Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Jordi Miralles Conte

Jordi Miralles i Conte (Barcelona, 27 d’abril de 1962 – Castelldefels, 14 d’octubre de 2015) va ser un polític comunista i diputat al Parlament de Catalunya (2003-2012). Llicenciat en Història contemporània, funcionari de correus de professió i afiliat al sindicat Comissions Obreres (CCOO), Miralles va ser dirigent del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) -després de ser Secretari General de la seva organització juvenil, els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC)-, director del diari del partit, Avant, i Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des de l’any 2000 fins l’any 2012. Entre els anys 2012 i 2015, després de la seva etapa com a parlamentari i màxim dirigent d’EUiA, va retornar a la seva antiga professió com a funcionari de correus a Viladecans, fins que a les eleccions municipals de 2015 es reincorporarà a l’activitat política com a regidor i cinquè tinent d’alcalde de Castelldefels, la seva ciutat de residència, dins la candidatura de Movem Castelldefels. Va morir el 14 d’octubre de l’any 2015 a causa d’una greu malaltia.

L’any 2016, la seva família va cedir els materials relacionats amb la seva activitat política (llibres i opuscles, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i documentació d’arxiu) al  Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Tota aquesta documentació s’ha incorporat al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) i els documents d’arxiu han passat a constituir el fons personal  Jordi Miralles Conte.

El fons conté documentació interna (congressos, resolucions, informes, declaracions, comunicats, correspondència, etc.) de diverses organitzacions de l’esquerra comunista, fonamentalment a Catalunya, però també a Espanya, des de principis dels anys vuitanta fins al 2014. Ocupa 3,50 metres lineals i consta de 12 subsèries.

  • Subsèrie 1: Material divers: consta de papers personals de Jordi Miralles i de tota mena de material relacionat amb la seva vida d’activista i militant polític (Bons d’ajut, postals, identificadors, carnets d’afiliació, calendaris, etc.) dels anys 1980 al 2010
  • Subsèrie 2: Institucions polítiques: consta de documentació generada per institucions polítiques diverses (Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats i Senat, etc.) dels anys 1999 al 2010.
  • Subsèrie 3: Fulls volants diversos: consta de fulls volants de diverses organitzacions polítiques, sindicals, culturals de Catalunya, Espanya i Europa dels anys 1968 al 2014. La classificació i inventari d’aquesta subsèrie va ser realitzada per Francesc Escudero, estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB.
  • Subsèrie 4: Organitzacions polítiques (PSUC/JCC): consta de documentació interna del Partit Socialista Unificat de Catalunya i la Joventut Comunista de Catalunya dels anys 1976 a 1990.
  • Subsèrie 5: Organitzacions polítiques (IC/ICVE/ICV): consta de documentació interna de les coalicions Iniciativa per Catalunya, Iniciativa per Catalunya – Els Verds i Iniciativa per Catalunya Verds, dels anys 1987 al 2008.
  • Subsèrie 6: Organitzacions polítiques (CJC-PCPE/CJC-PCC): consta de documentació interna dels Colectivos de Jovenes Comunistas a Espanya (vinculats al Partido Comunista de los Pueblos de Espanya) i dels Col·lectius de Joves Comunistes a Catalunya (vinculats al Partit dels Comunistes de Catalunya), dels anys 1986 al 2004.
  • Subsèrie 7: Organitzacions polítiques (PCPE/PCC): consta de documentació interna del Partido Comunista de los Pueblos de Espanya i del Partit dels Comunistes de Catalunya), dels anys  1982 al 2013.
  • Subsèrie 8: Organitzacions polítiques (EUA/EUA-ICV): consta de documentació interna de les coalicions Esquerra Unida i Alternativa i d’Esquerra Unida i Alternativa amb Iniciativa per Catalunya Verds, dels anys 1999 al 2014.
  • Subsèrie 9: Organitzacions polítiques (PCE/UJCE/IU): consta de documentació interna de les organitzacions d’àmbit estatal Partido Comunista de España i les seves joventuts, Unión de Juventudes Comunistas de España, i de la coalició Izquierda Unida, dels anys 1988 al 2010.
  • Subsèrie 10: Altres organitzacions comunistes o vinculades a partits comunistes  (PSUC-VIU/CCOO/PCUS): consta de documentació interna del Partit Socialista Unificat de Catalunya-Viu, del sindicat Comissions Obreres i del Partit Comunista de la Unió Soviètica, dels anys 1983 al 2004.
  • Subsèrie 11: Organitzacions polítiques diverses (PSC/PSOE/JSC): consta de documentació interna de diverses organitzacions no comunistes, dels anys 1988 al 2012.
  • Subsèrie 12: Textos polítics diversos: consta de textos teòrics sobre temes diversos (ecologisme, moviment veïnal, ideologia política, etc.) que no estan signats per cap organització.

Tota aquesta documentació, juntament amb els cartells i adhesius (descrits també per Francesc Escudero, estudiant del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB), i la biblioteca i hemeroteca cedits per la família Miralles, constitueix un material molt interessant per a l’estudi de l’esquerra comunista al nostre país entre els anys 1980 fins al 2014:  el seu ideari, les seves estratègies polítiques, les seves escissions i disputes, la seva organització interna, les relacions entre aquests partits, de signe polític similar, molt concretament de cara a concórrer a les eleccions, el seu posicionament respecte a molts temes socials, o el seu paper de protagonistes polítics com a parlamentaris o membres de governs.

El Fons personal Jordi Miralles s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI i la col·lecció de llibres i revistes del Cercabib.


Deixa un comentari

Incorporada a la Memòria Digital de Catalunya la col·lecció de “Discs de Vinil. Cançons i discursos polítics” del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana ha sortit aquesta notícia al blog del CSUC el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya:

“La Universitat de Barcelona  ha incorporat una nova col·lecció a la Memòria Digital de Catalunya MDC: “Discs de vinil. Cançons i discursos polítics“.

Consta de més de 50 unitats documentals i prové de donacions de particulars i d’entitats, i també d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger. Des del punt de vista històric, constitueix una font important i poc coneguda per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya, a l’estat espanyol i al món, durant el segle XX.

Aplega un nombre important de cançons de la Guerra Civil (Chants de la Guerre d’Espagne) i de la resistència antifeixista (Un peuple en lutte), himnes (Els Segadors, La Internacional), propaganda electoral (PSOE, UCD, etc.) i discursos (Francesc Macià, Josep Tarradellas, Franco, Lenin, Kennedy, Fidel Castro, etc.).

La col·lecció digital inclou una selecció dels discs de vinil que formen part del destacat fons sonor del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la UB que també compta amb d’altres tipus d’enregistraments com les cassettes, els discs compactes o les bobines sonores, encara pendents de processar.

Properament estarà catalogada al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i formarà part del portal de les col·leccions especials.

Aprofitem per recordar-vos que el  CRAI Biblioteca del Pavelló de la República te altres col·leccions a la Memòria Digital de Catalunya que segur us interessaran!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us deixem amb una petita selecció dels vinils per escoltar!

           


Deixa un comentari

Novetat bibliogràfica destacada: “Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers” de Gemma Caballer Albareda

Estem molt contents d’anunciar-vos que la nostra companya  Gemma Caballer Albareda, bibliotecària i historiadora, acaba de publicar el seu darrer llibre “Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers” editat per l’editorial Gregal i prologat per Hilari Raguer.

En els darrers anys Gemma Caballer ha focalitzat la seva recerca en la figura de Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona 1900 – Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1979) i l’ajuda humanitària dels quàquers. Un exemple és el seu Treball Final de Màster que porta per títol «Els quàrquers i l’ajuda humanitària als refugiats espanyols a França: la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés».

En aquesta obra explica la història d’aquest polític català que va ocupar el càrrec de secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Segona República. Exiliat a França fou líder del Comité National Catholique d’Aide aux Refugiés de l’Espagne.

L’allunyament de la seva terra i del que va ser el seu partit polític han contribuït a l’oblit d’aquest personatge, un home d’acció, que entre 1939 i 1944 va protagonitzar dues iniciatives d’ajuda als refugiats, primer als de la Guerra Civil espanyola i després als de la Segona Guerra Mundial, fins ara del tot desconegudes.

Va treballar per al reagrupament de famílies que s’havien separat en creuar la frontera francesa, va posar en marxa colònies infantils per als nens refugiats i va aconseguir treure més de 25.000 refugiats dels camps integrant-los en el mercat laboral francès.

Posteriorment, al capdavant de la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés, va treballar braç a braç amb els quàquers, hostatjant refugiats de la Segona Guerra Mundial en pobles francesos semiabandonats.

Els documents del Fons Personal Josep Maria Trias Peitx (1900-1979), que formen part de l’Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, són testimoni de les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals amb les que estigué vinculat:  escrits que parlen sobre la situació de Catalunya durant la guerra civil, els seus contactes amb el govern basc i els problemes de caire religiós existents en aquells moments en són un exemple.

Us recordem que Gemma Caballer fou la responsable, junt amb la professora d’Història Contemporania de la UB Queralt Solé, de l’edició, la introducció i les notes del desè volum de la col·lecció  Els papers del Pavelló de la República,  editada conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i  l’Editorial Afers.

Moltes felicitats Gemma! Una magnífica obra que ja teniu disponible a la nostra biblioteca!


Deixa un comentari

Publicacions amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ja tornem a ser aquí després del parèntesi nadalenc! I avui us mostrem les darreres publicacions que han arribat a la nostra biblioteca i que han estat elaborades amb material del nostre fons per si voleu escollir alguna lectura.

Aquí teniu el llistat:

 

Aprofitem per recordar-vos que a l’edifici de La Model de la ciutat de Barcelona actualment és pot visitar l’exposició Harry Walker: classe obrera i veïnat en lluita. Teniu temps fins el proper dia 26 de gener! No us la perdeu… també trobareu material del nostre fons tal i com ja us vam explicar en un post anterior d’aquest blog.

 


  • Gorostiza, Santiago. Critical Networks : Urban Water Supply in Barcelona and Madrid During the Spanish Civil War a The Resilient City in World War II : urban environmental histoires / Simo Laakkonen, J.R. MacNeill, Richard P. Tucker, Timo Vuorisalo, Editors. London : Palgrave Macmillan, 2019. Amb una imatge d’un cartell del nostre fons.

 





 

En aquest cas també podeu visitar l’exposició  Càmera i ciutat. la vida urbana en la fotografia i el cinema que ha estat comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou. La mostra, que inclou fotografies, pel·lícules, vídeos i material imprès del museu francès, tracta sobre la càmera i la ciutat, a partir del treball de fotògrafs i cineastes que han disseccionat la metròpoli i que plantegen diferents escenaris de la vida urbana. Hi trobareu un cartell del nostre fons:  l’icònic Aixafem el feixisme de Pere Català Pic .

No us la perdeu! Teniu temps fins el proper mes de març per visitar-la al CaixaForum de Barcelona.


2 comentaris

Exposició “Harry Walker, obrers i veïns en lluita” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui dilluns 16 de desembre a les 19:00 hores s’inaugurarà a l’edifici de La Model de la ciutat de Barcelona l’exposició Harry Walker: classe obrera i veïnat en lluita.

La mostra, organitzada per la Comissió del Centenari de la Prosperitat 1919-2019, fa un repàs d’una de les vagues més importants dels anys 70 a Barcelona i de la seva repercussió al barri en forma de lluites veïnals.

Organitzada també per l’Institut de Cultura de Barcelona i pel Museu d’Història de Barcelona, la mostra explica per una banda, la història de la vaga de la fàbrica automobilística Harry Walker i per l’altra, la lluita pel seu solar.

La vaga de la fàbrica Harry Walker, instal·lada a Barcelona des de l’any 1954, va començar el 16 de desembre de 1970 i es va allargar fins al 15 de febrer de 1971.

Van ser 62 dies de protesta motivats pel creixement de la fàbrica, que cada vegada exigia més hores extra de feina sense remuneració i que va canviar també el sistema de contractació, passant d’un contracte definit a un de temporal. Aquesta situació de pèrdua de drets, ple d’inseguretats i d’explotació va motivar l’inici de l’aturada i va marcar un abans i un després en la lluita obrera per millorar les condicions de les persones treballadores.

Aquesta vaga va contribuir decisivament a anar ofegant de mica en mica la dictadura a les fàbriques i als barris, i va anar imposant la defensa d’un model democràtic i de llibertats al conjunt de l’Estat espanyol.

D’altra banda, l’any 1973, l’empresa es va traslladar a Sant Andreu de la Barca amb el nom de Fagensa. A la Prosperitat hi quedava un solar de tres mil metres quadrats buit, amb un futur dubtós sobre un rerefons especulatiu per part dels propietaris, posant en marxa la possible venda del terreny per a la construcció d’habitatges.

La manca d’equipaments públics al barri va fer que el veïnat exigís a l’Administració ocupar el solar de l’antiga Harry Walker cobrint aquestes necessitats. I és en aquest punt on comença la segona lluita veïnal amb un únic objectiu: la construcció d’equipaments públics.

El 29 de març de 1974 es presentà el nou Pla Comarcal, que destinava uns quants solars a equipaments i zones verdes. Un pla que frustrava, en part, les empreses constructores d’habitatges. Finalment, i en el darrer moment, es va aprovar la construcció d’habitatges en dues parts del terreny: al carrer de Baltasar Gracián, 3 i 5, i a la cantonada de Sant Francesc Xavier amb Badosa.

L’acció social i la reivindicació veïnal van fer que el barri se sortís amb la seva i aconseguís que bona part dels terrenys es destinessin a la construcció d’equipaments públics: un Centre d’Assistència Primària, un institut, una escola i un poliesportiu, a més de l’actual plaça.

Recordem que l’Ajuntament de Barcelona enguany ha editat Harry Walker: lluita obrera, victòria veïnal, un llibre que, d’una banda, explica la vaga de 62 dies que l’any 1970 van protagonitzar els treballadors i treballadores de la fàbrica Harry Walker, i, de l’altra, la lluita veïnal en contra de l’especulació i a favor de nodrir al barri d’equipaments públics.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit documentació diversa del seu fons d’arxiu. Aquí teniu alguns dels documents que podeu trobar:

L’exposició serà itinerant i fins al 26 de gener de 2020 serà a la presó Model de Barcelona. Després la podreu veure: del 27 de gener de 2020 al primer de març de 2020 al Centre Cívic Lleialtat Santsenca, del 2 març de 2002 al 15 de març a la Marquesina de Via Julia i a partir del 16 de març al MUHBA Oliva Artés.

L’ entrada és gratuita! No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Càmara i Ciutat” al Caixa Fòrum amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recentment al CaixaForum de Barcelona s’ha inaugurat l’exposició que porta per títol: Càmera i ciutat. la vida urbana en la fotografia i el cinema.

Comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou, la mostra, que inclou fotografies, pel·lícules, vídeos i material imprès del museu francès, tracta sobre la càmera i la ciutat, a partir del treball de fotògrafs i cineastes que han disseccionat la metròpoli i que plantegen diferents escenaris de la vida urbana.

Entre els autors de les obres destaquen els noms de Paul Strand, Marc Riboud, Lisette Model, Valérie Jouve, Henri Cartier-Bresson, Viktoria Binschtok, Diane Arbus, Manel Armengol, Luis Buñuel, Francesc Català Roca o Carlos Pérez de Rozas.

El mitjà fotogràfic ha immortalitzat la ciutat moderna al llarg del segle XX en una infinitat de narracions visuals que parteixen del carrer com un escenari social, un camp de batalla polític o un pati d’escola.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  col·labora en aquesta exposició amb el préstec de l’icònic cartell de Pere Català Pic que porta per títol Aixafem el feixisme.

El catàleg, que ja teniu disponible a la nostra biblioteca, consta de fotografies i filmacions representats per un bon nombre d’artistes del nostre país. Des de Gabriel Casas i Galobardes i Brangulí, que van treballar als anys trenta, fins a fotògrafs recents, com Jorge Ribalta o Xavier Ribas.

L’obra d’artistes espanyols es pot contemplar al costat de la de grans fotògrafs i cineastes internacionals com Brassai, Robert Doisneau, William Klein, Lee Friedlander o Helen Levitt i de l’obra de fotògrafs contemporanis com Valérie Jouve o Bruno Serralongue.

 


Deixa un comentari

Exposició “Barcelona flashback. Kit d’història en 100 objectes” al Museu d’Història de Barcelona amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 9 d’octubre podeu visitar l’exposició Barcelona Flashback. Kit d’història en 100 objectes que es troba instal·lada a la Casa Padellàs, a la plaça del Rei de Barcelona, transformada com a Casa de la Història de Barcelona i nucli de la xarxa d’espais patrimonials del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) per tota la ciutat.

Aquesta mostra és un viatge en el temps on es repassa, de manera molt innovadora, la història de la ciutat de Barcelona amb d’un mètode de lectura històrica interrogativa a través d’objectes que representen la ciutat, la seva arquitectura i els seus paisatges, inclosos els nous programes ciutadans.

A més d’una exposició, “Barcelona flashback” és una proposta educativa i un projecte de recerca internacional sobre quin és el kit mínim de coneixement i consciència urbana que un museu modern ha de proporcionar, tenint en compte la democràcia i el dret a la ciutat: un mètode de lectura urbana estructurat en cinc parts: testimonis, relats, recorreguts, connexions i patrimonis.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit dos destacats documents del seu fons d’arxiu que es poden veure en aquesta exposició: un cartell sobre l’alcalde Juan Amat Sormaní  de l’any 1901 i un dibuix del barri del Poble Nou que es troba al fons personal Fabre i Huertas i que data de l’any 1979.

De moment, la mostra obre amb caràcter permanent, doncs no s’ha determinat cap data de finalització. Si voleu més informació consulteu la web del MUHBA.

No us la perdeu: l’entrada és gratuita!