Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 10 de maig de 2016, la Universitat de Barcelona va signar un conveni amb la senyora Constance Kuijpers, vídua del professor de la Universitat d’Àmsterdam Manuel L. Abellán, per traslladar la seva biblioteca i el seu arxiu personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que podeu consultar al catàleg de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.

Abellán va néixer a la Barceloneta i amb només 22 anys va marxar a treballar i estudiar a França. Després de diplomar-se en Ciències Econòmiques i Socials per l’École Pratique des Hautes Études de París (1964) i d’exercir de professor de Sociologia a la Universitat de Carabobo (Veneçuela) (1966), el 1968 va marxar a Holanda on es dedicà a la sociología de la literatura i a la història de la cultura. Durant 2 anys va ser professor de la Universitat de Gröningen i després  va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975,  es dedicà plenament a l’estudi de la censura durant el franquisme.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”. El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Sembla que quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que una part havia estat destruïda.

Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976). 

Pioner del que ell va anomenar “fenómeno censorio”,  Abellán va demostrar fins a quin punt la literatura durant el franquisme va estar supeditada a la censura en tots els aspectes, des del moment de la creació fins a la recepció. Va obtenir les bases documentals per a què els investigadors sabessin en què consistia la censura franquista: com i quan es van redactar les lleis amb les quals es regia; quins motius  s’esgrimien per justificar-la; quin procés administratiu s’havia de seguir per poder publicar a Espanya; quins criteris aplicaven els censors, etc. També va descobrir les estratagemes que seguien autors i editors per eludir l’acció de l’òrgan repressor.  En definitiva, va demostrar que no es tractava d’un sistema de control improvisat sinó d’un conjunt  de normes i procediments manejats per censors, organitzats jeràrquicament i entrenats amb aquesta finalitat.

El fons personal Manuel L. Abellán, ocupa 3,20 metres lineals, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries:

1-  Textos diversos de Manuel L. Abellán: inclou, d’una banda totes les seves publicacions i materials utilitzats per a fer-les i, de l’altra, documentació relacionada amb el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970, dirigit per Manuel L. Abellán i F.M. Lorda a la Universitat d’Amsterdam (correspondència amb diversos escriptors perquè omplin un qüestionari sobre la censura que van patir les seves obres i qüestionaris emplenats pels escriptors, memòria del treball elaborat pel grup d’estudi…)

2- Textos diversos de diferents autors

3- Censura. Expedients del Ministerio de Información y Turismo: inclou tots els expedients de censura que Manuel L. Abellán va poder fotocopiar abans que les autoritats del moment n’enviessin una part a una fàbrica de paper. Afecten escriptors com Ana M. Matute, Francesc Candel, Pere Calders, Carles Barral, Miguel Delibes, José A. Valente,Manuel de Pedrolo, Alfonso Sastre, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez i un llarg etcètera i els motius de censura són sempre:  les crítiques al Movimiento Nacional,  el Caudillo, l’Església o l’exèrcit, els atacs a la moral i el dogma catòlic, la propaganda marxista, comunista o separatista, les escenes sexuals o eròtiques,  etc. També sorprenen molts noms de lectors-censors com: Ricardo de la Cierva, Camilo José Cela, Leopoldo Panero, Emilio Romero, Miguel Siguán, Juan Beneyto o Martí de Riquer.

4- Censura. Dossiers elaborats per Manuel L. Abellán: inclou materials diversos relacionats amb la censura classificats per temes, anys o autors.

5- Tesis, tesines i treballs de curs dirigits per Manuel L. Abellán com a professor a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Àmsterdam.

6- Papers personals de Manuel L. Abellán: inclou documentació personal relacionada amb la seva carrera professional i acadèmica i correspondència diversa.  De la correspondència, destaca la que va mantenir amb els Ministres Pio Cabanillas i Javier Solana amb motiu de la destrucció dels expedients de censura l’any 1977.

Per a qualsevol investigador de la censura franquista, l’obra de Manuel L. Abellán és un referent ineludible. Com a professor,  sempre va voler transmetre a les noves generacions d’estudiants el valor de la democràcia i la llibertat d’expressió sense cap tipus de censura. Valor que, lamentablement, segueix sent encara ben poc respectat.