Deixa un comentari

Exposició “La guerra infinita. Antoni Campañà” al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 18 de maç es va inaugurar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició que porta per títol “La guerra infinita. Antoni Campañà” que descobreix les diferents facetes de l’obra d’aquest fotògraf nascut a Arbúcies l’any 1906 i que va morir a Sant Cugat del Vallès, l’any 1989, tot posant el focus en les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola.

Aquestes foren trobades per la seva família de manera fortuïta fa pocs anys. Es tracta d’un conjunt d’imatges, de gran qualitat artística i rellevància històrica, que van ser amagades en una capsa pel propi artista,  on van romandre durant més de setanta anys des del final de la Guerra Civil fins el 2018.

Aquesta capsa, amb centenars d’imatges inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella” i suposa una aportació molt important per al patrimoni fotogràfic del país,  especialment pel que fa a la Guerra Civil, situant a Campañà com un dels grans noms de la fotografia del segle XX.

L’exposició, comissariada per Toni Monné, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Plàcid Garcia-Planas, descobreix un gran nombre d’aquestes fotografies inèdites, mai positivades ni pel propi fotògraf. La majoria de les peces de l’exposició procedeixen del fons de la família de l’artista, que ha decidit fer un important dipòsit de 63 fotografies de l’etapa pictorialista anterior a la guerra, al museu. Una part d’aquests materials es mostraran també per primera vegada a l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha participat a la mostra cedint material del nostre fons com les revistes L’espagne antifascista o Solidaridad obrera , el cartell Voteu el Front Català d’Ordre o el fulletó España: un libro de imágenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas, editat a Barcelona l’any 1937 per l’ Oficina d’Informació Exterior de la CNT- FAI, entre d’altres.

S’ha elaborat un catàleg i un dossier de premsa amb informació addicional de la mostra, que forma part del programa “Guerra Civil. Art, conflicte i memòria” que tindrà lloc al museu fins al setembre amb un gran nombre d’activitats.

No us perdeu aquesta magnífica exposició! Teniu temps fins el 18 de juliol per anar-la a veure.


2 comentaris

Ens ha agradat… l’exposició “La maleta mexicana”

Si encara no heu anat a veure l’exposició “La maleta mexicana”, teniu de temps fins al 15 de gener de 2012 per pujar al  MNAC .

El contingut de les 3 capses plenes de negatius que composen aquesta ja famosa maleta mexicana són el cos central de l’exposició que es complementa amb un magnífic documental protagonitzat per brigadistes americans i canadencs de la “Abraham Lincoln Brigade” i la “Mackenzie-Papineau Battalion” respectivament.

 

 

Com ja sabeu, Robert Capa, Gerda Taro i David Seymur “Chim”, els tres grans fotoperiodistes de guerra del segle XX, van narrar amb les seves càmeres el que estava passant des d’un punt de vista: el del bàndol republicà que s’enfrontava a les tropes franquistes. Les seves instantànies han esdevingut icones, testimonis gràfics excepcionals de la vida al front o a les trinxeres, dels estralls dels bombardejos sobre la població civil o del drama als camps de refugiats. Sense elles resultaria impossible entendre la història del fotoperiodisme i la història d’Espanya.

És molt recomanable entrar a la pàgina web que l’International Center of Photography (ICP)  de Nova York, ha dedicat a tot el procés de recuperació i estudi del contingut de la maleta mexicana, hi trobareu també les biografies dels fotògrafs, una galeria d’imatges força exhaustiva, el procés de conservació i escanejat dels negatius, enllaços d’interès, etc. I tot això és consultable en anglès, castellà i… català!

També és interessant la iniciativa proposada per El Periódico de Catalunya que té com a objectiu identificar algun dels nombrosos nens que apareixen a les fotografies i alhora recollir informació i records a l’entorn de les circumstàncies de les pròpies imatges.

I per acabar, l´únic retret que es pot fer a l’exposició és que alguns dels plafons amb fulls de contactes que es mostren queden massa allunyats de l’observador i el seu petit format no ajuda gens. No us deixeu les ulleres!