Deixa un comentari

El centenari de Maria Salvo Iborra: una dona del 36

Avui Maria Salvo Iborra fa 100 anys! Possiblement molts de vosaltres no coneixeu la història d’aquesta dona nascuda a Sabadell filla d’un fuster i d’una minyona.

Us la volem explicar…

La Maria va néixer a Sabadell un 27 de maig de 1920 i va créixer al barri de la Creu Alta. Set anys més tard va marxar amb la família cap a Barcelona, a on es van instal·lar en una porteria del carrer Balmes, al cor de l’Eixample.

La Maria al centre de la imatge acompanyada per Lluís Martí Bielsa i Antonia Jover

L’any 1935, just abans de començar la Guerra Civil, va freqüentar els centres culturals d’Esquerra Republicana de Catalunya , però influïda per la xicota del seu germà gran, finalment va ingressar a les JSUC, les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.

En esclatar la guerra era militant de la UGT i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat els sindicats CNT i UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC i com a tal participà en la defensa de la Segona República Espanyola.

El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l’exili, però fou empresonada als camps de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d’on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.

La Maria al centre de la darrera fila a la presó

Fou detinguda el 1941 a Madrid per activitats clandestines i fou tancada a la presó de les Corts, on a causa de les tortures que patí, no va poder ser mare.

El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores a Saragossa i després a la presó de dones de Ventas a Madrid. El mes de febrer de 1946 fou condemnada a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia, tot i que els darrers anys va estar tancada a la d’Alcalá de Henares.

De nou al carrer, l’any 1957, fou desterrada a Santander però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al PSUC i també al moviment feminista.

Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i fundadora el 1997 de l’Associació Les Dones del 36.

La seva biografia és reflectida en el llibre El daño y la memoria: las prisiones de Maria Salvo de l’historiador Ricard Vinyes, professor de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona publicat l’any 2004.

A les seves pàgines podreu descobrir la fotografia dels anys de la guerra on la Maria apareix amb poc més de 16 anys, fotografiada per Francesc Boix, conegut per les imatges que va fer al camp de concentració nazi de Mauthausen.

La Maria Salvo ha rebut la Medalla d’Honor de Barcelona l’any 2003. Va ser anomenada Doctora Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya el 2004. La Generalitat va atorgar-li la Creu de Sant Jordi l’any 2005. 

Des del nostre blog aquest és el nostre homenatge a la Maria i a totes les dones valentes i compromeses com ella. Li desitgem per molts anys i sobretot salut!

I acabem amb aquestes boniques paraules de la Maria:

L’Associació de Dones de 1936

“Quan va començar la guerra, jo no era ni comunista ni socialista. Vaig començar a militar a les Joventuts Socialistes Unificades que s’havien creat un mes o dos abans (…) Primer de tot, s’havia de guanyar la guerra i ajudar a la rereguarda en totes aquelles tasques importants. Puc recordar amb emoció el paper d’aquella generació. Vam aspirar a un món millor, el mateix que la joventut d’avui desitja. No ho vam aconseguir, però no vam assumir la derrota. La prova més evident és que milers i milers de nois i noies van estar empresonades. I a molts i moltes els va costar la vida (…) Desitjo que el record d’aquella joventut sigui un estímul que contribueixi a eliminar les desigualtats existents, i que la llibertat i la pau no siguin una utopia, sinó un dret indiscutible per a tots els pobles.”

Agraïm a Eduard Amouroux, secretari de l‘Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, les imatges i la informació facilitades per l’elaboració d’aquest post.


Deixa un comentari

Exposició “Voluntaris masnovins a la guerra del 36” al Masnou amb col·laboració del CRAI Bibioteca del Pavelló de la República

El passat divendres 11 d’octubre es va inaugurar a la Casa de Cultura (Casa Sensat-Pagès) del Masnou l’exposició Voluntaris masnovins a la guerra del 36 , inclosa en el projecte 1939, l’abans i el després. Memòria en xarxa, exposició compartida, de la Diputació de Barcelona i en el projecte de recuperació històrica del Memorial Democràtic que commemora els 80 anys de la fi de la Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció del cartell Les Milícies us necessiten! de l’artista asturià Cristobal Arteche  (Gijón 1900 — Madrid 1964)  per a ser exposat.

En aquesta mostra es podran veure alguns aspectes desconeguts del conflicte armat a la comarca del Maresme.

El mateix dia de la inauguració va tenir lloc l’acte de presentació del llibre  que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya : voluntaris per la llibertat del nostre usuari i amic Gonzalo Berger i que va comptar amb la participació de la historiadora Rosa Toran i de l’alcalde del Masnou Jaume Oliveras.

Dies després es va retre homenatge al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, als jardins de la localitat que porten el seu nom i que recentment han estat remodelats.

L’exposició es podrà visitar fins al dia 1 de desembre  No us la perdeu!

Aprofitem l’avinentesa per desitjar a tothom una bona castanyada i diada de Tots Sants!


3 comentaris

Més sobre José Luis Rey Vila SIM

No és la primera vegada que parlem de José Luis Rey Vila al nostre blog. Ens agrada moltíssim l’obra d’aquest artista, més conegut amb l’àlies de SIM, cartellista, il·lustrador i pintor, nascut a Cadis l’any 1900 i mort a París el 1983.

La figura de José Luis Rey és encara poc coneguda, malgrat que darrerament s’han fet algunes exposicions i treballs d’investigació sobre la seva trajectòria.

Va desenvolupar la seva carrera artística principalment a França  on va marxar exiliat, però durant la Guerra Civil va viure a Barcelona, concretament al barri de la Font d’en Fargues.

Precisament volem presentar una obra que recull copies d’uns dibuixos originals inèdits que l’artista va regalar a un veí del carrer Pradilla d’aquest mateix barri. La senyora Pepita Armora, actual propietària dels originals, ha permès la reproducció d’aquest magnífics dibuixos que segons algunes fonts pertanyen al Front d’Aragó.

Mercè Balda Rey, membre de la família de l’artista, va investigar la figura del seu besoncle com a treball final del màster Construcció i Representació d’identitats culturals a la Universitat de Barcelona. Fruit d’aquest treball ha sorgit una una excel·lent obra.

L’autora n’ha donat un exemplar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les biblioteques i arxiu referents per a la recerca de dades sobre SIM. Recordeu que podeu trobar més informació sobre l’artista al nostre catàleg i  fons d’arxiu.

Des d’aquí volem agrair a la Pepita i a la Mercè el seu donatiu i felicitar a aquesta última per la feina feta.


Deixa un comentari

Pel·licula sobre la Guerra Civil amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui us volem parlar del llargmetratge que porta per títol  Espanya en dues trinxeres, la Guerra Civil en color.  Es tracta d’una producció de Minoria Absoluta i i Veo Televisión per a Discovery MAX dirigida per Francesc Escribano i Luis Carrizo que explica la Guerra Civil espanyola des de la distància històrica i com no s’havia vist mai amb anterioritat: en color!

minoria

L’accés al material original fotoquímic de la Guerra Civil Espanyola preservat en el fons de la Filmoteca Espanyola ha permès la digitalització a 4 K de materials originals, en molts casos únics al món, i s’ha aconseguit la màxima qualitat possible, una condició imprescindible per al procés de color.

S’han combinat les darreres tècniques digitals amb l’esforç tècnic i creatiu d’un equip de més de 50 persones. S’ha digitalitzat, restaurat i acolorit  el material original filmat entre 1936 i 1939 amb l’objectiu d’apropar aquests documents únics al gran públic i a les noves generacions.

L’autoria del guió és de Manel Lucas i s’ha comptat amb l’assessorament històric del prestigiós historiador Antony Beevor.

Després de ser presentada als Cinemes Verdi de Barcelona i també a Madrid, s’ha previst que s’emeti per TV3 en una data encara no confirmada.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha facilitat la reproducció de diversos cartells, com: Los 13 puntos de la victoria, Madrid : the “military” practice of the rebels : if you tolerate this your children will be next o Victoria, hoy más que nunca de Josep Renau, famós artista valencià.

Us avisarem quan s’emeti la pel·lícula per televisió perquè no us la perdeu!


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola

guerra_civilEl passat mes de juliol, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va presentar un recull dels diversos recursos que hem anat elaborant al llarg dels temps sobre aquesta temàtica.

L’objectiu era doble: per una banda facilitar la recerca als usuaris que ja coneixen el la nostra biblioteca però que potser no tenen constància de l’abast dels seus fons, i per l’altra, millorar-ne la difusió general per tal d’arribar a usuaris que encara no la coneixen.

Us recordem que en aquest recull hi trobareu:

  • Mostra de monografies, fullets, publicacions periòdiques, llargmetratges, documentals i material d’arxiu
  • Accés a la Memòria Digital de Catalunya (MDC) amb les col·leccions de cartells, segells i  paper moneda
  • Accés a Pinterest amb els taulells corresponents als cartells i les postals
  • Accés al Blog, amb totes les entrades sobre Guerra Civil espanyola que s’han elaborat fins avui
  • Accés a la guia temàtica Delicious sobre aquesta temàtica
  • Accés al Museu Virtual de la Universitat de Barcelona amb mapes, dibuixos, fotografies i objectes diversos
  • Web de SIDBRINT Memòria històrica de les Brigades Internacionals

D’aquesta manera contribuïm a commemorar una data que, tristament, ha quedat per sempre incrustada a la nostra memòria i a les nostres vides.