Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons DPP (PTE-PTC_Arxiu Manuel Gràcia)

El fons DPP (PTE-PTC_Arxiu Manuel Gràcia), fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Manuel Gràcia Luño l’any 2021.

Conté tota mena de documentació del Partit del Treball d’Espanya, a Catalunya i a altres territoris de l’estat espanyol, des dels seus orígens a finals dels anys 60 fins a la seva dissolució l’any 1980, compilada per Manuel Gràcia al llarg dels seus anys de militància en aquest partit. També inclou documents de diverses organitzacions de l’esquerra comunista maoista (PCE(i), CSUT, JGRE, etc.) que van tenir una vinculació estreta amb el PTE-PTC.

Manuel Gràcia en un míting del PTE, al barri del Bon Pastor de Barcelona, durant la campanya electoral de les eleccions generals del març del 1979

El fons consta fonamentalment de: documentació interna del PTE-PTC generada pels seus diferents òrgans polítics interns (resolucions, comunicats, informes, ponències a congressos, dossiers dels diferents moviments sectorials en què intervenia el partitcorrespondència, etc.); material relacionat amb les diverses escissions i unificacions viscudes per aquest partit; documents sobre els diferents processos electorals en què va participar; textos teòrics sobre els diversos temes que impulsava el partit (moviment veïnal, feminista, estudiantil, juvenil i universitari, democratització de les forces armades, etc.).

Cal destacar els informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona, relacionats amb el control, seguiment i  repressió patits per les organitzacions d’extrema esquerra i els seus militants entre els anys 1967 i 1980, així com els materials relacionats amb l’organització i realització de les Jornades catalanes de la dona celebrades a Barcelona el maig de 1976.

La documentació inclou també fulls volants i documents d’altres organitzacions polítiques actives durant aquests anys.

El fons ocupa 2’70 metres lineals i consta de 8 subsèries creades en funció dels diferents partits vinculats a la història del Partit del Treball d’Espanya.

  • Subsèrie 1: Partido Comunista de España (internacional) / Partido Comunista de España (internacional-Línea Proletaria)
  • Subsèrie 2: Partido del Trabajo de España / Joven Guardia Roja de España / Partido del Trabajo de España – Partido Comunista de Unificación (PTE-PCU)
  • Subsèrie 3: Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores (CSUT )
  • Subsèrie 4: Partit del Treball de Catalunya (PTC)
  • Subsèrie 5: Partido del Trabajo de España _Organización Revolucionaria de Trabajadores (ORT-PT) / Partido de los Trabajadores de España (Unificación ORT_PT)
  • Subsèrie 6: Altres organitzacions polítiques
    • Organitzacions polítiques vinculades al PTE – PTC
    • Organitzacions polítiques diverses
  • Subsèrie 7: Informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona (1967-1980)
  • Subsèrie 8: Manuel Gràcia. Materials per a treballs d’investigació sobre el PTE – PTC

La donació consta també de premsa, cartells, adhesius i material divers que s’ha incorporat a les diferents col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons s’ha incorporat a la Sèrie Documents Partits Polítics i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib. A causa del volum de la documentació i de què bona part són còpies hem elaborat un inventari sumari.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia també els fons: Fons DPP, Subsèrie PTE, Partido del Trabajo de España, el Fons DPP. Subsèrie Partit del Treball de Catalunya (Arxiu Pa,Treball, Llibertat) i el Fons DPP, Subsèrie PTE (PT-ORT), Partido de los Trabajadores de España, Unificación PT-ORT, així com publicacions periòdiques i bibliografia relacionada amb aquestes organitzacions polítiques de l’esquerra comunista maoista i que trobareu al Cercabib.


Deixa un comentari

Exposició “Artistes compromeses amb la República” al Museu Maricel de Sitges amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 14 d’abril, es pot veure al Museu Maricel de Sitges l’exposició Artistes compromeses amb la República, una magnífica mostra que reuneix obres de diverses disciplines, des de cartells fins a olis, fotografies, etc. fetes per dones que van expressar el seu rebuig al feixisme i la seva militància republicana a través de l’art.

La proclamació de la Segona República espanyola el 14 d’abril de 1931, va ser rebuda per la majoria de les dones amb una gran il·lusió i va generar en elles grans expectatives i una gran efervescència de llibertat. Es van introduir canvis legislatius importants destinats a eliminar la discriminació de les dones.

La política cultural de la Generalitat de Catalunya es va dirigir a aconseguir que la cultura fos catalana, democràtica, científica i laica, intentant posar els màxims esforços a elevar el nivell cultural de la població.

S’obriren nous museus i noves sales privades d’exposicions, es crearen tallers escola i nous grups d’artistes a la recerca d’un nou art i moltes dones artistes en van treure profit i hi van participar.

Malauradament, amb l’aixecament feixista, tots els intents de crear un art nou, una avantguarda artística, es van truncar. Les galeries privades van pràcticament tancar: les obres no es venien. Durant els anys de guerra hi va haver dues menes d’activitat: els salons oficials i les exposicions impulsades per partits i sindicats. No obstant això, fou un període de gran creativitat a la zona republicana. La producció artística es va polititzar i posà l’accent en la propaganda.

Organitzada pel Consorci Patrimoni de Sitges aquesta mostra pretén donar llum i fer visibles moltes artistes que, des del primer moment, van prendre partit a favor de la República i de la revolució.

Es posaren al servei de la Generalitat de Catalunya per participar en l’ensenyament, la cultura, la protecció del patrimoni artístic… Elles, a l’igual que els seus companys, jugaren un gran paper en la comunicació d’informació i en la transmissió ideològica.

S’afiliaren als sindicats d’artistes, participaren en exposicions i col·laboraren amb els seus dibuixos i fotomuntatges en diferents revistes del moment.

Amb aquesta exposició es recuperen i donen a conèixer les obres realitzades per aquestes dones artistes, la iconografia de les quals mostra diferents aspectes de la vida durant els anys de la Segona República espanyola (1931-1939) que han quedat oblidades de la història i la memòria i ara es podrà esmenar la seva vàlua.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per a la mostra.

Destaquem tots aquests cartells:

I també exemplars de diverses publicacions periòdiques com varis números de La Vanguardia de l’any 1938, de la revista Moments: la revista del nostre temps, Nueva Cultura : información crítica i orientación intelectural, Orto. Revista de Documentación Social, Mi Revista: ilustración de actualidades i ABC. Diario Republicano de Izquierdas.

Teniu temps fins el proper mes de setembre per visitar-la! No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Francesc Tosquelles. Com una màquina decosir en un camp de blat” al CCCB amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 8 d’abril es va inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’exposició Francesc Tosquelles.Com una màquina decosir en un camp de blat que es podrà veure fins al mes d’agost.

Si recordeu en un altre post del nostre blog ja us haviem parlat d’una exposició sobre la figura del psiquiatra català Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994), que portava per títol La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles i que es va poder veure al museu Les Abattoirs, Musée – Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc fins el 3 de març de 2022.

Tot plegat sorgeix del projecte fruit d’un procés d’investigació desenvolupat pel crític d’art, docent i investigador Carles Guerra i de la recerca liderada per la crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona Joana Masó, que ha estat finançada per la Fundació Privada Mir-Puig i ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions, reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021 i que ja podeu trobar al nostre catàleg.

L’exposició es presenta en versions adaptades com la que va tenir lloc al Musée FRAC Occitanie de Tolosa, l’actual al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona (8 d’abril – 28 d’agost de 2022) i properament al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (27 de setembre de 2022 – finals de març del 2023), per finalitzar a l’American Folk Art Museum de Nova York (abril – octubre del 2023).

Aquests mostra proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural.

Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per a la mostra. Destaquen dos cartells originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

També, en aquesta ocasió s’han deixat cartells sobre el POUM, el Partit Obrer d’Unificació Marxista i del BOC, el Bloc Obrer i Camperol. Hi podreu veure fins a un total de 50 obres dels nostres fons!

No us la perdeu!

Recordeu que podeu aprofitar per veure, si encara no ho heu fet!, la mostra La mascara no menteix mai que finalitza el proper 1 de maig i que també compta amb material del nostre fons!


Deixa un comentari

Exposició “Portes Obertes a l’Escola Pública” al Palau Robert de Barcelona amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fins al 18 d’abril de 2022 teniu temps de visitar, a les Sales 1 i 2 del Palau Robert de Barcelona, l’exposició Portes Obertes a l’Escola Pública, una iniciativa del Departament d’Educació amb la col·laboració del mateix Palau Robert.

Comissariada pel professor i estudiós Joan Domènech Francesch, ens proposa pensar l’escola des de diferents perspectives, a través d’una estructura que planteja els reptes actuals i futurs de la institució per, finalment, obrir els interrogants que l’escola pública, en constant evolució, es fa a si mateixa i ens fa a tots com a societat.

Un dels temes màxima actualitat aquests darrers mesos al nostre país!

En aquesta mostra hi trobareu la reproducció del cartell  C.E.N.U Escola Nova: poble lliure de la col·lecció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) és una institució que va ser creada el 27 de juliol de 1936 a Barcelona. El primer president va ser Joan Puig i Elias (1898-1972), pedagog llibertari i anarquista continuador de l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia.

La seva pedagogia posava el nen al centre de l’ensenyament. No educava només la raó sinó també els sentiments, amb contacte constant amb la natura. Afiliat a la CNT des de la seva joventut,Puig i Elias va presidir a partir de 1932 la secció de mestres del Sindicat d’intel·lectuals i Professionals Liberals de Barcelona.

A partir del juliol del 1936, el pedagog va ocupar la Presidència del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), entitat pública vinculada a la Generalitat de Catalunya que va crear una escola nova, gratuïta, única, laica, amb coeducació i en llengua catalana per substituir l’escola de tendència confessional. Estava inspirada en els principis racionalistes del treball, assegurava que tot obrer pogués arribar des de l’escola primària als estudis més superiors segons la seva capacitat.

La institució va ser dissolta el febrer de 1939 per la dictadura franquista.

La reproducció del cartell de la nostra col·lecció que podeu trobar a l’exposició, data de l’any 1936, i es mostra un nen i una nena compartint la lectura d’un llibre. Malgrat l’estil amable del dibuix, sempre s’assenyala la càrrega progressista que tenia en el context de l’època la defensa d’un ensenyament laic i mixt amb nens i nenes compartint les aules.

N’és l’autora Carme Millà Tersol (Barcelona, 1907- 1999), figura singular que fou dibuixant, dissenyadora, publicista, cartellista i militant anarcosindicalista catalana.

Filla del llibreter i tipògraf Francesc Millà i Gàcio, va ser una de les fundadores de la Secció de Dibuixants, Pintors i Escultors del Sindicat Únic de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

El juliol de 1936 redactà els estatuts del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) i dissenyà el seu cartell Escola Nova, poble lliure.

A la fi de la guerra civil espanyola va fugir cap a França, i el 27 de juliol de 1939 arribà a bord del Mexique al port de Veracruz, a Mèxic, on va seguir exercint com a artista i il·lustrant nombrosos llibres.

Va retornar a Barcelona el 1961, treballant en el sector de la publicitat fins a la seva mort i un cop jubilada col·laborà en les activitats culturals de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC).

El cartell va ser imprés a Barcelona per I.C. Seix i Barral, Empresa Col.lectivitzada, editorial fundada l’any 1911 resultat de la fusió empresarial de dos tallers d’arts gràfiques el de Victoria Seix i el dels germans Lluís i Carles Barral que s’especialitzà en llibres i material escolar.

Us deixem amb un audiovisual sobre l’exposició que recomanem visualitzar:

No us perdeu aquesta mostra!


Deixa un comentari

Exposició “Hacia poéticas de género. Mujeres Artistas” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’exposició Hacia poéticas de género. Mujeres Artistas en España 1804-1939 s’ha inaugurat aquesta setmana al Instituto Aragones de Arte y Cultura Contemporáneos Pablo Serrano de Saragossa.

Aquest projecte expositiu pretén exhumar i interpretar les arrels sobre les quals s’edifica la situació present de l’art espanyol, partint de l’escassa memòria que la cultura artística ha concedit al paper exercit per la dona en el món de l’art, una situació que s’agreuja encara més en la historiografia que aborda la història de l’art contemporani.

L’exposició s’articula en 6 blocs mostrant un recorregut per la història de l’art a Espanya des del 1804 fins al final de la Guerra Civil l’any 1939. Dins el gran nombre d’artistes presents a la exposició, no només hi ha artistes espanyoles, sinó que també hi són presents estrangeres que van treballar a Espanya, aportant les seves creacions al panorama artístic i contribuint a modernitzar el panorama de la plàstica espanyola

Es poden contemplar 111 obres procedents de 40 institucions espanyoles i 17 col·leccions particulars. Entre elles destaquen, per nombre d’obres prestades, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía amb 11 obres, el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb 8 obres, la Biblioteca Nacional de España amb 6 obres, el Centro Documental de Memoria Histórica de Salamanca amb 5 obres, la Diputació Provincial de Barcelona amb 4 obres, el Museo Nacional del Prado amb altres 4 obres i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que hem deixat dues obres en prèstec:

El cartell C.E.N.U Escola Nova: poble lliure de 1936 i la revista Y : revista para la mujer de la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. que data del mes de gener de 1939.

Aquesta mostra forma part del projecte ‘Mujeres Artistas en España, 1804-1939’ (MAE) dirigit per Concha Lomba (Universitat de Saragossa). Integren part del projecte investigadors i investigadores de quatre universitats: Jaime Brihuega, Estrella de Diego i Alicia Fuentes (Universitat Complutense de Madrid), Rafael Gil i Ester Alba (Universitat de València), Magdalena Illán (Universitat de Sevilla) i Alberto Castán (Universitat de Saragossa).

L’exposició s’exhibirà a l’IAACC Pablo Serrano fins al 19 de juny de 2022 i ha estat realitzada per la Direcció General de Cultura del Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Institut Aragonès de la Dona (IAM) i el Consorci de Museus de la Generalitat de València els qui l’acolliran entre el 30 de juny i el 18 de setembre al Museu de Belles Arts de València.

Ja us informarem quan canvi de seu!


Deixa un comentari

Nous Bons d’Ajut del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa un parell d’anys us vam informar en el nostre blog que Maria Planells, estudiant en pràctiques de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals havia digitalitzat i inventariat una part dels bons d’ajut – vuitanta-vuit – custodiats a diferents fons documentals de l’arxiu del Pavelló de la República, concretament  al Fons Personal Jordi Miralles i al Fons Arxiu Gràfic.

Recordem que els bons d’ajut són bitllets en què s’hi indica una quantitat de diners que s’han de pagar a una empresa, organització, institució o entitat per tal d’ajudar-la econòmicament. A vegades, amb recompensa per a la persona que paga.

Vam dedicar un recurs web a aquesta col·lecció on es poden trobar els bons classificats en tres grans grups: Sindicats, Partits Polítics i Altres.

Posteriorment hem ampliat la col·lecció de Bons d’Ajut amb la col·laboració del nostre estudiant en pràctiques Ruben Gallardo que els ha digitalitzat i de la nostra becària Emma Dotres que els ha incorporat al recurs web. Ara són molts més dels vuitanta-vuit inicials i bona part d’ells els podeu consultar també al Banc d’Imatges.

A l’apartat Sindicats, hi ha bons de la Confederació Nacional del Treball (CNT- AIT) i de Comissions Obreres (CCOO) i se n’ha afegit un de nou, concretament de la CNT, un Donatiu pro-local de l’any 1977.

El grup més nombrós és el de Partits Polítics, on hi ha bons de diverses organitzacions polítiques com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Col·lectius de Joves Comunistes (CJC),  el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), entre altres. 

Dins d’aquest grup s’han incorporat més d’una desena de bons dels que se’n poden destacar diversos com les Festes del treball del Partit Socialista Unificat de Catalunya i del Partit Comunista d’Espanya, així com també nous bons digitalitzats dels Col·lectius de Joves Comunistes i el Partit dels i les Comunistes de Catalunya, un partit sorgit al 1982 després de desmarcar-se de les línies del PSUC.

Aquestes festes eren mítings dels partits polítics que s’utilitzaven per aplegar els seus simpatitzants i hi tenien lloc actes de caràcter social, polítics i solidaris.

En aquesta mateixa secció de partits, s’ha incorporat un nou subapartat, els bons ajuts del PSC-PSOE.

També dins del subapartat d’altres partits polítics, s’han afegit diferents bons interessants que corresponen a partits com Convergència i Unió, creat l’any 1978, o Convergència Democràtica de Catalunya, fundat l’any 1974; coalicions o unificacions com la Unió de Republicans de Catalunya o la Unificació Comunista d’Espanya; i moviments o crides múltiples com el Moviment Comunista de Catalunya o el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya.

Els bons que formen part d’aquest apartat es van generar fonamentalment per finançar diverses activitats organitzades pels propis partits polítics, com ara mítings, festes o concerts. Els bons, en aquets casos, equivalien a entrades per a accedir a aquests esdeveniments.

Finalment, a l’apartat  anomenat  “Altres” hi ha incorporats bons de tipologia molt diversa com ara d’associacions de veïns, comitès de treballadors, pacifistes, jovent, solidaritat internacional, etc.

Aquí s’han incorporat més d’una quinzena de bons com els bons de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, que és un sindicat agrari fundat el 1976 que tenia la finalitat de defensar i promoure els interessos dels llauradors i ramaders valencians, així com també els bons del Moviment de Defensa de la Terra, on es convocava l’11 de setembre al Fossar de les Moreres i s’incitava a col·laborar econòmicament en aquest front unitari d’organitzacions polítiques d’esquerres marxistes i independentistes.

A banda d’aquests bons, també se’n poden destacar d’altres de nova incorporació com els que fan referència a comitès de solidaritat o de recolzament, així com crides d’ajut amb altres països com Xilè o Nicaragua.

Aquí els teniu tots! Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

Acord de col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i l’Institut Sant Antoni de Pàdua Salesians de Mataró

Com bé sabeu, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en diversos projectes de docència i recerca amb institucions d’àmbit nacional i internacional.

Som una biblioteca patrimonial que forma part del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona especialitzada en el període de la Segona República, la Guerra Civil, l’exili i el franquisme que conté també un arxiu, fet que possibilita un ampli ventall de possibilitats per a fer recerca.

L’Institut Sant Antoni de Pàdua Salesians de Mataró disposa d’un programa acadèmic anomenat Programa d’Excel·lència per l’etapa de batxillerat destinat a aquell alumnat que busca incrementar els seus resultats acadèmics mitjançant la participació en projectes extraacadèmics.

Així doncs l’objectiu de l’acord que s’ha firmat entre ambdues institucions és formar als alumnes del Programa d’Excel·lència en les tasques pròpies de la nostra biblioteca com són la gestió documental, la classificació de material, la digitalització, etc. perquè en puguin treure el màxim rendiment i iniciar-los als mètodes i bones pràctiques de l’aprenentatge i la recerca universitària.

S’han dut a terme diverses activitats durant aquest mes de març de 2022 planificades en dues sessions de 3 hores cada una, concretament els dies 1 i 8 de març.

Els alumnes han rebut una formacio per part del personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República en relació al coneixement dels fons arxivistics, bibliogràfics, hemerogràfics de la biblioteca, així com en el tractament dels diferents tipus de material.

També han fet diverses pràctiques amb la web de SIDBRINT, (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), aquest portal, dedicat a la digitalització de la memòria històrica de la Guerra Civil espanyola, dels Brigadistes i les Brigades Internacionals.

Per avaluar els alumnes participants s’ha tingut en compte l’assistència a les sessions acordades i els comentaris favorables de la direcció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

L’experiència per la nostra part ha estat fantàstica i esperem que els alumnes ho considerin igualment!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons ASOCS (Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad – Estado y Generalidad)

El fons ASOCS fou cedit al CRAi Biblioteca del Pavelló de la República  la tardor del 2021 per Albert Roqué.

L’Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad – Estado y Generalidad fou una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del cos de seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, pertanyents a l’Estat i a la Generalitat de Catalunya.

Segons l’acta de constitució, signada a París el 12 de novembre de 1944: representa als grups civil i uniformat de la policia, té com a objectiu garantir les llibertats i els drets cívics de tot els ciutadans de l’estat espanyol i posar-se al seu servei per garantir l’ordre públic i reprimir els actes que alterin aquestes garanties.

Es constitueix al marge de partits polítics i sindicats i té com a finalitat l’agrupació i control de tots els membres de la policia refugiats a França. S’estructura en Delegacions, s’estipula una quota mensual per als associats i es redacta un manifest per donar a conèixer la creació de l’agrupació a tots els col·legues.

Finalment, es comunica al Prefecte de Policia del Sena (París), a l’Excel·lentíssim President de la República espanyola, a l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya, a l’Excel·lentíssim President de Les Corts, a tots els partits polítics i sindicats antifeixistes espanyols residents a França i a agrupacions militars.

Publica la revista Ley : boletín de la Asociación de Solidaridad de los Funcionarios del Cuerpo de Seguridad, Estado y Regiones Autónomas

Desconeixem la seva data de dissolució tot i que l’últim número de la publicació Ley custodiada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és del febrer-abril de 1952.

El fons és part de l’arxiu administratiu de l’ASOCS. Conté: els carnets d’aquest funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola.

A través d’aquests documents sabem: nom, lloc i data de naixement, si eren civils o uniformats, la seva categoria i historial professional, la seva última destinació a Espanya, si pertanyien a l’Estat o a la Generalitat, el seu domicili i la seva professió a l’exili, la seva situació familiar, la data d’afiliació a l’Associació, el número de carnet, etc.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha creat una base de dades local (de moment amb prop de 800 registres) amb tota la informació generada per l’ASOCS relacionada amb els seus associats. Els nostres estudiants en pràctiques i becaris col·laboren en la incorporació d’informació en aquesta base de dades.

El fons consta també de documentació interna de l’ASOCS (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.), i material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili.

El fons ocupa 0’40 metres lineals i abasta cronològicament des de l’any 1945 fins al 1956 i  ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

La donació inclou diversos números de la publicació periòdica Ley : boletín de la Asociación de Solidaridad de los Funcionarios del Cuerpo de Seguridad, Estado y Regiones Autónomas dels anys 1949 a 1952 que s’ha incorporat a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.


Deixa un comentari

Exposició: “La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya” al Memorial Democràtic amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat mes de novembre podeu vistar, a la seu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la mostra que porta per títol La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya.

Comissariada per Narcís Selles, filòleg i doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa els artistes i moviments artístics i culturals d’un moment decisiu en el camí cap a la democràcia, des de la perspectiva de la imatge impresa: gravats, cartells, llibres, revistes i caràtules de discos, entre d’altres.

La mostra posa en relleu la importància de les arts i el conjunt de cultures visuals en la lluita contra la dictadura franquista i en l’avenç democràtic. Les imatges aplegades tenen en comú el fet que van prendre forma mitjançant la impressió gràfica. Aquest fet va ser decisiu per afavorir-ne la seva popularitat.

La cinquantena d’obres reproduïdes a l’exposició corresponen majoritàriament a produccions sorgides o editades a Catalunya, però també incorpora algunes de les propostes més interessants generades en altres zones com el País Valencià o les Illes Balears, que van tenir una repercussió notable en el conjunt del territori.

La mostra s’emmarca en els actes commemoratius dels cinquanta anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya vol ser un reconeixement al conjunt de persones, grups, entitats i organitzacions de signe divers que van participar en les lluites per les llibertats individuals i col·lectives.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de les imatges dels cartells que podeu veure a continuació:

I també amb la portada del mes de gener de la revista A colps… : revista de los estudiantes de Filosofia y Letras de Valencia, revista clandestina editada pel Sindicat d’Estudiants de la Universitat de València.

En paral·lel a l’exposició, s’ha publicat un llibre amb el mateix títol, a càrrec del comissari de l’exposició, que analitza i valora aquesta producció visual. El teniu a la vostra disposició al catàleg del CRAI de la UB.

Us deixem amb un vídeo publicat pel Memorial en col·laboració amb l’Escola Massana: Centre d’Art i Disseny amb motiu de l’exposició:

Teniu temps fins l’1 de juny per visitar-la! No us ho perdeu!


Deixa un comentari

Simposi Internacional Manuel L. Abellán amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ahir dijous, dia 24 de febrer, va tenir lloc el Simposi Internacional dedicat a la figura de Manuel L. Abellán a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona amb l’objectiu de reivindicar la figura d’aquest historiador i el seu llegat.

Manuel López Abellán (Barcelona 1938 – Sorède, França, 2011) fou un professor universitari especialitzat en l’estudi de la censura durant el franquisme, va néixer a la Barceloneta.

L’any 1957 va acabar el batxillerat superior a l’Institut Ausiàs March de Barcelona i va ingressar a la Facultat del Seminari Catòlic a estudiar Filosofia fins al 1960 quan, amb només 22 anys, va marxar a treballar i estudiar a França. El 1964 es va diplomar en Ciències Econòmiques i Socials a l’Ecole Pratique des Hautes Études (París) amb el treball Approches morphologiques du catholicisme espagnol, dirigit per M. Desroche.

Dos anys més tard va marxar a sud-amèrica on va exercir de sociòleg a la Universitat de Carabobo a Veneçuela.

En tornar a França va inscriure la seva tesi doctoral a l’École Pratique des Hautes Études sobre Les collectivités libertaires en Catalogne (1936 -1939), però finalment va renunciar a la seva elaboració i el 1968 es va traslladar a Holanda on es dedicà a la sociología de la literatura i a la història de la cultura.

Durant 2 anys va ser professor de Literatura i cultura espanyoles a la Universitat de Gröningen i després va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975, compaginà la seva activitat acadèmica amb l’estudi de la censura durant el franquisme. De 1980 a 1993 també va donar classes de llengua i literatura catalanes.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”.

El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que alguns havien estat destruïts. Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976), dirigida per Jacques Leenhardt.

A Àmsterdam va organitzar diversos Simposis Internacionals sobre literatura espanyola: Censura y literaturas peninsulares, celebrat el maig de 1985, Medio siglo de cultura: exilio, franquismo y democracia (1939-1989) el 1989, o Cultura peninsular en la década de los cuarenta l’any 1993, i va fundar la revista Cuadernos Interdisciplinarios de Estudios Literarios, una publicació interdisciplinar que s’ajustava al perfil intel·lectual de Manuel L. Abellán, interessat des de sempre per les relacions entre literatura, història, sociologia i política.

També va dirigir, juntament amb F. M. Lorda, el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970 que tenia com a objectiu esbrinar, mitjançant uns qüestionaris adreçats a diversos escriptors catalans i espanyols, com els havia afectat la censura durant el règim franquista.

Als anys 90 va anar diverses vegades a Estats Units a fer classes a les Universitats de Nebraska i de Califòrnia–Berkeley i a donar conferències a Nova Orleans (Tulane University), a Chapel Hill (Universitat de Carolina del Nord) i a Massachussets (Harvard University).

El 1996 va deixar la universitat i es va traslladar a viure al sud de França. A Àmsterdam es va desmantellar el Grup de Sociologia de la Literatura.

L’any 2006 va col·laborar, amb José Andrés de Blas, en la revista digital Represura : Revista de Historia Contemporánea española en torno a la represión y la censura aplicadas al libro.

Va morir al desembre del 2011.

El fons personal Manuel L. Abellán, cedit a la Universitat de Barcelona l’any 2016 per la seva vídua Constance Kuijpers, es conserva al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ocupa 3,20 metres lineals i agrupa la documentació generada durant la seva carrera professional. Cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries.

La col·lecció es compon principalment d’expedients de l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i de treballs sobre la censura durant l’època franquista fets pel professor Abellan o pels seus alumnes.

La responsable i l’arxivera de la biblioteca Lourdes Prades i Artigas i Olga Giralt i Esteve han participat en aquest simposi parlant d’aquest fons.