Deixa un comentari

Nou Museu Virtual de la Universitat de Barcelona amb important presència de material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 15 de novembre es va inaugurat el nou Museu Virtual de la Universitat de Barcelona MVUB, que emprèn una nova etapa.

Entre les novetats que presenta destaquem la renovació del motor de dades i la interfície de consulta, incorporant un programari que millora l’anterior pel que fa a la usabilitat.

A les disset col·leccions que tenia fins ara, se n’hi han afegit quatre de noves, També s’hi incorporen noves funcionalitats com per exemple: exposicions virtuals per temàtiques i accés a la visita virtual de l’Edifici Històric en català, castellà i anglès.

Tot plegat per posar a l’abast de tota la comunitat universitària i de la ciutadania en general, el ric patrimoni cultural de la Universitat de Barcelona.

Heu de saber que el Museu Virtual de la Universitat de Barcelona va ser el primer museu virtual d’una universitat creat a Espanya, i va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer el ric patrimoni material d’aquesta institució històrica.

Una de les seves singularitats principals és l’heterogeneïtat de les col·leccions, que són un reflex de la diversitat d’àrees acadèmiques de la pròpia Universitat, així com de la diversitat de gènesis, processos de treball i ubicacions que les caracteritzen. Entre les obres que s’hi poden trobar hi ha, des de pintures dels segles XVI al XXI, fins a instruments científics, col·leccions de biodiversitat o fons bibliogràfics de diversos àmbits.

El professor del Departament d’Història i Arqueologia Agustí Alcoberro i Pericay és l’actual vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals des de l’any passat i ha estat el principal impulsor del projecte.

Segons les seves paraules:

«el Museu Virtual presenta, a hores d’ara, les peces més emblemàtiques d’un gran nombre de col·leccions de la Universitat de Barcelona, amb una gran varietat de temàtiques i formes. I ho fa amb un llenguatge informàtic plenament actualitzat, que incita a la interacció i que pretén desvetllar la curiositat de l’usuari». Encara hi falten algunes col·leccions, i cal passar també per una «etapa de gimnàstica, és a dir, d’anar comprovant a la pràctica què funciona i què cal millorar».

Alcoberro creu que el Museu ha de ser una eina viva que ha de generar notícia de manera permanent i ha de crear comunitat.

Del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi podreu trobar una mostra dels nostres fons.

En destaquem els 124 Cartells sobre salut i solidaritat durant el període de la Guerra Civil, que formen part de la col·lecció de Cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb més de 10.000 unitats i molt important pel seu valor històric i gràfic. Aquests 124 cartells il·lustren la temàtica de la salut i la solidaritat durant el conflicte bèl·lic a través d’aspectes com ara l’assistència social, la gent gran, la marginació, els infants o la sanitat.

També hi s’hi han incorporat 52 segells emesos durant la primera meitat del segle XX, pertanyents a la col·lecció Segells i Vinyetes. Formen part de la sèrie editada per l’Asociación de Amigos de la Unión Soviética, amb fotografies de la vida quotidiana a la URSS durant el règim estalinista.

Feu una ullada a la web del museu i descobriu vosaltres mateixos totes les maravelles que s’hi poden trobar!

Esperem que us agradi!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Rafael Ranís i Gimeno

L’octubre de 2021, Lluís Ranís Pauls, va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República correspondència diversa de la seva família, molt especialment les cartes que es van intercanviar els seus pares, Rafel Ranís Gimeno i Teresa Pauls Font, durant la Guerra Civil espanyola, mentre ell era al front, i els primers anys de la postguerra quan, com a presoner de guerra, va estar internat a diversos batallons de treballadors.

Durant la Guerra Civil, Rafel Ranís, tinent de la 32a Divisió, va escriure a la seva esposa Teresa des de diversos fronts: Vedado de Zuera, Tarragona, Tortosa, Cinco Olivas, Granyén, Biescas i novament Vedado de Zuera.

El febrer de 1939, l’escriu des de Perpinyà, on treballava en un hospital militar i, a partir del mes de març, des de Figueres, Espolla i Bescanó on, com a presoner de guerra, va estar internat en diversos batallons de treballs forçats durant tres anys.

També va estar empresonat al País Basc (possiblement al camp de la Universitat de Deusto a Bilbao) i a Andalusia (Algesires o La Línea de la Concepción). D’aquest període no hi ha correspondència perquè va estar desaparegut.

Les cartes de Teresa a Rafael són de l’any 1937 i estan escrites des de Corbins (Lleida).

El fons consta també de correspondència de diversos familiars i amics de Rafael Ranís.

Totes les cartes són manuscrites i estan escrites  en castellà excepte una de Jaime Soler, amic de Rafael Ranís, de setembre 1937, on li diu que l’escriu en català perquè no s’oblidi de la nostra aïmada Catalunya.

La donació d’aquest material inclou diverses fotografies de la família Ranís Pauls i unes memòries orals de Rafael, enregistrades per ell mateix, on explica la seva vida com a tinent durant la guerra, com va arribar a Portbou, el que va veure quan treballava a l’hospital de Perpinyà, el seu pas per Argelers, la possibilitat d’exiliar-se a Mèxic que va rebutjar perquè volia conèixer la seva filla, el retorn a Espanya i l’ingrés a diversos Batallons de Treballadors de Catalunya. Malauradament l’enregistrament és incomplet.

El fons personal Rafael Ranís i Gimeno ocupa 0’10 metres lineals i abasta cronològicament els anys 1937 a 1940. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

El fill de Rafael Ranís, Lluís Ranís Pauls, ens ha passat aquest apunt biogràfic del seu pare, que també hem incorporat a l’inventari.

Rafel Ranís i Gimeno (Barcelona, 24 setembre 1915 – 4 novembre 2000). El gran de tres germans, ell i dues noies. Va ser batejat als 17 anys, perquè la seva àvia, que era mol religiosa, li va prometre un rellotge si ho feia. Els seus pares eren cantants d’òpera i sarsuela. Quan tenia 5 o 6 anys va viatjar a l’Argentina, perquè als seus pares van ser contractats per cantar a Buenos Aires. No sé ben bé com al meu avi li varen proposar ser capatàs a una serradora a l’Amazònia, i ell va acceptar-ho. Van viure allà 7 anys recorrent mig Sud-Amèrica. L’any 1927 van tornar a Barcelona.

Teresa Paüls i Font (Corbins, 5 abril 1912 – Barcelona, 5 desembre 2004). Tercera de quatre germanes i filla de pagesos, als 12 anys la van enviar a Barcelona a treballar de serventa, ja que l’economia dels pares era molt precària.

Durant la República, quan las coses van començar a anar malament, al meu avi, que tenia amics militars, li van aconsellar que en Rafel es matriculés a l’Escola Militar, així, si les coses es complicaven, amb una graduació militar podria disposar d’una situació més aventatjosa. Va sortir de l’Escola amb el grau de tinent.

L’any 1937 en Rafel i la Teresa es van casar pel civil a Barcelona, el 1943 per l’església a Manresa i una tercera vegada pel civil, donat que el règim Franquista va anul·lar el primer casament. D’aquest tercer matrimoni, no en queda constància, donat que un cop realitzat i abonades les taxes, els varen comunicar que quedaria validat el primer matrimoni que es va dur a terme durant la República.

La guerra pel meu pare va durar sis anys, tres de guerra i tres de presons i camps de concentració.

Acabada la guerra en Rafel va fugir a França, primer a Perpinyà, on va treballar en un hospital i després a Argelers. Al cap d’un temps, li varen dir que els que no tinguessin delictes de sang podien tornar a Espanya perquè no hi hauria represàlies. Va ser enganyat ja que en tornar va ser arrestat, empresonat durant tres anys i declarat culpable en un judici del tribunal militar.

El 4 d’octubre de 1938 en Rafel i la Teresa varen tenir una filla, la Maria Rosa, a la que no va conèixer fins que ja tenia 18 mesos. Després del seu captiveri, quan en Rafel va tornar a casa, pesava 37 quilos.

Per a la Teresa, potser encara va ser més complicat, perquè els sogres no l’acceptaven, perquè era de classe baixa (ells tenien aires de grandesa, però mai varen tenir un duro). Amb la Maria Rosa es va estar una temporada a Corbins amb els seu pares, però no sé per quins motius, també va haver de marxar i es va trobar sola amb una criatura petita.

La postguerra també va ser molt difícil. En Rafael, d’ofici sabater, no trobava feina pels seus antecedents penals i per ser “rojo”. S’agafava a tot el que sortia i mentrestant la Teresa fregava terres.

Quan la Mª Rosa tenia 7 anys, emmalaltir del “malt de Pott” (tuberculosi a la columna vertebral) i va estar 5 anys ingressada a un hospital. Les conseqüències d’aquesta malaltia les va arrossegar durant tota la vida, amb un munt d’intervencions d’ossos. Entremig jo, el seu fill, també em vaig posar malalt i vaig ser pràcticament desnonat; em va salvar la penicil·lina, i tot això en la més absoluta misèria. Poc a poc i treballant molt tots dos en diverses feines se’n varen sortir.

La Teresa va patir tota la seva vida unes depressions molt greus i profundes, les quals, afortunadament al llarg dels anys van anar millorant: els motius podem imaginar quins van ser.

Van estar casats 62 anys, la Teresa ens va deixar als 92 anys i en Rafel als 85.

Lluís Ranís i Pauls (Barcelona, octubre 2021)


Deixa un comentari

“Las leyes de la Frontera” pel·lícula amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’octubre s’ha estrenat, a les sales de cinema, la pel·lícula “Las leyes de la Frontera” dirigida per Daniel Monzón (Celda 211 i el Niño, entre d’altres) que adapta la novel·la del mateix nom de Javier Cercas.

Ambientada a finals dels anys setanta, concretament a l’estiu de 1978, narra la història d’ Ignacio Cañas (Marcos Ruiz) un estudiant de 17 anys introvertit i una mica inadaptat que viu a Girona. Quan coneix al Zarco (Chechu Salgado) i a la Tere (Begoña Vargas), dos joves delinqüents del barri xinès de la ciutat, es veu immers en una carrera imparable de furts, robatoris i atracaments.

El rodatge va començar el setembre de 2020 i es va perllongar durant 9 setmanes. Es va filmar en diferents localitzacions d’arreu de Catalunya, com Girona, Manresa, Montblanc i la Costa del Garraf, entre altres.​

La pel·lícula, inscrita en la tradició d’allò que hom denomina cinema “quinqui”, un subgènere cinematogràfic en auge durant la decada dels 70, sovint interpretat pels mateixos personatges reals, com el Vaquilla o el Torete, compta amb un exhaustiu treball de documentació i recreació de l’època.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha contribuït amb nombrós material que ha servit per il·lustrar moltes de les escenes del film.

Trobareu adhesius i cartells del nostre fons com aquests:

Us recomanem aneu a veure la pel·lícula, actualment encara en la cartellera. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “La Déconniatrie: art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 14 d’octubre de 2021 es va inaugurar l’exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles que es podrà veure al museu Les Abattoirs, Musée – Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc fins el 3 de març de 2022.

Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994) és considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX.

Va estudiar Medicina i Psiquiatria a Barcelona, i va rebre formació mèdica, entre d’altres, del psiquiatre Emili Mira. Va treballar abans de la Guerra Civil a l’Institut Pere Mata.

Catalanista afí al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), el juliol del 1936 va marxar al front d’Aragó, on va assistir combatents amb psicopaties adquirides a les trinxeres.

Exiliat a França al final de la Guerra Civil, es va instal·lar a Saint-Alban fins als anys seixanta, on va dur a terme una pràctica transformadora que va respondre no solament a unes necessitats terapèutiques, sinó també culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial mateixa.

L’obertura dels hospitals als seus entorns, la vinculació amb el paisatge, l’exploració de sistemes de gestió cooperativa amb els interns, el treball dins i fora dels centres, la producció artesanal i el teatre, el cinema i l’escriptura com a pràctiques col·lectives van ser algunes de les seves propostes al servei de la cura i de la humanització de la vida.

A finals dels seixanta, la Gerència de l’Institut Pere Mata de Reus el va contractar com a director i va liderar la reforma de la institució fins a la seva mort. 

Aquesta exposició que fa dialogar la trajectòria d’aquest psiquiatre republicà exiliat a França durant més de 30 anys amb la cultura dels exiliats, l’art modern i l’art brut.

Tosquelles va centrar els seus estudis en els hospitals i els manicomis, convençut que si s’actuava en les institucions les patologies individuals també troben cura. Amb l’ajuda de la literatura i de l’art, amb artesania i cinema domèstic i tota creació sense altres exigències que donar l’oportunitat a la persona alienada d’aconseguir expressar-se.

L’exposició esta comissariada per Carles Guerra, professor de la Universitat Pompeu Fabra, Joana Masó, professora de literatura francesa de la Universitat de Barcelona, Julien Michel i Annabelle Ténèze, conservadora en cap i directora de Les Abattoirs.

Joana Masó, a més de comissària de la mostra, és també l’autora del llibre: Tosquelles: curar les institucions un document fonamental per a la història de la psiquiatria, la psicoanàlisi i la cultura al nostre país. El treball és el resultat del projecte de recerca del Grup ADHUC de la UB  El llegat oblidat de Francesc Tosquelles, que Masó coordina des del 2017 i que està finançat per la Fundació Mir-Puig. 

Per a Masó, Tosquelles és un home de la República: «Ell estudia durant la dictadura de Primo de Rivera, i és durant la República i la Guerra que posa en pràctica els seus coneixements». Curant els soldats malalts a prop del front, per exemple. Ell no creu que hagin d’anar a hospitals de la rereguarda, sinó que la malaltia s’ha de guarir en l’entorn on es produeix, perquè no només cal curar els soldats, sinó també els metges i les infermeres. Tosquelles guareix «l’estructura» de la guerra. O requisant uns masos a prop de Reus per tal de tractar nens autistes. «És la política en l’època republicana que li permet dur a terme aquestes experiències d’avantguarda. I tota aquesta experiència és la que s’endú a França i posa en pràctica a Saint Alban», recalca Masó.

Francesc Tosquelles és l’eix que articula aquesta exposició que comença amb la Retirada i la fi de la Guerra Civil espanyola, el seu pas pel Camp de Septfonds i la Segona Guerra Mundial. Es tracta en profunditat el paper que va exercir aquest metge a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, treballant amb els pacients i rendint homenatge a les seves creacions artístiques i intel·lectuals.

Amb aquesta proposta, Les Abattois, Musée continua la seva llarga investigació sobre la creació a l’exili, el post colonialisme i l’estatus de l’obra d’art. La contribució cultural dels exiliats espanyols i la història de l’art regional i rural són l’origen d’aquest projecte que reuneix més de 100 obres, tant d’art modern com les creades per pacients a l’hospital, a més de pel·lícules inèdites, llibres, arxius, fotografies i una secció d’art contemporani.

El projecte reuneix quatre institucions de tres països i circularà el 2022 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona  i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el 2023 a l’ American Folk Art Museum de Nova York.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb el préstec de dos exemplars originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

Per a més informació sobre Francesc Tosquelles veieu la seva entrada al web Galeria de metges catalans, no us deixarà indiferents!

Us informarem quan aquesta extraordinària exposició arribi a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.


Deixa un comentari

Exposició “Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut” al MUHBA amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La setmana passada es va inaugurar l’exposició Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut, mostra ideada i organitzada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Alimentar la població ha resultat sempre una preocupació per a les ciutats. Ha estat una clau decisiva en la seva relació amb els territoris, en l’evolució al llarg dels segles de les tecnologies per aconseguir productes alimentaris i en les condicions en què homes i dones han pogut nodrir-se i mantenir la vida. 

Des de l’època del Consell de Cent (segle XIII), institució que tenia com una de les seves ocupacions principals assegurar el proveïment i la seguretat alimentària, el govern de la ciutat s’ha esforçat per garantir el subministrament i la qualitat dels aliments, bé perquè n’ha tingut la competència directa, bé perquè ha actuat de manera subsidiària, o també perquè ha buscat alternatives a l’acció insuficient d’altres autoritats.

La intervenció del govern municipal arriba fins avui, amb Mercabarna, gran rebost de Barcelona i de la Mediterrània occidental, i amb una xarxa activa de mercats municipals.
Segons els organitzadors de la mostra, aquesta llarga trajectòria d’implicació municipal decisiva en el proveïment alimentari és una singularitat històrica de Barcelona que no es dona de manera equiparable en la majoria de metròpolis europees.

L’exposició reuneix més de 300 peces i originals provinents de diferents prestadors entre arxius, museus, biblioteques i particulars i es pot visitar en dos espais singulars del Palau Major, el saló del Tinell i la capella de Santa Àgata. El primer acull la perspectiva històrica i la capella els reptes actuals de l’alimentació sostenible.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa amb dos cartells ben significatius:  La batalla de l’ou de Fritz Lewy i ¡Guerra a muerte! al emboscado, al agiotista, al acaparador, al que especula… editat per l’organització Socorro Rojo Internacional.

Recordar que a l’exposició hi ha també dues peces del CRAI Biblioteca de Reserva: el manuscrit de Sent Soví que es troba dins d’una miscel·lània catalana i l’únic exemplar supervivent de l’edició d’inicis del segle XVI del Llibre de Coch.

La mostra té lloc en el marc de la Setmana de l’Alimentació Sostenible, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021.

Es podrà veure fins el 15 d’octubre de 2022. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Incorporació de nou material de l’artista Sim al Fons Personal Joan Prados Tizón

Com ja vam publicar en un post del nostre bloc, el setembre de 2018 Joan Prados Tizón va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el material recopilat de José Luis Rey Vila i recollit en el llibre SIM dibuixant de la revolució. Aquest any 2021, gràcies novament a Joan Prados que va fer d’intermediari, el fons s’ha ampliat amb 19 plafons, propietat del Districte d’Horta-Guinardó (Barcelona), procedents de l’exposició “José Luis Rey, SIM, pintor de guerres”, celebrada a Barcelona entre el 14 de novembre i el 3 de desembre de l’any 2016, organitzada per Carlota Giménez i comissariada per Joan Prados i Jaume Rodón.

Els 19 plafons, de cartró i de dimensions 100 x 100 cm, estan agrupats en tres blocs diferenciats cronològicament i ofereixen un recorregut complet per la vida i l’obra de Sim.

1- Barcelona 1928-1936: aquest bloc conté una petita biografia de Sim, una cronologia de la seva trajectòria artística, fotografies de la seva vida familiar a Villa Carmen (font del Fargues, Barcelona) i imatges de les seves primeres obres com a il·lustrador d’algunes revistes (Revista Ford, S’Agaró i D’Ací i d’Allà), com a autor de campanyes publicitàries de diverses empreses (Santa Eulàlia, Roca Radiadors, Anís Deu, Dique Flotante) i dels seus dibuixos relacionats amb la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i amb la Guerra del Rif (1920-1926), guerra en la qual va participar a bord del creuer Cataluña.

2- Guerra civil 1936-1939: aquest bloc conté imatges de diverses obres de Sim (Jornadas heroicas: julio 1936, 12 escenas de guerra, Estampas de la Revolución española : 19 julio 1936), de cartells promoguts per la UGT-CNT i la Generalitat de Catalunya, d’il·lustracions a revistes en temps de guerra (Moments, Sias, Mi Revista), i de dibuixos de la Guerra Civil (inèdits i mai publicats) fets directament per Sim al front d’Aragó en els moments de més càstig per a la població civil.

3- París 1937 – 1983: aquest bloc conté imatges de Sim a diverses publicacions durant la Segona Guerra Mundial, il·lustracions de l’obra L’ingenieux Hidalgo Don Quichotte de la Manche (1958), dibuixos dels anys 50 en la nova forma que ell va anomenar ligne essentielle, làmines publicades a diverses obres dels anys 60 i treballs costumistes sobre diversos temes (Maig del 1968, personatges parisencs, esports, especialment l’hípica, temes espanyols, etc.), confeccionats per Sim per encàrrec dels seus clients als anys 70 .

El fons, incorporat a la Sèrie Fons Personals, es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal de la família Nolla Paniello

El fons personal de la família Nolla Paniello fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona per Montserrat Nolla Paniello el passat mes de març de 2021.

Montserrat Nolla Paniello és la filla de Josep Nolla Piqué i Pilar Paniello Chárlez i néta d’Isidre Nolla Guillemat i Joaquima Piqué Rofes, per part de pare, i de José Paniello Torres i Joaquima Chárlez Cardona, per part de mare.

El fons conté documentació dels següents membres de la família Nolla Paniello:

1- Josep Nolla Piqué (Riudecanyes, 6 novembre del 1925 – Barcelona, 10 de juliol del 2020) i Pilar Paniello Chárlez (Lleida, 3 octubre 1910 – Barcelona, 24 gener  1988).  Es van conèixer a Riudecanyes, es van casar a Reus, a la prioral de Sant Pere, i van anar a viure a Barcelona, amb l’àvia Joaquima Piqué Chárlez. Al principi van viure rellogats al carrer del Marqués de Barberà -on jo va néixer  Montserrat Nolla el 5 de setembre del 1950-  i quan van fer el barri del Congrés, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional el 1952, els van concedir un pis. Josep Nolla en arribar a Barcelona va treballar a Cubiertas i Tejados, que estaven construint les Cotxeres de l’avinguda Borbó, on feia d’encofrador (ara és l’avinguda dels Quinze, anomenada així per l’import del tramvia que passava per allí anant cap a Horta). Després va treballar de vigilant de nit a les Oficines de Fabra i Coats, a la Gran Via, i després a CAMPSA, a l’estació de pesatge de sortida de camions. Sempre va estudiar i llegir molt i al final va entrar a treballar al Banco de Bilbao, a L’Hospitalet de Llobregat, on va estar fins que es va jubilar.
Pilar Paniello va treballar durant molts anys a la Camiseria El Sello, a la Gran Via cantonada Passeig de Gràcia.

2- Isidre Nolla Guillemat (Riudecanyes, mor el 28 octubre 1945) i Joaquima Piqué Rofes (Guiamets, mor el 14 agost 1964). Es van casar i van viure a Riudecanyes, on a més de fer de pagesos van portar durant un temps la “Societat” una botiga-bar que hi havia al poble. Tenien terres amb oliveres i ametllers a la sortida del poble i unes altres amb avellaners al mateix terme municipal, al peu de la muntanya d’Escornalbou. Isidre Nolla també va ser Sometent Rural. D’aquesta època la família conserva insígnies i medalles i l’arma, una espècie de fusell, que també feia servir per caçar. A Joaquima Piqué li agradava molt llegir, brodar i fer ganxet.
Els pares d’Isidre Nolla eren  Ramon Nolla Hortoneda (Riudecanyes) i Teresa Guillemat Nolla (Riudecanyes) i els de Joaquima Piqué, Josep Piqué  (Guiamets) i Rosa Rofes (Tivissa).

3- José Paniello Torres (Estiche de Cinca, 1868 – La Nou de Gaià, 27 gener 1944) i Joaquima Charlez Cardona (Estiche de Cinca, 1868  – Riudecanyes, 24 gener 1947).  Es van conèixer a Estiche (Osca) quan ella anava a què li llegís i contestés les cartes del seu promès que estava servint a l’exèrcit. Es van casar i tenir cinc fills. José Paniello era fill de pagesos,  va estudiar i es va dedicar a fer d’amanuense a la comarca, fins que va entrar a treballar de maquinista a “Red Nacional de Ferrocarriles Españoles” i va haver de traslladar-se a viure a Lleida i més tard a Tarragona. En aquesta localitat el matrimoni es va instal·lar en un pis de l’Arquebisbat, perquè un dels fills, el Josep, estava al seminari. Després, quan el Josep va ser  nomenat capellà a l’església de Sant Francesc de Reus, es van traslladar  al carrer de la Victòria d’aquesta localitat. Durant la guerra van viure a les cases dels treballadors del “Mas d’en Boule”, on als anys 50 es va començar a construir el Barri Fortuny. Mossèn Josep en va ser el primer rector.
Els pares de José Paniello eren José Paniello Molinos (Estiche de Cinca) i Josefa Torres Heras (El Tormillo)  i els de Joaquima Chárlez, Magin Chárlez Laspalas (Estiche de Cinca)  i Josefa Cardona Ibarz (Estiche de Cinca).

El fons abasta cronològicament des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, ocupa 0’20 metres lineals i consta fonamentalment de rebuts, factures i documentació pública (notarial, judicial, municipal, etc.) relacionada amb les activitats laborals, privades i comercials dels diversos membres i generacions de la família Nolla Paniello. Destaca el material de la companyia Caminos de Hierro del Norte de España on va treballar com a maquinista José Paniello Torres així com els quaderns escolars de Josep Nolla Piqué del període de la Segona República espanyola, quan estudiava a l’Escola Nacional de Riudecanyes.

La donació consta també de diversos materials col·leccionats per Josep Nolla Piqué (banderins, segells, postals i monedes) i per Montserrat Nolla Paniello (calendaris de butxaca i punts de llibre) que anirem incorporant a les col·leccions corresponents del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Fons Personal de la família Nolla Paniello s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Quan estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Us deixem amb una galeria fotogràfica d’alguns dels materials que trobareu en aquest fons:


Deixa un comentari

La Mercè 2021

Tornem a tenir aquí la Festa Major de Barcelona!

Esperem poder gaudir de La Mercè 2021 amb plenitud, malgrat la pandèmia.

Com cada any us volem mostrar material del nostre fons relacionat amb la matèria. En altres ocasions, per exemple, vam confeccionar un recurs web amb una sèrie de segells dedicats a les Festes de la Mercè que dataven des de l’any 1955 fins al 1972.

Enguany us mostrem una col·lecció de cartells d’època franquista, editats entre els anys 1952 i 1974, que pertanyen al nostre fons d’arxiu i que hem recollit en format de videoclip.

Esperem que us agradin!

Bona Festa a tothom!


2 comentaris

Exposició “El Prat 1939. La repressió franquista” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 15 d’abril, es pot visitar, a la Sala d’exposicions del Cèntric Espai Cultural del Prat del Llobregat, la mostra El Prat 1939. La repressió franquista.  

L’exposició explica els mecanismes que van permetre al règim franquista exercir una repressió sense precedents durant dècades i alhora reflexiona sobre l’estat actual de la recuperació de la memòria històrica.

El recorregut expositiu s’inicia amb unes línies del temps que permeten situar cronològicament dates significatives dels períodes de la República, la Guerra Civil i el Franquisme, amb fets que han estat clau tant en l’àmbit general com del Prat.  Un cop situats en el temps, l’exposició es divideix en 4 àmbits: Control, Càstig, Víctimes i Amnèsia.

Més d’un miler d’habitants del Prat van ser investigats en resposta a la demanda del règim i prop de 300 persones van ser encausades en algun procediment militar. 14 pratencs van ser afusellats després ser sotmesos a consells de guerra sumaríssims.

El franquisme va construir el seu relat. Mentre glorificava els seus caiguts negava i invisibilitzava les víctimes que va produir, atorgant beneficis a unes famílies mentre imposava el silenci de les altres. Durant dècades, aquest silenci va condicionar el coneixement dels fets i ha contribuït a mantenir un relat sostingut en tòpics.

La mostra està comissariada per l’historiador Joan Montblanc Lasaga, autor del guió i dels textos i coordinada per l’Arxiu Municipal.

Aquesta exposició forma part de les activitats impulsades per la regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament del Prat del Llobregat.

Al voltant de l’exposició es programaran activitats complementàries que permetran aprofundir en algun dels aspectes tractats, com ara l’estat actual de la Memòria Històrica.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció del cartel que porta per títol Front Popular! : front de victòria i de llibertat! obra de l’artista Bas i Blasi, Martí Bas i Blasi (1910-1966) del Sindicat de Dibuixants Professionals :

No us la perdeu! Teniu temps fins a finals del mes d’octubre per visitar-la.


Deixa un comentari

Diada 2021

Després de les vacances d’estiu tornem a activar el nostre blog!

De mica en mica anem recuperant el dia a dia que teníem abans de la pandèmia i comencem el curs obrint la biblioteca en el nostre horari habitual:

de dilluns a divendres de 8 a 20 hores.

Segueix vigent la cita prèvia. Trobareu tota la informació necessària a la pàgina web del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Demà celebrem la la Diada Nacional de Catalunya, i, com cada any, el CRAI Biblioteca Pavelló de la República es vol sumar a aquesta celebració mostrant-vos material del nostre fons relacionat amb l’efemèride.

Enguany hem escollit dues postals de la nostra col·lecció que podeu trobar al Banc d’Imatges:

Defensa de la barricada de la Plaça del Palau – 11 de setembre de 1714[S.l.], [193_].

L‘Onze de Setembre de 1924 a Lleyda[S.l.], [1924]. 

Us fem un recordatori del que ja hem publicat en anteriors ocasions:

Bona Diada a tothom!

Visca Catalunya!