Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas

El Fons personal Alfred Pérez-Bastardas fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el juny de 2021 i conté documentació relacionada amb les monografies publicades per aquest historiador titulades Els cartells de la “Frase Quincenal” : feixisme, totalitarisme, capdillatge i autarquia en la propaganda de Fet y de las JONS i La Colla Cargol (1952-1961). Cronològicament comprèn els anys del primer franquisme i ocupa 0’10 metres lineals.

La Frase quincenal. Al llarg de la dècada dels anys quaranta el departament de Propaganda de la Falange a Barcelona va editar La Frase quincenal (1940-1951), uns cartells de la mida d’un foli, il·lustrats amb  simbologia franquista (escut, imatge de Franco, etc.) i que reproduïen una consigna extreta de discursos de personalitats destacades de la Falange i del règim (Franco, José Antonio Primo de Rivera, José Luis de Arrese, comte de Jordana, Martín Artajo, etc.). Els cartells, prèvia subscripció, havien de penjar-se a comerços, fàbriques i empreses amb la voluntat d’arribar a la població i amb l’objectiu de ser clarament alliçonadors. Es van publicar cada 15 dies entre 1940 i 1951 però no es coneixen tots.

La documentació del fons relacionada amb aquests cartells de la Falange consta dels materials d’estudi emprats per Alfred Pérez-Bastardas per a la publicació del seu llibre Els Cartells de la “Frase Quincenal” i de 187 cartells originals dels anys 1942-1951, procedents de l’Arxiu Albert Bastardas de Vilassar de Dalt.

La Colla Cargol, com diu Alfred Pérez-Bastardas, “va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar activitats de la pròpia família Bastardas-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo i a la cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment repressiu”.  La Colla Cargol, va viure de 1952 fins a 1961 i va editar 54 números de la revista infantil El Cargolí, una publicació clandestina, familiar, catalana, manuscrita i il·lustrada.  El tiratge era de set exemplars originals, fets a mà, produïts pels set germans Bastardas Parera i destinats als seus fills. Continuen existint els set originals i un determinat nombre de duplicats relligats. L’any 2007 Alfred Pérez-Bastardas els va publicar íntegrament dins l’obra La “Colla Cargol” (1952-1961)

La documentació del fons relacionada amb la Colla del Cargol conté material divers relacionat amb aquest cercle familiar i la publicació de la revista infantil El Cargolí.

El Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Aquí teniu unes quantes imatges de material divers que trobareu en aquest fons.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal de la família Nolla Paniello

El fons personal de la família Nolla Paniello fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona per Montserrat Nolla Paniello el passat mes de març de 2021.

Montserrat Nolla Paniello és la filla de Josep Nolla Piqué i Pilar Paniello Chárlez i néta d’Isidre Nolla Guillemat i Joaquima Piqué Rofes, per part de pare, i de José Paniello Torres i Joaquima Chárlez Cardona, per part de mare.

El fons conté documentació dels següents membres de la família Nolla Paniello:

1- Josep Nolla Piqué (Riudecanyes, 6 novembre del 1925 – Barcelona, 10 de juliol del 2020) i Pilar Paniello Chárlez (Lleida, 3 octubre 1910 – Barcelona, 24 gener  1988).  Es van conèixer a Riudecanyes, es van casar a Reus, a la prioral de Sant Pere, i van anar a viure a Barcelona, amb l’àvia Joaquima Piqué Chárlez. Al principi van viure rellogats al carrer del Marqués de Barberà -on jo va néixer  Montserrat Nolla el 5 de setembre del 1950-  i quan van fer el barri del Congrés, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional el 1952, els van concedir un pis. Josep Nolla en arribar a Barcelona va treballar a Cubiertas i Tejados, que estaven construint les Cotxeres de l’avinguda Borbó, on feia d’encofrador (ara és l’avinguda dels Quinze, anomenada així per l’import del tramvia que passava per allí anant cap a Horta). Després va treballar de vigilant de nit a les Oficines de Fabra i Coats, a la Gran Via, i després a CAMPSA, a l’estació de pesatge de sortida de camions. Sempre va estudiar i llegir molt i al final va entrar a treballar al Banco de Bilbao, a L’Hospitalet de Llobregat, on va estar fins que es va jubilar.
Pilar Paniello va treballar durant molts anys a la Camiseria El Sello, a la Gran Via cantonada Passeig de Gràcia.

2- Isidre Nolla Guillemat (Riudecanyes, mor el 28 octubre 1945) i Joaquima Piqué Rofes (Guiamets, mor el 14 agost 1964). Es van casar i van viure a Riudecanyes, on a més de fer de pagesos van portar durant un temps la “Societat” una botiga-bar que hi havia al poble. Tenien terres amb oliveres i ametllers a la sortida del poble i unes altres amb avellaners al mateix terme municipal, al peu de la muntanya d’Escornalbou. Isidre Nolla també va ser Sometent Rural. D’aquesta època la família conserva insígnies i medalles i l’arma, una espècie de fusell, que també feia servir per caçar. A Joaquima Piqué li agradava molt llegir, brodar i fer ganxet.
Els pares d’Isidre Nolla eren  Ramon Nolla Hortoneda (Riudecanyes) i Teresa Guillemat Nolla (Riudecanyes) i els de Joaquima Piqué, Josep Piqué  (Guiamets) i Rosa Rofes (Tivissa).

3- José Paniello Torres (Estiche de Cinca, 1868 – La Nou de Gaià, 27 gener 1944) i Joaquima Charlez Cardona (Estiche de Cinca, 1868  – Riudecanyes, 24 gener 1947).  Es van conèixer a Estiche (Osca) quan ella anava a què li llegís i contestés les cartes del seu promès que estava servint a l’exèrcit. Es van casar i tenir cinc fills. José Paniello era fill de pagesos,  va estudiar i es va dedicar a fer d’amanuense a la comarca, fins que va entrar a treballar de maquinista a “Red Nacional de Ferrocarriles Españoles” i va haver de traslladar-se a viure a Lleida i més tard a Tarragona. En aquesta localitat el matrimoni es va instal·lar en un pis de l’Arquebisbat, perquè un dels fills, el Josep, estava al seminari. Després, quan el Josep va ser  nomenat capellà a l’església de Sant Francesc de Reus, es van traslladar  al carrer de la Victòria d’aquesta localitat. Durant la guerra van viure a les cases dels treballadors del “Mas d’en Boule”, on als anys 50 es va començar a construir el Barri Fortuny. Mossèn Josep en va ser el primer rector.
Els pares de José Paniello eren José Paniello Molinos (Estiche de Cinca) i Josefa Torres Heras (El Tormillo)  i els de Joaquima Chárlez, Magin Chárlez Laspalas (Estiche de Cinca)  i Josefa Cardona Ibarz (Estiche de Cinca).

El fons abasta cronològicament des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, ocupa 0’20 metres lineals i consta fonamentalment de rebuts, factures i documentació pública (notarial, judicial, municipal, etc.) relacionada amb les activitats laborals, privades i comercials dels diversos membres i generacions de la família Nolla Paniello. Destaca el material de la companyia Caminos de Hierro del Norte de España on va treballar com a maquinista José Paniello Torres així com els quaderns escolars de Josep Nolla Piqué del període de la Segona República espanyola, quan estudiava a l’Escola Nacional de Riudecanyes.

La donació consta també de diversos materials col·leccionats per Josep Nolla Piqué (banderins, segells, postals i monedes) i per Montserrat Nolla Paniello (calendaris de butxaca i punts de llibre) que anirem incorporant a les col·leccions corresponents del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Fons Personal de la família Nolla Paniello s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Quan estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Us deixem amb una galeria fotogràfica d’alguns dels materials que trobareu en aquest fons:


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Jordi Miralles Conte

Jordi Miralles i Conte (Barcelona, 27 d’abril de 1962 – Castelldefels, 14 d’octubre de 2015) va ser un polític comunista i diputat al Parlament de Catalunya (2003-2012). Llicenciat en Història contemporània, funcionari de correus de professió i afiliat al sindicat Comissions Obreres (CCOO), Miralles va ser dirigent del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) -després de ser Secretari General de la seva organització juvenil, els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC)-, director del diari del partit, Avant, i Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des de l’any 2000 fins l’any 2012. Entre els anys 2012 i 2015, després de la seva etapa com a parlamentari i màxim dirigent d’EUiA, va retornar a la seva antiga professió com a funcionari de correus a Viladecans, fins que a les eleccions municipals de 2015 es reincorporarà a l’activitat política com a regidor i cinquè tinent d’alcalde de Castelldefels, la seva ciutat de residència, dins la candidatura de Movem Castelldefels. Va morir el 14 d’octubre de l’any 2015 a causa d’una greu malaltia.

L’any 2016, la seva família va cedir els materials relacionats amb la seva activitat política (llibres i opuscles, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i documentació d’arxiu) al  Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Tota aquesta documentació s’ha incorporat al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) i els documents d’arxiu han passat a constituir el fons personal  Jordi Miralles Conte.

El fons conté documentació interna (congressos, resolucions, informes, declaracions, comunicats, correspondència, etc.) de diverses organitzacions de l’esquerra comunista, fonamentalment a Catalunya, però també a Espanya, des de principis dels anys vuitanta fins al 2014. Ocupa 3,50 metres lineals i consta de 12 subsèries.

  • Subsèrie 1: Material divers: consta de papers personals de Jordi Miralles i de tota mena de material relacionat amb la seva vida d’activista i militant polític (Bons d’ajut, postals, identificadors, carnets d’afiliació, calendaris, etc.) dels anys 1980 al 2010
  • Subsèrie 2: Institucions polítiques: consta de documentació generada per institucions polítiques diverses (Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats i Senat, etc.) dels anys 1999 al 2010.
  • Subsèrie 3: Fulls volants diversos: consta de fulls volants de diverses organitzacions polítiques, sindicals, culturals de Catalunya, Espanya i Europa dels anys 1968 al 2014. La classificació i inventari d’aquesta subsèrie va ser realitzada per Francesc Escudero, estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB.
  • Subsèrie 4: Organitzacions polítiques (PSUC/JCC): consta de documentació interna del Partit Socialista Unificat de Catalunya i la Joventut Comunista de Catalunya dels anys 1976 a 1990.
  • Subsèrie 5: Organitzacions polítiques (IC/ICVE/ICV): consta de documentació interna de les coalicions Iniciativa per Catalunya, Iniciativa per Catalunya – Els Verds i Iniciativa per Catalunya Verds, dels anys 1987 al 2008.
  • Subsèrie 6: Organitzacions polítiques (CJC-PCPE/CJC-PCC): consta de documentació interna dels Colectivos de Jovenes Comunistas a Espanya (vinculats al Partido Comunista de los Pueblos de Espanya) i dels Col·lectius de Joves Comunistes a Catalunya (vinculats al Partit dels Comunistes de Catalunya), dels anys 1986 al 2004.
  • Subsèrie 7: Organitzacions polítiques (PCPE/PCC): consta de documentació interna del Partido Comunista de los Pueblos de Espanya i del Partit dels Comunistes de Catalunya), dels anys  1982 al 2013.
  • Subsèrie 8: Organitzacions polítiques (EUA/EUA-ICV): consta de documentació interna de les coalicions Esquerra Unida i Alternativa i d’Esquerra Unida i Alternativa amb Iniciativa per Catalunya Verds, dels anys 1999 al 2014.
  • Subsèrie 9: Organitzacions polítiques (PCE/UJCE/IU): consta de documentació interna de les organitzacions d’àmbit estatal Partido Comunista de España i les seves joventuts, Unión de Juventudes Comunistas de España, i de la coalició Izquierda Unida, dels anys 1988 al 2010.
  • Subsèrie 10: Altres organitzacions comunistes o vinculades a partits comunistes  (PSUC-VIU/CCOO/PCUS): consta de documentació interna del Partit Socialista Unificat de Catalunya-Viu, del sindicat Comissions Obreres i del Partit Comunista de la Unió Soviètica, dels anys 1983 al 2004.
  • Subsèrie 11: Organitzacions polítiques diverses (PSC/PSOE/JSC): consta de documentació interna de diverses organitzacions no comunistes, dels anys 1988 al 2012.
  • Subsèrie 12: Textos polítics diversos: consta de textos teòrics sobre temes diversos (ecologisme, moviment veïnal, ideologia política, etc.) que no estan signats per cap organització.

Tota aquesta documentació, juntament amb els cartells i adhesius (descrits també per Francesc Escudero, estudiant del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB), i la biblioteca i hemeroteca cedits per la família Miralles, constitueix un material molt interessant per a l’estudi de l’esquerra comunista al nostre país entre els anys 1980 fins al 2014:  el seu ideari, les seves estratègies polítiques, les seves escissions i disputes, la seva organització interna, les relacions entre aquests partits, de signe polític similar, molt concretament de cara a concórrer a les eleccions, el seu posicionament respecte a molts temes socials, o el seu paper de protagonistes polítics com a parlamentaris o membres de governs.

El Fons personal Jordi Miralles s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI i la col·lecció de llibres i revistes del Cercabib.