Al Pavelló de la República Espanyola, edifici construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa per a l’Exposició Internacional de París de 1937, seguint les directrius del racionalisme arquitectònic de Le Corbusier, s’hi va exposar el mundialment famós Guernica de Picasso.

Aquesta obra, malauradament, ha eclipsat moltes altres manifestacions artístiques que es van dur a terme per a ser exposades al pavelló.

Avui us volem parlar d’algunes de les escultures que es van realitzar, tant per a l’interior com per a l’exterior de l’edifici.

Començarem per la que es trobava just a l’entrada, obra de l’artista Alberto Sánchez Pérez (Toledo, 1895 – Moscou, 1962) que porta per títol El poble espanyol té un camí que condueix  a una estrella i que tenia més de 12 metres d’alçada.

Aquest obelisc, tòtem, figura surrealista… de múltiples interpretacions, té un títol que és com una proclama política que posa en relleu el drama i el dolor del poble immers en una guerra.

D’aquesta obra hi ha una còpia a l’exterior de l’entrada principal del Museu Reina Sofia, de Madrid i, a escala reduïda, a la Plaça de Barrionuevo de Toledo. L’original no va tornar mai de França.

Alberto va dissenyar també per a l’edifici les prestatgeries de la secció d’arts populars que es trobaven al segon pis,

La Montserrat obra del gran escultor català Juli González (Barcelona, 1876 – Arcueil (París), 1942), és una altra de les peces destacades que es trobaven just a la façana principal de l’edifici.

L’escultura de ferro representa a una camperola catalana, amb una falç al braç dret i un nadó a l’esquerra. Simbolitza la lluita de la pagesia, de les dones, les víctimes innocents de la Guerra Civil i el futur de la República espanyola.

La importància de La Montserrat no només és des de la vessant artística, sinó també ideològica, doncs simbolitza la resistència al feixisme. Es una representació simbòlica de la república, del poble català i espanyol que lluita pels ideals democràtics.

González converteix una camperola catalana en un símbol, en un model, en un referent per a la seva pròpia obra i, de fet, posteriorment, va realitzar diferents variants o interpretacions en obres como El cap de la Montserrat Cridant, de 1942, que mostra el dolor i el pessimisme de l’artista després del fatal destí de la guerra i el triomf del feixisme.

Aquesta obra mestra de l’escultura es pot contemplar en l’actualitat a Holanda. Concretament al Stedelijk Museum d’Amsterdam. Desconeixem les circumstàncies que la van portar a aquest destí.

Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), escultor català que va morir al front de Madrid, convertint-se en una de les primeres víctimes a las files republicanes durant l’inici de la Guerra Civil, fou l’autor de La banyista, una figura femenina que es trobava al costat de la rampa que puja al segon pis de l’edifici. Per sort aquesta obra la podem contemplar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a les sales dedicades a l’art durant el període de la Guerra Civil.

Després de la seva mort se li va dedicar un homenatge pòstum al mateix pavelló i es va exposar una altra obra seva que representava un os polar, exemple del seu realisme escultòric, conservat al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

El nord-americà Alexander Calder (Filadèlfia, 1898 – Nova York, 1976) fou l’únic artista estranger convidat a participar al Pavelló de la República. Va realitzar La font de mercuri que significava un pas endavant en la recerca del moviment en escultura.

Amb aquesta obra, Calder va voler retre homenatge al poble d’Almadén, d’on aleshores s’extreia el seixanta per cent del mercuri mundial, i fortament castigat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil espanyola.

Estava situada al pati interior de l’edifici, just davant del Guernica.

Alexander Calder, en testimoni de l’amistat que l’unia amb Joan Miró, va donar l’obra a la Fundació Joan Miró on la podeu veure en un espai protegit per un vidre, per motius de seguretat, doncs els vapors emesos pel mercuri són nocius per a la salut.

Al Museu Centro de Arte Reina Sofia de Madrid hi ha una maqueta realitzada pel propi Calder l’any 1943.

En darrer lloc dir-vos que Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mogins, la Provença, 1973) va realitzar altres obres d’art, a part del Guernica, que van estar exposades al pavelló, com aquest Cap de Dona, una escultura que formava part d’una sèrie de quatre caps, tres d’elles exposades també al pavelló.

Van ser realitzades l’any 1931 al seu estudi de Boisgeloup (Gisors), i estaven inspirades en la fisonomia de Marie Thérèse Walter. Les escultures van ser situades, una a l’exterior del pavelló sota l’escalinata de l’entrada, i les altres dues al segon pis.

En opinió de Josefina Alix Trueba: “las «Cabezas de Boisgeloup» pasaron a simbolizar en el imaginario de Picasso a «la República Española amenazada»“.

Actualment és poden contemplar algunes d’elles al Museu Picasso d’Antibes, a França.