Deixa un comentari

Exposició “Teresa Pàmies, tot és en els llibres” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Amb motiu de la celebració de l’Any Pamies, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat l’exposició que porta per títol “Teresa Pàmies, tot és en els llibres”, una mostra itinerant amb sis panells que esdevé una eina de divulgació de la trajectòria de l’escriptora catalana amb motiu de la commemoració dels 100 anys del seu naixement.

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 8 d’octubre de l’any 1919. Des de ben jove va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya JSUC. A la fi de la Guerra Civil va marxar a l’exili amb el seu pare Tomàs Pàmies, un dels dirigents del Bloc Obrer i Camperol. Després de passar un temps en un camp de treball a França, va aconseguir fugir i es va instal·lar a Mèxic. Allí estudià periodisme i va treballar en diferents oficis. Va tornar a Europa i va viure, entre d’altres ciutats a Praga, i finalment altre cop a França.

Amb una prolífica carrera periodística, va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació, i literària, va escriure més d‘una cinquantena de llibres: novel·les, memòries, dietaris, llibres de viatges…, la seva obra sempre va tenir un pòsit autobiogràfic manifest i un compromís polític i social.

Va morir el 13 de març de 2012.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció d’un cartell del Bloc Obrer i Camperol de la nostra col·lecció que il·lustra la vinculació del pare de Teresa amb dita organització política catalana.

Entre les activitats de l’Any Pàmies, comissariades per Montse Barderi, destaquem també el Simposi ‘Teresa Pàmies, política, memòria i literatura‘, que va tenir lloc aquest passat dimarts 8 d’octubre amb una ponència de Paola Lo Cascio professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona que portava per títol Un fil roig que travessa un segle: l’experiència política de Teresa Pàmies.

Si voleu veure l’exposició us donem l’enllaç amb les dates de la seva itinerància.

No us la perdeu!

Us recordem que al nostre fons podeu trobar informació sobre l’escriptora tant pel que fa a llibres, com a material d’arxiu. A tall d’exemple us mostrem dues boniques fotografies de l’Arxiu Gràfic fetes pel fotògraf menorquí Toni Vidal l’any 1974.


Deixa un comentari

Adéu a Teresa Pàmies

Fotografia de Roger Velàzquez (www.rogervelazquez.com)

Fotografia de Roger Velàzquez (www.rogervelazquez.com)

Com ja sabreu, l’escriptora Teresa Pàmies (Balaguer, 1919-Granada, 2012) va morir el passat dimarts, dia 13 de març de 2012.  De formació autodidàctica, va ser una gran dona amb una vida marcada pel seu compromís polític.

La seva obra dóna testimoni de la Guerra Civil, la clandestinitat i l’exili. Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podeu consultar bona part dels seus llibres, la majoria autobiogràfics, d’entre els quals volem destacar Testament a Praga, escrit en col·laboració amb el seu pare i que va guanyar el premi Josep Pla (1970),  Quan érem capitans (1974) i Gent del meu exili (1975).

Filla del dirigent marxista, Tomàs Pàmies, va tenir un paper actiu a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). Arran de la Guerra Civil, amb 20 anys es va exiliar a França i, després a la República Dominicana, passant per Cuba, i, finalment es va establir a Mèxic.

El 1947 va tornar a Europa, a Praga. Va col·laborar a Serra d’Or i a Oriflama des de l’exili i juntament amb Juan Manuel Azcárate Diz va publicar El diario de la Juventud. Es va casar amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC.

L’autor del recull de narracions La gran novel·la sobre Barcelona (1997), Sergi Pàmies, és un dels seus tres fills.

El 1971 va tornar a Catalunya, a Barcelona, aleshores va iniciar una carrera literària publicant novel·les, dietaris, reportatges, etc. alguns en castellà, sempre amb un fons autobiogràfic i de testimoni personal d’uns anys, des de la Segona República espanyola fins al maig francès del 1968, que havia viscut intensament.

El 1984 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any 2000 va rebre la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona i l’any 2001 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Des del nostre bloc volem sumar-nos a les mostres de condol per la pèrdua d’una de les últimes representants de la generació dels escriptors de l’exili i una de les intel·lectuals més compromeses amb la democràcia, les llibertats i els drets de la dona.