1 comentari

De la OMLE al PCE (r) a través de la documentació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

No és la primera vegada que l’Aibor Moreno Bezares, estudiant del Màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UOC-UB, que realitza les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, escriu un post pel nostre blog.

En aquesta ocasió ens ha volgut parlar sobre el seu treball de recerca i el material que ha anat trobant en els fons de la biblioteca i al nostre arxiu.

Us deixem amb les seves paraules:

La OMLE (Organización de Marxistas Leninistas de España) fou una organització creada a finals de 1968 en els cercles de l’emigració política espanyola a França i Bèlgica a l’escalfor de les lluites del maig francès i de l’auge del moviment solidari amb el poble de Vietnam.

Aquesta organització es configura dintre del corrent de l’esquerra que es desenvolupa en oposició a l’imperialisme i a la crítica del revisionisme del PCE.

La diferència entre la OMLE i la resta d’organitzacions semblants  és que la OMLE neix amb la idea de reconstruir el partit. Per tant, no es va constituir com a partit, a diferència d’altres organitzacions.

Del període que va de la seva fundació fins a la V Reunión General, poc es pot dir de l’activitat de la OMLE. Es va crear un Comitè Central i un altre Executiu així com diverses federacions, també un reduït nombre de militants va ser introduït a l’interior de l’Estat per a constituir dues federacions més però sense un comitè dirigent.

Les federacions externes, excepte la de París, aviat van començar a dissoldre’s enfrontades entre si.

Els militants a l’interior van aconseguir contactar amb diversos obrers i estudiants de Madrid i Cadis entre els quals es va començar a difondre el l’òrgan d’expressió Bandera Roja del qual tenim diversos exemplars al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Aquesta V Reunión General va tindre lloc a l’octubre de 1971 a París on es van enfrontar dues línies visiblement fracturades.

Una vegada exposades detalladament les diferents posicions en pugna i iniciada la discussió, la majoria va anar tancant files entorn de les proposicions dels delegats del Comitè de Madrid.

També es van aprovar una sèrie d’acords sobre una sèrie de qüestions de principis: A partir de llavors, deixarien de considerar a Espanya com a un país colonial i semifeudal i es passava a considerar Espanya com un Estat capitalista independent; el règim feixista i el monopolisme passaven a ser els principals enemics de la classe treballadora i dels sectors populars; la tasca principal de l’organització era la de reconstruir el partir comunista degenerat per Carrillo; i es creava un Comitè de Direcció per primera vegada aplicant els principis del centralisme democràtic.

Aquesta reunió va acordar traslladar la edició de l’òrgan central a l’interior d’Espanya.

Al juny de 1973 van celebrar la I Conferencia després d’estendre’s per Galicia i Andalusia, Catalunya, Euskalherria i altres localitats. D’aquesta I Conferencia podem extreure del Pavelló de la República la Línea programática de la Organización de Marxistas Leninistas de España; les Actas de la primera conferencia nacional de la O.M.L.E; o els Estatutos de la Organización de Marxistas Lenninistas de España : aprobados en la Primera Conferencia Nacional, Junio de 1973 que regulen el funcionament intern de l’organització entre d’altres documents de l’època.

Finalment es va elegir un nou Comitè de Direcció.

D’aquesta mateixa conferencia podem extreure l’esbós del Programa de Mínims que recull els següents objectius polítics, econòmics i socials fonamentals:

Govern provisional democràtic-revolucionari, com a òrgan de la insurrecció popular triomfant; armament del poble i formació de organitzacions polítiques i tribunals populars; nacionalització de la banca i de la gran industria. Expropiació dels grans latifundis i entrega de la terra als camperols; dret a l’autodeterminació de les nacionalitats basca, catalana i gallega; habitatges dignes i econòmics, educació i seguretat social gratuïtes.

Finalment, al juny del 1975 va tindre lloc la celebració del Congreso Reconstitutivo del Partido en el que es van confirmar les tesis programàtiques i el programa de mínims elaborats a la I Conferencia.

Des d’aleshores la OMLE passava a ser el Partido Comunista de España (reconstituido) (PCE (r)).

Al Pavelló altrament trobem material divers envers aquesta organització com el seu òrgan d’expressió Bandera roja o els òrgans dels seus comitès locals a Madrid Reconstrucción o del Comitè Regional d’Andalusia El Gallo Rojo.

D’aquesta manera també podem trobar algun número de la seva revista teòrica Antorcha o les Actas del I Congreso del Partido Comunista de España (reconstituido) així com altres tipus de fonts primàries i llibres que en parlen de la seva història.

Per altra banda, el meu treball es centra en realitzar un Estat de la qüestió en torns a aquestes dues organitzacions (que en sí, son la mateixa) i una tercera armada que neix, sense cap tipus de dubte, d’aquesta: els Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre (GRAPO) però la vinculació orgànica del qual es negada pels militants d’ambdues organitzacions, existint un debat força interessant en torn a aquest conflicte.

L’Estat de la qüestió em permetrà conèixer que s’ha fet i què s’ha dit en relació al meu objecte d’anàlisi i quin és el coneixement existent, brindant-me importants pautes per a plantejar, posteriorment, una tema i una proposta de recerca concreta.

Aquesta reflexió ha estat possible amb l’aportació documental de fonts primàries i secundàries, les quals podem agrupar en diferents tipus: monografies i memòries, fonts orals i publicacions periòdiques.

En primer lloc, hem consultat la bibliografia sobre OMLE-PCE (r) i GRAPO molt escassa en comparació amb altres organitzacions de l’època analitzada. Tots ells, disponibles al Pavelló: Alguns militants com Juan García Martín[1] han fixat el discurs de l’organització des dels seus inicis fins al 1977 de manera qualitativa.

També comptem amb llibres de periodistes com el de Rafael Gómez Parra[2], amb un to crític i rigorós.

Una altra obra d’interès és l’aportació que, amb un enfocament criminològic, realitzà Horaci Roldán Barbero[3].

Quant a les memòries col·lectives o personals trobem la dels exmilitants Pío Mora[4] i Francisco Brotons Beneyto[5] o Félix Novales[6].

Finalment, em de mencionar la tesi doctoral de Jonatan Rodrigues López[7] publicada recentment del que destaquem que intenta comprendre els diferents mecanismes d’inserció territorial realitzats per la OMLE i el PCE(r) i l’activitat armada dels GRAPO al vall de Laciana y la comarca de Vigo.


[1] GARCÍA MARTÍN, Juan, Historia del PCE(r) y los GRAPO, Contracanto, Madrid, I984.

[2] GÓMEZ PARRA, Rafael. GRAPO, los hijos de Mao. Fundamentos, Madrid, 1991.

[3] ROLDÁN BARBERO, Horacio. Los GRAPO, un estudio criminológico. Comares, Granada, 2008 i

ROLDÁN BARBERO, Horacio. El Maoísmo en España y el Tribunal de Orden Público (1964-1976). Servicio de Publicaciones, Universidad de Córdoba, 2010.

[4] MOA, Pío. De un tiempo de un país, la izquierda violenta (1968-1978). Ediciones Encuentro. Madrid, 2002.

[5] BROTONS, F. (2002): Memoria antifascista: recuerdos en medio del camino. Miatzen Sarl, Navarra.

[6] NOVALES, Félix. El tazón de hierro. Crítica, Barcelona, 1989.

[7]LÓPEZ RODRÍGUEZ, Jonatan. Un nuevo resurgir comunista. OMLE, PCE(R) y GRAPO entre el Franquismo y la democracia. Historia, evolución y estrategias de inserción territorial: León y Galicia (1968-1985), Tesis de Doctorando,2020.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Toni Mañané Osorio

A finals de l’any 2020,  el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Toni Mañané i Osorio documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural durant els anys setanta i vuitanta.

La documentació consta fonamentalment de fulls volants i documents interns que s’han classificat per organització o tema. El material recopilat per Toni Mañané il·lustra la multitud d’organitzacions d’extrema esquerra que existien en aquells anys i les escissions, fusions i dissolucions que van protagonitzar, la força del moviment de l’esquerra independentista al conjunt dels Països Catalans, la importància del moviment sindical, sobretot llibertari, basat en les assemblees obreres i contrari als Pactes de la Moncloa, signats finalment pels sindicats CCOO i UGT i la repressió i persecució patides per totes aquestes organitzacions durant la Transició política espanyola.

D’entre el material del fons destaca també: la propaganda produïda pels partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors per a les campanyes electorals del referèndum sobre la reforma política (1976), el referèndum constitucional (1978) i les eleccions generals del 1979; els processos judicials derivats del “Cas Scala” o el “Cas ERAT” i la solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua.

El fons personal Toni Mañané ocupa 0’80 metres lineals i cronològicament comprèn els últims anys del franquisme (1973-1975), el període de la Transició política espanyola (1976-1980) i fins a mitjans dels anys vuitanta. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

La donació consta també de monografies i publicacions periòdiques que s’han incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i d’adhesius i cartells que han passat a formar part de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a l’exposició “Per una educació en llibertat” al Born de Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria fa pocs dies que acaba d’estrenar una exposició al voltant de la reforma pedagògica a Barcelona entre el 1908 i el 1979 i que porta per títol  ‘Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979’.

La mostra parteix del moment històric en que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un Pressupost Extraordinari de Cultura, l’any 1908, inspirant-se en la renovació pedagògica que tenia lloc arreu del món, i s’endinsa en els moments clau de la història de l’educació fins a la recuperació de la democràcia.

Es volia aconseguir fer una reforma integral de l’educació posant èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, amb classes mixtes i laic. 

L’historiador Antoni Nicolau, comissari de la mostra, ha dit en una entrevista al digital cultural El Nuvol: “és probable que, entre els molts factors que poden ajudar a explicar el fracàs d’Espanya com a estat contemporani i sobretot de la seva estructuració política i territorial, hi tingui un paper molt important la incapacitat de construir un model educatiu fort, uniforme i de qualitat”. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la cessió de nombrós material relacionat amb la matèria.

Destaquem per exemple els cartells:

La Mascota de la revolució : el més petit de tots editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya l’any 1937, Las Niñas de hoy y las mujeres de mañana unidas sin distinción de clases en organizaciones juveniles de FET y de las JONS de l’any 1939 i el de Josep Obiols que porta per títol: Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana? de 1920, entre d’altres.

I també els llibres:

Actividades escolares : conmemoraciones patrióticas y religiosas d’ Ignacio Salvador Aldea, Educación física femenina : texto oficial para las escuelas de magisterio editat per la Sección Femenina de F.E.T. y de las J.O.N.S, o Formación político-social : sexto curso de bachillerato també editat per la Sección Femenina l’any 1959.

El passat dia 13 d’abril va tenir lloc la presentació i col·loqui del llibre “Per una educació en llibertat” amb un recull de documentació i la reflexió d’un conjunt d’autors sobre els models educatius i la capacitat d’una societat per dotar-se dels instruments necessaris per garantir el seu èxit econòmic, polític i social. Hi ha articles d’experts en història de l’educació com Paola Lo Cascio, Alfred Pérez-Bastardas, Marc Andreu Acebal, Cèlia Cañellas, Rosa Toran, Francesc Vilanova, Ana Pérez-Muelas, Pere Solà Gussinyer, Marc Cuixart Goday, Valeria Giacomoni, Jordi Feu Gelis i Pilar Benejam Arguimbau.

Podeu recuperar en aquest enllaç l’acte de presentació que va comptar amb la presencia d’alguns del autors.

L’exposició la podreu visitar del 9 d’abril de 2021 al 27 de març de 2022.

Trobareu un seguit d’activitats relacionades amb la mostra per ampliar el coneixement i la reflexió al voltant de l’evolució de l’educació a Barcelona i a Catalunya, així com del seu futur.

Dir-vos també que El Born CCM ofereix portes obertes a l’exposició fins al 23 de juny. A partir de llavors, la podreu visitar pel preu de 3 euros o gratuïtament els diumenges a la tarda. En tots els casos, és imprescindible que feu una reserva prèvia.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Nova col·lecció especial del CRAI de la Universitat de Barcelona: “Pegaso: Memòria Obrera”

S’acaba d’incorporar una nova col·lecció especial del CRAI de la Universitat de Barcelona: Pegaso: Memòria Obrera.

La col·lecció consta de material d’arxiu, fotografies i un recull d’entrevistes, que mostren la lluita política, social i sindical dels treballadors de la fàbrica Pegaso i la repressió empresarial i del règim que van patir durant el franquisme i la transició democràtica.  

Fou cedida, l’any 2011, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Santiago Medina i Antonio Castán, antics treballadors d’aquesta fàbrica, i constitueix una font imprescindible per a l’estudi del moviment obrer entre els anys 60 i 90 al nostre país. 

El concepte de col·leccions especials, en l’àmbit de biblioteques, fa referència a aquelles col·leccions de materials únics valuosos i irrepetibles com poden ser manuscrits, llibres rars, fons personals, fons d’arxiu… que inclouen materials de tota mena com fotografies, dibuixos, cartes, cartells, fullets, mapes, partitures, revistes, etc.

Des de fa uns anys el CRAI de la Universitat de Barcelona agrupa aquest material divers (fotografies, dibuixos, cartes, cartells, fullets, mapes, partitures, etc.) en col·leccions amb l’objectiu d’oferir recursos per a la recerca.

La seva difusió proporciona als investigadors accés als recursos primaris, considerats elements clau per a la recerca i també és una font de difusió de la història i de la cultura catalanes.

Des de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona es van establir unes pautes per a la seva catalogació, seguint la normativa de la RDA Resource Description and Access per a la descripció i accés dels recursos en el catàleg.

En el Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya CCUC, gestionat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya CSUC, es va crear un portal on es recullen aquestes col·leccions especials: el Portal de Col·leccions especials de les Biblioteques de Catalunya.

En aquest portal es mostren col·leccions especials i fons personals que es troben en les biblioteques que conformen el CCUC i podem afirmar que està en constant increment!

Algunes d’aquestes col·leccions es troben digitalitzades i formen part de repositoris digitals com la Memòria Digital de Catalunya  o la Biblioteca Digital Patrimonial, i en el cas del CRAI de la UB, si tenen inventari formen part del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

La majoria però, esperen formar part de futurs projectes de digitalització.

Podeu visitar la pàgina web de Patrimoni bibliogràfic i documental del CRAI per obtenir una visió general dels materials.

Des del nostre blog volem donar les gràcies als companys de Procés Tècnic per fer possible tota aquesta feina!


Deixa un comentari

40è aniversari de les primeres eleccions municipals

Fa 40 anys, un dimarts 3 d’abril de 1979, es van celebrar les primeres eleccions municipals i es van constituir els primers ajuntaments democràtics a l’estat espanyol, després de quatre dècades de dictadura franquista, amb alcaldes nomenats a dit i regidors triats pel sistema de representació de terços del franquisme (sindical, familiar i corporatiu).

A Catalunya, la participació va ser d’un 61, 5 %. El partit més votat va ser el dels socialistes, el segon, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i el tercer, Convergència i Unió. Per nombre de regidors i alcaldes, el primer lloc el va ocupar  la federació nacionalista, però, a les ciutats més importants (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i les grans ciutats de l’àrea metropolitana), els alcaldes van ser del PSC o del PSUC.

A l’estat  espanyol, la participació va ser també d’un 61 % i escaig i el partit que va obtenir més vots i regidors fou la Unió de Centre Democràtic (UCD), que havia guanyat també les eleccions generals espanyoles del mateix any. No obstant, a moltes ciutats importants (Madrid,  València, Saragossa, Palma, Màlaga i Múrcia) els  candidats a l’alcaldia d’UCD van ser desbancats per coalicions d’esquerra formades pel Partit Socialista Obrer Español PSOE i el Partit Comunista d’Espanya (PCE).

Mostrem un recull de documents que van generar aquests partits polítics amb motiu de la campanya electoral: díptics, cartells, programes electorals, adhesius, cartells, etc. i altres documents relatius a les candidatures i al mateix procés electoral.

Esperem que us agradi!


Deixa un comentari

Exposició “Cercant la llibertat: 1968-2018” al Castell de Montjuïc, amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat  27 de novembre de 2018 el Castell de Montjuïc acull l’exposició Cercant la llibertat: 1968-2018. La mostra forma part del projecte europeu “In Search of Freedom”, liderat per l’editorial eslovena Beletrina i representat a Barcelona per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona .

El projecte se centra en la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa, emfatitzant les particularitats de les lluites viscudes al territori espanyol, a Polònia i a l’antiga Iugoslàvia.

La gent que va viure les penúries de la Segona Guerra Mundial es sorprengueren amb les protestes dels estudiants d’arreu d’Europa que l’any 1968  lluitaven a favor de diversos ideals polítics. No podien entendre les aspiracions d’aquells joves que anhelaven un món diferent.

En l’actualitat  segueix creixen la desigualtat social i sembla que tot allò que es plantejava en les revoltes de 1968 segueix vigent.

Un dels objectius de l’exposició, comissariada per Kaja Sirok, directora del Museu Nacional d’Història Contemporània d’Eslovènia, és intentar comprendre millor el passat recent i fomentar el canvi en el futur. Els seus promotors expliquen que “reexaminant el missatge del 1968, es promou la importància de la memòria i una societat civil animada i independent en la configuració de la democràcia”.

El material seleccionat per la mostra inclou 31 fotografies de fons catalans, espanyols, eslovens i polonesos, a més de reproduccions de diaris, pancartes i un document audiovisual que recull algunes de les manifestacions de l’època en els tres territoris.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb l’EUROM amb la cessió d’una bona quantitat de material del nostre fons per a ser reproduït: fulls volants, fotografies, portades de publicacions periòdiques i monografies i també adhesius com:

 

Podeu consultar aquest enllaç amb diverses imatges de l’espai expositiu i de l’acte inaugural.

Us recordem que podeu visitar la mostra fins el 31 de març. Encara hi sou a temps… No us la perdeu!


1 comentari

La col·lecció de cartells de la Segona República i de la Guerra Civil espanyola del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En repetides ocasions us hem parlat de la col·lecció de cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les “joies” del nostre fons.

Tenim més de 10.000 cartells de finals del segle XIX fins a l’actualitat.

Des del punt de vista històric, la col·lecció constitueix una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya d’aquest període.

Destaquen els 3.000 cartells que corresponen a la Segona República i  la Guerra Civil, una part dels quals es pot consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

Aquesta col·lecció també la podeu trobar al nostre Pinterest.

Els cartells corresponen a temàtiques molt diverses i és per aquest motiu que hem volgut fer una classificació, ja que ni la Memòria Digital ni el Pinterest ofereixen aquesta possibilitat.

Hem emprat un nou recurs web i d’aquesta manera hem aconseguit un nou ordre.

Els de l’època de la Segona República espanyola estan organitzats per les temàtiques següents:

  • Al·legories de la República
  • Eleccions generals espanyoles de 1931
  • El govern de la Segona República
  • Referèndum per l’Estatut de Catalunya de 1931
  • Eleccions generals espanyoles de 1933
  • Eleccions municipals catalanes de 1934
  • Eleccions generals de 1936
  • Classe treballadora
  • Infància i joventut
  • Exèrcit
  • Sanitat i beneficència
  • Medi ambient
  • Cultura
  • Esport
  • Mapes

I pel que fa a la Guerra Civil, hem establert la següent classificació:

1. CARTELLS DEL BÀNDOL LLEIAL A LA REPÚBLICA

  • L’ALÇAMENT MILITAR
  • FRONT DE GUERRA
    • Exèrcit popular de la República
    • Defensa militar republicana al nord, a l’est i a Madrid
    • Instruccions per als soldats
    • Activitats dels soldats al front
    • Homenatges als herois de guerra
  • REREGUARDA
    • Revolució
    • Treball per al front
    • Economia
    • Unitat sindical
    • Esforç de guerra
    • Lluita contra el feixisme
    • Dones
    • Infància i joventut
    • Defensa passiva de la població
    • Sanitat i assistència social
    • Solidaritat de guerra
    • Problemes a la rereguarda
    • Discursos de Manuel Azaña
    • Catalanisme i guerra
    • Cultura
    • Esport

2. CARTELLS DEL BÀNDOL REBEL

3. DIMENSIÓ INTERNACIONAL DEL CONFLICTE

4. MAPES

A partir d’ara, a les Exposicions Virtuals de la  nostra pàgina web, podreu trobar aquest nou recurs. Esperem que us agradi i us sigui d’utilitat!

Per elaborar aquesta selecció hem comptat amb l’ajut d’Anna Sospedra Rodríguez, estudiant en pràctiques del Grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Des del nostre blog volem agrair a l’Anna la feina feta.  Esperem que hagi gaudit de la seva estada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.


Deixa un comentari

La Diada 2018

Tornem a activar el nostre blog després del parèntesi estiuenc!

Esperem que hagueu passat unes molt bones vacances i, com nosaltres, torneu a la feina amb molta energia i nous projectes.

Demà celebrem la Diada Nacional de Catalunya. L’any passat us vam mostrar una selecció de material del nostre fons per tal de commemorar l’efemèride i enguany hem volgut afegir nou material com aquestes dues imatges que corresponen a la manifestació de l’any  1976 a Sant Boi de Llobregat i la del 1977 a Barcelona del Fons AG. Sèrie Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:

Aprofitem per recordar-vos que podeu localitzar nombrosa informació sobre la temàtica al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Bona diada a tothom!


Deixa un comentari

El Cas Scala i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a TV3

El passat 15 de gener de 2018 va fer quaranta anys de l’incendi de l’Scala Barcelona una sala de festes, molt popular entre els anys 70 i 80, situada al xamfrà entre el carrer Consell de Cent i el passeig de Sant Joan de la ciutat de Barcelona.

Segons la versió oficial, el recinte va quedar destruït totalment a conseqüència de 4 còctels molotov llançats per membres de la CNT que estaven manifestant-se contra els Pactes de la Moncloa.  Van morir quatre treballadors. Però l’argument del muntatge policial per debilitar el creixent moviment llibertari sempre ha planat de fons i es creu que va ser un acte de terrorisme d’estat.

No és la primera vegada que us parlem del cas i de la seva repercussió mediàtica. En un altre post del nostre blog vam explicar-vos que el programa Cuarto Milenio va emetre també un reportatge dedicat a aquest succés.

En aquella ocasió, el nostre bon amic i usuari de la biblioteca, l’historiador Jesús Sánchez Tenedor,  que ha investigat abastament aquest violent episodi de la nostra història recent amb la nombrosa documentació sobre la temàtica que tenim al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va ser entrevistat (podeu veure el vídeo que vam gravar al nostre canal  YouTube ).

En Jesús s’ha convertit també en un dels protagonistes del reportatge El misteri de l’incendi de la Scala de Barcelona, 40 anys després que Televisió de Catalunya  va emetre, al Telenotícies Migdia del mateix dia 15 de gener, i que es va filmar també, en part, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Us recordem que podeu consultar el nostre taulell de Pinterest amb un recull d’adhesius sobre la temàtica que resulta molt interessant!

scala

 


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i l’obra de teatre “Un cop l’any” al Teatre Romea

Fa uns dies la productora Minoria Absoluta i Cow Theatre van estrenar al Teatre Poliorama de Barcelona l’obra Un cop l’any, un espectacle original de Bernard Slade que va triomfar als anys 70 a Broadway popularitzat arreu del món gràcies a la pel·lícula del mateix títol protagonitzada per Ellen Burstyn i Alan Alda.

L’adaptació d’aquesta obra explica la història d’un home i una dona en les seves esporàdiques trobades furtives entre la mort de Franco i l’entrada en el nou segle. L’acció transcorre en un període de 25 anys comprès entre el 1975 i el 2000 i, durant el transcurs d’aquests anys, els protagonistes van adaptant les seves vides a l’evolució de la relació personal i als canvis socials del seu entorn.

Per marcar aquesta evolució emocional i les transicions entre escenes, els productors estaven molt interessats en els fets històrics, socials i culturals rellevants d’aquest període per així poder apropar la història a l’espectador. Per aquest motiu van consultar documentació i imatges de la transició, com les de les manifestacions de l’any 1976 per l’Amnistia i l’Estatut d’Autonomia, el retorn a Catalunya del president Tarradellas i el restabliment de la Generalitat, l’aprovació de l’Estatut, les eleccions al Parlament de Catalunya i també documents i imatges relatius a les primeres eleccions generals de 1977 .

Aquesta tasca documental es va realitzar al llarg del mes de juliol al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. 

Encara no hem tingut temps d’anar a veure l’obra però estem segurs que paga la pena! No us la perdeu! Tenim temps fins al mes de febrer…