Deixa un comentari

L’arxiu i cartoteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República als Fons Patrimonials de la Universitat de Barcelona

El passat dimecres dia 9 de juny es va celebrar el Dia Internacional dels Arxius, que coincideix amb la data de la fundació del Consell Internacional d’Arxius, l’any 1948. Al voltant d’aquesta efemèride té lloc la Setmana Internacional dels Arxius del 7 al 13 de juny, promoguda pel Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA). Un esdeveniment que se celebra arreu del món i al que se sumen nombrosos arxius catalans.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República no podia ser menys i durant tots aquests dies hem estat fent publicitat a les nostres xarxes socials del material del nostre fons d’arxiu integrat per les col·leccions del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), de la Fundació Figueras i, a partir de 1996, pel material que es va incorporant a través del CRAI.

Aprofitem la commemoració d’aquest esdeveniment per informar-vos que des de fa uns quants mesos l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República forma part del Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona. Els fons patrimonials de la Universitat de Barcelona estan formats pel singular fons antic, pels fons documentals i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques.

El fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República està format per fons personals i institucionals i col·leccions temàtiques que tenen majoritàriament el seu origen en la donació de documents per part de persones i institucions, moltes d’elles vinculades amb la Universitat de Barcelona. Pot ser documentació original cedida per partits polítics, organitzacions obreres i sindicals, entitats socials, institucions o particulars.

Les col·leccions de patrimoni bibliogràfic digitals del CRAI de la Universitat de Barcelona es poden consultar des de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) i també des de la Memòria Digital de Catalunya (MDC) com les del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que són les següents:

Cal destacar també el nostre fons cartogràfic que forma part de la cartoteca del CRAI de la Universitat de Barcelona, amb la col·lecció de plànols i mapes relacionats amb la Guerra civil i el bombardeig de Barcelona.  

Recordeu que per a la consulta de l’arxiu, disposem d’inventaris i d’una base de dades local. Tots els inventaris es poden trobar a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Dipòsit Digital de la UB i al Catàleg de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Us deixem amb les imatges d’una bonica col·lecció de postals del Fons F-DH, Sèrie Documents Històrics del nostre arxiu que acabem de digitalitzar i podeu trobar al Banc d’Imatges. Són de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya, una companyia ferroviària fundada el 29 de desembre de 1858 i nacionalitzada l’any 1941. La seva xarxa va arribar a ser una de les més extenses de l’Estat Espanyol i s’integrà a la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles RENFE.

Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

Noves incorporacions al Banc d’Imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa un parell d’anys que vam inaugurar el Banc d’Imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de  la República un portal amb imatges de cartells, documentació d’arxiu, fotografies, premsa i altre tipus de material sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’Exili, el Franquisme i la Transició.

És una eina de gran utilitat que ens permet agilitzar la gestió de la digitalització dels nostres fonts documentals i al mateix temps posar-los a disposició de tothom.

Darrerament hi hem incorporat una col·lecció molt singular procedent del fons F-DH Sèrie Documents Històrics de la col·lecció Figueras.

Es tracta d’unes postals editades l’any 1934 pel Departament de Turisme de Rio de Janeiro, obra de l’artista portuguès Manuel Mora (1884-1956) que va treballar a Rio de Janeiro des de la dècada de 1920 realitzant il·lustracions per a revistes com Para Todos , Cinearte i O Cruzeiro.

Va ser col·laborador del Departament de Premsa i Propaganda creat el 1939 pel govern de Vargas durant l’Estat Novo.

Va morir a Rio de Janeiro el 1956, víctima de la tuberculosi.

La col·lecció consta de 8 postals amb figures femenines de diferents nacionalitats que representaven les nacions a través de les seves banderes, juntament amb la bandera brasilera.

Les nacions representades eren: Alemanya, Argentina, Espanya, Estats Units, França, Anglaterra, Itàlia i Portugal.

Us les mostrem a continuació tenint en compte que a la nostra col·lecció ens falta la que correspon a l’Argentina.

A Alemanya hi ha el lema: “Zauber Garten” o Jardí Màgic.

A França s’escriu “Conte de Fées” Contes de Fades i a la d’Anglaterra: “Epic of Nature” Èpica de la Natura.

A la postal espanyola s’escriu: “Ciudad de ensueño” Ciutat dels somnis i als Estats Units: ” Wonder of Wonders” Meravella de Meravelles.

I en darrer lloc a Itàlia s’escriu: “Eterno Paradiso” i Portugal: “Flor a Beira do Atlântico”.

No us semblen una meravella?

Aprofitem per recordar-vos que totes les imatges del portal tenen una nota legal on s’especifica que es poden utilitzar per a usos personals, educatius o de recerca d’acord amb la llei vigent i que es podrà requerir un permís exprés per a usos més amplis.

Tingueu present també que les imatges es poden adquirir en alta resolució a un preu de 15.00 € la unitat, més IVA   a través del carret de la compra i la seva reutilització pot requerir la gestió de drets de propietat intel·lectual. El sol·licitant, per tant, es compromet a demanar els corresponents drets d’autor als seus legítims propietaris o a l’entitat de gestió de drets que els trameti, en el cas que ho vulgui publicar.


1 comentari

De la OMLE al PCE (r) a través de la documentació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

No és la primera vegada que l’Aibor Moreno Bezares, estudiant del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, que realitza les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, escriu un post pel nostre blog.

En aquesta ocasió ens ha volgut parlar sobre el seu treball de recerca i el material que ha anat trobant en els fons de la biblioteca i al nostre arxiu.

Us deixem amb les seves paraules:

La OMLE (Organización de Marxistas Leninistas de España) fou una organització creada a finals de 1968 en els cercles de l’emigració política espanyola a França i Bèlgica a l’escalfor de les lluites del maig francès i de l’auge del moviment solidari amb el poble de Vietnam.

Aquesta organització es configura dintre del corrent de l’esquerra que es desenvolupa en oposició a l’imperialisme i a la crítica del revisionisme del PCE.

La diferència entre la OMLE i la resta d’organitzacions semblants  és que la OMLE neix amb la idea de reconstruir el partit. Per tant, no es va constituir com a partit, a diferència d’altres organitzacions.

Del període que va de la seva fundació fins a la V Reunión General, poc es pot dir de l’activitat de la OMLE. Es va crear un Comitè Central i un altre Executiu així com diverses federacions, també un reduït nombre de militants va ser introduït a l’interior de l’Estat per a constituir dues federacions més però sense un comitè dirigent.

Les federacions externes, excepte la de París, aviat van començar a dissoldre’s enfrontades entre si.

Els militants a l’interior van aconseguir contactar amb diversos obrers i estudiants de Madrid i Cadis entre els quals es va començar a difondre el l’òrgan d’expressió Bandera Roja del qual tenim diversos exemplars al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Aquesta V Reunión General va tindre lloc a l’octubre de 1971 a París on es van enfrontar dues línies visiblement fracturades.

Una vegada exposades detalladament les diferents posicions en pugna i iniciada la discussió, la majoria va anar tancant files entorn de les proposicions dels delegats del Comitè de Madrid.

També es van aprovar una sèrie d’acords sobre una sèrie de qüestions de principis: A partir de llavors, deixarien de considerar a Espanya com a un país colonial i semifeudal i es passava a considerar Espanya com un Estat capitalista independent; el règim feixista i el monopolisme passaven a ser els principals enemics de la classe treballadora i dels sectors populars; la tasca principal de l’organització era la de reconstruir el partir comunista degenerat per Carrillo; i es creava un Comitè de Direcció per primera vegada aplicant els principis del centralisme democràtic.

Aquesta reunió va acordar traslladar la edició de l’òrgan central a l’interior d’Espanya.

Al juny de 1973 van celebrar la I Conferencia després d’estendre’s per Galicia i Andalusia, Catalunya, Euskalherria i altres localitats. D’aquesta I Conferencia podem extreure del Pavelló de la República la Línea programática de la Organización de Marxistas Leninistas de España; les Actas de la primera conferencia nacional de la O.M.L.E; o els Estatutos de la Organización de Marxistas Lenninistas de España : aprobados en la Primera Conferencia Nacional, Junio de 1973 que regulen el funcionament intern de l’organització entre d’altres documents de l’època.

Finalment es va elegir un nou Comitè de Direcció.

D’aquesta mateixa conferencia podem extreure l’esbós del Programa de Mínims que recull els següents objectius polítics, econòmics i socials fonamentals:

Govern provisional democràtic-revolucionari, com a òrgan de la insurrecció popular triomfant; armament del poble i formació de organitzacions polítiques i tribunals populars; nacionalització de la banca i de la gran industria. Expropiació dels grans latifundis i entrega de la terra als camperols; dret a l’autodeterminació de les nacionalitats basca, catalana i gallega; habitatges dignes i econòmics, educació i seguretat social gratuïtes.

Finalment, al juny del 1975 va tindre lloc la celebració del Congreso Reconstitutivo del Partido en el que es van confirmar les tesis programàtiques i el programa de mínims elaborats a la I Conferencia.

Des d’aleshores la OMLE passava a ser el Partido Comunista de España (reconstituido) (PCE (r)).

Al Pavelló altrament trobem material divers envers aquesta organització com el seu òrgan d’expressió Bandera roja o els òrgans dels seus comitès locals a Madrid Reconstrucción o del Comitè Regional d’Andalusia El Gallo Rojo.

D’aquesta manera també podem trobar algun número de la seva revista teòrica Antorcha o les Actas del I Congreso del Partido Comunista de España (reconstituido) així com altres tipus de fonts primàries i llibres que en parlen de la seva història.

Per altra banda, el meu treball es centra en realitzar un Estat de la qüestió en torns a aquestes dues organitzacions (que en sí, son la mateixa) i una tercera armada que neix, sense cap tipus de dubte, d’aquesta: els Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre (GRAPO) però la vinculació orgànica del qual es negada pels militants d’ambdues organitzacions, existint un debat força interessant en torn a aquest conflicte.

L’Estat de la qüestió em permetrà conèixer que s’ha fet i què s’ha dit en relació al meu objecte d’anàlisi i quin és el coneixement existent, brindant-me importants pautes per a plantejar, posteriorment, una tema i una proposta de recerca concreta.

Aquesta reflexió ha estat possible amb l’aportació documental de fonts primàries i secundàries, les quals podem agrupar en diferents tipus: monografies i memòries, fonts orals i publicacions periòdiques.

En primer lloc, hem consultat la bibliografia sobre OMLE-PCE (r) i GRAPO molt escassa en comparació amb altres organitzacions de l’època analitzada. Tots ells, disponibles al Pavelló: Alguns militants com Juan García Martín[1] han fixat el discurs de l’organització des dels seus inicis fins al 1977 de manera qualitativa.

També comptem amb llibres de periodistes com el de Rafael Gómez Parra[2], amb un to crític i rigorós.

Una altra obra d’interès és l’aportació que, amb un enfocament criminològic, realitzà Horaci Roldán Barbero[3].

Quant a les memòries col·lectives o personals trobem la dels exmilitants Pío Mora[4] i Francisco Brotons Beneyto[5] o Félix Novales[6].

Finalment, em de mencionar la tesi doctoral de Jonatan Rodrigues López[7] publicada recentment del que destaquem que intenta comprendre els diferents mecanismes d’inserció territorial realitzats per la OMLE i el PCE(r) i l’activitat armada dels GRAPO al vall de Laciana y la comarca de Vigo.


[1] GARCÍA MARTÍN, Juan, Historia del PCE(r) y los GRAPO, Contracanto, Madrid, I984.

[2] GÓMEZ PARRA, Rafael. GRAPO, los hijos de Mao. Fundamentos, Madrid, 1991.

[3] ROLDÁN BARBERO, Horacio. Los GRAPO, un estudio criminológico. Comares, Granada, 2008 i

ROLDÁN BARBERO, Horacio. El Maoísmo en España y el Tribunal de Orden Público (1964-1976). Servicio de Publicaciones, Universidad de Córdoba, 2010.

[4] MOA, Pío. De un tiempo de un país, la izquierda violenta (1968-1978). Ediciones Encuentro. Madrid, 2002.

[5] BROTONS, F. (2002): Memoria antifascista: recuerdos en medio del camino. Miatzen Sarl, Navarra.

[6] NOVALES, Félix. El tazón de hierro. Crítica, Barcelona, 1989.

[7]LÓPEZ RODRÍGUEZ, Jonatan. Un nuevo resurgir comunista. OMLE, PCE(R) y GRAPO entre el Franquismo y la democracia. Historia, evolución y estrategias de inserción territorial: León y Galicia (1968-1985), Tesis de Doctorando,2020.


Deixa un comentari

Alieksei Vasilevich Brovkin: un brigadista soviètic

Fa uns quants mesos, en Sergi López, d’Igualada, es va posar en contacte amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Preguntava per un brigadista soviètic del que tenia poca informació i volia saber com trobar més dades d’aquesta persona. Tenia coneixement de l’existència de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestionem des de la nostra biblioteca i arxiu.

Però realment aquest no és l’inici de la història que us volem explicar.

Tot comença a l’hivern del 2018 quan en Sergi, en una trobada familiar, xerrant sobre la Guerra Civil, va preguntar al fill del seu besavi en quin bàndol estava. Aleshores li va explicar que el besavi era republicà i que va lluitar a les ordres d’un militar soviètic, que va morir en combat mentre derivava un avió enemic.

En Sergi, encuriosit, volia saber-ne el nom i on va morir però no tenia més dades que les proporcionades pel seu familiar.

A partir d’aquí va ser quan es va posar en contacte amb nosaltres i juntament amb l’Associació d’Aviadors de la República i amb l’Associación de Amigos de las Brigadas Internacionales , entre tots, el vàrem ajudar a desenvolupar la seva recerca.

Ara sabem com es diu el militar soviètic i fins hi tot on està enterrat. Aquí en teniu un breu apunt biogràfic:

Alieksei Vasilevich Brovkin va néixer a Golybovsk (Lugansk) un 20 de maig de 1913. Pertanyia a l’exercit roig des del 1935. Era graduat a l’Escola d’Especialistes en aviació junior. Guardonat amb el rang de comandant menor, va servir al districte militar de la ciutat de Kiev com a artiller-operador de ràdio de la 87 brigada d’aviació de bombarders d’alta velocitat.

Va arribar un 28 de maig de 1937 a Espanya per lluitar amb l’exèrcit republicà com a comandant voluntari soviètic i tripulant de Katiuscas-Tupolev SB-2. Va ser abatut mentre volava, el dia 24 d’agost de 1937, per un atac d’un caça republicà a la regió de Barcelona i fou enterrat a Reus.

A títol pòstum fou condecorat, el mateix any 1937, amb l’Ordre de Lenin.

Podeu consultar la seva fitxa de Sidbrint on és recull tota la informació obtinguda amb les corresponents fons documentals. 

En aquestes imatges podeu veure a l’Aleksei: la foto més groguenca es a Espanya, la blanc i negre és a la URSS, i l’altra de la seva tomba al cementiri de Reus.

En Sergi va anar a veure la tomba de l’Aleksei, que es troba a la Capella dels herois del Morell i Vilallonga del cementiri de Reus, monument funerari on reposen les restes dels 130 milicians reusencs que van morir l’any 1838 durant la primera guerra carlina en una acció entre els municipis del Morell i Vilallonga. La capella recull els noms de tots els caiguts.

La seva mare mai no va saber de la mort del seu fill i no es té constància que quedi algun familiar viu.

Un final, si més no, feliç per aquest relat que rescata de l’oblit la figura de l’Aleksei, un de tants brigadistes que van lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil espanyola. De fet ens ha comentat en Sergi que, en l’actualitat, hi ha un investigador rus, que junt amb l’Associació d’Aviadors de la República, està preparant un article sobre Aleksei. Us informarem quan surti publicat!

Per acabar comentar-vos que el Cementiri de Reus acull també les despulles de Pepa Colomer (1913-2004), la primera dona aviadora catalana de la història i la tercera d’Espanya, que va obtenir la llicència de pilot el gener del 1931, quan només tenia 18 anys, i va participar en diversos concursos d’aviació. 

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, va entrar a formar part de l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra, es va exiliar a França amb el seu professor d’aviació i futur marit, Josep Maria Carreras i Dexeus, i posteriorment a Anglaterra. I ja no va tornar a pilotar un avió mai més.

Curioses coincidències…


Deixa un comentari

Més àlbums de cromos del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Els estudiants que realitzen les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, sovint col·laboren al nostre blog.

Aquest semestre, Aibor Moreno Bezares, del del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, ha volgut escriure un post sobre uns àlbums de cromos que hem rebut recentment pel fons d’arxiu.

No és la primera vegada que parlem d’aquesta temàtica en aquestes pàgines. Fa uns quants anys vam explicar-vos que acabàvem de rebre un donatiu que contenia àlbums de cromos. En aquesta ocasió seguim completant la informació sobre aquest tipus de col·leccionables.

Us deixem amb les seves paraules:

En 1920 l’empresa alimentària Nestlé va editar el denominat Àlbum Timbres, dissenyat per a col·leccionar 120 sèries de 12 cromos sobre una gran varietat de temes, en la seva major part de caràcter científic i cultural. L’àlbum conformava una atractiva enciclopèdia capaç d’interessar a nens i pares. Completar-ho es va convertir en una activitat que implicava a tota la família. Per als àlbums successius, Nestlé va aconseguir la col·laboració de reconeguts experts que es van encarregar d’escriure textos divulgatius de gran rigor i qualitat, per als quals els cromos servien d’il·lustració. Es va iniciar, d’aquesta manera, una etapa que duraria fins als anys setanta del segle vint, durant la qual el col·leccionisme de cromos va aconseguir una enorme popularitat, mantenint sempre el seu caràcter familiar.

A Catalunya i a la resta d’Espanya, donat el seu endarreriment econòmic i la menor capacitat de consum de la població, l’aparició dels productes de Nestlé va ser més tardana, de manera que el primer àlbum es va publicar el 1930. Durant la Segona República es va mantenir una intensa activitat en la publicació de nous àlbums que va ser interrompuda per la Guerra Civil i, especialment, per la depressió del franquisme autàrquic. El 1955, coincidint amb la recuperació econòmica després de la llarga postguerra, es va reprendre el col·leccionisme, que va conèixer una nova etapa d’esplendor en la segona meitat d’aquesta dècada. Per a milions de nens de tot el món, col·leccionar els cromos de Nestlé es va convertir en una activitat il·lusionant i, alhora, educativa. Avui, els àlbums de Nestlé constitueixen un valuós i bell llegat de més de dos-cents àlbums que componen la col·lecció.

Els cromos, els dibuixos dels quals destacaven per la seva gràcia i estil, arribaven als consumidors a través de les xocolates Nestlé de l’època, formant part de la tauleta com un element més de l’embolcall, i permetien emplenar i completar l’Àlbum Nestlé. Els àlbums editats estaven destinats a col·leccionar els cromos de diferents temes que s’obtenien canviant els punts aconseguits en comprar xocolates de la marca. El bescanvi era 1 cromo per 5 punts. També es podien sol·licitar per correu els cromos que faltaven adjuntant els cromos repetits (10 cromos repetits per 1).

Es tracta, doncs, d’un instrument de fidelització respecte a la marca, animant la compra repetida i per les seves característiques formals i pel context en què apareixen podem afirmar que es tracta d’una campanya de publicitat.

L’aparició dels àlbums de Nestlé va tenir gran transcendència en els mitjans de comunicació des de ben aviat. Fins a tal punt es van fer populars que el mateix any del llançament del primer d’ells, ja va aparèixer algun anunci breu sobre l’intercanvi de cromos.

La gran novetat tècnica que presentaven els cromos de Nestlé enfront dels existents llavors a Espanya era que s’autoenganxaven sense necessitat de cola. N’hi havia prou amb una mica de saliva per a aconseguir aquest efecte, predecessor del modern autoadhesiu.

El primer àlbum publicat a Espanya data de l’any 1930. L’Àlbum Nestlé va constituir en aquells dies una completa enciclopèdia gràfica composta de 600 cromos distribuïts en 50 sèries de temes tan variats com animals, monuments antics, inventors, imprudències o perills del carrer, entre altres. Al seu torn, cada sèrie era presentada per un producte Nestlé, el nom del qual figurava en els cromos, acompanyat a vegades de l’eslògan publicitari.

Abans que l’edició dels àlbums quedés truncada a causa de la Guerra Civil, els col·leccionistes espanyols van tenir l’oportunitat d’acostar-se a les meravelles del món (1932), Narracions selectes (1933), Curiositats de l’Univers (1933) i Estrelles del cinema (1936).

La promoció de les xocolates a través dels àlbums va reprendre’s a Espanya el 1955, amb l’edició del primer àlbum de la postguerra, La història de la xocolata. Va començar així una època en la qual els àlbums van ser rescatats i van viure uns anys d’apogeu, amb la publicació dels tres àlbums de les meravelles de l’univers, el 1956, 1957 i 1958, i Els misteris de les profunditats submarines (1959).

En els anys 60 els àlbums continuen sent un mitjà molt emprat per Nestlé. La ruta vivent (1960), dedicat a la circulació i la seguretat viària, Terres llunyanes (1961), Els viatges d’Ulisses (1962), La conquesta dels Andes del Perú (1963), Els jocs olímpics (1964), Panorama de la història d’Espanya I i II (1965 i 1967), constitueixen un ampli ventall de títols on es posa de manifest el bon acolliment que encara mantenien els àlbums de cromos tradicionals de Nestlé.

L’esport vist pels seus asos, de 1968, va ser l’últim dels àlbums publicats per Nestlé a Espanya. Era una col·lecció de 12 fascicles, cadascun dedicat a un esport, amb 24 cromos cada un d’ells , que estava lligada a la promoció «A Mèxic amb Nestlé», i el públic de la qual era també adult. Contemplats en el seu conjunt, els àlbums publicats per Nestlé formen una interessant enciclopèdia del saber, que en aquells anys era un cobejat instrument per als nens en edat escolar, ja que l’oferta editorial infantil, amb algunes excepcions, era molt limitada, i els llibres de text eren sobris i monòtons. El progrés social va fer millorar tots dos aspectes, alhora que disminuïa l’afició pel col·leccionisme de cromos.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disposem de diversos exemplars:

Les meravelles del món. (1932)

1. Ocells antòfils. 2. Com sobren els fulles. 3. Biotècnica. 4. Races humanes. 5. En les entranyes de la terra. 6. Animals transparents. 7. Els cactus. 8. Els pèls, medis de defensa. 9. Llums vivents. 10. Llagosta i grills. 11. Flors gegants. 12. Insectes rars. 13. Peixos fantàstics. 14. El sepulcre de Tut-Ank-Amon. 15. Ferrocarrils de muntanya. 16. La natura és un arquitecte prodigiós. 17. Els cantors del bosc tropical. 18. Les serps als arbres. 19. En l’origen de la vida. 20. La mar contra la roca. 21. La ingenuïtat de les aranyes. 22. Com es construeixen els ponts. 23. Protecció de la prole. 24. Màquines per elevar carreguis. 25. Els faisans. 26. Plantes parasitàries. 27. Del lleuger avió al gegant de l’aire. 28. Plantis supervivents del període glacial. 29. Cap al fons de la mar. 30. Màscares de ball en els pobles primitius. 31. Curiosos caps d’insectes. 32. Plantis carnívores. 33. Una cadena de muntanyes a través dels temps. 34. Vestits típics regionals d’Espanya. 35. Vestigis d’antigues civilitzacions. 36. L’art del tatuatge. 37. El món polar. 38. Descendents actuals d’animals prehistòrics. 39. A cada ocell el seu bec. 40. De l’antiga galera al navili modern.

El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada, un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.

Curiositats de l’Univers. (1933)

1. Mol·luscos marins sense petxina. 2. Com s’imaginen els salvatges als seus avantpassats. 3. Un llac en un got d’aigua. 4. El país dels atzavares. 5. Antany i actual. 6. Albergs d’animals. 7. Els antropòfags. 8. Els corals. 9. Fruits tropicals. 10. Somnis de la tècnica. 11. Els quiròpters o Ratpenats. 12. Civilització palafítica. 13. Les abelles. 14. Els tresors de la terra. 15. Les constel·lacions. 16. Ocells de rar plomatge. 17. Al país del sol naixent. 18. Animals que no es troben als jardins zoològics. 19. Els mitjans de transport a la Xina. 20. L’era de les comunicacions ràpides. 21. Origen dels elefants. 22. Escenes de vida índia. 23. Peixos exòtics d’adorn. 24. Corea i els seus habitants. 25. Ferrocarrils curiosos. 26. Animals versicolors. 27. Races que s’extingeixen. 28. Ocells del paradís. 29. Les petxines més belles. 30. Del mineral a l’acer. 31. Mare i fill. 32. Les libèl·lules. 33. Concurs de bellesa. 34. La lluna. 35. Cures maternals en els insectes. 36. Racons d’Espanya. 37. Les lluites entre animals. 38. L’hulla blanca. 39. Les formigues. 40. Capritxos de la naturalesa.

El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada, un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.

Les Meravelles de l’Univers (Vol. I). (1955)

Volum I: 1. La barrera del so. 2. Explorant el món submarí. 3. Els gratacels. 4. Alguns “reis” de la mar. 5. El sol i els planetes. 6. La caça de la balena. 7. El difícil cultiu de les orquídies. 8. Els segells de correus més rars. 9. Els fongs misteriosos. 10. Visita a un submarí. 11. L’àtom. 12. La interessant experiència de la Kon-Tiki. 13. Animals disfressats de plantes. 14. Els colorants naturals. 15. La història de la ràdio. 16. La meteorologia. 17. De Gutenberg al gravat al buit. 18. Les meravelles del món soterrani. 19. El cinema. 20. Els raigs X. 21. Els misteris de les grans altituds i profunditats. 22. Del tam-tam al telèfon. 23. La televisió. 24. El que podem veure en el cel.

El volum consta d’una pàgina amb espai per a les dades del propietari de l’àlbum, una portada amb la següent dedicatòria: “Dediquem aquest àlbum -Les meravelles de l’Univers- a tots els que saben apreciar en la seva mesura de grandesa aquesta meravella que hem vingut a dir Univers i que la mà del Creador va posar al nostre abast“. A més, en el preàmbul es diu: “Guardin els joves aquest nou àlbum i col·leccionin els seus cromos, com a parenceria de refinament bon gust i de selecta cultura que en anys esdevenidors li recordarà les més sanes il·lusions dels feliços dies de la seva joventut“. També trobem un índex de les sèries contingudes en l’àlbum, una introducció sobre el contingut de l’àlbum, les làmines corresponents a cadascuna de les quaranta-vuit sèries per a pegar els cromos, en les quals l’espai per als cromos està intercalat entre un text didàctic sobre el tema de la sèrie, cadascun escrit per un autor diferent i pàgines intercalades amb publicitat sobre diferents productes de la casa Nestlé.

Bibliografia


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Toni Mañané Osorio

A finals de l’any 2020,  el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Toni Mañané i Osorio documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural durant els anys setanta i vuitanta.

La documentació consta fonamentalment de fulls volants i documents interns que s’han classificat per organització o tema. El material recopilat per Toni Mañané il·lustra la multitud d’organitzacions d’extrema esquerra que existien en aquells anys i les escissions, fusions i dissolucions que van protagonitzar, la força del moviment de l’esquerra independentista al conjunt dels Països Catalans, la importància del moviment sindical, sobretot llibertari, basat en les assemblees obreres i contrari als Pactes de la Moncloa, signats finalment pels sindicats CCOO i UGT i la repressió i persecució patides per totes aquestes organitzacions durant la Transició política espanyola.

D’entre el material del fons destaca també: la propaganda produïda pels partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors per a les campanyes electorals del referèndum sobre la reforma política (1976), el referèndum constitucional (1978) i les eleccions generals del 1979; els processos judicials derivats del “Cas Scala” o el “Cas ERAT” i la solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua.

El fons personal Toni Mañané ocupa 0’80 metres lineals i cronològicament comprèn els últims anys del franquisme (1973-1975), el període de la Transició política espanyola (1976-1980) i fins a mitjans dels anys vuitanta. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

La donació consta també de monografies i publicacions periòdiques que s’han incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i d’adhesius i cartells que han passat a formar part de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a l’exposició “Per una educació en llibertat” al Born de Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria fa pocs dies que acaba d’estrenar una exposició al voltant de la reforma pedagògica a Barcelona entre el 1908 i el 1979 i que porta per títol  ‘Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979’.

La mostra parteix del moment històric en que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un Pressupost Extraordinari de Cultura, l’any 1908, inspirant-se en la renovació pedagògica que tenia lloc arreu del món, i s’endinsa en els moments clau de la història de l’educació fins a la recuperació de la democràcia.

Es volia aconseguir fer una reforma integral de l’educació posant èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, amb classes mixtes i laic. 

L’historiador Antoni Nicolau, comissari de la mostra, ha dit en una entrevista al digital cultural El Nuvol: “és probable que, entre els molts factors que poden ajudar a explicar el fracàs d’Espanya com a estat contemporani i sobretot de la seva estructuració política i territorial, hi tingui un paper molt important la incapacitat de construir un model educatiu fort, uniforme i de qualitat”. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la cessió de nombrós material relacionat amb la matèria.

Destaquem per exemple els cartells:

La Mascota de la revolució : el més petit de tots editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya l’any 1937, Las Niñas de hoy y las mujeres de mañana unidas sin distinción de clases en organizaciones juveniles de FET y de las JONS de l’any 1939 i el de Josep Obiols que porta per títol: Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana? de 1920, entre d’altres.

I també els llibres:

Actividades escolares : conmemoraciones patrióticas y religiosas d’ Ignacio Salvador Aldea, Educación física femenina : texto oficial para las escuelas de magisterio editat per la Sección Femenina de F.E.T. y de las J.O.N.S, o Formación político-social : sexto curso de bachillerato també editat per la Sección Femenina l’any 1959.

El passat dia 13 d’abril va tenir lloc la presentació i col·loqui del llibre “Per una educació en llibertat” amb un recull de documentació i la reflexió d’un conjunt d’autors sobre els models educatius i la capacitat d’una societat per dotar-se dels instruments necessaris per garantir el seu èxit econòmic, polític i social. Hi ha articles d’experts en història de l’educació com Paola Lo Cascio, Alfred Pérez-Bastardas, Marc Andreu Acebal, Cèlia Cañellas, Rosa Toran, Francesc Vilanova, Ana Pérez-Muelas, Pere Solà Gussinyer, Marc Cuixart Goday, Valeria Giacomoni, Jordi Feu Gelis i Pilar Benejam Arguimbau.

Podeu recuperar en aquest enllaç l’acte de presentació que va comptar amb la presencia d’alguns del autors.

L’exposició la podreu visitar del 9 d’abril de 2021 al 27 de març de 2022.

Trobareu un seguit d’activitats relacionades amb la mostra per ampliar el coneixement i la reflexió al voltant de l’evolució de l’educació a Barcelona i a Catalunya, així com del seu futur.

Dir-vos també que El Born CCM ofereix portes obertes a l’exposició fins al 23 de juny. A partir de llavors, la podreu visitar pel preu de 3 euros o gratuïtament els diumenges a la tarda. En tots els casos, és imprescindible que feu una reserva prèvia.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Setmana Santa 2021

Enguany, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República seguirà obert en el seu horari habitual de vuit del matí a les tres del migdia.

Aquesta Setmana Santa només tanquem els dies festius: de divendres Sant a dilluns de Pasqua, és a dir entre el 2 i 5 d’abril.

Podeu consultar els horaris de les biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona per si teniu algun dubte o voleu demanar cita prèvia.

Us deixem amb un recull d’estampes del fons de l’Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb una temàtica molt adient per aquestes dates!

Ens retrobem després de Setmana Santa!


Deixa un comentari

Exposició “La guerra infinita. Antoni Campañà” al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 18 de maç es va inaugurar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició que porta per títol “La guerra infinita. Antoni Campañà” que descobreix les diferents facetes de l’obra d’aquest fotògraf nascut a Arbúcies l’any 1906 i que va morir a Sant Cugat del Vallès, l’any 1989, tot posant el focus en les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola.

Aquestes foren trobades per la seva família de manera fortuïta fa pocs anys. Es tracta d’un conjunt d’imatges, de gran qualitat artística i rellevància històrica, que van ser amagades en una capsa pel propi artista,  on van romandre durant més de setanta anys des del final de la Guerra Civil fins el 2018.

Aquesta capsa, amb centenars d’imatges inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella” i suposa una aportació molt important per al patrimoni fotogràfic del país,  especialment pel que fa a la Guerra Civil, situant a Campañà com un dels grans noms de la fotografia del segle XX.

L’exposició, comissariada per Toni Monné, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Plàcid Garcia-Planas, descobreix un gran nombre d’aquestes fotografies inèdites, mai positivades ni pel propi fotògraf. La majoria de les peces de l’exposició procedeixen del fons de la família de l’artista, que ha decidit fer un important dipòsit de 63 fotografies de l’etapa pictorialista anterior a la guerra, al museu. Una part d’aquests materials es mostraran també per primera vegada a l’exposició.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha participat a la mostra cedint material del nostre fons com les revistes L’espagne antifascista o Solidaridad obrera , el cartell Voteu el Front Català d’Ordre o el fulletó España: un libro de imágenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas, editat a Barcelona l’any 1937 per l’ Oficina d’Informació Exterior de la CNT- FAI, entre d’altres.

S’ha elaborat un catàleg i un dossier de premsa amb informació addicional de la mostra, que forma part del programa “Guerra Civil. Art, conflicte i memòria” que tindrà lloc al museu fins al setembre amb un gran nombre d’activitats.

No us perdeu aquesta magnífica exposició! Teniu temps fins el 18 de juliol per anar-la a veure.


Deixa un comentari

Microsite “Frente y retaguardia: mujeres en la Guerra Civil” al Museu Reina Sofia amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu Reina Sofia de Madrid, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona el passat dia 8 de març de 2021, ha creat una nova secció, que porta per títol ‘Frente y retaguardia: mujeres en la Guerra Civil’, un projecte comissariat per Rosario Peiró, cap de l’Àrea de Col·leccions del museu, que analitza el paper de la dona durant la República i la Guerra Civil .

En aquest microsite s’analitza el paper de les dones des de diversos aspectes socials i culturals, com per exemple en el món de l’art, amb investigacions de l’Instituto de Fotografía Contemporánea que han atorgat l’autoria d’obres tradicionalment atribuïdes al fotògraf Robert Capa que en realitat eren de la seva companya Gerda Taro.

Hi ha un apartat especial dedicat a la també fotògrafa Kati Horna i a la dibuixant, cartellista i espcriptora Francis Bartolozzi. Es poden consultar materials molt diversos com per exemple, revistes pensades per a la dona.

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ha cedit la imatge d’alguns cartells de la nostra col·lecció com els que us mostrem a continuació:

Esperem que us agradi!