Deixa un comentari

El Blog del CRAI Biblioteca Pavelló de la República us desitja un bon estiu!

130701164456_0001El Blog del CRAI Biblioteca Pavelló de la República comença vacances!

Marxem i de pas us volem recordar que la biblioteca estarà tancada del dia 5 al dia 25 d’agost. Podeu consultar els horaris de les altres biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Esperem retrobar-nos el proper mes de setembre, amb les forces renovades i amb moltes notícies per explicar-vos.

Bon estiu a tothom!

La imatge que us mostrem, molt refrescant, l’hem treta de la revista Estampa: revista gráfica y literaria de la actualidad española y mundial corresponent al mes de juny de l’any 1931.

Va ser una publicació setmanal ricament il·lustrada amb reportatges sobre cròniques d’actualitat nacional i internacional. Editada a Madrid, el primer número va sortir el 3 de gener de 1928 i el darrer és de l’any 1938.  Un cop acabada la guerra civil ja no es va tornar a editar.


4 comentaris

Testimonis de la Protecció de Menors de Wad Ras

10880 Proteccio__ de menors 1978Maria Antonia García Domínguez ha fet donació,  al CRAI Biblioteca Pavelló de la República, de la filmació de dos testimonis de la Protecció de Menors de Wad-Ras a Barcelona durant els anys quaranta i cinquanta.

Aquestes gravacions es van fer a la Facultat de Filosofia, Geografia i Història de la UB, gràcies a la col·laboració de les professores Mary Nash i Queralt Solé.

Ricardo Rivera Zorrilla i Tomás Peñuela Cabello, dos “nens de la Prote”, narren en primera persona  les dures condicions en que van viure la seva infantesa en aquesta institució.

En una de les illes del carrer Doctor Trueta, al 1915, quan rebia el nom de carrer de Wad Ras, s’aixecaren uns pavellons per a la Junta Provincial de Protección a la Infancia y Represión de la Mendicidad, obra de l’arquitecte Enric Sagnier, per atendre infants de famílies amb problemes jurídics, socials o econòmics. Acollien fills de pares als que se’ls havia retirat la “pàtria potestat”,  tutelats per la Junta.

L’ edifici va desaparèixer el 1978 i únicament ha quedat un pavelló que ha estat fins avui una presó de dones.

En Ricardo i en Tomás tenen 80 i 85 anys respectivament. Necessitaven donar a conèixer la seva història com a “fills del pecat”, sense rancúnies però amb valentia i dignitat. S’havien promès donar testimoni del que va ser la seva dura infantesa i mostrar una altre de les moltes cares de la repressió del règim franquista.

Com diu la Maria Antonia: “Ara són feliços perquè tenen la certesa  que la societat és partícip dels seus secrets”.

Podeu consultar aquests  documents audiovisuals al fons de la nostra biblioteca.

 


1 comentari

Nou títol dels Papers del Pavelló de la República “L’oportunisme de Franco: un informe sobre la qüestió jueva (1949)”

lolaEl passat mes de juny va sortir publicat el darrer número, l’onzè,  de la col·lecció Els papers del Pavelló de la República, titulat L’oportunisme de Franco: un informe sobre la qüestió jueva (1949).

Aquest llibre forma part del projecte de recerca “El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979 desenvolupat dins el Grup de Recerca i Anàlisi del Món  Actual (GRANMA). L’edició, la introducció i les notes han anat a càrrec de Luciano Casali i Lola Harana.

«L’Espagne et les Juifs», editat per l’Oficina de Información Diplomática del Ministeri d’Assumptes Estrangers espanyol l’any 1949, és un opuscle inèdit que forma part dels extensos fons del CRAI Biblioteca Pavelló de la República. Prové de l’arxiu del CEHI, Centre d’Estudis Històrics Internacionals, de la Univesitat de Barcelona, fundat pel professor Jaume Vicens Vives l’any 1949.

Els editors han donat a conèixer aquest document traduït i anotat al català, que posa en relleu “un aspecte significatiu de l’autorepresentació del franquisme en un tema que va ser central en la redefinició del règim després de la Segona Guerra Mundial i la fi dels feixismes”.

El context històric exigia uns determinats gestos per tal d’acceptar un règim polític instaurat per mitjà d’un cop militar i aliat fins a darrera hora dels règims d’Alemanya i d’Itàlia.

L’opuscle, dirigit a l’opinió pública internacional, és un exemple de la reinvenció del paper jugat pel règim de Franco en el tracte que es va donar als jueus durant els primers anys de postguerra i permet avaluar totes les manipulacions que van posar en marxa amb la creació del mite de la protecció dels jueus.

Des del nostre blog felicitem als dos editors per la feina feta!


Deixa un comentari

Archivos del Movimiento Obrero

Avui us parlarem dels Archivos del Movimiento Obrero, amb seu al Colegio de San Bernardino de la Universidad de Alcalá de Henares.

L’integren tres institucions la Fundación Francisco Largo Caballero,  la Fundación Indalecio Prieto i  la Fundación Pablo Iglesias. D’alguna d’elles ja n’hem parlat anteriorment al nostre blog.

L’Arxiu Històric de la Fundació Largo Caballero es va originar al 1980 amb l’arribada, procedent de Tolosa, de la documentació generada per la Comisión Ejecutiva de la Unión General de Trabajadores de España en el Exilio. Està dividit en diverses seccions: Sindicats, Partits Polítics, Organitzacions Humanitàries, cooperatives, fundacions i Arxius Personals.

L’Arxiu comprèn un arxiu oral compost per una col·lecció de DVDs titulada Archivo oral del sindicalismo socialista, una biblioteca especialitzada en el moviment obrer, sindicalisme, història contemporània i relacions laborals, una hemeroteca, un arxiu fotogràfic, un fons de cartells, una videoteca i una fonoteca.

La Fundación Indalecio Prieto desenvolupa activitats orientades al manteniment del record de la figura d’Indalecio Prieto Tuero. Per idea de Concha Prieto, la seva filla, es va constituir el patronat el 1987. L’Arxiu conté més de 170.000 documents classificats pels llegats de:
– Concha Prieto, un arxiu personal constituït per correspondència, notes i documents, gairebé tots posteriors al final de la guerra civil.
– Víctor Salazar compost per més de 12.000 documents, una part d’ells són referits a l’època en què va ocupar la cartera d’Hisenda i al foment dels governs presidits per Manuel Azaña. Una altra part són documents sobre el període comprès entre 1936-1938 en què va ser ministre de Marina i Aire al Govern de Largo Caballero i en el de Defensa amb Juan Negrín. Finalment, els referits a l’activitat realitzada per la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE) entre 1939-1942.
– Georgette Boyé compost per la documentació personal de Rodolfo Llopis, que va ser durant molts anys secretari general del PSOE. Comprèn cartes personals, circulars i documents editats.

La Fundación Pablo Iglesias en la seva etapa actual es va constituir el 1977, però els seus antecedents històrics es remunten als pocs mesos de la mort de Pablo Iglesias, quan la Sociedad de Obreros Paletas El Trabajo va proposar fundar un organisme en la seva memòria, i en 1932 es va constituir.

L’Arxiu reuneix la documentació històrica de les organitzacions socialistes: PSOE, UGT, JSE, i dels seus principals dirigents.

Conserven més d’un centenar d’arxius i documentació de personalitats de l’esquerra espanyola entre ells destaquen els arxius de Pablo Iglesias, Francisco Largo Caballero, Julián Besteiro, Enrique de Francisco, Luis Jiménez de Asua i de personalitats d’altres corrents ideològics com els republicans Eugenio Arauz, Manuel Torres Campañá, el dirigent comunista Manuel Tagüeña i el dirigent de la UGT i del PCE Amaro Rosal, entre d’altres.

A més, tenen un valuós arxiu de cartells, un arxiu fotogràfic, una biblioteca especialitzada en història política i social contemporània, amb fons sobre el moviment obrer, la guerra civil espanyola i l’exili espanyol i una hemeroteca.

Us recordem que al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podeu trobar també abundant informació sobre  moviment obrer.


Deixa un comentari

El campament republicà de la Guerra Civil del poble de Pujalt completat amb un Centre d’interpretació turística

En el terme municipal de la població de Pujalt, es troben les restes del que va ser campament d’instrucció del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República durant la Guerra Civil. Fa uns quants anys l’Ajuntament de la vila va endegar el projecte de convertir  les restes en un equipament cultural obert al públic que integra la visita a un Centre d’Interpretació, al campament i al casc urbà del poble.

Va funcionar entre 1937 i 1939 com a camp d’entrenament i és el primer campament republicà de l’Estat que ha obert portes museïtzat per mostrar com era el dia a dia dels soldats.

Al centre d’Interpretació trobareu una exposició permanent on podreu veure entre d’altres objectes, un llibret amb els poemes escrits per  Joan Olivé Porter, secretari personal del Comandant del campament Santiago González Artigas.

Al campament es poden veure els espais conservats tal com eren durant la guerra. Hi ha refugis, barracons, latrines i defenses antiaèries. Així com diferents estris dels soldats i material recuperat a la zona. El Centre d’interpretació ajuda a millorar i potenciar aquesta proposta cultural per dinamitzar el turisme al municipi.

pujalt

Per a més informació podeu visitar la web del Memorial de l’exercit popular de Pujalt. I us recordem que podeu trobar més informació sobre l’exercit popular de la República al CRAI Biblioteca Pavelló de la República.


10 comentaris

Casa Beleta: una altra troballa al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Fa uns quants dies, catalogant una revista dels anys 20, Academia Calasancia, vam trobar, en el seu interior, un fulletó que ens va sorprendre. Era un catàleg il·lustrat amb uns fantàstics dibuixos de senyors molt ben vestits. A la portada hi apareix el nom de “Casa Beleta” i l’adreça “Avenida Puerta del Angel 35. Barcelona”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En la pàgina següent ens diu que són els creadors del “traje tipo marinero para niños” i que la casa “atiende con especial esmero los ramos de sastrería, camisería y géneros de punto”. A les altres pàgines trobem imatges de senyors vestits amb esmòquings, fracs, abrics, barrets de copa, guants, camises … tots elegantíssims!

Vam voler trobar informació sobre la citada casa Beleta i vam consultar l’hemeroteca de La Vanguardia. Ens van sortir una noticia del dijous dia 8 de juny de l’any 1933, que diu que el proper dissabte a les sis i mitja de la tarda, al restaurant Patria de Barcelona, s’oferirà un vi en honor al diputat  don Manuel Carrasco i Formiguera amb motiu  de la campanya que ha dut a terme contra la llei de congregacions religioses i que es posen a la venda els tiquets al preu de 2,50 pessetes a diversos establiments entre els que trobem mencionat “Casa Beleta, avenida de la Puerta del Angel 35”.

També vam trobar un altre anunci publicat al diari La Humanitat , número 358 de l’any 1932. En un requadre publicitari surt el nom “Casa Beleta, el millor assortit en camises, corbates, pijames, bates, plumes, sueters. Preus econòmics” i torna a donar la mateixa adreça de l’avinguda Portal de l’Àngel 35.

En una notícia del 20 de maig l’any 1934 també de La Vanguardia i en un altre requadre publicitari diu “Mañana tarde inauguración Casa Beleta, Calle Fontanella 20”. No sabem si és la mateixa casa. El que si sabem és que també es dediquen a la sastreria perquè en un altre anunci de La Vanguardia, aquest cop de l’any 1964, segueix existint una Casa Beleta al carrer Fontanella número 20 de Barcelona que “precisa aprendices” per a la secció de sastreria.

L’origen de la casa podria tenir relació amb el El Dique Flotante un establiment de Barcelona, dedicat a la venda de teixits, confecció i alta costura, fundat l’any 1889 per Joaquím Beleta Mir, al barri de la Ribera. Anys després, el negoci es va traslladar a l’avinguda Portal de l’Àngel, 9 i més tard es va traslladar al passeig de Gràcia, 21, cantonada amb Diputació, fins que la casa va tancar cap al el final de la dècada de 1980. Els seus inicis van ser en la sastreria masculina, els vestits de mariner i la confecció infantil, a més de la venda de teixits que els va obrir el camp de la modisteria. Cap a l’inici de la dècada de 1920 va iniciar una secció d’alta costura.

Pot ser  algun dels seguidors del nostre blog ens pot aportar més informació!


Deixa un comentari

Amicale des Anciens Guérilleros

portada_amicaleEl CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha rebut, com a donació de l’Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols “F.F.I Gard-Lozére”, el llibre d’Anne-Marie Garcia Adiós guerrillero : Joaquín Arasanz Raso “Villacampa” : un vie et un parcours d’exception,   que narra la vida de Joaquin Arasanz “Villacampa”.

L’ Anne ha volgut retre homenatge al seu padrastre i ha escrit la història novel·lada de la vida d’aquest maqui amb 30 anys de lluita a les seves espatlles.  Al llarg de la Guerra Civil va estar  a diversos fronts. Durant el mes de febrer de 1939 va passar a França amb la mítica 43 Divisió. Intern a quatre camps de concentració (Argelers, Sant Cebrià de Rosselló, Le Barcarès i Bram), i a dues presons (Carcassonne i Marsella), va participar activament a la Resistència i va tornar a l’estat espanyol l’any 1944 per lluitar contra el franquisme. Més tard fou detingut, torturat i condemnat a mort, pena que commutà per anys a la presó al penal de Burgos.  Va escriure un llibre sobre la seva experiència editat el 1994, un any abans de morir.

L’associació Amicale des Anciens Guérrilleros espagnols en France es va crear el 1945 per la defensa de la memòria dels republicans espanyols i de la Resistència espanyola a França, però va ser prohibida el 1950. No va ser fins l ‘any 1976 que va poder tornar a les seves activitats i avui dia està reconeguda per l’estat francès i participa en totes les  cerimònies oficials i actes de memòria que es fan tant a França com a l’estat espanyol.

L’Amicale organitza actes d’homenatge i memòria, exposicions, conferències sobre la guerra civil espanyola, l’exili, la resistència … La secció “FFI Gard-Lozère” ofereix una exposició itinerant “Guérilleros les soldats oubliés” amb 33 panells, 28 dibuixos i un gran nombre de documents originals, que va acompanyada de debats, visites guiades, espectacles. Si voleu més informació podeu escriure a joachim.anne.garcia@wanadoo.fr