Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


2 comentaris

Històries de Brigades Internacionals al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 16 de novembre, Amber Lea Schwartzkopf va visitar el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

L’Amber és neboda neta del brigadista William Newton Miller i ha viatjat dels Estats Units a Catalunya per aprofundir en la història del seu oncle avi.

La família només sabien que havia marxat de Dayton per viatjar a Espanya i lluitar a la Guerra Civil, i que havia mort a la Batalla de l’Ebre. La decisió de marxar la va prendre tan bon punt va tenir coneixement de la situació que es vivia al país. L’Ambert explica que la família el va intentar convèncer per quedar-se a casa i no ho van aconseguir.

La seva visita a la biblioteca va permetre a l’Amber conèixer moltes més dades sobre el seu oncle avi.

Lourdes Prades, responsable de la biblioteca i de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) li va mostrar dues fotografies i un document provinent de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica RGASPI que disposa d’un important fons sobre Brigades Internacionals.

L’Amber va quedar molt sorpresa perquè en desconeixia l’existència i en veure les fotografies es va emocionar molt.

Van estar introduint noves dades a la fitxa del brigadista de SIDBRINT aportades per la mateixa Amber. D’aquesta manera s’ha pogut completar la història de Miller.

Miller era mariner de professió, membre del Partit Comunista Nord-americà, de la Youth Communist League i pertanyia al ILWU (International Longshore Workers Union).

Abans d’arribar a Espanya, va ser arrestat a bord del vaixell “Joven Teresa”, per mariners francesos del vaixell “Grabit”, prop de Port-Vendres. Més tard fou alliberat

Va arribar a Espanya el 22 de juny de 1937 i va ser destinat a la XV Brigada, al Batalló Mac-Pap, al batalló Lincoln-Washington, a la 3a Companyia.

Va morir en combat durant la Batalla de l’Ebre, a Serra de Cavalls. Segons els companys, va ser capturat i executat. No se sap amb seguretat si va morir el 5 o el 7 de setembre de 1938.

Posteriorment, l’Amber va participar, el passat diumenge dia 20 de novembre, a l’acte que es va dur a terme al Memorial de les Camposines de la Fatarella on s’han incorporat 62 noms de combatents de la Batalla de l’Ebre que han estat inscrits al Cens de desapareguts a la Guerra Civil Espanyola.

Retrobar-se amb l’espai on el seu oncle avi va viure els seus darrers dies va ser també molt emotiu!

Una altra de les històries que ens agradaria compartir és la relacionada amb aquesta obra, una reproducció de l’oli sobre tela que porta per títol “Michael O’Riordan, brigadista internacional irlandès creuant l’Ebre a Vinebre amb una senyera el 25 de juliol del 1938” que es troba al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre de Gandesa i és obra del pintor català Pere Piquer.

El quadre representa la història ocorreguda a la matinada del 25 de juliol de 1938, quan el brigadista Micheál O’Riordan va travessar el riu Ebre amb una senyera a l’esquena. Una imatge que, anys més tard, es va convertir en un símbol del començament de la batalla. Aquest jove irlandès de 21 anys, empès pels ideals socialistes i el compromís amb combatre el feixisme, havia decidit d’anar-se’n de casa seva, a Cork, per passar a formar part d’un batalló britànic i lluitar per la república espanyola com a membre de la quinzena Brigada Internacional.

Tenien com a objectiu alliberar l’altre costat de l’Ebre i portar la bandera tan endins com fos possible del territori recuperat. El batalló al qual pertanyia O’Riordan formava part de la columna James Connolly, en honor al dirigent de la classe obrera irlandesa, i era l’única que tenia un fort component antiimperialista.

O’Rioridan va combatre fins que va ser ferit el primer d’agost de 1938 al turó 481, a la Serra de Cavalls. Va ser enviat a l’Hospital de Mataró abans de ser repatriat i no va tornar a Catalunya fins cinquanta anys després, per a la inauguració del monument a les Brigades Internacionals de Barcelona.

L’any 1979 va escriure el llibre Connolly Column en què explicava la seva experiència i la història dels irlandesos que van lluitar per la república espanyola. Va morir l’any 2006 i la família va portar les cendres a Catalunya.

L’any 2021, amb motiu del 83è aniversari de la Batalla de l’Ebre, es va inaugurar un retrat d’O’Riordan al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre de Gandesa, també obra de Piquer i encarregat per la Comissió per la Dignitat, que es va col·locar al costat de l’obra del brigadista travessant el riu amb la bandera. Totes dues es complementen i tenen la voluntat de fer perdurar la figura i la història d’aquest personatge en la memòria col·lectiva.

Amb motiu de la inauguració de l’exposició sobre Brigades Internacionals i Multilingüisme, el passat dia 17 de novembre, en Pere Piquer, l’artista, va venir expressament a Barcelona per entregar la rèplica en paper a Lourdes Prades durant l’acte inaugural.


Des del nostre blog li agraïm la donació d’aquesta obra que ja forma part del nostre arxiu.

Compartir històries tan fantàstiques i commovedores com aquestes ens agrada molt!


Deixa un comentari

“Por qué : semanario de sucesos y actualidades” nova incorporació a la col·lecció de revistes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Acabem d’incorporar, dins la col·lecció de revistes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les publicacions periòdiques més populars editades a les dècades dels anys 1960 i 1970 a l’estat espanyol: Por què: semanario de sucesos y actualidades dedicada a la crònica negra i als successos que va tenir una molt bona acollida entre el públic en general.

El setmanari Por Qué va ser una rèplica barcelonina a una altra publicació amb les mateixes característiques que s’editava des de Madrid i que va esdevenir molt més popular: El Caso, amb la que tingué una forta competència.

Enrique Rubio Ortiz (1920-2005), periodista de successos i expert en estafes, d’origen castellanomanxec, establert a Barcelona, que després seria popular a la televisió pel programa Investigación en Marcha i per la seva Timoteca Nacional, en va ser el fundador, l’any 1960.

Por Qué s’encarregava de presentar als seus lectors reportatges amb un contingut sensacionalista, centrats en delictes comuns, tragèdies i esdeveniments extrems i extraordinaris, obviant, lògicament, tota informació vinculada a la repressió política del règim franquista.

Temes com les inundacions del Vallès el 1962, les aparicions de la Verge en un poblet càntabre anomenat Garabandal, o les malifetes i fugues d’El Lute van ser exhaustivament tractats.

S’editava setmanalment i, a les últimes planes, tenia una secció fixa anomenada Los Cacos de Joso, amb acudits gràfics il·lustrats. La seva redacció era en un pis antic de l’Eixample, concretament al número 176 del carrer Diputació.

En les seves pàgines es retrata una Espanya de picaresca plena d’incauts. L’avarícia i la vanitat, inherents a la condició humana, ens porten a les més inimaginables històries d’estafes: des de les falses litografies de Dalí fins a les malediccions i enganys de Lola Flores, passant per històries de militars, toreros, religiosos, polítics, actors, músics… tots amb un engany per explicar…

Fins i tot el mateix director de la publicació, Enrique Rubio que, quan va començar com a periodista a l’edat de 14 anys, es va pintar un bigoti amb llapis per semblar més gran a les entrevistes!

La Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Catalunya, mentre passava uns dies de vacances a Tarroja de Segarra. En complir 18 anys va haver d’ingressar a l’Escola Popular de Guerra, situada al col·legi dels Pares Escolapis de Sarrià, a Barcelona. D’allà en va sortir com a oficial d’artilleria antiaèria, però no va arribar a exercir-ne perquè es va iniciar la retirada cap a França. Tancat al camp d’Argelès-Sur-Mer, va ser enviat presoner cap a Espanya, passant pels camps de concentració de Sant Sebastià i Vitòria.

Gràcies als contactes que tenia el seu germà es va salvar de ser executat a la plaça de bous de Vitòria. Més tard, el van enviar a la presó de Torrero, a Saragossa.

Quan va acabar de complir la condemna va sol·licitar l’ingrés a la Xarxa de Ferrocarrils, per ajudar a l’economia familiar. Va començar de telegrafista en una estació el nom de la qual semblava una picada d’ullet del destí: Campo Sepulcro, a Saragossa.

No va trigar gaire a col·laborar, amb les seves caricatures i acudits, a la premsa; primer a diaris com Marca, Dígame o a Informaciones i més tard a Amanecer de Saragossa i Solidaritat Nacional i La Prensa de Barcelona. Va ser el setmanari madrileny Fotos el primer que li va encarregar una sèrie de reportatges, analitzant els preus dels aliments des del seu origen fins a la seva arribada al mercat.

A Barcelona, ​​va passar de la caricatura i l’acudit als successos policials gràcies a l’atzar. El reporter de successos de Solidaritat Nacional estava malalt i havia d’anar a cobrir un tema al Paral·lel barceloní, concretament a “El Molino”, on estava involucrada la vedette María Yáñez, popularment coneguda com “La Bella Dorita”. Com no tenien a qui enviar, José Fernando Aguirre, el director, va ordenar a Rubio que fes ell el reportatge, que finalment va sortir a primera plana i fou tot un èxit. D’aquesta manera el caricaturista va passar a ser redactor policial.

Després va arribar l’oferta d’El Caso, setmanari de successos nascut l’11 de maig de 1952, en què va ser redactor en cap de Catalunya, Balears i Aragó, des de la seva creació fins a l’any 1960, en què es va fer càrrec de la direcció de Por que, que mantindria, durant 15 anys, com a setmanari barceloní capdavanter en successos.

La premsa escrita no va ser l’únic àmbit d’actuació de Rubio que va debutar a la ràdio l’any 1947, a l’emissora Radio España. Més tard va passar per moltes altres emissores: Ràdio Nacional, Ràdio Peninsular, La Cope, Ondacero, Rac-1, etc.

Va presentar un informatiu a la Televisió de Catalunya Panorama de Actualidad i entre molts altres programes l’any 1971 participà a Investigación en Marcha que va resoldre més de 59 delictes impunes, i va ser premiat amb la placa policial d'”Inspector Honorari”, distinció que va sumar al Premi Nacional de Reportatges Nacionals i Internacionals de 1964 i l’Antena de Oro 1965 per guions originals.

També va participar a TV3 Televisió de Catalunya presentant 26 capítols en català de Picaresca Club al costat de Toni Marín (1996-1997) i d’altres per a Cas Obert, d’Àngel Casas (1997-1998). A Telemadrid i Antena 3 va col·laborar en diversos programes a la secció de successos.

Va escriure diversos llibres sobre crims, estafes i altres successos, destacant la seva famosa trilogia La Timoteca Nacional on es recullen més de 2.000 estafes perfectament classificades.

L’any 1996 la Generalitat de Ctalunya li va atorgar la medalla al treball “President Macià”.

Tot un personatge!

[Aquesta informació sobre la vida d’Enrique Rubió ha estat extreta de la pàgina de la Timoteca Nacional ]

Com diuen Antonio Laguna-Platero i Francesc-Andreu Martínez-Gallego en el seu article Orígenes y desarrollo del periodismo sensacionalista de sucesos en España (1883-1917) Cuad.inf.  no.52 Santiago  2022:

…no debería escribirse la historia del periodismo español, su salto hacia la prensa industrial y de empresa, prescindiendo de la prensa de sucesos y de los periodistas que le dieron vida, los reporteros judiciales y de sucesos. Ellos transformaron el lenguaje del periodismo y ampliaron las estrategias de competencia de las industrias culturales y de las empresas que las regentaban.


1 comentari

Inauguració de l’exposició “Brigades Internacionals i Multilingüisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 17 de novembre es va inaugurar l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La mostra té com a comissaris a Ramon Naya, historiador i investigador del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT.

Les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Homes i dones de nacionalitats diverses que parlaven llengües diferents.

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra.

Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes. El francès era una de les llengües destacades junt amb el polonès.

Però sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que, juntament amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, els Australians i els de Nova Zelanda, constitueixen el grup lingüístic més nombrós.

No hem d’oblidar però, el xinès, el mongol, l’alemany, el rus, l’àrab … Una autèntica Torre de Babel!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una part dels seus fons sobre brigades per elaborar una taula expositiva.

A l’acte d’inauguració hi van assistir els dos comissaris Lourdes Prades i Ramon Naya juntament amb el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras i la professora del Departament d’Història Contemporània Teresa Abelló, entre d’altres.

La mostra es podrà visitar fins al dia 16 de desembre al vestíbul de la segona planta de l’edifici de la facultat.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Família Tarrida

El Fons personal de la Família Tarrida fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República l’octubre de 2022 per Maria Teresa Tarrida Roselló, filla de Joan Tarrida Padró i germana de Joan Tarrida Roselló.

Joan Tarrida Padró (Barcelona 28 març 1912 – 12 octubre 1985). Fill d’Enric Tarrida Farrell i de Mercè Padró Vendrell. Va fer el servei militar l’any 1934 i va servir  al 3r Grup de la 2ª Comandància de Sanitat Militar a Barcelona. L’any 1936 es va casar amb Concepció Roselló Marti i va anar a treballar a Lleida on s’instal·là just abans de la guerra. L’any 1937, per ordre del Ministerio de Defensa Nacional, sembla que va ser cridat novament a files. En acabar la Guerra Civil, va ser declarat persona lliure per la Comisión Classificadora de Prisioneros y Presentados de la 4ª Regió Militar (Barcelona) però va tornar a ser mobilitzat i obligat a fer altra vegada el Servei Militar. Va ser destinat al 4º Grupo de Sanidad.
Va treballar com a encarregat de la sucursal de Farmàcia del Dr. Andreu a Lleida.

El fons conté quaderns escolars dels anys 20 de l’Escola dels Maristes de Lleida, material relacionat amb el seu servei militar durant la Segona República i també durant el franquisme, ja que per residir a la zona no liberada el va haver de tornar a fer, factures i altra documentació relacionades amb el seu casament amb Concepció Roselló Martí l’any 1936, cèdules personals i salconduits dels anys 40, etc.



Joan Tarrida Roselló (Lleida, 28 d’octubre de 1937- Girona 4 novembre 2019). Fill de Joan Tarrida Padró i de Concepció Roselló Martí. Va fer els primers estudis als Maristes de Lleida. Els anys 1951 a 1955 va estudiar Peritatge Mercantil a l’Escola de Comerç de Sabadell. L’any 1958 va començar la Instrucción Premilitar Superior (IPS) o Milícies Universitàries, servei militar obligatori per a estudiants o titulats universitaris que va acabar amb el grau de Alférez Efectivo de Complemento.
L’any 1961 va ser becari de l’Escola d’Administració d’Empreses, el 1962 es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona i el 1964 va obtenir el doctorat. Els anys 1965 i 1966 va ser professor ajudant d’aquesta Facultat. Va formar part, juntament amb Josep Maria Bricall i Josep Maria Montaner entre altres, de la tercera generació de l’anomenada Promoció Gamma d’alumnes que es llicenciaven en econòmiques.
El 1966 va formar part d’un grup de -segons fonts universitàries- 67 professors no numeraris que van ser sancionats i apartats de la docència per haver demanat la dimissió del rector Francisco García Valdecasas i haver recolzat el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB).
Va col·laborar amb diversos articles en nombroses institucions, però mai va tornar a emprendre la seva tasca universitària. Va treballar a la banca i a l’Institut Català de Finances, entre altres.

El fons conté fonamentalment documentació relacionada amb els seus estudis a l’Escola de Comerç de Sabadell (examen d’ingrés (1950) i de revàlida (1954), paperetes d’exàmens de diverses assignatures dels cursos 1950 a 1954 i rebuts de matrícules, assegurança escolar i quotes anuals abonades al Frente de Juventudes  i al Sindicato Español Universitario), i a la Facultat de Ciències Polítiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (paperetes d’exàmens de diverses assignatures dels cursos 1956-1961, acta de l’examen de llicenciatura (1962), doctorat (1963-1964), rebuts de matrícules, assegurança escolar, quotes anuals abonades al Sindicato Español Universitario, etc.). El fons consta també de material sobre el seu servei militar obligatori a les Milícies Universitàries (Instrucción Premilitar Superior),  on va obtenir el grau d’Alférez Efectivo de Complemento i sobre la seva etapa com a professor no numerari de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (1965-1966), de la qual va ser expulsat l’any 1966. Joan Tarrida i Roselló, juntament amb altres professors de la Universitat de Barcelona, va ser expedientat i sancionat pel franquisme per haver demanat la dimissió del Rector Francisco García Valdecasas i haver donat suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) després de la Caputxinada. Fins a l’any 1983 no va rebre el títol de llicenciat en Ciències Econòmiques de la UB i es va poder col·legiar al Col·legi d’Economistes de Catalunya. Mai va tornar a emprendre la seva tasca universitària.

El Fons Personal Família Tarrida ocupa 0,10 metres lineals i abasta cronològicament des dels anys 20 fins als anys 80 del segle XX. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


Deixa un comentari

Marina i vaixells de guerra del segle XX als fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

És de sobres conegut que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es considera un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre les temàtiques de la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la Transició espanyola.

Hem explicat, en alguna altra ocasió en el nostre blog, que també tenim destacats fons sobre sovietisme i història política internacional del segle XX, especialment rellevant en relació amb la Segona Guerra Mundial.

Avui us volem parlar d’una altra temàtica que, gràcies a diferents donacions rebudes, s’ha convertit en una molt bona col·lecció: la de Marina i vaixells de guerra del segle XX.

Com que no és una temàtica prioritària de la biblioteca podem destinar poc pressupost en comprar material relacionat amb aquesta especialitat. Gràcies al donatiu per part de diverses persones hem aconseguit que la matèria tingui un pes específic al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i que progressivament rebi més consultes i peticions de préstec. A tall d’exemple us direm que ens ha passat quelcom similar amb les temàtiques de feixisme italià o del nacionalsocialisme, que també són molt nombroses als nostres fons.

Fa uns quants mesos la professora Griselda Tudó Vilanova de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona va fer donació de la biblioteca personal del seu pare Artur Tudó Schmid. Aquest donatiu consistia bàsicament en llibres sobre marina de guerra. En aquest taulell de Pinterest hem recollit el donatiu:

Aquests llibres han completat la col·lecció que ja teníem a la biblioteca que provenia bàsicament del Fons de José Luis Infiesta Pérez (Saragossa, 1921 – Barcelona, 2006), prestigiós metge i investigador que cedí a la nostra biblioteca i arxiu documents sobre la història militar de la Guerra Civil i de la II Guerra Mundial, sobre història naval, la marina, l’exèrcit i l’artilleria, entre d’altres.

I també de la biblioteca Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947 – Barcelona, 2015) periodista català que es va dedicar fonamentalment al periodisme d’investigació i que l’any 2008 donà al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona el seu fons personal sobre: feixisme, extrema dreta, terrorisme, tràfic d’armes i de drogues, operacions secretes dels serveis d’intel·ligència i dels cossos de seguretat dels estats, crim organitzat, etc. que conté també algunes publicacions sobre vaixells i marina de guerra.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!


Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Corbera i Bertran, Empresa Col·lectivitzada

El passat mes d’octubre la Fundació d’Estudis Anarcosindicalistes i Llibertaris (FELLA) va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República material procedent de l’empresa tèxtil Corbera i Bertran S.A., trobat casualment l’any 2020 damunt d’un contenidor d’escombraries de la ciutat de Barcelona per un company de l’Ateneu Llibertari de Gràcia, en Fran. Fruit d’aquesta troballa el Grup de Memòria Històrica d’aquest Ateneu ha publicat l’opuscle Corbera i Bertran, empresa col·lectivitzada : una fábrica de mujeres en tiempos de colectivización que trobareu al nostre fons.

Segons aquesta publicació, l’Empresa Corbera i Bertran va ser fundada l’any 1929 per Jaume Corbera Puñet i Josep Bertran Margenat. Les naus industrials estaven ubicades al carrer Romans del barri del Camp d’en Grassot-Gràcia Nova de Barcelona i els despatxos, al carrer Bruc. Es desconeix el nombre de persones que hi treballava durant els primers anys de funcionament, però sí que se sap que a finals de 1936, quan els obrers havien assumit el control i la direcció de la fàbrica, aquesta tenia 350 empleats. L’agost del 1938, probablement a causa de la reducció dels mercats que va comportar la Guerra Civil, la força laboral era només de 204 obrers i obreres a les naus del carrer Romans i d’una dotzena als despatxos del carrer Bruc. Com a moltes de les fàbriques tèxtils de l’època, la major part de la força de treball eren dones (un 92,2% en el cas de Corbera i Bertran, E.C.). L’empresa col·lectivitzada confeccionava jerseis i altres materials tèxtils primer per a les milícies i després per a l’Exèrcit Popular.

La documentació cedida per la FELLA al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República està guardada en un petit arxivador i consta de 216 fitxes datades el mes d’agost de 1938. Són els duplicats dels anomenats Certificats de Treball de l’època. En ells, a banda d’una fotografia, hi consten l’adreça, l’ofici i professió, l’especialitat, el sou que cobraven i l’edat i el lloc de naixement de cada un dels empleats. A les seves fitxes els antics amos Jaume Corbera i Josep Bertran hi figuren com a “tècnic comercial” i com a “director tècnic” respectivament.

El buidatge d’aquests certificats aporta informació molt interessant sobre la composició laboral i social de l’empresa i les condicions de treball de les persones que hi treballaven: a banda de ser, com hem comentat abans, una fàbrica de dones, sabem que el seu salari era inferior als dels homes, que elles estaven als tallers i ells als despatxos, que la major part eren catalanes, fonamentalment de la ciutat de Barcelona i que vivien prop dels locals de la fàbrica, que moltes d’elles estaven emparentades, etc.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie, ocupa 0’10 metres lineals i ja es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de novembre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Trobareu totes les novetats bibliogràfiques que han arribat aquest mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Si us en voleu endur alguna a casa podeu fer servir el Servei de Préstec i si les voleu consultar a través de la xarxa social Pinterest aquí les teniu:

Aprofitem l’avinentesa per agrair a tot aquest seguit d’institucions i particulars el donatiu d’obres que passen a formar part dels nostres fons:

Humbert Roma

Conrad Vilanou

Emili Gomez Belda

Maria Carme Feu

Universitat de Saragossa

Çtrencada Edicions

Helena Crusats i Padrós

Josep Maria Ràfols (amb material del nostre fons)

Andreu Mayayo

Moltes gràcies a tothom! A gaudir de la lectura…


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Pere Masuet Estebanet

Aquest mes d’octubre, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut del senyor Andreu Masuet Villanueva, correspondència del seu oncle Pere Masuet Estebanet, inscrit en el Cens de persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme.

L’any 2007 Andreu Masuet es va adreçar a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya per tal de sol·licitar la recerca del seu oncle Pere Masuet Estebanet, desaparegut l’any 1938 al front del Segre.

El fons conté, d’una banda l’expedient amb la documentació localitzada sobre Pere Masuet per la Direcció de Memòria Democràtica a diversos arxius (Barcelona, Salamanca, Àvila, Guadalajara, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, etc.) així com al Valle de los Caidos, i que malauradament no van aportar cap dada sobre les circumstàncies que envoltaren la seva mort i posterior inhumació i, de l’altra, les cartes que Pere Masuet va enviar a la seva família des del front.

Pere Masuet Estebanet (Barcelona, 30 juny 1920 – Sector de Balaguer, 26-28 maig 1938). Operari de professió, va ser mobilitzat per l’Exèrcit de la República el 27 d’abril de 1938, inscrit a la 224a Brigada Mixta, 60a Divisió, 1r Batalló, 3a Companyia i destinat al Front del Segre el maig de 1938. La seva desaparició va tenir lloc entre els dies 26 i 28 de maig de 1938, en context de combat, al Sector de Balaguer.

A la primera carta, enviada des de Guimerà el 1r de maig de 1938, diu: …me hallo en un corral en donde tenemos que comer y no se si podre dormir porque segun dicen tenemos que marcharnos… estoy escribiendo sobre el plato por no tener donde escribir… El 2 de maig explica: …no nos dejan poner la direccion de donde nos hallamos por que hay muchos espias… Mirar si me podeis mandar un paquete de calcetines (michons) pues tengo frio en los pies, despues sellos y un lapiz de tinta y alpargatas pues las que tengo se estropearon porque nos hacen hacer guerrillas por la montaña. El 3 de maig escriu: La carta que me envieis mandarmela abierta, es orden del mando…, hasta hoy era del cuerpo de fusil-ametralladora, ya nos emos entrenado… El 5 de maig va dinar dos plats de cigrons amb carn que, descriu, no sé si era de burro pero era buenisima. El 6 de maig pot llegir la premsa: …me entere que los facciosos buelben a atacar pero no consiguen nada eso demuestra que la guerra se ba acabar pronto… El 13 de maig diu als seus pares: …como me benis a la memoria al pensar que como yo y vosotros teneis que pasar con lo poco que os dan en el racionamientoEs un orgullo luchar contra los españoles… El 24 de maig escriu la seva última carta: …yo creo que no mas faltaba que os pidiera dinero con lo mal que lo debeis pasar…, dices que hoy la prensa trae buenas noticias, que la aviacon nuestra a derribado 8 aparatos facciosos…, esta semana nos dieron dos caliqueños, los cambie con un hombre del pueblo por un kilo de pan. Hi ha una carta del 13 de juny escrita pel seu germà Andreu que probablement la família ja no va enviar perquè ja sabia que en Pere Masuet era mort.

El fons Pere Masuet Estebanet s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


Deixa un comentari

“Las sinsombrero”, exposició amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 19 d’octubre es va inaugurar, al  Fernán Gómez. Centro Cultural de la Villa, l’exposició que porta per títol Las sinsombrero, comissariada per Tania Balló, directora, productora de cinema i televisió, guionista i escriptora.

Les Sinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a l’anomenada Generació del 27, un dels grups artístics més influents de la història cultural espanyola.

Aquestes dones, nascudes entre 1898 i 1914 i la majoria d’elles residents a la ciutat de Madrid, van desenvolupar una activitat artística lligada als corrents d’avantguarda i a la vegada a la tradició popular que ha estat poc estudiada i reconeguda.

El nom respon al gest de llevar-se el barret en públic que van protagonitzar Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol, la cèntrica plaça madrilenya. Aquesta actitud transgressora pretenia trencar la norma i, metafòricament, en absència de la peça que tapa el cap, alliberar les idees i les inquietuds.

La mostra reivindica el seu paper de dones artistes compromeses amb el seu temps i, el seu art, com a transformador del panorama artístic i cultural de l’Espanya del moment.

Les artistes espanyoles del 27 són exemple d’esperit trencador i de modernitat. Van reivindicar el seu paper intel·lectual no només sobre la seva pròpia figura, sinó sobre la vida cultural que les envoltava. 

Les seves aportacions estan encara poc estudiades i, en la seva gran majoria, han quedat al marge de les antologies i els manuals d’art i literatura fins als nostres dies, encara que van desenvolupar una activitat constant i destacada en camps tan variats com l’escriptura, la pintura, l’escultura, la il·lustració o la filosofia.

Dins d’aquest grup hi va haver pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores, pensadores, cineastes, compositores amb un immens talent.

L’exposició, que mostra la magnitud creativa d’aquestes dones, és el resultat d’una intensa tasca de recerca que ha aconseguit reunir una àmplia selecció d’obres de creadores com  Maruja Mallo, Margarita Manso, Marga Gil Roësset, Delhy Tejero, Rosario de Velasco, Ángeles Santos, Ruth Velázquez.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la reproducció del cartell Escola nova, poble lliure de l’artista Carme Millà, datat l’any 1936.


Ja ho sabeu: si aneu a Madrid per aquests propers ponts o vacances nadalenques podeu aprofitar per anar-la a veure!


Deixa un comentari

Actes d’Homenatge a les Brigades Internacionals amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat cap de setmana es van dur a terme, a la ciutat de Barcelona, tot un seguit d’activitats amb motiu de la celebració del 84è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals que enguany, la 25a edició de l’homenatge, ha estat especialment dedicada a les dones brigadistes.

De fet, els actes van començar el dijous 20 d’octubre, amb la representació de l’obra: Una nova primavera: La història de les Brigades Internacionals de la companyia La Voz Ahogada Projecte Escènic, al Teatre Golen’s de Gràcia.

El divendres 21 va tenir lloc la presentació del llibre Coratge sota el foc, amb la participació de la seva autora, Helena G. Vancells. Aquesta obra recull la vida de 20 dones que van lluitar a la Brigada Lincoln durant la Guerra Civil espanyola.

També es va fer una taula rodona per debatre el paper de les dones que van venir a Espanya a lluitar contra el feixisme. Hi va participar Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals, i les historiadores Anna Sospedra i Carlota Vidal, col·laboradores també del projecte.

El dissabte 22 es va fer l’acte central que organitzà l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya.

Destaquem la intervenció de Janette Higgins, filla de Jimmy Higgins, Brigadista Internacional canadenc, conegut com “El soldado alto” que va presentar el llibre escrit pel seu pare Luchando por la democràcia. Memorias de un activista canadiense en la guerra espanyola, del que n’és editora.

Paral·lelament a aquests actes, s’han publicat un seguit d’articles a la premsa del país sobre el paper de les dones a les Brigades Internacionals i d’altres que es feien ressò dels homenatges. Lourdes Prades ha tingut, en molts casos, un marcat protagonisme.

El setmanari El Temps li va fer una entrevista i el Diari Ara va publicar un article sobre les dones brigadistes on es recollien les seves paraules i es feia també menció al SIDBRINT i a la informació que aporta el projecte pel coneixement d’aquesta temàtica.

Fins i tot Lourdes Prades va ser destacada com una de les cares del dia i semàfor verd de la publicació!

A més mitjans com Tot Barcelona o Betevé també van publicar notícies sobre l’homenatge a les Brigades Internacionals, fent referència altra vegada a SIDBRINT com a valuós instrument per a conèixer dades sobre brigadistes.

Desitgem que aquest projecte de la Universitat de Barcelona, desenvolupat des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb la col·laboració del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història segueixi essent un instrument clau per a preservar la Memòria Històrica de totes aquelles persones que van venir a l’estat espanyol per a lluitar contra el feixisme.