by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: documentació diversa de Manuel Viusà i Gertrudis Galí

El passat mes de maig el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de la senyora Imma Gibert Janer documentació diversa de la parella formada pel pintor i gravador Manuel Viusà i Camps i l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré. A causa de la dedicació política i del compromís amb l’independentisme català de M. Viusà, tots dos van haver d’exiliar-se. El gran compromís polític va determinar no solament les seves vides sinó també tota la seva producció artística.

Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 14 de desembre de 1917 – París, 11 de febrer de 1998) fou un pintor i activista polític català, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya i l’Exèrcit Popular Català. Fill d’un descarregador del port i d’una planxadora, quan esclatà la Guerra civil espanyola es presentà voluntari i lluità al front d’Aragó amb la Columna Roja i Negra. Més tard lluità amb gent del PSUC a Bell-lloc d’Urgell i el 1938 fou fet presoner pels italians a Seròs. Internat en un camp de presoners a Valladolid, als sis mesos aconseguí tornar a Barcelona. En acabar la guerra es va casar amb l’artista escultora Gertrudis Galí Mallofré. El 1939  es va unir al Front Nacional de Catalunya. El 1948 marxà a l’exili. Instal·lat a Canet de la Marenda (Rosselló), des d’allà editava les revistes Ariel i Per Catalunya. El 1956 es traslladà a París, des d’on es dedicà a la tasca editorial, col·laborà molt activament amb el FNC i també organitzà els concerts a París de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a finals dels anys seixanta, i va dirigir les gestions davant el govern d’Alemanya per tal que Carme Ballester, vídua del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, rebés una pensió com a reparació per víctima de guerra. El 1979 fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), juntament amb Josep Maria Batista i Roca i Jaume Martínez Vendrell, i d’haver gestionat la compra d’armes al traficant catalano-suís Sporri. El govern francès va denegar la sol·licitud per no aportar cap prova. Tanmateix, això l’obligà a exiliar-se novament, aquest cop a Veneçuela, on hi romangué, junt amb la seva muller, prop de tres anys. El 1982 va tornar a Europa i va establir la seva residència entre Andorra la Vella i París. Va morir exiliat a París l’11 de febrer de 1998. Fou un dels pintors catalans importants de la segona meitat del segle xx. La seva obra, figurativa, d’un post-impressionisme colpidor i melancòlic, és avui altament valorada als mercats d’art internacionals.

Gertrudis Galí i Mallofré (Terrassa, 27 de desembre de 1912 – París, 11 de febrer de 1998), fou una escultora catalana, dedicada també al dibuix, la pintura, el gravat i el tapís. Formada a la Llotja de Barcelona en plena eufòria republicana, acabà dedicant-se a l’escultura. Començà en el dibuix i la pintura en els difícils anys de la postguerra retratant famílies benestants de Terrassa, on s’havia instal·lat amb el seu marit Manuel Viusà, fugint de Barcelona a causa del seu compromís polític. El 1948 s’exilià a Canet de la Marenda des d’on va començar a treballar el fang i feia petites escultures i rajoles de terracota que Manuel Viusà s’encarregava de pintar i enfornar. Arribats a París el 1956, començà a treballar el metall. La figura humana, especialment la femenina, fou la gran protagonista de les seves obres. Fou una polifacètica artista dedicada al dibuix, a la pintura, al gravat, al tapís i especialment a l’escultura. Amb el seu marit compartí llurs grans passions: la família –van tenir 4 fills i mai deixà la seva dedicació artística-, l’art –malgrat les penúries econòmiques que els va tocar viure- i el compromís amb el catalanisme més radical.

El fons conté catàlegs d’exposicions de Manuel Viusà, de Gertrudis Galí i de la seva filla, també artista, Núria Viusà, documentació relacionada amb el Centre de Gravat d’Encamp (Andorra), des d’on la parella realitzava la seva obra i també organitzava tallers i cursos d’estiu, i algunes fotografies. Abasta cronològicament des del anys seixanta fins a l’any de la seva mort, el 1998, i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


by 1 comentari

Escultures del Pavelló de la República

Al Pavelló de la República Espanyola, edifici construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa per a l’Exposició Internacional de París de 1937, seguint les directrius del racionalisme arquitectònic de Le Corbusier, s’hi va exposar el mundialment famós Guernica de Picasso.

Aquesta obra, malauradament, ha eclipsat moltes altres manifestacions artístiques que es van dur a terme per a ser exposades al pavelló.

Avui us volem parlar d’algunes de les escultures que es van realitzar, tant per a l’interior com per a l’exterior de l’edifici.

Començarem per la que es trobava just a l’entrada, obra de l’artista Alberto Sánchez Pérez (Toledo, 1895 – Moscou, 1962) que porta per títol El poble espanyol té un camí que condueix  a una estrella i que tenia més de 12 metres d’alçada.

Aquest obelisc, tòtem, figura surrealista… de múltiples interpretacions, té un títol que és com una proclama política que posa en relleu el drama i el dolor del poble immers en una guerra.

D’aquesta obra hi ha una còpia a l’exterior de l’entrada principal del Museu Reina Sofia, de Madrid i, a escala reduïda, a la Plaça de Barrionuevo de Toledo. L’original no va tornar mai de França.

Alberto va dissenyar també per a l’edifici les prestatgeries de la secció d’arts populars que es trobaven al segon pis,

La Montserrat obra del gran escultor català Juli González (Barcelona, 1876 – Arcueil (París), 1942), és una altra de les peces destacades que es trobaven just a la façana principal de l’edifici.

L’escultura de ferro representa a una camperola catalana, amb una falç al braç dret i un nadó a l’esquerra. Simbolitza la lluita de la pagesia, de les dones, les víctimes innocents de la Guerra Civil i el futur de la República espanyola.

La importància de La Montserrat no només és des de la vessant artística, sinó també ideològica, doncs simbolitza la resistència al feixisme. Es una representació simbòlica de la república, del poble català i espanyol que lluita pels ideals democràtics.

González converteix una camperola catalana en un símbol, en un model, en un referent per a la seva pròpia obra i, de fet, posteriorment, va realitzar diferents variants o interpretacions en obres como El cap de la Montserrat Cridant, de 1942, que mostra el dolor i el pessimisme de l’artista després del fatal destí de la guerra i el triomf del feixisme.

Aquesta obra mestra de l’escultura es pot contemplar en l’actualitat a Holanda. Concretament al Stedelijk Museum d’Amsterdam. Desconeixem les circumstàncies que la van portar a aquest destí.

Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), escultor català que va morir al front de Madrid, convertint-se en una de les primeres víctimes a las files republicanes durant l’inici de la Guerra Civil, fou l’autor de La banyista, una figura femenina que es trobava al costat de la rampa que puja al segon pis de l’edifici. Per sort aquesta obra la podem contemplar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a les sales dedicades a l’art durant el període de la Guerra Civil.

Després de la seva mort se li va dedicar un homenatge pòstum al mateix pavelló i es va exposar una altra obra seva que representava un os polar, exemple del seu realisme escultòric, conservat al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

El nord-americà Alexander Calder (Filadèlfia, 1898 – Nova York, 1976) fou l’únic artista estranger convidat a participar al Pavelló de la República. Va realitzar La font de mercuri que significava un pas endavant en la recerca del moviment en escultura.

Amb aquesta obra, Calder va voler retre homenatge al poble d’Almadén, d’on aleshores s’extreia el seixanta per cent del mercuri mundial, i fortament castigat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil espanyola.

Estava situada al pati interior de l’edifici, just davant del Guernica.

Alexander Calder, en testimoni de l’amistat que l’unia amb Joan Miró, va donar l’obra a la Fundació Joan Miró on la podeu veure en un espai protegit per un vidre, per motius de seguretat, doncs els vapors emesos pel mercuri són nocius per a la salut.

Al Museu Centro de Arte Reina Sofia de Madrid hi ha una maqueta realitzada pel propi Calder l’any 1943.

En darrer lloc dir-vos que Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mogins, la Provença, 1973) va realitzar altres obres d’art, a part del Guernica, que van estar exposades al pavelló, com aquest Cap de Dona, una escultura que formava part d’una sèrie de quatre caps, tres d’elles exposades també al pavelló.

Van ser realitzades l’any 1931 al seu estudi de Boisgeloup (Gisors), i estaven inspirades en la fisonomia de Marie Thérèse Walter. Les escultures van ser situades, una a l’exterior del pavelló sota l’escalinata de l’entrada, i les altres dues al segon pis.

En opinió de Josefina Alix Trueba: “las «Cabezas de Boisgeloup» pasaron a simbolizar en el imaginario de Picasso a «la República Española amenazada»“.

Actualment és poden contemplar algunes d’elles al Museu Picasso d’Antibes, a França.


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal F. Xavier Martí Bareche

L’any 2021 el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de F. Xavier Martí Bareche -llicenciat en història, empleat de banca des de 1976 fins a 1990 i càrrec sindical de CCOO des de 1978 fins a 1987- materials diversos que va anar reunint per a l’elaboració de la seva tesi doctoral sobre Els treballadors del sector bancari i financer a Catalunya entre 1909 i 1939 i que finalment no va acabar. La seva tesi tenia com a objectiu documentar i analitzar la historia laboral d´aquest sector durant aquells anys i restituir amb noms i cognoms la memòria històrica d´aquests treballadors, molts d’ells represaliats laborals que no tornen a reingressar al banc fins al 1979 amb la Llei d´Amnistia Laboral, exiliats, deportats i alguns morts al front o a camps de concentració alemanys i austríacs.

El fons conté publicacions d’aquests anys relacionades amb els treballadors bancaris, bibliografia (capítols de llibres, articles, etc.) que tracten sobre aquest tema, correspondència i entrevistes amb alguns d’aquests treballadors o els seus familiars, un expedient de depuració de l’any 1939 d’un empleat de la Sucursal d’Igualada del Banc de Biscaia, notes i fitxes manuscrites i mecanoscrites i el treball de recerca Els treballadors de Banca a Catalunya (1909-1939). Aproximació i estudis preliminars sobre els treballadors mercantils elaborat per F. Xavier Martí Bareche l’any 1989. Part d’aquesta documentació està digitalitzada.

La donació inclou alguns fullets i premsa relacionats amb treballadors i sindicats del sector bancari als anys trenta com Reflexos : Torxa dels Treballadors del Banc de Biscaia a Catalunya,  Unió : Portantveu dels treballadors del Banc Aleman Trasatlàntic (UGT) o Brújula : portavoz de los trabajadores del Banco Zaragozano. Aquest material s’ha incorporat a la biblioteca i l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Com diu Xavier Martí Bareche: aquests materials expliquen l’existència d’una tipologia de treballadors del sector serveis que va néixer i créixer al llarg dels segles XIX i XX i que en el període republicà i durant la Guerra Civil va tenir un paper important, tant dins del moviment obrer a Catalunya com en l’estructura de l’economia col·lectivitzada.

El fons personal F. Xavier Martí Bareche, ocupa 0,40 metres lineals, cronològicament abasta des de principis del segle XX fins als anys 1980 i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

L’any 1987 F. Xavier Martí Bareche va cedir al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona el fons DPP (CCOO_Arxiu.2) que consta de documentació del sector bancari d’aquest i altres sindicats, des dels anys seixanta fins a finals dels vuitanta del segle passat.


by Deixa un comentari

Comiat i revetlla de Sant Joan!

Aquesta setmana acomiadem l’Emma Dotres, la nostra becària durant el curs 2021-22.

Durant tots aquests mesos l’Emma ha après les diverses tasques de la biblioteca que esperem, en un futur, li siguin de profit!

Moltes gràcies Emma per l’excel·lent feina que has fet! Ha estat un plaer tenir-te amb nosaltres al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Et desitgem el millor en aquesta nova etapa que, no ho dubtem, estarà plena d’èxits! Si més no amb les Alérgicas al Polen!

Aprofitem per desitjar-vos una bona revetlla de Sant Joan!


by Deixa un comentari

Congrés i Jornades amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana, des d’avui fins al dimecres dia 22 de juny, té lloc el II Congrés Internacional Herències/Legacies, organitzat per la Secció d’Història Contemporània i Món Actual del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

El Congrés, que aplega més de 150 investigadors i investigadores d’arreu del món, organitza els seus treballs en 23 taules temàtiques. Les podeu consultar amb detall en l’extens programa que han publicat.

La sessió d’obertura és a càrrec de Patrizia Dogliani de la Università di Bologna, que parla sobre “Memòries públiques i llegats culturals dels Feixismes a l’Europa de Postguerra”, a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història.

Clausura el congrés, el dia 22, a les 11:30 hores, a l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, una taula rodona sobre “El futur del passat. Documents i materials a l’era digital” amb Catarina Alves Costa de la Universidade Nova de Lisboa, Àngels Bernal, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Joaquim Borràs dels Arxius de l’Ajuntament de Barcelona i que serà moderada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El congrés és de lliure accés per si hi voleu assistir!

D’altra banda, avui i demà tenen lloc les V Jornades de la Història de l’Edició que, enguany, porten per títol L’exili republicà de 1939 i l’edició: Nous Horitzons, a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona,

Tracten sobre la creació, l’edició, la circulació i la recepció dels llibres i les revistes dels refugiats republicans durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, principalment a França i a Mèxic, però també a l’Argentina, l’Uruguai o a l’Espanya franquista.

El punt central és l’estudi dels agents, principalment dels editors, i de les labors individuals i col·lectives que duien a terme en el manteniment dels valors culturals, socials i polítics que els va conduir a aquest desterrament, però també en els projectes empresarials i ens els aspectes de funcionament.

Un altre punt important serà l’anàlisi de les publicacions periòdiques fetes des de l’exili i per a l’exili en països com ara Mèxic, on una comunitat de refugiats nombrosa permetia l’existència d’una xarxa de producció i de consum intern que, a més, proveïa d’altres països i fins i tot a l’interior.

També s’analitzaran les connexions entre els diferents països que acolliren aquests refugiats i activistes culturals, així com de la comunicació d’aquests editors amb els que treballaven a Espanya, en unes difícils condicions censores i econòmiques.

A partir de fons patrimonials, d’eines tecnològiques, de portals disponibles a la xarxa i de noves investigacions, sabrem de la tasca de noms ben coneguts de l’edició de l’exili i d’altres que, menys cèlebres, encara queden per estudiar i reivindicar.

Precisament, Lourdes Prades i Olga Giralt, responsable i arxivera del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, presenten aquesta tarda, dins la Secció I, dedicada als recursos per a l’estudi de l’edició de l’exili la ponència Els fons bibliogràfics i d’arxiu del Pavelló de la República per a la investigació de l’edició de l’exili: possibles línies d’investigació.

Es poden seguir les intervencions presencialment o en línia.

Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que, fins al 15 de juliol de 2022, teniu temps de visitar a la primera planta de la Facultat, l’exposició bibliogràfica «L’exili republicà i l’edició: amb lletres i paper».

Aquesta mostra és un recorregut a través de l’obra publicada per les editorials creades pels exiliats republicans de la Guerra Civil Espanyola, principalment a França i Mèxic, però també a l’Argentina o Xile.

S’hi poden veure llibres que descriuen l’obra de la República, els desastres de la Guerra Civil o la vida als camps del Sud de França; llibres de literatura espanyola i catalana, així com obres traduïdes; llibres tècnics i divulgatius de qualitat, però també novel·les curtes i d’altres gèneres populars com ara l’autoajuda; diaris i revistes fetes a l’exili, per a l’exili i també per ser introduïdes clandestinament a Espanya.

Molts dels exemplars en exposició provenen del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i de fons particulars, entre d’altres.

Avui, a les 18:00 hores, en el marc de les Jornades hi haurà una visita guiada de l’exposició a càrrec d’un dels seus comissaris, Javier Campillo, cap de la Biblioteca Manuel Azaña de l’Instituto Cervantes de Toulouse.

No us ho perdeu!
 


by Deixa un comentari

La col·lecció de segells i vinyetes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: història i recursos

Avui us volem parlar d’una de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es tracta de la de Segells i Vinyetes que consta de 1.168 unitats documentals emeses durant el segle XX, i, des d´un punt de vista gràfic, constitueix una font d’anàlisi imprescindible per a l´estudi de la història política i social del país.

De la primera meitat del segle XX destaquen els segells realitzats per a l´Exposició Internacional de 1929, i els dels períodes de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, de diverses poblacions i  temàtiques. També una sèrie editada pels “Amigos de la Unión Soviètica”, amb fotografies de la vida quotidiana a l’URSS durant el règim estalinista.

De la segona part del segle XX, són curiosos els editats a l’exili, com la sèrie de la Comissió de Turisme de l’Associació d’Hotelers i Similars emesa amb finalitats  patriòtiques i il·lustrada amb fotografies, en blanc i negre, de diversos indrets de la ciutat de Barcelona o un segell del Front Nacional de Catalunya expedit per contribuir a la Resistència antifranquista.

Del període franquista, sobresurten els de l’Agrupación Sindical de Radio y Televisión, o els de José Antonio Primo de Rivera, amb la consigna “Arriba España”.

Pel que fa als del període de la Transició  i fins a l’actualitat, són interessants els del Congrés de Cultura Catalana del 1977 i els dels Comitès 88, amb la figura de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona.

La col·lecció de Segells i Vinyetes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es troba digitalitzada a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

També es pot consultar a la xarxa social Pinterest on trobareu un taulell especial per a la sèrie editada pels Amigos de la Unión Soviética.

La digitalització de tota la col·lecció permet posar a l´abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material poc conegut fins ara, pel fet de pertànyer a col·leccions privades normalment poc accessibles.

Miquel Seco, professor jubilat de la Universitat de Barcelona, va venir fa uns dies a consultar la col·lecció i es va oferir a fer una cerca documental per identificar els catàlegs podien aparèixer aquests segells i vinyetes.

Va trobar diversos catàlegs especialitzats on es detallen les característiques, variacions possibles i de vegades la tirada que es va fer de cada peça. No surten preus perquè el valor de cadascun depen de la seva raresa.

Destaquem els de l’editorial EDIFIL, un referent de la filatèlia espanyola, que tenen també catàleg de bitllets locals de la guerra civil:

I el recurs en línia Sobre Historia Postal y Filatelia de la Guerra Civil española, amb un catàleg especial sobre Viñetas políticas republicanas de la Guerra Civil Española, de l’associació AFINET de col·leccionistes filatèlics:

Volem agrair des d’aquí la col·laboració del professor Miquel Seco. La seva feina serà de gran utilitat!


by Deixa un comentari

Acord de col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i La MIRA-Magazín

El passat dia 8 de juny de 2022 es va signar un acord de col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i La MIRA-Magazín.

Es tracta d’una revista digital, en llengua catalana, que explica històries que passen al voltant nostre amb continguts sobre política, societat, cultura, economia…

LA MIRA vol situar-se en el que els anglosaxons anomenen non-fiction: un periodisme per llegir, amb històries treballades, penetrants, intenses, amb una mirada diferent.

Des de principis de segle XX, fins a l’època de la Segona República, revistes com: D’ací i d’Allà, Imatges, Mirador… protagonitzaren una època d’esplendor del periodisme català. Un periodisme homologable amb el més brillant i innovador d’Europa i els Estats Units.

LA MIRA s’inspira en aquesta tradició tan valuosa i, alhora, desconeguda i que va donar els millors treballs i periodistes del nostre país.

Aquest magazín no conté articles d’opinió i vol ser planter pels joves periodistes de casa nostra.

La Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona, Judit Casals Parladé, i la cap de la Biblioteca, Lourdes Prades Artigas, és van reunir amb Joan Camp i Fontcuberta, editor del magazín, per establir tota la sèrie de punts en que es concreta aquest acord per a la consulta, utilització, promoció i difusió del fons documental del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Som una biblioteca arxiu patrimonial que participa en projectes de docència i recerca, amb institucions d’àmbit nacional i internacional. Aquest acord és una bona oportunitat per a donar a conèixer, a un sector més ampli de públic, els nostres fons i les activitats que realitzem.

El cap de fotografia de LA MIRA és el foto-periodista i bon amic Jordi Borràs que ha col·laborat en nombroses ocasions amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Celebrem aquest acord que, estem segurs, serà una iniciativa productiva per ambdues parts!

Us recordem que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb diferents institucions, entitats, etc., a través d’altres acords signats des de fa molt de temps.


by Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de juny del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja teniu les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disponibles per si us ve de gust, endur-vos-les en préstec!

Podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest i també al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Com ja és habitual, gairebé cada més, també aprofitem l’avinentesa per donar gràcies al professor Conrad Vilanou, catedràtic de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, pel donatiu d’obres pel nostre fons. No us perdeu les meravelles que ens ha fet arribar! Mireu….

També repetim agraïment a la Fundació Josep Irla pel donatiu de la darrera novetat bibliogràfica que han publicat un llibre sobre Joan Sauret, impressor, periodista i polític català, un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya i exiliat a França després de la Guerra Civil espanyola.

I destaquem aquest seguit d’obres que han estat donades per particulars o institucions:

Anna Maria Carmona i Cornet

Fermín Escribano Espligares

Institut d’Estudis Catalans

Francesc Parcerisas

Els companys del Indice Historico Español ens han portat aquestes dues interessants publicacions:

I als autors Xavier Ferré Trill, Sonia Garangou i Lluís Orozco pel donatiu de les seves darreres obres!

En darrer lloc agraïm al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona haver-nos fet arribar el catàleg de l’exposició Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat on trobareu nombrós material dels fons de la biblioteca.

Moltes gràcies a tots!


by Deixa un comentari

Pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El curs acadèmic 2021-2022 està a punt d’acabar, un curs en què hem retornat a una certa normalitat, després de dos anys molt complexos per haver de fer front a la situació de pandèmia que ens ha tocat viure.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha notat aquesta “normalitat”, sobretot, pel fet que hem tornat a tenir un gran nombre d’estudiants en pràctiques!

Enguany han vingut principalment del Grau d’Història, com el José Mellado i el David Castañeda i de diferents Màsters de la Universitat de Barcelona.

José Mellado
David Castañeda

Però també hem tingut dues estudiants italianes, la Claudia de Medio de la Università di Torino i la Verònica Cerasa de la Università di Bologna, universitats amb les que hi ha convenis de col·laboració signats.

Claudia de Medio
Verònica Cerasa

Tots ells, han realitzat feines molt variades, emmarcades bàsicament a l’arxiu. Depenent del perfil de cada persona s’adapten els seus interessos i s’aprofiten també les seves habilitats.

Per exemple l’Oussama Lahhit El Yaakoubi del Màster d’Humanitats Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona ha realitzat diversos mapes a través de dades subministrades per la base de dades de SIDBRINT, com hem explicat en un altre post del nostre blog, una tasca completament adaptada als seus estudis.

Oussama Lahhit

Enguany Berta Foguet ha estat l’única estudiant que ha vingut del Grau d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Berta Foguet

Xavi Pizarro i Ruben Gallardo han estat els dos estudiants del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona que hem tingut fent pràctiques a la biblioteca:

Xavi Pizarro
Ruben Gallardo

Marti Calvo del Màster d’Estudis Llatinoamericans de la Universitat de Barcelona i Sabina Panadero del Màster de Gestió i Direcció de Biblioteques de la Universitat de Barcelona, que a més és companya del CRAI Biblioteca de Física i Química!

Martí Calvo
Sabina Panadero

Lluís Navarro del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona i Luis Mateo del Grau de Gestió d’Informació i Documentació Digital de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona:

Lluís Navarro i Luís Mateo

Per tal de valorar l’experiència que suposa fer les pràctiques a la nostra biblioteca/arxiu, hem fet unes preguntes a Ramon Romero, estudiant del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona que ens ha contestat el següent:

Ramon Romero

1-Per què vas escollir fer les pràctiques en aquest centre?

Perquè a nivell estatal, el CRAI Biblioteca Pavelló de la República és una de les institucions (si no la que més) que conserva un major fons patrimonial relacionat amb la II República, la Guerra Civil, Franquisme,  exili, sovietisme, Transició, etc. A més a més, dins de la UB, el Pavelló de la República és, juntament amb el CRAI Fons Antic, una de les dues biblioteques patrimonials de la Universitat de Barcelona.

En ser, el segle XX espanyol, el període històric que més m’interessa personalment, vaig tenir molt clar des del principi la meva prioritat a l’hora de demanar fer pràctiques en aquesta important institució.

El fet d’estar en contacte amb l’esplèndid fons que conserva el CRAI Biblioteca Pavelló de la República era una de les motivacions. Però sobretot, tenia clar que volia fer les pràctiques en aquest centre perquè així aprendria com es fa la conservació, la gestió, i sobretot, la difusió d’aquest fons. I és que, a banda de ser una biblioteca i arxiu, aquest centre col·labora amb tota mena d’altres institucions culturals que fan difusió del patrimoni històric i cultural.

2-Has pogut adaptar l’horari a les teves necessitats?

Totalment. Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República m’han facilitat enormement adaptar l’horari de pràctiques a totes les meves altres obligacions (que precisament, no han estat poques aquest curs). Així doncs, al propi estudiant se li permet organitzar el seu propi horari i calendari de pràctiques, adaptant-lo als seus altres horaris laborals, estudiantils, etc., sempre i quan compleixi les hores establertes al conveni.

3-Que destacaries de la feina?

De les pràctiques destacaria el fet que se’t donen diferents tipus de tasques a fer. És a dir, que no se li atorga a l’estudiant una mateixa feina que ha de fer infinítament (fet que, segons em consta gràcies a companys del màster, és freqüent a altres institucions).

Així doncs, al CRAI Biblioteca Pavelló de la República, l’estudiant pot autogestionar-se aquestes diferents tasques, dedicant a cada una les hores que vol fer cada dia. Això fa que la feina no esdevingui feixuga i repetitiva. L’autogestió de les tasques assignades és, sens dubte, un punt a destacar positivament.

També destacaria la confiança dipositada en l’estudiant, doncs aquest esdevé responsable de les tasques assignades de principi a fi, fet que li permet aprendre els processos de treball complets. 

4-Què destacaries de l’entorn/personal?

L’ambient de treball en aquest centre l’he considerat molt bo. El tracte, tant amb totes les treballadores com amb els altres alumnes de pràctiques, ha estat molt cordial i agradable. A més a més, la comunicació és fluida, i sempre que he tingut un dubte en relació a qualsevol tasca, m’ho han tornat a explicar les vegades que ha fet falta.

5-Les pràctiques et seran d’utilitat en feines futures?

Sens dubte. Noto, sobretot, que he aprés molt sobre el funcionament intern d’una biblioteca i arxiu, per la qual cosa, de cara a treballar a una institució d’aquestes característiques en un futur, la meva adaptació serà molt ràpida.

També he après sobre els processos d’organització de les exposicions, doncs el Pavelló de la República col·labora amb institucions que organitzen mostres i exposicions que difonen el seu patrimoni.

6-Valora la teva experiència de pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Valoro molt positivament el meu pas per aquest centre. Des del primer moment, totes les treballadores s’han mostrat molt amables, properes i pacients amb mi. Realment, l’ambient de treball és molt agradable, fet que no fa que la feina esdevingui molt feixuga.

Per a un historiador i apassionat del segle XX com jo, penso que he tingut molta sort de poder haver fet les meves pràctiques aquí, doncs penso que em puc sentir afortunat d’haver estat rodejat d’un fons patrimonial tan valuós. 

A més a més, la flexibilitat horària i de treball que atorguen a l’estudiant en pràctiques s’agraeix molt.

També penso que a nivell d’aprenentatge, realitzar les pràctiques en aquest centre m’ha permès obtenir moltes de les competències desitjades.

Doncs ja sabeu…. si voleu venir a fer les vostres pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República sereu molt benvinguts!


by Deixa un comentari

Nova edició del Festival Solidarity Park 2022 amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El dia 30 de maig de 1937, en plena Guerra civil espanyola, un submarí franquista va enfonsar, a uns 400 metres de la costa de Malgrat, el vaixell Ciudad de Barcelona que portava brigadistes internacionals de Marsella a Barcelona. Eren principalment d’Amèrica del Nord, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, però alguns van venir d’Escandinàvia, Austràlia i Nova Zelanda. Hi havia també un grup de pilots francesos i passatgers senegalesos.

Molts passatgers van ser salvats per barques de Guàrdia de Costa Republicanes i hidroavions, així com els pescadors locals.

El vaixell resta a l’aigua, enfonsat. Anys més tard, en ple franquisme, serà esmicolat per obtenir-ne ferro.

Aquest cap de setmana passat, del 27 al 30 de maig a Malgrat de Mar, ha tingut lloc el Festival Solidarity Park 2022.

Solidarity Park és un projecte sociocultural de participació comunitària, vinculat al memorial dedicat al record dels Brigadistes Internacionals que van morir al ser torpedinat el vaixell Ciudad de Barcelona.

El Festival va consistir en un conjunt d’actes amb actuacions musicals, exposicions artístiques i històriques, un mercat, xerrades, visites històriques, etc.

Enguany, 85 anys després, s’ha pogut inaugurar un monument, obra de l’escultor anglès Rob MacDonald, que ha estat una realitat gràcies a la participació comunitària i al suport municipal. Es troba ubicat al Passeig del Mar, just al costat de l’estació de tren, commemora la història del vaixell i recorda als brigadistes desapareguts.

El primer dia del Festival, el divendres 27 de maig, hi va haver una trobada d’estudiants i familiars de Brigadistes Internacionals. Hi van participar les Escoles Fonlladosa, l’institut Ramon Turró, l’Institut Escola Lloret de Mar, l’escola Vedruna i Conny Dahmen en representació dels seus alumnes de l’institut Johann-Gottfried-Herder de Colònia, Alemanya.

Per la tarda, a la Sala Joaquim Garriga de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, es va inaugurar l’exposició “Brigades internacionals i multilingüisme” comissariada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT i per Ramon Naya del CRAI Campus Mundet de la Universitat de Barcelona, que es podrà veure fins al 3 de juny.

Ambdós van impartir una conferència amb el mateix nom que l’exposició tot just abans de la seva obertura.

L’exposició vol mostrar com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com deien els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

La mostra ha comptat amb el suport del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que ha cedit nombrós material relacionat amb la matèria, així com de SIDBRINT i de la Secció de Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Agraïm la col·laboració del Grup de Difusió del CRAI de la Universitat de Barcelona i, en especial, a la seva responsable Laura Miró, per proporcionar el marxandatge que es va entregar a familiars i entitats relacionades amb les Brigades Internacionals i a altres participants que van assistir al Festival i que han fet viatjar les bosses arreu del món, des de Catalunya a Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units, Canadà i, fins hi tot, han arribat a Nova Zelanda!

La segona jornada de commemoració del 85è aniversari de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona va tenir com a protagonista el Mercat d’Entitats i Associacions de Memòria Històrica amb la participació de: Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Associació La Voz Ahogada Projecte Escènic, Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró, Amical Antics Guerrillers de Catalunya i Amical de Mauthausen.

Destaquem també la presentació del llibre “Les aigües de l’oblit. Una història dels brigadistes internacionals del Ciudad de Barcelona”, de la historiadora Sònia Garangou Tarrés. Ben aviat el trobareu al catàleg del CRAI, doncs la seva autora n’ha fet donació pel fons de la nostra biblioteca.

El diumenge 29, va ser el dia de la inauguració del monument i, finalment el dilluns dia 30, va tenir lloc una emotiva ofrena floral a càrrec dels familiars dels brigadistes, que va comptar amb l’actuació de totes les corals convidades al Festival que van interpretar La Internacional, himne que cantaven els brigadistes mentre s’enfonsava el vaixell.

Esperem que l’any vinent es pugui repetir l’experiència amb el mateix èxit de participants!