Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Tag Archives: Plàcid Garcia-Planas


by Deixa un comentari

Donatiu de Plàcid Garcia-Planas al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

placidNo és la primera vegada que al nostre blog parlem de Plàcid Garcia-Planas (Sabadell, 1963), periodista i reporter del diari La Vanguardia

Ha treballat com a corresponsal de guerra i al llarg dels anys ha anat col·leccionant objectes que remeten a la realitat dels conflictes bèl·lics i dels esdeveniments històrics que ha presenciat. L’any 2012 es va inaugurar un exposició al Centre d’Arts Santa Mònica amb peces de la seva col·lecció i amb aquest motiu li vam dedicar un post al nostre blog.

Fa uns quants dies ens el vam trobar i vam conversar amb ell de la seva darrera obra sobre César González-Ruano, periodista d’obscura biografia  El marqués y la esvástica: César González-Ruano y los judíos en el París ocupado. Li vam comentar que ens agradaria tenir-la al nostre fons bibliogràfic però que no disposàvem de pressupost suficient per a poder adquirir totes les publicacions que voldríem!

Molt generosament, el Plàcid ens va dir que ens regalaria l’obra i no solament això: ens  ha fet donació també dels seus llibres L’Arxiu del Corresponsal de Guerra, Jazz en el despacho de Hitler: otra forma de ver las guerras, La revancha del reportero i  Como un ángel sin permiso: como vendemos misiles, los disparamos y enterramos a los muertos.

Des del nostre blog volem donar les gràcies al Plàcid per la seva amabilitat. Li estem immensament agraïts.

I també volem recomanar a tots els nostres seguidors els llibres d’aquest intrèpid periodista!


by 1 comentari

Ens ha agradat l’exposició “L’arxiu del corresponsal de guerra. Col·lecció Plàcid Garcia-Planas”

exp_arxiucorresponsalAvui us volem recomanar l’exposició inaugurada el passat mes de desembre a l’Ars Santa Mònica sobre l’arxiu material i documental de Plàcid Garcia-Planas (Sabadell, 1963), corresponsal de guerra de La Vanguardia que ha viatjat durant més de vint anys per tot el món retratant conflictes armats.

Aquesta mostra objectual, insòlitament tàctil (és poden tocar la majoria dels objectes exposats), oculta ironies històriques com un envàs de patates fregides del McDonalds que es troba a la Piazzale Loreto de Milà, just on l’any 1945 van penjar el cos de Mussolini, o la carta amb el  menú Mickey Mouse del restaurant que ocupa actualment el Niu de l’Àliga, la casa de Hitler als Alps.

Objectes com un casc de soldat iraquià, un alcorà rescatat d’un bombardeig a Beirut, una bandera iugoslava trepitjada pels albanokosovars, filferros de la Primera Guerra Mundial o uns estels afganesos fets amb plàstic d’escombraries expliquen la quotidianitat de les guerres i plantegen una reflexió sobre els límits de l’ofici de periodista i la condició humana.

Una visió sobre l’ofici del corresponsal de guerra i els grans successos geopolítics que han condicionat el nostre present que no us heu de perdre! Teniu temps fins el 23 de febrer de 2013 per visitar-la.  L’entrada és gratuïta!


by Deixa un comentari

Ens ha agradat l’article “Trípoli, primer raid de la historia”

Normalment no acostumem a comentar articles de premsa al nostre bloc, però avui ens volem fer ressò del que el periodista Plàcid Garcia-Planas va publicar el passat diumenge 27 de març de 2011 a La Vanguardia amb el títol  “Trípoli, primer raid de la historia”.

L’autor ens informa del primer bombardeig aeri de la història que va tenir lloc l’1 de novembre de 1911 en el context de la que es va anomenar “guerra italo-turca”, per la qual Roma va arrabassar als turcs les regions de la Tripolitània i la Cirenaica, és a dir, l’actual Líbia per tal de crear el seu imperi colonial.

Va ser un precedent important i també el primer banc de proves dels avanços tecnològics que després es consolidarien al llarg de la Gran Guerra, especialment en el camp de l’aviació.

La Vanguardia 27/03/2011

Però si ho hem volgut destacar, no és tant per la notícia en sí, sinó pel tractament i la presentació que se’n fa. Ens ha agradat que l’autor tracti un fet històric amb rigor i que al mateix temps sigui un article extremadament atractiu per les imatges que incorpora i per l’encertada vinculació d’un passat, que per a molts  pot semblar remot, amb la més candent actualitat.

Ens ha agradat també l’àmplia contextualització cultural que fa dels fets i que, segons el nostre punt de vista,  mostra la importància de conèixer el passat per entendre, una mica si més no, el present.

Per acabar, només comentar que l’autor no és familiar nostre i que, ni tan sols el coneixem, però ja que hi sóm, aprofitem l’oportunitat per convidar-lo a visitar la nostra biblioteca on, veient els seus interessos, segur que trobarà documentació abundant per a les seves cròniques.