Deixa un comentari

Llibres de text d’època franquista al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La major part dels alumnes que han estat fent pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República han acabat les seves tasques.

Aquest és el cas de l’Aibor Moreno, del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, que ha col·laborat diverses vegades al nostre blog i ha volgut acomiadar-se amb aquest escrit sobre els llibres de text a l’època franquista.

Aquí teniu les seves paraules:

Penso que ningú pot estranyar-se avui en dia amb l’afirmació que diu que l’educació és una arma de la classe dominant en la societat.

El Franquisme, en aquest sentit, també va convertir l’educació en una forma d’arrelar en els més petits els valors i ideals necessaris per a convertir-los en els adults que es desitjava.

En nomenar-se el primer govern de Franco el 30 de gener de gener de 1938, es va crear el Ministeri d’Educació Nacional i la competència educativa va quedar en les seves mans[1] després d’haver passat per la Junta de Defensa Nacional i per la Comissió de Cultura i Ensenyament.

Durant aquesta primera etapa no es va intentar estructurar un nou sistema educatiu, les condicions socials d’una Espanya dividida amb equipaments i infraestructures greument perjudiques no ho permetien i es va caracteritzar per la seva destrucció del llegar republicà[2].

De les primeres mesures que es van implementar van ser la reimplantació de la religió i la Història Sagrada en el currículum escolar i de la formació patriòtica de l’alumne.

Al juliol de 1945 s’aprova la Llei d’Ensenyament Primari i l’Educació Primària es va caracteritzar pel seu caràcter confessional, i patriòtic, obligatòria i gratuïta, amb separació de sexes; sent el castellà l’única llengua utilitzada a la escola: es van dictar normes per a la unificació lingüística de tot l’Estat.

A partir dels any 60’s amb l’entrada de l’Estat als organismes i estructures del capitalisme internacional, el Banc Mundial va visitar el país i va elaborar un informe que va recollir les pautes necessàries a adoptar per a aconseguir un adequat desenvolupament econòmic equiparable al de les grans potències mundials[3] i això passava també per modificacions a l’Ensenyament. Amb la Llei General d’Educació 1970 l’educació primària va passar a dir-se Educació General Bàsica (EGB).

La presència de la religió a les aules no es devia senzillament al suport donat per part de la Església als revoltats en els anys de guerra, sinó que servia com a element transmissor d’aquestes idees que es volien implantar.

Valors i idees com l’acatament, la fidelitat i l’obediència eren imprescindibles en qualsevol ciutadà. A través de l’ensenyament, els nens i les nenes comprenien i assimilaven el paper que havien d’exercir en la Societat, sent ciutadans amb uns deures i drets concrets.

A la Falange se li va oferir el control de determinades assignatures com l’Educació Física, o l’Ensenyament de la Llar que estudiaven les nenes i, per descomptat, una de les assignatures claus del nou model educatiu, la Formació de l’Esperit Nacional.

També es va posar en marxa un model educatiu segregacionista a través del qual es pretenia modelar un tipus de mentalitat femenina: les nenes havien de ser educades per a ser bones mares, esposes i filles i havien de saber cuidar de la seva casa i de la seva família i complir l’ideal patriòtic i cristià.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podem trobar diversos exemplars de llibres d’aquesta etapa com:

Formación Político-Social. Primer curso de Bachillerato. 1965: Publicat per la Sección Femenina de FET y de las JONS; Hemos visto al Señor. Agustín Serrano de Haro. El libro de primer grado de religión. 1962; Enciclopedia para Ingreso de Bachillerato. E. Borras. S. Echeverría. 1965; Ejercicios de Frances. Segundo Curso, Eliane López Mosnier. Segundo Curso. Ediciones Aldecoa, S.A. 1955, Burgos; Roma aeterna : método de latín para 6º curso de bachillerato, E. Valentí Fiol; Historia de España : grado elemental, apropiada para la clase de ingreso. Por S.M, Madrid. 1962;

Ars: historia del arte y de la cultura. Enrique Bagué y J. Vicens Vives.. Editorial Teide, S.A, 1972; Ensenyem catecisme als infants : explanació per a la primera comunió, Dr. Ramón Casajoana, 1947; Chicos y cosas : la escuela y el hogar unidos para educar : libro de lectura para tercero o cuarto grado, Ediciones S.M. Lecturas 3º-4º grados, 1962 i molts més.

En aquests, podrem trobar afirmacions com: “El padre tiene la autoridad en la família, donada directamente por Dios” “El padre trabaja, la madre cuida de la casa” “La misión de la mujer es servir y la maternidad”, etc.

A banda d’això, tenen una estètica força agradables com podem veure a les imatges….


[1] Soraya Cruz Sayavera / El sistema educativo durante el franquismo: LAS LEYES DE 1945 Y 1970 31 Revista Aequitas, número 8, 2016 Pp. 35-62 ISSN 2174-9493, pg. 35

[2] La educación en el franquismo (1936-1975). Antonio Viñao Frago. Educar em Revista, Curitiba, Brasil, n. 51, p. 19-35, jan. /mar. 2014. Editora UFPR, pg. 25

[3] Soraya Cruz Sayavera / El sistema educativo durante el franquismo: LAS LEYES DE 1945 Y 1970 31 Revista Aequitas, número 8, 2016 Pp. 35-62 ISSN 2174-9493, pg. 51


Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us mostrem les darreres publicacions que han arribat a la nostra biblioteca i que han estat elaborades amb material del nostre fons per si voleu escollir alguna lectura ara que s’acosten les vacances d’estiu!

Aquí teniu el llistat:

  • Epistolario desde el exilio: Beltrán (1945-1957) / Antonio Beltrán Casaña, El Esquinazau ; Antonio Gascón Ricao. Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, “Batallón Cinco Villas”, Gobierno de Aragón, 2020. Amb material divers del nostre fons.

I finalment destaquem el llibre que recull el material de l’exposició que va tenir lloc a Rijeka l’any 2019 sobre voluntaris iugoslaus a la Guerra Civil espanyola amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Molts dels textos han estat escrits per Lourdes Prades, responsable de la biblioteca i la major part d’imatges i documents també provenen dels fons del nostre arxiu.

Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

L’arxiu i cartoteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República als Fons Patrimonials de la Universitat de Barcelona

El passat dimecres dia 9 de juny es va celebrar el Dia Internacional dels Arxius, que coincideix amb la data de la fundació del Consell Internacional d’Arxius, l’any 1948. Al voltant d’aquesta efemèride té lloc la Setmana Internacional dels Arxius del 7 al 13 de juny, promoguda pel Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA). Un esdeveniment que se celebra arreu del món i al que se sumen nombrosos arxius catalans.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República no podia ser menys i durant tots aquests dies hem estat fent publicitat a les nostres xarxes socials del material del nostre fons d’arxiu integrat per les col·leccions del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), de la Fundació Figueras i, a partir de 1996, pel material que es va incorporant a través del CRAI.

Aprofitem la commemoració d’aquest esdeveniment per informar-vos que des de fa uns quants mesos l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República forma part del Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona. Els fons patrimonials de la Universitat de Barcelona estan formats pel singular fons antic, pels fons documentals i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques.

El fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República està format per fons personals i institucionals i col·leccions temàtiques que tenen majoritàriament el seu origen en la donació de documents per part de persones i institucions, moltes d’elles vinculades amb la Universitat de Barcelona. Pot ser documentació original cedida per partits polítics, organitzacions obreres i sindicals, entitats socials, institucions o particulars.

Les col·leccions de patrimoni bibliogràfic digitals del CRAI de la Universitat de Barcelona es poden consultar des de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) i també des de la Memòria Digital de Catalunya (MDC) com les del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que són les següents:

Cal destacar també el nostre fons cartogràfic que forma part de la cartoteca del CRAI de la Universitat de Barcelona, amb la col·lecció de plànols i mapes relacionats amb la Guerra civil i el bombardeig de Barcelona.  

Recordeu que per a la consulta de l’arxiu, disposem d’inventaris i d’una base de dades local. Tots els inventaris es poden trobar a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Dipòsit Digital de la UB i al Catàleg de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Us deixem amb les imatges d’una bonica col·lecció de postals del Fons F-DH, Sèrie Documents Històrics del nostre arxiu que acabem de digitalitzar i podeu trobar al Banc d’Imatges. Són de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya, una companyia ferroviària fundada el 29 de desembre de 1858 i nacionalitzada l’any 1941. La seva xarxa va arribar a ser una de les més extenses de l’Estat Espanyol i s’integrà a la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles RENFE.

Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

Projecte “Museo Virtual de la Mujer combatiente” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Després de finalitzar la seva tesi doctoral Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 1 de juliol – 31 de desembre de 1936, l’historiador Gonzalo Berger, usuari i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha desenvolupat una sèrie de projectes relacionats amb la temàtica entre els quals destaquem l’elaboració d’un catàleg de milicians/es antifeixistes en col·laboració amb l’Arxiu Nacional de Catalunya o el Museo Virtual de la Mujer Combatiente amb l’objectiu de crear un espai històric visual i educatiu sobre la participació de les dones combatents a la Guerra Civil espanyola.

En aquesta plataforma es documenten de 3.200 dones combatents de tot l’estat espanyol.

Gonzalo Berger, juntament amb Tània Balló, escriptora, productora i directora de cinema, expliquen qui van ser totes aquestes combatents, a quins fronts van lluitar i quin va ser el seu destí.

Hi va haver dones al front des de l’esclat de la guerra fins al final. Van travessar l’Ebre i van resistir fins al gener del 1939, igual que els homes. Però no se n’ha parlat gaire. Amb aquesta nova iniciativa es vol donar més visibilitat a totes aquestes dones, però també vol ser un espai educatiu i per això inclou una exposició permanent sobre les dones i la guerra civil i també exposicions temporals.

El contingut de la plataforma és el resultat del projecte de recerca «Mujeres en guerra: vida y legado de las mujeres combatientes en la guerra civil española» de la Universitat Pompeu Fabra, on es treballa amb els fons d’arxius nacionals i internacionals que contenen documentació militar de l’època. També inclouen arxius de caràcter provincial, municipal, familiars o privats. D’aquesta manera reconstrueixen les experiències vitals de casdescuna de les combatents documentades.

A la denominada Sala 1 de la pàgina web s’ofereix la possibilitat de fer cerques en un mapa de la península ibèrica per territoris, filiació política, organització militar, etc.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha signat un conveni de col·laboració amb el projecte i també hi participem a través de Sibrint,  el Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’un projecte en constant evolució i els seus continguts s’actualitzen periòdicament. A la pàgina web trobareu una adreça de correu electrònic en cas que alguna persona pugui aportar més documentació o informació sobre alguna de les combatents.

Feu-hi un cop d’ull que segur us agradarà!


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de juny del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Comencem el mes de juny mostrant-vos les novetats bibliogràfiques que han arribat els darrers dies al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Les podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest. També teniu la possibilitat de veure el llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Us recordem que el servei de préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat us permetrà demanar un exemplar en concret des de casa vostre i si preferiu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar-lo penseu que ara ja NO heu de demanar cita prèvia! Podeu venir a recollir-los directament dins el nostre nou horari:

Dilluns, dimecres i divendres de 8 a 15 hores.

Dimarts i dijous de 8 a 20 hores.

Com és habitual aprofitem també per agrair a institucions i particulars el donatiu d’obres pel nostre fons.

Aquest més donem les gràcies a:

Us esperem a la biblioteca!


Deixa un comentari

Noves incorporacions al Banc d’Imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa un parell d’anys que vam inaugurar el Banc d’Imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de  la República un portal amb imatges de cartells, documentació d’arxiu, fotografies, premsa i altre tipus de material sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’Exili, el Franquisme i la Transició.

És una eina de gran utilitat que ens permet agilitzar la gestió de la digitalització dels nostres fonts documentals i al mateix temps posar-los a disposició de tothom.

Darrerament hi hem incorporat una col·lecció molt singular procedent del fons F-DH Sèrie Documents Històrics de la col·lecció Figueras.

Es tracta d’unes postals editades l’any 1934 pel Departament de Turisme de Rio de Janeiro, obra de l’artista portuguès Manuel Mora (1884-1956) que va treballar a Rio de Janeiro des de la dècada de 1920 realitzant il·lustracions per a revistes com Para Todos , Cinearte i O Cruzeiro.

Va ser col·laborador del Departament de Premsa i Propaganda creat el 1939 pel govern de Vargas durant l’Estat Novo.

Va morir a Rio de Janeiro el 1956, víctima de la tuberculosi.

La col·lecció consta de 8 postals amb figures femenines de diferents nacionalitats que representaven les nacions a través de les seves banderes, juntament amb la bandera brasilera.

Les nacions representades eren: Alemanya, Argentina, Espanya, Estats Units, França, Anglaterra, Itàlia i Portugal.

Us les mostrem a continuació tenint en compte que a la nostra col·lecció ens falta la que correspon a l’Argentina.

A Alemanya hi ha el lema: “Zauber Garten” o Jardí Màgic.

A França s’escriu “Conte de Fées” Contes de Fades i a la d’Anglaterra: “Epic of Nature” Èpica de la Natura.

A la postal espanyola s’escriu: “Ciudad de ensueño” Ciutat dels somnis i als Estats Units: ” Wonder of Wonders” Meravella de Meravelles.

I en darrer lloc a Itàlia s’escriu: “Eterno Paradiso” i Portugal: “Flor a Beira do Atlântico”.

No us semblen una meravella?

Aprofitem per recordar-vos que totes les imatges del portal tenen una nota legal on s’especifica que es poden utilitzar per a usos personals, educatius o de recerca d’acord amb la llei vigent i que es podrà requerir un permís exprés per a usos més amplis.

Tingueu present també que les imatges es poden adquirir en alta resolució a un preu de 15.00 € la unitat, més IVA   a través del carret de la compra i la seva reutilització pot requerir la gestió de drets de propietat intel·lectual. El sol·licitant, per tant, es compromet a demanar els corresponents drets d’autor als seus legítims propietaris o a l’entitat de gestió de drets que els trameti, en el cas que ho vulgui publicar.


1 comentari

De la OMLE al PCE (r) a través de la documentació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

No és la primera vegada que l’Aibor Moreno Bezares, estudiant del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, que realitza les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, escriu un post pel nostre blog.

En aquesta ocasió ens ha volgut parlar sobre el seu treball de recerca i el material que ha anat trobant en els fons de la biblioteca i al nostre arxiu.

Us deixem amb les seves paraules:

La OMLE (Organización de Marxistas Leninistas de España) fou una organització creada a finals de 1968 en els cercles de l’emigració política espanyola a França i Bèlgica a l’escalfor de les lluites del maig francès i de l’auge del moviment solidari amb el poble de Vietnam.

Aquesta organització es configura dintre del corrent de l’esquerra que es desenvolupa en oposició a l’imperialisme i a la crítica del revisionisme del PCE.

La diferència entre la OMLE i la resta d’organitzacions semblants  és que la OMLE neix amb la idea de reconstruir el partit. Per tant, no es va constituir com a partit, a diferència d’altres organitzacions.

Del període que va de la seva fundació fins a la V Reunión General, poc es pot dir de l’activitat de la OMLE. Es va crear un Comitè Central i un altre Executiu així com diverses federacions, també un reduït nombre de militants va ser introduït a l’interior de l’Estat per a constituir dues federacions més però sense un comitè dirigent.

Les federacions externes, excepte la de París, aviat van començar a dissoldre’s enfrontades entre si.

Els militants a l’interior van aconseguir contactar amb diversos obrers i estudiants de Madrid i Cadis entre els quals es va començar a difondre el l’òrgan d’expressió Bandera Roja del qual tenim diversos exemplars al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Aquesta V Reunión General va tindre lloc a l’octubre de 1971 a París on es van enfrontar dues línies visiblement fracturades.

Una vegada exposades detalladament les diferents posicions en pugna i iniciada la discussió, la majoria va anar tancant files entorn de les proposicions dels delegats del Comitè de Madrid.

També es van aprovar una sèrie d’acords sobre una sèrie de qüestions de principis: A partir de llavors, deixarien de considerar a Espanya com a un país colonial i semifeudal i es passava a considerar Espanya com un Estat capitalista independent; el règim feixista i el monopolisme passaven a ser els principals enemics de la classe treballadora i dels sectors populars; la tasca principal de l’organització era la de reconstruir el partir comunista degenerat per Carrillo; i es creava un Comitè de Direcció per primera vegada aplicant els principis del centralisme democràtic.

Aquesta reunió va acordar traslladar la edició de l’òrgan central a l’interior d’Espanya.

Al juny de 1973 van celebrar la I Conferencia després d’estendre’s per Galicia i Andalusia, Catalunya, Euskalherria i altres localitats. D’aquesta I Conferencia podem extreure del Pavelló de la República la Línea programática de la Organización de Marxistas Leninistas de España; les Actas de la primera conferencia nacional de la O.M.L.E; o els Estatutos de la Organización de Marxistas Lenninistas de España : aprobados en la Primera Conferencia Nacional, Junio de 1973 que regulen el funcionament intern de l’organització entre d’altres documents de l’època.

Finalment es va elegir un nou Comitè de Direcció.

D’aquesta mateixa conferencia podem extreure l’esbós del Programa de Mínims que recull els següents objectius polítics, econòmics i socials fonamentals:

Govern provisional democràtic-revolucionari, com a òrgan de la insurrecció popular triomfant; armament del poble i formació de organitzacions polítiques i tribunals populars; nacionalització de la banca i de la gran industria. Expropiació dels grans latifundis i entrega de la terra als camperols; dret a l’autodeterminació de les nacionalitats basca, catalana i gallega; habitatges dignes i econòmics, educació i seguretat social gratuïtes.

Finalment, al juny del 1975 va tindre lloc la celebració del Congreso Reconstitutivo del Partido en el que es van confirmar les tesis programàtiques i el programa de mínims elaborats a la I Conferencia.

Des d’aleshores la OMLE passava a ser el Partido Comunista de España (reconstituido) (PCE (r)).

Al Pavelló altrament trobem material divers envers aquesta organització com el seu òrgan d’expressió Bandera roja o els òrgans dels seus comitès locals a Madrid Reconstrucción o del Comitè Regional d’Andalusia El Gallo Rojo.

D’aquesta manera també podem trobar algun número de la seva revista teòrica Antorcha o les Actas del I Congreso del Partido Comunista de España (reconstituido) així com altres tipus de fonts primàries i llibres que en parlen de la seva història.

Per altra banda, el meu treball es centra en realitzar un Estat de la qüestió en torns a aquestes dues organitzacions (que en sí, son la mateixa) i una tercera armada que neix, sense cap tipus de dubte, d’aquesta: els Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre (GRAPO) però la vinculació orgànica del qual es negada pels militants d’ambdues organitzacions, existint un debat força interessant en torn a aquest conflicte.

L’Estat de la qüestió em permetrà conèixer que s’ha fet i què s’ha dit en relació al meu objecte d’anàlisi i quin és el coneixement existent, brindant-me importants pautes per a plantejar, posteriorment, una tema i una proposta de recerca concreta.

Aquesta reflexió ha estat possible amb l’aportació documental de fonts primàries i secundàries, les quals podem agrupar en diferents tipus: monografies i memòries, fonts orals i publicacions periòdiques.

En primer lloc, hem consultat la bibliografia sobre OMLE-PCE (r) i GRAPO molt escassa en comparació amb altres organitzacions de l’època analitzada. Tots ells, disponibles al Pavelló: Alguns militants com Juan García Martín[1] han fixat el discurs de l’organització des dels seus inicis fins al 1977 de manera qualitativa.

També comptem amb llibres de periodistes com el de Rafael Gómez Parra[2], amb un to crític i rigorós.

Una altra obra d’interès és l’aportació que, amb un enfocament criminològic, realitzà Horaci Roldán Barbero[3].

Quant a les memòries col·lectives o personals trobem la dels exmilitants Pío Mora[4] i Francisco Brotons Beneyto[5] o Félix Novales[6].

Finalment, em de mencionar la tesi doctoral de Jonatan Rodrigues López[7] publicada recentment del que destaquem que intenta comprendre els diferents mecanismes d’inserció territorial realitzats per la OMLE i el PCE(r) i l’activitat armada dels GRAPO al vall de Laciana y la comarca de Vigo.


[1] GARCÍA MARTÍN, Juan, Historia del PCE(r) y los GRAPO, Contracanto, Madrid, I984.

[2] GÓMEZ PARRA, Rafael. GRAPO, los hijos de Mao. Fundamentos, Madrid, 1991.

[3] ROLDÁN BARBERO, Horacio. Los GRAPO, un estudio criminológico. Comares, Granada, 2008 i

ROLDÁN BARBERO, Horacio. El Maoísmo en España y el Tribunal de Orden Público (1964-1976). Servicio de Publicaciones, Universidad de Córdoba, 2010.

[4] MOA, Pío. De un tiempo de un país, la izquierda violenta (1968-1978). Ediciones Encuentro. Madrid, 2002.

[5] BROTONS, F. (2002): Memoria antifascista: recuerdos en medio del camino. Miatzen Sarl, Navarra.

[6] NOVALES, Félix. El tazón de hierro. Crítica, Barcelona, 1989.

[7]LÓPEZ RODRÍGUEZ, Jonatan. Un nuevo resurgir comunista. OMLE, PCE(R) y GRAPO entre el Franquismo y la democracia. Historia, evolución y estrategias de inserción territorial: León y Galicia (1968-1985), Tesis de Doctorando,2020.


Deixa un comentari

Nous horaris al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ens plau comunicar-vos que aquesta setmana ampliem els horaris d’obertura del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

A partir de demà tornem a obrir per la tarda els dimarts i els dijous.

El nou horari serà aquest:

Recordeu que si heu de venir a consultar documents cal demanar cita prèvia i seguir sempre les mesures de protecció per la COVID-19.

Si voleu més informació consulteu la pàgina :  crai.ub.edu/horaris on trobareu explicat el procediment per a demanar la cita prèvia.

Aprofitem per recomanar-vos la lectura d’aquesta entrada del blog del CRAI de la Universitat de Barcelona on es parla del repte que ha suposat per les biblioteques universitàries aquest any de pandèmia. No us el perdeu!

Bona setmana a tothom!


Deixa un comentari

Alieksei Vasilevich Brovkin: un brigadista soviètic

Fa uns quants mesos, en Sergi López, d’Igualada, es va posar en contacte amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Preguntava per un brigadista soviètic del que tenia poca informació i volia saber com trobar més dades d’aquesta persona. Tenia coneixement de l’existència de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestionem des de la nostra biblioteca i arxiu.

Però realment aquest no és l’inici de la història que us volem explicar.

Tot comença a l’hivern del 2018 quan en Sergi, en una trobada familiar, xerrant sobre la Guerra Civil, va preguntar al fill del seu besavi en quin bàndol estava. Aleshores li va explicar que el besavi era republicà i que va lluitar a les ordres d’un militar soviètic, que va morir en combat mentre derivava un avió enemic.

En Sergi, encuriosit, volia saber-ne el nom i on va morir però no tenia més dades que les proporcionades pel seu familiar.

A partir d’aquí va ser quan es va posar en contacte amb nosaltres i juntament amb l’Associació d’Aviadors de la República i amb l’Associación de Amigos de las Brigadas Internacionales , entre tots, el vàrem ajudar a desenvolupar la seva recerca.

Ara sabem com es diu el militar soviètic i fins hi tot on està enterrat. Aquí en teniu un breu apunt biogràfic:

Alieksei Vasilevich Brovkin va néixer a Golybovsk (Lugansk) un 20 de maig de 1913. Pertanyia a l’exercit roig des del 1935. Era graduat a l’Escola d’Especialistes en aviació junior. Guardonat amb el rang de comandant menor, va servir al districte militar de la ciutat de Kiev com a artiller-operador de ràdio de la 87 brigada d’aviació de bombarders d’alta velocitat.

Va arribar un 28 de maig de 1937 a Espanya per lluitar amb l’exèrcit republicà com a comandant voluntari soviètic i tripulant de Katiuscas-Tupolev SB-2. Va ser abatut mentre volava, el dia 24 d’agost de 1937, per un atac d’un caça republicà a la regió de Barcelona i fou enterrat a Reus.

A títol pòstum fou condecorat, el mateix any 1937, amb l’Ordre de Lenin.

Podeu consultar la seva fitxa de Sidbrint on és recull tota la informació obtinguda amb les corresponents fons documentals. 

En aquestes imatges podeu veure a l’Aleksei: la foto més groguenca es a Espanya, la blanc i negre és a la URSS, i l’altra de la seva tomba al cementiri de Reus.

En Sergi va anar a veure la tomba de l’Aleksei, que es troba a la Capella dels herois del Morell i Vilallonga del cementiri de Reus, monument funerari on reposen les restes dels 130 milicians reusencs que van morir l’any 1838 durant la primera guerra carlina en una acció entre els municipis del Morell i Vilallonga. La capella recull els noms de tots els caiguts.

La seva mare mai no va saber de la mort del seu fill i no es té constància que quedi algun familiar viu.

Un final, si més no, feliç per aquest relat que rescata de l’oblit la figura de l’Aleksei, un de tants brigadistes que van lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil espanyola. De fet ens ha comentat en Sergi que, en l’actualitat, hi ha un investigador rus, que junt amb l’Associació d’Aviadors de la República, està preparant un article sobre Aleksei. Us informarem quan surti publicat!

Per acabar comentar-vos que el Cementiri de Reus acull també les despulles de Pepa Colomer (1913-2004), la primera dona aviadora catalana de la història i la tercera d’Espanya, que va obtenir la llicència de pilot el gener del 1931, quan només tenia 18 anys, i va participar en diversos concursos d’aviació. 

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, va entrar a formar part de l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra, es va exiliar a França amb el seu professor d’aviació i futur marit, Josep Maria Carreras i Dexeus, i posteriorment a Anglaterra. I ja no va tornar a pilotar un avió mai més.

Curioses coincidències…


Deixa un comentari

Novetat bibliogràfica sobre contraespionatge al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Entre les nombroses novetats bibliogràfiques que estem rebent aquests darrers mesos avui us volem destacar dos obres que porten per títol:

El contraespionatge francès a Madrid i el Marroc : (1943-1945) : organització, metodologia, xarxes, informes i membres i El contraespionatge francès a Barcelona : (1943-1945) : informes sobre els col·laboracionistes de Vichy i els serveis d’intel·ligència nazis i espanyols amb seu a Barcelona : xarxes i membres.

Han estat escrites per Xavier Juncosa i Gurguí (Barcelona, 1956), llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. En Xavier ha centrat els seus estudis en les relacions polítiques entre França i Catalunya. Destaca el període que va entre els anys 1939-1945 i les relacions entre el col·laboracionisme francès i el primer franquisme. Ha escrit produït i dirigit més de 100 documentals sobre temàtiques lligades a la Història, la Literatura, el Cinema, etc.

L’any 1988 guanyà el Premi Nacional de Cinema i l’any 1992 dirigí la cobertura dels Jocs Olímpics de Barcelona en HDTV. Ha publicat diverses novel·les, contes i textos teatrals.

A partir de l’ocupació aliada del nord d’Àfrica francès el 8 de novembre de 1942, els nous Serveis Especials francesos amb seu a Alger van decidir establir diverses antenes de contraespionatge (CE) a Espanya el trienni 1943-1945.

La primera d’aquestes antenes, anomenada TR 125, es creà a Barcelona; poc després es creà la TR 125 bis a San Sebastià i a finals de 1943 es creà la TR 200 de Madrid, que acabà centralitzant tot l’operatiu.

Els contraespies francesos a Barcelona generarien milers d’informes que estan dipositats en el Service Historique de la Défense (SHD) de Vincennes i que darrerament ha estat inventariats i desclassificats.

L’autor es pregunta: Quina missió tenien aquests contraespies? a qui espiaven els contraespies francesos? Espiaven a les xarxes fidels a Vichy, als serveis d’espionatge nazi, als feixistes italians, als japonesos (tota una sorpresa historiogràfica, segons Juncosa!) i als serveis d’informació espanyols de la DGS, el SIM i Falange establerts , tots ells, a Barcelona.

En el primer volum hi ha un recull d’alguns d’aquests informes i, al final, més de 600 fitxes personals de francesos, alemanys i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler i Franco.

En el segon volum, centrat en el TR 200 de Madrid, es recullen alguns d’aquests informes obrint el camp geogràfic al Marroc, que va ser una altre epicentre per la importància geoestratègica de l’estret i unes 500 fitxes personals de francesos, alemanys, italians, japonesos i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler, Mussolini, Hiro Hito i Franco.

Tota aquest treball és fruit de les troballes documentals d’en Xavier a l’arxiu militar de Vincennes: més de 35.000 documents que constitueixen una novetat historigràfica importantíssima!

Des del nostre blog volem felicitar al Xavier per la feina feta! Enhorabona!