Deixa un comentari

Els nostres usuaris segueixen publicant!

Estem molt contents de poder-vos presentar tot un seguit de llibres i articles dels nostres usuaris que, malgrat la situació de pandèmia mundial per la Covid-19 i tot el que comporta, segueixen investigant i publicant!



  • Viajeros en el país de los sóviets / editors literaris: Josep Pich Mitjana, David Martínez Fiol, Andreu Navarra Ordoño, Josep Puigsech Farràs. Barcelona : Edicions Bellaterra, 2019.

Amb articles de:

-Puigsech Farràs, Josep. Rusia, un potente foco de atracción para el viejo continente. Pàg. 19-39

-Pich Mitjana, Josep. Ángel Pestaña. Un relojero libertario en la Rusia de Lenin (1920). Pàg. 85-103

-Madaula Giménez, Aurora. Un revolucionario profesional en la Rusia revolucionaria. Pàg. 207-224

-Contreras, Josep. Manuel Chaves Nogales. Un periodista excepcional en la URSS de 1928. Pàg. 259-275

-Martínez Fiol, David. Antoni Rovira i Virgili o las “reflexiones de un demoliberal” en la URSS. “Unos Estados Unidos sin capitalistas y sin libertad individual” (1938). Pàg. 327-340


Amb article de:

-Caballer Albareda, Gemma. La caiguda dels murs de la intolerància: les presons i els hospitals a Barcelona vistos per dos quàquers. Pàg. 77-91


Amb article de:

-Ramón Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas: Una nueva torre de Babel. El aprendizaje de lenguas en las Brigadas Internaciales. Pàg. 49-63


  • Arxius i guerra civil / coordinació i edició a cura d’Oriol Riart Arnalot. Esterri d’Àneu : Ajuntament d’Esterri d’Àneu, març 2020.

Amb articles de:

-Queralt Solé Barjau. Les fosses comunes com a contenidors de fonts històriques. Pàg 149-172

-Josep Puigsech Farràs. Arxius URSS i vincles II República-URSS. Pàg.173-184

-Lourdes Prades Artigas. Recuperem la història dels Brigadistes. Presentació de la plataforma SIDBRINT, un projecte viu. Pàg. 205-219

-Adrian Cabezas Sánchez i Joel Ametlla i Pla. L’ús dels arxius en la recuperació d’espais de la Guerra Civil. Pàg. 271-285

-David Gesalí Barrera i David Iñiguez Dieste. Aviació i Guerra Civil Espanyola als arxius. Pàg.237-253



Podeu consultar totes aquestes obres a la biblioteca i si voleu endur-vos la que més us interessi utilitzar el servei de préstec!

Enhorabona a tots els autors per la feina feta!


Deixa un comentari

48H Open House Barcelona 2020

Aquest cap de setmana, del 24 al 25 d’octubre, torna el festival 48h Open House Barcelona que ens permetrà, una vegada més, gaudir de l’arquitectura de la nostra ciutat.

El festival organitza uns itineraris arquitectònics, enguany amb el lema  ‘La ciutat saludable, per visitar un total de 115 edificis de la ciutat entre els quals es troba, com ja va sent habitual els darrers anys, el Pavelló de la República, seu de la nostra biblioteca i arxiu! L’edifici, que data de l’any 1992, és obra dels arquitectes Espinet-Ubach arquitectes i és una rèplica del que fou construït per Josep Lluís Sert i Luís Lacasa l’any 1937 per l’Exposició Universal de París.

La visita serà el diumenge dia 25 de 10 a 19 hores.

A més, amb motiu dels 10 anys del festival, podeu visitar l’exposició ‘La teva experiència i la meva: la teva exposició i la meva’, a l’Espai Mercè Sala de l’intercanviador de Diagonal TMB, fins al 31 de desembre.

Per adaptar-se a les circumstàncies provocades per la pandèmia per la COVID-19, en aquesta edició el festival ofereix, a part de les visites presencials habituals, visites guiades amb audio-guia i activitats virtuals. D’aquesta manera si no voleu sortir al carrer i preferiu quedar-vos a casa, teniu disponibles diversos itineraris virtuals que inclouen podcasts, vídeos 360º, entrevistes i molt més.

48h Open House BCN ha elaborat un protocol de seguretat i prevenció amb l’objectiu de celebrar el festival amb les màximes garanties de seguretat per a voluntaris, organitzadors, treballadors, visitants i proveïdors.

La gran majoria de les activitats són lliures i gratuïtes i si voleu més informació consulteu el web del festival.

No us ho perdeu! Recordeu que l’entrada és gratuïta però l’aforament limitat.


Deixa un comentari

80 aniversari de l’afusellament del president Companys

Avui, dia 15 d’octubre, es commemora el 80 aniversari de la mort del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover, afusellat al Castell de Montjuic de Barcelona, l’any 1940.

El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya. En destaca especialment la documentació personal i familiar, que inclou documents, fotografies, correspondència (cartes i notes manuscrites del president) i poemes de la seva dona Carme Ballester. Mencionar també la documentació relacionada amb l’empresonament, el consell de guerra i l’afusellament: l’ordre de processament, la correspondència, signatures de condol…

Al  CRAI Biblioteca Pavelló de la República  hi ha dipositada una altra part del seu fons personal, la qual consta de correspondència d’ell i sobre ell, així com discursos i declaracions entre 1936 i 1938.

Amb part de material d’aquest fons i altres documents que conservem al nostre arxiu vam elaborar, ja fa uns quants anys, una mostra bibliogràfica i documental relacionada amb la figura de Companys

Enguany, amb motiu del 80è Aniversari del seu afusellament, hem revisat i actualitzat els continguts del recurs i hem afegit per exemple el dossier “Companys, matar un president” amb diversos articles que el periodista Pep Martí ha publicat al diari Nació Digital i que compten amb imatges del nostre fons.


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República membre de IALHI una Associació Internacional d’ Institucions d’Història del Treball

Tenim una molt bona notícia!

Des del passat dia 10 de setembre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és membre d’ IALHI International Institute of Social History amb seu a Amsterdam.

Fa uns quants mesos, aquesta associació fundada l’any 1970, va convidar a la Biblioteca a unir-se a les seves files i els seus membres, reunits en Assemblea General, van ratificar l’admissió.

L’ALHI recull arxius, biblioteques, centres de documentació i museus especialitzats en història i teoria dels moviments laborals i socials.

Actualment, l’associació aplega 122 institucions de tot el món com podeu comprovar al seu llistat de membres. Ha esdevingut la xarxa més important del món d’institucions d’història social i connecta a membres dels cinc continents.

Cada any organitzen una conferència on diversos especialistes es reuneixen i presenten les darreres notícies relacionades amb la temàtica. Es fan també tallers especialitzats i s’aprenen noves metodologies i tècniques.

Si voleu fer un cop d’ull en aquest enllaç trobareu una llistat de les conferencies que han celebrat.

La IALHI ha desenvolupat una plataforma la Social History Portal amb un cercador que funciona como una porta d’entrada comuna a totes les col·leccions dels seus membres.

Es poden fer cerques sobre la història social i del moviment sindical des de finals del segle XVIII fins a principis del sgle XXI. Hi ha més de dos milions d’items!

Trobareu també un servei de noticies amb informació sobre properes conferències, convocatòries, anuncis de publicacions, ressenyes de llibres, informes de conferències, nous llocs web, etc.

Ens congratula formar part d’aquesta associació i desitgem molts anys de col·laboració!


Deixa un comentari

Diada 2020

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República volem desitjar una bona Diada a tothom!

Recordeu que la propera setmana obrim en horari de matins de 8 a 15 hores i a partir del dia 21 tot el dia de 9 a 19 hores.

Abans de venir recomanem llegir atentament les instruccions que dona el CRAI de la Universitat de Barcelona sobre la reobertura de les biblioteques i la cita prèvia

Us deixem amb un recull de material del nostre fons relacionat amb la temàtica de l’Onze de Setembre: segells, cartells, fotografies, adhesius…

Bona Diada i visca Catalunya!


Deixa un comentari

Reobertura del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Estem molt contents de poder-vos anunciar que el proper dilluns 7 de setembre obrim els espais de consulta i estudi del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Heu de saber que es manté la cita prèvia per a la recollida de documents reservats i també per a la consulta de fons.

No cal demanar cita prèvia per al retorn de documents. Recordeu que si voleu documents en préstec els heu de reservar des d’El meu compte i esperar a rebre l’avís de recollida abans de demanar la cita.

Si feu un cop d’ull a la web del CRAI veureu publicats tots els horaris de les biblioteques i els enllaços a les peticions de cites amb els nous calendaris que s’aniran ampliant si les circumstàncies per la pandèmia de la Covid 19 ho permeten.

Del dia 7 de setembre fins el dia 18 l’horari de la biblioteca serà de 8 a 15 hores.

Apartir del dia 21 de setembre obrirem de 9 del matí fins a les 7 de la tarda.

De moment això és tot…

Bona obertura a tothom! Us esperem a la biblioteca… no oblideu portar mascareta!


Deixa un comentari

Estiu 2020

Aquests últims mesos han estat escepcionals.

El confinament ha canviat les nostres vides i després d’aquesta pandèmia sembla que res tornarà a ser el mateix.

Des del nostre blog volem acomiadar aquest trimestre recordant-vos que al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República seguim oferint el servei de préstec amb cita prèvia.

Teniu també la possibilitat d’accedir de forma remota i des de casa a tots els recursos d’informació digitals que el CRAI de la Universitat de Barcelona adquireix pels seus usuaris.

Ens retrobem després de l’estiu!

Cuideu-vos molt.


Deixa un comentari

Josep Carner i Puig-Oriol al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enguany, impulsat pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, se celebra l’any  Josep Carner per commemorar el cinquantenari de la seva mort. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol sumar-se a aquest aniversari recordant-vos que al nostre arxiu custodiem, també, documentació relacionada amb aquest escriptor, conegut com el “Príncep dels poetes”.

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 — Brussel·les, 4 de juny de 1970) periodista, escriptor, poeta i traductor, l’any 1921 ingressà en la carrera consular i exercí càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil es va mantenir fidel a la República i l’any 1939 va perdre el seu càrrec al cos diplomàtic i es va exiliar a Mèxic, on va participar activament en l’activitat cultural i política dels exiliats.  Nomenat conseller del govern del President Irla a l’exili, va tornar a Europa en acabar la Segona Guerra Mundial. S’instal·là  a Brussel·les, fou professor a la Universitat Lliure i al Col·legi d’Europa de Bruges i membre del Consell Nacional de Catalunya a l’exili a Londres (1945-47). A l’abril del 1970, vell i malalt, va anar a Barcelona per una breu estada i dos mesos després moria a Brussel·les. L’any 1978 les seves despulles es van traslladar a Barcelona. Està enterrat al cementiri de Montjuïc. El seu arxiu i la biblioteca personal es poden consultar la Biblioteca de Catalunya.

La documentació de Josep Carner dipositada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta majoritàriament de correspondència amb Manuel Serra i Moret, amb Jordi Arquer i amb Miquel Ferrer, de documentació relacionada amb els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili, amb el Consell Nacional de Catalunya a l’exili i amb el trasllat de les seves despulles al cementiri de Montjuïc l’any 1978. També d’algunes fotografies entre les quals volem destacar un clixé de la primera reunió del Govern de la Generalitat a l’Exili (París 1946), els assistents de la qual eren: Josep Carner, Carles Pi Sunyer, Pompeu Fabra, Joan Comorera, Antoni Rovira i Virgili i el President Josep Irla.

A banda d’aquest material, el nostre usuari  Robert Surroca i Tallaferro, històric militant del Front Nacional de Catalunya, ens ha enviat còpies digitalitzades de diversos documents del seu arxiu personal, relacionats amb Josep Carner i que, segons ell, demostren: la permanent i continuada persecució i repressió, per part dels espanyols, contra tot el que fos català, fins i tot, a un poeta que va sonar com a premi Nobel.

Aquesta documentació cedida per Robert Surroca consta de:

  • Una fotografia d’un monument  a Josep Carner existent a Brussel·les i d’un díptic que es va editar amb motiu de la seva inauguració l’any 2001.
  • Un retall del Correo Catalán del 30 de març de 1976 on s’explica que els exiliats espanyols a Bèlgica han adreçat una petició al consolat de Brussel·les per poder tornar a Espanya sense ser represaliats.
  • Una coberta de la publicació Lligam editada pel Centre Josep Carner, Amics de la Cultura Catalana de Brussel·les, del 1989.
  • Dues fitxes policials del Servicio de Información de Barcelona dels mesos de febrer i abril de 1964, on s’informa que Josep Carner no té antecedents policials –de lo que se deduce que no ha tenido actuación destacada de la época marxista– i que, per tant, pot entrar i sortir d’Espanya.
  • Un informe policial de febrer de 1964,  relacionat amb un homenatge a Josep Carner que un grup de compatriotes (Fèlix Millet, Joan Bautista Cendrós, Lluís Mercader, etc.) li van fer a París. Segons aquest document la finalitat de l’homenatge era considerar Josep Carner como el mayor poeta catalán viviente, ya que no se le conceptúa exiliado, dado que él mismo se marchó voluntariamente años antes de la Guerra de Liberación, al extranjero. El redactor falseja els fets ja que Carner va ser un dels pocs membres del cos diplomàtic que va mantenir-se fidel a la República, no va tornar a Catalunya i es va exiliar primer a Mèxic i en acabar la Segona Guerra Mundial a Brussel·les.

Com diu Robert Surroca, aquests documents policials demostren el rigorós control que, la policia franquista, tenia dels exiliats fins i tot d’un intel·lectual, gens perillós,  com era en Carner.

A l’article “Este Carner”: el poeta als papers de la policia franquista, publicat al diari El Nacional.cat el passat 9 de juny, Joan Safont parla d’aquesta documentació.


2 comentaris

Tornem! Reobertura del CRAI Blioteca del Pavelló de la República

Tornem! Malgrat encara no restablim els horaris habituals i els nostres serveis són restringits, estem molt contents de comunicar-vos que des del proper dimarts dia 16 de juny torna a funcionar el préstec de documents amb l’obligatorietat de reservar-los i de demanar cita prèvia per recollir-los.

L’horari és de 10 a 13 hores i únicament obrim els dimarts.

  • Podreu recollir els documents que prèviament haureu reservat des de El meu compte, tant abans com durant el període de tancament, després de rebre l’avís de recollida i amb cita prèvia.
  • Podreu retornar els documents que tingueu prestats també amb cita prèvia.

Dir-vos també que funciona el servei de còpies digitals d’articles de revista, per a aquells articles que només els tinguem disponibles en versió impresa.

Encara no es pot venir a consultar el fons presencialment, ni utilitzar la biblioteca com a sala d’investigació.

En aquesta pàgina trobareu la informació detallada de la reobertura.

Tenim moltes ganes de rebre a tothom que vulgui venir!


Deixa un comentari

Teresa Alonso Gutiérrez: una nena de Rússia

Avui us volem parlar de Teresa Alonso Gutiérrez, una “nena de Rússia” de 95 anys que ha tingut una vida singular.

Ho farem a través de les paraules del nostre bon amic Eduard Amouroux, secretari de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya:

Nascuda el 18 de març de 1925 en el si d’una família humil oriünda de la província de Segòvia, els seus pares s’havien traslladat a Madrid, on va néixer la primera filla.

Més tard, per motius laborals -el pare era ferroviari- van residir a Donosti, País Basc. La Teresa va néixer al barri d’Eguía.

El 1934, durant la revolució minera d’Astúries, fou assassinat el seu oncle, obrer del carbó i sindicalista. Aquest fet la marcà profundament i amb onze anys ja acompanyava el seu pare, militant de la UGT, als mítings i reunions. Poc després de l’esclat de la Guerra Civil, davant l’amenaça d’invasió de l’exèrcit feixista, amb la mare i la germana es va traslladar a Bilbao, on tenien un cosí que treballava pel Govern Basc presidit per José Antonio Aguirre.

Els atacs feixistes augmentaven i el 26 d’abril de 1937, fa 83 anys, la Teresa anava de Bilbao a Guernika a comprar carn de cavall per a la seva família. Tenia 12 anys. A mig camí el camió es va aturar i curiosa, la nena va pujar a un monticle i des allà va contemplar el terrible bombardeig de Guernika.

La seva família no va dubtar, i a fi de posar-la a resguard, va incorporar-la a una expedició de nens i nenes que es dirigien a l’URSS amb la idea que en finalitzar la guerra, amb la victòria de la república, tornessin a casa. No imaginava la família de Teresa, ni ella tampoc, el que haurien de viure en mig del conflicte bèl·lic més destructiu que la humanitat ha vist mai.

Teresa Alonso va ser testimoni de dues guerres, va empalmar la guerra d’Espanya amb la Segona Guerra mundial. Retornar a Espanya el 1956 amb una filla de 6 anys i una dolorosa lesió a l’esquena.

Viurà amb dificultats econòmiques i amb salut precària vigilada sempre per la policia. S’incorporarà a l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, i amb el company Lluís Martí Bielsa, constituiran un punt de referència permanent del que va ser la lluita antifeixista al continent Europeu.

Als seus 95 anys, la Teresa, des del seu confinament, contempla una altra amenaça, diferent, amb altres armes, però amb la mateixa por. No es només l’amenaça del “coronavirus”, també es l’amenaça d’un nou feixisme que ensenya l’orella.

I Teresa Alonso, que ha fet de la lluita contra el feixisme un dels objectius de la seva vida, aixeca els ulls i contempla preocupada, però com sempre combativa, les àligues negres que tornen a volar sobre els nostres caps. I recorda…

Cuando llegué a la URSS el recibimiento por parte de la gente fue espléndido. Aún hoy me emociono cuando lo recuerdo. Durante el viaje establecí relación con Ignacio, un chicarrón de Éibar, y fue un auténtico “flechazo”. Después de estar en una casa de niños en Kiev, me llevaron a Leningrado donde estudié para perito electricista y trabajé en una fábrica de amperímetros y voltímetros. “

“Cuando los alemanes cercaron Leningrado la convirtieron en una ciudad arrasada por el hambre, la destrucción, sometida a bombardeos continuados, con 40º bajo cero, sin agua, sin luz, la gente parecíamos cadáveres andantes”
“Llegué a comer sopa de cola de carpintero, de suela de zapato. Participé en la defensa de la ciudad como miembro de las Juventudes del Partido Comunista, construyendo trincheras, sacando los muertos de sus casas…Un día un obús me hizo rebotar contra un muro y me causó una lesión de espalda que me dejó dolorida y débil durante largo tiempo. Llegué a pesar 37 kilos. Finalmente, después de 500 días de cerco fui evacuada junto a otros chicos españoles y rusos, y nos llevaron a Georgia donde había una fábrica de hilaturas. Allí, después, de algún incidente desagradable, tuve la suerte de ser adoptada por un zapatero armenio y su maravillosa familia. Les llamaba papá y mamá. Guardo un muy buen recuerdo de ellos. Pero cómo no tenía noticias de Ignacio fui a Moscú a buscarle
.”

Pero no lo encontré. Me enteré que el 9 de marzo despegó del aeródromo de Gdov escoltando a unos bombarderos que iban a atacar Tallin. Fue derribado, pero sobrevivió y perseguido por fascistas letones cuando iban a detenerle se disparó en la sien.”

“Me volví loca, y tuvieron que internarme en un sanatorio, en condiciones muy deterioradas. Todos los días veía a visitarme Vicente Carrión, un español que era el teniente coronel más joven de Ejército Rojo. Nos casamos y me quedé embarazada. Pero yo no estaba enamorada, la cosa no funcionó y yo volví a España con mi hija en 1956”.

Però la relació de Teresa amb Rússia no va acabar. Sempre hi haurà un fil, indestructible, que unirà el cor de Teresa amb el poble rus. Ella guardarà un excel·lent record de la seva estada en aquelles terres, i especialment tindrà un lloc d’honor en la seva memòria pels cinc mesos que Teresa va passar situada a Leningrad.

Teresa amb la medalla de la Federació Russa

Cada cinc anys, la Teresa Alonso rep, del Consolat rus, una medalla commemorativa del triomf del poble soviètic sobre el nazisme a la Segona Guerra Mundial.

És un homenatge a la seva participació en la lluita al setge de Leningrad, quan la ciutat va quedar rodejada per les tropes alemanyes. Un reconeixement a la seva participació en les diferents tasques pròpies de la defensa: des de la construcció de fortificacions, a fer bombes de mà en una fàbrica, visitar als soldats ferits, enterrar els morts abandonats al carrer.

Aquest any, la Pandèmia i l’Estat d’Alarma han modificat el lliurament de la distinció.

Dies abans, una trucada del Consolat li va notificar la visita a casa seva, el 9 de maig, dia de la capitulació nazi, d’una delegació diplomàtica russa per fer-li lliurament de la medalla. Aquell dia una trucada per l’intèrfon li va anunciar presència de dos persones a la porta. Eren els funcionaris del consolat am mascaretes i guants. Un d’ells resta a la porta, l’altre, d’aspecte solemne, entra. S’atansa a una tauleta, i diposita un gran ram de flors, una capsa de bombons i la medalla.

Per seguretat, comunica que, contra el seu desig, aquest cop no li podrà col·locar personalment la Medalla. Però això no disminueix la solemnitat del moment, i una ràfega de rècords envaeix a Teresa Alonso.

Quatre dies desprès Teresa Alonso rep una comunicació oficial de la presidència de la Federació Russa, signada pel president Vladimir Putin en la qual se li agreix la seva participació en la lluita contra la invasió alemanya i se la felicita per la seva contribució a la victòria final sobre el nazi-feixisme.