1 comentari

Els Catalans als camps nazis

Els catalans als camps nazis és el títol del llibre de Montserrat Roig (1946-1991)  periodista i escriptora barcelonina que ha esdevingut una obra clau de la historiografia catalana. Edicions 62 n’ha fet una nova edició revisada amb motiu del quarantè aniversari de la seva publicació.

Des del mes d’agost de l’any 1940, molts republicans catalans i espanyols van arribar als camps de concentració i extermini nazis.

Un cop es va iniciar la Segona Guerra Mundial un gran nombre d’exiliats republicans es van veure obligats a allistar-se a les companyies de treballadors estrangers i altres s’enrolaren a la legió estrangera per continuar lluitant contra el feixisme.

Quan França va ser ocupada per l’exèrcit alemany, uns 10.000 republicans catalans i espanyols van ser deportats als camps d’extermini nazi i un 60% no va aconseguir sobreviure.

El llistat de mètodes de tortura i assassinat és infinita: van perdre la vida afusellats, apallissats, gasejats, penjats, amb experiments mèdics… No obstant això, la majoria va morir per un còctel letal de gana, treball esclau i unes condicions sanitàries deplorables que provocaven tot tipus de malalties.

Els que va aconseguir sobreviure, anys després del seu alliberament, encara recordaven el seu número de presoner. Van haver d’aprendre a pronunciar-lo en alemany, a base de cops i amenaces de mort. No és doncs d’estranyar que aquest número no l’oblidessin mai més.

A Auschwitz, prop de Cracòvia, a Sachsenhausen a Berlín, a Flossenburg entre Nuremberg i Pilsen, i a Neuengamme prop d’Hamburg, van ser tancats un número reduït d’espanyols i catalans. A Dachau prop de la ciutat de Munich i Buchenwald  prop de Leipzig,  n’hi va haver molts més que procedien, gairebé tots, de presons franceses i que havien participat en accions de la Resistència.

El camp de concentració de Mauthausen-Gusen és, sens dubte, el més tristament famós de tots. Un total de 1.800 catalans hi van morir. En realitat era un conjunt de camps de concentració situats al voltant de la petita localitat austríaca de Mauthausen, a uns pocs quilòmetres de Linz.

I tot plegat amb el consentiment de la dictadura franquista que, en tot moment, va estar assabentada de la sort que anaven a tenir aquestes persones que eren classificades com a apàtrides i identificades amb un triangle blau per distingir-los com a tals i també per diferenciar-los d’altres classificacions com la dels homosexuals, amb un triangle rosa, o dels gitanos que portaven un triangle negre.

Després d’una tasca minuciosa Montserrat Roig descobreix, a través d’una cinquantena de testimonis, la història d’aquests deportats republicans i dóna veu a les persones anònimes que havien sobreviscut a aquell infern. En fa un detallat perfil que ha permès saber, per exemple, que en la seva majoria procedien de comarques i no de les grans ciutats i que representaven  a la classe treballadora i alguns intel·lectuals que, amb motiu de la Ley de Responsabilidades Políticas promulgada el 13 de febrer de 1939 per la dictadura franquista, no se’ls permetia la seva tornada a l’Estat espanyol.

Entre els intel·lectuals catalans que van ser al camp de Mauthausen destaca l’escriptor Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 22 de novembre de 1913 – l’Hospitalet de Llobregat, 3 d’agost de 1974). A la novel·la autobiogràfica K.L. Reich va narrar la seva experiència al camp on va estar pres durant cinc anys.

El llibre el va dedicar al general nord-americà Omar N. Bradley “cap de les forces nord-americanes que m’alliberaren el dia 5 de maig de 1945, en testimoni de gratitud i admiració” i a Pere Vives (Barcelona, 24 de febrer de 1910 – Mauthausen, 30 d’octubre de 1941) un professor de matemàtiques que va morir assassinat pels nazis per efecte d’una injecció de benzina al cor.

Anys més tard, Amat-Piniella va fundar, juntament amb altres deportats l’Amical de Mauthausen associació que te per objectiu  defensar els drets morals i materials dels deportats  i  preservar la seva memòria.

Un altre pres conegut és Francesc Boix (Poble-sec, Barcelona, 31 d’agost de 1920 – París, 7 de juliol de 1951), fotògraf i únic testimoni català dels judicis de Nuremberg i Dachau. Les fotografies que Boix va fer durant el seu captiveri a Mauthausen van ser proves gràfiques que es van utilitzar per demostrar els crims del genocidi nazi.

El cas d’ Enric Marco Batlle (Barcelona, 12 d’abril de 1921), antic militant de la CNT que va fer creure a tothom que havia estat a Mauthausen però que gràcies a diverses tasques d’investigació és va descobrir que era un mentider i vulgar estafador i que mai havia estat deportat, va tenir un gran ressò mediàtic.

De la deportació de dones sempre se n’ha parlat molt menys. Les dones van patir més humiliacions que els homes per a la seva pròpia condició.  Al camp de Ravensbrück, a uns noranta quilòmetres al nord de Berlín moltes dones van ser esterilitzades i algunes obligades a prostituir-se.  Hi van morir unes 28.000 dones. De les  300  espanyoles que hi van estar Neus Català (Els Guiamets, 6 d’octubre de 1915), és l’única supervivent catalana viva del camp. Tenim una part del seu fons personal al nostre arxiu.

L’any 2012, el Ministerio Español de Justicia va  posar en marxa una base de dades que permet accedir a les referències dels 4.400 ciutadans de l’Estat espanyol que van morir als camps de concentració nazis d’Àustria i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Això ha estat possible gràcies al procés de digitalització dels arxius del Ministeri francès d’Excombatents i de Víctimes de Guerra on s’inclouen els avisos oficials de morts en camps de concentració.

La base de dades està disponible tant per a investigadors com per a particulars i permet fer recerques per nom i cognom, lloc i data de naixement, etc.

Per a conèixer més dades es pot consultar el Portal de Archivos Españoles del Ministerio de Cultura es troba una base de dades que recull els continguts del Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945), editada pel mateix ministeri l’any 2006 i que és el resultat d’una investigació de Benito Bermejo i Sandra Checa i que ha esdevingut una magnífica eina d’informació.

Allí hem trobat a Enric Puigmal de Maçanet de Cabrenys, a l’Alt Empordà, que va morir al camp de Mittelbau-Dora, satel·lit del de Buchenwald,  amb només 20 anys.

Qui era l’Enric?  Tenia 12 anys quan va esclatar la Guerra Civil… per què va anar a parar a un camp d’extermini nazi?

Tan de bo algun dia aquestes preguntes puguin ser contestades….

Les víctimes han de sobreviure en la nostra memòria. Sobretot han d’entrar a les escoles, no per estimular la rancúnia o la venjança sinó per evitar que la historia es repeteixi i per redescobrir històries com les del jove Enric de Maçanet de Cabrenys.

Diumenge dia 27 de gener es commemora el Dia Mundial en record de les Víctimes de l’Holocaust. Recordeu aquesta data. Si voleu podeu participar en els nombrosos actes que el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera organitza per no oblidar mai el que va passar.


Deixa un comentari

La Diada 2018

Tornem a activar el nostre blog després del parèntesi estiuenc!

Esperem que hagueu passat unes molt bones vacances i, com nosaltres, torneu a la feina amb molta energia i nous projectes.

Demà celebrem la Diada Nacional de Catalunya. L’any passat us vam mostrar una selecció de material del nostre fons per tal de commemorar l’efemèride i enguany hem volgut afegir nou material com aquestes dues imatges que corresponen a la manifestació de l’any  1976 a Sant Boi de Llobregat i la del 1977 a Barcelona del Fons AG. Sèrie Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:

Aprofitem per recordar-vos que podeu localitzar nombrosa informació sobre la temàtica al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Bona diada a tothom!


Deixa un comentari

Jornades “80 años de la despedida de las Brigadas Internacionales” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enguany se celebra el 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals.

Albacete va ser la base de la seva organització i, aprofitant aquest esdeveniment, el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, CEDOBI, ha organitzat unes jornades que han tingut lloc del 10 al 14 de abril a la Casa Perona d’Albacete,  amb l’objectiu de recordar la lluita d’aquests voluntaris que havien arribat d’arreu del món per lluitar contra el feixisme i a favor de la República.

S’han tractat diversos aspectes relacionats amb les Brigades Internacionals mitjançant una sèrie de conferències i una taula rodona així com la projecció de documentals i la presentació d’una monografia que porta per títol El Servicio de Sanidad de las Brigadas Internacionales de Francisco Fuster Ruiz, fundador del CEDOBI.

El dia 13 d’abril, Lourdes Prades, directora del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i responsable de SIDBRINT va formar part de la taula rodona sobre documentació de les Brigades Internacionals.

Les jornades han servit també per presentar una nova aplicació per mòbils que guia l’usuari a través de la Ruta de les Brigades Internacionals d’Albacete: un llarg recorregut per carrers, edificis i altres llocs on van estar els brigadistes.

L’ 1 de novembre de 1938 Dolores Ibárruri, la Pasionaria, va finalitzar el seu missatge de comiat als voluntaris de les Brigades amb les paraules següents: “No os olvidaremos, y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República española, ¡volved!… Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos, los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo: ¡Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!”

Ha estat una setmana d’homenatges amb un programa molt complet per recordar els milers de persones, homes i dones, que van venir a defensar la llibertat i la democràcia i a lluitar contra el feixisme que s’anava estenent per Europa.


Deixa un comentari

Noves visites commemoratives al Pavelló de la República!

Com recordareu, el passat 2017 va ser un any de commemoracions al Pavelló de la República. Es van celebrar els 80 anys de la construcció del Pavelló per a l’Exposició Universal de París i els 25 anys de la seva reconstrucció amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.

L’associació cultural El globus vermell va voler rememorar  aquest doble aniversari amb la programació de tres visites especials, obertes al públic en general, que coincidiren  aproximadament amb tres dates molt assenyalades vinculades amb la història del Pavelló.

Aquest any 2018 tornen a organitzar de nou visites commemoratives especials coincidint amb les mateixes dates significatives.

 

Enguany les visites seran:

– divendres 27 d’abril a les 17h,
coincidint amb el bombardeig de Gernika (26 abril 1937)

– divendres 18 de maig a les 17h, dins de la Setmana de l’Arquitectura
coincidint amb la inauguració de l’Exposició Internacional de París (25 maig 1937)

– divendres 13 de juliol a les 17h,
coincidint amb la inauguració oficial del Pavelló dins de l’Exposició Internacional (12 juliol 1937)

Amb una novetat important: ara es pot gaudir d’una reproducció de mida original d’El Segador de Joan Miró a la mateixa paret que l’artista el va pintar com ja us vam comentar en un altre post del nostre blog!

Per inscripcions (el preu són 6 euros) o per si voleu més informació escriviu a info@elglobusvermell.org

Aprofitem per recordar-vos que  la Universitat de Barcelona té un conveni signat amb aquesta associació per efectuar visites guiades a l’edifici i que aquestes visites tracten únicament el punt de vista històric-arquitectònic.

Si us interessen visites guiades de tipus històric o documental podeu contactar amb nosaltres seguint les indicacions de la nostra pàgina web.

Us esperem!


Deixa un comentari

Commemoració de la Segona República

Demà farà 87 anys que es va proclamar la Segona República espanyola, el règim polític democràtic que el dia 14 d’abril de 1931 va substituir la monarquia d’Alfons XIII i que va durar fins l’any 1939, quan va finalitzar la Guerra Civil que va donar pas a quaranta anys de dictadura del general Franco.

Per commemorar aquest esdeveniment us mostrem una col·lecció de cromos del nostre fons d’arxiu que reflexa moments destacats de la proclamació d’aquesta república com  la dimissió del general Primo de Rivera.

Cada cromo té, a l’altre cara del dibuix, un petit text on s’explica la imatge o l’aconteixement  que s’il·lustra a l’altre costat.

El cromo número 15, a tall d’exemple, diu:

A las once de la mañana del 14 de Abril, en las Ramblas de Barcelona se organizó una manifestación, capitaneada por Francisco Maciá y Luís Companys, que fué directamente al Ayuntamiento y a la Diputación, donde proclamaron la república e izaron las banderas tricolr y catalana, ante una inmensa multitud que no cesaba de aclamar al nuevo orden establecido, abrazándose, llenos de fervor patriótico, unos ciudadanos con otros, y entonando las vibrantes notas de la Marsellesa.

L’any 1931 l’empresa catalana de Xocolates Guillen va editar una col·lecció de 30 cromos amb el títol “Historia de la Revolución y la Proclamación de la República española”. Tot i que els del nostre arxiu no tenen el patrocini de l’empresa creiem que es tracta de la mateixa col·lecció.

L’autor de les il·lustracions és Juan Martínez Buendía, que signa com Tinez, un artista  d’origen murcià, es va traslladar a Barcelona per estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis i als anys vint del segle passat va començar a col·laborar amb la revista infantil TBO, publicació on va deixar una obra molt prolífica. Menys conegut que altres col·laboradors com Benejam, o Opisso, el seu estil però, va definir a la famosa revista.

Esperem us agradin!


Deixa un comentari

125è aniversari de les Bases de Manresa

Abans d’iniciar el parèntesi de Setmana Santa hem volgut commemorar el 125è aniversari de les  Bases de Manresa, nom amb què és coneix el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per a una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892.

Lluís Domènech i Montaner era el president de la Unió Catalana i Enric Prat de la Riba, el secretari.

Les Bases preconitzaven un autogovern amb un model que provenia de les antigues constitucions catalanes del 1585.

Catalunya havia d’ésser l’única sobirana del seu govern interior, la divisió territorial es basava en la comarca natural i el municipi  i la llengua catalana era l’única oficial.

Si voleu més informació us mostrem un recull de material del nostre fons d’arxiu:

 

Aprofitem per recordar-vos que la biblioteca estarà tancada del dia 29 de març al dia 2 d’abril, ambdós inclosos.

Bona Setmana Santa a tothom! Fins la tornada!

 


Deixa un comentari

Commemoració del 80è aniversari dels bombardeigs de 1938 a Catalunya

Amb motiu de la commemoració del 80è aniversari dels bombardeigs de 1938 a Catalunya hem volgut recollir tot un seguit de material del nostre fons relacionat amb la matèria, principalment imatges.

Us ho mostrem en aquesta exposició virtual que podeu trobar a la nostra pàgina web.