Deixa un comentari

Exposició “Gaudí” al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Musée d’Orsay de Paris, han col·laborat en l’organització de l’exposició que porta per títol Gau, dedicada a l’arquitecte català més popular i reconegut internacionalment.

Inaugurada el passat 19 de novembre de 2021 es podrà veure al MNAC fins el dia 6 de març de 2022.

El comissari general de l’exposició és el Dr. Juan José Lahuerta, professor d’Història de l’Art i d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya, i director de la Càtedra Gaudí a l’ETSAB.

Aquesta mostra proposa una nova mirada sobre Antoni Gaudí (1852-1926), segons paraules dels seus organitzadors, es tracta d’un exercici de desconstrucció del mite, de l’artista i de la seva obra, sovint reduïts i simplificats fins al punt de convertir-los en una marca.

I és que Gaudí és un personatge complex, que realitza la seva obra dins d’estratègies polítiques, ideològiques i estètiques ben concretes.

La mostra sobre Antoni Gaudí ofereix una nova visió de l’artista com una figura única, però no aïllada, i situa la seva obra en el context local i internacional. Es vol crear una dialèctica entre l’obra gaudiniana i la d’altres creadors contemporanis, sigui en l’àmbit del disseny, de l’arquitectura, de l’art o de la cultura en general. Evoca l’entorn social, polític i econòmic de la Barcelona de la fi del segle XIX i principis del segle XX, de la qual Gaudí és un dels grans protagonistes i, sens dubte, el màxim intèrpret.

A través d’una museografia basada en la teatralitat i l’acumulació d’objectes, com si es tractés del taller de Gaudí, es presenten més de 650 elements —obres d’art, objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, documentació, plànols i fotografies— procedents d’un centenar de col·leccions nacionals i internacionals, inclosa la del Museu, que compta amb un important conjunt d’obres de l’arquitecte.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint de diversos exemplars de les publicacions satíriques dels nostres fons com per exemple  L’Esquella de la Torratxa i La Piula. També s’han prestat elsllibres: La Semana sangrienta : sucesos de Barcelona : historia, descripciones, documentos, relatos, vistas, etc., etc. de l’any 1909 i  La Revolución de Julio en Barcelona : su represión, sus víctimas, proceso de Ferrer, con el informe del fiscal y el del defensor señor Galcerán / recopilación completa de sucesos y comentarios por José Brissa datat al 1910.

La mostra es podrà veure al Musée d’Orsay de París del 14 de març al 17 de juliol de 2022.

No us la perdeu! Aquí a Barcelona o a París, el que preferiu…


Deixa un comentari

Nou espai sobre el Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937 al MNAC

Des de fa uns quants mesos el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha inaugurat tres noves sales dedicades a l’art produït durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Es mostren més d’un centenar de pintures, dibuixos, gravats, cartells, fotografies, escultures, paper moneda, publicacions il·lustrades… d’una quarantena d’artistes al servei d’ambdós bàndols.

Destaquen temàtiques com el front de guerra, els bombardejos aeris o les massacres i evacuacions de la població civil, el paper de les dones, etc.

Entre aquestes novetats mencionar-vos que hi ha també un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, edifici construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, on s’exposà el mundialment famós Guernica de Picasso, La Montserrat obra del gran escultor català Juli González, La font de mercuri de l’artista nord-americà Alexander Calder o El segador de Joan Miró, obra malauradament desapareguda després de la seva exhibició al Pavelló, entre d’altres.

Aquestes obres, i moltes altres menys conegudes, mostraren al món el desplegament cultural que es va produir en defensa del govern legítim de la república i la situació que patia el país a través d’un art creat en temps real, com a resposta als greus esdeveniments que s’anaven succeint.

D’aquesta manera el Pavelló de la República espanyola va ser l’altaveu a Europa de la causa republicana. que tenia com objectiu aconseguir suport internacional en la lluita contra el feixisme.

Moltes de les obres que van ser exposades al pavelló es van considerar perdudes durant anys, malgrat que, un cop desmuntat el pavelló el 1938, algunes d’elles havien retornat a Espanya.

A mitjans dels anys 80 es va donar a conèixer que s’havien conservat ocultes al Palau Nacional, en un fons que constava de prop de 270 obres entre pintures, escultures, dibuixos i gravats pertanyents bàsicament al període 1937-1938.

En aquest conjunt d’obres de temàtica de guerra hi havia, entre d’altres, les obres procedents del Pavelló de la República. Una selecció important d’aquest fons trobat al Palau Nacional va ser exposat a Barcelona i Madrid el 1986 i el 1987, al Palau de la Virreina i al Museu Reina Sofía, respectivament.

Entre les obres que van participar a la mostra i que ara els visitants al museu podran contemplar volem destacar-ne algunes com per exemple l’ Al·legoria de l’afusellament de Federico García Lorca, feta per l’andalús Fernando Briones l’any 1937.

Arran del recent afusellament del poeta i dramaturg Federico García Lorca, durant l’Exposició Internacional de París es va retre un homenatge a la figura del poeta i dramaturg. Durant aquells dies va ser homenatjat amb recitals de poesia o amb una exposició de llibres seus i fotografies, entre d’altres.

Juntament amb poemaris, també hi havia un retrat de Federico García Lorca amb la frase Poète fusillé à Grenade.

La pintura és un homenatge al Lorca i una denúncia explícita pel seu assassinat. Quan es va desmuntar el pavelló de París, l’obra va quedar dipositada al Museu Nacional, juntament amb gran part de les obres exposades al pavelló. L’obra, en clau simbòlica, evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936, i suposa un magnífic exemple de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.

Un altre exemple que volem destacar és el retrat de Lina Ódena , una militant comunista i combatent de la República morta durant la Guerra Civil i que va esdevenir un exemple per a moltes dones que van lluitar durant la guerra, convertint-se en una figura heroica.

Es va suïcidar d’un tret el dia 14 de setembre de 1936, prop de Granada quan va trobar un control falangista al costat del Pantà de Cubillas. El xofer que l’ acompanyava va prendre un camí equivocat en un encreuament i abans de caure presonera de l’enemic, va treure la seva pistola i es va tirar un tret.

I en darrer lloc comentar-vos també que el museu exposa una de les escultures que es van exhibir a l’exterior del Pavelló de la República, concretament La banyista, de Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), escultor català que va morir al front de Madrid, convertint-se en una de les primeres víctimes en las files republicanes durant l’inici de la Guerra Civil.

En homenatge a la seva figura es va exposar una altra obra seva que representava un os polar, exemple del seu realisme escultòric.

No teniu excusa per visitar aquestes noves sales!


Deixa un comentari

Exposició “La guerra infinita. Antoni Campañà” al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 18 de maç es va inaugurar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició que porta per títol “La guerra infinita. Antoni Campañà” que descobreix les diferents facetes de l’obra d’aquest fotògraf nascut a Arbúcies l’any 1906 i que va morir a Sant Cugat del Vallès, l’any 1989, tot posant el focus en les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola.

Aquestes foren trobades per la seva família de manera fortuïta fa pocs anys. Es tracta d’un conjunt d’imatges, de gran qualitat artística i rellevància històrica, que van ser amagades en una capsa pel propi artista,  on van romandre durant més de setanta anys des del final de la Guerra Civil fins el 2018.

Aquesta capsa, amb centenars d’imatges inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella” i suposa una aportació molt important per al patrimoni fotogràfic del país,  especialment pel que fa a la Guerra Civil, situant a Campañà com un dels grans noms de la fotografia del segle XX.

L’exposició, comissariada per Toni Monné, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Plàcid Garcia-Planas, descobreix un gran nombre d’aquestes fotografies inèdites, mai positivades ni pel propi fotògraf. La majoria de les peces de l’exposició procedeixen del fons de la família de l’artista, que ha decidit fer un important dipòsit de 63 fotografies de l’etapa pictorialista anterior a la guerra, al museu. Una part d’aquests materials es mostraran també per primera vegada a l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha participat a la mostra cedint material del nostre fons com les revistes L’espagne antifascista o Solidaridad obrera , el cartell Voteu el Front Català d’Ordre o el fulletó España: un libro de imágenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas, editat a Barcelona l’any 1937 per l’ Oficina d’Informació Exterior de la CNT- FAI, entre d’altres.

S’ha elaborat un catàleg i un dossier de premsa amb informació addicional de la mostra, que forma part del programa “Guerra Civil. Art, conflicte i memòria” que tindrà lloc al museu fins al setembre amb un gran nombre d’activitats.

No us perdeu aquesta magnífica exposició! Teniu temps fins el 18 de juliol per anar-la a veure.


2 comentaris

Ens ha agradat… l’exposició “La maleta mexicana”

Si encara no heu anat a veure l’exposició “La maleta mexicana”, teniu de temps fins al 15 de gener de 2012 per pujar al  MNAC .

El contingut de les 3 capses plenes de negatius que composen aquesta ja famosa maleta mexicana són el cos central de l’exposició que es complementa amb un magnífic documental protagonitzat per brigadistes americans i canadencs de la “Abraham Lincoln Brigade” i la “Mackenzie-Papineau Battalion” respectivament.

 

 

Com ja sabeu, Robert Capa, Gerda Taro i David Seymur “Chim”, els tres grans fotoperiodistes de guerra del segle XX, van narrar amb les seves càmeres el que estava passant des d’un punt de vista: el del bàndol republicà que s’enfrontava a les tropes franquistes. Les seves instantànies han esdevingut icones, testimonis gràfics excepcionals de la vida al front o a les trinxeres, dels estralls dels bombardejos sobre la població civil o del drama als camps de refugiats. Sense elles resultaria impossible entendre la història del fotoperiodisme i la història d’Espanya.

És molt recomanable entrar a la pàgina web que l’International Center of Photography (ICP)  de Nova York, ha dedicat a tot el procés de recuperació i estudi del contingut de la maleta mexicana, hi trobareu també les biografies dels fotògrafs, una galeria d’imatges força exhaustiva, el procés de conservació i escanejat dels negatius, enllaços d’interès, etc. I tot això és consultable en anglès, castellà i… català!

També és interessant la iniciativa proposada per El Periódico de Catalunya que té com a objectiu identificar algun dels nombrosos nens que apareixen a les fotografies i alhora recollir informació i records a l’entorn de les circumstàncies de les pròpies imatges.

I per acabar, l´únic retret que es pot fer a l’exposició és que alguns dels plafons amb fulls de contactes que es mostren queden massa allunyats de l’observador i el seu petit format no ajuda gens. No us deixeu les ulleres!