by Deixa un comentari

Novetats del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com cada mes us presentem les novetats bibliogràfiques que han arribat a la biblioteca. Feu un cop d’ull perquè segur n’hi haurà alguna que serà del vostre interès!

Recordeu que es poden consultar a través de la xarxa social Pinterest i també al  llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

 

 

Agraïm a David Tormo el donatiu del llibre  La Línea del Cinca a la Guerra civil : les fortificacions de la Generalitat de Catalunya al Front d’Aragó (1936-1938) del que n’és coautor.

 

 

 

Així també el donatiu de llibres de la Biblioteca Nacional i a la Fundación Galiza Sempre pel nostre fons:

 

Moltes gràcies companys!


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Luís Romero Pérez

A finals de l’any 2018 Javier Romero Martinengo va cedir, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), el fons documental i la  biblioteca particular del seu pare, l’escriptor Luís Romero Pérez, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

Luís Romero Pérez (Barcelona, 1916 – 2009) és un escriptor català de la postguerra, membre de l’anomenat moviment neorealista hispànic del segle XX. Va dedicar una part important de la seva producció literària a la Guerra Civil i va ser guanyador dels premis de novel·la Nadal (1951) per la seva obra La Noria, Planeta (1963) per El Cacique i Ramon Llull (1991) per Castell de cartes, Durant la Guerra civil va ser empresonat pels republicans al castell de Montjuïc i més tard va combatre a la División Azul.

El fons personal de José Luís Romero Pérez agrupa la documentació reunida i generada per l’escriptor durant la producció i publicació de les obres Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) i Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982).

 

Cronològicament, el fons comprèn gairebé tot el segle XX, però destaca pel seu volum i pel seu valor històric, el material relacionat amb la Guerra Civil i el franquisme, ocupa 0’90 metres lineals i consta de 4 subsèries:

  • Subsèrie 1: Conté fotografíes, la majoria del període de la Guerra Civil, i documentació diversa (originals o còpies) generada durant la Segona República espanyola (1931-1939) i el franquisme.
  • Subsèrie 2: Conté testimonis, molts d’ells inèdits, de persones que van viure o protagonitzar esdeveniments diversos estudiats per Luís Romero com, per exemple, el dia de l’Alzamiento (18 juliol 1936) a diverses ciutats de l’estat, la sublevació contra el Govern Negrin a la Base Naval de Cartagena i el cop d’estat de Segismundo Casado (5 març 1939) o l’assassinat de José Calvo Sotelo (13 juliol 1936).
  • Subsèrie 3: Conté multitud de materials reunits per Luís Romero durant  l’elaboració de les seves novel·les: Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) y Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982). La majoria són notes manuscrites amb apunts de tota mena (cronologies, apunts biogràfics de diversos personatges, esborranys, etc.).
  • Subsèrie 4: Consta dels contactes epistolars mantinguts per Luís Romero amb multitud de personatges (Diego Abad de Santillán, Julio Alvarez del Bayo, Enriqueta Calvo Sotelo, Francisco Galán, Joan García Oliver, David Gasca, Vicenç Guarner, Dolores Ibárruri, Dionisio Ridruejo, Ramón Salas Larrazábal, Josep Tarradellas i un llarg etcètera), protagonistes de fets que van tenir lloc fonamentalment durant la Guerra Civil espanyola.

El fons documental de Luís Romero s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al  catàleg del CRAI.


by Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a l’exposició “Una infància sota les bombes” d’El Born Centre de Cultura i Memòria

El passat 27 de setembre de 2018 es va inaugurar a El Born Centre de Cultura i Memòria l’exposició Una infància sota les bombes, una mostra temporal amb voluntat de recuperar la memòria dels bombardeigs dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938 sobre Barcelona. La ciutat va ser brutalment bombardejada per l’aviació feixista italiana. Els atacs aeris varen provocar la mort de 875 civils, dels quals 118 eren criatures.

Aquesta va ser la primera vegada en la història militar que s’utilitzaven aquesta mena d’atacs indiscriminats contra la població civil. Les bombes volien destruir no només objectes físics i persones:  anaven molt més enllà… responien a un projecte polític de destrucció de la República i en definitiva d’aniquilació d’una manera de mirar el món, d’una forma de viure i d’educar.

Vuitanta anys després s’ha volgut reflexionar sobre tots aquests aspectes a partir del record i l’experiència dels infants que van sobreviure a aquelles traumàtiques jornades.

L’exposició, comissionada per l’historiador Jordi Guixé, s’estructura en tres àmbits diferenciats.

El primer evoca la Barcelona de 1938 i l’impacte dels bombardejos sobre la ciutat i les persones. El segon fa presents els nens i les nenes que van ser testimonis directes del conflicte bèl·lic, a través dels dibuixos on representaren allò que van veure i viure. I el darrer penetra en l’univers dels adults que van patir els bombardejos quan eren infants i en els llenguatges que poden ser explorats al llarg de la vida per expressar, com una necessitat i un compromís, allò que es viu en haver escapat de les bombes.

Aquest fil discursiu permet connectar passat i present, i ens convida finalment, des de la contemporaneïtat, a reflexionar sobre un món en conflicte constant.

A més de l’exposició s’han programat una sèrie d’activitats molt interessants (xerrades, activitats educatives, cinema, etc.) i que us recomanem consultar en aquest dossier de premsa.                                                    

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la cessió del llibret They still draw pictures! : with 60 illustrations of drawings made by Spanish children during the war de 1938 editat a Nova York per la Spanish Child Welfare Association of America, una colecció de 60 dibuixos originals creats per nens que van viure la violència de la guerra civil espanyola de primera mà.

La difusió generalitzada dels dibuixos va servir perquè els nens espanyols demostressin com la guerra no només va afectar els que lluitaven, sinó també els innocents.

Us recordem que la podeu visitar fins el proper dia  31 de març de 2019. Encara hi sou a temps!


by Deixa un comentari

8 de març: Dia Internacional de la Dona 2019

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República se suma a la celebració del Dia Internacional de la Dona amb un recull d’imatges sobre dones a la Primera Guerra Mundial que pertanyen al Fons F-DH. Sèrie Documents Històrics (F-DH 5(6)/1 del nostre arxiu. La majoria són del front britànic occidental de França.

Hem afegit aquest recull a la nostra pàgina web dedicada precisament a aquesta celebració del Dia de la Dona. Feu-hi un cop d’ull: segur us agradarà!

 


by Deixa un comentari

La Família Barris visita el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous, dia 28 de febrer, es va poder veure a La Família Barris de Betevé, un programa dedicat al barri de la Vall d’Hebron i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República  en fou un dels protagonistes!

 

Recordem que La Família Barris, cada dijous, es trasllada a un dels 73 barris de la ciutat de Barcelona per recollir les diverses opinions dels veïns i veïnes que l’habiten i d’aquesta manera analitzen, a peu de carrer i en primera persona, la seva història, la cultura, les curiositats i els temes d’actualitat que preocupen a tots els barcelonins en general.

No és la primera vegada que la nostra biblioteca surt a Betevé. El passat  dia 19 de novembre de 2018 es va emetre una entrevista d’Antonio Baños a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del portal SIDBRINT, concretament al programa Terrícoles i amb motiu del 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals de la ciutat de Barcelona.

Aquest cop Antonio Baños, un dels presentadors del programa, torna a entrevistar la Lourdes per parlar de l’edifici del Pavelló i de la seva rellevància històrica i arquitectònica. També conversen sobre els fons de la biblioteca i més concretament sobre la nostra col·lecció de cartells de República i Guerra Civil, una de les més importants a nivell mundial.

L’Antonio, gran entusiasta del projecte, pregunta altre cop per SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestiona el personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Si us vareu perdre el programa el podeu tornar a veure a la seva web. Us el recomanem!

Agraïm a tot l’equip del programa la seva professionalitat. Ens ha agradat moltíssim el resultat. Ha estat una propaganda fantàstica de la biblioteca, de l’arxiu i del projecte SIDBRINT. Gràcies també a les seves xarxes socials, que ja anunciaven dies abans l’esdeveniment televisiu, estem segurs que hem aconseguit que bona part de la població de Barcelona que no ens coneixia sàpiga que existim!

Us deixem amb un parell d’imatges del rodatge que va tenir lloc uns dies abans.

 


by Deixa un comentari

Els nostres usuaris publiquen…

Us presentem una selecció de llibres i publicacions d’alguns dels nostres usuaris que han treballat de valent durant el passat any 2018.

A tots ells els felicitem  i els encoratgem a seguir fent feina!

  • Cattini, Giovanni C. Mitos y tradiciones en la configuración de los nacionalismos. Un debate historiográfico internacional y una aproximación galaico-vasca-catalana (1970-2015). A:  Murguía : revista galega de historia. Núm. 37. Juny 2018. Pàg. 125-142.

 

 

 

  • Guillamón, Agustí. Els incontrolats.  A: Catalunya. CGT. Barcelona, nº. 200, març, 2018.  Pàg. 24-27.

 

  • Guillamón, Agustí. Aurelio Fernández.  A: Catalunya. CGT. Barcelona, nº. 201, abril, 2018.  Pàg. 24-27.

 

  • Guillamón, Agustí. Manuel Escorza (1912-1968).  A: Catalunya. CGT. Barcelona, nº. 205, desembre, 2018 / gener, 2019.  Pàg. 24-25

 

 

I en darrer lloc, a la revista Barcelona quaderns d’història / Institut Municipal d’Història. Barcelona : 2018. Núm 25, trobem:

– Aportacions als estudis d’història de la premsa diària catalana. Josep Maria Figueres. Pàg.19-42

–Premsa i poder a la Catalunya contemporània: els Godó i la fundació de La Vanguardia. Pol Dalmau  Pàg. 59-72

–Joan Costajussà i Deu, redactor en cap de La Veu de Catalunya i president de l’Associació de Periodistes de Barcelona. Josep Lluís Martín i Berbois. Pàg. 193-204

–Octubre de 1917: una herencia en disputa. Treball i La Batalla vint anys després de la Revolució Russa. Lola Harana Torrejón i José Manuel Rúa Fernández. Pàg. 205-216

–Josep Maria Tallada en las páginas de La Vanguardia Española (1939-1946). Paola Lo Cascio. Pàg. 231-242

–Despidiéndose de un viejo amigo. La prensa de Barcelona ante la experiencia de la República Social Italiana (1943-1945). Alberto Pellegrini. Pàg. 243-254

 


by Deixa un comentari

Exposició “Abril de 1979. 40 anys d’ajuntaments democràtics” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A la planta baixa del Casal Pere Quart de Sabadell, conegut popularment com les Voltes de Ca l’Oliver, podeu veure l’exposició que porta per títol Abril de 1979. 40 anys d’ajuntaments democràtics, inaugurada el passat més de gener i que commemora el quarantè aniversari de les primeres eleccions municipals a l’estat espanyol després de la dictadura.

La mostra, organitzada per l’Ajuntament de Sabadell i comissionada per l’ex regidor Antonio Rodríguez Galián, té per objectiu fer un repàs dels esdeveniments històrics, polítics i socials de la Transició política des de la dictadura franquista fins a la democràcia.

Recordem que el dia 3 d’abril de 1979 van tenir lloc les primeres eleccions municipals de la incipient democràcia després de la caiguda de la dictadura.

Aquelles eleccions a la ciutat de Sabadell les va guanyar el Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC  tot i que sense majoria absoluta: van accedir al govern a través d’un pacte de govern amb el Partit Socialista de Catalunya PSC.

L’alcalde fou Antoni Farrés i Sabater (Sabadell, 4 d’abril de 1945 – 13 de febrer de 2009) considerat un referent del municipalisme català. Era catalanista, antifranquista i defensor dels drets dels treballadors. Exercí el càrrec durant 20 anys, de 1979 a 1999.

Aquell consistori va tenir quatre grups municipals: el PSUC, amb 13 regidors, el PSC amb 6, CiU també amb 6 i UCD amb 2. A partir de 1983, i fins 1995, Antoni Farrés va guanyar totes les municipals per majoria absoluta.

Presa de possessió del primer ajuntament el 1979 | Joan Brunet i Mauri

Presa de possessió del primer ajuntament el 1979 | Joan Brunet i Mauri

L’exposició, que més endavant anirà itinerant per diferents espais de Sabadell, conté textos, fotografies, cartells, gràfics, plànols, documentació de l’època i algun vídeo.

Està organitzada en 3 àmbits diferents:

  • Antecedents: règim de Franco, moviment obrer i veïnal i oposició política.
  • Context: la protesta ciutadana, la vaga general de febrer del 1976, la vaga del metall i la mobilització que donarà lloc a les eleccions de juny de 1977, les primeres de la democràcia després de la dictadura franquista. I finalment el context de crisi econòmica i institucionalització democràtica que donarà pas a les eleccions municipals d’abril de 1979.
  • Eleccions Municipals: candidatures que es van presentar al 1979, els resultats i breu anàlisi territorial. La composició d’aquell consistori, acabant amb un record de l’ex alcalde Antoni Farrés

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, hi col·labora amb la reproducció de material fotogràfic del nostre arxiu provinent del Fons Personal Xavier Vinader. periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat oriünd de també de la ciutat de Sabadell.

No us perdeu aquesta mostra!