El 3 d’abril de 1919, un decret del govern espanyol va establir la jornada de treball de vuit hores per a tots els oficis. Cal buscar l’origen d’aquesta victòria laboral en la vaga de la Canadenca, que va tenir lloc entre els mesos de gener i març de 1919 a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro SA, filial de la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited amb seu al Canadà. D’aquí el seu nom popular de la Canadenca.

Al gener de 1919, el que va començar amb les queixes d’un petit grup de treballadors de la Canadenca i un seguit d’acomiadaments va acabar desembocant  en un ampli moviment vaguístic i en la declaració de l’estat de guerra. Més de tres mil treballadors van ser detinguts i una vaga general  es va estendre a tota la ciutat de Barcelona.

La Campana de Gràcia (3-V-1890)

El 19 de març de 1919 empresa i treballadors, gràcies en part al paper que jugà el dirigent obrer Salvador Seguí, van arribar a un acord. Uns dies més tard però, en no ser alliberats alguns treballadors, la vaga general es va estendre a tot el Principat, fet que va originar la declaració d’un nou estat de guerra i el final forçat de les mobilitzacions.

La Vaga de la Canadenca, considerada el moviment vaguístic més important de la primera part del segle XX, va comportar diverses dimissions (governador civil, cap del govern, etc.) i va tenir com a conseqüència l’establiment de la jornada laboral de vuit hores.