El projecte de rehabilitació i museïtzació del refugi antiaeri de la població de Sant Just Desvern ja és una realitat!
Aquest espai tancat durant més de 80 anys, per fi va obrir les seves portes el més d’octubre passat. El projecte ha estat liderat per l’Arxiu Històric de dita població amb la voluntat de recuperar el refugi que es va construir per protegir la població civil durant els bombardeigs de la Guerra Civil espanyola.
La seva rehabilitació i obertura a la ciutadania vol ser testimoni de la resistència de la població civil enfront dels perills de qualsevol guerra.
La ciutat de Barcelona va patir els dies 16, 17, 18 de març de 1938 uns terribles bombardeigs. Aquest fets i les constants alarmes van ser els detonants que van portar la Junta Local de Defensa Passiva a reclamar la construcció d’aquest refugi.
L’Ajuntament de Sant Just va encarregar l’obra a la “Col·lectiva Paletes”, o Col·lectivitat del Ram de l’Edificació. Paletes i Manobres, i va comptar amb la participació de veïnat.
De fet Sant Just va patir quatre bombardeigs, tant d’artilleria com d’aviació i el d’octubre de 1938, a la carretera, fou el que més danys provocà.
El refugi té 165 metres de llargària entre les dues boques d’entrada, la primera situada al pati de les Escoles i la segona al carrer de l’Ateneu. El recorregut el configura una única galeria d’un metre d’amplada. Els dos accessos no són rectes sinó en forma de lletra U per evitar els possibles danys causats per les bombes i la metralla. El refugi està construït en terrenys d’argiles i de pissarres.
Pot ser per aquest motiu durant els anys de la postguerra, i degut també a les condicions climatològiques, el refugi va ser utilitzat com a espai dedicat al cultiu dels xampinyons!
La tècnica constructiva era idèntica a l’emprada en les mines d’aigua doncs a la vila de Sant Just es comptava amb l’expertesa de diversos minaires.
En l’actualitat són molt poques les persones que poden explicar en primera persona com van viure aquests bombardeigs. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a diverses persones que van ser testimonis directes dels fets i que podeu trobar a la mateixa web del refugi.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquest projecte amb la reproducció d’imatges que s’incorporaran al web i al vídeo que s’estan realitzant des de l’Ajuntament i que encara no han donat per acabats.
Us avisem que, per motius relatius a la conservació del refugi, les visites han de ser programades. Us podeu inscriure aquí.
No us perdeu l’experiència!
