Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

La història d’Amadeo Nerozzi: exalcalde italià mort a la Batalla de l’Ebre combatent el feixisme

El passat diumenge dia 25 de setembre, una coalició de partits de dreta i ultradreta va guanyar les eleccions a Itàlia, amb un alt nivell d’abstenció, sobretot entre els joves.

Aprofitant l’avinentesa volem recordar la figura d’Amedeo Nerozzi que fou alcalde de Marzabotto, població al sud de la província de Bologna, tristament coneguda per la matança ocorreguda entre el el 29 de setembre i el 5 d’octubre de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, quan la 16a Divisió Panzergrenadier Reichsführer-SS comandada pel major Walter Reder, en represàlia pel suport als partisans de la resistència italiana, van assassinar a centenars de persones.

Però aquesta no és la història d’Amedeo Nerozzi, que va ser alcalde de Marzabotto entre els anys 1920 i 1921.

La seva història comença el 1925, després de l’arribada al poder de Benito Mussolini, quan va haver d’emigrar a Bèlgica, on va destacar per l’activitat política i sindical entre els immigrants italians.

Anys més tard, en esclatar la Guerra Civil Espanyola es va unir al bàndol republicà. Va participar en la fundació de la Centúria Gastone Sozzi i posteriorment es va adscriure a les Brigades Internacionals, en concret al Batalló Garibaldi, on es creu que va actuar, primer, com a infermer i posteriorment, com a tinent metge.

Durant la guerra va estar en diferents fronts, com a les Batalles d’Osca o de Brunete i va desaparèixer en la Batalla de l’Ebre. El 9 de setembre del 1938 un projectil d’artilleria va impactar a prop de la tenda hospital on era. Va ser ferit i evacuat, i a partir d’aquell moment se’l va considerar desaparegut.

L’any 2018 l’Ajuntament de Marzabotto va començar els tràmits per inscriure el nom d’Amedeo Nerozzi al Memorial de les Camposines, indret de La Fatarella construït sobre una antiga trinxera de la batalla de l’Ebre, que és espai de dol i dignificació de tots els combatents que hi van perdre la vida. El consistori volia reconèixer així la seva presència al bàndol republicà durant la guerra.

El 2019, a petició també de la seva família, l’exalcalde italià va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.

Les investigacions que s’han dut a terme des de la Direcció General de Memòria Democràtica han permès localitzar el nom d’Amedeo Nerozzi en la documentació de defuncions que conserva el Registre Civil de Mora d’Ebre. A partir d’aquest document s’ha sabut que Nerozzi no va morir a la serra de Cavalls el mateix dia que va ser ferit, com sempre s’havia cregut, sinó que va ser evacuat a un dels hospitals republicans que hi havia al mateix municipi, on va morir nou dies després.

Altres documents obtinguts en aquesta recerca aporten informació de tipus personal i polític sobre Nerozzi, però no detallen a quin dels hospitals de Mora d’Ebre va morir ni on va ser inhumat.

Móra d’Ebre va ser un punt important de recepció de ferits de la Batalla de l’Ebre i va allotjar diversos hospitals. La Direcció General de Memòria Democràtica té registrades sis fosses en aquest terme municipal, una de les quals està confirmada i cinc d’altres són considerades probables. D’aquestes últimes, dues podrien estar relacionades amb els hospitals quirúrgics de la ciutat i dues més, amb hospitals situats fora del nucli urbà.

El passat mes de juliol es va presentar el llibre escrit per Patrizia Zanasi, del Comitè Regional d’Honor a les persones caigudes en la masacre de Marzabotto, sobre la figura de Nerozzi que ha estat traduït al català per la mateixa Direcció General de Memòria Democràtica i que recull tota aquesta història de l’exalcalde que va lluitar contra el feixisme i que mereix ser recordada.


Deixa un comentari

Nova publicació sobre cartells catalans amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enciclopèdia Art és un segell de llibres de bibliòfil d’edició limitada que pertany al grup editorial d’Enciclopèdia Catalana. El seu catàleg està format per grans llibres d’estudi dirigits per reconeguts experts en la temàtica.

Alguns d’ells són dedicats a artistes catalans i altres són obres de gran format de temàtiques diverses vinculades al món de l’art.

Cada obra que editen és un projecte rigorós on hi intervenen historiadors, escriptors, fotògrafs, dissenyadors, etc. que aporten la seva expertesa i coneixement per fer una obra única.

Enguany acaben de publicar Cartells catalans: propaganda política i reivindicació nacional 1894-2018, un viatge visual pels anys de la República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició, fins l’actualitat, on s’hi poden trobar gran quantitat d’imatges que provenen de la col·lecció de cartells del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

És un nou volum de la col·lecció Cartells catalans, en aquest cas dedicat al cartellisme de propaganda política i de reivindicació nacional, en un sentit ampli, que inclou també els conflictes socials, de gènere, pacifisme i defensa de la llengua i la cultura.

S’hi recull una mostra representativa dels cartells publicats des de les darreries del segle XIX fins a la primera dècada del XXI.

Aplega l’obra de destacats artistes cartellistes, entre els quals Ricard Opisso, Carles Fontserè, Helios Gómez, Martí Bas, Català Pic, Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Cesc, Pilar Villuendas, Enric Satué, Frederic Amat o Joan-Pere Viladecans, i cartells de multitud de partits polítics i sindicats, així com d’entitats tant destacades com el Congrés de Cultura Catalana, l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural.

La selecció de cartells que apareixen en aquest volum ha anat a càrrec d’experts en la matèria com Alba Casaramona Gual, Santi Barjau, Roser Pintó i Fàbregas, i Marta Torrijos. N’hi ha un total de 171 classificats en les etapes següents:

  • 1894-1931. Dels orígens fins al 1931
  • 1931-1939. República i Guerra Civil
  • 1939-1975. Franquisme
  • 1976-1990. Arribada de la democràcia
  • 1991-2018. Època contemporània

L’obra és de gran format, amb una enquadernació de luxe i un estoig en pell.

El volum és una eina fonamental per a reconstruir la història del nostre país i per a l’estudi sociopolític d’uns anys decisius en la reivindicació de molts drets individuals i col·lectius, alguns dels quals s’han anat assolint amb el pas del temps i d’altres la lluita pels quals encara perdura.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República estem molt contents de col·laborar amb el Grup Enciclopèdia per realitzar aquest tipus de projectes. Si no fos per aquesta col·laboració no gaudiriem d’un exemplar com aquest a la nostra biblioteca!

Alguns dels cartells els podreu veure si feu un cop d’ull a aquest vídeo promocional:


3 comentaris

Mercè 2022!

Des d’avui, dia 23 al 26 de setembre, la ciutat de Barcelona celebra la seva Festa Major amb multiplicitat d’actes com: castellers, sardanes, gegants, diables, bestiari, balls tradicionals, concerts…

Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República  volem sumar-nos a la celebració recordant-vos que al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona podeu consultar bibliografia sobre la matèria o relacionada, com per exemple aquest Bestiari de Barcelona editat per l’Ajuntament el passat 2021.

Qui són aquestes bèsties que omplen els carrers de Barcelona per les festes majors de la ciutat i els seus barris? D’on surten els dracs, les àligues, els lleons, els bous i les mulasses? Quant pesen? Tot això i molt més és el que ens explica aquest aquest llibre joc on hi trobareu 32 bèsties de la ciutat preparades per divertir-vos una bona estona. A la carpeta hi ha un bloc amb les bèsties per poder-les pintar. A més, les vuit bèsties del Seguici Popular es presenten en cartró per poder-les muntar en 3D i jugar-hi!

El bestiari festiu és el conjunt de figures o carcasses de formes zoomòrfiques que poden figurar animals reals o imaginaris com dracs, àligues, bous, lleons… .

Acabada la dictadura franquista, la recuperació del carrer com a espai lúdic va contribuir a recuperar els bestiaris tradicionals i crear noves figures arreu del país.

A Barcelona el bestiari festiu està present en en cercaviles, correfocs, processons… i la majoria de barris i districtes tenen figures pròpies.

L’Àliga de Barcelona és una figura que forma part del Bestiari Històric. Juntament amb els Gegants de la Ciutat, és la màxima representant protocol·lària de Barcelona.

Encapçala el bestiari, al costat del Lleó de la ciutat, i  gaudeix d’un lloc privilegiat en el calendari festiu de la ciutat, sobretot per la Mercè i Santa Eulàlia.

Classificar el bestiari és complex, perquè n’hi ha una gran diversitat. L’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, és l’entitat que classifica el bestiari i la seva gran diversitat en aquests grans grups: foc, protocol, cavallets, animació i infantil. El fet de pertànyer a un tipus de bestiari no és excloent, és a dir, una bèstia pot compartir diverses categories. 

Aprofitem per recordar-vos, que tenim un recull de material del nostre fons que està relacionat amb la temàtica de les festes de la Mercè:

I una col·lecció de cartells d’època franquista, editats entre els anys 1952 i 1974, que pertanyen al nostre fons d’arxiu que commemoren la festivitat.

I una sèrie de segells dedicats a les Festes de la Mercè que van des de l’any 1955 fins l’any 1972.

Bona Festa Major a tothom!


Deixa un comentari

Gorbatxov i la URSS al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’agost va morir, a l’edat de 91 anys, Mikhaïl Gorbatxov, darrer president de l’URSS, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, i una de les personalitats clau per entendre la política mundial dels darrers anys del segle XX.

Serà recordat com l’home que va portar a terme la Perestroika: les reformes econòmiques i d’apertura al món de la Unió Soviètica que, paral·lelament, van precipitar la seva desaparició.

Gorbatxov va arribar a la presidència de la URSS l’any 1985 després de ser elegit secretari general del Partit Comunista.

Va obtenir el Premi Nobel de la Pau, l’any 1990, entre d’altres, per ordenar la retirada de les tropes soviètiques de l’Afganistan l’any 1989 després de més d’una dècada de conflicte.

Si voleu aprofundir en la temàtica recordeu que al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim diverses biografies i llibres sobre la seva figura:

A més d’un important fons de Sovietisme (anomenem així a les publicacions, sobre tot monografies i fullets,  que tracten sobre la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i els seus països satèl·lit) i també un destacat fons de la Rússia pre i post soviètica:

A la nostra pàgina web hi ha una publicada la mostra que recull llibres, revistes, opuscles, cartells, segells i material d’arxiu relacionats amb el tema del Sovietisme. Una selecció molt exhaustiva de tot tipus de material que podeu trobar en els nostres fons i que fa referència al règim polític, econòmic  i social que va néixer a Rússia després de la revolució d’octubre de 1917 i que va acabar amb la dissolució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques l’any 1991.

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos també que, amb motiu de la celebració del centenari de la Revolució Russa (1917-2017), vam elaborar una pàgina web amb un recull d’obres del nostre fons relacionades amb la temàtica:

I amb motiu de la celebració de les I Jornades Internacionals sobre la participació soviètica a la Guerra d’Espanya que van tenir lloc a la Universitat de Barcelona l’any 2017 vam recollir una mostra del material que tenim al nostre arxiu i biblioteca relacionat amb la temàtica i que vam mostrar en aquest altre recurs:

Tenim una important mostra de segells provinents del fons de l’Associació d’Amigos de la Unión Soviètica, diversa documentació d’arxiu i alguns cartells.

Els segells es troben integrats a la col·lecció de segells consultable en línia a la Memòria Digital de Catalunya.

Esperem que la informació sigui del vostre interés i la pugueu aprofitar!


Deixa un comentari

La “Ruta al Exilio” passa de nou pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tal i com ja us vam informar en aquest mateix blog, fa uns quants mesos, concretament el passat 29 d’abril es va presentar la segona edició de la Ruta al Exilio, en un acte a Madrid, on va ser convidada Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que enguany es tornava a convertir, com en l’edició anterior, en el “Punt 0” de recepció dels joves que participen en aquest projecte educatiu.

Us recordem que el projecte Ruta al Exilio va sorgir l’any 2021, impulsat pel Instituto de la Juventud Injuve i per l’ Observatori Europeu de Memòries – Fundació Solidaritat UB i organitzat per la asociación Be Wild Be Proud.

Després d’un període de selecció de participants, quaranta joves van ser escollits per un viatge formatiu que recorre les rutes transpirinenques de l’exili republicà espanyol, des de l’Alt Empordà fins al sud-est de França, fonamentalment a peu i amb autobús durant els darrers quinze dies del mes de juliol de 2022.

L’activitat de la ruta consisteix essencialment en la realització de tallers històrics i culturals, marxes per la muntanya i visites a museus i memorials.

L’objectiu és, no només indagar en les causes i conseqüències de l’Exili republicà espanyol, sinó també en els processos de reconstrucció de memòria i construcció de la identitat nacional al territori de l’estat espanyol, comparant-los amb altres processos similars a països propers.

La idea es poder dotar al jovent participant d’eines per establir connexions entre relats del passat, esdeveniments del present i imaginaris del futur, promocionant-ne l’esperit cívic i la participació activa en la resolució de conflictes actuals.

Enguany, el pati Gernika del Pavelló de la República va tornar a ser l’escenari de rebuda dels participants. Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va fer una introducció sobre l’edifici i la seva significació i tot seguit es van desplaçar a la biblioteca per poder veure els fons de l’hemeroteca, destacant el recurs sobre revistes d’exili  que tenim, així també com una mostra de cartells de la Guerra Civil, i dels documents i d’objectes de l’exili republicà seleccionats per l’ocasió.

Un cop acabada la visita, que va ser molt profitosa, tot l’equip va partir pel següent punt de la ruta ja en terres de l’Alt Empordà!

Aquí en teniu tota la crònica gràfica:


Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del mes de setembre del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ben entrat el mes de setembre us presentem les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Com sempre, les podeu trobar al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona, i si us ve de gust endur-vos-les a casa podeu fer servir el Servei de Préstec que oferim.

Si les voleu consultar a través de la xarxa social Pinterest aquí les teniu:

Seguim agraint a usuaris, institucions, particulars, etc. el donatiu d’obres que ens afanyem a catalogar i que podeu trobar a les prestatgeries de la biblioteca:

Donació del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Donació Giovanni Cattini

Donació Gerard Pedret

Donació Italo Poma president de AICVAS: Associazione italiana combattenti volontari antifascisti di Spagna

Moltes gràcies a tots!

A gaudir de la lectura…


Deixa un comentari

Diada 2022

Aquest diumenge, 11 de setembre, celebrem la Diada Nacional de Catalunya!

Des de fa uns quants anys al blog us anem mostrant material dels nostres fons relacionat amb la temàtica.

Enguany hem fet aquesta filmació amb imatges d’adhesius de la nostra col·lecció. Alguns ja us els hem mostrat en altres ocasions però, si feu una ullada a aquest vídeo en trobareu de nous!

La col·lecció d’adhesius polítics i històrics consta de més de 16.000 unitats documentals i prové de donacions de particulars i d’entitats i també d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger. No para mai de créixer i és per aquest motiu que sempre tenim nou material per mostrar!

Com és habitual us recordem també que, a banda d’aquests adhesius, tenim tot tipus de material (segells, cartells…) i documentació generada per institucions, organitzacions i entitats diverses, des de l’època  de la segona República a la democràcia, relacionada amb l’Onze de Setembre.

Podeu  consultar els  Inventaris dels Fons d’Arxiu , especialment els Fons FV i Fons F-FV Sèrie Fulls Volants i també al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona trobareu la matèria Onze de Setembre (Diada Nacional de Catalunya).

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us desitgem una bona Diada a tothom!


Deixa un comentari

Tornada i nou curs 2022-2023

Passades les vacances d’estiu tornem a activar el blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República!

Com cada curs us anirem informant sobre temes diversos tant de la biblioteca (activitats que realitzem, exposicions on participem, novetats bibliogràfiques que ens arriben…) com d’altres temàtiques relacionades amb les matèries que toquem: República, Guerra Civil, Exili, Franquisme, etc.

Avui, per donar-vos la benvinguda, us volem parlar d’un descobriment que hem fet recentment.

És de sobres conegut que a la ciutat de Barcelona hi ha els búnquers del Turó de la Rovira al barri del Carmel. Desconeixíem, però, l’existència d’un búnquer secret que es troba també a la ciutat, concretament a la seu de la Mutua Universal, en un palauet, al número 17 de l’avinguda Tibidabo, on es va ubicar el Consolat de la Unió Soviètica durant la Guerra Civil.

L’edifici va ser construït com a residència de la família Andreu. El doctor Salvador Andreu i Grau va ser un important empresari farmacèutic barceloní que va destacar també com a promotor immobiliari. Alguns recordareu les famoses pastilles per la tos que portaven el seu nom. A ell es deu la urbanització del Tibidabo.

En esclatar la Guerra Civil, el palauet va ser requisat per allotjar-hi el consolat soviètic, que a la pràctica feia funcions d’ambaixada, una vegada que Espanya i l’URSS van restablir, el 1936, les relacions diplomàtiques trencades arran de la revolució de 1917.

Els continuats bombardejos sobre Barcelona durant la guerra, van aconsellar la construcció del búnquer. Stalin havia nomenat com a cònsol un dels pesos pesants de la Revolució Russa, Vladímir Antónov-Ovséienko, que capitanejà l’assalt al Palau d’Hivern durant la Revolució d’Octubre i que va culminar amb el triomf bolxevic.

El búnquer té una dimensió de 50 metres quadrats i està en perfecte estat de conservació. Compta amb parets de 40 centímetres de formigó armat i es va fer pensant que s’hi pogués passar llargs períodes de temps i seguir amb l’activitat diplomàtica i consular. Hi ha despatxos i latrines i va tenir un generador elèctric. A l’entrada s’hi conserven antigues plaques soviètiques i una bandera.

Si us heu quedat amb ganes de saber-ne més coses consulteu aquesta entrada del blog Altres Barcelones on es parla a bastament de la figura del cònsol soviètic i també us recomanem aquest reportatge on podreu veure fantàstiques imatges del búnquer :

És una llàstima que no estigui obert al públic, oi?


Deixa un comentari

Estiu 2022!

El Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República comença les vacances d’estiu!

Aquest curs hem pogut tornar a l’activitat que teníem abans de la pandèmia, posar-nos al dia, recuperar tots els serveis que oferim i gaudir plenament de la nostra feina.

Us recordem que la biblioteca seguirà oberta amb els següents horaris:

Si esteu interessats en consultar els de la resta de biblioteques ho podeu fer al web del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Ens retrobem al setembre!


Deixa un comentari

Novetats del mes de juliol del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us presentem les darreres novetats bibliogràfiques que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es troben disponibles al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona, per si us ve de gust, endur-vos-les en préstec i tenir bona lectura per aquest estiu!

Si les voleu consultar a través de la xarxa social Pinterest aquí les teniu:

Destaquem especialment aquests 3 volums de la col·lecció Catalunya Desapareguda corresponents a les poblacions de Vila-Seca, Palamós i Barcelona i que contenen imatges dels nostres fons:

També conté una imatge d’un cartell del nostre fons aquest llibre donat per l’Editorial Galaxia Gutenberg:

El Gobierno de Aragón ha fet donació del catàleg de l’exposició on hem participat amb la cessió de fons i on apareixen imatges de cartells de la nostra col·lecció.

Volem aprofitar, com ja és habitual, per agrair a autors, particulars i institucions la donació del següent material bibliogràfic:

Ramon Felipó i Oriol ens ha donat el seu llibre:

Estanis Alonso el seu:

I el professor Agustí Colomines:

El també professor Pelai Pagès ens ha donat les seves darreres publicacions, incloses al taulell de Pinterest amb la resta de la seva obra donada:

Donatiu Sergio Alsina Franco:

Donatiu Conrad Vilanou:

Donatiu Xavier Martí Bareche:

Donatiu Imma Gibert Jané:

I en darrer lloc comentar-vos que la Fundació Josep Irla ens ha donat un llibre sobre els aforismes de Joan Fuster que hem inclòs amb la resta de donatius que habitualment rebem d’aquesta institució:

Moltíssimes gràcies a tots!