Novetats bibliogràfiques del mes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Entrem a la segona meitat del mes de febrer amb les novetats bibliogràfiques que ens han arribat a la biblioteca.

Com sempre, les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest  i també al  llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Us recordem que si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

Aprofitem per agrair a la Fundación Pablo Iglesias el donatiu de llibres pel nostre fons:

Us esperem a la biblioteca!

Publicat dins de La Biblioteca difon el seu fons, Notícies d’actualitat, Notícies de la biblioteca, Novetats bibliogràfiques: hem triat… | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El Segador de Joan Miró torna al Pavelló de la República!

Com us hem comentat en diverses ocasions al nostre blog, el Pavelló de la República, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, inaugurat l’any 1937 per a l’Exposició Universal de París, va acollir nombroses intervencions artístiques que mostraren al món els horrors de la guerra i la lluita del govern de la Segona República contra el feixisme.

Entre aquestes obres hi havia el mural El segador obra del gran pintor català Joan Miró que va desaparèixer de manera misteriosa en acabar l’exposició i que per tant, només es va poder veure durant els mesos que aquesta va durar. Avui dia encara continua extraviada però tenim l’esperança que algun dia apareixerà en alguna subhasta o col·lecció particular.

Podem dir que estem d’enhorabona perquè, després de vuitanta anys, una reproducció en blanc i negre de l’obra original es pot tornar a contemplar a la mateixa paret per on havia estat creada: a la seu de la nostra biblioteca, el Pavelló de la República, que es va alçar l’any 1992 amb motiu dels Jocs Olimpics, reconstrucció de l’antic pavelló de l’Exposició Universal de París.

L’obra, també coneguda amb el nom de  Pagès català en rebel·lia, s’ha realitzat en blanc i negre sobre vinil, tot i que l’obra original era en color, però com només és conserven fotografies en blanc i negre no s’ha pogut fer d’altra manera.  Té gairebé les mateixes mides que l’original, la qual cosa dona una idea clara de la seva magnitud. Media 5,50 x 3,65 metres i es va realitzar sobre sis plafons de celotex.  Miró la va pintar enfilat dalt d’una bastida. El mural retratava un segador amb barretina i sense cames, arrelat a la terra com un arbre, que duia una falç en una mà, mentre alçava l’altra per acaronar un estel.  Representava els somnis de revolta d’una generació que volia guanyar la llibertat.

La Galeria Mayoral va ser qui va encarregar la reproducció amb motiu de l’exposició que portava per títol Artistes revolucionaris, que van presentar a la Bienal d’Antiquaris de París en commemoració del 80è aniversari del Pavelló de la República.

Gràcies a un conveni signat entre la Universitat de Barcelona i Successió Miró, amb el net del pintor, Joan Punyet Miró, al capdavant, s’ha cedit aquesta reproducció de manera gratuïta per un període inicial de quatre anys, prorrogable.

Podeu venir a visitar aquesta obra en l’horari d’obertura del pavelló: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h. Us esperem!

Publicat dins de Exposicions, Guerra Civil espanyola, Notícies d’actualitat, Notícies de la biblioteca | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Els bombardeigs de Barcelona de 1842 en gravats del nostre fons

Sovint, dins el nostre fons d’arxiu, trobem material singular. Aquest cop us volem mostrar una sèrie de gravats sobre els bombardeigs que va patir la ciutat de Barcelona l’any 1842 per part del General Espartero.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dia 3 de desembre -per acabar amb la insurrecció que s’havia iniciat a la ciutat el mes de novembre contra les polítiques lliurecanvistes que duia a terme el regent Espartero, i que havia obligat l’exèrcit a refugiar-se al Castell de Montjuïc- el Capità General Van Halen va llençar un miler de projectils que van provocar més d’una vintena de morts i incendis per tota la ciutat que, finalment, es va rendir.

Es va dissoldre la Milícia Nacional, es va obligar a l’entrega d’armes i es va instaurar l’estat d’excepció.

Aquestes mesures varen provocar una reacció contrària als objectius que es pretenien. Molts grups socials es van posicionar en contra del règim d´Espartero i aquest va dimitir com a Regent i va fugir cap a Anglaterra l’any següent.

Al Diario de Barcelona del 6 de desembre de 1842, a les pàgines 4521-4522, va sortir publicat el ban d’estat de setge del Capità General Van-Halen, promulgat el 4 de desembre,  on es pot veure la duresa de les mesures que es van prendre.

El reproduïm a continuació:

Don Antonio Van-Halen, Sarti, Murphi, y Castañeda, conde Peracamps, caballero de gran cruz de la real y distinguida orden española de Carlos III, de la real y militar de S. Hermenegildo y de la nacional de S. Fernando, condecorado dos veces con la tercera clase de esta misma orden con la coronada dos veces con la de tercera clase de esta misma orden, con la coronada y laureada de la marina nacional, con la de comendador de Isabel La Católica y con otras varias de distincion por acciones de guerra; benemérito de la patria, Teniente general de los ejércitos nacionales, Capitan General de este segundo distrito militar, Comandante general del primer cuerpo del ejército, Inspectos nato del cuerpo de escuadras y subdelegado de las rondas volantes estraordinarias del Principado,….
Sometida la plaza de Barcelona al imperio de la ley hollada por la más escandalosa sedicion; mi principal deber es prescribir las medidas que en los primeros momentos considero más analogas para afianzar el órden, aniquilando todo gérmen de anarquía; para castigar los crímenes que se han perpretado, y para que los españoles honrados y fieles defensores del trono legítimo de nuestra inocente Reina; de la Constitucion jurada, y de la Regencia con que la nacion ha investido al Duque de la Victoria, tengan el escudo que salve sus personas y propiedades de la ambición y del encono de los partidarios del despotismo. En su consecuencia y en uso de las facultades que me han sido conferidas y que estan declaradas por Ordenanza al General en gefe de un ejército en campaña, vengo a decretar por este bando lo siguiente:

Art.1º. Declarada la plaza de Barcelona en estado escepcional desde que se hizo el primer disparo contra las tropas del valiente, leal, y benemérito ejército; continuará el estado de sitio todo el tiempo que lo exijan las circunstancias.
Art.2º. Queda disuelta en Barcelona toda la milicia nacional de todas las armas, hasta que se determine la reorganización con estricta sujeción a la ley.
Art. 3º. Todas las armas y demas efectos de guerra correspondientes á dicha milicia nacional, ycuantas se hayan estraido de los almacenes de la nacion con todos los articulos y efectos pertenecientes al Estado se entregaran en Atarazanas en el plazo improrrogable de 24 horas, desde la publicación de este bando.
Art.4º. Pasado este término, será pasado por las armas todo el quehaya faltado al cumplimiento del artículo anterior.
Art.5º. La persona que denunciare en tal caso la existencia del arma, ó armas en poder de persona, casa, establecimiento ú otro punto, recibirá en el acto de la prensión diez mil reales, que pagará después la persona o dueño de la casa, establecimiento ó punto donde aquells ó aquellas encuentren, y si fueses insolventes respondran de su satisfaccion los vecinos del barrio.
Art.6º .Todos los vecinos y habitantes de Barcelona, entregarán también dentro de dos dias todas las armas de fuego y blancas de guerra, ó uso prohibido aunque sean de su propiedad, y hasta las escopetas de caza; pues cuando la autoridad considere oportuno conceder licencia para tal ejercicio le será devuelta la que le pertenezca.
Art.7º.El que faltare el cumplimiento del anterior sufrirá la multa de diez mil reales, la mitad para los gastos de guerra y la otra mitad para el denunciador.
Art.8º. Los caballos, equipages, muebles, dinero y cuantos efectos pertenecientes á los individuos de la guarnicion hubiesen sido estraidos o robados seran devueltos inmediatamente ó restituido su importe por los culpables ó ocultadores.
Art 9º. Todo el que cometa un robo, desorden u otro crimen, pertenezca á la poblacion ó al ejército será pasado por las armas.
Art 10º.La autoridad legalmente constituida velará para que los criminales sean perseguidos, para que la vindicta pública sea reparada cual corresponde. Todo el que de hecho ó palabra atente ó insulte será castigado con toda severidad. Así las tropas como os habitantes de Barcelona guardarán silencio sobre los sucesos pasados, y no habrá otro sentimiento que el de procurar estrecharse como hermanos, quedando responsables las autoridades, á las que unicamente incumbe juzgar en justicia de los delitos.

Publicat dins de Fons d'arxiu, La Biblioteca difon el seu fons, Notícies d’actualitat, Notícies de la biblioteca | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Exposició “Fugint de les bombes. De la Barceloneta a la zona alta” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 1 de febrer es va inaugurar al Centre Cívic Barceloneta l’exposició que porta per títol Fugint de les bombes. De la Barceloneta a la zona alta, 1937-39 organitzada per l’Associació Conèixer Història i l’‘Observatori Europeu de Memòries, Fundació Solidaritat UB.

Durant la Guerra Civil,  el barri de la Barceloneta va ser un dels més afectats pels bombardeigs feixistes de la ciutat de Barcelona. Molts veïns i veïnes van abandonar casa seva i foren allotjats a altres barris de la ciutat, sobretot a la zona alta, on nombrosos pisos de famílies benestants havien quedat buits a l’inici de la guerra.

Aquesta mostra vol aprofundir en la història de la Barceloneta i dóna veu a les famílies del barri que van viure la guerra.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb la reproducció de diversos cartells com : Les milícies us necessiten! obra de Cristóbal Arteche i  Escola de tots: Escola Nova Unificada, de Flos, així com amb divers material d’arxiu.

Si voleu més informació no us perdeu aquest vídeo que van rodar els companys de Betevé, Barcelona Televisió:

La mostra es podrà visitar fins al proper dissabte 24 de febrer de 2018. Afanyeu-vos! l’entrada és gratuïta!

Publicat dins de Exposicions, Fons d'arxiu, Guerra Civil espanyola, La Biblioteca difon el seu fons, Notícies d’actualitat, Notícies de la biblioteca | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Digitalitzada la revista “Mujeres Libres” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tenim una molt bona notícia per anunciar-vos.

La revista Mujeres Libres es troba digitalitzada i en accés lliure al portal del sindicat CGT, la Confederació General del Treball.

L’ organització anarco-feminista anomenada Mujeres Libres va néixer l’any 1936.  Estava vinculada a la  CNT-FAI i va arribar a tenir més de 20.000 afiliades. Des de les pàgines de la revista van qüestionar la societat patriarcal i consideraven agents opressors tant l’Estat, com el capitalisme, l’església i els mateixos companys del moviment obrer i anarquista.

Des d’aquesta organització es va crear una revista, que portava el mateix nom. Van sortir publicats un total de 14 números que es van convertir en una eina fonamental per desenvolupar el treball formatiu i organitzatiu del moviment.

La publicació destacava per l’originalitat dels seus continguts i per la modernitat en el seu disseny, maquetació i il·lustracions. El darrer número va ser publicat durant la tardor de l’any 1938,  mesos abans d’acabar la guerra civil, però no en va quedar cap exemplar.

Precisament, aquest  darrer número que es conserva, el 13, és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat per ser digitalitzat i d’aquesta manera s’ha pogut completar la col·lecció que apareix al portal.

No deixeu passar l’oportunitat de donar un cop d’ull a aquesta magnífica revista. Segur que us agradarà!

Publicat dins de Ens ha agradat, Guerra Civil espanyola, Notícies d’actualitat, Notícies de la biblioteca, Recursos web, Revistes en línia | Etiquetat com a , | 1 comentari

Seminari “Bales de Plata” sobre fotoperiodisme a la Guerra Civil amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 22 de gener un equip de TV3, Televisió de Catalunya va gravar a la nostra biblioteca una entrevista a Ricard Martínez, fotogràf i historiador, responsable del Seminari Balas de Plata sobre els usos de la imatge durant la guerra civil espanyola.

Organitzat per Grisart Escola Internacional de Fotografia, aquest seminari compta amb la col·laboració de  l’Ajuntament de Barcelona i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.  De fet una de les sessions que s’impartiran, entre els dies 7 de febrer i el 7 de març de 2018, es farà al Pavelló, on es visionaran exemples de publicacions originals del període estudiat.

El seminari es complementarà amb l’exposició que porta per títol Centelles vist per Centelles: imatges de la Guerra Civil, que comptarà amb una selecció de material adquirit per la Fundació Vila Casas i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona que s’inaugurarà el proper dia 8 de febrer.

Per a més informació poder visionar també aquest interessant vídeo promocional:

Apunteu-vos! Segur us agradarà!

Publicat dins de Guerra Civil espanyola, La Biblioteca difon el seu fons, Notícies d’actualitat, Notícies de la biblioteca, Seminaris | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Un espai amb molta història: el 10 de la Reial

Avui us volem parlar d’un espai singular amb una història molt peculiar.

Amb motiu del 10è aniversari de la seva creació, la Fundació Setba ha organitzat l’exposició que porta per títol El 10 de la Reial que s’endinsa en el passat del pis on tenen precisament la seva seu.  En aquest indret hi van viure, en diferents èpoques, tres il·lustres personatges: el filòsof i pensador Francesc Pujols, l’artista Ocaña, i el músic, cantautor, escriptor i polític català Lluís Llach.

La fundació, una entitat privada sense ànim de lucre, s’ha convertit en el principal agent cultural de la Plaça Reial. Organitza activitats culturals i promou iniciatives, com crear un arxiu per recuperar la memòria de la plaça pels barcelonins. El seu nom té una raó de ser: els set balcons del pis que donen a la plaça ara guarnits amb mantons de Manila com a homenatge a Ocaña.

José Pérez Ocaña (1947-1983) va ser un pintor andalús, anarquista i activista LGBT que va viure bona part de la seva vida a la ciutat de Barcelona. Va comprar aquest pis, ubicat al número 10 de la Plaça Reial de Barcelona, l’any 1982 just un any abans de morir. La seva figura, irreverent i transgressora, va representar la llibertat durant l’època de la Transició i es va convertir en una icona de la Barcelona més descarada.

El cineasta català Ventura Pons li va dedicar la seva primera pel·lícula que porta per títol Ocaña, retrato intermitente, un documental que parla de la vida de l’artista protagonitzat per ell mateix.

Des d’aquestes línies aprofitem per reivindicar la seva figura com a artista i demanem el reconeixement que es mereix per part de la ciutat i de les seves institucions.

Només començar l’exposició podreu veure la sala dedicada a Ocaña on hi ha un seguit de fotografies de l’artista fetes per Maria Espeus, Leopold Samsó i Faustí Llucià, a més de pintures i escultures realitzades per ell mateix. El protagonista d’aquesta sala és el Sol, la figura de paper maixé que, plena de bengales, coronava la disfressa que Ocaña va portar per les festes del seu poble Cantillana. Un incendi provocat per aquestes bengales va ferir mortalment l’artista, també malalt d’hepatitis.

En un segon espai es mostren un conjunt de fotografies i documents audiovisuals, obres de Juan Miguel Morales, Pilar Aymerich i l’artista Pedro García Villegas, del període en què Lluís Llach va viure al pis: de l’any 1983 fins al 1999. Llach, que va comprar el pis als hereus d’Ocaña, el va reformar, ampliant estances i amb un particular color de les parets que s’ha mantingut fins avui dia. Per sort també s’han mantingut els magnífics terres amb rajoles hidràuliques i un fris d’angelets pintats per Ocaña en una de les parets, una autèntica meravella!

I, per últim, en un tercer àmbit,  podreu veure un seguit de peces que la Fundació Francesc Pujols ha cedit i que van pertànyer al filòsof juntament amb obres de l’escultor Josep Maria Subirachs. Precisament Pujols va néixer en aquest pis un 11 d’agost de 1882 i una placa commemorativa, del mateix Subirachs, a les porxades de la Plaça Reial, recorda l’efemèride.

Pujols, però, va viure bona part de la seva vida a la Torre de les Hores, una emblemàtica edificació, a prop de Martorell, que s’ha convertit en la seu de la fundació que porta el seu nom i que recull, preserva i difón la seva  obra.

Sense cap dubte aquesta visita al número 10 de la plaça és una molt bona experiència. No us la perdeu! Teniu temps fins al dia 24 de març de 2018.

Publicat dins de Notícies d’actualitat | Deixa un comentari