Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


by Deixa un comentari

Nou portal de patrimoni bibliogràfic del CRAI de la Universitat de Barcelona amb presència dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’abril de 2023, coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi, es va inaugurar el nou portal Patrimoni bibliogràfic i documental del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’una iniciativa que neix amb l’objectiu principal de dinamitzar i impulsar l’accés a un dels fons més rics de tot l’estat i contribuir a la investigació, a partir de l’estudi del patrimoni bibliogràfic i documental de la universitat custodiat i conservat pel CRAI.

S’hi accedeix des del mateix Cercabib, l’eina de descoberta del CRAI amb la que es poden realitzar cerques de manera simultània a tot el fons de les biblioteques al marge del suport, tipologia o ubicació del recurs.

La majoria d’usuaris estan avesats a consultar aquesta informació des de la pàgina web del CRAI, i de fet, no s’ha renunciat a aquest valuós punt d’accés. No obstant això, s’ha volgut aprofitar també l’oportunitat brindada pel potencial tecnològic d’ALMA, el sistema actual de gestió de biblioteques que recopila i administra totes les dades que descriuen els fons i col·leccions de les biblioteques del CRAI. D’aquesta manera els usuaris, sense haver de sortir del Cercabib, disposen d’una eina addicional de suport per a la recerca i l’aprenentatge.

El portal compta amb una interfície d’usuari adaptada a dispositius mòbils, intuïtiva i fàcil d’utilitzar. L’usuari té l’opció de triar entre navegar pels continguts o utilitzar la caixa de cerca, destacada a la pàgina d’inici.

El disseny del portal ha anat a càrrec de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI amb la col·laboració de la Unitat de Projectes. Comença ara la fase de seguiment del projecte en la qual es valoraran els aspectes a millorar.

Us recordem que els fons patrimonials de la Universitat de Barcelona estan formats pel singular fons antic, pels fons documentals i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques.

La presència dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República en aquest portal és molt destacada.

Per una banda, trobem l’accés als inventaris dels documents no digitalitzats, conservats a l’arxiu: fons personals i institucionals, biblioteques personals i col·leccions temàtiques que tenen majoritàriament el seu origen en la donació de documents per part de persones i institucions vinculades amb la Universitat.

Els fons digitalitzats es recullen a l’apartat de la Memòria Digital de Catalunya on trobareu l’accés a les còpies digitals dels documents, principalment gràfics, rars o únics de les col·leccions digitals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:

I, d’altra banda, trobem les col·leccions especials temàtiques amb accessos a les descripcions al catàleg de les col·leccions especials i fons bibliogràfics especials al voltant d’un tema on destaquem els Calendaris del Pavelló de la República i la Premsa republicana a l’exili que custodiem a la nostra hemeroteca i les biblioteques personals i institucionals amb la col·lecció de Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947 – Barcelona, 2015) periodista d’investigació que l’any 2008 donà al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona el seu fons personal.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!


by Deixa un comentari

Revistes subscrites del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha més d’11.000 títols de revistes, diaris i publicacions periòdiques en general.

Abasten el període cronològic que va des de l’inici de la II República espanyola (1931) fins a l’actualitat, amb especial interès per les etapes de la Guerra Civil (1936-1939), l’exili republicà, el franquisme (1939-1975) i l’oposició al règim i la Transició democràtica (1976-1982).

La major part de revistes provenen d’interncavis o donacions. Moltes estan cessades i ja no es reben. De tots els títols són una excepció les publicacions que tenim subscrites per compra.

Per aquest motiu avui us les volem presentar en aquest post del nostre blog!

Les revistes de subscripció de la nostra hemeroteca són les següents:

Editada a Tolosa des de l’any 2014, aquesta publicació està centrada en temes d’exili republicà a França.

El Centre de Documentació CTDEE és una associació que té com a objectius conservar tota la documentació relativa a l’activitat dels refugiats polítics espanyols a Tolosa de Llenguadoc i la seva regió des de 1939.

Aquesta revista, editada a Manresa des de l’any 2019, es troba en línia, però amb accés restringit a subscriptors.

Va néixer amb la intenció de ser una publicació de referència de pensament crític en català. Volent ser una eina per generar debat polític i reflexió profunda i tenint com a horitzó la transformació de la societat.

El Grupo de Estudios del Frente de Madrid és el responsable d’aquesta publicació, que té una periodicitat trimestral irregular des de l’any 2003.

GREFEMA es va iniciar l’any 2002 format per un grup de persones aficionades a l’estudi de la Història d’Espanya, especialment al període que comprèn des de la proclamació de la Segona República Espanyola fins a la finalització de la Guerra Civil dins l’àmbit de la Comunitat de Madrid.

Trobareu els sumaris de la revista a Dialnet.

Publicada per Eneida i coeditada per la Asociación de Historiadores del Presente des de l’any 2002 a Segovia, aquesta revista està patrocinada pel Centro de Investigaciones Históricas de la Democracia Española, grup consolidat de la UNED.

Pretén ser portaveu i aglutinar historiadors de diverses institucions interessats per l’estudi del segle XX espanyol, tot i que també està oberta a les col·laboracions sobre altres països i la història comparada. Es avaluada per parells de forma anònima i sotmesa a controls externs.

Trobareu els sumaris de tots els números de la revista a Dialnet.

Publicada a València pel Centro de la UNED Alzira i l’Instituto de Historia Social, es troba disponible en línia únicament per usuaris de la Universitat de Barcelona.

Es pot consultar a la nostra hemeroteca on tenim tots els números des de l’any 1988 quan va començar a editar-se.

És una revista acadèmica quadrimestral, independent i plural, que té el propòsit de difondre investigacions històriques i reflexions historiogràfiques des del rigor intel·lectual.

La qualitat dels articles s’assegura mitjançant un procés de revisió per parells en què intervenen dos avaluadors externs a la revista, tant nacionals com internacionals.

Tot el procés d’avaluació es realitza a més pel sistema de doble cec, és a dir, sempre es preserva l’anonimat tant dels avaluadors com dels autors.

Trobareu els sumaris dels números de la revista a Dialnet.

Aquesta revista editada des de l’any 1997 per l’Asociación para el Estudio de los Exilios y Migraciones Ibéricos Contemporáneos a Madrid i amb una periodicitat anual, busca contribuir a l’estudi i difusió dels múltiples aspectes de les migracions ibèriques contemporànies, amb extensions a altres àrees de desplaçaments forçosos.

Es pot consultar des de 2000 fins a 2014 a Dialnet, base de dades impulsada per la Universitat de La Rioja que conté el buidatge dels índexs de sumaris i articles de la major part de les revistes científiques i humanístiques publicats a Espanya i Llatinoamèrica.

L’associació edita també un butlletí que trobareu també a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Trobareu els sumaris dels números de la revista a Dialnet.

Editada pel Grupo de Estudios del Exilio Literario GEXEL de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de l’any 2019, la revista pretén contribuir a la reconstrucció de la memòria històrica, cultural i literària de l’exili espanyol republicà de 1939.

Promou diverses línies de debat al voltant de la producció de les cultures d’exili i els interessen tant les implicacions d’aquestes cultures exiliades en el sistema literari peninsular com la seva condició transnacional, les seves manifestacions, adequació i recepció en el conjunt de sistemes culturals dels diferents països d’acollida.

Es poden consultar els sumaris de cada número a Dialnet.

Possiblement, aquesta és la revista de temàtica històrica més coneguda pel públic en general i la més destacada en llengua catalana. Es distribueix a Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià i té per objectiu divulgar la història dels Països Catalans i del món.

Al nostre fons conservem tots els números des de l’any 2002 que es va començar a publicar a Barcelona. També tenim tots els suplements que s’ha editat amb investigacions que sovint aporten noves dades a fets històrics poc coneguts o ignorats de la història dels Països Catalans.

Revista editada a Torino per l’Istituto di studi storici Gaetano Salvemini . Aquest institut, fundat a Torí l’any 1977, duu a terme activitats de recerca, documentació i difusió en el camp dels estudis d’història italians i internacionals, amb especial consideració a la història política i social contemporània.

La revista, dirigida per Alfonso Botti i Claudio Venza, va néixer l’any 1992 per iniciativa conjunta d’un grup d’estudiosos de la història i la cultura espanyola del segle. XIX i XX.

Es poden consultar els sumaris de cada número a Dialnet.

Editada a Saragossa des de 2077, aquesta publicació a porta una visió crítica i pretén no ser solament un instrument per a la difusió de la recerca històrica sinó també revista d’informació cultural de caràcter divulgador que no es dirigeix exclusivament a l’investigador sinó al públic en general que busca una informació de qualitat.

Ara ja teniu més informació sobre el nostre fons hemerogràfic. Esperem que us sigui d’utilitat per les vostres recerques i, si més no, pel vostre interès!


by Deixa un comentari

Exposició “Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023)” al Museu de Mataró amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous, dia 18 maig, es va inaugurar, a Ca l’Arenas.Centre d’Art del Museu de Mataró, l’exposició «Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023)», comissariada per l’historiador de l’art Francesc Miralpeix, de la Universitat de Girona, un projecte concebut com un acte necessari de transparència, en la línia del camí emprès per alguns grans museus i institucions europees a l’hora de revisar la naturalesa dels seus fons. 

La història de la majoria dels museus catalans no s’entendria sense el trasbals que va suposar la Guerra Civil per al conjunt del patrimoni del país.

Hi hagué un abans i un després en la museografia catalana, i la ciutat de Mataró no en va ser una excepció.

Gairebé noranta anys després de la fi del conflicte bèl·lic, s’ha volgut posar una mica més de llum a la història del Museu de Mataró i a l’origen de les col·leccions i del projecte museístic de Can Serra, la seva seu principal, que van començar a prendre forma els primers anys de la dictadura franquista.

El nou Museu de Mataró, ubicat a Can Serra, va néixer en els primers anys de la dictadura com un gran contenidor d’objectes de tota mena, a la manera dels museus vuitcentistes.

El seu fons estava constituït per algunes donacions particulars, amb fons aplegats abans de la Guerra Civil a l’Escola d’Arts i Oficis, amb obres de la salvaguarda republicana i amb objectes procedents de dos dipòsits realitzats el 1944 pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN). 

Per raons ben diverses, els béns requisats durant la guerra que no van ser retornats als seus propietaris van passar a ser de titularitat del nou Estat Nacional, que els va cedir en qualitat de dipòsit a museus, institucions i particulars.


El Museu de Mataró no va ser l’únic museu català en rebre objectes d’aquesta procedència, però sí un dels més beneficiats del repartiment.

L’Expedient 2619 identifica els dos lots arribats l’11 de maig i 2 d’agost de 1944.

El primer dels lots aplegava 57 objectes diversos, amb obres de Masriera, Rusiñol o Galwey. El segon lot contenia 880 peces, que incloïen 300 monedes, 326 medalles i 254 objectes més, amb joies, elements decoratius i un bon nombre obres d’art (sèries completes dels gravats de Goya, dos dibuixos de Salvador Dalí, pintures de Nonell, Brull, Nogués, Armet, Vayreda, pintures d’alta època, etc.). 

L’estudi de la documentació generada, dispersa en diferents arxius, ha permès creuar dades amb la informació continguda a les mateixes obres. És el cas de les etiquetes esgrogueïdes dels reversos de les peces. A mà o mecanografiades, més grans o més petites, són cicatrius d’un temps que mai no ha acabat de passar del tot.

L’exposició ha comptat amb la col·laboració d’arxius i institucions tan destacades com l’Arxiu Municipal de Mataró, l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Santa Maria, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el Museu d’Història de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’Institut Amatller d’Art Hispànic, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, la Biblioteca Nacional de España i l’Archivo Regional de Madrid.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha col·laborat amb la cessió d’aquests tres cartells:

Obreros de hoy, respetad la labor de nuestros compañeros de ayer : la Junta del Tesoro Artístico recibe y protege las obras de arte para los Museos Nacionales

Cualquier obra de arte por insignificante que parezca, puede tener un valor incalculable… Pueblo …las obras de arte te pertenecen: respétalas : la Junta del Tesoro Artístico recive y protege las obras de arte para los museos nacionales

Pueblo, antes de destruir cualquier objeto cuyo valor desconoces, infórmate … puede muy bien ser un objeto de arte y al destruirlo destruyes tu propia riqueza : la Junta del Tesoro Artístico recibe y protege las obras de arte para los museos nacionales

La mostra es pot visitar fins al 22 d’octubre de 2023. No us la perdeu! És una invitació a la ciutadania a reflexionar sobre un temps i uns fets encara molt poc coneguts.


by Deixa un comentari

Espais de Memòria: el Pavelló de la República

La setmana passada van ser restaurats els panells informatius que es troben a l’exterior de l’edifici del Pavelló de la República i que formen part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Els espais de memòria són indrets on es relaciona i es fomenta la reflexió sobre la memòria i el patrimoni. Aquest terme fou creat per l’historiador Pierre Nora, que va distingir entre llocs de memòria i patrimoni, conceptualitzant els primers com a llocs on s’expressa la memòria nacional.

Són llocs físics o iniciatives destinades a recordar i preservar la memòria col·lectiva d’esdeveniments històrics que han tingut un impacte significatiu en una societat determinada. Aquestes iniciatives solen centrar-se en períodes de dictadura, conflictes armats o altres episodis traumàtics que han tingut lloc en el passat.

El seu objectiu principal és garantir que les generacions futures tinguin accés a la informació i al coneixement sobre aquests esdeveniments, amb la finalitat de prevenir que es repeteixin i de promoure una cultura de respecte pels drets humans, la pau i la democràcia.

Aquests espais poden prendre diverses formes, com ara museus, monuments, centres de documentació, llocs commemoratius, arxius orals i digitals, entre d’altres. També poden incloure activitats educatives, exposicions, conferències i altres esdeveniments destinats a difondre la memòria històrica i fomentar la reflexió crítica sobre el passat.

És important assenyalar que aquests espais sovint sorgeixen com a resultat de processos de transició democràtica o de reconciliació després de períodes de repressió o conflicte. Poden ajudar a reparar les víctimes, promoure la justícia transicional i construir una societat més inclusiva i democràtica. També contribueixen a la preservació de la memòria col·lectiva com a part integral de la identitat d’una nació o d’una comunitat.

La lluita per les llibertats ha deixat arreu de Catalunya una gran quantitat d’empremtes que constitueixen un valuós patrimoni memorial. Aquests espais són escenaris de record, de reflexió i d’homenatge, sent instruments vius per a la divulgació històrica i la pedagogia social.

A la nostra terra, l’objectiu dels espais de memòria és explicar, recuperar, senyalitzar i museïtzar indrets i vestigis, materials i immaterials que fan referència a un llarg període cronològic que compren de 1931 a 1980.

Catalunya ha estat pionera en establir polítiques de memòria històrica. L’any 2007 es va crear el Memorial Democràtic, institució pública de la Generalitat de Catalunya que persegueix el respecte dels drets humans, que serà la principal impulsora de l’anomenada Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya creada l’any 2010.

Aquesta xarxa està formada per un conjunt patrimonial heterogeni d’espais que han estat testimoni de la nostra història recent.

Inclou centres expositius de referència, patrimoni recuperat in situ (trinxeres, búnquers, espais de dol, fosses comunes, etc.), camins de memòria (rutes de l’exili, cap a la llibertat, etc.), llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació i monuments memorials. 

Aquests espais de memòria són llocs vius, on el pas del temps permet reviure, escoltar i sentir les emocions dels protagonistes de la Segona República, comprendre el moviment dels fronts i el cost humà de la Guerra Civil i familiaritzar-se amb els efectes de la postguerra espanyola i la transició democràtica.

L’objectiu principal és la recuperació d’un patrimoni memorial –tangible i intangible– representatiu de la lluita i els conflictes per a la consecució dels drets i les llibertats democràtiques del nostre país durant el període que abasta la proclamació de la II República fins a la transició democràtica.

Des del nostre blog volem donar les gràcies a tots els que han fet possible la restauració del panell que recorda, a l’exterior del Pavelló de la República, la significativa història d’aquesta magnífica obra arquitectònica.

Començant pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI, entitat amb la qual compartim edifici i seguint pel Vicerectorat de Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona, així com al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació CRAI també de la Universitat de Barcelona.

És un autèntic plaer poder gaudir dels panells altra vegada i recuperar aquest entorn dedicat a preservar la memòria i promoure la reflexió sobre els esdeveniments històrics de la Guerra Civil Espanyola, amb l’objectiu de construir una societat basada en valors democràtics i en el respecte pels drets humans.


by Deixa un comentari

Antonio-Venancio Solé Fabregat: una història d’exili

El passat mes d’abril de 2023 va tenir lloc una exposició de cartells, al Reial Cercle Artístic de Barcelona, obra de l’artista Antonio-Venancio Solé Fabregat (Miravet, Tarragona 1916- Barcelona 2015).

Eren un total de quinze cartells de cinema fets amb la tècnica Gouache que Solé Fabregat havia dissenyat, als anys 40 del segle XX, pel cineclub d’un sanatori francès i que mai anteriorment s’havien exposat.

Fa uns quants anys l’actriu Maria Elias, neboda-neta d’Antonio-Venancio, va heretar els cartells que havia fet el seu tiet-oncle i els ha volgut compartir amb el públic en general a través d’aquesta mostra que es complementava amb fotos familiars de l’arxiu de la mateixa Maria Elias i un documental sobre l’artista i la seva obra elaborat amb gravacions de l’època.

Antonio-Venancio Solé Fabregat va néixer a Miravet a la província de Tarragona l’any 1916. A l’inici de la Guerra Civil, amb 20 anys, es va afiliar a la CNT. D’ideologia llibertària i incondicional de Durruti es va apuntar per marxar cap al front.

Ferit a Quinto d’Ebre, aconsegueix recuperar-se per a continuar lluitant al front. Durant la Batalla de l’Ebre va morir el seu germà. Amb la retirada va poder travessar els Pirineus i entrar a França on va estar internat al Camp d’Argelers.

En esclatar la Segon Guerra Mundial va ser mobilitzat. No va tornar a l’estat espanyol fins a gairebé jubilar-se i va establir la seva residència a París.

Felicitació de Nadal de l’any 1946 que envia l’Antonio a la seva germana Manolita Solé. Aquarel·la i tinta sobre paper de sobre.

L’any 1947 va estar ingressat en un sanatori per guarir-se de la tuberculosi.

El director del centre en veure la destresa i facilitat que tenia amb el dibuix li va deixar una sala-taller perquè pogués treballar al seu aire. Aquest sanatori disposava d’un cineclub, i li va encarregar ocupar-se’n de la programació de les pel·lícules.

Agraït va assumir la responsabilitat presentant cada setmana els cartells dibuixats amb els seus protagonistes o amb algun altre motiu que li pogués inspirar el tema de la pel·lícula.

Malauradament, amb totes les dificultats econòmiques que va comportar la postguerra, no va poder dedicar-se professionalment al disseny gràfic i va haver d’escollir altres professions que li permetessin viure.

Es va acomiadar definitivament de París en jubilar-se per tornar a Barcelona i retrobar-se de nou amb la seva família.

Us deixem amb algunes imatges de la mostra de cartells que tant de bo es pugui repetir ben aviat en alguna altra sala d’exposicions!


by Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de maig del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja teniu disponibles les novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República!

Les podeu consultar al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona. Recordeu que des de la pàgina web de la biblioteca a la pestanya de Fons i col·leccions hi ha també un enllaç.

Podeu fer servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per si us interessa algun exemplar i us el voleu endur a casa.

A la xarxa social Pinterest les tenim recopilades i els hi podeu donar una ullada general:

Volem agrair a institucions i particulars el donatiu d’obres per al nostre fons bibliogràfic:

Conrad Vilanou

Glòria Montero

Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa

Memorial Democràtic

Jordi Bigues i Balcells

Mari Carmen Serra Puche

Instituto de Cultura Alto Palancia

Xavier Juncosa

Albert Costa

Manuel Riques

Agustín Castellanos

I, en darrer lloc, dir-vos que en aquesta història gràfica de la Guerra Civil Espanyola que s’acaba de publicar hi trobareu imatges que provenen dels nostres fons:

Gràcies a tots pels donatius!


by Deixa un comentari

Instantànies d’ultramar: el fons gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us presentem un recull d’imatges del Fons Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona que pertanyen a l‘arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

El fons de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona és un referent ineludible per a qualsevol estudi sobre economia i relacions econòmiques entre Espanya i Amèrica des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX.

Aquesta institució es va fundar l’any 1911 sota l’impuls de destacats prohoms de la societat civil catalana de l’època. El seu propòsit va ser el d’establir relacions comercials entre Amèrica i Europa. Ja des dels seus inicis va desenvolupar una intensa activitat cultural.

El seu magnífic fons documental està format per uns 32.000 títols de monografies, 1.000 títols de publicacions periòdiques, unes 800 capses amb retalls de premsa i l’arxiu de la institució.

La col·lecció fou donada a la Fundació Figueras l’any 1982 i, juntament amb la resta de la biblioteca d’aquesta institució, va passar a formar part del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a partir de l’any 1994.

Avui, la totalitat del fons està catalogat en fitxers manuals i és consultable al CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa – Recerca, on s’acabà redirigint donada la seva temàtica.

Tanmateix, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, custodia l’Arxiu Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona, un patrimoni fotogràfic únic de l’Amèrica de principis del segle XX i que us proposem descobrir en aquesta exposició virtual.

L’arxiu documental i bibliogràfic d’aquesta institució resulta essencial per abordar les relacions entre Espanya (especialment Catalunya) i Amèrica en un període crucial que va des de la pèrdua de les darreres colònies de Cuba i Puerto Rico, el 1898, fins a l’inici de la dictadura del general Franco en finalitzar la Guerra Civil. 

 Inventari del fons de 1.000 títols de publicacions editat el 1994 sota el títol Revistes del fons americà de la Biblioteca Josep M. Figueras.

 Inventari del Fons d’arxiu de la Casa d’Amèrica de Barcelona.

L’any 2005 Catalunya recupera la tradició americanista que va tenir la Casa d’Amèrica de Barcelona a través de l’actual Casa Amèrica Catalunya, que pretén convertir-se en un pont de diàleg i col·laboració entre la societat iberoamericana i la catalana. Trobareu més informació sobre el tema a:

 Casa Amèrica Catalunya a la Viquipèdia

 Casa Amèrica Barcelona a la Viquipèdia

 Dalla Corte, Gabriela. El Archivo documental del americanismo catalán: una historia centenaria para la Casa de América (1909-1968) [en línia]. Barcelona: Casa Amèrica Catalunya, 2013. 

L’accés a aquesta informació es pot fer a través de la pàgina web de Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona, apartat de col·leccions especials. Allà hi trobareu el Fons Casa d’Amèrica de Barcelona.

Us convidem a descobrir la riquesa d’aquest fons amb un petit tast de les imatges que custodiem al nostre arxiu!

Volem agrair a Jordi Chico Pérez, estudiant de pràctiques del Grau d’Història de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la feina feta!


by Deixa un comentari

Exposició “El Tragaluz democrático: Políticas de vida y muerte en el Estado español (1868 – 1976)” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 24 de març es va inaugurar l’exposició El Tragaluz democrático: Políticas de vida y muerte en el Estado español (1868 – 1976) al Centro de Arte de La Arqueria. Nuevos Ministerios de Madrid.

Està organitzada per la Secretaria de Estado de Memoria Democrática y Acción Cultural Española i deu el seu nom a l’obra d’Antonio Buero Vallejo,El tragaluz. En aquesta novela l’autor proposa un viatge de ciència-ficció entre dues èpoques, la postguerra espanyola i el segle XXV. Els habitants d’un futur remot es dediquen a investigar la història: tenen un «tragaluz», una poderosa màquina de visió que els permet projectar fragments del passat sobre el seu present. Així, reconstrueixen les vides dels qui els van precedir, per preguntar-se de quina manera els drames i les demandes, les lluites i les crueltats també els pertanyen.

Aquesta mostra revisa de manera crítica les relacions entre la mort, la política i la memòria democràtica en el marc de la història espanyola contemporània, des d’un horitzó de drets humans i cultures de la pau.

L’exposició ens posa davant del mirall de les múltiples lluites per la consecució de la llibertat i la democràcia a Espanya, i els drets individuals i col·lectius que gaudim actualment.

El recorregut planteja un debat del passat col·lectiu sobre la violència política, així com les maneres de resistir-la, combatre-la, discutir-la i recordar-la, proposant alternatives històriques, enfocaments de resistències, rebutjos i estratègies adaptatives.

Consta de quatre unitats temàtiques, abastant cronològicament des de mitjans del segle XIX fins al final de la dictadura franquista. La primera part transcorre per les lluites ciutadanes des de la Revolució de 1868 – la Gloriosa- i el Sexenni democràtic fins al 1936, passant pels processos de descolonització i la proclamació i desenvolupament de la Segona República; un segon mòdul es concentra a la Guerra Civil; un tercer es dedica a la dictadura franquista, per desembocar, en darrer lloc, als orígens de la Transició.

Les lluites pels drets i les llibertats – entre elles l’abolició de la pena de mort, el final de l’esclavatge, l’avenç dels drets de les dones, els drets d’associació i publicació, el laïcisme i la llibertat religiosa, el sufragi universal, i finalment el sistema democràtic- van tenir un cost social, polític i humà molt alt i van involucrar tant les institucions com la societat civil.

Ha estat comissariada per Germán Labrador Méndez, catedràtic de la Universitat de Pricenton.

Recull més de 600 obres originals procedents de diverses institucions culturals com el Museu Nacional del Prado, el Centre documental de la Memòria Històrica de Salamanca, el Museu de Belles Arts de Bilbao, entre d’altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat sis exemplars dels seus fons bibliogràfics:

Amb aquesta exposició es reobre el Centro de Arte de la Arqueria de Nuevos Ministerios després d’una restauració important que el converteix en un referent cultural imprescindible de la vida cultural madrilenya.

La mostra es podrà visitar fins al 23 de juliol de 2023. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República signa acords de col·laboració amb el COMEBE Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre i l’AICVAS Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna

Des de fa uns quants anys, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat diversos acords de col·laboració amb diferents institucions tant nacionals com internacionals.

Enguany tenim el plaer de comunicar-vos que n’hem signat dos nous!

Per una banda, amb el COMEBE o Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, entitat que té per objectiu principal recuperar la memòria històrica de la Batalla de l’Ebre, contribuint al coneixement, la difusió dels espais i fets històrics de la Guerra Civil, per tal de fomentar la sensibilització envers la cultura de la pau i els valors democràtics en la societat.

La recuperació de la història i la memòria i la gestió patrimonial de la Batalla de l’Ebre la duen a terme mitjançant la preservació, la conservació, el manteniment, la recerca, la documentació, la planificació i la difusió dels espais de memòria vinculats a aquest esdeveniment bèl·lic.

Per tal d’assolir aquests objectius, desenvolupen, entre altres, la relació, la cooperació i l’establiment de vincles amb institucions i entitats de caràcter similar que treballin entorn de la Guerra Civil, així com amb altres institucions i entitats especialitzades que treballin amb els conflictes civils armats i la guerra en general com a fenomen polític, social i cultural a escala global.

És en aquest darrer punt on encaixa l’acord signat amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, per desenvolupar projectes i activitats relacionades amb la recuperació i la difusió de la memòria democràtica.

I, per altra banda, també s’ha signat un acord amb La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna AICVAS, associació que inicialment estava formada per supervivents voluntaris italians que van participar, a les Brigades Internacionals, a la Guerra Civil Espanyola. Actualment, formen part de l’associació familiars dels lluitadors i els que comparteixen els seus principis i valors. Ens són membres també altres lluitadors antifeixistes, així com d’historiadors, escriptors, artistes, intel·lectuals i estudiants.

L’Associació té la seu a Milà i té com a objectius:

  • La promoció i difusió dels ideals que van portar els voluntaris antifeixistes, no només italians, a lluitar i arriscar la vida a Espanya, durant la guerra civil i en altres escenaris europeus i no europeus, abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial.
  • Preservar la memòria dels lluitadors voluntaris antifeixistes, que a Espanya i altres països europeus van donar un exemple inoblidable de coherència i valentia, enfrontant-se a la mort, la mutilació, l’empresonament en camps de concentració i mantenint-se sempre fidels a les seves conviccions democràtiques.
  • Destacar dels valors de democràcia i solidaritat promoguts pels voluntaris antifeixistes italians a Espanya i, posteriorment, pels partidaris a Itàlia, en el context de la lluita d’alliberament nacional contra el nazifeixisme.

La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna, i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, han establert un acord de col·laboració que inclou entre d’altres els següents punts:

  • Intercanvi de publicacions
  • Col·laboració en el projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, sobre les Brigades Internacionals: amb la incorporació i la contextualització d’informació sobre els voluntaris italians de la Guerra Civil espanyola.
  • Conservació i incorporació al nostre fons documental de la informació rebuda per part de l’AICVAS, sobre els voluntaris italians.
  • Difusió a través de les nostres xarxes socials (Instagram, Blog, Twitter, web corporativa, etc.) de les activitats executades per l’AICVAS, també de forma recíproca.

Ben segur aquestes col·laboracions seran beneficioses per ambdues parts!


by Deixa un comentari

Exposició “Els deportats hospitalencs als camps nazis” al Museu d’Hospitalet amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recentment, s’ha inaugurat al Museu d’Història de l’Hospitalet l’exposició Els deportats hospitalencs als camps nazis que ens dona a conèixer la trajectòria dels hospitalencs deportats als camps de concentració nazi repartits per a tota la geografia europea.

Qui eren aquestes persones? On vivien? A què es dedicaven? Com van arribar als camps? Van sobreviure? Què va passar amb les seves famílies?

A través d’aquesta mostra es rendeix homenatge als 66 veïns de la ciutat que van patir la barbàrie i es recupera la seva memòria.

L’exposició ens parla de la violència de la guerra, del desolador drama de l’exili i els camps de refugiats francesos. També descobreix els diferents camins cap a la deportació, així com l’autèntic infern dels camps nazis i les seves conseqüències en els presoners hospitalencs. La lluita de les víctimes i dels seus familiars per denunciar i donar a conèixer aquests fets tanca l’exposició amb una reflexió final.

La mostra es complementa amb visites guiades, tallers, una proposta didàctica adreçada als centres d’ensenyament a través de la Guia Intro i un cicle de conferències. Aquest mateix dimecres 3 de maig, a les 19 hores es farà:

  • “El comboi dels 927. El documental com a eina de reparació” a càrrec de Montserrat Armengou, periodista, directora a la Televisió de Catalunya -TV3 dels programes 30 minuts i Sense ficció.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit material per a ser exposat. Si aneu a veure l’exposició trobareu una bandera de la CNT-AIT que la duia un carter quan repartia correu en bicicleta durant la Guerra Civil i que pertany al nostre arxiu. També veureu la bandera republicana que onejava a l’Ateneu SantBoià (Sant Boi del Llobregat) durant la Segona República espanyola que forma part de la col·lecció de material divers dels nostres fons.

També el llibre de Manuel Alfonso que porta per títol Diez años de mi vida 1935-1945 de Barcelona a Mauthausen editat per “Memoria Viva”, Asociación para el estudio de la deportación y el exilio español, l’any 2007.

El reconeixement als deportats hospitalencs tindrà també la seva expressió amb les llambordes Stolpersteine que, progressivament, es col·locaran davant dels domicilis d’aquests veïns de la ciutat que van patir l’horror dels camps nazis.

No us perdeu aquesta magnífica exposició! Teniu temps fins al 9 de juliol per anar-la a veure!