Deixa un comentari

Exposició “Barcelona flashback. Kit d’història en 100 objectes” al Museu d’Història de Barcelona amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 9 d’octubre podeu visitar l’exposició Barcelona Flashback. Kit d’història en 100 objectes que es troba instal·lada a la Casa Padellàs, a la plaça del Rei de Barcelona, transformada com a Casa de la Història de Barcelona i nucli de la xarxa d’espais patrimonials del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) per tota la ciutat.

Aquesta mostra és un viatge en el temps on es repassa, de manera molt innovadora, la història de la ciutat de Barcelona amb d’un mètode de lectura històrica interrogativa a través d’objectes que representen la ciutat, la seva arquitectura i els seus paisatges, inclosos els nous programes ciutadans.

A més d’una exposició, “Barcelona flashback” és una proposta educativa i un projecte de recerca internacional sobre quin és el kit mínim de coneixement i consciència urbana que un museu modern ha de proporcionar, tenint en compte la democràcia i el dret a la ciutat: un mètode de lectura urbana estructurat en cinc parts: testimonis, relats, recorreguts, connexions i patrimonis.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit dos destacats documents del seu fons d’arxiu que es poden veure en aquesta exposició: un cartell sobre l’alcalde Juan Amat Sormaní  de l’any 1901 i un dibuix del barri del Poble Nou que es troba al fons personal Fabre i Huertas i que data de l’any 1979.

De moment, la mostra obre amb caràcter permanent, doncs no s’ha determinat cap data de finalització. Si voleu més informació consulteu la web del MUHBA.

No us la perdeu: l’entrada és gratuita!


Deixa un comentari

Cartes d’un presoner del camp de concentració d’Horta al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de la senyora Maria Guilera Escofet les cartes que el seu pare, Josep Guilera Escofet, va escriure a la seva família (pares, germans i promesa) des del camp de concentració d’Horta (Barcelona) durant els mesos de maig a juliol de 1939. Maria Guilera  va contactar amb la nostra Biblioteca a través de Carme Martín, membre d’ El Pou: Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada i autora del bloc Memòria dels Barris, amb la voluntat de posar a disposició de tothom aquestes cartes perquè, amb paraules seves: la seva lectura serveixi a tots plegats  per evitar el patiment que va suposar la guerra i la posterior repressió que  sense cap mena de compassió van patir els vençuts.

Aquestes cartes, conservades a les golfes de casa la Maria a Avinyonet del Penedès durant més de 80 anys, són retalls de la vida de Josep Guilera. En elles fa arribar a la seva família les seves angúnies, les seves necessitats, els explica com han de demanar l’aval (que mai va arribar) per poder sortir del camp de concentració, el pa, les llaunes de sardina … que necessita per sobreviure, el tabac, el paper …

Reproduïm el petit apunt biogràfic que Maria Guilera ens ha fet arribar sobre el seu pare, perquè ningú millor que ella per explicar-nos la vida de Josep Guilera.

Josep Guilera Escofet (Avinyonet del Penedès, 14 novembre 1914 – 10 agost 2002)

ESTUDIS : Era fill i net de pagesos. El seu avi matern (Josep Escofet) va ser de les primeres persones del poble que, de manera autodidacta, va aprendre a llegir i escriure. El pare només va assistir a l’Escola Pública d’Avinyonet, però sempre em van sorprendre la gran quantitat de coneixements que tenia.  A casa seva sempre es va llegir i en acabar la guerra els llibres existents a la casa van ser cremats pels falangistes del poble. Se’n va salvar algun que estava ben amagat com ara “La República” de Plató que encara conservo. Aquest amor per la lectura i per aprendre els va durar tota la vida.

Podia mantenir una conversa senzilla en francès. Explicava que arribant a França (a l’exili) la primera cosa que va fer va ser adquirir un diccionari castellà-francès. Amb prou feines si tenia unes monedes per comprar menjar i es va comprar aquest diccionari que guardem.

GUERRA : Quan va esclatar el 18 de juliol de 1936, el pare feia el servei militar a la caserna del Bruc. Per tant era militar i va voler anar a l’Escola de Guerra i a l’any 1937 va marxar voluntari al Front d’Aragó. Estava en un poblet anomenat Vicien, prop d’Osca. Té cartes del Castillo de Angiolillo. Es veu que Angiolillo era un anarquista italià molt estimat pels republicans i a vegades en comptes d’escriure el nom del poble on estaven, escrivien això. De l’Aragó va passar a Lleida i més tard va tornar a Barcelona. No va participar en la batalla de l’Ebre. Va adquirir el grau de sergent i conservem el DOG on hi ha el seu nomenament. El 1938 comença la retirada. Arriba a França el febrer de 1939. Primer al Camp d’Argelers, on es posa malalt. Com a militar és atès al vaixell hospital de la Creu Roja a Portvendres. Des d’allà torna a Espanya i va al Camp de presoners d’Horta a Barcelona. Després i durant 18 mesos a un Camp de Concentració, on farà treballs forçats construint una carretera, a Navarra, a la Vall del Roncal

TREBALL: Un cop acabada la guerra, i quan l’any 1941 torna a casa, es troba que els han pres tot, fins i tot matalassos i roba de la casa. El seu germà segon (Pere Guilera Escofet) va ser presoner al “Penal de Cartagena”, un vaixell presó. Va poder tornar a casa uns mesos abans que el pare i va començar a preparar les vinyes, l’hort, el corral… per refer l’economia familiar. Ben aviat entre els dos germans i l’ajut del pare i la mare van començar un negoci de compra venda de vins que els va durar fins la seva jubilació, quan ja havien complert 70 anys.

Tot i que el negoci els va anar bé, mai va deixar de treballar les terres familiars i fins als 82 anys llaurava els camps d’ametllers amb el seu petit tractor. Li agradava molt repetir una frase de Mn. Cinto : “Poeta i llaurador soc i faig la feina tan neta que llauro com un poeta i escric com un llaurador” . I és que de poesies, en sabia un grapat!

FAMÍLIA I AMICS: Es va casar amb la seva promesa MARIA ESCOFET MIQUEL el dia 7 de març de 1945. En tornar a casa, primer s’havien de fer alguns diners abans de pensar en casaments. Explicaven que es van casar a les 7 del matí i que no hi va haver convit. Només una mica de coca i xocolata desfeta pels assistents. I després, de viatge de nuvis a Mallorca. Això es veu que era un luxe.

Van tenir una sola filla i la van fer estudiar. Això, en aquells anys i en un poble, era una cosa una mica estranya. La filla i el gendre sempre van viure al seu costat, a la casa d’Avinyonet. Van tenir dos nets el FREDERIC i el PERE, que van ser la seva gran alegria.

D’amics va conservar-ne alguns del temps de la guerra, com ara el Jaume Mata, que va ser aviador de la República i, més tard, President de l’Associació d’exmilitars republicans, de la qual en va formar part.

POLÍTICA : Mai va voler militar en cap partit polític després de la guerra. Crec que l’escarment havia sigut massa terrible. Això sí, sempre va mostrar simpatia per partits d’esquerra, tot i que no s’acabava de fiar dels “comunistes”. Conservava la simpatia pels anarquistes i deia : ” Només els sants són millors que els veritables anarquistes”.  Quan jo era petita escoltava la “radio pirenaica” i feia comentaris com aquests que recordo. Quan aconseguia trobar l’emissora, tancàvem tots els porticons de les finestres i la posava ben baixeta. L’arribada de la Democràcia li va suposar una gran felicitat.

Maria Guilera Escofet (Avinyonet del Penedès, octubre 2019)

El Fons Personal Josep Guilera Escofet s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i, també, del catàleg de la UB.

Trobareu més informació sobre aquestes cartes al bloc Memòries dels Barris.


Deixa un comentari

Presentem el banc d’imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de  la República disposa d’una ampli banc d’imatges procedents del seu fons documental. Des de 1997, nombroses institucions i entitats, del país i d’arreu, han sol·licitat reproduccions de cartells, documentació d’arxiu, fotografies, premsa i altre tipus de material per documentar exposicions, programes de televisió,  pel·lícules i publicacions diverses. El resultat d’aquesta activitat és una col·lecció de més de 10.000 imatges sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’Exili, el Franquisme i la Transició.

En un primer moment vam crear una base de dades local  per tal de gestionar totes les imatges que anàvem afegint a la col·lecció. Però a partir d’un moment donat, tant el volum d’imatges com l’increment de sol·licituds per part dels nostres usuaris va créixer tant, que ens vam haver de plantejar la creació d’una eina que ens permetés agilitzar la gestió d’aquestes fonts documentals i al mateix temps posar-les a disposició de tothom. Amb la col·laboració de la Unitat de Docència del CRAI vam dissenyar el portal que us presentem.

A dia d’avui, el banc d’imatges conté prop de 4.000 registres amb els camps de descripció, autor, contribuïdor, data, temàtica, tipologia documental, període històric i  procedència.

Pel que fa a les cerques, es poden fer per les següents taxonomies: període històric, tipologia documental, autor, contribuïdors i temàtica.

D’entre les imatges incorporades al portal destaquem les fotografies del fons personal de l’aviador republicà Joan Maluquer Wahl, la col·lecció de retrats del fotògraf Toni Vidal, un fons de fotografies de la Primera Guerra Mundial,  un àlbum de fotografies de l’enterrament d’Alfons XIII, entre altres.

Totes les imatges tenen una nota legal on s’especifica que es pot utilitzar per a usos personals, educatius o de recerca d’acord amb la llei vigent i que es podrà requerir un permís exprés per a usos més amplis.

Les imatges es poden adquirir en alta resolució a un preu de 15.00 € la unitat, més IVA   a través del carret de la compra i la seva reutilització pot requerir la gestió de drets de propietat intel·lectual. El sol·licitant, per tant, es compromet a demanar els corresponents drets d’autor als seus legítims propietaris o a l’entitat de gestió de drets que els trameti, en el cas que ho vulgui publicar.

Cliqueu aquí per accedir al banc d’imatges.


Deixa un comentari

Exposició “Voluntaris masnovins a la guerra del 36” al Masnou amb col·laboració del CRAI Bibioteca del Pavelló de la República

El passat divendres 11 d’octubre es va inaugurar a la Casa de Cultura (Casa Sensat-Pagès) del Masnou l’exposició Voluntaris masnovins a la guerra del 36 , inclosa en el projecte 1939, l’abans i el després. Memòria en xarxa, exposició compartida, de la Diputació de Barcelona i en el projecte de recuperació històrica del Memorial Democràtic que commemora els 80 anys de la fi de la Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció del cartell Les Milícies us necessiten! de l’artista asturià Cristobal Arteche  (Gijón 1900 — Madrid 1964)  per a ser exposat.

En aquesta mostra es podran veure alguns aspectes desconeguts del conflicte armat a la comarca del Maresme.

El mateix dia de la inauguració va tenir lloc l’acte de presentació del llibre  que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya : voluntaris per la llibertat del nostre usuari i amic Gonzalo Berger i que va comptar amb la participació de la historiadora Rosa Toran i de l’alcalde del Masnou Jaume Oliveras.

Dies després es va retre homenatge al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, als jardins de la localitat que porten el seu nom i que recentment han estat remodelats.

L’exposició es podrà visitar fins al dia 1 de desembre  No us la perdeu!

Aprofitem l’avinentesa per desitjar a tothom una bona castanyada i diada de Tots Sants!


Deixa un comentari

La història dels símbols del catalanisme publicada per Enciclopèdia Catalana amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des de fa uns quants dies podeu trobar al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona la magnífica obra que porta per títol Símbols del Catalanisme, editada per Enciclopèdia Catalana i que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Aquesta magna obra recull per primera vegada la història dels símbols més importants del país com la senyera, el Canigó, el monestir de Montserrat, El cant dels ocells, el Fossar de les Moreres, Rafael Casanova, la sardana, l’estelada, Pau Casals, l’estaca o l’1 d’octubre…

Els símbols, elements fonamentals de la conformació de la identitat de totes les societats humanes, s’han originat al llarg de la  història, tant en contextos d’estabilitat com, sobretot, de persecució i de repressió política i cultural.

A través de les  pàgines d’aquesta obra es pot trobar l’origen, l’evolució i la vigència d’una cinquantena de símbols catalanistes i analisi de les causes socials i polítiques que els han generat, amb articles dels d’alguns dels més prestigiosos historiadors catalans com Josep Maria Salrach, Agustí Alcoberro, Josep Pich, David Martínez Fiol, Jordi Cassassas, Giovanni Cattini, Joan B. Culla i Daniel Venteo, aquest darrer encarregat també de la direcció de l’obra.

L’obra té els capítols següents:
  • Els símbols i la consciència col·lectiva catalana de Daniel Venteo
  • Països, símbols, identitats de Joan F. Mira
  • Orígens de l’imaginari a Catalunya de Josep M. Salrach
  • Els segles moderns i la formació de la identitat nacional d’Agustí Alcoverro
  • Les construccions identitàries de la catalanitat vuitcentista de Josep Pich i Mitjana i David Martínez Fiol
  • Les bases del catalanisme contemporani de Jordi Casassas i Giovanni C. Cattini
  • El franquisme, un camp de batalla simbòlic de Joan B. Culla i Clarà
  • Símbols en transició, de la mort de Franco al segle XXI de Daniel Venteo

El llibre compta també amb una extraordinària introducció de l’antropòleg i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Joan F. Mira i està profusament il·lustrat amb més de set-centes cinquanta imatges, algunes completament inèdites. Destaquem en aquest punt el fet que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit reproduccions de documentació diversa dels seus fons bibliogràfics i d’arxiu.

Us ensenyem una petita mostra:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Agraïm a Enciclopèdia Catalana la donació d’un exemplar. Sense la seva generositat no hauria estat possible adquirir-lo i ens sentim molt contents de poder-lo gaudir als nostres fons!


Deixa un comentari

Nova edició de l’Open House Barcelona 2019

El Festival  48h Open House Barcelona  tindrà lloc a la ciutat aquest cap de setmana del 26 i 27 d’octubre i l’edifici del Pavelló de la República, seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, torna a ser un dels edificis participants!

Recordeu que és un esdeveniment cultural anual que treballa per a la divulgació de l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny, i que celebra la seva novena edició a Barcelona.

El projecte Open House va néixer a Londres l’any 1992 i des de llavors s’ha estès a diverses ciutats del món.

L’any 2010 Barcelona es va incorporar a aquest esdeveniment cívic i cultural i les visites programades van tenir tan bona rebuda per part dels barcelonins, que l’experiència s’ha consolidat i any darrera any s’amplia l’oferta de visites.

Enguany les visites a l’edifici del Pavelló de la República seran el diumenge 27 d’octubre de 10 a 19h i consistiran en la visita del pati de l’edifici i la reproducció del Gernika de Picasso.

El Pavelló de la República és una rèplica de l’edifici que es va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, per part del govern de la Segona República espanyola per tal de participar, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Va suposar una fita arquitectònica molt important malgrat ser construït amb una gran limitació de materials, d’acord amb les circumstàncies d’aquell moment. Al pati obert, el pintor malagueny Pablo Picasso va exposar la seva obra més destacada el Gernika.

L’obertura d’edificis durant aquest cap de setmana és una oportunitat única per donar a conèixer espais que normalment no podem visitar i posar en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona i de les ciutats i els pobles veïns que es van incorporant al programa.

 

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República només dir-vos que és un plaer poder formar part d’aquest festival: és una experiència molt positiva i enriquidora!

Us esperem!


Deixa un comentari

Novetats del mes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja ben entrat el mes d’octubre us presentem les novetats bibliogràfiques que han arribat a la biblioteca.

Recordeu que les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest o bé al llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

I si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.

 

Com ja és habitual aprofitem per agrair el donatiu de llibres pel nostre fons al Patronat pro Batea

a la Fundació d ‘Estudis Llibertaris i  Anarcosindicalistes FELLA

a l’antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona Manuel Delgado

i també a Marc Viader i Pericas autor del llibre:

 

 

 

 

 

 

 

 

i a Sònia Garangou autora de l’obra:

 

 

 

 

 

 

 

 

i a Eduard Martí i Valls pel donatiu d’aquest disc de música.

 

 

 

 

 

 

 

Gràcies a tots!