Deixa un comentari

1977, nova proposta teatral del Museu del Ter i Corcia Teatre amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu del Ter i la companyia Corcia Teatre estrenen l’obra “1977”, un nou espectacle per a les nits d’aquest estiu que commemora el 40è aniversari de les primeres eleccions celebrades a l’estat espanyol desprès del llarg període del franquisme.

L’obra se centra en el moment històric de la transició a Manlleu i explora les tensions i contradiccions amb les que es va viure aquesta etapa des del punt de vista de quatre personatges amb diferents posicionaments respecte dels canvis polítics i socials als que va estar sotmesa la població durant aquells dies.

L’espectacle, que ha estat dirigit per Joan Roura i Anna Presegué, transcorre al voltant de dues dates clau: el 15 de juny de 1977, dia que se celebren les  eleccions  d’àmbit estatal desprès de la dictadura, i el 25 de juny del mateix any, data en la qual dimiteix l’alcalde de Manlleu dels darrers anys del franquisme com a conseqüència de la pressió popular.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb el Museu del Ter en el muntatge d’aquesta obra cedint la reproducció de cartells del nostre fons amb temàtica sobre les eleccions generals de 1977. A la nostra base de dades hi ha més de 300 cartells amb aquesta matèria.

Us en mostrem una petita tria i us recordem que podeu veure un recull més ampli al post del nostre blog dedicat al 40è aniversari de les eleccions generals de 1977.

El Museu del Ter i la companyia Corcia Teatre treballen conjuntament des de fa anys per unir la difusió del patrimoni i el llenguatge dramàtic. Des del 2008 s’han anat programant espectacles durant les nits d’estiu al museu amb aquesta finalitat.

“1977” s’estrenarà aquest proper divendres 30 de juny i es podrà veure al museu fins al 12 d’agost, cada divendres i dissabte a les 21 hores, excepte el dissabte 9 de juliol. El preu de les entrades és de 16€. La compra d’entrades anticipada es pot fer a través del telèfon al 93 851 51 76, per correu electrònic o directament a la recepció del Museu del Ter.

Enguany, també s’oferirà als espectadors la possibilitat de completar l’assistència a l’espectacle amb un sopar en algun dels restaurants de Manlleu. No us ho perdeu!


1 comentari

Exposició “Gelatina Dura” al MACBA amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha inaugurat fa pocs dies, l’exposició Gelatina Dura, una anàlisi de l’art més underground i dissident en el període entre el 1977 i el 1992.

Es revisen els anys 80, un moment fascinant de la història recent de l’estat espanyol: la cultura s’utilitza com a mecanisme de mediació i sorgeixen institucions culturals tan destacades com el Museu Reina Sofia o la fira ARCO.

La comissària de la mostra Teresa Grandas apunta: “S’aborden tota una sèrie d’esdeveniments històrics d’ordre social i polític, i es presenta el treball d’alguns grups, activistes culturals i artistes que dissenteixen d’aquests corrents generalitzats i que entronquen amb unes actituds que, a la dècada anterior, havien constituït les línies de refutació, ironia i qüestionament polític.”

El projecte pretén recuperar l’experiència i la memòria d’aquest període, des de la perspectiva del context actual.

L’exposició presenta films, documentals, programes de televisió, revistes d’opinió, còmics, fanzines…  S’hi inclouen treballs i materials d’Isidoro Valcárcel Medina, Pere Portabella, Antón Patiño, Lluís Juncosa, Rogelio López Cuenca, Manolo Laguillo, entre d’altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat diversos exemplars de la revista El Viejo Topo, Barcelona libertariaEl Papus i Copel en lucha: boletín interno de la AFAPE perquè formin també part d’aquesta mostra que no us heu de perdre!

La podeu veure del 4 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017.


Deixa un comentari

Exposició “Tratado de paz. 1989. Tras las conversaciones de Argel” amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

argel

El passat 11 d’agost de 2016 es va inaugurar l’exposició Tratado de paz. 1989. Tras las conversaciones de Argel. Delirio y tregua que forma part del projecte Tratado de paz, sobre les representacions de la pau a la història de l’art, la cultura i el dret.

S’emmarca dins els actes que s’estan duent a terme al País Basc des de la designació de Donostia com a Capital Europea de la Cultura 2016.

La mostra ha estat comissariada pel director de la Fundació Antoni Tàpies Carles Guerra.Presenta els efectes del terrorisme sobre l’art produït entre l’interval històric que va de l’any 1987, quan van començar les anomenades Converses d’Argel (1987-1989) entre ETA i el govern espanyol fins al cessament definitiu de l’activitat armada al 2011.

Es podrà visitar fins l’1 de novembre a Artium  Centro Museo Vasco de Arte Contemporáneo de Vitoria-Gasteiz  i després es traslladarà a  la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona on s’hi estarà fins al 15 de gener.

S’han reunit més d’un centenar d’obres d’art i altres documents i objectes.

vinader_2No existeixen fotografies de les converses d’Argel però l’organització de l’exposició va contactat amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per sol·licitar el préstec de diversos documents originals del fons dipositat a l’arxiu pel periodista Xavier Vinader relacionats amb la temàtica i que us detallem a continuació:

  • Carta a Iñaki. Barcelona, 25 de març de 1990.
  • Dues fotografies que mostren armament d’ETA.
  • Nota anònima dirigida a Xavier Vinader.
  • Preguntes manuscrites d’una entrevista a Etxebeste.
  •  Pamflet de solidaritat amb els encausats en el procés de Burgos, Berriak, 1970.

 Us recomanem la visita!


Deixa un comentari

40 Aniversari de la Revista Interviu!

El passat dia 22 de maig la revista Interviu va fer 40 anys i des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República volem afegir-nos a les felicitiacions!

Als nostres fons podeu trobar des del primer número de la revista fins l’any 1982 complert. A partir d’aquest any només es conserven els números extraordinaris amb articles d’interès per a la biblioteca.

Aquest setmanari d’investigació va tenir un important paper durant l’època de la Transició democràtica a l’estat espanyol. Antonio Asensio, president del Grup Z, en fou el seu fundador. Va ser una revista molt popular sobre tot per les portades que mostraven imatges de dones semi nues. El seu primer número es va posar a la venda el 22 de maig de 1976 i valia 40 pessetes.

Hi van escriure articles figures tan rellevants del periodisme com Manuel Vázquez Montalbán i el Perich.

Xavier Vinader hi va col·laborar durant molts anys. Us recordem que el periodista, especialista en temes d’extrema dreta, va lliurar el seu valuós arxiu personal al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i el podeu consultar al CRAI Biblioteca Pavelló de la República mitjançant l’inventari corresponent.


Deixa un comentari

Madrid me mata

El fons personal del periodista català Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947 – 2015) lliurat l’any 2008 al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona està custodiat al  CRAI Biblioteca Pavelló de la República.  A causa de la diversitat i de la gran quantitat de material que hi ha, encara es troba en  procés de catalogació. No deixa de sorprendre’ns el material que tenia en Xavier!

A tall d’exemple direm que entre la documentació donada hem trobat diversos exemplars de la publicació Madrid Me Mata  que va ser una revista de l’anomenada  Movida madrileña creada, dissenyada i dirigida per Oscar Mariné. Es tracta d’una revista molt avantguardista que va sobrepassar els límits del periodisme convencional. Molt representativa de l’Espanya de la Transició democràtica i també dels anys 80.  A l’equip editor hi participaven gent com el polifacètic Moncho Alpuente o el fotògraf català Jordi Socias. Va tenir una periodicitat mensual, es van publicar un total de setze números entre els anys 1984 i 1985 i es va convertir en un símbol de la postmodernitat.

Hem volgut crear un taulell al nostre Pinterest amb les imatges de les portades dels números de la revista que tenim al nostre catàleg. Tenen un disseny i una grafia tan particulars que ens han fascinat!

Feu-hi un cop d’ull. Segur que us sorprendran! Esperem que us agradin i les vingueu a consultar a la biblioteca!

madrid_mata

 

 


Deixa un comentari

40 aniversari dels assassinats de Vitòria

vitoria_1Durant els darrers mesos del 1975 i els primers de 1976 s’havia gestat a la ciutat de Vitòria, al País Basc, un conflicte laboral important. La vaga pròpiament dita va començar el 9 de gener de 1976, quan 6500 obrers de diverses fàbriques van deixar de treballar; la vaga va durar prop de dos mesos. La llarga durada del conflicte va anar estenent i radicalitzant la mobilització, davant l’actitud d’una patronal que sabia que tenia el recolzament de les autoritats franquistes. Es pot dir que durant aquells mesos Vitòria va ser una ciutat paralitzada i en estat de setge.

El 3 de març es va convocar una vaga general. Milers d’obrers es van concentrar a l’església de Sant Francesc d’Assís situada al barri obrer de Zaramaga. La policía va envoltar i va exigir desallotjar l’església. Els treballadors s’hi van negar i es va ordenar gasejar el temple. Al mateix temps que a l’interior del temple regnava el pànic, a l’exterior creixia la indignació. Quan els que es trobaven dins de l’esglèsia van sortir en tromba per la porta principal, la policia va obrir foc amb munició real contra els qui provaven d’escapar de l’asfíxia. El resultat varen ser 5 morts i més de 100 ferits de bala, alguns d’ells molt greus. Va ser una autèntica massacre.

vitoria_2Les cintes de les emissores policials mostren que el que va passar va ser més que una intervenció desafortunada: “vamos a por ellos”, “desloja todo lo dasalojable”, “se meten dentro de la iglesia sin tirarnos piedras”, “desalojen a palos”, “vamos a tener que emplear las ramas de fuego”, “gasear la iglesia”, “comunica que esto es una batalla campal”, “que manden fuerza aquí, hemos tirado más de 2000 tiros”, “dile a Salinas que hemos contribuido a la paliza más grande de la historia”, aquí ha habido una masacre” ….

La versió oficial, recollida en la sentència d’un tribunal militar, és que la policia va fer ús de la “legítima defensa per respondre a una agressió dels treballadors”. La justícia militar va reconèixer que es tractava d'”homicidis”, però va arxivar el cas en no trobar culpables. Les víctimes, tot i això, continuen exigint justícia, per la qual cosa han acabat recorrent als tribunals argentins. Després de quaranta anys els responsables polítics d’aquest crim, Manuel Fraga Iribarne i Rodolfo Martín Villa, mai han estat jutjats.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu nombrosa documentació sobre la matança de Vitòria.


Deixa un comentari

23 febrer 2016: 40 aniversari de la vaga general de Sabadell

Demà dia 23 de febrer farà quaranta anys de la vaga general política de 1976 a Sabadell.

Va ser la primera vaga general de la transició democràtica a l’estat espanyol. Durant gairebé una setmana, del 23 al 27 de febrer, la  ciutat quedà pràcticament paralitzada.

Tot va començar el 13 de febrer de 1976, amb les càrregues policials contra una manifestació per l’ensenyament públic, que va acabar amb infants ferits. Com a resposta es va convocar una  manifestació de denúncia el dia 19  en la qual l’actuació policial va ser encara més contundent: diversos ferits molt greus entre els quals el secretari del jurat d’Unitat Hermética, fàbrica de motocompressors. Aquella mateixa nit aquesta fàbrica va parar les màquines i des d’allà l’aturada va anar contagiant-se arreu. L’endemà, una assemblea a Ca N’Oriac va decidir convocar una vaga pel 23 de febrer.

Els dilluns 23 gran part de la indústria sabadellenca i els comerços dels barris obrers havien tancat les seves portes. El dia 24, s’uniren a la vaga els treballadors del centre de la ciutat i els transports públics. L’alcalde Josep Burrull va iniciar les negociacions per posar fi a la vaga sense cap èxit immediat.

L’endemà, 25 de febrer, milers de treballadors van concentrar-se a la Rambla i allà mateix es va anunciar una gran reunió al Pavelló d’Esports, on  van arribar a reunir-se  entre uns 8.000 i 15.000 vaguistes que van decidir que la vaga seria indefinida fins que els detinguts no tornessin a casa i fins que l’assemblea fos representativa de tota la població de la ciutat mentre no hi hagués un ajuntament escollit democràticament.

El dijous 26, diverses columnes de treballadors van dirigir-se cap a les pistes d’atletisme de Sant Oleguer fins arribar a concentrar-se 30.000 persones: l’assemblea no es dissoldria si els presoners no tornaven al carrer. Al final d’aquest mateix dia Sánchez Terán, Governador Civil, va ordenar la llibertat dels detinguts que van arribar a les sis de la tarda a les pistes d’atletisme. Amb la seva arribada la vaga havia arribat a la seva fi.

El mes següent l’alcalde Burrull va abandonar el  consistori.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, custodia el fons personal de Xavier Vinader, sabadellenc que va viure en primera persona la vaga general de Sabadell. Al seu fons podeu trobar  molta documentació sobre aquesta vaga (fotografíes, fulls volants,  comunicats, reculls de premsa, etc.), que més tard va utilitzar per a l’elaboració del llibre  Quan els obrers van ser amos.

Us oferim un recull fotogràfic d’aquesta gran mobilització.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Donatiu de Jesús Montes Estrada al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Fa uns quants dies, al CRAI Biblioteca Pavelló de la República vam rebre la visita de Josep Vicens i Planagumà, personal del Servei de Biblioteques de la UAB,  acompanyat per Jesús Montse Estrada i interessats en conèixer la nostra biblioteca i els seus fons.

Jesús Montes Estrada, conegut amb el sobrenom de Churruca, fou militant antifranquista i va exercir el càrrec de secretari general del Partit Comunista d’Astúries de Xixón entre els anys 1994 i 2003. Va ser també coordinador d’Izquierda Unida de la mateixa ciutat entre 1998 i 2012.

Nascut l’any 1950 a San Martín del Rey Aurelio, a la conca minera del Nalón, va treballar al sector naval tot i ser fill i nét de miners. Durant la dictadura franquista va ser detingut diverses vegades i empresonat. Destaquem també que durant gairebé deu anys va ser secretari  general del metall de CC.OO a Xixón i que es va encarregar de temes relacionats amb la Memòria Històrica  quan va estar a l’Ajuntament de Xixón.

Després de la seva visita, en Jesús va decidir fer un donatiu a la nostra biblioteca. Es tracta de material audiovisual i documental relacionat amb els temes de Segona República, Guerra Civil i comunisme a Astúries, que ha passat a formar part  i a enriquir el nostre fons. Hem fet un taulell al nostre Pinterest per mostrar-vos aquesta donació.

Des del nostre blog volem agrair al Jesús la seva generositat!

jesus_montes


Deixa un comentari

40 anys de les manifestacions per l’amnistia del febrer de 1976

Avui, 1 de febrer, fa 40 anys de la primera manifestació per l’amnistia  després de la mort de Franco. El 19 de gener se sol·licità al Govern Civil el permís per a una marxa legal, pacífica i silenciosa per l’amnistia dels presos polítics. La convocatòria va ser assumida per diverses entitats ciutadanes, encapçalades per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i impulsada per l’Assemblea de Catalunya. El permís va ser denegat però la cita es va mantenir.

L’1 de febrer al matí, milers de persones van sortir al carrer. La manifestació havia de començar al Saló Víctor Pradera (actual passeig Lluís Companys) i acabar a la plaça de Catalunya, però abans de l’inici de la marxa ja hi hagué les primeres càrregues policials. Els manifestants es van reorganitzar diverses vegades i durant unes hores l’Eixample es va convertir en un autèntic camp de batalla. Davant l’èxit de la convocatòria, l’Assemblea de Catalunya va fer un comunicat on valorava molt positivament la manifestació i emplaçava la ciutadania a mobilitzar-se novament  el diumenge següent, 8 de febrer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La manifestació del 8 de febrer, convocada per l’Assemblea de Catalunya per l’amnistia, els drets polítics i les llibertats nacionals i l’Estatut d’autonomia, també va ser prohibida  pel Govern Civil. Però la prohibició no va servir de res: el diumenge 8 milers de persones van tornar a sortir al carrer. El desplegament policial va ser impressionant i la repressió molt dura.

Les manifestacions d’aquell mes de febrer de 1976 a Barcelona constitueixen les mobilitzacions més importants de la lluita antifranquista des del final de la Guerra Civil. El CRAI Biblioteca  del Pavelló de la República disposa de nombrosa documentació per al seu estudi.

Esperem que us agradi!!!


Deixa un comentari

Nova incorporació de material per a la Fonoteca Digital del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Després de dos anys de feina hem acabat la migració de les cintes de casset del nostre fons. S’ha passat de format analògic a format digital utilitzant un conversor i un programa específic per transformar les cintes a mp3.

Segurament hi haurà algun dels nostres lectors que no ha utilitzat mai aquest tipus de suport. La casset (del francès cassette, “capseta”), també anomenada cinta de casset, és un suport d’emmagatzematge de dades magnètic i analògic. Una cinta magnètica que s’utilitza per enregistrar i reproduir so.  Molt popular a partir dels anys 60, era un sistema molt econòmic que avui en dia ha quedat obsolet amb el predomini del món digital.

Al nostre fons d’arxiu teniem gairebé tres-centes cintes amb discursos, cançons, entrevistes, etc. que volíem conservar i es per això que es va endegar aquesta tasca que forma part del projecte de Fonoteca Digital que el CRAI Biblioteca Pavelló de la República va iniciar amb la col·lecció Pegaso: memòria obrera, un recull de 59 entrevistes realitzades als treballadors de la fàbrica PEGASO (ENASA), que va ser incorporada a la Memòria Digital de Catalunya.

Aprofitant aquesta conversió s’ha acabat de fer la catalogació del material que podeu trobar en la seva totalitat al nostre catàleg.

Els fons inclouen principalment entrevistes d’exiliats i militants de partits polítics, la col·lecció d’entrevistes festes per la professora Mary Nash per al projecte: Família a la Catalunya dels anys 30,  i d’altres com per exemple a treballadors de la Espanya Industrial. També podeu trobar mítings, conferències, col·loquis sobre la Guerra Civil, cançons de lluita, propaganda electoral, etc.

Esperem que tot aquest material us pugui ser d’utilitat per a treballs i investigacions, i que en un futur es trobi integrat també a la Memòria Digital de Catalunya dins el conjunt de la nostra Fonoteca Digital!

cassettes_pave