Deixa un comentari

Projecte “Museo Virtual de la Mujer combatiente” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Després de finalitzar la seva tesi doctoral Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 1 de juliol – 31 de desembre de 1936, l’historiador Gonzalo Berger, usuari i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha desenvolupat una sèrie de projectes relacionats amb la temàtica entre els quals destaquem l’elaboració d’un catàleg de milicians/es antifeixistes en col·laboració amb l’Arxiu Nacional de Catalunya o el Museo Virtual de la Mujer Combatiente amb l’objectiu de crear un espai històric visual i educatiu sobre la participació de les dones combatents a la Guerra Civil espanyola.

En aquesta plataforma es documenten de 3.200 dones combatents de tot l’estat espanyol.

Gonzalo Berger, juntament amb Tània Balló, escriptora, productora i directora de cinema, expliquen qui van ser totes aquestes combatents, a quins fronts van lluitar i quin va ser el seu destí.

Hi va haver dones al front des de l’esclat de la guerra fins al final. Van travessar l’Ebre i van resistir fins al gener del 1939, igual que els homes. Però no se n’ha parlat gaire. Amb aquesta nova iniciativa es vol donar més visibilitat a totes aquestes dones, però també vol ser un espai educatiu i per això inclou una exposició permanent sobre les dones i la guerra civil i també exposicions temporals.

El contingut de la plataforma és el resultat del projecte de recerca «Mujeres en guerra: vida y legado de las mujeres combatientes en la guerra civil española» de la Universitat Pompeu Fabra, on es treballa amb els fons d’arxius nacionals i internacionals que contenen documentació militar de l’època. També inclouen arxius de caràcter provincial, municipal, familiars o privats. D’aquesta manera reconstrueixen les experiències vitals de casdescuna de les combatents documentades.

A la denominada Sala 1 de la pàgina web s’ofereix la possibilitat de fer cerques en un mapa de la península ibèrica per territoris, filiació política, organització militar, etc.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha signat un conveni de col·laboració amb el projecte i també hi participem a través de Sibrint,  el Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’un projecte en constant evolució i els seus continguts s’actualitzen periòdicament. A la pàgina web trobareu una adreça de correu electrònic en cas que alguna persona pugui aportar més documentació o informació sobre alguna de les combatents.

Feu-hi un cop d’ull que segur us agradarà!


Deixa un comentari

“Milicianes” documental amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat cinc de febrer es va estrenar el documental Milicianes al Sense Ficció programa de TV3 Televisió de Catalunya amb gran èxit d’audiència.

Aquest film, obra de Jaume Miró i Tània Balló  i amb Gonzalo Berger, historiador i bon amic nostre, com a guionista i coproductor, és el resultat d’una investigació de dos anys sobre la història de cinc milicianes catalanes que van ser violades, torturades i assassinades a Manacor.

Produïda per Nina Produccions i Cinètica Produccions ha comptat també amb la coproducció de TV3 i IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. De fet el documental es va estrenar a Palma el 27 de setembre i es va emetre a IB3 l’1 d’octubre.

Durant la matinada del dia 5 de setembre de 1936,  cinc milicianes van ser afusellades pels feixistes, juntament amb altres milicians, a Manacor. El grup de combatents formaven part de l’expedició del capità Albert Bayo que, l’agost de 1936, va intentar recuperar l’illa de Mallorca en mans dels sollevats. A causa d’un ràpid i sobtat reembarcament, alguns dels combatents van quedar abandonats a l’illa. Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats.

Vuitanta anys després, una intensa investigació, de més de dos anys, ha permès contextualitzar a les cinc dones en el moment històric que van viure des d’una perspectiva de gènere. S’ha contactat amb els seus familiars i se sap també on van ser enterrades. La seva història permet sentenciar que la guerra no va ser tan sols cosa d’homes.

L’existència d’un diari, suposadament escrit per una d’elles i posteriorment manipulat pels feixistes italians i franquistes, on es relaten els dies de campanya a Mallorca o una foto del grup, feta poc després de ser detingudes, són alguns dels testimonis materials que han ajudat a esclarir aquesta llegendària història.

Malgrat que s’ha aconseguit d’identificar quatre de les cinc dones: les germanes Daria i Mercedes Buixadé, Teresa Bellera Cemelli i Maria Gracia Sanchís, no ha estat possible esbrinar qui va ser l’autora del diari. La cinquena miliciana i per tant, autora del diari, podria ser Ramona Soldevila Cirés, una manresana nascuda a Itàlia però de pares catalans, militant d’Esquerra Republicana i que treballava a l’ajuntament de la ciutat. Però no es pot identificar amb claredat en cap de les fotografies que es conserven. Aquestes imatges, realitzades durant l’embarcament de les tropes i en els  entrenaments de les milícies femenines al Camp de la Bota a Barcelona, són les que han permès la identificació de les altres quatre.

El CRAI Bibioteca del Pavelló de la República ha estat un dels col·laboradors  d’aquest projecte que ha necessitat de nombrós suport documental.

Recordem que les milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes de Catalunya. Estaven formades per  més d’un 80% de combatents de les províncies catalanes i la resta de combatents provenia de l’Estat espanyol i uns pocs voluntaris estrangers.

Gonzalo Berger, autor també del llibre que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat  explica que a Catalunya hi va haver un gran nombre de dones milicianes, aproximadament unes 1200, que van participar activament a la guerra.

Aquestes milícies femenines van respondre a una crida feta pel PSUC que tenia una una doble finalitat: per una banda fer serveis a la rereguarda i per altra la creació d’un exèrcit de dones. Finalment però, van aplegar dones de totes les formacions polítiques antifeixistes: des partits com Esquerra Republicana de Catalunaya, o el POUM, i de sindicats com la CNT/FAI o UGT. Amb un únic objectiu:  enderrocar el feixisme.

Per escriure aquesta obra Berger ha consultat abundant documentació, en bona part dels nostres fons, fent un estudi exhaustiu de com es van organitzar i finançar les milícies antifeixistes, la seva composició ideològica, etc.

Actualment s’està treballant en un projecte de base de dades en obert dels milicians i milicianes que van formar les columnes antifeixistes i que compta amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya. De moment hi ha identificades unes 4.000 dones d’arreu d’Espanya amb biografia inclosa.

L’objectiu és explicar les seves vides en un gran contenidor web amb documentació com ara cartes i fotografies.

Des del nostre blog ens congratulem d’aquestes iniciatives i felicitem a tots els autors per la feina feta!