Mobles i Decoració per a la Vivenda Actual)  on es podien adquirir mobles d’importació d’artistes com Alvar Alto o Mercel Breuer i també les seves pròpies creacions.

A partir de 1936 fou nomenat secretari general del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya. Reorganitzà l’ensenyament de l’arquitectura en col·laboració amb el CENU, el Consell de la Escola Nova Unificada, i formà part de la secretaria tècnica de l’Agrupament Col·lectiu de la Construcció de Barcelona, l’empresa col·lectivitzada més important de Catalunya en nombre de treballadors.

Comandant del cos d’enginyers, fou cridat sovint a supervisar treballs de fortificacions al front.

Quan va acabar la seva feina a la reraguarda, s’incorporà a files durant la tardor de 1938. Morí l’any 1939, el 12 de gener, en plena retirada de l’exèrcit republicà, al poble d’Omellons, prop de les Borges Blanques. Tenia 33 anys.

Malgrat tenir una curta carrera com a dissenyador va deixar un important llegat. Va dissenyar peces de mobiliari com taules, làmpades i cadires.

L’any 1934 va dissenyar una butaca que porta el seu propi nom i que va moblar el Pavelló de la República espanyola a l’Exposició Universal de París de 1937. L’arquitecte es va inspirar en els cadirats eivissencs combinant tradició artesanal i modernitat racionalista.

butaca_2

Una butaca mediterrània, noble i minimalista que va vestir amb personalitat els espais del Pavelló. Asseguts en aquestes butaques els visitants del pavelló podien contemplar el Guernica de Picasso.

butacaD’estructura feta amb fusta de roure i seient i respatller teixits amb corda de manufactura artesanal. El seu caràcter tradicional aporta elegància a espais d’hosteleria, recepcions o sales d’estar, zones de lectura de biblioteques o altres espais singulars.

Forma part de la col·lecció permanent del  Museu del Disseny de Barcelona des de 1994. És una peça tan emblemàtica i icònica que es segueix construint avui dia:  Mobles 114 la va reedità l’ any 1987.

Hem de reivindicar i recordar a Torres Clavé com a arquitecte, dissenyador, urbanista i revolucionari. El seu nom ha de figurar entre els més destacats artistes de l’avantguarda artística espanyola dels anys 30. Va ser un dels introductors de la modernitat a l’estat espanyol que va lluitar per una societat més justa.

 


4 comentaris

14 d’abril del 2016: 85 anys de la proclamació de la Segona República espanyola

Avui 14 d’abril, amb motiu del 85è aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es vol afegir a aquesta commemoració  presentant-vos una petita mostra de documentació dels nostres fons relacionada amb aquest període de la història de l’estat espanyol.

Us convidem també a visitar la mostra bibliográfica sobre la Segona República espanyola que vam elaborar l’any 2011 i els nostres taulells de Pinterest amb més postals i cartells d’aquesta època.

 

 


Deixa un comentari

Exposició al MuVIM amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

republificha

El passat dia 11 de febrer es va inaugurar la darrera exposició del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat que porta per títol ‘La Modernitat Republicana a València. Innovacions y perviviències en l’Art Figuratiu (1928-1942)’ i que repassa les principals tendències artístiques del període republicà sense fer distincions polítiques entre bàndols.

La mostra té com a objectiu posar de relleu la complexitat del panorama polític, cultural i artístic en la València del període comprés entre 1928 i 1942 de forta efervescència creativa, amb especial referència als diversos llenguatges estètics de l’època i també posar a disposició de l’opinió pública i dels estudiosos el ric patrimoni documental i artístic custodiat per la Diputació Provincial de València.

Aplega gairebé 300 peces entre cartells, escultures, pintures i fotografies firmats pels artistes més destacats d’aquest període com  Josep Renau o Manuel Monleón.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat en la mostra amb el préstec de diversos cartells originals: “Basta de izquierdas y de derechas: basta de egoismos capitalistas y de disciplina proletaria…”, “Todas las milicias fundidas en el Ejército Popular“, “Loor a los héroes!”, “Eat more Valencia oranges grown in Spain“, “Si cortáis los naranjos, arruináis la economía …“, entre d’altres.

L’exposició es podrà veure fins el dia 22 de maig de 2016. No us la perdeu!

Ja podeu consultar el magnífic catàleg d’aquesta mostra que, molt amablement, ens ha fet arribar el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat. Moltes gràcies!


Deixa un comentari

Nous taulells al nostre Pinterest!

En diversos posts del nostre blog us hem parlat de Pinterest, la xarxa social que permet trobar, filtrar, organitzar i compartir imatges. Des que ens hi vam subscriure, ara farà un any, hem anat afegint taulells nous periòdicament.

Al principi vam començar publicant únicament les novetats bibliogràfiques que ens arriben a la biblioteca cada mes.

Després vam voler destacar algunes  col·leccions especials que tenim al nostre fons com les postals de l’època de la República o del Franquisme, els cartells de la Segona República i la Guerra Civil, els segells dels “Amigos de la Unión Soviètica”, etc.

Amb el temps vam elaborar reculls especials com el de xapes de la Transició, i vam publicar la col·lecció de banderins que tenim també dipositada a la Memòria Digital de Catalunya.

Darrerament hem volgut publicitar els donatius que rebem a la biblioteca d’institucions com el CSIC, la Fundació Anselmo Lorenzo, l’Institut d’Estudis Vallencs, l’Ajuntament de Barcelona… o de particulars com el de l’historiador alcoià Ángel Beneito, o l’editorial Media Vaca.

Destaquem, per la seva singularitat, els taulells dedicats a l’Onze de Setembre i als cartells d’època franquista de les Festes de la Mercè.

Els dos últims que hem elaborat són, un amb motiu del 80è aniversari de la fundació del POUM i un altre dedicat al Cas Scala, amb una selecció d’adhesius referents a aquest obscur episodi de la Transició espanyola.

Feu un cop d’ull a la nostra pàgina de Pinterest i de ben segur que gaudireu de tots aquests taulells!


Deixa un comentari

“Una ullada a la història”, una col·lecció de l’editorial Ulleye al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Tornem, després del breu parèntesi de Setmana Santa, parlant-vos de la col·lecció Una ullada a la història de l’editora Ulleye llibres de Xàtivadirigida Antonio López Alemany que tracta temes d’història, art, política, economia… del País Valencià i més concretament de la Comarca de la Costera i Xàtiva.

L’escriptora i investigadora Cristina Escrivá Moscardó, especialitzada en la recuperació de la memòria col·lectiva, ha publicat en aquesta col·lecció el llibre: La infancia, el tesoro de la Segunda República. La colonia infantil de Bellús, 512 escolares salvados de la guerra, on presenta dades, documents, imatges i testimoniatges orals sobre aquesta colònia escolar d’hivern per a nens madrilenys que van ser evacuats i enviats a la rereguarda per evitar els bombardeigs feixistes a la ciutat i que es va convertir en la seva llar permanent fins a final de la guerra.

La Cristina ha fet donació de diverses de les seves obres al CRAI Biblioteca Pavelló de la República fet que agraïm públicament des del nostre blog i aprofitem per agrair també a l’editorial Ulleye el donatiu dels llibres següents:

Les actes del V Memorial Bombardeig de Xàtiva de 1939, simposi que des de fa 5 anys convoca Ulleye per a commemorar aquests fets i donar a llum a ponències i treballs de recerca sobre la memòria històrica relacionada amb la guerra civil i la dictadura franquista.

Llibre que sorgeix de les ponències presentades a la cinquena edició de les jornades sobre la Repressió Franquista a Llevant una trobada d’investigadors sobre temes de la memòria històrica  que va tenir lloc  els dies 22, 23 i 24 d’abril de 2013 en el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València.

 

Llibre que neix del Simpòsium “IV Memorial *Bombardeig de Xàtiva 1939” que va tenir lloc al febrer de 2013 a Xàtiva, amb un homenatge a Nicolàs David, un lluitador per la justícia i igualtat que va passar per Xàtiva en els anys 60 i 70.

La història dels set veïns d’Aielo de Malferit que van ser afusellats en el els terrenys militars de Paterna en 1939 una vegada finalitzada la Guerra Civil.

La història de cinc generacions de Casesnoves que a través de diverses militàncies polítiques van intentar portar la democràcia a Xàtiva.

Estudi que ens dóna a conèixer fins on va arribar la repressió franquista al País Valencià.

El 12 de febrer de 1939 Xàtiva va patir un dels més atroços bombardejos de l’aviació feixista de Mussolini. Van morir 140 persones  i altres 260 van ser ferides.

José Fabra i Torres, escriptor, advocat i director del setmanari local republicà “El Progreso” fou un intel·lectual xativí represaliat desprès de la guerra civil que va escriure aquesta obra que reflecteix la societat xativina de l’època.

Esperem que tots ells siguin del vostre interès!


3 comentaris

Edicions Proa al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Enguany se celebren els cinquanta anys del rellançament d’Edicions Proa, editorial catalana nascuda a Badalona l’any 1928 de la mà de Josep Queralt i de Marcel·lí Antic a suggeriment del seu bon amic Pompeu Fabra i sota la direcció literària de l’escriptor Joan Puig i Ferreter. L’objectiu era publicar en català les grans novel·les del moment i del segle XIX.  Amb aquest projecte editorial els seus creadors volien regenerar la societat a través de la cultura.

Sense títol_1

A finals de la Guerra Civil va traslladar la seva seu originària de Badalona a Perpinyà i va aconseguir anar publicant. L’any 1964 va tornar a Barcelona incorporada a l’editorial Aymà sota el patrocini del mecenes català Joan Baptista Cendrós i Carbonell.

L’any 1983, Edicions Proa va ser adquirida per Enciclopèdia Catalana i l’any 2007 va entrar a formar part del nou Grup 62, propietat, a parts iguals, dels grups Planeta i Enciclopèdia Catalana, i l’entitat financera La Caixa.

 Sense títol_2

El seu catàleg abasta col·leccions de narrativa, de poesia, d’assaig, de teatre, estudis literaris, històrics, de debat…  adreçat al públic general, amb la clara voluntat de crear lectors entre la classe mitjana i el públic burgès.

La col·lecció El Camí, dedicada a temes polítics, econòmics i socials, era dirigida per Andreu Nin que va publicar les seves traduccions de Trotski i dels clàssics russos com Dostoievski, Tolstoi i Txèkhov.

A Tot Vent, la col·lecció més emblemàtica, es va crear al 1928, el mateix any del naixement de l’editorial, i s’hi han publicat més de mig miler de llibres. Quan Proa es va integrar al grup Enciclopèdia Catalana,  la col·lecció va iniciar una nova etapa amb un canvi de format (tapa dura, mida més gran, targetes d’informació sobre l’autor, etc.) però mantenint el color carbassa característic que en l’actualitat ja ha desaparegut.

El primer títol de l’editorial fou precisament dins A tot vent:Manon Lescaut” d’ Antoine-François Prévost, un clàssic, traduït per Domènec Guansé.

Proa sempre va cuidar el disseny dels seus llibres amb portades que sempre aportaven nous dissenys tipogràfics. La contracoberta servia de promoció i oferia una relació dels títols publicats.

Sense títol_3

Julià Guillamón, crític literari, usuari i bon amic del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, ha investigat la història de l’editorial i ha estat el comissari de l’exposició que es va muntar per commemorar el cinquantè aniversari i que va tenir lloc a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona: “La propera festa del llibre serà de color taronja. Cinquanta anys del rellançament d’Edicions Proa“, ara també convertida en llibre, amb el mateix títol, i que ben aviat incorporarem al nostre catàleg doncs en Julià n’ha fet donació a la biblioteca.

Al nostre fons d’arxiu conservem documents de  Proa durant el seu d’exili a Perpinyà.

proa_1

Edicions Proa convoca el Premi Carles Riba de poesia i publica el Premi Sant Jordi de novel·la en llengua catalana, el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions i el Premi El Lector de l’Odissea de narrativa i el Premi Carles Rahola d’assaig.

I per acabar deixar-vos amb l’eslògan promocional a la contracoberta del llibre de Jacques Duboin La gran revolució que ve… de l’any 1935,  que ens ha semblat molt significatiu:

Formeu-vos una bona biblioteca! Els millors noms de totes les literatures us els ofereix la col·lecció de novel·les i d’històries curtes que, dirigida per Joan Puig i Ferreter publica Edicions Proa. Són ja a prop de 100 volums que podeu adquirir d’un sol cop i pagar-los a terminis. Bells volums relligats i a un preu que mai no s’ha vist a Catalunya! No us hi penseu més! Demaneu catàlegs i condicions i adquiriu-los! Una cultura literària de qualitat i això en català correctíssim!

Quan volgueu podeu passar per la nostra biblioteca a gaudir d’aquestes publicacions!


Deixa un comentari

Col·leccions de postals del CRAI Biblioteca Pavelló de la República a Pinterest

Darrerament us hem parlat de Pinterestuna xarxa social per a compartir imatges i on l’usuari pot crear col·leccions temàtiques (esdeveniments, interessos, hobbies, etc.). Els usuaris poden veure les col·lecciones i marcar “m’agrada”, d’aquesta manera es connecten usuaris amb interessos comuns.

Des de principis d’any, al CRAI Biblioteca Pavelló de la República utilitzem aquesta aplicació per presentar les novetats bibliogràfiques de cada mes i a més, ja us vam comentar també, que el taulell sobre Spanish Civil War Campaings &Posters d’ Europeana, el portal d’accés obert al patrimoni cultural i científic d’Europa, conté imatges seleccionades de cartells de la Guerra Civil,  alguns dels quals pertanyen als nostres fons.

Ara us presentem dos nous taulells amb postals del nostre fons. Un dedicat a l’època de la Segona República espanyola i l’altre a la Guerra Civil.

postals_republica

postals_guerra

Ja en tenim gairebé enllestit un altre de l’època franquista i estem preparant una col·lecció sobre la Transició democràtica espanyola que esperem publicar ben aviat!

Us seguirem informant!


Deixa un comentari

La llarga tradició de l’humor satíric a Catalunya

Fa uns quants dies tres persones encaputxades van assaltar la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo, que es troba al centre de París, acabant amb la vida d’una dotzena de persones. Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, vam voler condemnar aquest terrible succés que no és més que un brutal atac a la llibertat d’expressió.

Aquest no és un fet aïllat, ni molt menys. Al nostre país es podria establir un paral·lelisme amb els anomenats Fets del !Cu-cut! de l’any 1905 quan militars espanyols van assaltar i destrossar la redacció d’aquest setmanari satíric.

Per tot això, creiem que és important recordar la importància de la crítica en els mitjans de comunicació lligada a la història de l’humorisme gràfic.

Tenim una llarga tradició d’humor satíric. L’humor escrit a Catalunya ha existit des de l’època medieval. Durant La Renaixença van sorgir les primeres revistes satíriques. L’humor es va infiltrar a la literatura popular oral i a les auques. Des de finals del segle XIX i principis del segle XX trobem múltiples publicacions humorístiques: La Campana de Gràcia (1870), lEsquella de la Torratxa (1879), Cu-cut! (1902), En Patufet (1904), Papitu (1908), Cuca Fera (1917), El Be Negre (1931)…  Algunes fins hi tot es van seguir publicant durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

Però la derrota republicana després de la Guerra Civil espanyola  va suposar la tornada a un humor costumista on la sàtira es va centrar sobretot en l’esport, la televisió i els costums. La revista espanyola ‘La Codorniz’, editada a Barcelona, podia ser l’excepció. A partir de la Llei de premsa de Fraga de l’any 1966, sorgí una nova generació de ninotaires vinculats principalment a ‘El Correo Catalán’ i ‘Tele Exprés’ que canviaren les perspectives.

Durant la Transició democràtica va arribar el moment àlgid d’aquest tipus de publicacions. Els polítics es van convertir en els protagonistes de les sàtires, amb l’excepció de la família reial espanyola.

humor

L’any que va morir Franco, a Catalunya s’editaven sis revistes d’humor: ‘Matarratos’, ‘Barrabás’, ‘El Papus’ -que l’any 1977 va patir un atemptat feixista amb bomba inclosa- ‘Por Favor’, ‘Muchas Gracias’ i ‘Butifarra!’

 El Jueves (1977), El Be negre amb potes rosses (1979), El Drall (1988), El Triangle (1990), que si bé avui en dia és un setmanari d’informació, va començar com a èmul de la publicació satírica francesa Le Canard enchainé,  Hermano Lobo, ‘La Pipa d’en Roc’, ‘El Pou Calent’,‘El Badall de Gràcia’, ‘o ‘La Bimba’ són  altres exemples destacats.

Actualment han quedat eclipsades per la ràdio i la televisió i per les noves tecnologies.

Finalment ens agradaria recordar la importància d’aquest gènere en l’acostament de la política a les classes populars, ja que ha estat una de les formes més importants de lluita contra l’analfabetisme formal i/o polític.

Us recordem també que si voleu consultar bona part d’aquestes revistes ho podeu fer a través del portal ARCA, on les trobareu digitalitzades, i també en paper al CRAI Biblioteca Pavelló de la República!


1 comentari

Les exposicions virtuals a la web del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Avui us tornem a parlar sobre les Exposicions virtuals de la nostra pàgina web. El motiu és que hem finalitzat la migració de continguts de tots els reculls monogràfics que teníem a l’antiga web sobre diversos temes relacionats amb la nostra temàtica com la Commemoració del 70è aniversari de la diàspora republicanaEls Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili (1941-1977) o el Trentè aniversari del referèndum de la Constitució espanyola (6 desembre 2008), etc.

En aquesta ocasió  volem destacar dos reculls que  van estretament relacionats.

El 13 d’octubre de 1909 va ser afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia al castell de Montjuïc, acusat de ser l’instigador dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona, ocorreguts al juliol del mateix any. L’any 2009, amb motiu de la commemoració del centenari  d’aquests fets, les biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona del Pavelló de la República i de Campus Mundet van elaborar un recull bibliogràfic amb una presentació del Dr. Francesc Xavier Hernández Cardona  del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona i amb una selecció de bibliografia, imatges i recursos web.

D’altra banda, amb motiu del centenari dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona de juliol de 1909, les biblioteques del CRAI Pavelló de la República i del  CRAI de Filosofia, Geografia i Història  van elaborar un altre recull bibliogràfic amb una presentació de la Dra. Teresa Abelló i Güell del Departament d’Història Contemporània i sotsdirectora del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona que inclou també una selecció de bibliografia, d’imatges i de recursos web.

setmana_tragica

ferrer_guardiaTornem a recordar-vos que aquests recursos els anem actualitzant periòdicament amb novetats bibliogràfiques, de publicacions periòdiques o material d’arxiu i enllaços d’interes.

Esperem que siguin del vostre gust!


Deixa un comentari

Fons Darnius (Arxiu 2): nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

L’any 2012 l’Ajuntament de Darnius, poble situat a l’ Alt Empordà (Girona),  va fer donació al CRAI Biblioteca Pavelló de la República d’una part del ser arxiu històrico-administratiu, mitjançant la signatura d’un conveni.

darnius_1darnius_2Després de dos anys de treball s’ha inventariat el fons que ocupa 5 metres lineals i abasta cronològicament des de finals del segle XIX fins a la mort de Franco.

Consta de documents generats i rebuts per l’ajuntament de Darnius que recullen les accions, activitats i transaccions desenvolupades per diferents òrgans i persones de l’administració municipal, local, nacional i estatal.

Per a la seva classificació el fons s’ha organitzat en 13 subsèries documentals: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficència i Serveis socials, Sanitat, Urbanisme i Obres, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura i oci i Jutjat municipal.

El conjunt de la documentació es troba ja a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també la pàgina web de la nostra biblioteca i al catàleg del CRAI.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República custodia també el fons Darnius (Arxiu 1) que consta de documents diversos amb informació destacada sobre sindicalisme (Central Nacional Sindicalista de la província de Girona) i sobre el Movimiento Nacional.