Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

“España el siglo XX en color” nova sèrie de la productora Minoria Absoluta amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de desembre de 2022 es va estrenar España, el siglo XX en color, una ambiciosa producció històrica de sis capítols que retrata el segle XX com no s’havia vist mai, gràcies a un exhaustiu procés d’acoloriment.

A través del naixement del cinema i de les primeres imatges enregistrades a Espanya, la sèrie fa un recorregut des de finals del segle XIX fins als anys setanta.


Un viatge exclusiu a la història d’Espanya amb imatges sorprenents, acolorides per primera vegada i sonoritzades de forma realista per realçar-ne la vivesa i l’espectacularitat.

Una sèrie impactant alhora que didàctica, amb una narració viva i emotiva que ofereix a l’espectador una nova forma de veure el passat que ens permetrà entendre el present.

Produïda per RTVE en col·laboració amb Minoria Absoluta, ‘Espanya, el segle XX en color’ és la primera sèrie documental que produeix RTVE amb material d’arxiu acolorit, seguint les petjades d’altres produccions europees i americanes de gran èxit internacional. També ha comptat amb la participació de la Filmoteca Espanyola.

A través del naixement del cinema i de les primeres imatges gravades a l’estat espanyol, es pot veure a un joveníssim Alfons XIII, que acaba ser proclamat rei; a l’artista Concha Piquer en el primer enregistrament cinematogràfic sonor en castellà; el cop d’estat de Primo de Rivera de 1923 i el naixement de la Segona República; la Guerra Civil espanyola; el naixement de la dictadura de Franco; la mort del torero Manolete; el naixement de l’empresa SEAT i de Televisió Espanyola; l’arribada del turisme; l’aparició d’ETA; les primeres manifestacions; el naixement del sindicalisme i el feminisme; la mort del dictador Franco i l’arribada de la democràcia.

Al segon capítol es parla sobre la Guerra Civil espanyola i s’hi poden veure reproduccions de material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com aquests cartells, entre d’altres, de la nostra col·lecció de cartells polítics i històrics,  amb més d’11.000 unitats i que constitueix, des del punt de vista històric, una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins als nostres dies.

Us recordem que d’aquest fons s’han digitalitzat més de 1100 cartells corresponents al període de la Segona República espanyola i la Guerra Civil que es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya.   


Deixa un comentari

Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural

El  24 de febrer del 2022 va tenir lloc el Simposi Internacional Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objectiu d’oferir una aproximació personal i professional d’aquest historiador especialitzat en l’estudi de la censura durant el franquisme.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi va participar presentant el Fons personal Manuel L. Abellán custodiat al seu arxiu.

Fruit d’aquell Simposi, l’Institut d’Estudis Catalans acaba de publicar l’obra Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural que recull les diferents comunicacions que s’hi van presentar.

L’edició, a cura d’Enric Gallén i Mireia Sopena, conté: “Presentació” d’Enric Gallén;  “Semblanza de Manel” d’Albert Cañagueral Rey; “El mestratge entre els estudiants i col·legues a la Universitat d’Amsterdam” de Núria Arbonés Aran i Josep Lluís Orts Molines; “Des de París i Amsterdam. Manuel L. Abellán, precursor de la història cultural” d’Olívia Gassol i Bellet; “La producción escrita de Manuel L. Abellán: una interpretación de la censura” de José Andrés de Blas; “Balance crítico de los estudios sobre la censura editorial franquista” de Cristina Suárez Toledano; “Manel L. Abellán: censura editorial y estudios literarios” de Fernando Larraz; “La censura vista pels escriptors catalans. Una aproximació crítica a un estudi inèdit” de Mireia Sopena Buixens i, finalment, una aproximació històrica i bibliogràfica a partir del Fons personal de Manuel L. Abellan custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Semblança de Manuel L. Abellán i Bibliografia de Manuel L. Abellán, d’Olga Giralt i Lourdes Prades.

La publicació està diponible en línia al portal de publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans i al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.

El Fons personal Manuel L. Abellán fou cedit a la Universitat de Barcelona l’any 2016 per la seva vídua Constance Kuijpers. Ocupa 3,20 metres lineals, agrupa la documentació generada durant la seva carrera professional, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries. La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que podeu consultar al Cercabib del CRAI de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.


Deixa un comentari

Exposició “Crim i delicte” al Museu d’Història de Catalunya amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de desembre es va inaugurar l’exposició Crim i delicte al Museu d’Història de Catalunya, organitzada juntament amb la Universitat de Barcelona. Comissariada per l’escriptor Andreu Martín, especialista en novel·la negra, la mostra fa un recorregut per la història de la delinqüència durant la postguerra a través de la col·lecció de Criminalística de la UB.

Crim i delicte presenta una selecció d’objectes procedents de l’antic Museu de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, creat el 1955 sota l’impuls del Dr. Octavio Pérez-Vitoria, catedràtic del Seminari de Dret Penal i fundador i director de l’Institut. El fons del Museu de Criminologia es va formar a partir dels béns, instruments i aparells que va rebre dels arxius judicials de l’Audiència Provincial de Barcelona, els quals s’havien emprat per cometre delictes o com a proves en els judicis que se’n van derivar.

Tots aquests materials constitueixen una col·lecció molt valuosa per entendre les motivacions i el modus operandi criminal sorgit del context polític i social de l’Espanya, grisa, del franquisme.

Les peces d’aquesta col·lecció parlen d’homicidis, robatoris, estafes i altres delictes habituals de l’època. Aquests delictes, moltes vegades considerats menors, convivien amb d’altres que tenien més ressò a la premsa, que va tenir un paper fonamental en la narrativa de la criminalitat.

L’any 2016 el Museu d’Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona van emprendre un camí de col·laboració que ha permès, mitjançant diverses exposicions, donar a conèixer algunes col·leccions creades per departaments, facultats o centres de recerca, que constitueixen un ric i molt divers patrimoni cultural.

Aquest camí arriba ara a la seva fi amb aquesta exposició que il·lustra com la premsa, la literatura, sobretot a partir del boom de la novel·la negra, i el cinema han contribuït a mostrar el món de la delinqüència a la societat.

En Ramon Romero Coma, historiador i antic becari i estudiant en pràctiques del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha estat el documentalista de la mostra. En Ramon s’ha encarregat de seleccionar material divers de l’hemeroteca de la biblioteca que trobareu reproduït a l’exposició destacant diversos exemplars de El Caso el setmanari sensacionalista de successos que es va editar a Madrid durant l’època franquista i que presentava als seus lectors reportatges amb detalls escabrosos sobre tragèdies com parricidis, crims de passió i altres misèries humanes de caràcter escandalós i cruent.
Es va convertir al llarg de quaranta anys en una publicació de referència sobre els assassinats de l’Estat.
Durant els seus darrers anys El Caso tingué una certa competència amb ¿Por Qué?, una publicació de les mateixes característiques editada a Barcelona durant més o menys la mateixa època de la que us en vam parlar en un altre post del nostre blog.

Teniu temps fins al 26 de febrer per anar a veure aquesta fantàstica exposició! No us la perdeu!


2 comentaris

Nadal 2022!

Tenim les Festes de Nadal a tocar!

Els CRAI biblioteca obriran durant aquest període amb els seus horaris habituals amb les següents excepcions:

  • Del 24 de desembre de 2022 al 1r de gener de 2023, ambdós inclosos, tots els CRAI biblioteca romandran tancats.
  • El 5 de gener de 2023 els CRAI biblioteca tancaran dues hores abans del seu horari habitual.
  • El 6 de gener de 2023 tots els CRAI biblioteca romandran tancats.

Si hi esteu interessats, podeu consultar els horaris en període d’exàmens del primer semestre del curs 2022-23.

Us mostrem aquesta Dècima Nadalenca de l’any 1973 que pertany al Fons DO Sèrie Documents d’Exili del nostre arxiu. Aquest fons fou donat per Jordi Arquer, militant del POUM exiliat a França, i conté documentació generada per institucions, organitzacions i associacions polítiques, sindicals i culturals de l’exili català i espanyol, fonamentalment a França però també a la resta d’Europa i Amèrica.

La Dècima fou escrita per Ramon Arrufat i Arrufat (Les Borges Blanques, Garrigues 1897 – Barcelona 1981), escriptor i polític independentista català afiliat a Estat Català. L’any 1925 es traslladà a Barcelona on va participar en la formació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va formar part del grup Elements d’Estat Català i més tard del Partit Nacionalista Català. També va militar al Front Nacional de Catalunya. Malgrat que després de la Guerra Civil no es va exiliar, va patir presó i mai va acceptar la condició de vençut.

L’equip del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us desitja unes Bones Festes i un millor Any Nou!

Ens retrobem el 2023!


2 comentaris

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Peña Ibérica – Cruces de Sangre

El Fons Peña Ibérica – Cruces de Sangre fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República la tardor del 2022 per Albert Roqué.

La Peña Deportiva Ibérica fou un grupuscle fundat l’any 1925 per ultradretans, espanyolistes, anticatalanistes i aficionats al RCD Espanyol de Barcelona. Estava integrat per funcionaris de l’Estat i exmilitants dels Sindicats Lliures i de La Traza, així com per militars i alguns obrers. Dirigit per José María Poblador Álvarez i Francisco Palau Rabassó, durant els primers anys, malgrat el caràcter polític dels seus fundadors, es va dedicar fonamentalment a promoure enfrontaments amb aficionats del Futbol Club Barcelona.

El 1927, el sector més polític es va fer amb la nova junta, va canviar el nom per Peña Ibérica a seques i va apostar per ampliar les seves actuacions. A partir d’ara l’ultraespanyolisme i l’anticatalanisme militant protagonitzaran l’activitat de la Peña i el tema esportiu anirà perdent pes.

L’any 1930 la Peña Ibérica va contactar amb el recentment fundat per José María Albiñana Sanz, Partido Nacionalista Español i es va convertir en la plataforma d’aquest partit per estendre el seu projecte a Catalunya. La premsa els anomenava Legionarios españoles.

L’entesa amb el PNE, però, va durar poc: el Ibèrics trenquen el seu acord amb aquest partit i es bolquen, sense perdre, però, la seva autonomia, en l’anomenat Comité de Acción Española. Poc abans de la proclamació de la Segona República es presenten com un grup gairebé feixista.

El 15 d’abril de 1931, la seu de la Peña Ibérica a la plaça Universitat de Barcelona va ser arrasada per un grup encapçalat per José García Miranda (Capità Rojo): el Governador Civil Lluís Companys havia ordenat clausurar totes les entitats monàrquiques, alfonsines i carlines. El 1936, però, la Peña Ibèrica i els Sindicats Lliures es van unir i actuar clandestinament amb el nom de Cruces de Sangre.

En esclatar la Guerra Civil, l’ultraespanyolisme de dretes va quedar esborrat del mapa polític en dos dies i no va tornar a aixecar el cap fins al 1939, ja que la major part dels seus membres van fugir a l’Espanya franquista, es van amagar o van ser empresonats i, alguns, executats.

En acabar la Guerra Civil els supervivents de Cruces de Sangre i d’altres grupuscles ultradretans es van incorporar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

La Peña Ibérica va promoure la publicació de diversos setmanaris: Lucha Deportiva (1926) i La Verdad Deportiva (1928), Furia espanyola (1929).

El fons conté documentació diversa dels anys 1936 a 1946 (llistats d’associats, crides a la població, textos sobre la gloriosa cruzada de liberación, etc.) i documents relacionats amb el paper que van jugar els seus membres els dies 18 i 19 de juliol de 1936 a Barcelona després de l’Alzamiento Nacional. En acabar la Guerra Civil, molts d’ells van sol·licitar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS ser condecorats amb la Medalla de la Vieja Guardia per la seva participació en el cop militar del 19 de juliol a Barcelona.

El fons consta també de correspondència i papers personals de Francisco Palau Rabassó.

Francisco Palau Rabassó (El Vendrell, 1900 – 1954), va ser un enginyer tèxtil i militant espanyolista de Catalunya. El 1920 va fundar la Joventut Jaimista del Vendrell, el 1922 va participar en la fundació dels Grups Esportius Iberia (GEI) i el 1923 en la de la Peña Deportiva Ibèrica, vinculada al RCD Espanyol. Després de la proclamació de la Segona República, va accentuar el seu compromís polític: va participar en conspiracions antirepublicanes amb alfonsins, carlins i antics dirigents dels Sindicats Lliures i l’abril de 1932 van planejar fins i tot atemptar contra Niceto Alcalá-Zamora i Manuel Azaña i assaltar el palau de la Generalitat. El maig de 1936 els Sindicats Lliures i la Peña Ibèrica van unir esforços per actuar clandestinament sota el nom de Cruces de Sangre. Es va nomenar un comitè directiu format per Francisco Palau, per la Peña Ibèrica, i Ramón Sales, pels Lliures. En les seves proclames, redactades pel mateix Palau, defensaven el recurs a la violència com a única solució per a Espanya i la necessitat d’un Estat totalitari corporatiu. En produir-se la sublevació del 19 de juliol a Barcelona, ​​Palau es va presentar a la Caserna de la Guàrdia Civil al carrer del Consell de Cent, però en conèixer que la Guàrdia Civil no es sumaria al cop d’Estat, va fugir i es va refugiar a València, on va passar la guerra amb un altre nom. Després de la Guerra Civil espanyola, en veure triomfar els postulats pels quals havia lluitat tota la vida, es va retirar de la política activa. Durant el règim del general Franco li van oferir diversos càrrecs públics, ​​però no en va acceptar cap.

El fons ocupa 0,10 metres lineals i abasta cronològicament des de l’any 1936 fins al 1946. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.



Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a la revista Archivoz

La revista Archivoz : International Archives Magazine, Testimonios sobre archivos y gestión documental, nascuda el 2017, és una publicació digital d’àmbit internacional dedicada a la divulgació de l’arxivística i la gestió documental.

L’any 2022 el CRAI de la Universitat de Barcelona va signar un conveni de col·laboració amb Archivoz amb l’objectiu de donar a conèixer els fons i col·leccions de les seves biblioteques patrimonials: Fons antic, Pavelló de la República, Lletres i Belles Arts. El compromís és d’una incorporació bianual per part del CRAI.

La col·laboració es va estrenar l’abril d’aquest any 2022 amb un article dedicat al CRAI Biblioteca de Reserva: El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca de Reserva (CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona). Inclòs en l’apartat ‘Joies documentals’, es tracta d’una passejada pels seus fons, col·leccions i serveis.

Aquest mes de desembre es publica el segon article, dedicat en aquest cas al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

L’article, inclòs també en l’apartat “Joies documentals”, defineix el Pavelló de la República com un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la Transició espanyola, descriu tots els seus fons, posant especial èmfasi en la documentació d’arxiu, en les col·leccions especials i en la difusió d’aquest fons patrimonial a través de les xarxes socials, de multitud d’iniciatives culturals i, seguint la missió i els valors que defineixen el CRAI de la Universitat de Barcelona, mitjançant sessions destinades a presentar el nostre patrimoni documental.

La revista té un abast multilingüe i en aquest cas l’article s’ofereix en castellà.


Deixa un comentari

Exposició “Francesc Tosquelles: Como una máquina de coser en un campo de trigo”al Museo Reina Sofía amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de setembre es va inaugurar al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia l’exposició Francesc Tosquelles. Como una máquina de coser en un campo de trigo organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), pel mateix Museo Reina Sofía i comissariada per Carles Guerra i Joana Masó.

Aquesta mostra es va poder veure amb anterioritat a Les Abattoirs. Musée – FRAC Occitanie de Toulouse (14 octubre, 2021 – 6 març, 2022) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona – CCCB (8 abril – 28 agost, 2022) i després de la seva estada al museu de Madrid viatjarà a l’American Folk Art Museum de Nova York (12 juny – 23 octubre, 2023).

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat en totes les ocasions, nombrós material. Destaquen dos cartells originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

Francesc Tosquelles al jardí de l’Hospital Psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, c. 1944-1945. Fotografia: Romain Vigouroux, Colecció família Ou-Rabah Tosquelles. Reproducció fotogràfica: © Roberto Ruiz

L’exposició recupera la història d’aquest psiquiatre (Reus 1912-Granges-sur-Lot, 1994) exiliat a França des del 1939. Tosquelles, a l’Institut Pere Mata de Reus, al camp de concentració de Septfonds i, sobretot, a l’Hospital Psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole (França) desenvolupa una pràctica radicalment innovadora que vincula l’exercici clínic amb la política i la cultura. Així, durant la República i sota l’Europa dels feixismes, aborda l’arrel social de la malaltia mental transformant, des de la humanització, la institució psiquiàtrica.

El títol de la mostra remet a la frase de Lautréamont que va inspirar els surrealistes per defensar l’atzar de la bellesa: “bell com la trobada fortuïta d’una màquina de cosir amb un paraigua sobre una taula de dissecció”.

Francesc Tosquelles al taulat de l’edifici de la direcció de l’ Hospital Psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, amb un vaixell d’Auguste Forestier, 1947. Fotografia: Romain Vigouroux, Col·lecció família Ou-Rabah Tosquelles. Reproducció fotogràfica: © Roberto Ruiz

Aquesta exposició recull la trajectòria biogràfica i el context polític, cultural i professional de Tosquelles a través de documents, fotografies i enregistraments on s’exposa la seva concepció de la pràctica psiquiàtrica. A més, es presenten peces creades per artistes i malalts mentals de l’hospital de Saint-Alban procedents de la Col·lecció de l’Art Brut de Lausana i d’altres col·leccions particulars, amb què Jean Dubuffet i altres artistes van desenvolupar un art alliberat de les constriccions de la raó i de l’educació formal.

Si teniu ocasió d’anar a Madrid per aquestes festes de Nadal no us la perdeu! la podeu visitar fins al mes de març de 2023!


Deixa un comentari

Exposició “Helios Gómez. El sol desaparecido. Comunismo libertario, gitanos flamencos y realismo de vanguardia” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República


El Programa d’Arts Visuals Contemporànies de l’Instituto de la Cultura y las Artes de Sevilla (ICAS) de l’ Ajuntament de Sevilla, ha organitzat, a partir de l’exposició Helios Gómez. Días de ira, produïda per La Virreina Centre de la Imatge l’any 2020, la mostra que porta per títol Helios Gómez. El sol desaparecido Comunismo libertario, gitanos flamencos y realismo de vanguardia.

Una de les sales de l’exposició on es pot veure el cartell de ‘L’Opinió’ de 1930 del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. / Fotografia de Juan Carlos Muñoz


La mostra, que ha format part de les activitats paral·leles de la Biennal del Flamenc, s’ha pogut veure entre els dies 15 de setembre i 27 de novembre de 2022, a l’Espacio Santa Clara i ha reunit més de 500 peces: obres d’art gràfic, pintura a l’oli, cartells, fotografies, films, i exemplars de premsa obrera on l’artista Helios Gómez va participar. El títol és un joc de paraules amb el seu nom i també prové d’un llibre on va col·laborar amb Rafael Laffón.

Comissariada per l’investigador expert en la matèria Pedro G. Romero, s’aprofundeix en la imatge que va projectar de si mateix Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) figura amb múltiples facetes que van des de l’activisme polític en la militància anarquista, a processos creatius experimentals i avantguardistes i de la que us hem parlat en diverses ocasions al nostre blog.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat més d’una trentena d’obres dels seus fons que han viatjat fins a Sevilla per aquesta exposició. En destaquem una de les seves grans publicacions gràfiques:  Días de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón (1931), o els cartells L’Opinió (1932) i Todos leen Las Noticias órgano del Comité de Cataluña de la UGT (1936), així com nombrosos exemplars de revistes com L’Hora: setmanari d’avançada que recullen la seva extensa producció gràfica en la premsa escrita del país.

Aprofitem l’avinentesa per agrair a l’Instituto de la Cultura y las Artes de Sevilla (ICAS) el donatiu del catàleg de l’exposició que ja podeu trobar al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.


1 comentari

Inauguració de l’exposició “Brigades Internacionals i Multilingüisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 17 de novembre es va inaugurar l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La mostra té com a comissaris a Ramon Naya, historiador i investigador del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT.

Les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Homes i dones de nacionalitats diverses que parlaven llengües diferents.

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra.

Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes. El francès era una de les llengües destacades junt amb el polonès.

Però sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que, juntament amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, els Australians i els de Nova Zelanda, constitueixen el grup lingüístic més nombrós.

No hem d’oblidar però, el xinès, el mongol, l’alemany, el rus, l’àrab … Una autèntica Torre de Babel!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una part dels seus fons sobre brigades per elaborar una taula expositiva.

A l’acte d’inauguració hi van assistir els dos comissaris Lourdes Prades i Ramon Naya juntament amb el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras i la professora del Departament d’Història Contemporània Teresa Abelló, entre d’altres.

La mostra es podrà visitar fins al dia 16 de desembre al vestíbul de la segona planta de l’edifici de la facultat.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Família Tarrida

El Fons personal de la Família Tarrida fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República l’octubre de 2022 per Maria Teresa Tarrida Roselló, filla de Joan Tarrida Padró i germana de Joan Tarrida Roselló.

Joan Tarrida Padró (Barcelona 28 març 1912 – 12 octubre 1985). Fill d’Enric Tarrida Farrell i de Mercè Padró Vendrell. Va fer el servei militar l’any 1934 i va servir  al 3r Grup de la 2ª Comandància de Sanitat Militar a Barcelona. L’any 1936 es va casar amb Concepció Roselló Marti i va anar a treballar a Lleida on s’instal·là just abans de la guerra. L’any 1937, per ordre del Ministerio de Defensa Nacional, sembla que va ser cridat novament a files. En acabar la Guerra Civil, va ser declarat persona lliure per la Comisión Classificadora de Prisioneros y Presentados de la 4ª Regió Militar (Barcelona) però va tornar a ser mobilitzat i obligat a fer altra vegada el Servei Militar. Va ser destinat al 4º Grupo de Sanidad.
Va treballar com a encarregat de la sucursal de Farmàcia del Dr. Andreu a Lleida.

El fons conté quaderns escolars dels anys 20 de l’Escola dels Maristes de Lleida, material relacionat amb el seu servei militar durant la Segona República i també durant el franquisme, ja que per residir a la zona no liberada el va haver de tornar a fer, factures i altra documentació relacionades amb el seu casament amb Concepció Roselló Martí l’any 1936, cèdules personals i salconduits dels anys 40, etc.



Joan Tarrida Roselló (Lleida, 28 d’octubre de 1937- Girona 4 novembre 2019). Fill de Joan Tarrida Padró i de Concepció Roselló Martí. Va fer els primers estudis als Maristes de Lleida. Els anys 1951 a 1955 va estudiar Peritatge Mercantil a l’Escola de Comerç de Sabadell. L’any 1958 va començar la Instrucción Premilitar Superior (IPS) o Milícies Universitàries, servei militar obligatori per a estudiants o titulats universitaris que va acabar amb el grau de Alférez Efectivo de Complemento.
L’any 1961 va ser becari de l’Escola d’Administració d’Empreses, el 1962 es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona i el 1964 va obtenir el doctorat. Els anys 1965 i 1966 va ser professor ajudant d’aquesta Facultat. Va formar part, juntament amb Josep Maria Bricall i Josep Maria Montaner entre altres, de la tercera generació de l’anomenada Promoció Gamma d’alumnes que es llicenciaven en econòmiques.
El 1966 va formar part d’un grup de -segons fonts universitàries- 67 professors no numeraris que van ser sancionats i apartats de la docència per haver demanat la dimissió del rector Francisco García Valdecasas i haver recolzat el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB).
Va col·laborar amb diversos articles en nombroses institucions, però mai va tornar a emprendre la seva tasca universitària. Va treballar a la banca i a l’Institut Català de Finances, entre altres.

El fons conté fonamentalment documentació relacionada amb els seus estudis a l’Escola de Comerç de Sabadell (examen d’ingrés (1950) i de revàlida (1954), paperetes d’exàmens de diverses assignatures dels cursos 1950 a 1954 i rebuts de matrícules, assegurança escolar i quotes anuals abonades al Frente de Juventudes  i al Sindicato Español Universitario), i a la Facultat de Ciències Polítiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (paperetes d’exàmens de diverses assignatures dels cursos 1956-1961, acta de l’examen de llicenciatura (1962), doctorat (1963-1964), rebuts de matrícules, assegurança escolar, quotes anuals abonades al Sindicato Español Universitario, etc.). El fons consta també de material sobre el seu servei militar obligatori a les Milícies Universitàries (Instrucción Premilitar Superior),  on va obtenir el grau d’Alférez Efectivo de Complemento i sobre la seva etapa com a professor no numerari de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (1965-1966), de la qual va ser expulsat l’any 1966. Joan Tarrida i Roselló, juntament amb altres professors de la Universitat de Barcelona, va ser expedientat i sancionat pel franquisme per haver demanat la dimissió del Rector Francisco García Valdecasas i haver donat suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) després de la Caputxinada. Fins a l’any 1983 no va rebre el títol de llicenciat en Ciències Econòmiques de la UB i es va poder col·legiar al Col·legi d’Economistes de Catalunya. Mai va tornar a emprendre la seva tasca universitària.

El Fons Personal Família Tarrida ocupa 0,10 metres lineals i abasta cronològicament des dels anys 20 fins als anys 80 del segle XX. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.