Deixa un comentari

Primer de maig, dia internacional dels treballadors i les treballadores

maig19384El Primer de Maig és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.

En el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional celebrat a París l’any 1889  es va decidir que, en homenatge als màrtirs de Chicago -sindicalistes anarquistes executats als Estats Units (1887) per la seva participació en la lluita per  la jornada laboral de vuit hores (1886)-,  cada 1 de maig es faria vaga per forçar la patronal i els estats a acceptar la jornada de 8 hores.

adhesiu16052La legalització i institucionalització d’aquesta diada al llarg del segle XX per part dels diferents estats, juntament amb la conquesta de determinades millores laborals i socials, han  anat transformant aquesta jornada de lluita del proletariat en una festa del treball.

A la Biblioteca del Pavelló de la República trobareu gran quantitat de bibliografia, documentació d’arxiu, cartells, adhesius i material divers, relacionats amb  el moviment obrer  en general i, en concret, amb el Dia Internacional del Treball. Trobareu una petita mostra del nostre material cercant al catàleg per les matèries Moviment obrer i Festa del Treball (1r maig).

 


Deixa un comentari

La Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú

vilanova1939Novament un dels nostres usuaris ha arribat a la biblioteca amb un obsequi molt especial sota el braç: el seu primer llibre! Es tracta d’Adrià Cabezas Sànchez, que actualment està realitzant el doctorat d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i que acaba de publicar La Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú (1936-1939): aspectes militars, un llibre que analitza amb detall com va organitzar-se militarment aquesta població durant el conflicte bèl·lic.  

El llibre ha sortit a la llum emmarcat dins la iniciativa Tots els noms, un projecte de recuperació de la memòria històrica del període 1931-1978 al Penedès impulsat per l’Institut d’Estudis Penedesencs. Us recomanem fermament donar una ullada a la pàgina web del projecte Tots els noms, ja que entre d’altres informacions recull imatges força interessants i inèdites -moltes d’elles de col·leccions particulars- dels períodes de la Segona Republica, la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició.

Des d’aquí volem felicitar a l’Adrià pel seu llibre i agrair-li que n’hagi donat un exemplar a la Biblioteca del Pavelló.   


Deixa un comentari

El DOGC de 1931-1939 i de l’exili en línia

Avui us informem d’una iniciativa que, encara que ja té uns mesos de vida, potser no és molt coneguda. La Generalitat de Catalunya, a través del seu web ha posat a  lliure disposició dels interessats la consulta del DOGC de 1931-1939 i de l’exili.

dogc2El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va començar a publicar-se el 3 de maig de 1931 amb el nom de Butlletí de la Generalitat de Catalunya, i no serà fins el 26 d’agost de 1936 que adoptarà la denominació actual de Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Els DOGC, accessibles en format pdf, poden cercar-se per data.

Us recordem que, si preferiu consultar-los en paper, disposem de diverses col·leccions del Butlletí oficial de la Generalitat de Catalunya i del Diari Oficial del la Generalitat de Catalunya a diferents biblioteques del CRAI.


Deixa un comentari

Un dietari inèdit del fotoperiodista Agustí Centelles explica la seva experiència al camp de concentració de Bram

El fotoperiodista Agustí Centelles (1909-1985) va ser un dels milers de republicans obligats a fugir cap a França amb la victòria franquista.

Segons informava el diari Avui el passat 16 de març, coincidint amb el 70 aniversari del final de la Guerra Civil i amb el centenari del naixement de Centelles, editorial Destino publica Agustí Centelles. Diari d’un fotògraf. Bram, 1939, a cura de Teresa Ferré.

El dietari, que comença el 12 de gener de 1939 a Barcelona, narra el drama de l’èxode pas i pas i la reclusió del fotògraf, en condicions higièniques i alimentàries lamentables, als camps d’Argelers i de Bram. El relat acaba el 19 d’octubre, quan ja fa més d’un mes que Centelles treballa en una botiga de fotografia de Carcassona, amb un petit epíleg de l’octubre de 1940.

centelles3El diari, escrit perquè el seu fill sabés com havia hagut de sobreviure, constitueix un testimoni colpidor d’aquest primer exili i un exemple del sofriment que van haver de patir tants i tants republicans catalans i espanyols.

Un àlbum i una exposició a París el juny vinent recolliran les instantànies de la reclusió.

La Biblioteca del Pavelló de la República disposa de nombroses obres relacionades amb la vida i l’obra d’Agustí Centelles i properament adquirirà aquest dietari inèdit fins avui. Mentrestant es pot consultar el manuscrit cedit a la Biblioteca del Pavelló per l’autora Teresa Ferré Panisello Agustí Centelles i Ossó : un fotoperiodista a l’exili, 1939-1944 : imatges del camp de concentració de Bram.


1 comentari

Cum laude per a la tesi doctoral “La Italia fascista en la prensa española (1940-1945)”

Alberto Pellegrini, membre del Grup de recerca del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) i usuari assidu de la nostra biblioteca, ha rebut la qualificació d’Excel·lent cum laude per la seva tesi doctoral llegida ahir, dia 21 d’abril.

La tesi La Italia fascista en la prensa española (1940-1945)  analitza l’evolució de la política franquista segons el ritme dels aconteixements bèl·lics que s’anaven produint.

mussolini5L’autor ha basat el seu treball en el buidatge exhaustiu de diversos títols de premsa diària com ara: ABC, Arriba, Correo Catalán, Diario de Barcelona, Solidaridad Nacional, La Vanguardia, Ya, etc., i amb el repàs selectiu d’altres publicacions tan destacades com: Destino, Mundo, Legiones y Falanges, Informaciones, etc.

El director de la tesi ha estat el professor Andreu Mayayo i Artal,  catedràtic del  Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i alhora vicedirector del CEHI.

Des de la Biblioteca del Pavelló volem felicitar el ja Dr. Pellegrini per la feina feta que, ens consta, ha estat molta.

 


Deixa un comentari

Gimcana a Barcelona!

Aquest proper cap de setmana (25/26 d’abril), més de 300 nens i nenes de 12 a 14 anys, es trobaran a Barcelona per participar en una gran gimcana curosament preparada per l’organització Escoltes Catalans.

L’objectiu de la gimcana és fomentar el coneixement històric prenent consciència de les conseqüències d’una guerra, en aquest cas la Guerra Civil espanyola i alhora potenciar l’esforç individual i col·lectiu dels nens. 

nens6Cada participant haurà d’assumir una personalitat concreta i tindrà la seva documentació pertinent: llibre de família, carnet de partit, targeta de racionament, etc. 

Un cop comenci la gimcana i dividits  en petits grups, hauran d’anar acomplint diferents objectius que els portaran a punts bombardejats de la ciutat, defenses antiaèries, refugis, botigues poc assortides, infermeries, etc. Finalment, alguns hauran mort (per sort disposen de diverses vides!), d’altres hauran de marxar a l’exili i a tots ells, en definitiva, els haurà canviat la vida d’una manera o altra.

Des de la Biblioteca del Pavelló de la República hem col·laborat, amb gran satisfacció, en l’assessorament històric d’aquest projecte.

Si us trobeu per Barcelona un comunista menut, una miliciana decidida o un capellà camuflat, ja sabeu de què es tracta!


2 comentaris

Avui fa … 1 any que va morir l’historiador Emili Giralt i Raventós (1927-2008)

Nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1927, Emili Giralt i Raventós representa, juntament amb Joan Reglà, Jordi Nadal i Josep Fontana, la continuació de la línia historiogràfica catalana iniciada amb Capmany (s. XVIII) i continuada al segle XX per Soldevila, Abadal, Batllori o Vicens i Vives.

La trajectòria docent i acadèmica d’Emili Giralt va començar a la Universitat de València, on fou catedràtic d’Història Moderna i Contemporània (1965-1971). Des d’aquesta càtedra va obrir perspectives en la recerca històrica del País Valencià, va instigar multitud de treballs de recerca i tesis doctorals sobre temes valencians i va idear el Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971).

El 1971 es va traslladar a la Universitat de Barcelona on va ocupar la càtedra del seu mestre Jaume Vicens i Vives i des de la qual va dur a terme una important tasca de renovació historiogràfica (introducció de noves assignatures, superació del marc cronològic habitual que s’aturava a la Segona República espanyola, etc.).

exlibris2L’any 1973 va assumir la direcció del CEHI, centre de recerca universitària fundat l’any 1949 per Vicens i Vives. Giralt el va reactivar, reorganitzar i en va assegurar la seva continuïtat fins a convertir-lo en un centre imprescindible per a l’estudi de la Guerra Civil, l’exili i la dictadura franquista. Des de la direcció del CEHI (1973-1998), Emili Giralt va consolidar la revista Indice Histórico Español, va fundar el Centre d’Estudis d’Història Rural i la revista Estudis d’Història Agrària i va promoure la celebració de diversos congressos, entre els quals cal destacar els Col·loquis d’Història Agrària.

Per a l’estudi de la història del CEHI la biblioteca del Pavelló de la República disposa d’abundant bibliografia així com de l’arxiu del propi centre (1949-2005) i del d’ Indice Histórico Español (1953-1978). Podeu consultar els inventaris a la pàgina web L’Arxiu del Pavelló de la República > Inventaris de la col·lecció del CEHI > Inventaris CEHI i IHE.

Emili Giralt i Raventós va ser Degà de la Facultat de Geografia i Història (1976-1979), Vicerector d’Ordenació Acadèmica (1981), professor associat de la Universitat de la Sorbona (1981-1983), catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (des del 1992) i President de l’Institut d’Estudis Catalans (1987-1995). El 1997 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, el 1999 va ser designat membre d’honor de l’Association Internationale d’Histoire et Civilisation de la Vigne et du Vin, el 2001 va ser investit Doctor Honoris Causa de la Universitat de València i el 2002 l’ajuntament de Vilafranca del Penedès li va concedir la Medalla de la Vila.

Emili Giralt i Raventós va centrar fonamentalment els seus estudis en temes agraris, econòmics i socials de l’època moderna i contemporània i va reunir al llarg dels anys una valuosíssima biblioteca. Les obres relacionades amb història agrària així com el seu arxiu personal els va cedir en vida, mitjançant conveni (2004), al Museu del Vi de Vilafranca del Penedès. La resta, més de 700 títols sobre temes diversos d’història contemporània, ha estat donada per la família a la Biblioteca del Pavelló de la República i actualment es troba en procés de catalogació.

Com a culminació de la seva carrera, Emili Giralt va dirigir la monumental Història Agrària dels Països Catalans, una obra d’alta divulgació considerada pionera en el seu camp i de consulta obligada per als estudiosos.

Els homes passen però, per sort, la tasca que han realitzat i el record que tenim d’ells perdura.