Deixa un comentari

Dones i esport

Aquests dies ha estat d’actualitat la campanya “T’ho estàs perdent” que fomenta l’esport femení en els mitjans de comunicació. La iniciativa, engegada pel Consell Audiovisual de Catalunya pretén augmentar i millorar els espais dedicats a l’esport femení en els mitjans de comunicació

Amb l’eslògan “si no veus esport femení t’estàs perdent la meitat de l’espectacle”, la campanya va finalitzar el passat 14 de febrer en els mitjans d’àmbit català, incloses les xarxes socials on va tenir més ressò i certa polèmica.

En els darrers anys ha augmentat la presència de l’esport femení als mitjans de comunicació pública però encara es troba en la marginalitat informativa respecte a l’esport masculí.

A les portades dels diaris esportius per exemple, el protagonisme de les dones és gairebé nul.

Des del CRA Biblioteca del Pavelló de la República ens hem volgut sumar a la campanya mostrant-vos diferent material del nostre fons relacionat amb la temàtica dones i esport.

Comencem parlant de l’obra gràfica de Juana Francisca Rubio o Paquita (Madrid, 1911 – 2008),  una pintora i cartellista espanyola que va posar el seu art i la seva tasca com a il·lustradora al servei de la defensa de la República, motiu pel qual, en acabar la Guerra Civil, va haver d’exiliar-se a Mèxic on va viure amb el seu marit, el també cartellista José Bardasano i els seus fills, fins que va tornar a l’estat espanyol als anys 60. Molt menys reconeguda que el seu company, Juana Francisca fou una magnífica il·lustradora que cal reivindicar!

De la seva obra destaquen els cartells que va realitzar durant l’època de la República on es mostren dones esportistes i que podeu  trobar a la nostra col·lecció:

D’altra banda, dir-vos que a la publicació Crónica : revista de la semana editada des de l’any 1929 fins l’any 1938, trobem entrevistes i reportatges d’actualitat amb una presència força regular de dones esportistes a les portades o contraportades i amb diversitat d’esports: handbol, rem, natació, atletisme…

Aquesta revista, que sortia cada diumenge al preu de 20 cèntims i que era dirigida per Antonio González Linares (1875-1945), va aplicar models de magazíns francesos i alemanys introduint elements avantguardistes a l’edició: amb gran profusió de fotografies i pàgines dedicades especialment a la dona que no només de temes de moda i bellesa com acostuma a succeir en altres publicacions similars. Trobem fins hi tot imatges de nus femenins amb caràcter artístic!

Aquí mostrem diversos exemples de pàgines dedicades a l’esport femení que daten dels anys abans de la Guerra Civil:

Us recordem també que podeu consultar bibliografia sobre el tema al nostre catàleg amb la matèria dones esportistes. A tall d’exemple aquí teniu algunes de les obres que trobareu:

Esperem que en un futur no massa llunyà no siguin necessàries reivindicacions com aquesta i l’esport femení sigui ben visible!


Deixa un comentari

La col·lecció de llibres de text del CRAI Campus Mundet i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A partir d’un tuit que vam publicar al nostre compte de Twitter on donàvem la notícia del re ordenament de la nostra col·lecció de llibres de text de l’època franquista, els companys del CRAI Biblioteca del Campus Mundet ens van recordar que ells també tenen una bona col·lecció de llibre de text de diferents èpoques, incloent l’època franquista! 

Per això avui hem volgut recollir la notícia que van publicar sobre aquest tema al blog del CRAI

Els manuals escolars o llibres de text tenen una llarga història. S’han trobat textos antics escrits amb propòsits educatius que es remunten als temps de les antigues civilitzacions. Des de l’aparició de la impremta i del llibre modern, els llibres han estat una eina fonamental per transmetre el coneixement. Els llibres de text en concret han estat l’instrument docent principal dins l’ensenyament escolar per a la majoria de nens i joves, des de les darreries del segle XVIII fins a l’actualitat.

El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet conté en el seu fons de reserva una important col·lecció de llibres de text antics (1834-1970) publicats principalment a Catalunya i alguns a la resta d’Espanya. La col·lecció, que inclou manuals escolars de les diferents etapes educatives establertes en els diferents períodes, conté enciclopèdies escolars que recollien totes les disciplines, manuals de diferents matèries com el càlcul mercantil, la comptabilitat i la tenidoria de llibres entre d’altres, sovint acompanyats del programa educatiu. No falten els llibres de lectura escolar, llibres d’educació moral i femenina, llibres d’educació cristiana il·lustrats o d’història eclesiàstica, pregàries, diccionaris, lectures o contes infantils. Sovint es tracta de llibres de text adreçats als alumnes però trobem també algun exemple de llibre del mestre.

La col·lecció és principalment una mostra representativa de la ideologia ètica, moral, religiosa i política dels governs de la República i del Franquisme i de l’aplicació de les diferents lleis que han marcat la política educativa del país des de l’etapa republicana fins a la Llei General d’Educació (LGE) de 1970.

Ja es poden consultar a catàleg més de 2.500 llibres de text anteriors a l’any 1970, i uns 2.500 de l’etapa corresponent a la Llei General d’Educació [EGBBUPCOUFP]. D’aquesta manera es dona accés a un material que és font primària fonamental per a l’estudi del material educatiu i de la història de l’ensenyament, majoritàriament a Catalunya.”

I fins aquí la notícia dels nostres companys…

Dir-vos que al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim llibres de text també de diverses èpoques no només de franquisme.

Acabem d’organitzar i etiquetar de nou tota la col·lecció i mireu que bé ha quedat!

 

 


Deixa un comentari

L’exili literari català

Durant aquest més de febrer i els propers mesos de març i abril a la llibreria La Central de Barcelona, amb seu al carrer Mallorca, s’està duent a terme el cicle de conferències El dia revolt. La literatura catalana a l’exili. Una visió dotze anys després un curs que presenta una visió actualitzada de diferents històries de l’exili literari català.

L’any 2006 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va tenir lloc l’exposició Literatures de l’exili. En va ser comisari el crític literari Julià  Guillamon. D’aquesta exposició es va editar el llibre El dia revolt. Literatura catalana de l’exili  que va introduir molts elements nous en el coneixement i l’estudi d’aquesta temàtica.

Per primer cop Guillamón va investigar en la majoria de països que van acollir escriptors de l’exili provocat per la Guerra civil espanyola: França, Mèxic, Xile, República Dominicana, Argentina, Cuba i Veneçuela i dona veu als fills de l’exili narrant les experiències dels nens que van acompanyar als seus pares en la diàspora republicana.

Ara aquest curs s’encarrega de donar una visió actualitzada de tot plegat parlant sobre personatges tan coneguts com Mercè Rodoreda, Alexandre Cirici, Carles Fontseré, Xavier Benguerel o Antoni Rovira i Virgili i d’altres menys populars com Maria Antònia Freixes o Rosa Maria Arquimbau. Dels que tornaren de seguida com Carles Riba, Joan Oliver o Enric Cluselles.  Dels reagrupaments familiars i les families partides com el cas de Jaume Pahissa a Buenos Aires. De la comunitat catalana de Mèxic amb Pere Calders, Joan Sales, Josep M. Miquel i Vergés o Odó Hurtado. Dels que van morir a l’exili com el cas de Francesc Trabal, a Xile….

Sens dubte una bona oportunitat per aprofundir en la matèria.

Aprofitant l’avinentesa us volem recordar que dins les col·leccions especials del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona trobareu la Biblioteca de Josep Manyé i Vendrell ( Barcelona, 1909-2000) una excel·lent representació d’edicions de l’exili literari a París, Buenos Aires, Mèxic, Londres… amb magnífiques primeres edicions del segle XX sobre  història i cultura de la Gran Bretanya, literatura francesa i anglesa, etc.

Manyé, periodista i escriptor,  fou secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Gran Bretanya on formà part del nucli d’activistes catalans entorn de Josep Maria Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i JosepTrueta.

Va ser comentarista de la BBC en les emissions per a l’Estat espanyol i hi organitzà emissions en català com els  Jocs Florals de la Llengua Catalana l’any 1947. Fou cofundador de l’Anglo-Catalan Society i també corresponsal a Londres dels diaris Clarín de Buenos Aires, Excelsior de Mèxic i de l’Avui, i col·laborà habitualment a Destino, amb el pseudònim de “Jorge Marín”.

En retornar a Catalunya  va ser guardonat amb diversos premis  com l’ Ondas l’any 1971 o la Creu de Sant Jordi l’any 1987.

Podeu consultar les obres sobre aquest autor o bé les  obres que va escriure al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Recordeu també que l CRAI Biblioteca del Pavelló de la República té una una exposició virtual del seu fons bibliogràfic i documental sobre l’Exili. Hi podreu trobar un Mapa interactiu de l’exili permet que permet accedir a la col·lecció de premsa de l’exili de cada país relacionat que actualment es troba en fase de remodelació. Us avisarem quan tinguem una nova versió actualitzada i amb noves prestacions!

 


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Com el mes de febrer es més curt ens hem afanyat a mostrar-vos  les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat.  Enguany són moltes  i volem fer-vos-en partícips!

Les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest o bé al llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

I si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

 

Com sempre, profitem per agrair el donatiu de llibres del professor Alfons Fernández Sabaté:

 

i el de la Institución Fernando el Católico de la Diputación de Zaragoza:

així com al Instituto de Estudios Alto Aragoneses:

Moltes gràcies a tots per les donacions!


Deixa un comentari

Un Hospital en la batalla de l’Ebre i el Centre d’interpretació del Molar

Fa uns quants dies, la pàgina web de notícies  la Universitat de Barcelona es feia ressò de la recreació de les intervencions quirúrgiques al front durant la Guerra Civil espanyola a les dependències de la mina Loussa, al municipi del Molar (Priorat), indret que va acollir un hospital de campanya durant els anys que va durar la guerra.

El Grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies DIDPATRI de la Universitat de Barcelona ha volgut recuperar la memòria d’aquella tasca sanitària amb dues propostes desenvolupades a l’espai de l’antic hospital que ara porta el nom de Centre d’Interpretació del Molar.

Per una banda, s’ha fet una recreació escenogràfica amb peces audiovisuals que representen les intervencions quirúrgiques tal com es feien en ple front i per una altra, una exposició de més de 500 eines i elements de medicina i cirurgia emprats durant la Guerra.

L’exposició que porta per títol “Un Hospital en la batalla de l’Ebre” tracta la història de l’Hospital M2 de l’Exèrcit Popular que, sota la direcció del doctor Miquel Gras, un jove de només 27 anys! va estar ubicat a l’edifici de direcció de la Mina Loussa-Linda Mariquita del Molar.

També incorpora un espai dedicat a l’Escola del CENU que entre 1936 i 1937 va funcionar en el mateix edifici i que va participar en l’espectacular procés de renovació pedagògica impulsat per la Generalitat de Catalunya aconseguint un ensenyament universal i de qualitat.

El projecte és una iniciativa del Ajuntament del Molar. La museografia ha estat dissenyada per DIDPATRI de la Universitat de Barcelona i executada per Molècula, i ha comptat amb l’assessorament i suport de destacats especialistes.

La instal·lació acumula l’experiència d’altres exposicions dissenyades pel grup. Es tracta d’una ambiciosa proposta de museografia didàctica que incorpora espais escenogràfics espectaculars, i una audaç proposta audiovisual que, sense dubte, esdevindrà un referent a partir d’ara.

Tres produccions específiques, inserides en entorns escenogràfics ens expliquen el dia a dia a l’hospital i a l’escola i una gran producció audiovisual en una pantalla de gran format, ens submergeix en l’epopeia de la batalla de l’Ebre i l’esforç dels hospitals de l’Exèrcit Popular.

 

 

Tanmateix allò més rellevant es l’extraordinària col·lecció de cirurgia i medicina de guerra que s’exposa, la Col·lecció Jordi Jara i Marina Jara, així com el llegat de la família Mauri-Serres.

Tot plegat les vitrines i escenografies allotgen més de cinc centes peces, algunes d’elles úniques que converteixen la iniciativa en l’exposició de sanitat i cirurgia de guerra més potent del sud d’Europa.

El progrés de la medecina i els horrors de la guerra real, així com la dimensió humana de la gent que va treballar, patir i morir en el lloc estan ben presents en la proposta.

D’altra banda cal destacar que el projecte compta amb un ampli coixí de societat civil. A diferencia d’altres iniciatives aquesta està ben arrelada al territori i compta amb el suport d’associacions de recreació històrica, col·lectius de recerca universitaris i associacions culturals diverses.

No us ho perdeu!


Deixa un comentari

Fons personals i col·leccions especials del CRAI UB

Sabeu que la Universitat de Barcelona rep per donació fons d’arxiu de personatges rellevants per la seva trajectòria i que han tingut una vinculació destacada amb la institució?

Aquests llegats inclouen diferents tipus de material (documents personals, correspondència, fotografies, biblioteques privades, etc.) que poden haver estat escrits, reunits i utilitzats per una persona, una família o un organisme en l’exercici de les seves activitats i funcions, la qual cosa els fa molt interessants per a la investigació.

Ens ha cridat l’atenció el fons personal del Dr. Agustí Pedro i Pons (Barcelona, 1898 – Barcelona, 1971) un metge català, catedràtic de Patologia i Clínica mèdiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona que presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1939-1958) i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-1971). El seu Tratado de Patología y clínica médicas, on col·laboraren nombrosos especialistes, fou obra de consulta bàsica durant molts anys.

Aquest fons, que comprèn el període històric que va entre els anys 1898-1986, s’ha recuperat mitjançant un conveni de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons i el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) signat el 2006.

Custodiat pel CRAI Biblioteca del Campus Clínic, reflecteix les nombroses activitats i funcions realitzades pel Dr. Agustí Pedro i Pons. La temàtica engloba la  història de la medicina i la història civil a partir de la II República, la Guerra Civil  i la dictadura. És en aquest punt que pot resultar interessant per a tots aquells investigadors que toquin temes de sanitat en aquests períodes històrics.

Les tipologies documentals inclouen documents administratius, civils, acadèmics, econòmics, reivindicatius, diaris, publicacions, art i altres documents testimonials dels contactes del doctor Pedro i Pons amb l’estranger.

Es divideix en tres blocs temàtics:

  1. Arxiu personal
  2. Impresos
  3. Arxiu fotogràfic

Si esteu interessats en aquest personatge també podeu consultar:

 Obres d’Agustí Pedro i Pons al Catàleg de la UB

 Obres sobre Agustí Pedro i Pons al Catàleg de la UB 

 Fons personal d’Agustí Pedro i Pons, 1898-1986

En la mateixa línia, sabeu que entre el patrimoni bibiogràfic i documental de la Universitat de Barcelona  hi ha col·leccions especials formades a partir de les biblioteques particulars de professors que han exercit la seva tasca docent i investigadora en el si de la Universitat de Barcelona i que arriben al CRAI a partir de la donació de la seva biblioteca personal i/o professional, per part del propi personatge, de la seva família o de la institució on va desenvolupar la seva tasca?

Tenen interès per la seva especialització temàtica i ajuden a l’estudi de l’evolució del propi personatge.

Volem destacar una col·lecció especial, que també és troba al CRAI Biblioteca del Campus Clínic, i que recull una part de la biblioteca personal creada pel Dr. Emili Mira i López a la càtedra de Psiquiatria abans del seu exili.

Emili Mira i López (Santiago de Cuba, 1896-Petròpolis, Brasil, 1964) va ésser un psicòleg català, nascut accidentalment a Cuba, que ocupa diversos càrrecs a la Mancomunitat i a la Generalitat de Catalunya. Durant la darrera Guerra Civil espanyola estudià el comportament del revolucionari des de la perspectiva psicològica.

Exiliat el 1939, després de passar per la Gran Bretanya, els Estats Units i l’Argentina, s’instal·là definitivament al Brasil, on dirigí l’Instituto de Seleçâo e Orientaçâo Profissional.

Ha estat una de les figures més rellevants de la psicologia i la psiquiatria sud-americanes. Entre les seves aportacions destaca la tècnica de psicodiagnostic mioquinètic (PMK) i l’anàlisi de la psicologia de guerra.  La col·lecció també inclou tota la seva obra, donada al CRAI de la UB per la seva filla.

Si hi esteu interessats, també podeu consultar:

 Obres d’Emili Mira i López al Catàleg de la UB

 Obres sobre Emili Mira i López al Catàleg de la UB

Esperem que la informació us pugui ser d’utilitat!


Deixa un comentari

Novetat bibliogràfica destacada: “Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers” de Gemma Caballer Albareda

Estem molt contents d’anunciar-vos que la nostra companya  Gemma Caballer Albareda, bibliotecària i historiadora, acaba de publicar el seu darrer llibre “Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers” editat per l’editorial Gregal i prologat per Hilari Raguer.

En els darrers anys Gemma Caballer ha focalitzat la seva recerca en la figura de Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona 1900 – Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1979) i l’ajuda humanitària dels quàquers. Un exemple és el seu Treball Final de Màster que porta per títol «Els quàrquers i l’ajuda humanitària als refugiats espanyols a França: la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés».

En aquesta obra explica la història d’aquest polític català que va ocupar el càrrec de secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Segona República. Exiliat a França fou líder del Comité National Catholique d’Aide aux Refugiés de l’Espagne.

L’allunyament de la seva terra i del que va ser el seu partit polític han contribuït a l’oblit d’aquest personatge, un home d’acció, que entre 1939 i 1944 va protagonitzar dues iniciatives d’ajuda als refugiats, primer als de la Guerra Civil espanyola i després als de la Segona Guerra Mundial, fins ara del tot desconegudes.

Va treballar per al reagrupament de famílies que s’havien separat en creuar la frontera francesa, va posar en marxa colònies infantils per als nens refugiats i va aconseguir treure més de 25.000 refugiats dels camps integrant-los en el mercat laboral francès.

Posteriorment, al capdavant de la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés, va treballar braç a braç amb els quàquers, hostatjant refugiats de la Segona Guerra Mundial en pobles francesos semiabandonats.

Els documents del Fons Personal Josep Maria Trias Peitx (1900-1979), que formen part de l’Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, són testimoni de les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals amb les que estigué vinculat:  escrits que parlen sobre la situació de Catalunya durant la guerra civil, els seus contactes amb el govern basc i els problemes de caire religiós existents en aquells moments en són un exemple.

Us recordem que Gemma Caballer fou la responsable, junt amb la professora d’Història Contemporania de la UB Queralt Solé, de l’edició, la introducció i les notes del desè volum de la col·lecció  Els papers del Pavelló de la República,  editada conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i  l’Editorial Afers.

Moltes felicitats Gemma! Una magnífica obra que ja teniu disponible a la nostra biblioteca!