Deixa un comentari

Exposició “Un segle de republicanisme català 1900-2000” al Memorial Democràtic amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des de principis del mes de juliol, al Memorial Democràtic, es pot veure una exposició dedicada a repassar els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya que porta per títol Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política.

La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i té com a objectiu recuperar la memòria dels fets i projectes polítics vinculats al republicanisme dels darrers cent anys.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint la reproducció de diversos cartells com : Escola Nova: poble lliure del CENU Consell de l’Escola Nova Unificada, un altre editat per l’impremta Grafos l’any 1938: Catalans 11 de setembre 1714-1938 i Front Popular! front de victòria i de llibertat del cartellista català Martí Bas de l’any 1936.

Aprofitant l’avinentesa, l’historiador Miquel Izard i Llorens, professor jubilat del Departament d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona, ens ha fet arribar les seves impressions després de visitar l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.

L’antany de l’enguany                                                                                           

Segons l’IEC Història és “Exposició sistemàtica dels esdeveniments que afecten un poble, una institució, un ciència, un art”, però alguns maliciem que sol ser una ben peculiar versió del passat engiponada en els nostres dies.

Mai podrem saber que hauria dit fra Ginebró Serra d’assabentar-se que les seves missions tingueren un catastròfic efecte, una hecatombe, sobre la població nadiua; ni els milions de víctimes de les atzagaiades de Mao de poder visitar l’exposició a Beijing del centenari de la creació del PCCh.

Pel que fa a un altre centenari, el Memorial Democràtic acaba d’estrenar l’esplèndida exposició “Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política”, en realitat la crònica d’ERC i dels seus personatges i protagonistes.

Qualsevol interessat per un període tan engrescador del nostre ahir hauria desenvolupat alguns esdeveniments que la mostra no amplia. La victòria popular sobre els alçats del 18 de juliol, en estroncar la destorbadora baluerna estatal, política, eclesiàstica, econòmica o cultural, va afavorir el protagonisme d’una ingent quantitat de persones, col·lectius i entitats fins aquell moment negligides o acuitades, les dones o la munió de pedagogs innovadors marginats o perseguits, cartellistes i altres artistes, economistes o metges, de la qual cosa en sorgiren el CENU o la Comissió d’Indústries de Guerra, Mujeres Libres o el Consell de Sanitat de Guerra.

Diria que les mudances i reemplaçaments foren possibles per que polítics com Tarradellas assoliren, durant un any, coordinar-se amb la sorprenent abundor de suggeriments i alternatives de tota mena. Després el Pep del Gel “mandó a parar”, doncs no pensava permetre les experiències que ell anorreà amb tota la violència imaginable i possible a la URSS.

A un altre nivell s’hauria pogut ressenyar la tasca duta a terme per tants exiliats en força indrets de la diàspora provocada pel franquisme; per citar-ne un sol cas que conec la duta a terme per Marc Aureli Vila i altres en el Centre Català de Caracas.

Miquel Izard

Teniu temps de visitar-la fins a finals d’any. No us la perdeu!


1 comentari

La primera edició de la”Ruta a l’Exili” comença al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 15 de juliol va tenir lloc al Pati Guernica del Pavelló de la República de Barcelona l’acte de recepció adreçat als joves participants de la primera Ruta a l’Exili. El pavelló va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta que durarà fins el 30 de juliol.

Ruta a l’Exili, és un projecte educatiu itinerant impulsat per l’Institut de la Joventut d’Espanya (INJUVE) i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Té l’objectiu d’apropar la història recent espanyola a les noves generacions a través de recorreguts pels llocs de memòria de l’exili republicà, i amb una metodologia interactiva que inclou activitats formatives i socioculturals.

L’exili, la memòria i les identitats nacionals són els tres eixos del programa acadèmic d’aquesta expedició. Les temàtiques seran abordades sobre el terreny a partir de tallers relacionats amb l’arqueologia, el medi ambient, la fotografia, el teatre, i altres propostes interdisciplinàries entre les quals s’inclouran els interessos col·lectius dels propis expedicionaris i expedicionàries.

Les activitats previstes consisteixen essencialment en tallers històrics i culturals, visites a museus i memorials, excursions de muntanya i acampades en llocs emblemàtics, i també en d’altres de menys coneguts, de l’exili republicà al Pirineu Oriental. Amb una metodologia basada en la interacció amb l’entorn, els excursionistes tindran l’oportunitat d’aprendre a recollir testimonis orals preparant i realitzant una entrevista amb un exiliat, a explorar el patrimoni rural i urbà a la cerca de les empremtes arqueològiques de la Guerra Civil i de l’exili, a acampar de manera segura i a compartir els seus propis coneixements i vivències.

Totes les activitats seran tutoritzades per experts de les associacions Memòria Soterrada i Be Wild Be Proud; han estat sufragades pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, a través de l’INJUVE, i s’han organitzat en col·laboració amb entitats locals, ajuntaments i consells comarcals. 

La convocatòria estava adreçada a joves de tota Espanya entre 16 i 17 anys i les inscripcions, més de 275!, es van tancar el passat 4 de juny.

La selecció del grup de 30 expedicionaris va tenir en compte la motivació i l’originalitat de les propostes creatives presentades. Els 30 joves començaran una convivència que durarà 15 dies i els portarà a descobrir camins de l’exili republicà català i espanyol. La ruta, que es farà sobretot a peu i amb autocars, recorrerà llocs i espais de memòria relacionats amb l’exili a la frontera est de Catalunya amb França, i finalitzarà el 30 de juliol a l’espai de l’antiga presó Model de Barcelona. 

Durant la jornada inaugural que va tenir lloc al pati Gernika del Pavelló de la República, els participants van ser rebuts per la directora del CRAI Pavelló de la República, Lourdes Prades, i pels idealizadors i coordinadors de l’itinerari: Saúl Flores, Edu Granados i Ignacio Pàmies. Els acompanyarà David Gonzàlez, investigador de Didàctica del Patrimoni, les Arts i el Turisme Cultural a la Universitat de Barcelona i gestor de projectes a l’EUROM – Solidaritat UB, qui va presentar la guia de la ruta. 

Intervingué també Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que va fer una introducció sobre l’edifici i la seva significació i tot seguit va explicar la mostra dels fons de l’hemeroteca, de la carteleria de la Guerra Civil, i dels documents i d’objectes de l’exili republicà que s’havien seleccionat per l’ocasió.

La Lourdes Prades també va voler destacar el nou recurs sobre revistes d’exili que precisament es va presentar la mateixa setmana.

Després de dinar al aire lliure els participants van sortir en autocar cap a Figueres, següent punt de la ruta.

Ha estat un plaer acollir als participants! Els hi desitgem que gaudeixin i que tinguin una bona ruta! Molta sort!


1 comentari

Nou recurs web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: La premsa republicana a l’Exili

Estem molt contents d’anunciar-vos que acabem de posar en marxa un nou recurs web sobre les revistes d’exili del nostre fons.

Antigament teníem un mapa virtual de revistes d’exili que, per motius d’obsolescència tecnològica, va deixar de funcionar. Per tal de no desaprofitar la feina feta vam decidir adaptar l’antic recurs web en un de nou que us presentem avui.

La sublevació militar que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola l’any 1936 va interrompre el procés polític, social i cultural que s’havia iniciat durant el període de la Segona República.

Des de l’inici de 1939 comença l’exili de la població que fugia de la repressió de les tropes franquistes. Homes, dones i infants de totes les edats i condicions socials es van dispersar arreu del món.

La premsa que es va editar durant el període d’exili fou un instrument fonamental per a mantenir viu l’esperit democràtic mentre va durar la dictadura a l’estat espanyol.

A través de la premsa periòdica l’exili expressa la seva fidelitat republicana i democràtica i en el cas de l’exili català, la seva fidelitat a Catalunya, sobretot a la seva llengua i tradicions. La preservació de la llengua es va convertir en un deure primordial.

En aquest recurs trobareu bona part de la premsa, tant catalana, com espanyola,  que es va generar a l’exili republicà.

La premsa catalana estava escrita en bona part en català, tot i que exiliats republicans catalans van col·laborar també en revistes d’exili escrites en castellà.

Sorgiran publicacions de gran prestigi i àmplia difusió de caire polític i cultural que al llarg dels anys s’aniran consolidant i on fins i tot  hi col·laboraren reconeguts escriptors.

A tall d’exemple direm que la Generalitat de Catalunya publicarà a l’exili un Butlletí d’Informació i el Diari Oficial.

Els partits polítics i sindicats mantindran també a l’exili els seus periòdics amb més o menys continuïtat. Aquesta premsa constitueix una font de primer ordre per a l’estudi de l’evolució del pensament dels exiliats.

A l’Amèrica Llatina, l’arribada dels exiliats republicans implica que conviuran publicacions de nova planta amb les publicades fins aleshores per emigracions anteriors. Per exemple, la revista Resurgiment és una de les publicacions catalanes de més llarga durada que fou editada entre els anys 1916 i 1972.

Darrera els títols hi ha tendències polítiques diverses i sovint fins i tot oposades. Algunes, però, no tenen cap filiació a partit polític.

Un bloc important és el constituït per la premsa periòdica d’organitzacions com casals, centres o agrupacions de caire i pretensions diverses. Aquesta literatura permet conèixer les activitats socials dels exiliats republicans i veure com es reproduïen els estils de vida en grups teatrals, orfeons, corals, esbarts dansaries, etc.

Sovint es commemoraven dates assenyalades tant polítiques com culturals. Destaquen els certàmens literaris amb els Jocs Florals a l’exili.

Amb la mort del dictador l’any 1975 i la recuperació gradual de la democràcia a l’estat espanyol va anar desapareixent aquesta premsa d’exili.

Us deixem amb aquesta mostra de la col·lecció de premsa d’exili republicà del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les més importants del món, que representa la lluita per  la llibertat de molts catalans i espanyols.


Deixa un comentari

Exposició “Estiueig de Proximitat 1850-1950″al Museu d’Arenys de Mar amb col·laboració del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El passat dia 4 de juliol, es va inaugurar al Museu d’Arenys de Mar, l’exposició que porta per títol Estiueig de Proximitat 1850-1950 produïda també per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el Museu de la Nàutica del Masnou, que es podrà veure fins el proper 31 d’octubre.

La mostra reflexiona sobre els canvis socials, urbanístics i patrimonials derivats de les vacances d’estiu des de mitjans segle XIX fins a mitjans del segle XX.

Com van influir les formes d’estiueig en el paissatge de municipis propers a Barcelona com en les zones del Maresme, Vallès Oriental, Valles Occidental i el Garraf ? Quin llegat patrimonial encara fa palesa aquella pràctica? Com va canviar la forma de viure a les destinacions preferides i com va evolucionar amb el temps?

Trobareu la resposta a totes aquestes preguntes visitant aquesta exposició que es nodreix d’objectes, obres d’art i audiovisuals de diversa procedència.

En un inici anar a estiuejar era costum de les classes burgeses i benestants. Amb l’arribada de la Segona República i la institucionalització de la setmana de vacances pagades, es va estendre entre alguns sectors obrers i menestrals.

L’exposició descriu qui eren els estiuejants, com es desplaçaven, on vivien, què buscaven i com socialitzaven, l’objectiu final és aconseguir una reflexió sobre el present i el futur d’aquest ric i singular llegat patrimonial, del qual les ciutats jardí, les torres, els jardins, les fonts, els balnearis, els casinos i els antics hotels en són encara testimonis.

Comissariada per Joaquim Maria Puigvert, professor de la Universitat de Girona, la mostra està dividida en vuit àmbits que permeten entendre totes les implicacions socials d’aquest fenomen. El darrer àmbit és específic del museu que acull l’exposició, i s’explica l’estiueig en el municipi d’Arenys de Mar.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta exposició el cartell que porta per títol La Ciutat de repòs que necessita Barcelona : exposició projecte G.A.T.C.P.A.C. del 1 al 15 de març als soterranis de la Plaça Catalunya … editat per l’Estampa l’any 1935 en època de la Segona República espanyola.

A partir de l’octubre i fins juliol 2024, “L’estiueig de proximitat” itinerarà per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals.

Us mantindrem informats!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Herminio Monzo Hernández

Aquest 22 de juliol farà cent anys de l’anomenat desastre d’Annual, batalla que es va produir durant la Guerra del Rif (1920-1926) entre les tropes colonials espanyoles i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim i on van morir més de 8000 soldats espanyols.

Coincidint amb aquest aniversari, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre a finals de maig d’aquest any de mans de Juan Isaac Monzo, una col·lecció de fotografies del seu pare, Herminio Monzo Hernández, la majoria de les quals estan relacionades amb la seva participació a la Guerra del Rif entre els anys 1921 i 1923.

El fons conté també algunes fotografies del període de la Guerra Civil espanyola. En elles hi surt José Monzo, germà d’Herminio Monzo, al front com a membre de la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola.

Herminio Monzo Hernández va néixer el 28 de desembre de 1899 a Montixelvo (comarca de la Vall d’Albaida del País Valencià). Fill gran d’una família de 9 germans, amb 9 anys va marxar a Barcelona amb el seu pare per guanyar-se la vida. Van marxar en vaixell des de València i a Barcelona es van instal·lar al barri de Correus. Sembla que Herminio va treballar en una fàbrica de rajoles modernistes.

Segons la seva cartilla militar va ingressar al Regiment de Pontoners de l’exèrcit com a recluta de quota el 3 de febrer de 1921. A l’agost va esdevenir soldat i es va incorporar al Regiment de Vergara 57 destinat a l’Àfrica. Tot i que no va participar en la batalla coneguda com a desastre d’Annual (22 juliol – 9 agost 1921), el seu regiment fou enviat de manera urgent com a reforç a Al Aaroui (Monte Arruit) i a la muntanya de Gurugú. Allà, sembla que van excavar una gran fossa en forma de creu per enterrar-hi les restes dels soldats morts a Annual. Més tard, durant una missió d’avituallament, va ser ferit de bala i se li va concedir la Medalla de Sufrimientos por la Patria. Es va llicenciar el 29 d’octubre de 1923.

Segons la informació proporcionada pel seu fill Juan Isaac Monzo, el 1929 va treballar a l’Exposició Internacional de Barcelona com a policia de fira i el 1934 va ingressar a la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola aconsellat pel seu germà José que ja era membre d’aquest cos policial. En començar la Guerra Civil el juliol de 1936, com que tenia 36 anys no va ser destinat al front sinó que es va quedar a Barcelona, on va viure els bombardejos i els fets de maig. En acabar la Guerra Civil  es va exiliar i va ser internat al Camp de concentració d’Argelers. No sabem quant de temps va estar en aquest camp, però, confiat en què seria amnistiat, un dia va decidir creuar la frontera i va ser detingut, empresonat i depurat per roig.

Un cop alliberat va tornar a treballar a la fàbrica de rajoles. Més tard, gràcies a un antic company de la Guàrdia d’Assalt que era de la policia armada, va poder ingressar en aquest cos. Va ser destinat a una Companyia del carrer Conde del Asalto, en ple “barri xino”, on va treballar fins a la seva jubilació com a policia el 1955.

Després va fer de conserge a les Galeries Manila de la Rambla de Barcelona situades a l’antic Hotel Manila. En jubilar-se definitivament va poder cobrar dues pensions que li van permetre anar a passar els estius al seu poble natal, Montixelvo. Va morir el 26 de novembre de 1987 a l’Hospital de Mar de Barcelona.

El Fons Personal Herminio Monzo ocupa 0’10 metres lineals, està digitalitzat i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tant aviat com s’apliqui el nou sistema de gestió de Biblioteques ALMA, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Us mantindrem informats!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de juliol del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com ja ve sent habitual, comencem el mes mostrant-vos les novetats bibliogràfiques que han arribat els darrers dies al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Les podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest i també teniu la possibilitat de veure el llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Feu-hi un cop d’ull perquè ben segur trobareu lectures interessants per aquest estiu!

Per exemple aquesta publicació d’un dels nostres usuaris: Memorias de un gobernador civil / José Utrera Molina editat per la Universitat de Sevilla el passat 2020.

Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que el CRAI de la Universitat de Barcelona, juntament amb la resta de les biblioteques del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, el CSUC, està canviant el sistema integrat de gestió de biblioteques.

Per aquest motiu, el servei de Préstec Consorciat, comunament anomenat PUC, s’aturarà entre l’1 de juliol i el 12 de setembre de 2021, període en què no podreu fer peticions.

Si teniu documents en préstec d’altres universitats podreu retornar-los a qualsevol CRAI Biblioteca de la UB o bé a qualsevol biblioteca de la institució a la qual pertany el document que tingueu en préstec.

El servei tornarà a estar operatiu a partir del 13 de setembre, i es reobrirà amb algunes novetats. Us informarem de tot plegat properament! Mentre us demanem disculpes per les molèsties que aquest fet us pugui ocasionar…

Us recordem que el servei de préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat us permet demanar un exemplar en concret des de casa vostre.

Si, al contrari, preferiu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar-lo penseu que ja NO heu de demanar cita prèvia i visitar-nos dins en nostre horari estiuenc!


Deixa un comentari

Les guies temàtiques del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui us volem parlar de les nostres Guies temàtiques.

A la pàgina web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu, dins la pestanya de Fons i Col·leccions, una secció que porta per títol Guies temàtiques a Tagpacker.

Tagpacker és una eina gratuïta per recopilar, organitzar i compartir enllaços preferits. Ordena els enllaços amb etiquetes.

Els usuaris poden filtrar continguts i descobrir una selecció de recursos d’informació relacionats amb algun àmbit temàtic específic.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  en tenim quatre que corresponen als grans temes en que s’especialitza la nostra biblioteca:

Com a mostra veurem el que podeu trobar a la guia temàtica de la Guerra Civil:

A cada una de les entrades hi ha el recull d’enllaços que hem seleccionat i que anem actualitzant periòdicament.

Si, a tall d’exemple, estem buscant cançons de la Guerra Civil trobarem fins a tres recursos d’informació relacionats amb aquesta matèria:

Resulta una eina de gran utilitat!

Si teniu alguna proposta per incloure algun recurs que trobeu a faltar als nostres llistats ja ens ho fareu saber…


Deixa un comentari

La curiosa història de “Nivel: el diario nacional de la mañana”

Avui us volem explicar una història curiosa i poc coneguda.

El dia 30 de desembre de 1969 va ser editat per Publicaciones Controladas S.A. el primer i únic número del diari “Nivel: el diario nacional de la mañana”, una publicació propietat de l’empresari Julio García Peri.

És ben sabut que durant el període de la dictadura franquista la llibertat de premsa no existia i per posar en marxa un diari es necessitava el permís del règim.

Recordareu que Manuel Fraga Iribarne (1922-2012), quan va ser ministre d’ Informació i Turisme, va signar, l’any 1966, una nova llei de premsa que pretenia un cert aperturisme. Però per arribar a la plena llibertat de premsa encara s’hauria d’esperar uns quants anys. Teòricament, amb la Llei Fraga la censura havia desaparegut però es seguien segrestant exemplars de qualsevol publicació si es considerava necessari.

L’any 1969 el periodista Manuel Martín Ferrand (1940-2013) va ser nombrat director de “Nivel”, un diari que volia ser aperturista, en un moment en que la figura del dictador, de l’exercit i la unitat de Espanya seguien essent temes intocables.

Es va posar en marxa una redacció amb joves periodistes amb noms tan destacats com Ismael López Muñoz, Luis Losada i Paulino Posada.

Al més d’octubre es va produir un canvi al govern franquista que donava més protagonisme a membres de l’ Opus Dei. El projecte del diari “Nivel” va començar a perillar. Fraga fou substituït com a ministre per Alfredo Sanchez Bella que va mantenir i, fins i tot, va intensificar la censura.

Malgrat tot el 31 de desembre el primer número va arribar als quioscos amb 24 pàgines. Mai es va publicar el segon.

Aquell mateix matí el ministeri els va retirar els permisos d’edició i els obligà a tancar.  

El director del diari va negociar amb la Dirección General de Prensa no recórrer la decisió a canvi que els empleats no es quedessin al carrer. Així la majoria van acabar treballant a Radio Nacional o a Televisió Espanyola com el mateix Martín Ferrand, que presentava una edició del “Telediario”.

Una llàstima no conèixer el paper que hauria jugat durant l’època de la transició…

Dir vos que al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu trobar aquest únic exemplar publicat, que constitueix una autèntica joia hemerogràfica!

El conservem gràcies a la donació del periodista català Xavier Vinader que a banda del material d’arxiu, va fer també donació de gran quantitat de monografies, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i material divers.

Aquí us deixem amb unes quantes imatges de la publicació:

Esperem us hagi agradat tant aquesta història com a nosaltres quan la vam conèixer!


Deixa un comentari

Bona revetlla de Sant Joan 2021!

Avui és la nit més curta de l’any. Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República desitgem que gaudiu de la festa del solstici d’estiu!

En altres ocasions per a celebrar aquesta efemèride us hem mostrat material del nostre fons relacionat amb la temàtica. Aquesta vegada us deixem amb aquest nou adhesiu que pertany a la nostra col·lecció.

Bona Revetlla de Sant Joan a tothom!

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que, amb l’arribada de l’estiu, els horaris de les biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona canvien per adaptar-se a la temporada de vacances.

Aquí teniu els del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:


Deixa un comentari

Acabada la catalogació del Fons Figueras del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tenim una molt bona notícia per donar-vos!

Fa pocs dies que hem acabat la catalogació del Fons Figueras.

Com bé sabeu el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, està integrat per les col·leccions de la Universitat de Barcelona i de la Fundació Figueras i pel material que es va incorporant a través del CRAI.

Us fem memòria de la història de la Fundació Figueras i els seus fons:

L’any 1967, l’empresari i polític català Josep Maria Figueras (1928-1994) fundà una biblioteca d’ús privat destinada a conservar tot tipus de documentació sobre la història catalana del segles XIX i XX. Quatre anys més tard, aquest mecenes decidí ampliar i potenciar la seva biblioteca privada. Naixia així el Centre d’Estudis d’Història Contemporània, institució dedicada fonamentalment a l’organització, classificació i catalogació del seu fons documental però també a la producció intel·lectual.

Per atendre aquesta doble activitat, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània es dotà d’un nou organisme, el Consell Assessor, encarregat d’assessorar la direcció en la política d’adquisicions i de decidir els ajuts de treball que s’havien d’atorgar i es traslladà a un local més ampli, que s’inaugurà l’abril de 1972.

L’any 1976, amb l’inici de la democràcia, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània sortí de la situació de semiclandestinitat en la que havia viscut i intensificà el seu ritme de creixement en tots els sentits: adquisicions, exposicions, publicacions, etc.

El desembre de 1978, Josep Maria Figueras donà a la ciutat de Barcelona el fons documental del centre creant la Fundació Figueras-Centre d’Estudis d’Història Contemporània.

El que fins aleshores havia estat una biblioteca privada o d’un ús molt restringit es convertí en una biblioteca oberta a tots els interessats en la història contemporània del país.

L’any 1994, un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Biblioteca Figueras comportà la cessió i gestió per vint-i-cinc anys dels seus fons documentals a la Universitat de Barcelona i el seu trasllat a l’edifici del Pavelló de la República, propietat de l’Ajuntament de Barcelona.

El fons es va començar a catalogar l’any 1996 i no s’ha acabat fins ara.

Pel que fa monografies, publicacions periòdiques i material d’arxiu ja fa uns quants anys que va finalitzar la tasca però quedaven pendents un gran nombre de fullets o opuscles que dataven des de finals del segle XIX fins a bona part del segle XX.

Un fullet, segons la definició de l‘Institut d’Estudis Catalans, és una obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena. El Termcat matisa que pot adoptar formats i plegats diversos i que té una finalitat informativa o publicitària.

Gràcies al teletreball s’ha pogut completar aquesta feina. Una cosa bona de la pandèmia del Covid 19!

Avui  Fuensanta Marmolejo és l’única persona provinent de l’antiga biblioteca Figueras que treballa al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i a ella devem bona part d’aquesta fita!

Els darrers fulletons catalogats són de partits polítics, associacions de veïns, moviments estudiantils, convenis de treballadors i eleccions dels primers anys de la transició, entre d’altres.

Els trobareu al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona amb la resta sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme …

Tot aquest material és una autèntica joia per a tots aquests estudiants, professors, investigadors que estiguin interessats en la matèria.

Us animen a descobrir-lo!