Fa pocs dies vam rebre la trista i inesperada notícia de la mort de l’escriptor, historiador, polític i activista cultural Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951- 2022).
Imatge feta amb motiu de l’entrevista a Antoni Dalmau per la publicació del seu llibre “El procés de Montjuïc”. Font: El Punt Avui.
L’Antoni Dalmau era usuari habitual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Utilitzava els nostres fons per a les seves recerques i sempre donava les obres que publicava per a la biblioteca, motiu pel qual li estàvem molt agraïts!
Les recerques històriques d’Antoni Dalmau es van centrar principalment en la recuperació de la memòria a l’entorn de l’obrerisme, la Guerra Civil i el primer franquisme.
Més enllà de la seva vàlua professional i de la gran tasca investigadora que va dur a terme en diferents àmbits, volem destacar que era una persona de tracte molt agradable, sempre educat, amable i amb un somriure a punt. El recordem, sobretot, com un gran aficionat al teatre que mantenia llargues converses sobre la temàtica.
Volem expressar la nostra tristesa i donar el condol a la família, en especial al seu fill Pol Dalmau, també usuari nostre, que segueix l’estela del seu pare com a historiador amb un gran nombre de títols publicats que podeu trobar, juntament amb els del seu pare, al nostre catàleg.
Us recomanem feu un cop d’ull a la pàgina web personal de l’Antoni Dalmau on hi trobareu dades personals referents a la seva activitat política i informació diversa sobre llibres i altres textos publicats: novel·les, assaigs polítics, estudis històrics, articles, traduccions, contes…
Aquesta mostra neix de la voluntat de donar visibilitat al còmic com a un mitjà compromès amb una realitat tan complexa, tan propera i tan transcendent com és el fenomen migratori, recorrent la història de les migracions a l’Espanya del segle XX a partir d’aquestes creacions artístiques.
L’exposició està dividida en tres àmbits: l’exili, el franquisme i l’època recent i, mitjançant les diferents vinyetes, es fa un recorregut que mostra de manera transversal i diversa l’evolució de la societat.
El còmic ha estat sovint lligat a les migracions. Obres com Superman o altres còmics com Maus van ser escrites per fills de immigrants jueus europeus. Un altre exemple més recent és Persépolis: la seva autora va deixar el seu Iran natal per establir-se a França.
Les vinyetes no són únicament un entreteniment infantil, moltes vegades parlen sobre temes socials o històrics, a més de tenen una gran capacitat divulgativa i de reflexió.
Moltes obres del còmic espanyol han intentat posar paraules a un passat que ha estat molts anys silenciat. Les històries dels exiliats republicans i d’altres migracions cap a diferents parts d’Europa més desenvolupada, per tal de fugir de la misèria de la dictadura franquista, també han trobat espai dins les vinyetes.
Dibuixants que es van haver d’exiliar, com Josep Bartolí o Josep Narro, conviuen en harmonia amb autores actuals tan innovadores com Ana Penyas o Nadia Hafid. Autors tan consagrats com Jaime Martín o Paco Roca comparteixen espai amb les revistes que els exiliats van crear als vaixells que els portaven a Amèrica.
Aquesta exposició és un espai que estableix sinèrgia entre el còmic, la memòria i les migracions. Busca apropar-se a un públic interessat a les qüestions socials i històriques, així com també a aficionats del còmic i qualsevol altre persona que estigui desitjant conèixer d’on venim per tractar d’entendre cap a on anem.
Han comptat també amb la col·laboració, de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el CEAR Euskadi, el Museu Memorial de l’Exili entre altres entitats.
Es disposa també d’una biblioteca creada gràcies a les editorials col·laboradores i a la Biblioteca Font de la Mina. La selecció d’obres permeten apropar-se al fenomen de la migració mitjançant la lectura.
Des de l’any 2004, a la Masia de Can Serra de Sant Adrià del Besós, es va obrir el Museu d’història de la immigració de Catalunya, un projecte que té una part d’exposició permanent i una altra sala amb exposicions temporals com aquesta que pretenen treballar la temàtica migratòria i el diàleg intercultural.
La mostra es podrà visitar fins al 30 de juliol del 2022. No us la perdeu!
Comencem aquest nou any amb la primera mostra de les novetats bibliogràfiques que ens han arribat a la biblioteca durant aquests darrers dies.
Les podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest i també al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.
Volem agrair a la Fundació Josep Irla la nova donació de llibres pel nostre fons:
I també a Ivan Pérez Maza el donatiu de totes aquestes obres!
Comentar-vos que acabem de rebre el catàleg Poesía Brossa: imagen, texto y performatividad de l’exposició del mateix nom celebrada al Museo Universitario Arte Contemporáneo de la Universidad Nacional Autónoma de México, del 30 d’octubre de 2021 fins al 27 de març de 2022. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va cedir material per aquesta mostra que abans d’itinerar cap a Mèxic es va poder veure al MACBA el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, tal i com ja us vam informar en un altre post del blog.
Teniu plans per aquest cap de setmana? No sabeu que fer? Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us proposem un recorregut per diferents exposicions on podreu contemplar material del nostre fons i que us poden resultar interessants!
Comencem per una exposició que, degut al seu èxit de públic, s’ha prorrogat fins el dia 1 de març.
També podeu optar per pujar fins a Montjuïc i visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya on, entre d’altres, hi ha l’exposició Gaudí, dedicada a l’arquitecte català més popular i reconegut internacionalment. Inaugurada el passat 19 de novembre de 2021 es podrà veure al MNAC fins el dia 6 de març de 2022.
Si us podeu permetre fer una escapada més llarga recordeu que a Tolosa de Llenguadoc hi ha l’exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles, dedicada a aquest psiquiatre català (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994), que després de la Guerra Civil va viure exiliat a França, i que es considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX.
Raimunda Maiz Blanco (Alarcón, 15 febrer 1944 – Barcelona, 5 de març de 2021). Va néixer a Alarcón (Conca), on vivia la família i el seu pare era el secretari de l’ajuntament.
Va estudiar a Conca fins que va acabar el batxillerat i, tot i que va començar a preparar l’ingrés a l’Escola de Magisteri, finalment, seguint els consells del seu pare, va deixar els estudis i es va apuntar a la Sección Femenina.
Va passar una temporada a Beniferri (València) formant-se per a ser monitora d’educació física de la Sección Femenina. Després, entre 1964 i 1966, va formar part de la Cátedra Ambulante Francisco Franco, que la va portar a diversos pobles del sud de Tarragona. On més temps va quedar-se va ser a La Cava (actual Deltebre), però va passar per altres pobles, com ara Godall (a l’actual comarca del Montsià), on va conèixer el seu futur marit.
El 1966 va deixar la Càtedra, es va casar i, a partir d’aquell moment, va viure a Godall. No va tenir cap treball remunerat; va ser mare i mestressa de casa i va treballar en el forn de pa de la família, però sense rebre cap sou.
Durant els darrers 10-15 anys de la seva vida va formar part d’un equip federat de bitlles catalanes i va competir en lligues regulars i tornejos. Va tenir 2 fills i 5 nets.
El fons conté:
un carnet de militant de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS de l’any 1963
un certificat de l’any 1977 que acredita que per a complir el Servicio Social (deure nacional de totes les dones espanyoles compreses entre els 17 i els 35 anys, concebut com l’equivalent al servei militar masculí) va realitzar el curs La mujer rural, el contingut del qual constava de: cocina, limpieza, conservacion, corte y confección, trabajos manuales, seguridad e higiene en el trabajo.
diverses fotografies relacionades amb la seva militància al Frente de Juventudes (anys 50); amb les seves tasques com a monitora d’educació física de la Sección Femenina (1964-1965); i amb la seva pertinença a la Cátedra Ambulante Francisco Franco (agrupació de la Sección Femenina encarregada de dur a todos los pueblos de España la doctrina falangista y la cultura indispensable para la mujer campesina), de l’any 1965.
una camisa i una jaqueta de dona de color blau maó amb l’escut del Frente de Juventudes dels anys 60, que s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Enguany com a present nadalenc hem confeccionat un vídeo amb una mostra de la col·lecció de calendaris que custodiem a la biblioteca. Hi ha una petita selecció on trobareu imatges icòniques de diferents èpoques: dels anys 60 fins als nostres dies.
Segur que descobriu algun establiment patrocinador que us sonarà i que ara, malauradament, ja no existeix, algun indret de Barcelona, Catalunya o del món desaparegut, una marca de determinat producte associada a bons records, o bé simplement podreu tafanejar… us assegurem que en trobareu de molt pintorescs!
Aquesta setmana s’acaba d’inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’exposició La màscara no menteix mai que traça un recorregut a través dels usos polítics de la màscara en la modernitat. Els seus comissaris, Servando Rocha i Jordi Costa, consideren que el nostre món no es pot entendre sense màscares i emmascarats, i encara menys en el moment actual, en què una pandèmia ens ha obligat a viure darrere d’elles.
La mostra s’estructura en set àmbits que funcionen com a relats tancats, però connectats per temàtiques i iconogràfies . Hi ha una àmplia selecció de material documental i recursos audiovisuals amb objectes que permeten entendre la polisèmia de la màscara (passamuntanyes de Pussy Riot, caputxes de protestes feministes, màscares de lluitadors mexicans, màscares antigàs, màscares Perchta del folklore austríac…) com la singularitat dels diversos contextos en què l’ocultació del rostre ha adoptat un caire polític (objectes maçònics, la càmera i la cadira utilitzades en el sistema antropomètric d’Alphonse Bertillon, pamflets activistes, armes…).
A partir de l’assaig Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la máscara y los enmascarados, de Servando Rocha, aquesta exposició proposa una història subterrània del darrer segle i mig sota el signe d’una màscara dessacralitzada, que s’infiltra dins del paisatge polític com a instrument al servei de perversos exercicis de poder o com a eina per a la construcció identitària en l’activisme polític i les lluites socials.
L’octubre de 2021, Eduard i Pilar Amouroux, van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República dos petits quaderns, manuscrits i en català, que el seu pare, Eduard Amouroux i Xucla, va anar escrivint entre el 13 d’octubre de 1938 i el 24 de febrer de 1941 i que va titular Diaris íntims. El seu fill Eduard Amouroux n’ha fet la transcripció.
Eduard Amouroux i Xucla (4 gener 1909 – 21 novembre 1972), fill d’Ernest Amouroux (mort a Filipines) i de Pilar Xucla, va ser mobilitzat el 1937 i es va incorporar al Centre de Reclutament, Instrucció i Mobilització (CRIM) fins al final de la Guerra Civil espanyola. Atès els seus amplis coneixements de francès i anglès va exercir de traductor amb persones vingudes a ajudar la República, especialment d’Anglaterra. L’amistat amb moltes d’elles va continuar després de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, que seguia a través d’algunes publicacions en llengua anglesa que arribaven de tant en tant a les llibreries de Barcelona. Tenia amics arreu del mon. El 1941 es va casar amb Carmen Alemany i van tenir 3 fills: la M. Pilar (1944), l’Eduard (1947) i el Jaume (1950, traspassat abans de fer un any de leucèmia) Treballava a les Joieries Bagués i l’any 1954 va fer un viatge per feina a Estats Units, on va visitar Nova York i Washington. Va ser dels primers socis d’Òmnium Cultural.
Eduard Amouroux comença el seu diari el 18 d’octubre de 1938 dient: Començo aquestes ratlles fent un vertader esforç i sense la convicció de continuar-les…En general , en obrir un “Diari íntim” es comença amb certa emoció i amb el convenciment que la vida ens oferirà coses prou interessants per a ésser narrades. No és pas aquesta la meva esperança, mai en la meva vida havia estat tan mancat d’il·lusions com avui…
Explica que els seus dies són monòtons, es lleva a les set del matí i agafa el metro per anar cap al CRIM núm. 16 on passa la vida des que el van mobilitzar. Dina al Mapama, un menjador tipus B que per cinc pessetes fas veure que menges (un plat de cigrons i un xic de carn amb mongetes). Després a sopar a casa i a esperar l’hora del llit… on podrem donar-nos per ben feliços si la podem passar sencera dormint. Quantes nits he hagut de llevar-me fins a cinc vegades pels maleïts avions. Al llarg dels dies va narrant multitud d’emocions, anècdotes i vivències col·lectives, laborals i personals:
19 0ctubre 1938: La Carmen s’ha comprat unes sabates amb taló alt per 210 ptes … però molt contenta perquè sembla no hi ha calçat en tot Barcelona… 21 octubre 1938: Unaforta explosió ens ha fet trontollar la casa… Tornem a tenir llum elèctrica, això és una cosa extraordinària… 7 novembre 1938: A la nit pels volts de les vuit va haver-hi un atac aeri, van bombardejar dues vegades, una d’elles va produir un fort incendi a la banda del moll… Tinc sort que no conec cap polític, sinó patiria moltes enrabiades… al front només hi van els infeliços … 13 novembre 1938: Avui precisament corren els rumors de la crida de més lleves… Si dura gaire acabaré neurastènic rematat … 24 novembre 1938: Anit no vam poder dormir. A les 7 de la tarda sonaren les sirenes i es pot dir que fins a les 7 del matí d’avui no han parat… 1 desembre 1938: Avui comença l’últim més de l’any… sembla que de les converses de París no n’ha sortit res… Nadal 1938: Ha començat una ofensiva per part dels rebels atots els fronts catalans, sembla que és molt intensa, hi ha gent que ha distingit el brogit dels canons des de Collblanc i la Diagonal… 8 gener 1939: Els facciosos comencen avançant, si no s’aturen veurem esdeveniments seriosos…, pel dia 11 hi ha anunciada la visita de Chamberlain, a Roma, també es giren els ulls als EEUU. El president Roosevelt ha fet declaracions de franca democràcia… 28 de gener de 1939: En la desfilada d’avui hi havia una gran quantitat de banderes i molta gent saludant amb la mà estesa… 30 gener 1939 : Pels carrers segueixen les cues en espera de pa, llet… 1 febrer 1939: Avui s’ha conquerit Girona, sembla que les forces de Franco segueixen avançant sense dificultats i en pocs dies quedarà llest tot el territori català, en el que no troben resistència 18 de febrer: Entre presoners, detinguts i sense feina, podran fer a poc preu la reconstrucció d’Espanya… 28 març 1939: Al migdia les emissores han anunciat l’entrada de les tropes nacionals a Madrid… 29 març 1939: Ha acabat la guerra. No han servit de res les gestes heroiques dels homes que sense armament, sense menjar, van travessar l’Ebre … i el poble sense menjar, cansat de lladres i traficants no ha pogut resistir més … 19 maig 1939: Segueixen les llistes de detencions com a “rojo-separatista”… segueixen caient els impostos, ara és la “Ficha azul”… També ordenenque tot espanyol de 18 a 50 anys ha de prendre part en l’obra de reconstrucció. 18 agost 1939: Acabaré per no anotar res, porto una vida tan fastigosa… Segueixen les detencions a gran escala… 4 setembre 1939: El dia 1 Alemanya envaí Polònia i ahir Anglaterra i França declaren la guerra a Alemanya. 22 novembre 1939: Aquests dies estan portant el cos de José Antonio des d’Alacant a l’Escorial on hi ha enterratstots els monarques espanyola. Déu els cria… 11 maig 1940: Ahir Alemanya va envair Holanda, Bèlgica i Luxemburg… El govern anglès està trontollant. Sembla que avui s’ha instituït un govern amb W. Churchill… 17 juny 1940: França ha capitulat… 22 octubre 1940: Hom assegura que el passat dimecres van afusellar Companys i que hi ha moltes altres personalitats detingudes. Ho foren a l’estranger i d’allí portades a Espanya. 24 febrer 1941: Per falta de primeres matèries estantancant les indústries, establiments, ara tancaran el gas, cada dia més gent parada i els pobres van a bandades pel carrer. Les coses de menjar s’han de comprar caríssimes… Els mateixos falangistes estan espantats… El diari acaba aquest 24 de febrer amb les paraules: Menys mal que anem tirant amb bona salut.
No deixeu de venir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a llegir-lo!!
Aquesta exposició sobre el psiquiatre republicà exiliat a França durant més de 30 anys ha comptat amb la cessió de dos exemplars originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937. En aquest catàleg ho fan constar!
Esperem que aquestes publicacions us resultin interessants.
Bon cap de setmana a tothom! Ens retrobem després del pont…
blocpavellorepublica.ub.edu 