Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Exposició sobre el 50è aniversari de la Caputxinada a la Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 8 de març es va inaugurar l’exposició A 50 anys de la Caputxinada a la Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona amb motiu del 5oè aniversari de la reunió clandestina per a la constitució del SDEUB 50anyscaputxinada_cartell (Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona), al Convent dels Caputxins de Sarrià a Barcelona.

Era el dia  9 de  març de 1966 i la reunió es va allargar dos dies més a causa del setge i posterior assalt de la policia.

L’exposició, de base bibliogràfica, fa una extensió temàtica cap a tot el moviment universitari en lluita contra la dictadura franquista. Reprodueix alguns dels elements del Convent dels Caputxins de Sarrià de Barcelona, amb dibuixos fets a partir de les fotografies de Guillem Martínez que mostren els principals ítems de l’emblemàtica reunió.

Conté també una selecció de documents diversos procedents  del  CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat  de Barcelona, el Centre Documental de la Comunicació (CEDOC), la Biblioteca de la Comunicació i Hemeroteca General i altres documents propis del fons del Servei de Biblioteques de la UAB.

També s’hi mostra una relació detallada del professorat  represaliat, els noms dels assistents a la reunió (estudiants, professors, intel·lectuals, artistes) així com els noms dels frares caputxins més actius.

Un fons sonor acompanya la projecció d’un audiovisual en una pantalla d’ordinador. Es tracta del poema de Salvador Espriu Inici de càntic en el temple de 1965. Va ser vinculat als fets de “La Caputxinada… Espriu hi va dir: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.”

L’exposició presencial la podeu visitar a la Biblioteca de Ciències Socials. Edifici B. Planta 0 de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra del  8 de març al 29 d’abril de 2016. De dilluns a divendres de 09:00 a 21:00 hores.

No us ho perdeu!

 


Deixa un comentari

“Empremtes de la Vida” article de Jordi Amat a La Vanguardia parlant dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

amat_1El passat diumenge dia 6 de març l’escriptor i filòleg Jordi Amat, va publicar a La Vanguardia un article que porta per títol Empremtes de la Vida  parlant de la Caputxinada. Aquests darrers dies s’ha escrit molt sobre el tema perquè enguany s’ha celebrat el 50è aniversari dels fets. Si ho recordeu,  en vam parlar també nosaltres en un post la setmana passada.

En Jordi Amat explica que va venir a la nostra biblioteca per consultar llibres sobre la Caputxinaada per poder escriure un article. Es va trobar que molts d’aquests llibres estaven en préstec! Va poder prendre algunes notes a partir de la lectura de diverses publicacions periòdiques i quan es disposava a marxar, l’arxivera li va proposar la consulta del nostre fons d’arxiu que conté nombrosa informació sobre el tema. Va quedar sorprès del material que hi va trobar. La història és més llarga però no la volem desvetllar aquí en aquestes línies. Només direm que l’autor acaba dient textualment: “Marxo del Pavelló amb la idea de com escriuré l’article”…

Amat va començar a col·laborar al suplement “Cultura/S” del diari La Vanguardia a partir de l’any 2009 i des de juliol de 2014 hi escriu una columna d’opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l’editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

Des del nostre blog volem agrair al Jordi les seves paraules i de passada us recomanem la lectura del seu article!

 


Deixa un comentari

Commemoració del 50è aniversari de l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants

Avui divendres dia 11 de març tindrà lloc l’acte de commemoració del 50è aniversari de l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) al Paranimf de  l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Aquesta commemoració  repassa el  fet i el context històric de l’assemblea constituent del SDEUB, i també les conseqüències immediates que va tenir per al país i per la lluita antifranquista.  S’analitzarà què queda d’aquella mobilització en la Universitat actual.

Aquest acte, presidit per Carles Puigdemont, President de la Generalitat de Catalunya, es presenta com un reconeixement  a aquells estudiants i professors que van ser perseguits i encausats per defensar les llibertats fonamentals i es podrà seguir en directe  pel canal UBtv.

16379_CaputxinadaUB_tríptic_web_Página_1

L’assemblea constituent del SDEUB es va reunir al Convent dels Caputxins de Sarrià per la negativa de les autoritats perquè es dugués a terme en cap espai universitari.  Hi asistiren gairebé cinc-cents estudiants universitaris i un grup de professors no numeraris. També hi van assistir reconeguts intel·lectuals que van donar suport a la reunió, com Jordi Rubió, Raimon Obiols, Antoni de Moragas, Antoni Tàpies i Salvador Espriu, i els professors universitaris  Agustín García Calvo i Manuel Sacristán expulsats del seu lloc de treball. Quan la policia va descobrir la reunió va irrompre a l’edifici, després de dos dies de setge. Aquests fets s’han convertit en un acte de referència de l’oposició catalana al franquisme.

El passat dia 9 de març el Memòrial Democràtic va retre homenatge als participants d’aquesta mobilització popularment coneguda amb el nom de la Caputxinada precisament al Convent dels Caputxins de Sarrià lloc dels fets, amb representants dels estudiants, professorat i frares implicats.

El tríptic informatiu que s’ha editat amb motiu de l’acte ha estat elaborat amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Les fotografies i documents que hi apareixen pertanyen al Fons DU Sèrie Documents Universitat del nostre arxiu.

Us recordem que podeu consultar el nostre post sobre la caputxinada si voleu més informació sobre el tema!


Deixa un comentari

9 de març 2016: 50 anys de la Caputxinada

La Caputxinada és el nom amb què fou conegut popularment el setge al qual foren sotmesos els representants de totes les Facultats i Escoles de Barcelona, així com els convidats -professors i intel·lectuals- durant l’acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, els dies 9 a 11 de març de 1966 al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona).

A l’assemblea de constitució on s’havien d’aprovar la declaració de principis i els estatuts del nou Sindicat Lliure dels estudiants, hi assistiren més de 500 representants estudiantils, professors i nombroses figures representatives de la cultura catalana (Salvador Espriu, M. Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Montserrat Roig, Mercè Sala, Joan Oliver, etc.). L’acte, convertit en tancada per l’acció policial ordenada pel comissari Vicente Juan Creix, va acabar el dia 11 de març amb la violenta entrada de les forces repressives. El setge policíac va provocar grans manifestacions de solidaritat i la vaga general universitària de Barcelona.

Com diu Joan Crexell, la Caputxinada fou important en cinc fronts: per ella mateixa, com a acte de masses clandestí però lliure i sobirà en el marc d’un règim de dictadura; i per les conseqüències que va comportar: per als estudiants, com a fita d’un procés i com a instrument aglutinador de tots els universitaris durant un cert temps. Com a fet dinamitzador en el camp dels cristians progressistes. per l’àmplia solidaritat popular que va desvetllar. I, finalment, perquè fou el desllorigador que va permetre a l’oposició democrática catalana un primer acord sense exclusions, fet que no s’havia produït d’ençà del 1939: la Taula Rodona, punt de partida de la posterior acció política unitària al nostre país.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu tot tipus de material per a l’estudi del moviment universitari català durant el franquisme. Pel que fa al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona en particular, el Fons DU. Sèrie Documents Universitats  i alguns fons personals (Font Rius, Gonzàlez Casanova, Solé Vilanova i Termes), contenen moltíssima documentació relacionada amb l’activitat d’aquest sindicat entre les anys 1966 i 1969.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.