Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons DPP (PTE-PTC_Arxiu Manuel Gràcia)

El fons DPP (PTE-PTC_Arxiu Manuel Gràcia), fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Manuel Gràcia Luño l’any 2021.

Conté tota mena de documentació del Partit del Treball d’Espanya, a Catalunya i a altres territoris de l’estat espanyol, des dels seus orígens a finals dels anys 60 fins a la seva dissolució l’any 1980, compilada per Manuel Gràcia al llarg dels seus anys de militància en aquest partit. També inclou documents de diverses organitzacions de l’esquerra comunista maoista (PCE(i), CSUT, JGRE, etc.) que van tenir una vinculació estreta amb el PTE-PTC.

Manuel Gràcia en un míting del PTE, al barri del Bon Pastor de Barcelona, durant la campanya electoral de les eleccions generals del març del 1979

El fons consta fonamentalment de: documentació interna del PTE-PTC generada pels seus diferents òrgans polítics interns (resolucions, comunicats, informes, ponències a congressos, dossiers dels diferents moviments sectorials en què intervenia el partitcorrespondència, etc.); material relacionat amb les diverses escissions i unificacions viscudes per aquest partit; documents sobre els diferents processos electorals en què va participar; textos teòrics sobre els diversos temes que impulsava el partit (moviment veïnal, feminista, estudiantil, juvenil i universitari, democratització de les forces armades, etc.).

Cal destacar els informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona, relacionats amb el control, seguiment i  repressió patits per les organitzacions d’extrema esquerra i els seus militants entre els anys 1967 i 1980, així com els materials relacionats amb l’organització i realització de les Jornades catalanes de la dona celebrades a Barcelona el maig de 1976.

La documentació inclou també fulls volants i documents d’altres organitzacions polítiques actives durant aquests anys.

El fons ocupa 2’70 metres lineals i consta de 8 subsèries creades en funció dels diferents partits vinculats a la història del Partit del Treball d’Espanya.

  • Subsèrie 1: Partido Comunista de España (internacional) / Partido Comunista de España (internacional-Línea Proletaria)
  • Subsèrie 2: Partido del Trabajo de España / Joven Guardia Roja de España / Partido del Trabajo de España – Partido Comunista de Unificación (PTE-PCU)
  • Subsèrie 3: Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores (CSUT )
  • Subsèrie 4: Partit del Treball de Catalunya (PTC)
  • Subsèrie 5: Partido del Trabajo de España _Organización Revolucionaria de Trabajadores (ORT-PT) / Partido de los Trabajadores de España (Unificación ORT_PT)
  • Subsèrie 6: Altres organitzacions polítiques
    • Organitzacions polítiques vinculades al PTE – PTC
    • Organitzacions polítiques diverses
  • Subsèrie 7: Informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona (1967-1980)
  • Subsèrie 8: Manuel Gràcia. Materials per a treballs d’investigació sobre el PTE – PTC

La donació consta també de premsa, cartells, adhesius i material divers que s’ha incorporat a les diferents col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons s’ha incorporat a la Sèrie Documents Partits Polítics i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib. A causa del volum de la documentació i de què bona part són còpies hem elaborat un inventari sumari.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia també els fons: Fons DPP, Subsèrie PTE, Partido del Trabajo de España, el Fons DPP. Subsèrie Partit del Treball de Catalunya (Arxiu Pa,Treball, Llibertat) i el Fons DPP, Subsèrie PTE (PT-ORT), Partido de los Trabajadores de España, Unificación PT-ORT, així com publicacions periòdiques i bibliografia relacionada amb aquestes organitzacions polítiques de l’esquerra comunista maoista i que trobareu al Cercabib.


Deixa un comentari

Pel·lícula”La niña de la comunión”amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La passada nit de la Castanyada o de Halloween, depèn de com es miri, es va estrenar el film que porta per títol La niña de la comunión, dirigit per Víctor García, especialista en efectes visuals que va fer el salt a la direcció als Estats Units, on ha dirigit entre d’altres Return to House on Haunted Hill, Mirrors 2Hellraiser: Revelations o Gallows Hill.

És una producció d’ Ikiru Films i Atresmedia, amb guió de Beto Marini, que compta amb els actors Carla Campra, Aina Quiñones, Marc Soler i Carlos Oviedo entre d’altres.

De que va aquest film?

A finals dels anys 80, la Sara (Carla Campra) acaba d’arribar a un poble no determinat i no troba el lloc en aquest espai tan tancat. La seva millor amiga és Rebe (Aina Quiñones). Una nit van a una discoteca, prenen drogues i durant el trajecte a casa trobaran una nina vestida de comunió. A partir d’aquell moment, començarà el malson.

L’argument està basat en una llegenda poc coneguda, similar a la de la nena de la corva, mites de l’imaginari popular.

Aquesta pel·lícula de terror ha funcionat molt bé a taquilla i s’ha venut al mercat internacional.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en la producció amb diverses imatges d’ adhesius de la nostra col·lecció que apareixen a les parets del poble on es va gravar el film.

Aquí podeu veure el tràiler…

I si no teniu por mireu la peli sencera! Paga la pena!


Deixa un comentari

Nous Bons d’Ajut del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa un parell d’anys us vam informar en el nostre blog que Maria Planells, estudiant en pràctiques de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals havia digitalitzat i inventariat una part dels bons d’ajut – vuitanta-vuit – custodiats a diferents fons documentals de l’arxiu del Pavelló de la República, concretament  al Fons Personal Jordi Miralles i al Fons Arxiu Gràfic.

Recordem que els bons d’ajut són bitllets en què s’hi indica una quantitat de diners que s’han de pagar a una empresa, organització, institució o entitat per tal d’ajudar-la econòmicament. A vegades, amb recompensa per a la persona que paga.

Vam dedicar un recurs web a aquesta col·lecció on es poden trobar els bons classificats en tres grans grups: Sindicats, Partits Polítics i Altres.

Posteriorment hem ampliat la col·lecció de Bons d’Ajut amb la col·laboració del nostre estudiant en pràctiques Ruben Gallardo que els ha digitalitzat i de la nostra becària Emma Dotres que els ha incorporat al recurs web. Ara són molts més dels vuitanta-vuit inicials i bona part d’ells els podeu consultar també al Banc d’Imatges.

A l’apartat Sindicats, hi ha bons de la Confederació Nacional del Treball (CNT- AIT) i de Comissions Obreres (CCOO) i se n’ha afegit un de nou, concretament de la CNT, un Donatiu pro-local de l’any 1977.

El grup més nombrós és el de Partits Polítics, on hi ha bons de diverses organitzacions polítiques com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Col·lectius de Joves Comunistes (CJC),  el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), entre altres. 

Dins d’aquest grup s’han incorporat més d’una desena de bons dels que se’n poden destacar diversos com les Festes del treball del Partit Socialista Unificat de Catalunya i del Partit Comunista d’Espanya, així com també nous bons digitalitzats dels Col·lectius de Joves Comunistes i el Partit dels i les Comunistes de Catalunya, un partit sorgit al 1982 després de desmarcar-se de les línies del PSUC.

Aquestes festes eren mítings dels partits polítics que s’utilitzaven per aplegar els seus simpatitzants i hi tenien lloc actes de caràcter social, polítics i solidaris.

En aquesta mateixa secció de partits, s’ha incorporat un nou subapartat, els bons ajuts del PSC-PSOE.

També dins del subapartat d’altres partits polítics, s’han afegit diferents bons interessants que corresponen a partits com Convergència i Unió, creat l’any 1978, o Convergència Democràtica de Catalunya, fundat l’any 1974; coalicions o unificacions com la Unió de Republicans de Catalunya o la Unificació Comunista d’Espanya; i moviments o crides múltiples com el Moviment Comunista de Catalunya o el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya.

Els bons que formen part d’aquest apartat es van generar fonamentalment per finançar diverses activitats organitzades pels propis partits polítics, com ara mítings, festes o concerts. Els bons, en aquets casos, equivalien a entrades per a accedir a aquests esdeveniments.

Finalment, a l’apartat  anomenat  “Altres” hi ha incorporats bons de tipologia molt diversa com ara d’associacions de veïns, comitès de treballadors, pacifistes, jovent, solidaritat internacional, etc.

Aquí s’han incorporat més d’una quinzena de bons com els bons de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, que és un sindicat agrari fundat el 1976 que tenia la finalitat de defensar i promoure els interessos dels llauradors i ramaders valencians, així com també els bons del Moviment de Defensa de la Terra, on es convocava l’11 de setembre al Fossar de les Moreres i s’incitava a col·laborar econòmicament en aquest front unitari d’organitzacions polítiques d’esquerres marxistes i independentistes.

A banda d’aquests bons, també se’n poden destacar d’altres de nova incorporació com els que fan referència a comitès de solidaritat o de recolzament, així com crides d’ajut amb altres països com Xilè o Nicaragua.

Aquí els teniu tots! Esperem que us agradin!


Deixa un comentari

Exposició: “La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya” al Memorial Democràtic amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat mes de novembre podeu vistar, a la seu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la mostra que porta per títol La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya.

Comissariada per Narcís Selles, filòleg i doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa els artistes i moviments artístics i culturals d’un moment decisiu en el camí cap a la democràcia, des de la perspectiva de la imatge impresa: gravats, cartells, llibres, revistes i caràtules de discos, entre d’altres.

La mostra posa en relleu la importància de les arts i el conjunt de cultures visuals en la lluita contra la dictadura franquista i en l’avenç democràtic. Les imatges aplegades tenen en comú el fet que van prendre forma mitjançant la impressió gràfica. Aquest fet va ser decisiu per afavorir-ne la seva popularitat.

La cinquantena d’obres reproduïdes a l’exposició corresponen majoritàriament a produccions sorgides o editades a Catalunya, però també incorpora algunes de les propostes més interessants generades en altres zones com el País Valencià o les Illes Balears, que van tenir una repercussió notable en el conjunt del territori.

La mostra s’emmarca en els actes commemoratius dels cinquanta anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya vol ser un reconeixement al conjunt de persones, grups, entitats i organitzacions de signe divers que van participar en les lluites per les llibertats individuals i col·lectives.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de les imatges dels cartells que podeu veure a continuació:

I també amb la portada del mes de gener de la revista A colps… : revista de los estudiantes de Filosofia y Letras de Valencia, revista clandestina editada pel Sindicat d’Estudiants de la Universitat de València.

En paral·lel a l’exposició, s’ha publicat un llibre amb el mateix títol, a càrrec del comissari de l’exposició, que analitza i valora aquesta producció visual. El teniu a la vostra disposició al catàleg del CRAI de la UB.

Us deixem amb un vídeo publicat pel Memorial en col·laboració amb l’Escola Massana: Centre d’Art i Disseny amb motiu de l’exposició:

Teniu temps fins l’1 de juny per visitar-la! No us ho perdeu!


Deixa un comentari

“Las leyes de la Frontera” pel·lícula amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’octubre s’ha estrenat, a les sales de cinema, la pel·lícula “Las leyes de la Frontera” dirigida per Daniel Monzón (Celda 211 i el Niño, entre d’altres) que adapta la novel·la del mateix nom de Javier Cercas.

Ambientada a finals dels anys setanta, concretament a l’estiu de 1978, narra la història d’ Ignacio Cañas (Marcos Ruiz) un estudiant de 17 anys introvertit i una mica inadaptat que viu a Girona. Quan coneix al Zarco (Chechu Salgado) i a la Tere (Begoña Vargas), dos joves delinqüents del barri xinès de la ciutat, es veu immers en una carrera imparable de furts, robatoris i atracaments.

El rodatge va començar el setembre de 2020 i es va perllongar durant 9 setmanes. Es va filmar en diferents localitzacions d’arreu de Catalunya, com Girona, Manresa, Montblanc i la Costa del Garraf, entre altres.​

La pel·lícula, inscrita en la tradició d’allò que hom denomina cinema “quinqui”, un subgènere cinematogràfic en auge durant la decada dels 70, sovint interpretat pels mateixos personatges reals, com el Vaquilla o el Torete, compta amb un exhaustiu treball de documentació i recreació de l’època.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha contribuït amb nombrós material que ha servit per il·lustrar moltes de les escenes del film.

Trobareu adhesius i cartells del nostre fons com aquests:

Us recomanem aneu a veure la pel·lícula, actualment encara en la cartellera. No us la perdeu!


1 comentari

De la OMLE al PCE (r) a través de la documentació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

No és la primera vegada que l’Aibor Moreno Bezares, estudiant del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, que realitza les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, escriu un post pel nostre blog.

En aquesta ocasió ens ha volgut parlar sobre el seu treball de recerca i el material que ha anat trobant en els fons de la biblioteca i al nostre arxiu.

Us deixem amb les seves paraules:

La OMLE (Organización de Marxistas Leninistas de España) fou una organització creada a finals de 1968 en els cercles de l’emigració política espanyola a França i Bèlgica a l’escalfor de les lluites del maig francès i de l’auge del moviment solidari amb el poble de Vietnam.

Aquesta organització es configura dintre del corrent de l’esquerra que es desenvolupa en oposició a l’imperialisme i a la crítica del revisionisme del PCE.

La diferència entre la OMLE i la resta d’organitzacions semblants  és que la OMLE neix amb la idea de reconstruir el partit. Per tant, no es va constituir com a partit, a diferència d’altres organitzacions.

Del període que va de la seva fundació fins a la V Reunión General, poc es pot dir de l’activitat de la OMLE. Es va crear un Comitè Central i un altre Executiu així com diverses federacions, també un reduït nombre de militants va ser introduït a l’interior de l’Estat per a constituir dues federacions més però sense un comitè dirigent.

Les federacions externes, excepte la de París, aviat van començar a dissoldre’s enfrontades entre si.

Els militants a l’interior van aconseguir contactar amb diversos obrers i estudiants de Madrid i Cadis entre els quals es va començar a difondre el l’òrgan d’expressió Bandera Roja del qual tenim diversos exemplars al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Aquesta V Reunión General va tindre lloc a l’octubre de 1971 a París on es van enfrontar dues línies visiblement fracturades.

Una vegada exposades detalladament les diferents posicions en pugna i iniciada la discussió, la majoria va anar tancant files entorn de les proposicions dels delegats del Comitè de Madrid.

També es van aprovar una sèrie d’acords sobre una sèrie de qüestions de principis: A partir de llavors, deixarien de considerar a Espanya com a un país colonial i semifeudal i es passava a considerar Espanya com un Estat capitalista independent; el règim feixista i el monopolisme passaven a ser els principals enemics de la classe treballadora i dels sectors populars; la tasca principal de l’organització era la de reconstruir el partir comunista degenerat per Carrillo; i es creava un Comitè de Direcció per primera vegada aplicant els principis del centralisme democràtic.

Aquesta reunió va acordar traslladar la edició de l’òrgan central a l’interior d’Espanya.

Al juny de 1973 van celebrar la I Conferencia després d’estendre’s per Galicia i Andalusia, Catalunya, Euskalherria i altres localitats. D’aquesta I Conferencia podem extreure del Pavelló de la República la Línea programática de la Organización de Marxistas Leninistas de España; les Actas de la primera conferencia nacional de la O.M.L.E; o els Estatutos de la Organización de Marxistas Lenninistas de España : aprobados en la Primera Conferencia Nacional, Junio de 1973 que regulen el funcionament intern de l’organització entre d’altres documents de l’època.

Finalment es va elegir un nou Comitè de Direcció.

D’aquesta mateixa conferencia podem extreure l’esbós del Programa de Mínims que recull els següents objectius polítics, econòmics i socials fonamentals:

Govern provisional democràtic-revolucionari, com a òrgan de la insurrecció popular triomfant; armament del poble i formació de organitzacions polítiques i tribunals populars; nacionalització de la banca i de la gran industria. Expropiació dels grans latifundis i entrega de la terra als camperols; dret a l’autodeterminació de les nacionalitats basca, catalana i gallega; habitatges dignes i econòmics, educació i seguretat social gratuïtes.

Finalment, al juny del 1975 va tindre lloc la celebració del Congreso Reconstitutivo del Partido en el que es van confirmar les tesis programàtiques i el programa de mínims elaborats a la I Conferencia.

Des d’aleshores la OMLE passava a ser el Partido Comunista de España (reconstituido) (PCE (r)).

Al Pavelló altrament trobem material divers envers aquesta organització com el seu òrgan d’expressió Bandera roja o els òrgans dels seus comitès locals a Madrid Reconstrucción o del Comitè Regional d’Andalusia El Gallo Rojo.

D’aquesta manera també podem trobar algun número de la seva revista teòrica Antorcha o les Actas del I Congreso del Partido Comunista de España (reconstituido) així com altres tipus de fonts primàries i llibres que en parlen de la seva història.

Per altra banda, el meu treball es centra en realitzar un Estat de la qüestió en torns a aquestes dues organitzacions (que en sí, son la mateixa) i una tercera armada que neix, sense cap tipus de dubte, d’aquesta: els Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre (GRAPO) però la vinculació orgànica del qual es negada pels militants d’ambdues organitzacions, existint un debat força interessant en torn a aquest conflicte.

L’Estat de la qüestió em permetrà conèixer que s’ha fet i què s’ha dit en relació al meu objecte d’anàlisi i quin és el coneixement existent, brindant-me importants pautes per a plantejar, posteriorment, una tema i una proposta de recerca concreta.

Aquesta reflexió ha estat possible amb l’aportació documental de fonts primàries i secundàries, les quals podem agrupar en diferents tipus: monografies i memòries, fonts orals i publicacions periòdiques.

En primer lloc, hem consultat la bibliografia sobre OMLE-PCE (r) i GRAPO molt escassa en comparació amb altres organitzacions de l’època analitzada. Tots ells, disponibles al Pavelló: Alguns militants com Juan García Martín[1] han fixat el discurs de l’organització des dels seus inicis fins al 1977 de manera qualitativa.

També comptem amb llibres de periodistes com el de Rafael Gómez Parra[2], amb un to crític i rigorós.

Una altra obra d’interès és l’aportació que, amb un enfocament criminològic, realitzà Horaci Roldán Barbero[3].

Quant a les memòries col·lectives o personals trobem la dels exmilitants Pío Mora[4] i Francisco Brotons Beneyto[5] o Félix Novales[6].

Finalment, em de mencionar la tesi doctoral de Jonatan Rodrigues López[7] publicada recentment del que destaquem que intenta comprendre els diferents mecanismes d’inserció territorial realitzats per la OMLE i el PCE(r) i l’activitat armada dels GRAPO al vall de Laciana y la comarca de Vigo.


[1] GARCÍA MARTÍN, Juan, Historia del PCE(r) y los GRAPO, Contracanto, Madrid, I984.

[2] GÓMEZ PARRA, Rafael. GRAPO, los hijos de Mao. Fundamentos, Madrid, 1991.

[3] ROLDÁN BARBERO, Horacio. Los GRAPO, un estudio criminológico. Comares, Granada, 2008 i

ROLDÁN BARBERO, Horacio. El Maoísmo en España y el Tribunal de Orden Público (1964-1976). Servicio de Publicaciones, Universidad de Córdoba, 2010.

[4] MOA, Pío. De un tiempo de un país, la izquierda violenta (1968-1978). Ediciones Encuentro. Madrid, 2002.

[5] BROTONS, F. (2002): Memoria antifascista: recuerdos en medio del camino. Miatzen Sarl, Navarra.

[6] NOVALES, Félix. El tazón de hierro. Crítica, Barcelona, 1989.

[7]LÓPEZ RODRÍGUEZ, Jonatan. Un nuevo resurgir comunista. OMLE, PCE(R) y GRAPO entre el Franquismo y la democracia. Historia, evolución y estrategias de inserción territorial: León y Galicia (1968-1985), Tesis de Doctorando,2020.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Toni Mañané Osorio

A finals de l’any 2020,  el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Toni Mañané i Osorio documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural durant els anys setanta i vuitanta.

La documentació consta fonamentalment de fulls volants i documents interns que s’han classificat per organització o tema. El material recopilat per Toni Mañané il·lustra la multitud d’organitzacions d’extrema esquerra que existien en aquells anys i les escissions, fusions i dissolucions que van protagonitzar, la força del moviment de l’esquerra independentista al conjunt dels Països Catalans, la importància del moviment sindical, sobretot llibertari, basat en les assemblees obreres i contrari als Pactes de la Moncloa, signats finalment pels sindicats CCOO i UGT i la repressió i persecució patides per totes aquestes organitzacions durant la Transició política espanyola.

D’entre el material del fons destaca també: la propaganda produïda pels partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors per a les campanyes electorals del referèndum sobre la reforma política (1976), el referèndum constitucional (1978) i les eleccions generals del 1979; els processos judicials derivats del “Cas Scala” o el “Cas ERAT” i la solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua.

El fons personal Toni Mañané ocupa 0’80 metres lineals i cronològicament comprèn els últims anys del franquisme (1973-1975), el període de la Transició política espanyola (1976-1980) i fins a mitjans dels anys vuitanta. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

La donació consta també de monografies i publicacions periòdiques que s’han incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i d’adhesius i cartells que han passat a formar part de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a l’exposició “Per una educació en llibertat” al Born de Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria fa pocs dies que acaba d’estrenar una exposició al voltant de la reforma pedagògica a Barcelona entre el 1908 i el 1979 i que porta per títol  ‘Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979’.

La mostra parteix del moment històric en que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un Pressupost Extraordinari de Cultura, l’any 1908, inspirant-se en la renovació pedagògica que tenia lloc arreu del món, i s’endinsa en els moments clau de la història de l’educació fins a la recuperació de la democràcia.

Es volia aconseguir fer una reforma integral de l’educació posant èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, amb classes mixtes i laic. 

L’historiador Antoni Nicolau, comissari de la mostra, ha dit en una entrevista al digital cultural El Nuvol: “és probable que, entre els molts factors que poden ajudar a explicar el fracàs d’Espanya com a estat contemporani i sobretot de la seva estructuració política i territorial, hi tingui un paper molt important la incapacitat de construir un model educatiu fort, uniforme i de qualitat”. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la cessió de nombrós material relacionat amb la matèria.

Destaquem per exemple els cartells:

La Mascota de la revolució : el més petit de tots editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya l’any 1937, Las Niñas de hoy y las mujeres de mañana unidas sin distinción de clases en organizaciones juveniles de FET y de las JONS de l’any 1939 i el de Josep Obiols que porta per títol: Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana? de 1920, entre d’altres.

I també els llibres:

Actividades escolares : conmemoraciones patrióticas y religiosas d’ Ignacio Salvador Aldea, Educación física femenina : texto oficial para las escuelas de magisterio editat per la Sección Femenina de F.E.T. y de las J.O.N.S, o Formación político-social : sexto curso de bachillerato també editat per la Sección Femenina l’any 1959.

El passat dia 13 d’abril va tenir lloc la presentació i col·loqui del llibre “Per una educació en llibertat” amb un recull de documentació i la reflexió d’un conjunt d’autors sobre els models educatius i la capacitat d’una societat per dotar-se dels instruments necessaris per garantir el seu èxit econòmic, polític i social. Hi ha articles d’experts en història de l’educació com Paola Lo Cascio, Alfred Pérez-Bastardas, Marc Andreu Acebal, Cèlia Cañellas, Rosa Toran, Francesc Vilanova, Ana Pérez-Muelas, Pere Solà Gussinyer, Marc Cuixart Goday, Valeria Giacomoni, Jordi Feu Gelis i Pilar Benejam Arguimbau.

Podeu recuperar en aquest enllaç l’acte de presentació que va comptar amb la presencia d’alguns del autors.

L’exposició la podreu visitar del 9 d’abril de 2021 al 27 de març de 2022.

Trobareu un seguit d’activitats relacionades amb la mostra per ampliar el coneixement i la reflexió al voltant de l’evolució de l’educació a Barcelona i a Catalunya, així com del seu futur.

Dir-vos també que El Born CCM ofereix portes obertes a l’exposició fins al 23 de juny. A partir de llavors, la podreu visitar pel preu de 3 euros o gratuïtament els diumenges a la tarda. En tots els casos, és imprescindible que feu una reserva prèvia.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Nova col·lecció especial del CRAI de la Universitat de Barcelona: “Pegaso: Memòria Obrera”

S’acaba d’incorporar una nova col·lecció especial del CRAI de la Universitat de Barcelona: Pegaso: Memòria Obrera.

La col·lecció consta de material d’arxiu, fotografies i un recull d’entrevistes, que mostren la lluita política, social i sindical dels treballadors de la fàbrica Pegaso i la repressió empresarial i del règim que van patir durant el franquisme i la transició democràtica.  

Fou cedida, l’any 2011, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Santiago Medina i Antonio Castán, antics treballadors d’aquesta fàbrica, i constitueix una font imprescindible per a l’estudi del moviment obrer entre els anys 60 i 90 al nostre país. 

El concepte de col·leccions especials, en l’àmbit de biblioteques, fa referència a aquelles col·leccions de materials únics valuosos i irrepetibles com poden ser manuscrits, llibres rars, fons personals, fons d’arxiu… que inclouen materials de tota mena com fotografies, dibuixos, cartes, cartells, fullets, mapes, partitures, revistes, etc.

Des de fa uns anys el CRAI de la Universitat de Barcelona agrupa aquest material divers (fotografies, dibuixos, cartes, cartells, fullets, mapes, partitures, etc.) en col·leccions amb l’objectiu d’oferir recursos per a la recerca.

La seva difusió proporciona als investigadors accés als recursos primaris, considerats elements clau per a la recerca i també és una font de difusió de la història i de la cultura catalanes.

Des de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona es van establir unes pautes per a la seva catalogació, seguint la normativa de la RDA Resource Description and Access per a la descripció i accés dels recursos en el catàleg.

En el Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya CCUC, gestionat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya CSUC, es va crear un portal on es recullen aquestes col·leccions especials: el Portal de Col·leccions especials de les Biblioteques de Catalunya.

En aquest portal es mostren col·leccions especials i fons personals que es troben en les biblioteques que conformen el CCUC i podem afirmar que està en constant increment!

Algunes d’aquestes col·leccions es troben digitalitzades i formen part de repositoris digitals com la Memòria Digital de Catalunya  o la Biblioteca Digital Patrimonial, i en el cas del CRAI de la UB, si tenen inventari formen part del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

La majoria però, esperen formar part de futurs projectes de digitalització.

Podeu visitar la pàgina web de Patrimoni bibliogràfic i documental del CRAI per obtenir una visió general dels materials.

Des del nostre blog volem donar les gràcies als companys de Procés Tècnic per fer possible tota aquesta feina!


Deixa un comentari

40è aniversari de les primeres eleccions municipals

Fa 40 anys, un dimarts 3 d’abril de 1979, es van celebrar les primeres eleccions municipals i es van constituir els primers ajuntaments democràtics a l’estat espanyol, després de quatre dècades de dictadura franquista, amb alcaldes nomenats a dit i regidors triats pel sistema de representació de terços del franquisme (sindical, familiar i corporatiu).

A Catalunya, la participació va ser d’un 61, 5 %. El partit més votat va ser el dels socialistes, el segon, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i el tercer, Convergència i Unió. Per nombre de regidors i alcaldes, el primer lloc el va ocupar  la federació nacionalista, però, a les ciutats més importants (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i les grans ciutats de l’àrea metropolitana), els alcaldes van ser del PSC o del PSUC.

A l’estat  espanyol, la participació va ser també d’un 61 % i escaig i el partit que va obtenir més vots i regidors fou la Unió de Centre Democràtic (UCD), que havia guanyat també les eleccions generals espanyoles del mateix any. No obstant, a moltes ciutats importants (Madrid,  València, Saragossa, Palma, Màlaga i Múrcia) els  candidats a l’alcaldia d’UCD van ser desbancats per coalicions d’esquerra formades pel Partit Socialista Obrer Español PSOE i el Partit Comunista d’Espanya (PCE).

Mostrem un recull de documents que van generar aquests partits polítics amb motiu de la campanya electoral: díptics, cartells, programes electorals, adhesius, cartells, etc. i altres documents relatius a les candidatures i al mateix procés electoral.

Esperem que us agradi!