Deixa un comentari

Madrid me mata

El fons personal del periodista català Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947 – 2015) lliurat l’any 2008 al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona està custodiat al  CRAI Biblioteca Pavelló de la República.  A causa de la diversitat i de la gran quantitat de material que hi ha, encara es troba en  procés de catalogació. No deixa de sorprendre’ns el material que tenia en Xavier!

A tall d’exemple direm que entre la documentació donada hem trobat diversos exemplars de la publicació Madrid Me Mata  que va ser una revista de l’anomenada  Movida madrileña creada, dissenyada i dirigida per Oscar Mariné. Es tracta d’una revista molt avantguardista que va sobrepassar els límits del periodisme convencional. Molt representativa de l’Espanya de la Transició democràtica i també dels anys 80.  A l’equip editor hi participaven gent com el polifacètic Moncho Alpuente o el fotògraf català Jordi Socias. Va tenir una periodicitat mensual, es van publicar un total de setze números entre els anys 1984 i 1985 i es va convertir en un símbol de la postmodernitat.

Hem volgut crear un taulell al nostre Pinterest amb les imatges de les portades dels números de la revista que tenim al nostre catàleg. Tenen un disseny i una grafia tan particulars que ens han fascinat!

Feu-hi un cop d’ull. Segur que us sorprendran! Esperem que us agradin i les vingueu a consultar a la biblioteca!

madrid_mata

 

 


Deixa un comentari

40 aniversari dels assassinats de Vitòria

vitoria_1Durant els darrers mesos del 1975 i els primers de 1976 s’havia gestat a la ciutat de Vitòria, al País Basc, un conflicte laboral important. La vaga pròpiament dita va començar el 9 de gener de 1976, quan 6500 obrers de diverses fàbriques van deixar de treballar; la vaga va durar prop de dos mesos. La llarga durada del conflicte va anar estenent i radicalitzant la mobilització, davant l’actitud d’una patronal que sabia que tenia el recolzament de les autoritats franquistes. Es pot dir que durant aquells mesos Vitòria va ser una ciutat paralitzada i en estat de setge.

El 3 de març es va convocar una vaga general. Milers d’obrers es van concentrar a l’església de Sant Francesc d’Assís situada al barri obrer de Zaramaga. La policía va envoltar i va exigir desallotjar l’església. Els treballadors s’hi van negar i es va ordenar gasejar el temple. Al mateix temps que a l’interior del temple regnava el pànic, a l’exterior creixia la indignació. Quan els que es trobaven dins de l’esglèsia van sortir en tromba per la porta principal, la policia va obrir foc amb munició real contra els qui provaven d’escapar de l’asfíxia. El resultat varen ser 5 morts i més de 100 ferits de bala, alguns d’ells molt greus. Va ser una autèntica massacre.

vitoria_2Les cintes de les emissores policials mostren que el que va passar va ser més que una intervenció desafortunada: “vamos a por ellos”, “desloja todo lo dasalojable”, “se meten dentro de la iglesia sin tirarnos piedras”, “desalojen a palos”, “vamos a tener que emplear las ramas de fuego”, “gasear la iglesia”, “comunica que esto es una batalla campal”, “que manden fuerza aquí, hemos tirado más de 2000 tiros”, “dile a Salinas que hemos contribuido a la paliza más grande de la historia”, aquí ha habido una masacre” ….

La versió oficial, recollida en la sentència d’un tribunal militar, és que la policia va fer ús de la “legítima defensa per respondre a una agressió dels treballadors”. La justícia militar va reconèixer que es tractava d'”homicidis”, però va arxivar el cas en no trobar culpables. Les víctimes, tot i això, continuen exigint justícia, per la qual cosa han acabat recorrent als tribunals argentins. Després de quaranta anys els responsables polítics d’aquest crim, Manuel Fraga Iribarne i Rodolfo Martín Villa, mai han estat jutjats.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu nombrosa documentació sobre la matança de Vitòria.


Deixa un comentari

23 febrer 2016: 40 aniversari de la vaga general de Sabadell

Demà dia 23 de febrer farà quaranta anys de la vaga general política de 1976 a Sabadell.

Va ser la primera vaga general de la transició democràtica a l’estat espanyol. Durant gairebé una setmana, del 23 al 27 de febrer, la  ciutat quedà pràcticament paralitzada.

Tot va començar el 13 de febrer de 1976, amb les càrregues policials contra una manifestació per l’ensenyament públic, que va acabar amb infants ferits. Com a resposta es va convocar una  manifestació de denúncia el dia 19  en la qual l’actuació policial va ser encara més contundent: diversos ferits molt greus entre els quals el secretari del jurat d’Unitat Hermética, fàbrica de motocompressors. Aquella mateixa nit aquesta fàbrica va parar les màquines i des d’allà l’aturada va anar contagiant-se arreu. L’endemà, una assemblea a Ca N’Oriac va decidir convocar una vaga pel 23 de febrer.

Els dilluns 23 gran part de la indústria sabadellenca i els comerços dels barris obrers havien tancat les seves portes. El dia 24, s’uniren a la vaga els treballadors del centre de la ciutat i els transports públics. L’alcalde Josep Burrull va iniciar les negociacions per posar fi a la vaga sense cap èxit immediat.

L’endemà, 25 de febrer, milers de treballadors van concentrar-se a la Rambla i allà mateix es va anunciar una gran reunió al Pavelló d’Esports, on  van arribar a reunir-se  entre uns 8.000 i 15.000 vaguistes que van decidir que la vaga seria indefinida fins que els detinguts no tornessin a casa i fins que l’assemblea fos representativa de tota la població de la ciutat mentre no hi hagués un ajuntament escollit democràticament.

El dijous 26, diverses columnes de treballadors van dirigir-se cap a les pistes d’atletisme de Sant Oleguer fins arribar a concentrar-se 30.000 persones: l’assemblea no es dissoldria si els presoners no tornaven al carrer. Al final d’aquest mateix dia Sánchez Terán, Governador Civil, va ordenar la llibertat dels detinguts que van arribar a les sis de la tarda a les pistes d’atletisme. Amb la seva arribada la vaga havia arribat a la seva fi.

El mes següent l’alcalde Burrull va abandonar el  consistori.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, custodia el fons personal de Xavier Vinader, sabadellenc que va viure en primera persona la vaga general de Sabadell. Al seu fons podeu trobar  molta documentació sobre aquesta vaga (fotografíes, fulls volants,  comunicats, reculls de premsa, etc.), que més tard va utilitzar per a l’elaboració del llibre  Quan els obrers van ser amos.

Us oferim un recull fotogràfic d’aquesta gran mobilització.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Donatiu de Jesús Montes Estrada al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Fa uns quants dies, al CRAI Biblioteca Pavelló de la República vam rebre la visita de Josep Vicens i Planagumà, personal del Servei de Biblioteques de la UAB,  acompanyat per Jesús Montse Estrada i interessats en conèixer la nostra biblioteca i els seus fons.

Jesús Montes Estrada, conegut amb el sobrenom de Churruca, fou militant antifranquista i va exercir el càrrec de secretari general del Partit Comunista d’Astúries de Xixón entre els anys 1994 i 2003. Va ser també coordinador d’Izquierda Unida de la mateixa ciutat entre 1998 i 2012.

Nascut l’any 1950 a San Martín del Rey Aurelio, a la conca minera del Nalón, va treballar al sector naval tot i ser fill i nét de miners. Durant la dictadura franquista va ser detingut diverses vegades i empresonat. Destaquem també que durant gairebé deu anys va ser secretari  general del metall de CC.OO a Xixón i que es va encarregar de temes relacionats amb la Memòria Històrica  quan va estar a l’Ajuntament de Xixón.

Després de la seva visita, en Jesús va decidir fer un donatiu a la nostra biblioteca. Es tracta de material audiovisual i documental relacionat amb els temes de Segona República, Guerra Civil i comunisme a Astúries, que ha passat a formar part  i a enriquir el nostre fons. Hem fet un taulell al nostre Pinterest per mostrar-vos aquesta donació.

Des del nostre blog volem agrair al Jesús la seva generositat!

jesus_montes


Deixa un comentari

40 anys de les manifestacions per l’amnistia del febrer de 1976

Avui, 1 de febrer, fa 40 anys de la primera manifestació per l’amnistia  després de la mort de Franco. El 19 de gener se sol·licità al Govern Civil el permís per a una marxa legal, pacífica i silenciosa per l’amnistia dels presos polítics. La convocatòria va ser assumida per diverses entitats ciutadanes, encapçalades per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i impulsada per l’Assemblea de Catalunya. El permís va ser denegat però la cita es va mantenir.

L’1 de febrer al matí, milers de persones van sortir al carrer. La manifestació havia de començar al Saló Víctor Pradera (actual passeig Lluís Companys) i acabar a la plaça de Catalunya, però abans de l’inici de la marxa ja hi hagué les primeres càrregues policials. Els manifestants es van reorganitzar diverses vegades i durant unes hores l’Eixample es va convertir en un autèntic camp de batalla. Davant l’èxit de la convocatòria, l’Assemblea de Catalunya va fer un comunicat on valorava molt positivament la manifestació i emplaçava la ciutadania a mobilitzar-se novament  el diumenge següent, 8 de febrer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La manifestació del 8 de febrer, convocada per l’Assemblea de Catalunya per l’amnistia, els drets polítics i les llibertats nacionals i l’Estatut d’autonomia, també va ser prohibida  pel Govern Civil. Però la prohibició no va servir de res: el diumenge 8 milers de persones van tornar a sortir al carrer. El desplegament policial va ser impressionant i la repressió molt dura.

Les manifestacions d’aquell mes de febrer de 1976 a Barcelona constitueixen les mobilitzacions més importants de la lluita antifranquista des del final de la Guerra Civil. El CRAI Biblioteca  del Pavelló de la República disposa de nombrosa documentació per al seu estudi.

Esperem que us agradi!!!


Deixa un comentari

Nova incorporació de material per a la Fonoteca Digital del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Després de dos anys de feina hem acabat la migració de les cintes de casset del nostre fons. S’ha passat de format analògic a format digital utilitzant un conversor i un programa específic per transformar les cintes a mp3.

Segurament hi haurà algun dels nostres lectors que no ha utilitzat mai aquest tipus de suport. La casset (del francès cassette, “capseta”), també anomenada cinta de casset, és un suport d’emmagatzematge de dades magnètic i analògic. Una cinta magnètica que s’utilitza per enregistrar i reproduir so.  Molt popular a partir dels anys 60, era un sistema molt econòmic que avui en dia ha quedat obsolet amb el predomini del món digital.

Al nostre fons d’arxiu teniem gairebé tres-centes cintes amb discursos, cançons, entrevistes, etc. que volíem conservar i es per això que es va endegar aquesta tasca que forma part del projecte de Fonoteca Digital que el CRAI Biblioteca Pavelló de la República va iniciar amb la col·lecció Pegaso: memòria obrera, un recull de 59 entrevistes realitzades als treballadors de la fàbrica PEGASO (ENASA), que va ser incorporada a la Memòria Digital de Catalunya.

Aprofitant aquesta conversió s’ha acabat de fer la catalogació del material que podeu trobar en la seva totalitat al nostre catàleg.

Els fons inclouen principalment entrevistes d’exiliats i militants de partits polítics, la col·lecció d’entrevistes festes per la professora Mary Nash per al projecte: Família a la Catalunya dels anys 30,  i d’altres com per exemple a treballadors de la Espanya Industrial. També podeu trobar mítings, conferències, col·loquis sobre la Guerra Civil, cançons de lluita, propaganda electoral, etc.

Esperem que tot aquest material us pugui ser d’utilitat per a treballs i investigacions, i que en un futur es trobi integrat també a la Memòria Digital de Catalunya dins el conjunt de la nostra Fonoteca Digital!

cassettes_pave

 


Deixa un comentari

Nous taulells al nostre Pinterest!

En diversos posts del nostre blog us hem parlat de Pinterest, la xarxa social que permet trobar, filtrar, organitzar i compartir imatges. Des que ens hi vam subscriure, ara farà un any, hem anat afegint taulells nous periòdicament.

Al principi vam començar publicant únicament les novetats bibliogràfiques que ens arriben a la biblioteca cada mes.

Després vam voler destacar algunes  col·leccions especials que tenim al nostre fons com les postals de l’època de la República o del Franquisme, els cartells de la Segona República i la Guerra Civil, els segells dels “Amigos de la Unión Soviètica”, etc.

Amb el temps vam elaborar reculls especials com el de xapes de la Transició, i vam publicar la col·lecció de banderins que tenim també dipositada a la Memòria Digital de Catalunya.

Darrerament hem volgut publicitar els donatius que rebem a la biblioteca d’institucions com el CSIC, la Fundació Anselmo Lorenzo, l’Institut d’Estudis Vallencs, l’Ajuntament de Barcelona… o de particulars com el de l’historiador alcoià Ángel Beneito, o l’editorial Media Vaca.

Destaquem, per la seva singularitat, els taulells dedicats a l’Onze de Setembre i als cartells d’època franquista de les Festes de la Mercè.

Els dos últims que hem elaborat són, un amb motiu del 80è aniversari de la fundació del POUM i un altre dedicat al Cas Scala, amb una selecció d’adhesius referents a aquest obscur episodi de la Transició espanyola.

Feu un cop d’ull a la nostra pàgina de Pinterest i de ben segur que gaudireu de tots aquests taulells!


Deixa un comentari

Nova col·lecció del CRAI Biblioteca Pavelló de la República a Pinterest

Acabem d’incloure un nou taulell al nostre Pinterest, la xarxa social que permet trobar, filtrar, organitzar i compartir imatges. En aquest cas es tracta de la col·lecció de xapes del nostre fons que abasten un període cronològic que va des de la Transició democràtica espanyola fins els nostres dies.

xapes

Es tracta d’un tipus d’objecte que té un marcat contingut publicitari i és una molt bona manera de fer difusió per campanyes polítiques, socials, educatives, etc.

Us recordem que tenim tres taulells amb postals que pertanyen al nostre fons: un dedicat a l’època de la Segona República espanyola (1931-1939), un l’altre a la Guerra Civil (1936-1939) i a l’època del franquisme (1939-1975).

I com ja us hem comentat en altres ocasions, al CRAI Biblioteca Pavelló de la República utilitzem aquesta aplicació  també per presentar les novetats bibliogràfiques de cada mes.

Esperem que us agradi!


Deixa un comentari

Fons Bultaco (Compañía Española de Motores, S.A.): nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El CRAI de la Universitat de Barcelona, a través de la  Biblioteca Pavelló de la República ha signat un conveni amb els senyors Àngel Sody de Rivas i Juanjo Gallardo, membres del Colectivo José Berruezo, en virtud del qual cedeixen els materials que van utilitzar per a la publicació de l’obra Bultaco, del mito a la realidad : (1958-1983).

llibre_bultaco

El Fons Bultaco (Compañía Española de Motores, S.A.) -que abasta cronològicament des de la fundació de la fàbrica Bultaco a Sant Adrià del Besós l’any 1958 per l’empresari Francesc Xavier Bultó fins al seu tancament definitiu l’any 1983- permet fer un recorregut per la història dels obrers d’aquesta fàbrica, les dures lluites que van protagonitzar i la repressió empresarial que van patir al llarg dels anys seixanta i setanta per aconseguir millorar les seves condicions laborals.

La documentació del fons consta de:

  • escrits generats per la pròpia empresa, en relació fonamentalment amb les mobilitzacions dels treballadors (sancions, notificacions d’acomiadaments, etc.)
  • actes de la Comisión Distribuidora del Plus de Ayuda Familiar, precedent del Jurat d’Empresa, encarregada exclusivament del repartiment “de punts” (assignació econòmica extra) entre els treballadors
  • llibres d’actes, correspondència, comunicats, etc. dels òrgans de negociació dels treballadors: primer el Jurat d’Empresa, després el Comitè d’Empresa
  • actes d’assemblees, fulls volants, informacions, etc. dels treballadors de Bultaco, del col·lectiu “Los Cuervos” (grup minoritari de treballadors de Bultaco)  i d’organitzacions sindicals diverses
  • documents relacionats amb les vagues dels anys 1976 i 1980 (comunicats de solidaritat, aportacions a la caixa de resistència, negociacions amb l’empresa, etc.)
  • materials relacionats amb els conflictes laborals a les fàbriques Montesa (1967) i Construcciones Olasa, S.A. -empresa proveïdora de Bultaco- (1980)

El conjunt de la documentació, que inclou també publicacions periòdiques, fullets i adhesius, es troba ja a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també a la pàgina web de la nostra biblioteca i al catàleg del CRAI.

Des del punt de vista històric aquest material constitueix, juntament  amb el Fons Memòria obrera de la fàbrica ENASA (PEGASO), custodiat també al  CRAI Biblioteca Pavelló de la República, una font molt important per a l’estudi de la historia del moviment obrer durant el franquisme i la transició.


Deixa un comentari

20 anys sense el gran Perich!

Aquest passat diumenge dia 1 de febrer va fer vint anys de la mort del gran humorista gràfic i escriptor català Jaume Perich. Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República hem volgut recordar-lo.

Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 – Mataró, 1 de febrer de 1995) va començar a publicar històries còmiques a la premsa ben entrats els anys seixanta, activitat que va mantenir fins a la seva mort.

Va treballar a les redaccions de diaris com:  El Correo Catalán, La Vanguardia, Tele/eXpres, Diari de Barcelona, Mundo Diario i El Periódico de Catalunyapassant també per l’editorial Bruguera.

Col·laborador en diverses revistes d’humor com Oriflama, En Patufet, Fotogramas, Barrabás, InterviuEl jueves i Hermano Lobo, del que va ser membre fundador, va crear i codirigir, amb el seu gran amic Manuel Vázquez Montalban, una de les revistes d’humorisme gràfic més importants de la transició: Por favor.

Va publicar més d’una vintena de llibres i  va participar en nombroses exposicions col·lectives d’humor a diversos paisos europeus i  llatinoamericans.

El Premi internacional d’Humor Gat Perich s’atorga cada any en honor seu a la localitat empurdanesa de Llançà.

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva un fons documental de 60.000 documents que la seva família  va cedir a l’Ajuntament.

Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podreu trobar bona part dels seus llibres i les revistes on va publicar els seus dibuixos i vinyetes. Conservem en el nostre fons d’arxiu algunes fotografies i vinyetes i també en les nostres col·leccions d’adhesius i cartells.

Aquí us en deixem una bona mostra! Reviseu la seva obra gràfica i us adonareu de la vigència de les seves vinyetes!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.