Deixa un comentari

Partitures del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República contenen un gran nombre de partitures musicals, moltes de catalogades i altres dipositades a l’arxiu.

Es tracta de música escrita de diferents períodes de la història contemporània de l’Estat espanyol.

Podem trobar des de cançons populars catalanes a una teoria del solfeig editada per la Sección Femenina, passant per cançoners revolucionaris, cançons populars de la Guerra Civil, de les Brigades Internacionals, cançons falangistes, també el Cara al Sol evidentment,  sardanescants religiosos, himnes republicans, marxes i un llarg etc.

Si voleu veure-les totes consulteu el taulell de Pinterest que hem creat.

pinterest_mosaic


1 comentari

Exposició commemorativa del 80è aniversari de València com a capital de la II República amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

cartellEl passat 7 de novembre es va inaugurar l’exposició que porta per títol Tot està per fer. València, capital de la República (1936-1937), organitzada pel Centre Cultural La Nau i pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València.

Aquesta mostra s’ha organitzat coincidint amb el 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, i més concretament amb el fet que el mateix dia 7 de novembre de 1936 el govern de la República es va traslladar de Madrid, ciutat assetjada per les tropes franquistes, a València.

A l’exposició s’hi poden contemplar diversos objectes i documentació, fotografies, cartells, mapes, diaris, audiovisuals, etc., que faciliten l’anàlisi i reflexió sobre l’estada del govern legítim i democràtic de la Segona República espanyola durant gairebé un any a la ciutat.

S’estructura en vuit seccions que mostren el canvi a la ciutat a través del protagonisme polític, les dones i la guerra, la vida quotidiana de València, la salut i la sanitat, l’art i la cultura visual, l’activitat cultural, l’educació i la Universitat.

Podrem saber que el Congrés va ser instal·lat a l’edifici de l’Ajuntament i va celebrar sessions plenàries a la seu municipal i també a la Llotja. Així mateix, la ciutat va acollir diversos ministeris i el conjunt de dependències de l’administració central. El mateix Centre Cultural La Nau fa 80 anys va ser la seu de les dependències del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts.

Per primera vegada en la nostra història, una dona, la catalana Frederica Montseny, va ser nomenada ministra i va ocupar la cartera de Sanitat i Assistència Social en el govern presidit pel socialista Largo Caballero.

Fins i tot s’ha recreat un pla de grans dimensions de la València en guerra, en el qual es poden localitzar 85 carrers rebatejats seguint l’imaginari antifeixista i revolucionari, juntament amb 80 llocs d’especial significació des del punt de vista polític, cultural i quotidià. Així, l’actual Gran Via Marqués del Túria va ser rebatejada com a Gran Via Buenaventura Durruti, el carrer Isabel la Catòlica va passar a ser de Margarita Nelken i l’actual Avinguda de Blasco Ibáñez va rebre el nom d’Avinguda de la Unió Soviètica.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha deixat en préstec per a l’exposició més d’una desena de cartells entre els que destaquem: Eat more Valencia oranges o Escuela para todos.

Us recordem que l’exposició la podeu veure fins el 19 de febrer de 2017. L’entrada és lliure!


4 comentaris

Homenatge al Pavelló de la República a la Biennale des Antiquaires de París amb la col·laboració de CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

pagesS’acaba de clausurar la Biennale des Antiquaires de París on, del 10 al 18 de setembre, la Galeria Mayoral ha presentat l’exposició que porta per títol “Art revolutionaires” i que inicia la commemoració del 80è aniversari de la construcció del Pavelló de la República Espanyola a París per a l’Expo­sition Internationale des Arts et des Techniques appliquées à la Vie Mo­derne, celebrada el 1937 a París.

La mostra ha estat el resultat d’una acurada tasca de documentació i recerca on s’ha volgut evocar el Pavelló espanyol amb l’objectiu de retre homenatge als artistes que van col·laborar-hi. Fins i tot s’ha reproduït El Segador, de Joan Miró que va desaparèixer després de desmuntar l’edifici.

Les altres obres que s’han exposat tenen un lligam molt estret amb les peces que van representar els artistes republicans l’any 1937.

pages_2El comissari de la mostra, Juan Manuel Bonet, actual director del Instituto Cervantes de París, i antic director del Museo Reina Sofía, afirma: “Cada dia que passa existeix una ma­jor consciència que l’Exposició Internacional va ser un esdeveniment excepcional”.

La Successió Miró, la Calder Foundation, la Fundació Joan Miró, el Museo Reina Sofía, la Harvard Library i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República són les que han prestat diversos materials que  seran inclosos en el catàleg que s’ha elaborat a partir de l’exposició en homenatge als artistes que hi van participar.

Del nostre fons, s’han exposat fotografies, cartells (No pasaran, La Cultura al servicio del pueblo, Front Popular, Front de la victòria i de llibertat…), revistes ( L’Illustration, Mi revista) i llibres (La función social del cartel publicitario de Josep Renau,  Mercurio español de Almadén : Exposición Internacional de Paris, 1937 : arte y técnica de la vida moderna…)

pages_3Us recordem que el Pavelló de la República es va construir mentre l’estat espanyol es trobava en plena Guerra Civil.

El govern republicà va voler participar en aquest esdeveniment per reivindicar la situació que s’estava vivint al país

Els artífexs de fer l’edifici foren els arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa i el comissari de l’exposi­ció José Gaos, que va poder comptar amb els millors artistes d’entre els quals destaquen Pablo Picasso, que va fer el Guernica entre d’altres obres, Joan Miró, que pintà El Segador, Alexander Calder, autor de la Font de Mercuri i  l’escultor Julio González amb la seva pagesa Montserrat.

El director de la galeria, Jordi Mayoral afirma: “El record d’aquest episodi és inesborrable per a tots els que estimem l’art i la cultura. Aquesta exposició és una mostra entusiasta i rigorosa de complicitat i d’admiració cap a les persones que van ser valentes i compromeses amb els seus ideals i el seu poble, lluitant des de la seva trinxera particular: la creació artística.”

La mostra es podrà veure des del 22 de setembre fins al 7 de gener de 2017 a la Galeria Mayoral de Barcelona. No us la perdeu!


1 comentari

80 aniversari de l’Olimpíada Popular de Barcelona

cart0526Aquest mes de juliol farà 80 anys que l’Olimpíada Popular de Barcelona no es va poder celebrar a causa de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. Al matí del 19 de juliol de 1936, poques hores abans de la inauguració i amb tots els esportistes preparats als voltants de l’estadi de Montjuïc, el general Goded va encapçalar el cop d’estat a Catalunya. L’esdeveniment, òbviament, es va haver de suspendre.

L’Olimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936. La inauguració s’havia de fer el 19 de juliol a l’estadi de Montjuïc amb balls, danses i música típica catalana (Juny, Els Segadors) i la competició s’havia de celebrar entre els dies 22 i 26 de juliol.

L’Olimpíada Popular, anomenada també Jocs Obrers, va ser organitzada per nombroses cartell_1422entitats catalanes, la majoria membres del Comité Català pro-Esport Popular el qual estava integrat al Comité Organitzador de l’Olimpíada Popular (COOP).  Va ser subvencionada amb fons públics aportats pels governs català, espanyol i francès i s’hi van inscriure prop de 6000 atletes -la majoria afiliats a sindicats i partits polítics- procedents de 23 països diferents. Les delegacions més nombroses van ser les de França, Estats Units, Suïssa, Bèlgica, Anglaterra i els països nòrdics i hi havia previstes competicions en 16 esports diferents (futbol, tennis, bàsquet, boxa, atletisme, pilota basca, escacs, etc.). S’hi esperaven més de 25.000 visitants. La guerra va frustrar la celebració de Barcelona 1936 poques hores abans d’iniciar-se, però molts atletes arribats d’arreu del món no van dubtar a allistar-se a les milícies populars per lluitar contra el feixisme. Ells van ser l’embrió de les futures Brigades Internacionals.

olympiade_populaire_1El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia documentació diversa sobre l’Olimpíada de Barcelona de 1936 (cartells, segell, programa de mà en diverses llengües, fotografies i notícies a diverses publicacions periòdiques). Part d’aquest material s’ha reproduït per a les  exposicions The Olympics of 1936 organitzada pel Vera and Donald Blinken Open Society Archives de Budapest i Barcelona 1936: l’Olimpíada que no fou. 80è aniversari  organitzada per l’Estadi Olímpic Lluís Companys amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i del Museu Olímpic i per a un reportatge sobre l’Open Camp Europa publicat el passat 12 de juny al suplement Rar del diari Ara.


2 comentaris

Nou donatiu de l’editorial Media Vaca

AdiosManuel Azaña Díaz (1880-1940)  fou el darrer president de la Segona República espanyola. L’any 1939 va marxar a l’exili. Va escriure una llarga carta al seu advocat i amic Ángel Ossorio Gallardo (1873-1946), expatriat a Buenos Aires, per explicar tot el que havia succeït les darreres setmanes abans de la seva partença. La carta constitueix una crònica excepcional del final de la guerra civil i dels darrers dies de la república.

Aquesta carta, datada el 18 de juny de 1938, ha estat publicada en diversos volums d’obres complertes però mai com a obra independent.

Els nostres amics de l’editorial Media Vaca, dels que ja us n’hem parlat en altres ocasions en el nostre blog van contactar amb nosaltres per obtenir permís per publicar la carta original que es troba en el nostre fons d’arxiu  a l’Inventari del Fons F-FP, Subsèrie Àngel Ossorio y Gallardo .

I el resultat ha estat Adiós al porvenir, un magnífic llibre que forma part de la col·lecció 20160513_191032Grandes y Pequeños, de la mateixa editorial Medial Vaca, amb pròleg de Vicente Ferrer Azcoiti i dibuixos de Manuel Flores.

Amb una edició molt acurada trobem profusió de caricatures d’Azaña, Unamuno, i de membres de l’anomenada “altre generació del 27” com Miguel Mihura, Antonio de Lara Tono, Enrique Jardiel Poncela, José López Rubio o Edgar Neville, que als anys 30 van practicar un estil d’humor molt lliure i novedós i que publicaven a revistes com  Gutiérrez  i posteriorment a La CodornizA les il·lustracions també es poden reconèixer fragments o detalls d’obres d’artistes com Velázquez, Goya o Picasso.

Aprofitem per agrair als nostres amics de l’editorial Media Vaca la donació d’aquesta obra per a la biblioteca i per felicitar-los per la magnífica feina feta!

Us recomanem la seva lectura!

 


1 comentari

Josep Torres Clavé i la butaca homònima del Pavelló de la República


2C_15-16_portadaJosep Torres i Clavé (Barcelona, 1906- Els Omellons, 1939) fou un arquitecte i dissenyador català introductor del racionalisme arquitectònic al nostre país.

Nascut en una família benestant de constructors de Barcelona, l’any 1929, un cop finalitzats els seus estudis, fundà el GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), associació que difonia els principis del moviment modern de l’arquitectura. Dirigí també la revista AC (AC. Documentos de Actividad Contemporánea), important testimoni gràfic on es podien veure les propostes d’arquitectura i urbanisme dels membres del GATCPAC i des d’on va introduir artistes com Le Corbusier, Walter Gropius o Mies Van der Rohe. Fou també director de l’ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) durant els anys 1936 a 1939.

Realitzà les obres mestres del racionalisme arquitectònic català, com el Dispensari Central Antituberculós (1936) i la Casa Bloc junt amb Josep Lluís Sert i Juan Baptista Subirana.

Amb altres companys del GATCPAC portà a terme els estudis per al pla Macià de Barcelona i la Ciutat de Repòs i de Vacances de Castelldefels (1932).

L’any 1935 va fundar amb Antoni Bonet i el mateix Sert la botiga MIDVA (Mobles i Decoració per a la Vivenda Actual)  on es podien adquirir mobles d’importació d’artistes com Alvar Alto o Mercel Breuer i també les seves pròpies creacions.

A partir de 1936 fou nomenat secretari general del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya. Reorganitzà l’ensenyament de l’arquitectura en col·laboració amb el CENU, el Consell de la Escola Nova Unificada, i formà part de la secretaria tècnica de l’Agrupament Col·lectiu de la Construcció de Barcelona, l’empresa col·lectivitzada més important de Catalunya en nombre de treballadors.

Comandant del cos d’enginyers, fou cridat sovint a supervisar treballs de fortificacions al front.

Quan va acabar la seva feina a la reraguarda, s’incorporà a files durant la tardor de 1938. Morí l’any 1939, el 12 de gener, en plena retirada de l’exèrcit republicà, al poble d’Omellons, prop de les Borges Blanques. Tenia 33 anys.

Malgrat tenir una curta carrera com a dissenyador va deixar un important llegat. Va dissenyar peces de mobiliari com taules, làmpades i cadires.

L’any 1934 va dissenyar una butaca que porta el seu propi nom i que va moblar el Pavelló de la República espanyola a l’Exposició Universal de París de 1937. L’arquitecte es va inspirar en els cadirats eivissencs combinant tradició artesanal i modernitat racionalista.

butaca_2

Una butaca mediterrània, noble i minimalista que va vestir amb personalitat els espais del Pavelló. Asseguts en aquestes butaques els visitants del pavelló podien contemplar el Guernica de Picasso.

butacaD’estructura feta amb fusta de roure i seient i respatller teixits amb corda de manufactura artesanal. El seu caràcter tradicional aporta elegància a espais d’hosteleria, recepcions o sales d’estar, zones de lectura de biblioteques o altres espais singulars.

Forma part de la col·lecció permanent del  Museu del Disseny de Barcelona des de 1994. És una peça tan emblemàtica i icònica que es segueix construint avui dia:  Mobles 114 la va reedità l’ any 1987.

Hem de reivindicar i recordar a Torres Clavé com a arquitecte, dissenyador, urbanista i revolucionari. El seu nom ha de figurar entre els més destacats artistes de l’avantguarda artística espanyola dels anys 30. Va ser un dels introductors de la modernitat a l’estat espanyol que va lluitar per una societat més justa.

 


4 comentaris

14 d’abril del 2016: 85 anys de la proclamació de la Segona República espanyola

Avui 14 d’abril, amb motiu del 85è aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es vol afegir a aquesta commemoració  presentant-vos una petita mostra de documentació dels nostres fons relacionada amb aquest període de la història de l’estat espanyol.

Us convidem també a visitar la mostra bibliográfica sobre la Segona República espanyola que vam elaborar l’any 2011 i els nostres taulells de Pinterest amb més postals i cartells d’aquesta època.

 

 


Deixa un comentari

Exposició al MuVIM amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

republificha

El passat dia 11 de febrer es va inaugurar la darrera exposició del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat que porta per títol ‘La Modernitat Republicana a València. Innovacions y perviviències en l’Art Figuratiu (1928-1942)’ i que repassa les principals tendències artístiques del període republicà sense fer distincions polítiques entre bàndols.

La mostra té com a objectiu posar de relleu la complexitat del panorama polític, cultural i artístic en la València del període comprés entre 1928 i 1942 de forta efervescència creativa, amb especial referència als diversos llenguatges estètics de l’època i també posar a disposició de l’opinió pública i dels estudiosos el ric patrimoni documental i artístic custodiat per la Diputació Provincial de València.

Aplega gairebé 300 peces entre cartells, escultures, pintures i fotografies firmats pels artistes més destacats d’aquest període com  Josep Renau o Manuel Monleón.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat en la mostra amb el préstec de diversos cartells originals: “Basta de izquierdas y de derechas: basta de egoismos capitalistas y de disciplina proletaria…”, “Todas las milicias fundidas en el Ejército Popular“, “Loor a los héroes!”, “Eat more Valencia oranges grown in Spain“, “Si cortáis los naranjos, arruináis la economía …“, entre d’altres.

L’exposició es podrà veure fins el dia 22 de maig de 2016. No us la perdeu!

Ja podeu consultar el magnífic catàleg d’aquesta mostra que, molt amablement, ens ha fet arribar el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat. Moltes gràcies!


Deixa un comentari

Nous taulells al nostre Pinterest!

En diversos posts del nostre blog us hem parlat de Pinterest, la xarxa social que permet trobar, filtrar, organitzar i compartir imatges. Des que ens hi vam subscriure, ara farà un any, hem anat afegint taulells nous periòdicament.

Al principi vam començar publicant únicament les novetats bibliogràfiques que ens arriben a la biblioteca cada mes.

Després vam voler destacar algunes  col·leccions especials que tenim al nostre fons com les postals de l’època de la República o del Franquisme, els cartells de la Segona República i la Guerra Civil, els segells dels “Amigos de la Unión Soviètica”, etc.

Amb el temps vam elaborar reculls especials com el de xapes de la Transició, i vam publicar la col·lecció de banderins que tenim també dipositada a la Memòria Digital de Catalunya.

Darrerament hem volgut publicitar els donatius que rebem a la biblioteca d’institucions com el CSIC, la Fundació Anselmo Lorenzo, l’Institut d’Estudis Vallencs, l’Ajuntament de Barcelona… o de particulars com el de l’historiador alcoià Ángel Beneito, o l’editorial Media Vaca.

Destaquem, per la seva singularitat, els taulells dedicats a l’Onze de Setembre i als cartells d’època franquista de les Festes de la Mercè.

Els dos últims que hem elaborat són, un amb motiu del 80è aniversari de la fundació del POUM i un altre dedicat al Cas Scala, amb una selecció d’adhesius referents a aquest obscur episodi de la Transició espanyola.

Feu un cop d’ull a la nostra pàgina de Pinterest i de ben segur que gaudireu de tots aquests taulells!


Deixa un comentari

“Una ullada a la història”, una col·lecció de l’editorial Ulleye al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Tornem, després del breu parèntesi de Setmana Santa, parlant-vos de la col·lecció Una ullada a la història de l’editora Ulleye llibres de Xàtivadirigida Antonio López Alemany que tracta temes d’història, art, política, economia… del País Valencià i més concretament de la Comarca de la Costera i Xàtiva.

L’escriptora i investigadora Cristina Escrivá Moscardó, especialitzada en la recuperació de la memòria col·lectiva, ha publicat en aquesta col·lecció el llibre: La infancia, el tesoro de la Segunda República. La colonia infantil de Bellús, 512 escolares salvados de la guerra, on presenta dades, documents, imatges i testimoniatges orals sobre aquesta colònia escolar d’hivern per a nens madrilenys que van ser evacuats i enviats a la rereguarda per evitar els bombardeigs feixistes a la ciutat i que es va convertir en la seva llar permanent fins a final de la guerra.

La Cristina ha fet donació de diverses de les seves obres al CRAI Biblioteca Pavelló de la República fet que agraïm públicament des del nostre blog i aprofitem per agrair també a l’editorial Ulleye el donatiu dels llibres següents:

Les actes del V Memorial Bombardeig de Xàtiva de 1939, simposi que des de fa 5 anys convoca Ulleye per a commemorar aquests fets i donar a llum a ponències i treballs de recerca sobre la memòria històrica relacionada amb la guerra civil i la dictadura franquista.

Llibre que sorgeix de les ponències presentades a la cinquena edició de les jornades sobre la Repressió Franquista a Llevant una trobada d’investigadors sobre temes de la memòria històrica  que va tenir lloc  els dies 22, 23 i 24 d’abril de 2013 en el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València.

 

Llibre que neix del Simpòsium “IV Memorial *Bombardeig de Xàtiva 1939” que va tenir lloc al febrer de 2013 a Xàtiva, amb un homenatge a Nicolàs David, un lluitador per la justícia i igualtat que va passar per Xàtiva en els anys 60 i 70.

La història dels set veïns d’Aielo de Malferit que van ser afusellats en el els terrenys militars de Paterna en 1939 una vegada finalitzada la Guerra Civil.

La història de cinc generacions de Casesnoves que a través de diverses militàncies polítiques van intentar portar la democràcia a Xàtiva.

Estudi que ens dóna a conèixer fins on va arribar la repressió franquista al País Valencià.

El 12 de febrer de 1939 Xàtiva va patir un dels més atroços bombardejos de l’aviació feixista de Mussolini. Van morir 140 persones  i altres 260 van ser ferides.

José Fabra i Torres, escriptor, advocat i director del setmanari local republicà “El Progreso” fou un intel·lectual xativí represaliat desprès de la guerra civil que va escriure aquesta obra que reflecteix la societat xativina de l’època.

Esperem que tots ells siguin del vostre interès!