Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Nou itinerari urbà: la Ruta Quico Sabaté

Si fa unes setmanes publicàvem el post 50 anys de la mort de Quico Sabaté, l’últim maqui, avui tornem a reemprendre la biografia d’aquest personatge per fer-vos una proposta de cap de setmana, ja que l’Ajuntament de L’Hospitalet ofereix un itinerari urbà molt interessant: la Ruta Quico Sabaté.

La ruta ha estat preparada per Dolors Marín, una de les nostres usuàries, i comprèn un total de 15 punts d’interès relacionats amb la vida de Sabaté, en un recorregut a peu de gairebé dues hores per diferents carrers del Centre i de Sant Josep.

Dins el recorregut destaquen la casa del carrer del Xipreret on Sabaté va viure; el carrer del Baró de Maldà, on hi havia la seu de l’antiga Coral la Campestre “el Coro”, on es reunien els cenetistes; la vella casa de Just Oliveras i l’antiga sucursal del Banc Hispano Colonial –avui la Casona Asturiana– que el Quico va atracar l’any 1949 i l’antiga llauneria Charles, al carrer d’Enric Prat de la Riba, on Sabaté va treballar de jove.

La ruta -gratuïta, prèvia inscripció-, s’ofereix en hores concertades als centres educatius de la ciutat i, al públic en general, els caps de setmana. Preneu nota perquè les dues primeres estan programades pels diumenges 14 i 28 de març a les 11 hores. Trobareu més informació al document Ruta Quico Sabaté. Bona passejada! 


5 comentaris

50 anys de la mort de Quico Sabaté, l’últim maqui

El passat 5 de gener va fer 50 anys de la mort a Sant Celoni (Vallès Oriental) de Quico Sabaté, un dels maquis més coneguts que van lluitar contra el franquisme.

Francesc Sabaté i Llopart (1915-1960), mecànic d’ofici, es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball amb només 17 anys. Durant la Guerra Civil va lluitar en diverses columnes anarquistes i el 1939 va passar a França on va ser confinat durant un temps al camp de Le Vernet (Ariège). Un cop alliberat es va instal·lar amb la seva família a Costoja (Vallespir) des d’on va estudiar possibles rutes clandestines cap a l’Estat espanyol. El 1944 es va incorporar als grups d’acció contra el règim franquista, va formar la partida de maquis Quico Sabaté i  fins al 1959 va combinar diversos treballs  (lampista, agricultor) amb l’activitat antifranquista: robatoris per a finançar accions contra el règim, reorganització de la CNT a l’interior, trasllats de propaganda antifranquista, sabotatges, col·laboració amb altres grups guerrillers llibertaris com els de Marcel·lí Massana i de Josep Lluís Facerias, etc.

A finals del 1959, va decidir entrar amb els seus homes a l’Estat espanyol per ajudar un company que havia estat arrestat a Barcelona i condemnat a 30 anys de presó. Tot i evitar durant uns dies la policia,  el 4 de gener van ser acorralats per la Guàrdia Civil a “Mas Clarà”, prop de Banyoles. Després d’un intens tiroteig tots els seus homes van morir i ell, molt malferit, va aconseguir  fugir,  però el 5 de gener, després d’un tiroteig amb el somatent Abel Rocha, va caure mort a  Sant Celoni. Tenia 44 anys.

A la Biblioteca del Pavelló de la República podeu consultar els articles que El Caso : semanario de sucesos,  va dedicar a l’assassinat del guerriller qualificant-lo de “bandido español”, així com nombrosa bibliografia sobre el maquis i les guerrilles antifranquistes.

Coincidint amb el cinquantenari de la mort de Quico Sabater, el Casal Popular Independentista Quico Sabaté de Sant Celoni, ha organitzat tota una sèrie d’actes per dignificar la seva figura.