La major part dels alumnes que han estat fent pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República han acabat les seves tasques.

Aquest és el cas de l’Aibor Moreno, del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, que ha col·laborat diverses vegades al nostre blog i ha volgut acomiadar-se amb aquest escrit sobre els llibres de text a l’època franquista.

Aquí teniu les seves paraules:

Penso que ningú pot estranyar-se avui en dia amb l’afirmació que diu que l’educació és una arma de la classe dominant en la societat.

El Franquisme, en aquest sentit, també va convertir l’educació en una forma d’arrelar en els més petits els valors i ideals necessaris per a convertir-los en els adults que es desitjava.

En nomenar-se el primer govern de Franco el 30 de gener de gener de 1938, es va crear el Ministeri d’Educació Nacional i la competència educativa va quedar en les seves mans[1] després d’haver passat per la Junta de Defensa Nacional i per la Comissió de Cultura i Ensenyament.

Durant aquesta primera etapa no es va intentar estructurar un nou sistema educatiu, les condicions socials d’una Espanya dividida amb equipaments i infraestructures greument perjudiques no ho permetien i es va caracteritzar per la seva destrucció del llegar republicà[2].

De les primeres mesures que es van implementar van ser la reimplantació de la religió i la Història Sagrada en el currículum escolar i de la formació patriòtica de l’alumne.

Al juliol de 1945 s’aprova la Llei d’Ensenyament Primari i l’Educació Primària es va caracteritzar pel seu caràcter confessional, i patriòtic, obligatòria i gratuïta, amb separació de sexes; sent el castellà l’única llengua utilitzada a la escola: es van dictar normes per a la unificació lingüística de tot l’Estat.

A partir dels any 60’s amb l’entrada de l’Estat als organismes i estructures del capitalisme internacional, el Banc Mundial va visitar el país i va elaborar un informe que va recollir les pautes necessàries a adoptar per a aconseguir un adequat desenvolupament econòmic equiparable al de les grans potències mundials[3] i això passava també per modificacions a l’Ensenyament. Amb la Llei General d’Educació 1970 l’educació primària va passar a dir-se Educació General Bàsica (EGB).

La presència de la religió a les aules no es devia senzillament al suport donat per part de la Església als revoltats en els anys de guerra, sinó que servia com a element transmissor d’aquestes idees que es volien implantar.

Valors i idees com l’acatament, la fidelitat i l’obediència eren imprescindibles en qualsevol ciutadà. A través de l’ensenyament, els nens i les nenes comprenien i assimilaven el paper que havien d’exercir en la Societat, sent ciutadans amb uns deures i drets concrets.

A la Falange se li va oferir el control de determinades assignatures com l’Educació Física, o l’Ensenyament de la Llar que estudiaven les nenes i, per descomptat, una de les assignatures claus del nou model educatiu, la Formació de l’Esperit Nacional.

També es va posar en marxa un model educatiu segregacionista a través del qual es pretenia modelar un tipus de mentalitat femenina: les nenes havien de ser educades per a ser bones mares, esposes i filles i havien de saber cuidar de la seva casa i de la seva família i complir l’ideal patriòtic i cristià.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podem trobar diversos exemplars de llibres d’aquesta etapa com:

Formación Político-Social. Primer curso de Bachillerato. 1965: Publicat per la Sección Femenina de FET y de las JONS; Hemos visto al Señor. Agustín Serrano de Haro. El libro de primer grado de religión. 1962; Enciclopedia para Ingreso de Bachillerato. E. Borras. S. Echeverría. 1965; Ejercicios de Frances. Segundo Curso, Eliane López Mosnier. Segundo Curso. Ediciones Aldecoa, S.A. 1955, Burgos; Roma aeterna : método de latín para 6º curso de bachillerato, E. Valentí Fiol; Historia de España : grado elemental, apropiada para la clase de ingreso. Por S.M, Madrid. 1962;

Ars: historia del arte y de la cultura. Enrique Bagué y J. Vicens Vives.. Editorial Teide, S.A, 1972; Ensenyem catecisme als infants : explanació per a la primera comunió, Dr. Ramón Casajoana, 1947; Chicos y cosas : la escuela y el hogar unidos para educar : libro de lectura para tercero o cuarto grado, Ediciones S.M. Lecturas 3º-4º grados, 1962 i molts més.

En aquests, podrem trobar afirmacions com: “El padre tiene la autoridad en la família, donada directamente por Dios” “El padre trabaja, la madre cuida de la casa” “La misión de la mujer es servir y la maternidad”, etc.

A banda d’això, tenen una estètica força agradables com podem veure a les imatges….

---

[1] Soraya Cruz Sayavera / El sistema educativo durante el franquismo: LAS LEYES DE 1945 Y 1970 31 Revista Aequitas, número 8, 2016 Pp. 35-62 ISSN 2174-9493, pg. 35

[2] La educación en el franquismo (1936-1975). Antonio Viñao Frago. Educar em Revista, Curitiba, Brasil, n. 51, p. 19-35, jan. /mar. 2014. Editora UFPR, pg. 25

[3] Soraya Cruz Sayavera / El sistema educativo durante el franquismo: LAS LEYES DE 1945 Y 1970 31 Revista Aequitas, número 8, 2016 Pp. 35-62 ISSN 2174-9493, pg. 51