Deixa un comentari

La Segona República espanyola, a través dels seus textos fonamentals: nova publicació amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La Segunda República española: textos fundamentales, és el títol d’una recent publicació d’Edicions UB, amb edició a cura de Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, que recull una selecció de lleis, discursos i proclames d’un dels períodes més intensos de la història d’Espanya.

L’obra conté un estudi introductori històric de Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, especialitzada en l’estudi del nacionalisme català, la Guerra Civil espanyola i el franquisme, i la història econòmica contemporània d’Espanya.

També conté la investigació documental de Noli Cabezas Ramírez, doctoranda del Departament d’Història Contemporània de la UB.

Aquest llibre és una antologia de setanta textos fonamentals de la Segona República espanyola. Són escrits que va produir la mateixa República, així com altres institucions i personatges, en què es defensava aquest règim i la seva concepció de la política.

Es compilen proclames, lleis, textos institucionals i discursos d’aquells anys, paraules d’afirmació i compromís que encara avui ressonen per la seva defensa de la democràcia legítima, en una Espanya que estava immersa en la llarga crisi de la restauració monàrquica, i en una Europa marcada aleshores pels problemes econòmics i l’ascens dels sistemes dictatorials.

Cada capítol inclou, a més dels textos recollits, una introducció que els contextualitza i una selecció de fonts complementàries que es poden recuperar en línia i que sumen, en total, una seixantena més de documents.

Aquesta antologia vol ser el testimoni documental d’una experiència excepcional i d’interès continuat en la història espanyola, per aportar proves sobre diferents aspectes d’una època clau a Espanya i a Europa. Vol esdevenir una eina d’informació útil per a centres d’estudi, acadèmics, estudiants i públic en general, interessats en la història contemporània i la particular crònica política espanyola.

L’obra recull un material d’accés difícil i el posa a disposició de les persones que vulguin estudiar aquest període: les lleis principals, els decrets del Govern més decisius i un conjunt variat de proclames, discursos i escrits.

Dir-vos també que cadascun dels nou capítols que estructuren l’obra s’obre amb la imatge d’un dels cartells de propaganda republicana custodiats al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, que n’ha cedit l’ús per a l’ocasió. 

A tall d’exemple us en mostrem uns quants d’autors tan destacats com els catalans Ricard Opisso o Carles Fontserè:



El primer capítol recull textos sobre l’adveniment de la República, com ara el Pacte de Sant Sebastià (1930) o l’Estatut jurídic del Govern provisional (1931). El segon, centrat en la política general republicana, inclou l’al·locució als espanyols d’Alejandro Lerroux després dels fets d’octubre del 1934, així com el programa del Front Popular, fet públic el 15 de gener de 1936, entre altres textos. El debat autonòmic és el tema del tercer capítol, on es troben, per exemple, els estatuts d’autonomia de Catalunya (1932) i del País Basc (1936), el projecte d’estatut de Galícia (1932), com també les proclamacions de la República Catalana de Francesc Macià, el 1931, i de l’Estat Català de Lluís Companys, el 1934.

El quart capítol recupera textos relacionats amb el nou ordre militar republicà, com ara el decret d’anul·lació de la Llei de jurisdiccions (1931), que des del 1906 havia posat sota jurisdicció militar les ofenses a la unitat de la pàtria, la bandera i l’honor de l’exèrcit. A continuació s’aborda la qüestió religiosa, amb discursos de Manuel Azaña i José María Gil-Robles i decrets com el de dissolució de la Companyia de Jesús en territori espanyol (1932). El sisè capítol se centra en les reformes educatives, com les que van suposar el decret sobre bilingüisme escolar a Catalunya i la llei de creació d’escoles públiques, ambdós del 1931.

La reforma agrària i econòmica, tema ineludible, ocupa el setè capítol, que reuneix lleis com la de contractes de cultius (1934) i decrets com el de col·lectivitzacions i control obrer (1936), tots dos de la Generalitat de Catalunya. El vuitè presenta una selecció de lleis i decrets que van significar un gran avenç en la transformació social d’Espanya, com ara la llei del divorci i la llei del matrimoni civil. També inclou discursos, com el que va fer Clara Campoamor a les Corts el 1931 en defensa del sufragi universal femení. L’últim capítol aplega els discursos antifeixistes d’Indalecio Prieto, Juan Negrín, Francisco Largo Caballero, Manuel Azaña i Julián Besteiro, pronunciats durant la Guerra Civil.

Us recordem que el teniu a la vostra disposició a la nostra biblioteca!