Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Amadeo Clariana Petit

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut  de Josep Maria Clariana Rosa documentació del seu pare, Amadeo Clariana Petit (Barcelona, 1909 – 1967), membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que durant la Guerra Civil va lluitar amb l’exèrcit franquista i l’any 1941 es va allistar com a voluntari a la División Azul.

A través de la documentació del fons personal  sabem que l’any 1938, Amadeo Clariana formava part de l’exèrcit franquista com a artiller 2n., primer al Regiment de cavalleria Farlosio nº10 a Valladolid i a partir d’agost de 1938 al Regiment d’Artilleria lleugera nº 13 a Medina de Rioseco. Que al setembre d’aquell mateix any el van destinar al front de l’Ebre, on va prendre part en totes les operacions militars fins al final de la guerra i que es va llicenciar el 15 de maig de 1939.

Va fixar la seva residència a Barcelona i va treballar com a auxiliar de secretaria a la Delegació del Districte VII de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS a Barcelona. El 1941 es va incorporar a la División Española de Voluntarios (División Azul), concretament a la 14 Bateria del IV Grup d’Artilleria, i va participar en les dues campanyes de Rússia.  Al juny del 1942, es va llicenciar, va entregar el vestuari i l’equipament alemanys i va tornar a Barcelona. Al novembre, es va reincorporar a l’Ajuntament de Barcelona com a Guàrdia urbà i es va casar amb Adelaida Rosa. Al desembre, el Generalísimo Franco li va concedir la Cruz Roja del Mérito Militar pels seus serveis a les dues campanyes de Rússia durant Segona Guerra Mundial.

Els anys 1943 i 1944 va ocupar càrrecs de responsabilitat, primer al Districte V (Barcelona) de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS com a Jefe de la calle del Este entre los números 1 y 18 de la ciutat de Barcelona i el 1944 a la Jefatura Provincial de Barcelona de la Defensa Pasiva Nacional com a Jefe del Bloque 7 del subsector 4 del Distrito III.

El fons personal Amadeo Clariana consta també de diversos documents personals i familiars (certificats de naixement, matrimoni i mort, cèdules d’identitat, sol·licitud d’un ajut de nupcialitat a l’Ajuntament de Barcelona, etc.).

A banda de la documentació en suport paper, el fons inclou tota una sèrie d’objectes militars com ara: dues plaques metàl·liques d’identificació de soldats de la División Azul, alguns brodats, d’entre els quals destaquen un amb l’àliga nazi (Reichsadler) i un altre amb l’escut no reglamentari de la División Azul, diverses agulles de pit i insígnies de la Falange Española, cintes Mèrit Militar (Maria Cristina, Guerra Civil, Campanya d’hivern a Rússia, etc.), dues medalles, una pels serveis prestats al front (Decret 26/1/1937) i una altra de la Secció Femenina de l’Auxilio Social i una condecoració als sometents (Decret 17/9/1923).

Aquests objectes s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons documental d’Amadeo Clariana Petit s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.


Deixa un comentari

El film “La dona del segle” i el documental “La Sagi una pionera del Barça” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dins el marc de la programació especial que TV3 va emetre el passat dia 8 de març per commemorar el Dia Internacional de les Dones, vam poder veure, dins l’espai de “La gran pel·lícula” l’estrena del film  La dona del segle, produït per Televisió de Catalunya, Distinto Films, RTVE i en coproducció amb Voramar Films i À Punt Mèdia, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La pel·lícula, basada en la novel·la de Margarita Melgar: La mujer del siglo i dirigida per Sílvia Quer,  se situa als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919. S’inaugura l’exposició d’Isidre Nonell, el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas, la directora de l’establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu amb una de les dependentes. La jove se’n surt tan bé d’aquest malentès que li acaben oferint feina. Però hi ha un problema: les ” sigleres ” són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat. Tot això situat en la Barcelona convulsa del moment i amb un esdeveniment que marcarà el futur de tots els treballadors del país: la vaga de la Canadenca.

Precisament informació i documentació sobre la vaga de la Canadenca és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha aportat a aquesta pel·lícula.

El conflicte va començar al gener de 1919 quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda per «La Canadenca» per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. És significativa la rellevància d’aquesta vaga, molt ben preparada tot i ser improvisada, ja que hi havia l’absència dels principals líders sindicals empresonats al buc cuirassat Pelayo al port de Barcelona.

El resultat va ser l’ acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores, l’alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, la capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadaments. Tot un èxit.

Si us la vau perdre, encara es pot veure a TV3 alacarta.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat també en la producció del documental La Sagi, una pionera del Barça, que es va poder veure el passat dia 12 de març al Sense Ficció , espai que, precisament durant el mes de març, i coincidint amb el seu desè aniversari, ha centrat els seus treballs en les dones.

Es tracta d’una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta, dirigida per Francesc Escribano i Josep Serra Mateu.

L’actriu Anna Sahun dona vida a Anna Maria Martínez Sagi, una dona independent i moderna que va ser esportista, principalment va destacar en el llançament de javelina, poeta i periodista, una personalitat avançada al seu temps que va lluitar per la seva independència en un moment històric com la Segona República i que va acceptar també, l’any 1934, un càrrec a la junta del Barça amb la condició de poder millorar la situació de les dones a través de l’esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l’ambient insà de les fàbriques.

Va dimitir al cap d’un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista. Una dona a la directiva del Barça no es tornaria a donar fins més de 70 anys després!

Acabada la Guerra civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Quan a finals dels 60 va tornar, es va trobar una Catalunya a la qual no es va poder adaptar mai.

El documental ressegueix les seves passes cercant aquelles persones que la van conèixer, alhora que també busca estudiosos de la seva obra. No us el perdeu!


1 comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Luis Romero Pérez

A finals de l’any 2018 Javier Romero Martinengo va cedir, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), el fons documental i la  biblioteca particular del seu pare, l’escriptor Luis Romero Pérez, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

Luis Romero Pérez (Barcelona, 1916 – 2009) és un escriptor català de la postguerra, membre de l’anomenat moviment neorealista hispànic del segle XX. Va dedicar una part important de la seva producció literària a la Guerra Civil i va ser guanyador dels premis de novel·la Nadal (1951) per la seva obra La Noria, Planeta (1963) per El Cacique i Ramon Llull (1991) per Castell de cartes, Durant la Guerra civil va ser empresonat pels republicans al castell de Montjuïc i més tard va combatre a la División Azul.

El fons personal de Luis Romero Pérez agrupa la documentació reunida i generada per l’escriptor durant la producció i publicació de les obres Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) i Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982).

 

Cronològicament, el fons comprèn gairebé tot el segle XX, però destaca pel seu volum i pel seu valor històric, el material relacionat amb la Guerra Civil i el franquisme, ocupa 0’90 metres lineals i consta de 4 subsèries:

  • Subsèrie 1: Conté fotografíes, la majoria del període de la Guerra Civil, i documentació diversa (originals o còpies) generada durant la Segona República espanyola (1931-1939) i el franquisme.
  • Subsèrie 2: Conté testimonis, molts d’ells inèdits, de persones que van viure o protagonitzar esdeveniments diversos estudiats per Luis Romero com, per exemple, el dia de l’Alzamiento (18 juliol 1936) a diverses ciutats de l’estat, la sublevació contra el Govern Negrin a la Base Naval de Cartagena i el cop d’estat de Segismundo Casado (5 març 1939) o l’assassinat de José Calvo Sotelo (13 juliol 1936).
  • Subsèrie 3: Conté multitud de materials reunits per Luis Romero durant  l’elaboració de les seves novel·les: Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) y Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982). La majoria són notes manuscrites amb apunts de tota mena (cronologies, apunts biogràfics de diversos personatges, esborranys, etc.).
  • Subsèrie 4: Consta dels contactes epistolars mantinguts per Luis Romero amb multitud de personatges (Diego Abad de Santillán, Julio Alvarez del Bayo, Enriqueta Calvo Sotelo, Francisco Galán, Joan García Oliver, David Gasca, Vicenç Guarner, Dolores Ibárruri, Dionisio Ridruejo, Ramón Salas Larrazábal, Josep Tarradellas i un llarg etcètera), protagonistes de fets que van tenir lloc fonamentalment durant la Guerra Civil espanyola.

El fons documental de Luis Romero s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al  catàleg del CRAI.


Deixa un comentari

Exposició “Abril de 1979. 40 anys d’ajuntaments democràtics” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A la planta baixa del Casal Pere Quart de Sabadell, conegut popularment com les Voltes de Ca l’Oliver, podeu veure l’exposició que porta per títol Abril de 1979. 40 anys d’ajuntaments democràtics, inaugurada el passat més de gener i que commemora el quarantè aniversari de les primeres eleccions municipals a l’estat espanyol després de la dictadura.

La mostra, organitzada per l’Ajuntament de Sabadell i comissionada per l’ex regidor Antonio Rodríguez Galián, té per objectiu fer un repàs dels esdeveniments històrics, polítics i socials de la Transició política des de la dictadura franquista fins a la democràcia.

Recordem que el dia 3 d’abril de 1979 van tenir lloc les primeres eleccions municipals de la incipient democràcia després de la caiguda de la dictadura.

Aquelles eleccions a la ciutat de Sabadell les va guanyar el Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC  tot i que sense majoria absoluta: van accedir al govern a través d’un pacte de govern amb el Partit Socialista de Catalunya PSC.

L’alcalde fou Antoni Farrés i Sabater (Sabadell, 4 d’abril de 1945 – 13 de febrer de 2009) considerat un referent del municipalisme català. Era catalanista, antifranquista i defensor dels drets dels treballadors. Exercí el càrrec durant 20 anys, de 1979 a 1999.

Aquell consistori va tenir quatre grups municipals: el PSUC, amb 13 regidors, el PSC amb 6, CiU també amb 6 i UCD amb 2. A partir de 1983, i fins 1995, Antoni Farrés va guanyar totes les municipals per majoria absoluta.

Presa de possessió del primer ajuntament el 1979 | Joan Brunet i Mauri

Presa de possessió del primer ajuntament el 1979 | Joan Brunet i Mauri

L’exposició, que més endavant anirà itinerant per diferents espais de Sabadell, conté textos, fotografies, cartells, gràfics, plànols, documentació de l’època i algun vídeo.

Està organitzada en 3 àmbits diferents:

  • Antecedents: règim de Franco, moviment obrer i veïnal i oposició política.
  • Context: la protesta ciutadana, la vaga general de febrer del 1976, la vaga del metall i la mobilització que donarà lloc a les eleccions de juny de 1977, les primeres de la democràcia després de la dictadura franquista. I finalment el context de crisi econòmica i institucionalització democràtica que donarà pas a les eleccions municipals d’abril de 1979.
  • Eleccions Municipals: candidatures que es van presentar al 1979, els resultats i breu anàlisi territorial. La composició d’aquell consistori, acabant amb un record de l’ex alcalde Antoni Farrés

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, hi col·labora amb la reproducció de material fotogràfic del nostre arxiu provinent del Fons Personal Xavier Vinader. periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat oriünd de també de la ciutat de Sabadell.

No us perdeu aquesta mostra!


Deixa un comentari

Exposició “Enemic a la Vista! La defensa de la costa al Maresme (1936-1939)” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat diumenge dia 27 de gener es va inaugurar a Arenys de Mar l’exposició Enemic a la Vista! La defensa de la costa al Maresme (1936-1939).

Durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la costa del Maresme va ser un enclavament geogràfic important en el desenvolupament del conflicte.

Es van construir diferents tipus de fortificacions per a la vigilància i la defensa: nius de metralladores, bateries de costa, observatoris, etc, amb l’objectiu de protegir el litoral i les poblacions costaneres d’una possible incursió procedent del mar.

Des de l’illa de Mallorca, en mans de les forces rebels es van realitzar diversos atacs aeris contra la població civil.

Aquesta mostra recorda aquests anys difícils per a la població de la comarca que va patir diversos atacs marítims i aeris a indrets com Mataró, Calella, Malgrat de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar…

Mitjançant els panells expositors és pot conèixer com es va organitzar la defensa del litoral per part del govern de la República i quina era la tasca dels Carrabiners. A través de la documentació dels espies, es veu la importància que tenia tota aquesta xarxa de defensa per al bàndol rebel.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb la reproducció de dos cartells de la nostra col·lecció:

La mostra, que commemora els 80 anys del final de la Guerra Civil, es podrà visitar fins al mes de desembre de 2019 a la sala d’exposicions temporals, a la planta baixa del Museu Marès de la Punta al Carrer de l’Església, 43 d’Arenys de Mar.

Els horaris són: de dimarts a dissabte de 10 a 13h i de 16 a 18h. I diumenges i festius d’11 a 13h.

L’entrada és gratuïta! No us ho perdeu.

Us deixem amb algunes imatges de la inauguració:


Deixa un comentari

Exposició “Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàcia” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’any 2018 va estar dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra  amb motiu dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i dels 100 de la publicació de la seva obra més significativa la Gramàtica catalana.

Per aquest motiu, el passat dia 12 de desembre, va tenir lloc la inauguració de l’exposició que porta per títol Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàciaa la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimenatació, organitzada per la mateixa facultat i pels Serveis Lingüístics i el vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’una mostra sorgida a partir del treball guanyador d’un grup d’alumnes del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona al voltant del tema de l’ús el català a la Facultat de Farmàcia, concretament sobre la recuperació del català durant l’època de la Transició espanyola.

La mostra planteja un recorregut cronològic que arrenca als anys trenta del segle XX mitjançant textos, fotografies i documentació original.

L’aixecament militar del 1936 i l’inici de la guerra van tenir repercussions que afectaren a tots els àmbits de la vida pública i privada, i la vida acadèmica no en va ser una excepció. L’any 1940 l’aleshores Facultat de Farmàcia reprèn l’activitat acadèmica amb la normativa vigent suspesa, professors depurats o empresonats i la llengua catalana prohibida. Les classes s’impartien només en castellà i l’ús científic de la llengua catalana es converteix en una activitat il·legal. Alguns científics continuen publicant articles en català de manera clandestina!

A partir dels anys seixanta, van sorgir les primeres inciatives per recuperar el català a les aules.  El curs 1976-1977, professors i estudiants aconsegueixen que, per primera vegada, s’imparteixin classes de Bioquímica en català. L’any 1977 es creen grups de foment de la llengua catalana que s’agrupen sota el nom de grups dinamitzadors del català, constituïts bàsicament per estudiants.

Després de la mort del dictador, es produeixen, encara de manera continguda, accions de recuperació del català en la vida acadèmica.

És a partir de l’any 1978, amb l’elecció del rector d’Antoni Maria Badia i Margarit quan s’inicia de manera més clara el període de recuperació democràtica i de normalització lingüística a la Universitat.  Per exemple es va presentar la primera tesi doctoral en català. El mateix any, amb motiu de la festa patronal es va llegir el primer discurs acadèmic en català, que esdevingué també la primera publicació institucional en català de la Facultat. Un any després, comencen els cursos de llengua catalana per a tots els col·lectius.

Finalment, el 1985 s’aproven els Estatuts de la Universitat de Barcelona restablint-se el règim d’autonomia universitària i s’instaura l’oficialitat del català.

La mostra destaca la voluntat compartida de professors, estudiants i personal d’administració i serveis per normalitzar la presència del català a la Facultat, així com la tasca dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona que dona suport al manteniment i la millora de l’ús actual de la llengua a tota la Universitat.

Es pot visitar al vestíbul principal de la Facultat de Farmàcia fins al 5 d’abril de 2019 i l’entrada és lliure!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció d’una selecció de 15 adhesius i 1 cartell corresponents a campanyes per a l’ús del català dels anys 70 i 80 que es poden veure als plafons i espais expositius.

Esperem que us agradi. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Museïtzació del Refugi de Sant Just Desvern amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El projecte de rehabilitació i museïtzació del refugi antiaeri de la població de Sant Just Desvern ja és una realitat!

Aquest espai tancat durant més de 80 anys, per fi va obrir les seves portes el més d’octubre passat. El projecte ha estat liderat per l’Arxiu Històric de dita població amb la voluntat de recuperar el refugi que es va construir per protegir la població civil durant els bombardeigs de la Guerra Civil espanyola.

La seva rehabilitació i obertura a la ciutadania vol ser testimoni de la resistència de la població civil enfront dels perills de qualsevol guerra.

La ciutat de Barcelona va patir els dies 16, 17, 18 de març de 1938 uns terribles bombardeigs. Aquest fets i les constants alarmes van ser els detonants que van portar la Junta Local de Defensa Passiva a reclamar la construcció d’aquest refugi.

L’Ajuntament de Sant Just va encarregar l’obra a la “Col·lectiva Paletes”, o Col·lectivitat del Ram de l’Edificació. Paletes i Manobres, i va comptar amb la participació de veïnat.

De fet Sant Just va patir quatre bombardeigs, tant d’artilleria com d’aviació i el d’octubre de 1938, a la carretera, fou el que més danys provocà.

El refugi té 165 metres de llargària entre les dues boques d’entrada, la primera situada al pati de les Escoles i la segona al carrer de l’Ateneu. El recorregut el configura una única galeria d’un metre d’amplada. Els dos accessos no són rectes sinó en forma de lletra U per evitar els possibles danys causats per les bombes i la metralla. El refugi està construït en terrenys d’argiles i de pissarres.

Pot ser per aquest motiu durant els anys de la postguerra, i degut també a les condicions climatològiques, el refugi  va ser utilitzat com a espai dedicat al cultiu dels xampinyons!

La tècnica constructiva era idèntica a l’emprada en les mines d’aigua doncs a la vila de Sant Just es comptava amb l’expertesa de diversos minaires.

En l’actualitat són molt poques les persones que  poden explicar en primera persona com van viure aquests bombardeigs. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a diverses persones que van ser testimonis directes dels fets i que podeu trobar a la mateixa web del refugi.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  ha col·laborat en aquest projecte amb la reproducció d’imatges que s’incorporaran al web i al vídeo que s’estan realitzant des de l’Ajuntament i que encara no han donat per acabats.

Us avisem que, per motius relatius a la conservació del refugi, les visites han de ser programades. Us podeu inscriure aquí.

No us perdeu l’experiència!