1 comentari

Els Catalans als camps nazis

Els catalans als camps nazis és el títol del llibre de Montserrat Roig (1946-1991)  periodista i escriptora barcelonina que ha esdevingut una obra clau de la historiografia catalana. Edicions 62 n’ha fet una nova edició revisada amb motiu del quarantè aniversari de la seva publicació.

Des del mes d’agost de l’any 1940, molts republicans catalans i espanyols van arribar als camps de concentració i extermini nazis.

Un cop es va iniciar la Segona Guerra Mundial un gran nombre d’exiliats republicans es van veure obligats a allistar-se a les companyies de treballadors estrangers i altres s’enrolaren a la legió estrangera per continuar lluitant contra el feixisme.

Quan França va ser ocupada per l’exèrcit alemany, uns 10.000 republicans catalans i espanyols van ser deportats als camps d’extermini nazi i un 60% no va aconseguir sobreviure.

El llistat de mètodes de tortura i assassinat és infinita: van perdre la vida afusellats, apallissats, gasejats, penjats, amb experiments mèdics… No obstant això, la majoria va morir per un còctel letal de gana, treball esclau i unes condicions sanitàries deplorables que provocaven tot tipus de malalties.

Els que va aconseguir sobreviure, anys després del seu alliberament, encara recordaven el seu número de presoner. Van haver d’aprendre a pronunciar-lo en alemany, a base de cops i amenaces de mort. No és doncs d’estranyar que aquest número no l’oblidessin mai més.

A Auschwitz, prop de Cracòvia, a Sachsenhausen a Berlín, a Flossenburg entre Nuremberg i Pilsen, i a Neuengamme prop d’Hamburg, van ser tancats un número reduït d’espanyols i catalans. A Dachau prop de la ciutat de Munich i Buchenwald  prop de Leipzig,  n’hi va haver molts més que procedien, gairebé tots, de presons franceses i que havien participat en accions de la Resistència.

El camp de concentració de Mauthausen-Gusen és, sens dubte, el més tristament famós de tots. Un total de 1.800 catalans hi van morir. En realitat era un conjunt de camps de concentració situats al voltant de la petita localitat austríaca de Mauthausen, a uns pocs quilòmetres de Linz.

I tot plegat amb el consentiment de la dictadura franquista que, en tot moment, va estar assabentada de la sort que anaven a tenir aquestes persones que eren classificades com a apàtrides i identificades amb un triangle blau per distingir-los com a tals i també per diferenciar-los d’altres classificacions com la dels homosexuals, amb un triangle rosa, o dels gitanos que portaven un triangle negre.

Després d’una tasca minuciosa Montserrat Roig descobreix, a través d’una cinquantena de testimonis, la història d’aquests deportats republicans i dóna veu a les persones anònimes que havien sobreviscut a aquell infern. En fa un detallat perfil que ha permès saber, per exemple, que en la seva majoria procedien de comarques i no de les grans ciutats i que representaven  a la classe treballadora i alguns intel·lectuals que, amb motiu de la Ley de Responsabilidades Políticas promulgada el 13 de febrer de 1939 per la dictadura franquista, no se’ls permetia la seva tornada a l’Estat espanyol.

Entre els intel·lectuals catalans que van ser al camp de Mauthausen destaca l’escriptor Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 22 de novembre de 1913 – l’Hospitalet de Llobregat, 3 d’agost de 1974). A la novel·la autobiogràfica K.L. Reich va narrar la seva experiència al camp on va estar pres durant cinc anys.

El llibre el va dedicar al general nord-americà Omar N. Bradley “cap de les forces nord-americanes que m’alliberaren el dia 5 de maig de 1945, en testimoni de gratitud i admiració” i a Pere Vives (Barcelona, 24 de febrer de 1910 – Mauthausen, 30 d’octubre de 1941) un professor de matemàtiques que va morir assassinat pels nazis per efecte d’una injecció de benzina al cor.

Anys més tard, Amat-Piniella va fundar, juntament amb altres deportats l’Amical de Mauthausen associació que te per objectiu  defensar els drets morals i materials dels deportats  i  preservar la seva memòria.

Un altre pres conegut és Francesc Boix (Poble-sec, Barcelona, 31 d’agost de 1920 – París, 7 de juliol de 1951), fotògraf i únic testimoni català dels judicis de Nuremberg i Dachau. Les fotografies que Boix va fer durant el seu captiveri a Mauthausen van ser proves gràfiques que es van utilitzar per demostrar els crims del genocidi nazi.

El cas d’ Enric Marco Batlle (Barcelona, 12 d’abril de 1921), antic militant de la CNT que va fer creure a tothom que havia estat a Mauthausen però que gràcies a diverses tasques d’investigació és va descobrir que era un mentider i vulgar estafador i que mai havia estat deportat, va tenir un gran ressò mediàtic.

De la deportació de dones sempre se n’ha parlat molt menys. Les dones van patir més humiliacions que els homes per a la seva pròpia condició.  Al camp de Ravensbrück, a uns noranta quilòmetres al nord de Berlín moltes dones van ser esterilitzades i algunes obligades a prostituir-se.  Hi van morir unes 28.000 dones. De les  300  espanyoles que hi van estar Neus Català (Els Guiamets, 6 d’octubre de 1915), és l’única supervivent catalana viva del camp. Tenim una part del seu fons personal al nostre arxiu.

L’any 2012, el Ministerio Español de Justicia va  posar en marxa una base de dades que permet accedir a les referències dels 4.400 ciutadans de l’Estat espanyol que van morir als camps de concentració nazis d’Àustria i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Això ha estat possible gràcies al procés de digitalització dels arxius del Ministeri francès d’Excombatents i de Víctimes de Guerra on s’inclouen els avisos oficials de morts en camps de concentració.

La base de dades està disponible tant per a investigadors com per a particulars i permet fer recerques per nom i cognom, lloc i data de naixement, etc.

Per a conèixer més dades es pot consultar el Portal de Archivos Españoles del Ministerio de Cultura es troba una base de dades que recull els continguts del Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945), editada pel mateix ministeri l’any 2006 i que és el resultat d’una investigació de Benito Bermejo i Sandra Checa i que ha esdevingut una magnífica eina d’informació.

Allí hem trobat a Enric Puigmal de Maçanet de Cabrenys, a l’Alt Empordà, que va morir al camp de Mittelbau-Dora, satel·lit del de Buchenwald,  amb només 20 anys.

Qui era l’Enric?  Tenia 12 anys quan va esclatar la Guerra Civil… per què va anar a parar a un camp d’extermini nazi?

Tan de bo algun dia aquestes preguntes puguin ser contestades….

Les víctimes han de sobreviure en la nostra memòria. Sobretot han d’entrar a les escoles, no per estimular la rancúnia o la venjança sinó per evitar que la historia es repeteixi i per redescobrir històries com les del jove Enric de Maçanet de Cabrenys.

Diumenge dia 27 de gener es commemora el Dia Mundial en record de les Víctimes de l’Holocaust. Recordeu aquesta data. Si voleu podeu participar en els nombrosos actes que el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera organitza per no oblidar mai el que va passar.


Deixa un comentari

TV3 estrena el documental “Camp d’Argelers”

Avui dijous 10 de desembre, a les 23:05h, TV3 estrena el documental Camp d’Argelers, que s’emetrà dins l’espai Sense ficció. El documental ha estat dirigit per Felip Solé, a qui vam dedicar un post fa unes setmanes, i explica què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans que fugien del feixisme.

El documental destaca especialment per què fins ara no hi havia cap obra audiovisual dedicada exclusivament a la vida al camp entre els anys 1939 i 1941.

La Biblioteca del Pavelló celebra l’estrena d’aquest documental, en el que ha col·laborat facilitant la consulta de material bibliogràfic sobre camps de concentració a França, i més especialment sobre el camp de concentració d’Argelers. Si desitgeu més informació, consulteu la notícia a la pàgina web de TV3 i… no us perdeu el documental aquest vespre!


Deixa un comentari

Julià Fuster i Ribó, un metge català al Gulag soviètic

A través de la nostra usuària Luiza Iordache, especialista en refugiats espanyols als camps de concentració soviètics, el senyor Rafael Fuster -fill del cirurgià català Julià Fuster i Ribó- ha cedit documentació personal del seu pare a la Biblioteca del Pavelló de la República.

Julián(URSS)

Julià Fuster i Ribó (1911-1991) es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1935. El 1936 va ingressar al PSUC i durant la Guerra Civil va formar part de l’exèrcit republicà. El juny de 1939, després d’exiliar-se a França i d’estar internat  als camps de Sant Cebrià i Barcarès i a la fortalesa de Cotlliure, va decidir marxar a la Unió Soviètica. Entre 1940 i 1948 va treballar com a cirurgià en diversos hospitals russos. L’any 1946 va sol·licitar un visat per marxar a Mèxic a visitar els seus familiars  motiu pel qual  va ser interrogat i, en expressar el seu rebuig al règim soviètic, va ser detingut i condemnat, sense judici, a 20 anys de camps de concentració.  El 1955 va ser alliberat, però no va poder tornar a Espanya fins al 1959.  Després d’un temps a Cuba i uns anys al Congo, l’any 1965 es va instal·lar definitivament a Catalunya. Va morir a Tarragona el 1991.

El fons, en gran part digitalitzat, consta d’unes memòries inèdites –La Cirugía soviética: notas  de un cirujano español– on Julià Fuster i Ribó explica la seva experiència com a cirurgià a la Unió Soviètica, de diversos escrits sobre la vida i l’obra d’aquest metge català i de  documentació personal que reflecteix la seva estada i la seva experiència professional primer a diferents hospitals de Moscou (1940-1948), a partir de 1949 i fins al 1955 a diversos camps de concentració soviètics i entre 1961 i 1964 al Congo com a membre de l’Organització Mundial de la Salut (1961-1964).

Julián(URSS2)

Podeu consultar l’inventari del fons a la nostra pàgina web L’Arxiu del Pavelló de la República > Inventaris de la col·lecció del CEHI > Fons Personals Diversos FP (Diversos) 1 (6), p. 29 i 30.

També trobareu informació sobre l’estada de Julià Fuster i Ribó a la URSS a: Republicanos españoles en el Gulag: 1939-1956 de Luiza Iordache.