Deixa un comentari

La història dels símbols del catalanisme publicada per Enciclopèdia Catalana amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des de fa uns quants dies podeu trobar al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona la magnífica obra que porta per títol Símbols del Catalanisme, editada per Enciclopèdia Catalana i que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Aquesta magna obra recull per primera vegada la història dels símbols més importants del país com la senyera, el Canigó, el monestir de Montserrat, El cant dels ocells, el Fossar de les Moreres, Rafael Casanova, la sardana, l’estelada, Pau Casals, l’estaca o l’1 d’octubre…

Els símbols, elements fonamentals de la conformació de la identitat de totes les societats humanes, s’han originat al llarg de la  història, tant en contextos d’estabilitat com, sobretot, de persecució i de repressió política i cultural.

A través de les  pàgines d’aquesta obra es pot trobar l’origen, l’evolució i la vigència d’una cinquantena de símbols catalanistes i analisi de les causes socials i polítiques que els han generat, amb articles dels d’alguns dels més prestigiosos historiadors catalans com Josep Maria Salrach, Agustí Alcoberro, Josep Pich, David Martínez Fiol, Jordi Cassassas, Giovanni Cattini, Joan B. Culla i Daniel Venteo, aquest darrer encarregat també de la direcció de l’obra.

L’obra té els capítols següents:
  • Els símbols i la consciència col·lectiva catalana de Daniel Venteo
  • Països, símbols, identitats de Joan F. Mira
  • Orígens de l’imaginari a Catalunya de Josep M. Salrach
  • Els segles moderns i la formació de la identitat nacional d’Agustí Alcoverro
  • Les construccions identitàries de la catalanitat vuitcentista de Josep Pich i Mitjana i David Martínez Fiol
  • Les bases del catalanisme contemporani de Jordi Casassas i Giovanni C. Cattini
  • El franquisme, un camp de batalla simbòlic de Joan B. Culla i Clarà
  • Símbols en transició, de la mort de Franco al segle XXI de Daniel Venteo

El llibre compta també amb una extraordinària introducció de l’antropòleg i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Joan F. Mira i està profusament il·lustrat amb més de set-centes cinquanta imatges, algunes completament inèdites. Destaquem en aquest punt el fet que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit reproduccions de documentació diversa dels seus fons bibliogràfics i d’arxiu.

Us ensenyem una petita mostra:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Agraïm a Enciclopèdia Catalana la donació d’un exemplar. Sense la seva generositat no hauria estat possible adquirir-lo i ens sentim molt contents de poder-lo gaudir als nostres fons!


Deixa un comentari

Autobiografia de Catalunya

Ens congratulem d’anunciar-vos que des de fa uns dies comptem al nostre fons amb la magnífica obra Autobiografia de Catalunya, editada per Enciclopèdia Catalana. Ha estat gràcies al seu donatiu que podem gaudir d’aquest exemplar editat de manera molt curosa i amb una profusió d’imatges considerable. Una autèntica peça de col·leccionista. Per això ens congratulem i agraïm a Enciclopèdia Catalana el seu gest generós. Sense la seva aportació no hauríem pogut adquirir aquesta obra monumental.

Autobiografia de Catalunya presenta per primera vegada la documentació més important de la nostra història. Mostra i explica uns 900 documents, molts d’ells inèdits, que parlen dels fets més transcendents de la història de Catalunya, de les institucions del país, dels símbols nacionals, de la vida quotidiana de les persones…

L’autor, l’historiador Daniel Venteo, ha cercat en més de 170 arxius, els més importants d’Europa i dels Estats Units, com  són l’Arxiu Nacional de Catalunya, o els Arxius Secrets del Vaticà, la Biblioteca Nacional de França o la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, entre altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha cedit nombroses imatges dels seus fons documentals, hemerogràfics i d’arxiu per a l’edició de l’obra.

La tria de Venteo va des del segle VIII fins al XX i l’autor destaca, segons el seu parer, els 12 documents de la història de Catalunya més sorprenents:

 1) El primer esment documental del nom Catalunya
2) La miniatura que reprodueix el banquet de Tarragona per a encoratjar Jaume I a la conquesta de Mallorca
3) L’exemplar del decret de Nova Planta que va rebre el Consell de Cent
4) La sessió de retrats que Ildefons Cerdà es va fer a París
5) El croquis de la muntanya del Canigó de Verdaguer
6) L’abonament d’Antoni Gaudí a l’Exposició Universal del 1888
7) Les imatges dels pescadors de l’Escala a principis del segle XX
8) Imatge que deixa constància del treball infantil a la Catalunya de començaments del segle XX
9) La placa autocroma de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
10) Un cartell emblemàtic de l’ensenyament durant la Segona República
11) El document manuscrit de 1938 que parla dels nens refugiats a Girona
12) El cartell del 1937 que anunciava la Setmana de l’Infant en substitució del dia de Reis

L’ ordre dels materials no és cronològica sinó temàtica. S’aborda en diversos apartats allò que ens singularitza com a catalans, com ara el sistema institucional, l’organització col·lectiva i els símbols nacionals, la llengua, etc.

Aquesta obra publicita i valora la riquesa del nostre patrimoni documental testimoni de la nostra història.

Us convidem a consultar-la: Veniu a la biblioteca!