Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

La “Ruta al Exilio” passa de nou pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tal i com ja us vam informar en aquest mateix blog, fa uns quants mesos, concretament el passat 29 d’abril es va presentar la segona edició de la Ruta al Exilio, en un acte a Madrid, on va ser convidada Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que enguany es tornava a convertir, com en l’edició anterior, en el “Punt 0” de recepció dels joves que participen en aquest projecte educatiu.

Us recordem que el projecte Ruta al Exilio va sorgir l’any 2021, impulsat pel Instituto de la Juventud Injuve i per l’ Observatori Europeu de Memòries – Fundació Solidaritat UB i organitzat per la asociación Be Wild Be Proud.

Després d’un període de selecció de participants, quaranta joves van ser escollits per un viatge formatiu que recorre les rutes transpirinenques de l’exili republicà espanyol, des de l’Alt Empordà fins al sud-est de França, fonamentalment a peu i amb autobús durant els darrers quinze dies del mes de juliol de 2022.

L’activitat de la ruta consisteix essencialment en la realització de tallers històrics i culturals, marxes per la muntanya i visites a museus i memorials.

L’objectiu és, no només indagar en les causes i conseqüències de l’Exili republicà espanyol, sinó també en els processos de reconstrucció de memòria i construcció de la identitat nacional al territori de l’estat espanyol, comparant-los amb altres processos similars a països propers.

La idea es poder dotar al jovent participant d’eines per establir connexions entre relats del passat, esdeveniments del present i imaginaris del futur, promocionant-ne l’esperit cívic i la participació activa en la resolució de conflictes actuals.

Enguany, el pati Gernika del Pavelló de la República va tornar a ser l’escenari de rebuda dels participants. Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va fer una introducció sobre l’edifici i la seva significació i tot seguit es van desplaçar a la biblioteca per poder veure els fons de l’hemeroteca, destacant el recurs sobre revistes d’exili  que tenim, així també com una mostra de cartells de la Guerra Civil, i dels documents i d’objectes de l’exili republicà seleccionats per l’ocasió.

Un cop acabada la visita, que va ser molt profitosa, tot l’equip va partir pel següent punt de la ruta ja en terres de l’Alt Empordà!

Aquí en teniu tota la crònica gràfica:


Deixa un comentari

Diada 2022

Aquest diumenge, 11 de setembre, celebrem la Diada Nacional de Catalunya!

Des de fa uns quants anys al blog us anem mostrant material dels nostres fons relacionat amb la temàtica.

Enguany hem fet aquesta filmació amb imatges d’adhesius de la nostra col·lecció. Alguns ja us els hem mostrat en altres ocasions però, si feu una ullada a aquest vídeo en trobareu de nous!

La col·lecció d’adhesius polítics i històrics consta de més de 16.000 unitats documentals i prové de donacions de particulars i d’entitats i també d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger. No para mai de créixer i és per aquest motiu que sempre tenim nou material per mostrar!

Com és habitual us recordem també que, a banda d’aquests adhesius, tenim tot tipus de material (segells, cartells…) i documentació generada per institucions, organitzacions i entitats diverses, des de l’època  de la segona República a la democràcia, relacionada amb l’Onze de Setembre.

Podeu  consultar els  Inventaris dels Fons d’Arxiu , especialment els Fons FV i Fons F-FV Sèrie Fulls Volants i també al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona trobareu la matèria Onze de Setembre (Diada Nacional de Catalunya).

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us desitgem una bona Diada a tothom!


Deixa un comentari

Una donació amb històries: El fons documental de José Luis Infiesta Pérez del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Aquest passat dimecres, dia 6 de juliol, va tenir lloc, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’acte d’homenatge:

Una donació amb històries. El fons documental de José Luis Infiesta Pérez, Alcofar Nassaes, del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

José Luis Infiesta Pérez (Saragossa, 1921 – Barcelona, 2006) fou un prestigiós metge i investigador, que fins l’any 1996 va signar els seus escrits amb el pseudònim de José Luis Alcofar Nassaes.

Dedicà els darrers quaranta anys de la seva vida al camp de la recerca i es va centrar en la marina, l’artilleria i la intervenció estrangera a la Guerra Civil espanyola.

Son especialment importants els treballs sobre la intervenció soviètica en el bàndol republicà i la italiana en ambdós bàndols.

Entre els seus llibres destaquen títols com: Los asesores soviéticos en la Guerra Civil española; CTV: los legionarios italianos en la Guerra Civil española; SPANSKY: los extranjeros que lucharon en la Guerra Civil española; La Marina de Guerra Italiana en la Guerra Civil española.

Va col·laborar assíduament en publicacions com: Historia y Vida o la Revista General de Marina.

Va ser coordinador de les col·leccions de biografies i temes catalans Gent Nostra i Terra Nostra, i va publicar tres edicions d’una Guia Turística de Catalunya i una altra d’Andorra.

Alguns dels seus treballs més extensos romanen inèdits, com una Història de les Operacions Militars a Catalunya durant la Guerra Civil.

Des de l’any 2007, l’equip que treballa a la biblioteca, ha estat treballant per classificar i catalogar el fons documental que José Luis Infiesta Pérez va anar recollint durant anys i anys d’esforç i dedicació.

La col·lecció l’integren més de 4.000 llibres sobre la Guerra Civil, els bombardeigs, la marina de guerra o les Brigades Internacionals, així com també un nombre important de publicacions periòdiques, documentació d’arxiu i fotografies.


Actualment, tot aquest fons està a disposició de la comunitat científica i investigadora, i també de qualsevol persona interessada en la història militar.

A tall d’exemple podem dir que tenim una base de dades interna que recull tot l’arxiu gràfic:


Ha estat una feina d’equip en la qual hi ha participat el personal de la biblioteca, nombrosos estudiants en pràctiques i els fills de l’historiador, que sempre ens han recolzat en el dia a dia.
Aquest acte d’homenatge va servir per veure els resultats de tota aquesta feina que són els que us mostrem a continuació:

Hi van assistir familiars i amics com Rosa Busquets, Directora de la Biblioteca del Museu Marítim, Isabel Margarit, directora de la revista Historia y Vida, Jordi Vilardell, periodista que va fer la darrera entrevista a Infiesta, entre d’altres…

Creiem que, entre tots plegats, hem aconseguit acomplir la voluntat del José Luís de preservar i difondre tot el que durant tants anys va ser un dels al·licients de la seva vida.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: documentació diversa de Manuel Viusà i Gertrudis Galí

El passat mes de maig el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de la senyora Imma Gibert Janer documentació diversa de la parella formada pel pintor i gravador Manuel Viusà i Camps i l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré. A causa de la dedicació política i del compromís amb l’independentisme català de M. Viusà, tots dos van haver d’exiliar-se. El gran compromís polític va determinar no solament les seves vides sinó també tota la seva producció artística.

Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 14 de desembre de 1917 – París, 11 de febrer de 1998) fou un pintor i activista polític català, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya i l’Exèrcit Popular Català. Fill d’un descarregador del port i d’una planxadora, quan esclatà la Guerra civil espanyola es presentà voluntari i lluità al front d’Aragó amb la Columna Roja i Negra. Més tard lluità amb gent del PSUC a Bell-lloc d’Urgell i el 1938 fou fet presoner pels italians a Seròs. Internat en un camp de presoners a Valladolid, als sis mesos aconseguí tornar a Barcelona. En acabar la guerra es va casar amb l’artista escultora Gertrudis Galí Mallofré. El 1939  es va unir al Front Nacional de Catalunya. El 1948 marxà a l’exili. Instal·lat a Canet de la Marenda (Rosselló), des d’allà editava les revistes Ariel i Per Catalunya. El 1956 es traslladà a París, des d’on es dedicà a la tasca editorial, col·laborà molt activament amb el FNC i també organitzà els concerts a París de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a finals dels anys seixanta, i va dirigir les gestions davant el govern d’Alemanya per tal que Carme Ballester, vídua del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, rebés una pensió com a reparació per víctima de guerra. El 1979 fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), juntament amb Josep Maria Batista i Roca i Jaume Martínez Vendrell, i d’haver gestionat la compra d’armes al traficant catalano-suís Sporri. El govern francès va denegar la sol·licitud per no aportar cap prova. Tanmateix, això l’obligà a exiliar-se novament, aquest cop a Veneçuela, on hi romangué, junt amb la seva muller, prop de tres anys. El 1982 va tornar a Europa i va establir la seva residència entre Andorra la Vella i París. Va morir exiliat a París l’11 de febrer de 1998. Fou un dels pintors catalans importants de la segona meitat del segle xx. La seva obra, figurativa, d’un post-impressionisme colpidor i melancòlic, és avui altament valorada als mercats d’art internacionals.

Gertrudis Galí i Mallofré (Terrassa, 27 de desembre de 1912 – París, 11 de febrer de 1998), fou una escultora catalana, dedicada també al dibuix, la pintura, el gravat i el tapís. Formada a la Llotja de Barcelona en plena eufòria republicana, acabà dedicant-se a l’escultura. Començà en el dibuix i la pintura en els difícils anys de la postguerra retratant famílies benestants de Terrassa, on s’havia instal·lat amb el seu marit Manuel Viusà, fugint de Barcelona a causa del seu compromís polític. El 1948 s’exilià a Canet de la Marenda des d’on va començar a treballar el fang i feia petites escultures i rajoles de terracota que Manuel Viusà s’encarregava de pintar i enfornar. Arribats a París el 1956, començà a treballar el metall. La figura humana, especialment la femenina, fou la gran protagonista de les seves obres. Fou una polifacètica artista dedicada al dibuix, a la pintura, al gravat, al tapís i especialment a l’escultura. Amb el seu marit compartí llurs grans passions: la família –van tenir 4 fills i mai deixà la seva dedicació artística-, l’art –malgrat les penúries econòmiques que els va tocar viure- i el compromís amb el catalanisme més radical.

El fons conté catàlegs d’exposicions de Manuel Viusà, de Gertrudis Galí i de la seva filla, també artista, Núria Viusà, documentació relacionada amb el Centre de Gravat d’Encamp (Andorra), des d’on la parella realitzava la seva obra i també organitzava tallers i cursos d’estiu, i algunes fotografies. Abasta cronològicament des del anys seixanta fins a l’any de la seva mort, el 1998, i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal F. Xavier Martí Bareche

L’any 2021 el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de F. Xavier Martí Bareche -llicenciat en història, empleat de banca des de 1976 fins a 1990 i càrrec sindical de CCOO des de 1978 fins a 1987- materials diversos que va anar reunint per a l’elaboració de la seva tesi doctoral sobre Els treballadors del sector bancari i financer a Catalunya entre 1909 i 1939 i que finalment no va acabar. La seva tesi tenia com a objectiu documentar i analitzar la historia laboral d´aquest sector durant aquells anys i restituir amb noms i cognoms la memòria històrica d´aquests treballadors, molts d’ells represaliats laborals que no tornen a reingressar al banc fins al 1979 amb la Llei d´Amnistia Laboral, exiliats, deportats i alguns morts al front o a camps de concentració alemanys i austríacs.

El fons conté publicacions d’aquests anys relacionades amb els treballadors bancaris, bibliografia (capítols de llibres, articles, etc.) que tracten sobre aquest tema, correspondència i entrevistes amb alguns d’aquests treballadors o els seus familiars, un expedient de depuració de l’any 1939 d’un empleat de la Sucursal d’Igualada del Banc de Biscaia, notes i fitxes manuscrites i mecanoscrites i el treball de recerca Els treballadors de Banca a Catalunya (1909-1939). Aproximació i estudis preliminars sobre els treballadors mercantils elaborat per F. Xavier Martí Bareche l’any 1989. Part d’aquesta documentació està digitalitzada.

La donació inclou alguns fullets i premsa relacionats amb treballadors i sindicats del sector bancari als anys trenta com Reflexos : Torxa dels Treballadors del Banc de Biscaia a CatalunyaUnió : Portantveu dels treballadors del Banc Aleman Trasatlàntic (UGT) o Brújula : portavoz de los trabajadores del Banco Zaragozano. Aquest material s’ha incorporat a la biblioteca i l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Com diu Xavier Martí Bareche: aquests materials expliquen l’existència d’una tipologia de treballadors del sector serveis que va néixer i créixer al llarg dels segles XIX i XX i que en el període republicà i durant la Guerra Civil va tenir un paper important, tant dins del moviment obrer a Catalunya com en l’estructura de l’economia col·lectivitzada.

El fons personal F. Xavier Martí Bareche, ocupa 0,40 metres lineals, cronològicament abasta des de principis del segle XX fins als anys 1980 i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

L’any 1987 F. Xavier Martí Bareche va cedir al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona el fons DPP (CCOO_Arxiu.2) que consta de documentació del sector bancari d’aquest i altres sindicats, des dels anys seixanta fins a finals dels vuitanta del segle passat.


Deixa un comentari

Congrés i Jornades amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana, des d’avui fins al dimecres dia 22 de juny, té lloc el II Congrés Internacional Herències/Legacies, organitzat per la Secció d’Història Contemporània i Món Actual del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

El Congrés, que aplega més de 150 investigadors i investigadores d’arreu del món, organitza els seus treballs en 23 taules temàtiques. Les podeu consultar amb detall en l’extens programa que han publicat.

La sessió d’obertura és a càrrec de Patrizia Dogliani de la Università di Bologna, que parla sobre “Memòries públiques i llegats culturals dels Feixismes a l’Europa de Postguerra”, a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història.

Clausura el congrés, el dia 22, a les 11:30 hores, a l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, una taula rodona sobre “El futur del passat. Documents i materials a l’era digital” amb Catarina Alves Costa de la Universidade Nova de Lisboa, Àngels Bernal, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Joaquim Borràs dels Arxius de l’Ajuntament de Barcelona i que serà moderada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El congrés és de lliure accés per si hi voleu assistir!

D’altra banda, avui i demà tenen lloc les V Jornades de la Història de l’Edició que, enguany, porten per títol L’exili republicà de 1939 i l’edició: Nous Horitzons, a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona,

Tracten sobre la creació, l’edició, la circulació i la recepció dels llibres i les revistes dels refugiats republicans durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, principalment a França i a Mèxic, però també a l’Argentina, l’Uruguai o a l’Espanya franquista.

El punt central és l’estudi dels agents, principalment dels editors, i de les labors individuals i col·lectives que duien a terme en el manteniment dels valors culturals, socials i polítics que els va conduir a aquest desterrament, però també en els projectes empresarials i ens els aspectes de funcionament.

Un altre punt important serà l’anàlisi de les publicacions periòdiques fetes des de l’exili i per a l’exili en països com ara Mèxic, on una comunitat de refugiats nombrosa permetia l’existència d’una xarxa de producció i de consum intern que, a més, proveïa d’altres països i fins i tot a l’interior.

També s’analitzaran les connexions entre els diferents països que acolliren aquests refugiats i activistes culturals, així com de la comunicació d’aquests editors amb els que treballaven a Espanya, en unes difícils condicions censores i econòmiques.

A partir de fons patrimonials, d’eines tecnològiques, de portals disponibles a la xarxa i de noves investigacions, sabrem de la tasca de noms ben coneguts de l’edició de l’exili i d’altres que, menys cèlebres, encara queden per estudiar i reivindicar.

Precisament, Lourdes Prades i Olga Giralt, responsable i arxivera del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, presenten aquesta tarda, dins la Secció I, dedicada als recursos per a l’estudi de l’edició de l’exili la ponència Els fons bibliogràfics i d’arxiu del Pavelló de la República per a la investigació de l’edició de l’exili: possibles línies d’investigació.

Es poden seguir les intervencions presencialment o en línia.

Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que, fins al 15 de juliol de 2022, teniu temps de visitar a la primera planta de la Facultat, l’exposició bibliogràfica «L’exili republicà i l’edició: amb lletres i paper».

Aquesta mostra és un recorregut a través de l’obra publicada per les editorials creades pels exiliats republicans de la Guerra Civil Espanyola, principalment a França i Mèxic, però també a l’Argentina o Xile.

S’hi poden veure llibres que descriuen l’obra de la República, els desastres de la Guerra Civil o la vida als camps del Sud de França; llibres de literatura espanyola i catalana, així com obres traduïdes; llibres tècnics i divulgatius de qualitat, però també novel·les curtes i d’altres gèneres populars com ara l’autoajuda; diaris i revistes fetes a l’exili, per a l’exili i també per ser introduïdes clandestinament a Espanya.

Molts dels exemplars en exposició provenen del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i de fons particulars, entre d’altres.

Avui, a les 18:00 hores, en el marc de les Jornades hi haurà una visita guiada de l’exposició a càrrec d’un dels seus comissaris, Javier Campillo, cap de la Biblioteca Manuel Azaña de l’Instituto Cervantes de Toulouse.

No us ho perdeu!
 


Deixa un comentari

La col·lecció de segells i vinyetes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: història i recursos

Avui us volem parlar d’una de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es tracta de la de Segells i Vinyetes que consta de 1.168 unitats documentals emeses durant el segle XX, i, des d´un punt de vista gràfic, constitueix una font d’anàlisi imprescindible per a l´estudi de la història política i social del país.

De la primera meitat del segle XX destaquen els segells realitzats per a l´Exposició Internacional de 1929, i els dels períodes de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, de diverses poblacions i  temàtiques. També una sèrie editada pels “Amigos de la Unión Soviètica”, amb fotografies de la vida quotidiana a l’URSS durant el règim estalinista.

De la segona part del segle XX, són curiosos els editats a l’exili, com la sèrie de la Comissió de Turisme de l’Associació d’Hotelers i Similars emesa amb finalitats  patriòtiques i il·lustrada amb fotografies, en blanc i negre, de diversos indrets de la ciutat de Barcelona o un segell del Front Nacional de Catalunya expedit per contribuir a la Resistència antifranquista.

Del període franquista, sobresurten els de l’Agrupación Sindical de Radio y Televisión, o els de José Antonio Primo de Rivera, amb la consigna “Arriba España”.

Pel que fa als del període de la Transició  i fins a l’actualitat, són interessants els del Congrés de Cultura Catalana del 1977 i els dels Comitès 88, amb la figura de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona.

La col·lecció de Segells i Vinyetes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República es troba digitalitzada a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

També es pot consultar a la xarxa social Pinterest on trobareu un taulell especial per a la sèrie editada pels Amigos de la Unión Soviética.

La digitalització de tota la col·lecció permet posar a l´abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material poc conegut fins ara, pel fet de pertànyer a col·leccions privades normalment poc accessibles.

Miquel Seco, professor jubilat de la Universitat de Barcelona, va venir fa uns dies a consultar la col·lecció i es va oferir a fer una cerca documental per identificar els catàlegs podien aparèixer aquests segells i vinyetes.

Va trobar diversos catàlegs especialitzats on es detallen les característiques, variacions possibles i de vegades la tirada que es va fer de cada peça. No surten preus perquè el valor de cadascun depen de la seva raresa.

Destaquem els de l’editorial EDIFIL, un referent de la filatèlia espanyola, que tenen també catàleg de bitllets locals de la guerra civil:

I el recurs en línia Sobre Historia Postal y Filatelia de la Guerra Civil española, amb un catàleg especial sobre Viñetas políticas republicanas de la Guerra Civil Española, de l’associació AFINET de col·leccionistes filatèlics:

Volem agrair des d’aquí la col·laboració del professor Miquel Seco. La seva feina serà de gran utilitat!


Deixa un comentari

Nova edició del Festival Solidarity Park 2022 amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El dia 30 de maig de 1937, en plena Guerra civil espanyola, un submarí franquista va enfonsar, a uns 400 metres de la costa de Malgrat, el vaixell Ciudad de Barcelona que portava brigadistes internacionals de Marsella a Barcelona. Eren principalment d’Amèrica del Nord, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, però alguns van venir d’Escandinàvia, Austràlia i Nova Zelanda. Hi havia també un grup de pilots francesos i passatgers senegalesos.

Molts passatgers van ser salvats per barques de Guàrdia de Costa Republicanes i hidroavions, així com els pescadors locals.

El vaixell resta a l’aigua, enfonsat. Anys més tard, en ple franquisme, serà esmicolat per obtenir-ne ferro.

Aquest cap de setmana passat, del 27 al 30 de maig a Malgrat de Mar, ha tingut lloc el Festival Solidarity Park 2022.

Solidarity Park és un projecte sociocultural de participació comunitària, vinculat al memorial dedicat al record dels Brigadistes Internacionals que van morir al ser torpedinat el vaixell Ciudad de Barcelona.

El Festival va consistir en un conjunt d’actes amb actuacions musicals, exposicions artístiques i històriques, un mercat, xerrades, visites històriques, etc.

Enguany, 85 anys després, s’ha pogut inaugurar un monument, obra de l’escultor anglès Rob MacDonald, que ha estat una realitat gràcies a la participació comunitària i al suport municipal. Es troba ubicat al Passeig del Mar, just al costat de l’estació de tren, commemora la història del vaixell i recorda als brigadistes desapareguts.

El primer dia del Festival, el divendres 27 de maig, hi va haver una trobada d’estudiants i familiars de Brigadistes Internacionals. Hi van participar les Escoles Fonlladosa, l’institut Ramon Turró, l’Institut Escola Lloret de Mar, l’escola Vedruna i Conny Dahmen en representació dels seus alumnes de l’institut Johann-Gottfried-Herder de Colònia, Alemanya.

Per la tarda, a la Sala Joaquim Garriga de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, es va inaugurar l’exposició “Brigades internacionals i multilingüisme” comissariada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT i per Ramon Naya del CRAI Campus Mundet de la Universitat de Barcelona, que es podrà veure fins al 3 de juny.

Ambdós van impartir una conferència amb el mateix nom que l’exposició tot just abans de la seva obertura.

L’exposició vol mostrar com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com deien els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

La mostra ha comptat amb el suport del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que ha cedit nombrós material relacionat amb la matèria, així com de SIDBRINT i de la Secció de Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Agraïm la col·laboració del Grup de Difusió del CRAI de la Universitat de Barcelona i, en especial, a la seva responsable Laura Miró, per proporcionar el marxandatge que es va entregar a familiars i entitats relacionades amb les Brigades Internacionals i a altres participants que van assistir al Festival i que han fet viatjar les bosses arreu del món, des de Catalunya a Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units, Canadà i, fins hi tot, han arribat a Nova Zelanda!

La segona jornada de commemoració del 85è aniversari de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona va tenir com a protagonista el Mercat d’Entitats i Associacions de Memòria Històrica amb la participació de: Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Associació La Voz Ahogada Projecte Escènic, Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró, Amical Antics Guerrillers de Catalunya i Amical de Mauthausen.

Destaquem també la presentació del llibre “Les aigües de l’oblit. Una història dels brigadistes internacionals del Ciudad de Barcelona”, de la historiadora Sònia Garangou Tarrés. Ben aviat el trobareu al catàleg del CRAI, doncs la seva autora n’ha fet donació pel fons de la nostra biblioteca.

El diumenge 29, va ser el dia de la inauguració del monument i, finalment el dilluns dia 30, va tenir lloc una emotiva ofrena floral a càrrec dels familiars dels brigadistes, que va comptar amb l’actuació de totes les corals convidades al Festival que van interpretar La Internacional, himne que cantaven els brigadistes mentre s’enfonsava el vaixell.

Esperem que l’any vinent es pugui repetir l’experiència amb el mateix èxit de participants!


Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’abril la Fundació Andreu Nin, a través de l’historiador i amic Andy Durgan, va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, material d’arxiu que havia rebut de l’historiador suís Peter Huber.

La documentació, procedent del Российский государственный архив социально-политической истории (РГАСПИ) (Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica, RGASPI), Secció del Komintern (POUM, 1935-1937), està relacionada amb la repressió que van patir els militants del POUM i els trotskistes en general, molts d’ells milicians durant la Guerra Civil espanyola, per part de la Unió Soviètica i del Govern de la Segona República espanyola entre els anys 1935 i 1937.

El fons conté:

1- Els interrogatoris fets a Barcelona a Paula Dobler (setembre de 1937) i a Joseph Burkhardt (juliol 1937).

·  Paula Dobler (1910 -1987), es va establir temporalment a Barcelona el 1932 amb el periodista i fotògraf alemany Joseph Burkhardt. El desembre de 1936, va tornar a Barcelona i treballà com a tècnica a la seu del POUM. Va ser detinguda pels comunistes el 16 de juny de 1937 arran dels fets de maig, juntament amb altres membres del POUM. Va passar quatre mesos a la presó però no va aguanta la pressió i va cedir als interrogatoris. Finalment, va ser posada en llibertat i l’any 1939 va tornar a ocupar la feina de secretària del POUM però des de l’exili a París. Descoberta poques setmanes després, va fugir a Suïssa.

·  Joseph Burkhardt (1915-1937),  periodista i fotògraf alemany i parella de Paula Dobler. Membre del Batalló Hans Beimler de la Brigada CXXIX, va ser detingut i interrogat a Barcelona el juliol de 1937. Va morir al front de Belchite el setembre de 1937.

2- Documentació confiscada a Julián Gorki i  Luisa Hesinger de la seva residència a Barcelona dels anys  1937-1938: llistats amb diversos llibres, articles i escrits de Gorki, cartes entre  la parella, correspondència dels anys 1936 – 1937 de Victor Serge i Andreu Nin, entre altres, documentació interna dels Comitès Executiu i Central del POUM dels anys 1936-1937 i les conclusions relacionades amb el POUM extretes de la documentació confiscada. 

3- Documentació del DEDIDE (Departamento Especial de Información del Estado): comunicats, llistats, informes confidencials, etc.  sobre estrangers, molts d’ells detinguts a Barcelona, dels mesos juny a  setembre de 1937.

4- Correspondència sobre el cas del coronel Gregorio Verdú Verdú: inclou fonamentalment documents relacionats amb les gestions realitzades per André Marty sobre el Coronel Verdú Verdú (VII Cos de l’Exèrcit de la República) i el seu paper en la repatriació de brigadistes, entre els quals hi ha una carta adreçada al President Juan Negrin  de juliol de 1938.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie i es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

El buidatge d’aquest material permetrà completar i incorporar nova informació al portal SIBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) relacionada sobretot amb als voluntaris internacionals, trotskistes, que van venir a defensar la República però que no van formar part de les Brigades Internacionals.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons DPP (PTE-PTC_Arxiu Manuel Gràcia)

El fons DPP (PTE-PTC_Arxiu Manuel Gràcia), fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Manuel Gràcia Luño l’any 2021.

Conté tota mena de documentació del Partit del Treball d’Espanya, a Catalunya i a altres territoris de l’estat espanyol, des dels seus orígens a finals dels anys 60 fins a la seva dissolució l’any 1980, compilada per Manuel Gràcia al llarg dels seus anys de militància en aquest partit. També inclou documents de diverses organitzacions de l’esquerra comunista maoista (PCE(i), CSUT, JGRE, etc.) que van tenir una vinculació estreta amb el PTE-PTC.

Manuel Gràcia en un míting del PTE, al barri del Bon Pastor de Barcelona, durant la campanya electoral de les eleccions generals del març del 1979

El fons consta fonamentalment de: documentació interna del PTE-PTC generada pels seus diferents òrgans polítics interns (resolucions, comunicats, informes, ponències a congressos, dossiers dels diferents moviments sectorials en què intervenia el partitcorrespondència, etc.); material relacionat amb les diverses escissions i unificacions viscudes per aquest partit; documents sobre els diferents processos electorals en què va participar; textos teòrics sobre els diversos temes que impulsava el partit (moviment veïnal, feminista, estudiantil, juvenil i universitari, democratització de les forces armades, etc.).

Cal destacar els informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona, relacionats amb el control, seguiment i  repressió patits per les organitzacions d’extrema esquerra i els seus militants entre els anys 1967 i 1980, així com els materials relacionats amb l’organització i realització de les Jornades catalanes de la dona celebrades a Barcelona el maig de 1976.

La documentació inclou també fulls volants i documents d’altres organitzacions polítiques actives durant aquests anys.

El fons ocupa 2’70 metres lineals i consta de 8 subsèries creades en funció dels diferents partits vinculats a la història del Partit del Treball d’Espanya.

  • Subsèrie 1: Partido Comunista de España (internacional) / Partido Comunista de España (internacional-Línea Proletaria)
  • Subsèrie 2: Partido del Trabajo de España / Joven Guardia Roja de España / Partido del Trabajo de España – Partido Comunista de Unificación (PTE-PCU)
  • Subsèrie 3: Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores (CSUT )
  • Subsèrie 4: Partit del Treball de Catalunya (PTC)
  • Subsèrie 5: Partido del Trabajo de España _Organización Revolucionaria de Trabajadores (ORT-PT) / Partido de los Trabajadores de España (Unificación ORT_PT)
  • Subsèrie 6: Altres organitzacions polítiques
    • Organitzacions polítiques vinculades al PTE – PTC
    • Organitzacions polítiques diverses
  • Subsèrie 7: Informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona (1967-1980)
  • Subsèrie 8: Manuel Gràcia. Materials per a treballs d’investigació sobre el PTE – PTC

La donació consta també de premsa, cartells, adhesius i material divers que s’ha incorporat a les diferents col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons s’ha incorporat a la Sèrie Documents Partits Polítics i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib. A causa del volum de la documentació i de què bona part són còpies hem elaborat un inventari sumari.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia també els fons: Fons DPP, Subsèrie PTE, Partido del Trabajo de España, el Fons DPP. Subsèrie Partit del Treball de Catalunya (Arxiu Pa,Treball, Llibertat) i el Fons DPP, Subsèrie PTE (PT-ORT), Partido de los Trabajadores de España, Unificación PT-ORT, així com publicacions periòdiques i bibliografia relacionada amb aquestes organitzacions polítiques de l’esquerra comunista maoista i que trobareu al Cercabib.