Deixa un comentari

L’Associació Cultural Institut Obrer celebra el 35è aniversari de l’entitat amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enguany, l’Asociació Cultural Institut Obrer (ACIO) ha celebrat el seu 35è aniversari.

Aquesta entitat, pionera en la recuperació de la memòria col·lectiva a l’estat espanyol, és hereva del Instituto Obrero de València (1936-1939), el primer Institut Obrer format pel Govern de la Segona República espanyola l’any 1936, quan s’acabava d’iniciar la Guerra Civil.

Es va crear per tal de poder donar a les classes populars un nivell adequat en formació i coneixements i d’aquesta manera elevar el nivell cultural del país i preparar a un grup de persones per a les labors de reconstrucció que serien necessàries quan la guerra finalitzes.
Després van haver-hi més projectes en indrets com Sabadell, Barcelona, Madrid, etc.

Per commemorar l’efemèride s’ha editat un llibre que recull 35 veus diverses, la majoria de la societat valenciana, com Ximo Puig, President de la Generalitat Valenciana o Joan Ribó, alcalde de València, i on hi podem també trobar la de Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La relació entre aquesta entitat i el CRAI del Pavelló ha estat continuada i molt fructífera durant tots aquests anys. Per aquest motiu Lourdes Prades ha estat convidada a escriure un text explicant aquests vincles que parteixen de la relació personal amb la presidenta de l’entitat, Cristina Escrivà i Moscardó, investigadora, gestora cultural i escriptora que ha donat bona part de les seves publicacions als fons de la nostra biblioteca.

Segons paraules de la Cristina els instituts per obrers van ser un assaig pedagògic que tenien com objectiu la igualtat de gènere, l’ensenyament laic i la formació de professionals.

Uns propòsits que seguim conservant!


Deixa un comentari

“Una ullada a la història”, una col·lecció de l’editorial Ulleye al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Tornem, després del breu parèntesi de Setmana Santa, parlant-vos de la col·lecció Una ullada a la història de l’editora Ulleye llibres de Xàtivadirigida Antonio López Alemany que tracta temes d’història, art, política, economia… del País Valencià i més concretament de la Comarca de la Costera i Xàtiva.

L’escriptora i investigadora Cristina Escrivá Moscardó, especialitzada en la recuperació de la memòria col·lectiva, ha publicat en aquesta col·lecció el llibre: La infancia, el tesoro de la Segunda República. La colonia infantil de Bellús, 512 escolares salvados de la guerra, on presenta dades, documents, imatges i testimoniatges orals sobre aquesta colònia escolar d’hivern per a nens madrilenys que van ser evacuats i enviats a la rereguarda per evitar els bombardeigs feixistes a la ciutat i que es va convertir en la seva llar permanent fins a final de la guerra.

La Cristina ha fet donació de diverses de les seves obres al CRAI Biblioteca Pavelló de la República fet que agraïm públicament des del nostre blog i aprofitem per agrair també a l’editorial Ulleye el donatiu dels llibres següents:

Les actes del V Memorial Bombardeig de Xàtiva de 1939, simposi que des de fa 5 anys convoca Ulleye per a commemorar aquests fets i donar a llum a ponències i treballs de recerca sobre la memòria històrica relacionada amb la guerra civil i la dictadura franquista.

Llibre que sorgeix de les ponències presentades a la cinquena edició de les jornades sobre la Repressió Franquista a Llevant una trobada d’investigadors sobre temes de la memòria històrica  que va tenir lloc  els dies 22, 23 i 24 d’abril de 2013 en el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València.

 

Llibre que neix del Simpòsium “IV Memorial *Bombardeig de Xàtiva 1939” que va tenir lloc al febrer de 2013 a Xàtiva, amb un homenatge a Nicolàs David, un lluitador per la justícia i igualtat que va passar per Xàtiva en els anys 60 i 70.

La història dels set veïns d’Aielo de Malferit que van ser afusellats en el els terrenys militars de Paterna en 1939 una vegada finalitzada la Guerra Civil.

La història de cinc generacions de Casesnoves que a través de diverses militàncies polítiques van intentar portar la democràcia a Xàtiva.

Estudi que ens dóna a conèixer fins on va arribar la repressió franquista al País Valencià.

El 12 de febrer de 1939 Xàtiva va patir un dels més atroços bombardejos de l’aviació feixista de Mussolini. Van morir 140 persones  i altres 260 van ser ferides.

José Fabra i Torres, escriptor, advocat i director del setmanari local republicà “El Progreso” fou un intel·lectual xativí represaliat desprès de la guerra civil que va escriure aquesta obra que reflecteix la societat xativina de l’època.

Esperem que tots ells siguin del vostre interès!