Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


2 comentaris

Nou volum de la col·lecció Papers del Pavelló: “Fons Josep Maria Trias Peitx (1900-1979)” de Gemma Caballer i Queralt Solé

triasS’ha publicat el desè volum de la col·lecció  Els papers del Pavelló de la República,  editada conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i  l’Editorial Afers.

La nostra companya del CRAI Gemma Caballer i Queralt Solé, professora del Departament d’Història Contemporània de la UB, han estat les responsables de l’edició, la introducció i les notes d’aquesta obra que reconstrueix i analitza el contingut de les sis caixes del Fons Personal Josep Maria Trias Peitx (1900-1979), que formen part de l’Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, i que  ens ofereix una aproximació a un personatge poc conegut, protagonista destacat durant la guerra civil espanyola i l’exili.

Trias Peitx va ocupar el càrrec de primer secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Segona República. Exiliat a França fou líder del Comité National Catholique d’Aide aux Refugiés de l’Espagne. Els documents del seu fons personal són testimoni de les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals amb les que estigué vinculat:  escrits que parlen sobre la situació de Catalunya durant la guerra civil, els seus contactes amb el govern basc i els problemes de caire religiós existents en aquells moments en són un exemple.

Des del nostre bloc felicitem a la Gemma i a la Queralt per la tasca feta!


2 comentaris

Publicat al Dipòsit Digital de la UB l’article “La voluntad del retorno: correspondencia desde el exilio catalán” de Gemma Caballer i Queralt Solé

articleAvui us anunciem que s’ha incorporat, dins d’ Articles publicats en revistes (Història Contemporània), del Dipòsit Digital de la UB, l’article “La voluntad del retorno: correspondencia desde el exilio catalán” publicat pel Bulletin of Spanish Studies: Hispànic Studies and Researches on Spain, Portugal and Latin America, 2012, vol. 89 núm. 7-8, p. 201-213. Actualment té tots els drets reservats per l’editor. En data de 01.06.2014 el document serà de lliure accès.

Les seves autores, les nostres amigues i usuàries del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Gemma Caballer i Queralt Solé, van presentar aquest estudi al congrés internacional celebrat entre el 13 i el 16 de juliol de l’any 2009 al Trinity College de Dublín sobre l’agonia republicana Agonía Republicana: Living the Death of an Era i organitzat pel Department of Hispanic Studies amb la col·laboració de l’ Instituto Cervantes.

El treball ens ofereix una aproximació al tema de l’exili republicà des d’un punt de vista poc tractat fins al moment: l’estudi, mitjançant els epistolaris existents, dels sentiments personals, les pors, les esperances, inquietuds.., d’aquelles persones que van haver de marxar i que només desitjaven tornar a casa. Per a la seva redacció van utilitzar fons primàries dipositades en arxius d’arreu de Catalunya i epistolaris ja editats. Estudiaren personatges catalans del període comprès entre 1939 i 1946, any en què es perd tota esperança que una victòria aliada provoqui la fi del règim franquista.

Enhorabona Gemma i Queralt!

 


4 comentaris

Dos articles de les bibliotecàries del Pavelló traspassen fronteres

Avui estem d’especial enahorabona, ja que dues de les nostres companyes de la biblioteca –Lourdes Prades i Gemma Caballer– han estat coautores de dos articles publicats a França i Itàlia.

Lourdes Prades, juntament amb la professora de la UB Montserrat Sebastià, ha publicat l’article “I Miliziani delle Brigate Internazionali della Guerra civile spagnola e la memoria storica: SIDBRI, un sistema di informazione digitale” al núm. 36 de la revista Spagna contemporanea.

L’article, síntesi de la tesi doctoral de Lourdes PradesEls Brigadistes de la Guerra Civil espanyola en les fonts documentals, reivindica la necessitat de desenvolupar sistemes d’informació digital per a la recuperació de la memòria històrica, en concret, del període de la Guerra Civil espanyola. 

D’altra banda, Gemma Caballer, juntament amb la professora de la UB Queralt Solé, ha publicat l’article “El Comitè Nacional Catòlic de Socors als Refugiats d’Espanya, una aproximació”, un estudi realitzat a partir del Fons personal de Josep Maria Trias Peitx, dipositat a la nostra biblioteca.

L’article centra la seva atenció en l’ajuda oferta als refugiats als camps de concentració francesos per part de l’esmentat Comitè i té el seu origen en la comunicació presentada a la Journée d’études de l’association Maitron Languedoc-Roussillon, que va tenir lloc a Perpinyà el 7 de febrer de 2009. La totalitat de les comunicacions presentades a aquesta jornada es poden consultar a Catalans du Nord et languedociens at l’aide à la République Espagnole, 1936-1946. Trobareu una ressenya d’aquesta obra a L’Indépendant de Perpinyà.


4 comentaris

El fons de la Biblioteca del Pavelló de la República, protagonista de dos articles

El fons de la Biblioteca del Pavelló de la República ha estat protagonista de dos articles de Visions creuades: exilis, persones i fronteres, el darrer número de Mirmanda: revista de cultura = revue de culture.

Aquest darrer número inclou l’article “L’Exili dels anys setanta: conversa amb Felip Solé”, una entrevista de Queralt Solé -una de les nostres usuàries- al periodista, realitzador de televisió, i també activista antifranquista, a qui vam dedicar el post La Biblioteca del Pavelló de la República rep un nou fons: el “fons personal Felip Solé i Sabaté”, cedit al CEHI. Felip Solé explica la seva vinculació a la lluita antifranquista, l’activitat i caiguda de l’Organització de la Lluita Armada i el seu exili a Perpinyà, que va extendre’s fins l’any 1994.

D’altra banda, aquest número de Mirmanda també inclou l’article “Espais de frontera, espais de memòria” on Jordi Planes -antic secretari del CEHI-, entrevistat per la nostra companya Gemma Caballer, passa revista a la tasca de recuperació i conservació de la memòria dels exiliats desenvolupada per la Fondation internationale d’études historiques et sociales sur la Guerre Civile d’Espagne de 1936-1939 (FIEHS). Amb l’arribada de la democràcia els fons de la FIEHS, amb seu a Perpinyà, van ser cedit al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona,  fet pel qual ara disposem a la Biblioteca del Pavelló de la República de fons d’exiliats catalans de tanta rellevància com Jordi Arquer o Manuel Serra i Moret.

Us recordem que trobareu els inventaris dels fons d’arxiu que tenim dipositats a la Biblioteca del Pavelló de la República a la pàgina web L’Arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República!


Deixa un comentari

Publicacions recents de dues de les nostres usuàries!

 

Sempre és un plaer comprovar que les investigacions realitzades en bona part amb els fons de la nostra biblioteca surten a la llum, especialment si es tracta del resultat de dues tesis doctorals que van merèixer l’“excel·lent cum laude” pels seus respectius tribunals, i que ara han estat publicades per l’editorial Afers.

Aquest és el cas de Els morts clandestins: les fosses comunes de la guerra civil a Catalunya (1936-1939), de Queralt Solé i Barjau i de  Nacionalisme i autogovern: Catalunya, 1980-2003, de Paola Lo Cascio.

Ambdues historiadores van començar a treballar amb el fons de la nostra biblioteca arran de la seva vinculació amb el Centre d’Estudis Històrics Internacionals. Actualment Queralt Solé és professora lectora del Departament d’Història Contemporània de la UB, mentre que Paola Lo Cascio és professora associada del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la UB.

sole2A Els morts clandestins: les fosses comunes de la guerra civil a Catalunya (1936-1939), Queralt Solé explica de manera detallada quan, com i on neixen els centenars de fosses comunes existents a Catalunya, alhora que documenta les diferents tipologies de fosses, ja que aquestes tradicionalment s’havien relacionat amb civils repressaliats, quan en realitat un gran nombre correspon a soldats ferits i morts a la retirada.

 

locascio2Paola Lo Cascio, a Nacionalisme i autogovern: Catalunya, 1980-2003, analitza l’experiència política de la Catalunya autònoma en la llarga etapa de goven nacionalista i intenta donar resposta a algunes preguntes de fons sobre com s’han definit, consolidat, actuat i interactuat les institucions catalanes després del franquisme.

Felicitats a les dues!